Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Ens passa bé a tothom que una fera ferotja del parc s'escaparà. Es preguen les senyores comprint força aliments.
Fins demà!
i un carret, em vaig trobar aquell dia, la fera al carrer, tremolant i mig mort, ai Déu rediu la fera, i em veu
Si per culpa de la Pera, ell rep el bull torment. Que això no compleixi, que no es queixi després. Si per culpa de la Pera, ell...
La volen atacar, la Fera es defensa, no la deixen parlar. Com són molts i ella sola, no pot i me l'estoben. I aprenyats per la feina, a la Gàbia me la tornen. Per l'obra de l'alcalde desfà saber a tothom que la Fera Ferotxa ja no ens traurà la sort. I gràcies a la força no ha passat res de nou, tu la tens normal.
Se embarcou bà la feira
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Doncs com dèiem al començament d'aquest programa, la nostra unitat mòbil s'ha desplaçat a l'espai Montserrat Roig i ja ens trobem amb l'Anna Dolors Rodríguez Tècnica, Municipal de Polítiques d'Igualtat. Molt bon dia, Anna. Molt bon dia, Anna. Què tal? Com esteu? Molt bé. Avui et visitem a tu. Sí, sí, sí. Un goig que vingueu. Tot i que ja sabeu que m'agrada molt anar-hi, però un goig que també vingueu a casa meva.
Doncs la propera la fem aquí, la quedada. Sí, perquè compte, Anna, que tenim el març aquí a la cantonada i llavors serà una bona oportunitat per venir a veure't. Efectivament, però abans del març el que passarà aquesta setmana és que se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena i la Ciència.
Correcte, l'11 de febrer, aquest dimecres, a petició de Nacions Unides, es commemora aquest dia el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb un objectiu molt clar que és garantir l'accés complet i igualitari de les dones i les nenes a l'educació, a la ciència i les carreres científiques i anar eliminant, perquè encara ens queda recorregut, totes les barreres discriminatòries que persisteixen en aquest àmbit.
Deien, moltes vegades ho han comentat aquí, en edicions anteriors, que costa que les noies ja des dels estudis de secundària s'acostin a la ciència, sobretot a la tecnologia. Doncs sí, continua mantenint-se la bretxa. Jo t'he recollit algunes dades perquè veiem com perduren, malgrat tots els esforços que sabem que com a societat estem posant per eliminar aquestes barreres, aquestes bretxes. Mira, menys d'una de cada tres investigadores del món és dona.
El que fa les graduades en STEM, només un 35% són dones i només el 22% d'un àmbit tant en auge com la intel·ligència artificial, doncs el 22% dels professionals són dones. En alguns països, percentatges de dones científiques en camps com la investigació o la tecnologia són inferiors al 10%. Per tant, com aquestes dades el que ens indica és que encara queda molt recorregut per fer,
que hem de continuar parlant-ne i que hem de continuar posant esforços per anar trencant aquesta bretxa. Espera que se li fels alguna activitat relacionada amb aquest Dia Mundial, dona, nena i ciència? Doncs aquest any el que us proposem des de l'àrea és sobretot visibilitzar, perquè sabem que una de les eines que són fonamentals en aquest àmbit és visibilitzar i reconèixer la contribuació de les dones científiques.
Per tant, us animem que a la taula, aquests dies, amb les noies, amb els nois també, pugueu parlar de referents que siguin dones científiques. Segur que teniu moltes conegudes, segur, segur, que les visibilitzeu, que els hi doneu la veu, que parleu, i si no, doncs les grans dones que han participat en l'àmbit científic, doncs que les visibilitzeu. Em consta que l'OPC també, ara m'enganxes, em sembla que és el dimarts, que fan una xerrada en totes les mesos
especials en relació amb la commemoració d'aquest dia i que també estigueu atents als mitjans de comunicació perquè quan es commemora un dia internacional és una oportunitat. Sabem que són temes que hem de treballar tot l'any però aquestes commemoracions ens permeten posar el focus en aquestes desigualtats. Pensem que sense tenir igualtat en l'essència el progrés de l'humanitat va molt més lent per tant la participació
igualitària també en l'àmbit científic ens impulsarà com a societats. I parlaves d'aquesta visibilització també per eliminar aquest ostracisme que sempre ha tingut la dona a la ciència, tot i que ha contribuït de manera molt important al seu desenvolupament i ara està pensant que va ser una dona la que va inventar el GPS.
