Seguim a Ràdio BNC, seguim al Beus de Caixa i anem a comentar-vos l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui. Com ens agrada aquest pas doble paquito el xocolatero i quantes vegades l'haurem ballat, ja siga en falles, en festes patronals, si hem anat alguna vegada moros i cristians d'algun municipi també. I és que...
Què té a veure el Paquito el Xocolatero amb l'entrevista que tenim preparada pel dia d'avui? Doncs, com bé sabeu, comença la temporada de teatre 2026, així a Benicarlo Ilauna inaugurem amb l'obra Paquito, el proper diumenge 1 de març, que tracta una miqueta de com es va crear Paquito el Xocolatero i també qui era el seu compositor, Gustavo Pasqual Falcó, damunt, amb un aniversari molt important, l'aniversari de la seva mort, de l'amor de l'autor. Per a parlar una miqueta...
d'aquesta obra, també de com serà rebre-la al nostre municipi en aquesta temporada de teatre i conèixer els detalls d'aquest espectacle. Tenim amb nosaltres a Xavier Lauter, que és el seu director. Xavier, què tal? Com estàs? Hola, com estem? Bé, així nerviosos ja perquè tenim la responsabilitat, com bé dies, d'inaugurar la temporada de teatre de Benicarló. Però bé, molt contents de fer esta obra en una terra que, tot i que està al nord...
És fallera, jo he tingut la ocasió d'estar allí. Fallera i teatrera també, eh? Molt fallera i molt teatrera, de veritat. A nosaltres ens agrada moltíssim el teatre i fem aquestes temporades de teatre que tenen damunt molta afluència. I damunt a això també és que arribeu en un moment perfecte perquè, com bé sabem, el cap de setmana que ve nosaltres tindrem la crida a les falles i damunt tindrem aquest pedaç d'espectacle que té molt a veure també amb les falles en aquest sentit. Primerament, compta'ns una miqueta
D'on sorgeix la idea de fer aquesta obra? Perquè estem parlant d'una cançó superreconeguda, però també aquí es tracta molt la figura del seu autor. Com sorgeix la idea de fer aquest espectacle? La veritat és que sorgeix de manera casual, perquè en realitat, a través d'un company, Toni Torregrossa, que ell és el cantant de l'ús de música Urbàlia Rurana,
em dona un flyer en el que és una exposició de Paquito el Xocolatero i Gustavo Pascual Falcó.
I dic, ostres, Paquito el Xocolatero, una exposició, i què fan en aquesta exposició? I diu, ui, ahir darrere n'hi ha molta història. I dic, ostres, i allò que els teatreros ens queden parats, història, ui, conflicte, no? Ahir n'hi ha suc, no? Aleshores, a partir d'ahir vaig començar a llegir un poc, a investigar, i realment hi havia moltíssima història, hi ha molta comèdia i també hi ha molt de drama. Mm-hm.
I a partir d'ahir em vaig posar en contacte amb la família de Gustavo Pascual Falcó, Gustavo fill i Carmen filla, els dos fills seguixen vius, Carmen té 90 anys en l'actualitat, i Gustavo en té 80, ostres, ahí se me perd un poquet, però vamos, 80, sí, 80, 80-81, per ahí, per ahí.
I aleshores vam iniciar un procés de treball, d'entrevistes amb ells, indagació més encara de la documentació que podia haver, tant de l'època com de bibliografia, i vam armar el que era un guió i la proposta de fer una producció teatral. Molt bé. N'hi ha molta geïnda al voltant de Paquito el Xocolatero i què podem descobrir l'obra sobre com es va crear realment?
El que jo crec que és, precisament Gustavo Pasqual Falcó, jo crec que és el gran desconegut de la comunitat valenciana i d'Espanya en general, perquè no és un autor eminentment conegut,
Més enllà de lo que són els músics, això sí, els músics, directors de música o persones que estiguin més avessades a l'àmbit musical, Gustavo Pasqual Falcó sí que és conegut no només per Paquito el Xobanatero, sinó per peces com el Bequetero, que és molt important, per exemple, en una ciutat com Mataró,
o Consuelito Pérez, que és una peça que també sona molt en les festes de morts i cristians, però és un gran desconegut, es coneix a Paquito el Xocolatero, i qui era? Era el compositor, la gent diu, no, sí, ell era el Xocolatero, ell era el Xocolatero, però ell era compositor, i les persones de peu no sabem molt bé qui era, i el que permet aquesta obra és desvelar un poquet aquesta figura...
D'alguna manera, a la sombra de Paquito el Xocolatero, que en realitat era el cunyat de Gustavo Pasqual Falcó. La dona Consuelito Pérez, que és la peça musical que he comentat, era la dona de Gustavo Pasqual Falcó i era la Xocolatera també. I Paquito era el germà de Consuelito Pérez. Eren tres germans, Paquita Paquito i Consuelito.
