El barco sobre la mar.
Seguim a Ràdio Benicarlo, seguim al Veus de Casa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Estem escoltant una cançó verde que te quiero verde, versionada per l'artista Lola Índigo, que forma part de la banda sonora de l'obra de teatre La Casa de Bernarda, dirigida per Rafa Sánchez i que ve per part de Guirigai, del nosso Guirigai, de Benicarlo.
Bé, anem a parlar una miqueta d'aquesta obra tan xula que forma part d'aquest cicle de teatre de la Tardor, que el que impulsa és això, que també les nostres companyies locals puguen fer les seues obres, aglutinar-les totes, perquè puguen tindre el seu cicle propi, que també això està molt bé, també.
Parlarem una miqueta de l'obra sense fer molt d'espoilers, també com s'han desenvolupat tants assatzos, com ha sortit la idea de fer aquesta obra amb dues persones molt especials en el dia d'avui. Per un costat tenim el director de l'obra de teatre en la casa de Bernarda, Rafa Sánchez. Bon dia, Rafa, què tal, com estàs?
Bon dia, Clàudia. Molt bé, gràcies. Esteu encantats. I també tenim una de les actrius de la Caixa de Bernarda, que ja també ha sigut directora de moltes obres i totes aquestes coses, però en aquesta ocasió ve com a actriu Marta Roig. Què tal, Marta? Bon dia, moltes gràcies.
Estem encantats de tindre't així a Ràdio Benicarlo. Abans de començar a parlar de l'obra, m'agradaria dirigir-me primer a Marta perquè volia saber com s'estan desenvolupant aquestes primeres... Guirigai ha començat el curs i volia saber com s'estan desenvolupant aquestes setmanes primeres classes dins de la companyia.
La veritat que molt contents perquè hem tingut molta acollida en guany, hem doblat dos grups. Tenim dos grups d'adults i dos de xiquets dels de 6 a 12 anys, així que superbé, i molts alumnes, la veritat. Bé, Rafa és un dels profes de l'escola. I bé, la gent tenia ja ganes de començar el teatre, que és una addicció, i a l'estiu mos enyoren.
Rafa, t'he preguntat tu també, ja que estic com a professor també, com ha sigut aquesta primera presa de contacte de primeres classes a Grigai? Bé, molt bé, amb moltes ganes. És que Marta, a més de l'actriu de l'obra, és l'almamater de Grigai i de l'escola. Un sempre pensa que fa moltes coses i vaig sempre a tope, però troba algú que fa més coses que tu, que és sorprenent, i Marta és una d'elles.
Sí, en això tens raó, perquè sempre que parli amb ella sempre està liada amb mil coses, sobretot així amb el tema de Grigai, que s'organitzen obres, que s'organitzen tal, les classes, tal, no sé quantos. O sigui que, com ve a dir, Rafa, Marta, el mamat de Grigai. Ara, si passem a parlar d'aquesta obra, de la Casa de Bernarda, què? Primerament, qualsevol dels dos, com sorgis la idea de fer aquesta obra?
Rafa ens va proposar Dirigimos al grup professional de Grigai i per un any jo estava molt feliç de no tindre que dirigir i de tornar a Soles o Sèctriu, però a part la proposta era molt xula, molt arriesgada.
I no podíem dir que no. Parlarem de l'obra, com ve a dir, Rafa, fora de mi, sense fer espòiler, o sigui que serà una mica difícil, però ho farem fàcil, jo crec, al final. Bueno, sabem el nom, sona la casa de Bernarda Alba, òbviament. Rafa, sense fer molt d'espòiler, conta'ns què és la casa de Bernarda què?
Benarda, que és una mica com si algú diguera, no? La casa de Benarda d'Alba. I diu, què? Llavors, diguem que està en ese punt de la comèdia, no anem a amagar això, però diguem que és una aposta arriscada. Jo estic molt content perquè ha sigut un grup d'actrius molt valentes, vull dir, perquè...
És una frase molt manida, sortir de la zona de confort, però és veritat que és posar-les en... És un exercici tan físic com... És un esforç de memòria de text i físic de variacions que és molt arriscat dir, vale, me fico en esta historia perquè n'hi ha un punt de precisió molt important.