Correcte, les aportacions de les dones són infinites. Sovint hem aportat menys del que se'ns visibilitza i imagineu-vos si participéssim al 50% tot el que podríem avançar com a societat. Creiem que en aquest àmbit, com en molts altres, la igualtat ens beneficia a tots i totes. Per tant, és importantíssim promoure vocacions científiques entre les nenes, aquelles famílies que teniu criaturetes...
Hem de combatre aquests estereotips de gènere a la infància que permetin que aquestes vocacions siguin cada cop més grans. També hem d'incentivar polítiques que facilitin aquestes carreres científiques igualitàries perquè malauradament la discriminació encara persisteix.
Doncs evitem-ho, evidentment, i per això la importància de celebrar aquest dimecres, aquest dia mundial de la dona, la nena i la ciència. Anna Dolors, et convidem ja cap a finals de mes o començaments del mes de març a venir aquí a explicar-nos un altre dia molt, molt important, el 8 de març, el dia de la dona treballadora i de les dones en general, que aquí també celebrarem.
Doncs sí, estaré encantada d'apropar-me aquest dia a casa vostra, a la ràdio, també perquè justament la ràdio sou un espai on aquesta veu femenina, en aquest cas la teva, és molt present cada dia a les cases de Castelldefels. Així que pel març venim a casa teva a parlar-ne. Moltes gràcies. Per cert, parlant de tecnologia, també se celebra el dimecres el Dia Mundial de la Ràdio.
Ah, goita, goita, goita, que bé. Veus aquestes casualitats que uneixen aquests dos mons tan bonics que són la comunicació, en aquest cas la ràdio, que és un espai preciós, i la igualtat. Mira que bé, fas contenta. Molt bé, moltíssimes gràcies, Anna Dolors Rodríguez, des de l'espai Montserrat Roig, des de l'àrea de polítiques d'igualtat per informar-nos. Moltes gràcies, Anna, una abraçada forta. Igualment, que vagi molt bé, bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Vull que quan a la nostra vila hi hagi concerts d'havaneres, conegueu la seva història, els seus compositors, els seus grups i tot el que envolta aquestes precioses cançons. Cada setmana, un nou programa dedicat al món de les havaneres. Amics de les havaneres, a Ràdio Castelldefels.
Ben beat up and batted around. Ben sent up and I've been shot down. You're the best thing that I've ever found. Handle me with her. Reputations changeable. Situations tolerable.
Fins demà!
I've been bogged up and I've been fooled I've been robbed and ridiculed In dayca centres and night schools Handle me with her Been stuck in her ports, terrorised
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Mitjançant l'estratègia, municipi 360, la Diputació de Barcelona impulsa el model de govern de la dada. I amb quin objectiu? Per promoure sistemes locals basats en la innovació, la integritat i la transformació digital. El portal local PUNIA posa al servei dels ajuntaments lleis, instruments, models, recursos de formació...
i assistència pensat per ajudar les administracions públiques locals a desplegar la intel·ligència artificial i el govern de la dada. Per parlar d'aquest tema, amb nosaltres, Antoni Vélez, l'ex-diputat d'Innovació Digital i Integritat Institucional. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com esteu? Molt bé. Com es pot definir això que sembla en principi tan abstracte com el govern de la dada?