Efectivament, això és una cosa que, per exemple, a nivell personal jo no fa molt que vaig descobrir, perquè sempre que penses en aquesta peça, doncs penses Paquito el Xocolatero, ah, doncs Paquito serà l'autor, no? Però no, realment era una peça dedicada al seu cunyat que tenia eixe mal nom familiar que era el Xocolatero, o sigui que això també és una pista del que tu deies, realment Conde Desconeguda era la figura de Gustavo per a lo que és la...
La gent d'APU, suposo que també un dels objectius de l'obra és posar en valor també la seva figura com a compositor que ha fet peces superimportants que ha sigut a la comunitat valenciana. I a Paquito el Xocolatero crec que és la peça més versionada a nivell mundial, crec, una cosa així.
Sí, sí, sí, estem parlant de nivells estratosfèlics, estem parlant de nivell mundial, perquè tot xocolatero, els últims registres que ens ha passat la família, i això fa poquet, és que s'ha interpretat en 72 països, que no és una xifra 72 països, i comencem a...
a mirar un poquet el mapa mundi, doncs, ostres, 72, són un grapat, ja, eh? I és una de les peces més conegudes. Des de lloc, jo m'atreviria a dir que la peça valenciana més coneguda, i de les espanyoles, de les més conegudes, també. Efectivament. Doncs això te deia, que també suposo que l'objectiu de l'obra és posar en valor la seva figura una miqueta més enllà d'aquesta peça, que no sé si també per ser tan reconeguda, i també suposo que a l'obra es tractarà
Com que potser va eclipsar una miqueta més la resta de les seues composicions. Sí, sí, efectivament, va eclipsar la resta i ja t'ho dic, sonen algunes, no?, el bequetero, per exemple, el bequetero, jo que sou de Carcaixent les Sentidas, sí, sonar, però...
les persones no l'ubiquen, no? I en canvi sí que ha sonat prou. Per exemple, en Cosentaina, que és el poble natal de Gustavo Pasqualfacó, hi ha una filà que és els bequeteros i que es passen tot el que és el desfile de morts cristians sonant el bequetero una i una altra i una altra i una altra i una altra. És a dir, és l'única que sona el bequetero. Però és que darrere del bequetero, de la composició del bequetero, també hi ha una anècdota molt curiosa.
en dos que eren de la fila dels bequeteros, la resta que es van enfadar, i al final Gustavo Pasqual Falcó... Gustavo Pasqual Falcó era una persona que, més que compositor, per lo que hem deduït, era una grandíssima persona, era una bellíssima persona, que diguem, no sé si a Benícarlo ho digueu, però era una bellíssima persona. Era de molt bon cor, era una persona molt familiar, era una persona...
que era amic dels seus amics, a més, tenia infinitat d'amics, no només pel seu virtuocisme, i perquè era una persona, ja en els anys 40, en 1940, parle, era una persona molt reconeguda en la comarca,
per les seues composicions ja que s'anaven estrenant una darrere d'una altra sinó també per el seu virtuosisme en el clarinet una persona que el volien totes les bandes perquè tocara perquè era excel·lent en només 14 anys ja era solista de la seva banda i en 10 anys ja tocava era una persona en una capacitat musical innata des dels seus primers anys i efectivament conforme has apuntat està amagat darrere de Paquito el Xocolatero
que seguint la seva peça més excelsa, sí que és veritat que no rellueixen tant altres peces i que també tenen moltes anècdotes i molta vida i molta història que d'alguna, perquè Gustavo Pasqual Falco moren 36 anys. És una vida.
És molt jove. Ell, des de xicotet, patix d'una infermetat i això el condiciona la resta de la seva vida. I, de fet, ell no iix, a pesar de les invitacions que tenia d'estudiar fora, a ciutats importants com València o Barcelona, ell no iix per la seva infermetat, perquè els seus pares no l'hi permeten. Era una altra època. Situem-nos que ell naix en l'any 1909 i mor en l'any 1946. Vull dir, hem de ubicar un poquet en aquests valors i aquella societat que hi havia en aquell moment.
Però, a pesar d'això, ell treu totes aquestes peces i, en fi, darrere, ja et dic, hi ha un drama que ve condicionat per la seva pròpia malalt, però que el que sobretot evoca aquest espectacle és ixe canta la vida, que...
que exemplifica d'alguna manera Gustavo Pasqual Falcó en la seva pròpia vida. És a dir, a pesar de totes les adversitats, dels seus dolors, de les seues penes, que no és només la de l'enfermetat, aconsegueix plasmar i transmetre eixa alegria i eixa festa de la seva pròpia terra a les seues partitures. Fixat, que curiós. És paradoxic absolutament. Una peça com Paquito el Xocolatero es composa en plena guerra civil. És que...