I això és el que estic molt content perquè s'han tirat a la piscina, estan fent més del que jo les he demanat, i això està molt bé, perquè diguem que l'aventura l'han agafat elles també perquè se la creien, i diguem que en l'univers de la casa de Bernarda Alba, bueno, passaran moltes coses. Molt bé, o sigui, que realment no és una, podríem dir, una mera adaptació i ja, o sigui, és una cosa totalment diferent.
Sí, sí, no poden dir no te res a vore amb la casa. No, no, és diguem que la casa de Bernarda Alba vista des de diferents punts de vista, però sempre i sense voler ha estat la temàtica de l'obra de Lorca. Això és un tema universal. A vegades tens por una mica de dir, ostres, vaig a tocar una cosa superuniversal, no? Los grandes noms com que no te atreveries. Sí, sí.
Jo sé que m'atreviria, però sense un respecte i molt d'esforç. Una de les coses que jo crec que el públic aplaudirà és dir, ostres, com se l'han currat, per dir-ho d'una forma, perquè han treballat molt en una cosa, ja et dic, de molta precisió i sorprenent, perquè...
I cada cosa que es fa de l'espectacle sempre és en referència a la casa de Bernarda Alba i els temes que toca l'horca, i que toca l'horca en aquesta obra, de sis dones, sin filles que estan en una casa i saben que, bueno, la casa de Bernarda Alba. La opressió. Exacte, la opressió.
Els temes que toca són... Mare que l'obra de l'orca ja té seus anys. Passa moltes voltes, que amb els clàssics, com que sempre n'hi ha punts que et recorden a l'actualitat i es pot connectar també molt bé. I el que has dit tu, Rafa, sempre que es fan obres d'aquests tipus...
Eixes referències, igual que si fareu el lazarillo de Tormes, coses clàssics universals, sempre dius-vos tres. I més l'Orca, que és una persona tan estimada, també, a tota Espanya, fer amb ixe respecte. Però la veritat és que jo abans, els nostres veïns, que té molt bona pinta, ja només el cartell té molt bona pinta,
O sigui que això jo animé a anar a veure-la. Marta, vaig ara amb tu, com bé ha comentat Rafa, actrius valentes que vos heu tirat a la piscina per a fer una obra d'aquestes característiques, perquè ja no només eixepes que siga un dels clàssics més clàssics, sinó que té eixes dificultats, o sigui, fa una miqueta de vertig, no?, també enfrontar-se a estos reptes.
Ha sigut, ha tingut molt pertitxer. De fet, jo crec que feia temps que no estava tan nerviosa en una obra de teatre. Bueno. Però ha sigut un procés d'aprenentatge molt xulo i molt enriquidor, jo crec que per a totes nosaltres com a grup i com a personal, bueno, individualment, jo crec que hem après molt.
era una cosa molt difícil el que ha dit Rafa ens hem tirat de la piscina i ha sigut un esforç gran perquè portem des de gener i la veritat que hem tingut moments de tot tipus de dir no podem, no la fem i de a per totes ara esteu en el punt jo crec d'a per totes m'agrada que sigui amb aquest cuquet perquè ja queden un parell de dies però ara és el moment d'a per totes
Bueno, anem a retirar-nos, però com s'han venut entrades... Clar, ja veia que s'havien venut les entrades i han dit, ostres, ara sí que no podem fer res. Ara ja sí que toca. Marta, a Rafa li he preguntat una miqueta com definiria ell l'obra, però sense fer molt d'espoiler, clar, que no m'has fet res d'espoiler, o sigui, que has contestat superbé, Rafa. A tu volia preguntarte, Marta, els temes que tu consideres importants que toca aquesta obra, perquè, per exemple, parlava del tema de l'opressió i tal. Doncs, bueno, sou...
Són un grup de dones, així és l'obra. Alguns temes que tu consideris importants que toca l'obra? En si l'obra de l'Orca ja toca el tema de l'opressió i un poc la societat, com te porta quan mor una persona, el que s'espera del dol i aquestes coses, però...
La nostra transformació del text toque... És que toque des de l'adolescència hasta la mort. Toque tot sense donar-te compte. Que jo crec que és la gràcia, que sense voler és una obra feminista, és una obra reivindicativa...