Doncs és un concepte molt fàcil d'entendre, que és les administracions, la nostra vida diària està plena de dades i per fer funcionar les administracions públiques o fins i tot la nostra vida diària aquestes dades han d'estar mitjament ordenades i amb un criteri per saber què fer-ne amb elles. En aquests mesos parlem moltíssim d'intel·ligència artificial però la intel·ligència artificial no funciona sense...
amb un bon coneixement, sense una base de dades que sigui coherent, que vindrien a ser els ingredients. I llavors, l'hoert de la dada vindria a ser la cuina. On es cuinen tots aquests productes que després serviran perquè els ajuntaments prenguin decisions, no? Sí, hem de pensar... Jo sempre ho miro d'aterrar amb alguns exemples. Nosaltres podem intentar
ajudar els ajuntaments o fer una administració pública més eficient, doncs reduïm, per exemple, terminis en expedients, que és un tema capital per molta part de la ciutadania. Molt bé, però si aquests expedients que estan formats per dades, aquestes dades, no són de qualitat, ni sabent on està, ni què diuen, aquest expedient mai podrà ser més ràpid o més eficient. Per tant, cal començar sempre, en lloc de la casa per la teulada, amb els fonaments, i els fonaments...
de l'administració actual són dades. Per tant, orderem-les, posem una mica d'ordre i després aprenguem per què les podem utilitzar o per què no. En aquest sentit es parla de dades de qualitat. Com es podrien definir? Què serien les dades de qualitat? Sense entrar gaire en un aspecte tècnic perquè s'entengui bé. Quan parlem de qualitat és que, per exemple, tinguin un sentit. Moltes vegades les administracions públiques anem acumulant
dades de la ciutadania, de cada procés, però aquestes no tenen qualitat perquè potser no estan actualitzades, potser no estan contextualitzades, potser de forma bàsica et poden servir per utilitzar-les en un tràmit, però en un altre no. Per tant, la qualitat de la dada vindria a dir, aquestes dades les tenim ordenades, homogenitzades i que serveixin
per fer coses, per fer tot més eficient i que ens portin algun resultat. Per això heu creat també un portal que facilita als ajuntaments una mica l'avançament en aquesta qüestió, que és el local.ia.
Què sofreix aquí? Locàlia és una estratègia dins del que diríem el municipi 360, que seria l'estratègia general, el paraigua, que integraria tant govern de la dada, intel·ligència artificial, transparència, integritat i serveis digitals, com un model. Dins del municipi 360 tindríem Locàlia, que és com una mena de caixa d'eines on hi ha els municipis...
poden utilitzar allò que necessitin, perquè cada municipi va al seu ritme, referent a intel·ligència artificial. Què es pot trobar allà? Doncs es poden trobar des de, simplement, les actualitzacions de normativa, que això pot semblar una cosa molt burocràtica, però és essencial perquè les normatives van canviant molt ràpidament. Què es pot fer? Què no es pot fer amb l'intel·ligència artificial? Com protegim a la ciutadania d'un mal ús de l'intel·ligència artificial? Com estan garantits els seus drets i les seves dades?
Després, en aquest portal local ja tenim recursos pràctics, per exemple, per poder analitzar si un procediment que està fent un ajuntament aplicant intel·ligència artificial aquell algoritme és coherent, és ètic, és públic, garanteix la privacitat o no garanteix la privacitat. Després també hi ha casos d'estudi, hem fet proves pilot
per detectar on podem ajudar els municipis de forma eficient i de forma ràpida, en el sentit de on teniu els problemes, què podem automatitzar i com ho podem ajudar. I després una part també molt interessant, que també és un nuclídu, que és el tema de la formació. Estem intentant donar una formació als empleats públics, bàsicament perquè tothom nega que utilitza l'intel·liència artificial, però tothom utilitza l'intel·liència artificial més casolana, i això s'ha d'ordenar
justament per com fer-ho o com no fer-ho, on es pot fer i on no té sentit fer-ho. En aquest sentit, també oferiu, com deies, dins de la formació microcredencials universitàries per obtenir una titulació europea, que existeix especialista en dades i intel·ligència artificial en l'administració pública. Sí, això és una qüestió molt interessant que està impulsant la Diputació de Barcelona, que és tot el tema de les microcredencials, que és com donar un valor
un valor afegit a la formació continuada i que els servidors públics, en aquest cas els treballadors públics, puguin formar-se tenint unes credencials que després els permetin evidenciar que tenen aquests coneixements. Per tant, és una estratègia més global de la Diputació, no només aplicada a intel·ligència artificial, però sí que concretament vam obrir aquest 2025 aquesta formació concreta de microcredencials. La veritat és que ha tingut...