És tremendo. És dir, ostres. I l'espectacle el que intenta un poc és això, transmetre...
I se canta a la vida que, sense ser una persona, sí que era molt amic dels seus amics, però el que era realment jovial, dixarachero, risueño, bromista, era Paquito, era Paquito el Xocolatero, el seu cunyat. I tot i que era una gran persona, era molt bona persona, era més disquet, era un poquitiu més comedit, era més reservat, Gustavo Pascual Falcó...
Però bé, en fi, que ell no deixava de fer aquest cant a la vida, que d'alguna manera estic intentant explicar, i que per més paraules que diga, l'espectacle sí que l'intenta plasmar, no? A pesar de tot aquest drama que està latent durant tot l'espectacle, ell segueix abocant aquestes partitures plenes de festa, plenes de felicitat, de...
d'alegria. Molt bé. La veritat és que serà una gran oportunitat en aquesta obra per a conèixer una miqueta més de la seva figura i, com tu deies, fer eixa anàlisi més enllà de lo que és este pas doble tan famós de com eixa alegria contrastava una miqueta no només amb el seu drama personal sinó amb el context històric que tampoc
era molt favorable, però així i tot com Gustavo va fer una peça en homenatge al seu cunyat, una peça festiva, alegre, que també deia molt de la seva personalitat i és interessant conèixer-la a través de l'obra. Ara, volia parlar sobre l'obra en si perquè estem parlant d'una posada en escena que és un compendi de moltes disciplines artístiques. D'amunt tindreu, comptareu amb l'Associació Musical Ciutat de Benicarlo
amb vosaltres, que és una també de valors diferencials de l'obra, que sempre conteu amb eixa música en directe de les bandes, no?, on aneu. Volia que em contaris una miqueta com heu cuatjat, per dir-lo d'alguna manera, eixes disciplines artístiques, test, cants, gestos, també música en directe, per a fer aquesta obra.
Bueno, vivim en una societat del mestissatge, això és una evidència, i no ara, sinó des de fa ja unes quantes dècades, jo crec que, jo recordo manifestacions...
per els principis del 2000, contra la globalització... Però vull dir, ja és inevitable. Els mitjans de comunicació que tenim avui en dia, les xarxes socials, vivim en una societat de la immediatest i de la barreja absoluta. Els espectacles multidisciplinars ja també estan en boga des de fa uns anys. De fet, des del segle XX ja n'hi havia...
corrents que mesclaven diferents arts, com a proves, com a testetxos, com a investigacions, i aleshores l'espectacle el que proposa és això, la barreja un poc del teatre, de la música en directe sobretot, no és dansa, però també hi ha algunes escenes que remeten al teatre gestual de manera molt sutil, però que estan presents...
Però sí que és veritat que el que és la música en directe, i en aquest cas, en la societat musical de Benicarló, serà un protagonisme. Quan vam estrenar a Cosentaina, enteníem que, tenint en compte el tema que es tracta, la història que es tracta, una banda municipal havia de tindre un pes específic. I, de fet, així no ens ho transmetia la família i molta gent de Cosentaina. És que la banda...
És un personatge més, i així és. Hi ha inclús diàlegs d'alguna manera, no és diàlegs de parlar, però sí que hi ha diàleg escènic, diàleg narratiu entre els actors i el que està passant en escena i les accions que fan la banda, en aquest cas la banda de la societat musical de Benicarló, en què estem parlant amb Pablo de manera...
Es treta a través del nostre director musical també, Joaquim Ramon Cardona i Alberto Tamé. Vull dir, entre tots estem intentant... Som conscients que el dia d'abans està la crida, i la crida és molta crida, però ja tenim una planificació...
de remat final dels assajos que ja estan planificats de cara al diumenge i intentarem que tot qualla i que els ingredients de l'all, de l'oli, de la sal, de la llima, que faci un bon all i oli conforme toca.