Però és una obra divertida i no és ahí reivindicativa de a tope en Emma Lluita, però sí que sense donar te conte te va introduir coses que te remoguen. Fas el caballet.
Jo crec que n'hi ha una pregunta que se podria desvelar, que n'hi ha una pregunta que se respon a l'obra, que se respon, que nosaltres hem fet la proposta, però la responde, que és això seria possible avui dia, per exemple, no? Doncs és com si te faigueres preguntes sobre l'espetatge, sobre l'obra de Bernarda, o de dir, vale, entonces anem a fer qüestions, i aquestes qüestions se tradueixen en, d'una forma física, què passaria així, diguem què és això, no?
Molt bé, de fet, al fil del que comenta, Rafa, és una de les preguntes que anava a fer-li a Marta, perquè ho comentaven abans, que moltes voltes, sobretot en teatre, perquè ho veus de manera corpòrea, però quan llitges llibres, llitges clàssics, moltes voltes dius, ostres, aquesta situació podria passar perfectament avui en dia, a voltes dius, ostres...
té nassos que n'hi hagi situacions que passen avui en dia. No, n'hi ha països que passen, estan passant. Efectivament. I jo crec que l'Horca és superactual. Sí, molt visionari. L'Horca, tot el que parli, segueix passant a dia d'avui. A vosaltres, com a actrius, bueno, actors actrius, vos sorprèn quan esteu fent una obra d'aquestes característiques o inclús un clàssic, el més clàssic que es puga, i veieu que certes situacions podrien reflectir-se perfectament en l'actualitat?
Sí, a més que jo crec que un poc aquesta obra representa això, que et fa qüestionar que tot podria seguir passant d'altres maneres, però en el fons és el mateix. Aquí hi ha moltes Bernardes com a símbol, no?
Molt bé, això també el que... Està bé d'aquest tipus d'obres perquè és el que dieu, et fa reflexionar una miqueta, a banda de divertir-te, òbviament, però també et fa reflexionar, és fer un cavall de troia, o sigui, jo a través d'una comèdia molt ben feta vaig introduint-te aquí coses perquè tu després a casa, tu a l'obra te divertixes, però després a casa dius, ostres...
que no hi comences a reflexionar, i això també està molt bé. Rafa, com han sigut, bé, ens deia Marta, molt de treball des de gener, com s'han desenvolupat els assatxos des de la teva perspectiva de director?
Bueno, a mi, des de la meva perspectiva, ha sigut genial, perquè per fi he tingut algú a què dir... O sigui, sempre estic fent obres en solitari, estar amb set persones, però a mi ha sigut socialitzar i aquestes coses. Mi madre me dice, estàs més joven? És per això, jo crec. Ja no parla amb ell mateix, només. Sobretot, a veure, ho hem passat molt bé, que això és molt enriquidor, perquè vas amb ganes a un assaig, no vas a patir. Però és veritat que quan tu...
A mi m'agrada molt treballar amb quatre idees i a partir d'allà veure què passa als assatges, encara que hi havia un esquema fet. Si la triu s'he compromès a fer més, dius, vale, si aquesta aposta no entra, però no, no, s'han agafat totes, això per un costat, i després està el tema que hi ha molts moments que et doblen l'aposta. Vull dir, tu dius, vale, fem això,
I això pels actors i actrius és complicat, perquè tu dius, dona'm una frase, jo me la prendo, i n'hi ha un treball igualment. Vull dir, no estic dient que això sigui més difícil que si tinguem l'obra. Però sí que és veritat que si no ho has fet mai, et deixo una mica de fragilitat, perquè això cap a on va. Jo és veritat que jo ja sé, però on va ser que a mi... I n'hi ha moments de baixada, de baixons, de dir no sé per on va, i n'hi ha hagut assajos de... Jo sé que elles se n'han anat dient, no m'ho han dit, però de... Ostres...
Això vols dir que funcionarà? Això no té ni cara ni ulls. I amb jo destressat, jo he agafat 3 o 4 coses, a veure si això te passa faltant un mes, tens un problema. Però al principi, si no estàs acostumat a això, és una mica de l'abismo, de dir, pa on de boi? On va, no?