hem tingut moltíssim èxit perquè realment és una formació de molt nivell per a les empleats públics però en general aquest 2025 vam estar al voltant de 350 treballadors públics formats vam fer dues jornades especialitzades en intel·ligència artificial amb uns 500 inscrits més o menys i a part aquestes microcredencials concretes estem al voltant de 40-50 persones
per no parlar dels més de 600 empleats públics que tenim subscrits a un budgetí també de local, on expliquem les novetats, on expliquem una mica què s'està coent, què és vàlid, fem una mica de filtre respecte a intel·ligència artificial, sempre aplicada a municipis, i després la pròpia web, que heu vist que ha tingut més de 15.000 visites, 15.000, 16.000 visites a aquest també,
2025. Des de l'abril, de fet, que la vam obrir des de l'abril del 2025. Per tant, molt bons números, molt d'interès. Per cert, aquest filtre és més que mai necessari quan s'està discutint les implicacions ètiques de l'ús de la intel·ligència artificial perquè, clar, moltes vegades la normativa va darrere d'allò que comença a formar part de la nostra vida quotidiana i s'ha de legisla i s'ha d'ordenar.
Sí, de fet, això és el punt clau pel qual vam començar a treballar a Locàlia, que és un projecte que es va anar fent més gran. El nostre inici va ser com podem aplicar una intel·ligència artificial pública, ètica, amb un mercat to humanista, perquè a vegades ens oblidem de la part humana que hem d'aplicar a la pròpia administració pública, i després coherent amb les normatives que en aquell moment, a finals del 2024, a principis del 2025,
començaven a sortir per part de la Unió Europea, les transposicions del propi estat espanyol. Per tant, era un moment en què hi havia molt de soroll i la nostra idea d'ordenar, i crec que ho vam fer especialment bé. En aquestes jornades, per exemple, nosaltres parlàvem que la nostra proposta d'intel·ligència artificial està orientada, i crec que això és el disruptiu o el diferent del que es pot fer en altres propostes,
que és que l'orientem sobretot al món municipal, per tant, a la primera administració que el ciutat va a buscar ajuda normalment i, per tant, era orientat específicament pels municipis, i després sobretot als municipis més petits. A la demarcació de Barcelona tenim 311 municipis i, si no ha xerrat, 253, el 81% són de menys de 20.000 habitants.
en el vostre cas teniu sobre els 70.000, si no recordo malament, però estem parlant que el 80% dels municipis són petits. Com podem ajudar aquests municipis petits també a aplicar i a que ningú es quedi enrere? Però els municipis grans també tenen les seves mancances. Hem d'intentar ajudar a tothom i que ningú es quedi enrere. Però el que està clar és que en aquest cas la intel·ligència artificial és un element que conviurà bé a la societat general i per tant també a les administracions públiques.