Home, també he de dir-te, o sigui, està la crida, però jo crec que, ja t'he dic, heu vingut en un moment perfecte, perquè crec que no podem tindre un cap de setmana més fallero que el que tenim el cap de setmana de l'estrena de Paquito, així al nostre municipi, perquè, clar, és una peça que aquí a Falles és imprescindible, o sigui, l'escoltem...
jo què sé, no sé quantes voltes al dia en els dies de falles. Jo crec que millor dia que el que heu triat, la veritat és que no n'hi ha. I així també, amb un bon espectacle, podem descansar una miqueta de lo que serà la crida. Volia preguntar-te, perquè com tu bé has dit, vau fer aquesta obra a la gran Fira de Tots Sants de Consentaina, damunt Consentaina, amb la importància que té per aquest espectacle. Volia preguntar-te sobre el feedback que vau tindre
al cap i a la fi a les ciutats de l'autor. Et podria donar moltíssimes referències de molta gent, especialment major, que ens va dir de l'època. Però jo crec que m'hauria de quedar en les paraules de Gustavo Pasqual, el fill, i de Carmen, que sobretot Gustavo em va arribar a dir «He vist a mon pare».
Perquè Carmen encara va veure a son pare. Son pare li va morir quan tenia 10 anys. Però Gustavo no, Gustavo tenia un any quan va faltar son pare. I eixes paraules he vist a mon pare, clar, era la història que ells mos havien explicat, que tenen documentat... Això a mi me va arribar al cor, perquè dic, ostres, no hi ha millor aplauso entre cometes que este. Home, jo crec que no. No hi havia millor.
És que n'hi ha anècdotes que són apagullants. Per exemple, n'hi ha una composició que canta l'actriu Inès, que es diu Vida Mia, i això va ser un vals que va composar Gustavo Pasqual Falcó per a la seva filla que prenia la comunió. Però va arribar que, ixe any que prenia la comunió, doncs setmanes abans, però escasse setmanes abans, Gustavo Pasqual va faltar.
Va faltar un dimecres sant. Aleshores, la banda del coll, o no sé qui va exactament, va agarrar un caixó ple de partitures i se'l va endur perquè tenien que tocar per a les festes del coll de Sant Jordi que eren imminents el 23 d'abril. Clar, estem parlant del 17 d'abril, el 23 d'abril. I aquest caixó de partitures va desaparèixer. En els anys s'han d'anar recuperant algunes, però aquest caixó no va arribar a aparèixer mai
Està l'any, si no m'equivoque, no sé si 2017 o 2018. Per ahir, per ahir, eh? Per ahir, per ahir. I en les festes de la barraca, que vam convidar a Carmen i a Gustavo, antes de l'estrena de l'espectacle de Paquito, la banda de la barraca va tocar el vals Vida Mia davant de Carmen, especialment i de Gustavo, però sobretot davant de Carmen...
que ella no havia arribat a sentir mai eixa composició que havia fet son pare per a la comunió d'ella. I això va ser també un moment emotiu. Han hagut moltíssims moments emotius al llarg de tot el procés de creació de l'espectacle. I per el que dies abans dels falleros, i que és un cap de setmana molt fallero, mira, jo pense que més... Tant si estem més encertats o menys en el que és l'espectacle en si, jo crec que és un espectacle...
Que tota persona que siga fallero, que s'estimi les falles, o que no siga fallero, però que s'estimi d'alguna manera aquestes peces tradicionals de la nostra terra, com pugui ser Paquito, que l'hem escoltat mil vegades...
Jo crec que val la pena que vinguin a veure l'espectacle, perquè ja et dic, insistís, tant si estem més encertats o menys, crec que la història en si sí que es transmet i crec que és bo que la coneguem, crec que és bo. Jo crec que d'amunt millor homenatge també a lo que són les nostres edicions, la nostra música, la nostra terra, no n'hi ha. Jo crec que també millor invitació que la que ens acabés de fer
No n'hi ha. Xavi, ha sigut un plaer tindre't a Ràdio Benicarlo amb nosaltres per a parlar una miqueta d'aquesta obra, d'aquest espectacle Paquito que tindrem a Ràdio Benicarlo el proper dimensió 1 de març a les 7 de la vesprada a l'Auditori Municipal. Nosaltres també convidem des de si hi ha tot el món a què vaig aquesta obra. La veritat és que amb aquesta última anècdota que ens ha escoltat del Vals, a mi se m'han ficat els pels de punta, o sigui, que ja no més...
per a descobrir una miqueta més d'aquesta figura tan important per a la nostra terra, que va faltar molt pront. La veritat és que, malauradament, se'ns va privar d'haver disfrutat, jo crec, una miqueta més de les seues composicions. Però bé, tenim l'oportunitat de reviure'l a través del vostre espectacle. Xavi, ha sigut un plaer, tindrem dret així ara de brindicar-lo amb nosaltres.
Molta merda per a tots els actors, per a l'actriu també, per a Inès, que estarà amb nosaltres així a Benicarlo. I res, ens veiem aviat. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Clàudia, i benvinguts a tot Benicarlo a veure si venen allà al teatre. Molt bé, moltes gràcies. Adeu. Gràcies, adeu.
L'informatiu amb Claudia Cossar.