I poc a poc, a vegades que vas acotant coses, ells van posant cada vegada més ganes. I se van sortir d'algunes coses que hi ha algunes que potser no han treballat esa parte, potser més clau, més física, més tal, i és molt xulo. Vore algunes actrius que jo ja conec, que les he vist, en altres territoris, en altres territoris, però no perquè pensava, aquí estaràs bé, si de pronto et sorprendis, ostres...
que ve que estan ahí, i no els havia vist en ese registre, i això és molt xulo, perquè a vegades, quan portes ja anys, a vegades sempre caus o en lo mateix, o el teu propi... Tu t'acomodas, perquè això és la part segura té, això és el que me funciona, aquí és el que li agrada al públic, i en aquest territori no vaig. I això és molt xulo, perquè a poc a poc vas ahí fent coses en territoris diferents, no?
Molt bé. I això és el que també trobarà el públic, gent que no ha vist en aquest territori i diu, hosti, això no t'ho esperava de tu. No m'ho esperava de tu, no sabia què podria ser. Bé, també et dic, o sigui, no has donat en un grup i sobretot en Marta, en dones, que sigui el tema de que no els hagin dit alguna vegada on vas amb els seus projectes, perquè aquí tenim una persona que ha fet, hoy no me pudo levantar, miserables en ple, o sigui, que...
No són un grup de persones que et diuen en plan a tu on vas, sinó que s'ho diuen normalment. No, no, sí, he tingut que frenar de vegades les ganes de dir... Bueno, a mi m'ha parat, perquè si no això, vull dir no, no. En aquest sentit han sigut supervalentes i amb moltes ganes. Molt bé. Marta, te volia preguntar a tu també això, com s'han, des de la vostra perspectiva com a actrius, com s'han desenvolupat aquests assajos.
És un poc el que ha dit Rafa, que era una finestra a l'abisme. Tal qual. La sensació nostra per això, perquè estem molt acostumbrats a un text, que estudies, que potser... Sí, unes vegades serà comèdia, unes altres tragèdia, però és que això era totalment diferent. Era molt més gestual, també, que potser era la nostra assignatura més pendent. I a part era això, era experimentar en...
Sense saber on anàvem, però sí que teníem com un destí, però era anar provant i ha sigut com jugar. Tots els assajos ha sigut molt xulo i molt divertit. La veritat és que han sigut divertidíssims. Sí que és veritat que algun dia vam sortir quasi a punt de plorar i de sobte recibí whatsapps de Marta, això estàs segura?
Eso no me lo ha dicho. En los privados, suposo. En el grup. En el grup privat. Quiero morir después de alguna cosa. Pero siempre era... Era curioso perquè, poxe, no totes hem tingut el mateix dia com el pitjor. Sempre hi havia algú que... No, que esto sorti molt guai avui. Y era molt motivado. No sé com explicar-ho, però sí, ha sigut molt chulo.
També volia aprofitar perquè aquí tenim a Marta, però són un grup d'actrius molt potent. Rafa també des de la ràdio saluta això, posar en valor també el treball de la resta d'actrius que participen en la casa de Bernarda. ¿Qué? Son un pedazo de actrices. ¿Qué dirà el director?
Jo crec que si en un grup que no foren així, no haguera sortir de aquest projecte. I tampoc me haguera embarcar, eh? Jo, com parla Marta, era perquè les coneixin. No, quiero... Tengo ganas de dirigir a algú. No, volia fer coses a melles. No tenia tot el grup exactament, que lo va a proposar Marta, però diguem que el núcleo duro, que són les que van...
Pues clar, que jo coneixia Marta, Lloies, diguem que jo tenia ganes de dirigir esa proposta que la tenia sempre en mente, i dir, bueno, però has de trobar gent valenta que diga, vale, és en serio? Voy a...
però no, des del principi era com, hosti, que xulo, ja les tinc. Ja les ha agafat per aquest projecte. Per anar avançant també, Marta, volia preguntar-te a tu, perquè, clar, aquesta obra està dins del cicle de teatre de Tardor, que s'ha organitzat una miqueta també per a donar cabuda a les companyies locals. Sempre insistim, o sigui, són companyies amateurs, però perquè les persones que estan dins d'aquestes companyies no treballen només com a actors o actrius, però en quant a qualitat i
cada vegada més, o sigui, se fan muntatges de companyes professionals, o sigui, que sempre fa ixa diferenciació de no per amateur té menys qualitat, són amateurs perquè no treballen només d'això, és l'única diferència. Ojalà. Ojalà, però no se puede. Sempre asagem a partir de les 8 de la nit. Coses, gajes de l'ofici, que se sol dir.