Sí, hem de fer un exercici d'aturar-nos, sortir del que vindria a ser el soroll de xarxes socials, de notícies tremendistes, de l'AIA ens treure la feina demà a la tarda i després ens adonem que li demanem una recepta de canalons i ens posa uns ingredients que no són per una recepta de canalons. Per tant, hem de sortir d'aquest soroll, d'aquest miratge de l'AIA,
i anar una mica peus a terra, no? D'acord, què podem fer i què no podem fer? El que dèiem al principi de tot. Tu pots demanar-li a la IA que et faci moltes coses, però si no tens ni tan sols dades de qualitat al teu propi municipi, què li demanaràs? És que no pot fer-te res. Per tant, hem de sortir una mica del soroll i anar a la part pràctica. Què ens pot ajudar la intel·ligència artificial a nivell municipal? Doncs a fer automatitzacions que es redueixin terminis, i això és
quelcom que es pot fer relativament fàcil, o almenys en les proves pilot estem veient que els costos no són gaire extrafolaris, sempre que garanteixis que després una persona humana, aquella part humanista, un funcionari, pugui revisar el resultat, perquè si no podem caure en casos totalment de les al·lucinacions de l'intel·ligència artificial i que, clar, aplicades al món local, si el món local ja cada...
cada municipi té la seva casuística, doncs ja ens podem imaginar què pot ser el resultat de tot això si posem allà la intel·ligència artificial.
Jo crec que això al que et referies, Antoni, és molt important, el fet que els funcionaris i les funcionaris treballadors o treballadores públiques han de tenir en compte que, tot i que s'utilitza la intel·ligència artificial, després la persona ha de revisar aquests continguts perquè, evidentment, poden haver-hi errades, ja no dic en altres hores, on pot arribar a ser perillós, com en sectors jurídics, per exemple.
Sí, totalment. Al final, els ajuntaments, qualsevol cosa que li demanem la ciutadania a un ajuntament no deixa de ser un procediment i aquest procediment té les seves garanties per a la ciutadania i això s'ha de garantir que sigui el més pulcre possible. De fet, una de les coses que hem fet des del gabinet és un conveni amb CIVICAE per aquesta visió d'aplicar l'AIA des d'una perspectiva cívica.
i també buscar aquells espais on sí que la podem aplicar però amb la garantia total de tenir a la ciutadania que els seus drets estiguin totalment garantits. Al final, jo crec que el concepte s'entén fàcil en el sentit que nosaltres el que volem és que el funcionari, el treballador públic, es pugui dedicar a les persones i no a la burocràcia. Per tant, si nosaltres li podem treure aquesta càrrega que normalment en molts casos
està associada, per exemple, a una cosa molt mundana, que és vinga a picar formularis i expedients. Doncs, si jo d'estar picant formularis i expedients, estar mirant a la persona que té davant i ajudant-la en el que necessiti, doncs jo crec que també tindrem una administració molt més propera, molt més humana, on sí que es fomenti una mica el que volen els ajuntaments, els municipis, que és aquest sentiment una mica comunitari, de comunitat, de municipi, de poble, de ciutat.
Això és del que es tracta, que la ciutadania vegi aquesta administració, que és la que té més propera encara. Totalment. Aquest ha de ser l'objectiu final, que les administracions funcionen millor, que les administracions fem un ús més eficient dels recursos públics, que al final són de tothom, i sobretot que la ciutadania vegi que les administracions funcionen, que no estan col·lapsades constantment
en muntanyes de burocràcia que ni moltes vegades els propis treballadors públics se senten totalment impotents de lluitar contra ella. Anem a ficar el focus, anem a utilitzar la intel·ligència artificial com una eina i no com un fi. Jo crec que aquí ve també el canvi conceptual que nosaltres intentem impulsar dins d'aquesta filosofia. Al final, el caminet també el que busca és aquest conjunt de...
de canvi de cultura organitzativa o de model digital dins dels propis municipis, que al final l'eina no et condicioni, sinó que tu condicionis l'eina. Llavors jo crec que aquesta filosofia que tenim de Municipi 360 encaixa molt bé amb una aplicació de l'AIA una mica diferent. Però on s'ha de començar? Per les dades. Nosaltres als ajuntament és el que una mica aquest recurs del que
vosaltres heu fet la trucada o que més us ha impactat, doncs va dir això, de dir, què teniu, on podem aplicar la intel·ligència artificial, què estan fent els altres municipis de la demarcació i intentem buscar sinergies i experiències, perquè al final tenim experiències molt compartides i problemes molt compartits.
