Seguim al Veus de Casa i anem a parlar-vos de l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. I és que aquest dijous es presenta a la novel·la Dolça la llueva del Valle Traiguera per part de Joan Ferreres, i no, les vellades del Cedrí. Aquest llibre nosaltres ja hem parlat d'ell a la ràdio, però avui ho fem...
en un prisma diferent, perquè estem parlant d'una presentació que tindrà xoc així a Benicarló, en la irada, podríem dir, en les vetllades del set tri. I bé, anem a parlar, a banda de la novel·la, una miqueta, de com serà aquesta presentació i també dels objectius que el nostre autor vol implementar o difondre a la ciutatania que acudisca a aquesta presentació. Joan Ferreres, què tal, com estàs?
Molt bé. Este m'encanta serint dret a Ràdio Benicarlo amb nosaltres. Avui no en qualitat de col·laboradora, un passeig per la història, sinó per a parlar d'aquesta presentació del llibre. Primerament, si hagueres... Bé, millor dit. Primerament, com va ser la idea de fer aquesta novel·la, Dolça, la jove de Baitra Higuera? Bé, la novel·la feia temps que l'havia pensat. A més, tenia la idea que la protagonista fos
dona, en aquest cas són dues dones de mare i una filla, però va arribar un moment determinat que vaig tenir una conversa amb una senyora, justament parlant del tema dels veus, una senyora gran de 94 anys, i em va explicar una història una mica fantàstica, en el sentit que
en ple segle XXI, em contava una història que, bueno, no era del XXI, era de meitat del segle XX, i encara veia tots una sèrie d'elements sobre la persecució, d'alguna manera, o la marginació del món jueu. Era una perspectiva des de l'Església, que era l'educació que ells havien rebut, eclesiàstica, de...
d'alguna manera rebutjar el judaïsme perquè els jueus no volien a Cris, quan era tota una sèrie d'allers que havien rebut segurament en la catequesis o en els propis capellans encara que existien a principis del segle XX. I em va complir molt perquè, a més, era una història, diguem, dura, en el sentit que
perseguien una sèrie de xiquetes perquè vivien en una casa que suposa que no havia sigut dels jueus, no? I les marginaven en ple, diríem, segle XX, no? I llavors aquesta història em va cridar l'atenció per les frases que deien i tota aquesta idea i va ser, després de parlar amb aquesta senyora Conxita Sorribes,
que vaig decidir posar-me a fer el guió i res, amb una nit ja quasi pràcticament vaig fer el guió. Sobre aquesta novel·la, bé, he de dir que nosaltres a Ràdio Benicarlo ja la coneixem, de fet jo a nivell personal l'he llegida i la veritat és que la recomano moltíssim a tot el món, però si hagueres d'explicar una miqueta en què consisteix Dolça la Jueva de Baitra Higuera, com ho faries? Bé, en principi és una novel·la històrica d'època medieval,
A més, pensem que el maestrat de novel·les medievals, pràcticament jo no en conec, no cap, pràcticament. I no conec més de l'època moderna, que a més els han escrit companys, amics de Treguera. Per exemple, Armando Bericano va fer una de l'època moderna, amb els llibres d'història que mateix havia publicat, que és molt maga, molt interessant, només va guanyar un premi. Vicenç Ons, també de Treguera,
També és més joves que una meitat que havíem seguit tot un periodisme que vam començar a fer als anys 70, també d'escriptorios d'abeles d'història contemporània, però de l'època medieval, que justament a mi m'interessava perquè he transcrit i he treballat molts documents, volia que ho fos exactament. I justament també d'aquest tema, que ja ho tenia més o menys pensat, no l'havia pensat en Triguer, però arrel de la conversa amb aquesta senyora ja abans el vaig entrar.
Però tant, en principi és una novel·la de l'època medieval. Es desenvolupa, a més, per tot el maestrat i les comarques veïnes, els ports i terres de l'Ebre. Tot el que està centrat, evidentment, en Triguera, que en aquella època no es deia Triguera, es deia Vall Triguera, perquè està entre dos valls, la serra d'en Major de Sant Pere i la serra d'en Menor, no? I, per tant, durant l'època medieval se li diu així, no?
Però també surten altres pobles, vull dir, surten Benicarló, Benicarló, que en aquella època, al segle XIV es diria així, i a més la característica principal, com he dit abans, són les dones. De fet, és una història que passa en dues o tres generacions, més o menys des de 1.400... 1.300, perdó.
48, quan la Tasta Negra, i s'acabaria més o menys cap a la meitat del 15 abans de l'expulsió.