I això volia preguntar-te també, com a almamate, com diu Rafa de Grigai, a vosaltres, a les companyies, que vos sembla també tindre aquest espai d'este cicle que siga de companyies locals per a donar-li aixa importància. La veritat és que és molt d'agrair al...
primerament que puguem disfrutar del espai de l'auditori, que a parar està molt xulo, i això, que tinguem la sort de que tinga cabuda a Ben i Carlo, que se tinga en compte les companyies locals i a part que la resposta del públic, que sempre és molt d'agrair perquè sempre tenim molta sort i ens acompanyen. Crec que és veritat que un any
Com és una cosa que ens pregunten i no sabem explicar. I la gent està com en reparo de què és això? I van fer també un vídeo promocional i en seguida ens van preguntar, però no era comedia? I nosaltres, però si el vídeo és súper com. Però no, és clar, és que és raro, però és chula.
A veure, és que... No és raro, no volem explicar-lo, raro no és. Claro, claro. No venga a haver algo raro. És una comedia, eh, ho passarà superbé. Sí, claro, i també te dic, o sigui, ahí també està la dificultat de... Perquè sempre se diu d'aixa dificultat de fer un... de fer drama, que també la té, però també la dificultat de fer comedia, que fer comedia és una cosa... No és molt difícil. És molt complicat, o sigui, que clar, que pot ser, per exemple, amb lo del vídeo promocional, no, però no era comedia perquè t'esperaves tal volta un xiste fàcil, no, home, és que...
I comèdia n'hi ha també de molts tipus, vull dir-te. O sigui, que també és una cosa... Està molt bé perquè és això, explorar una miqueta més el gènere de la comèdia que se té com solament, jo què sé, coses fàcils, riixa i ja està, i no, té molta dificultat i n'hi ha molts tipus de comèdies. Bé, per a finalitzar, ara recordarem els dies de l'actuació.
També, com podem aconseguir les entrades, que ja quedaran poques, perquè ja és aquest cap de setmana l'obra, repartida en tres dies, que ja ho recordarem. Però m'agradaria que fereu cadascun una invitació a la ciutadania a... Bé, és que no s'hagin comprat l'entrada ja, perquè, clar, és que ja la tenen, diran, no, si jo jo ja hi... Però, bé, una invitació a la ciutadania a vindre a veure la casa de Bernardà, què? Rafa.
Bueno, que vingan a veure un grup d'actrius que estan superlatives, que s'ho passaran molt bé i que veuran un tipus de teatre no raro, sinó que els sorprendrà sobretot perquè no és l'habitual en la proposta. Però no vol dir alguna cosa que no s'entendrà, s'entén perfectament, però s'ho passaran molt bé. Molt bé, Marta.
Que vinguin i se deixin sorprendre pel Grigai perquè jo crec que se sorprendran. Que és una cosa molt diferent però molt divertit. Jo crec que a més també és el tema d'això que vos han preguntat alguna vegada tal, però què és això? Doncs mira, jo crec que la millor forma de saber què és això és vindre a veure la casa de Bernarda, que ha sigut un plaer tindre vosaltres a Ràdio Benicarlo. Recorde...
L'obra serà aquest cap de setmana, en concret, divendres 14 a les 10 de la nit, dissabte 15 a les 7 i diumenge 17 a les 7 de la tarda també. A l'Auditori Pedro Mercader, com bé sabem, les entrades tenen un preu de 10 euros i es poden aconseguir, les que queden, a la web de Guirigai, que és www.theatreguirigai.com,
tot seguit. I el Centre Òptic, Eva Marín, com bé sabem, que sempre col·labora amb les companyies per a vendre les entrades. Ha sigut un plaer tindre vosaltres dos. Molta merda. Marta, tant a tu com a les teues companyes per a l'obra. Rafa, tu com a director, també. Gràcies. I res, ens veiem a l'Auditori. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Bona nit. Bona nit.