Doncs, efectivament, escolta, en Antoni, moltíssimes gràcies des de la Diputació per ampliar-nos aquesta informació, aquesta assistència que en matèria d'IA, a través de l'estratègia Municipi 360, ofereix la Diputació de Barcelona als ajuntaments que puguin desplegar tot aquest govern de la dada. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per el vostre interès. Que vagi molt bé. Bon dia. Adeu, bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Ràdio a la carta i ràdio online. Ràdiocastelldefels.org
Háblame de...
Fins demà!
La condición El lunes no Somos Tú y yo
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Des de l'àrea municipal d'esports s'ha posat en marxa una iniciativa anomenada Running, posa en marxa el teu cos i has deixat de donar els més grans de 45 anys. Parlem amb respecte amb la tècnica municipal d'esports. Helena Bermejo, Helena, molt bon dia. Hola, molt bon dia, Anna. En què consisteix aquesta iniciativa? Bé, aquest taller d'aquest mes de febrer està enmarcat dins dels
La feia és per a dones de més de 45 anys, enfocat dins de l'etapa vital de la peri i la menopausa. Donem diferents recursos, eines i abordem aquesta situació nova per a moltes dones, des d'una perspectiva 360, enfocant-ho des de diferents punts de vista i amb diferents professionals.
Per què va sorgir aquest taller, la necessitat? Vull dir, us ho demanen les usuàries o heu vist que en aquestes edats es practica poc esport entre les dones a més? Bé, és tot una mica tot, no? Si obrim els ulls i veiem l'oferta que tenim al municipi, veiem que en edats primerenques, en la primera infància, en l'adolescència fins i tot hi ha molta oferta.
Després es dispersa tot el que és oferta municipal i dotar de recursos. Dins de tots els programes que estem fent, accions i demés en pro de la salut, doncs vam obrir els ulls, vam posar orelles d'elefant, que diuen a la classe del meu fill, i vam escoltar a usuàries i altres dones del municipi que van participar d'un taller que és
el Dia Mundial de la Salut Femenina, l'any passat, i ens reclamaven molt aquest tipus de servei i aquesta necessitat de comprendre què estava passant i quines eines tenien per poder-ho abordar des d'una perspectiva saludable i afrontar aquesta situació amb energia i de forma autònoma i de fer xarxa. Aleshores, aquest mes ens toca el tema de posar-nos fortes
i de treballar la nostra activitat més cardiovascular, perquè són essencials per mantenir la salut i, com et deia, l'energia i l'autonomia durant aquesta etapa de la vida. Com es realitza el taller? Com heu pitjor de matar els horaris o les sessions? Doncs mira, aquests tallers sempre es fan l'últim dimarts, a cada mes. Aquest mes, doncs, també, el 24 de febrer.
L'horari sempre també ve sent en el mateix, per facilitar una miqueta la conciliació de les agendes i de més, és de 6 a 7.30 de la tarda. El que sí que canviem en aquest mes és que ho farem en un altre espai, no serà aquí al CEM Can Roca, sinó que ho farem al camp de futbol de Pitor, on tenim una aula, i on tenim al costat el Canal Olímpic, perquè serà una sessió que tindrà una part teòrica, però també tindrà una part pràctica,
on podrem treballar exercicis de força i de rànim adaptats en aquest perfil d'usuàries i posant l'accent a la tècnica i a la prevenció de lesions. No sé si les places són limitades o no. Les places són limitades per poder garantir una bona atenció. Tenim ofertades 30 places i poden accedir-hi no només a usuàries, sinó a qualsevol dona d'aquí de Castelldefels.
Fem també difusió a través dels contactes que tenim amb el CAP de Can Bou i del Castell per fer-ho extensible al major nombre de la ciutadania en general i també ho treballem des d'Igualtat amb l'ANA per tal de fer difusió als grups i al Consell de Dones que ella ja ha format. Molt bé, i per finalitzar, Helena, com es poden fer les inscripcions? De quina manera? Per entrar a polis.
Per Entràpolis és buscar l'esdeveniment, és gratuït. Si ja estàs donat d'alta és molt ràpid i si no estàs donat d'alta són tres minuts perquè em demanen molt poqueta cosa. I així podem fer la reserva acotada per a les 30 places que tenim vinculades a l'activitat.
Molt bé, doncs, Helena Bermejo, Tècnica Municipal d'Esport, moltíssimes gràcies per atendre'ns i per ampliar-nos a la informació d'aquest allet tan interessant. Pots en marxa el teu cos adressat a dones de més de 45 anys. Que vagi molt bé. Moltes gràcies, Anna. Igualment, que tinguis un bon dia. Igualment, gràcies. Bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
You take a thunder from the mountain You take a lightning from the sky You bring a strong man to his begging knees You make the youngest mama cry You got to hide it high You got to jump and run You got to hide it high The old man's
Bona nit.
Bona nit.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Doncs Marga Sarder, psicòloga escolar, professora de British School, i vam parlar amb ella i amb dos alumnes de segon de batxillerat, Sue Ferrer i Olivia Campos, del mètode Seven Steps. Què tal? Molt bons dies a les tres. Bons dies. Magda, en què consisteix este mètode?
El método de los 7 Steps es un método que trabaja la inteligencia emocional desde un punto de vista mucho más amplio al que normalmente se trabaja. Normalmente se trabaja mucho la identificación de las emociones, sobre todo con los menores, el cómo te sientes, gracias a películas como...
o el libro del monstruo de colores, pues el alumnado cada vez está más familiarizado con identificar la alegría, la tristeza, el enfado, pero nos parecía que nos faltaba un paso más allá. Y es muy bien una vez identificado esta emoción, ¿qué hago con ella? Es decir, estoy enfadado, pero yo necesito sacar esta rave, pero entiendo que no lo puedo hacer de cualquier forma. Entonces intentamos...
Dar al alumnado estrategias para canalizar esta emoción de una forma más asertiva y positiva. Porque si no, muchas veces los mayores tendemos a decir no grites o no empujes. Y el alumno se queda diciendo sí, pero ¿qué hago con esta emoción o con esta alegría o con esta intensidad? Entonces intentamos...
Proporcionarle herramientas, maneras de pensar y cómo gestionar estas emociones y sobre todo para con los demás, porque al final vivimos en sociedad, tenemos que relacionarnos con más personas y poder intentar crear estas relaciones positivas y más constructivas.
Bien, tú dices que en un mundo cada vez más marcado por la IA, las competencias humanas, ¿cómo reconocer las emociones abrirán oportunidades a largo plazo? Sí, porque ahora, es decir, con la inteligencia artificial, ¿qué pasa? La gente puede aplicar a trabajos con una carta de presentación, con un portfolio muy chulo...
Pero al final la autenticidad de eso, desgraciadamente, ahora se pone en duda, porque no sabe si eso lo ha escrito la persona o lo ha escrito ChatGPT, Flint o la plataforma que sea. Entonces cada vez nos encontramos con más empresas y universidades que a la hora de hacer entrevistas, es decir, vale, muy bien, este es el papel, pero vamos a ver cómo interaccionas. Porque en el momento que estás, como ahora nosotros contigo en la entrevista, o con un cliente, o con un paciente...
No puedo responder, un momento, chat, ¿cómo respondo a esto? Sino que han de tener la capacidad de saber, entender la situación, entender el clima, cómo está sintiendo la otra persona, cómo están reaccionando a sus respuestas y adaptarse a esa comunicación. Y eso si no se practica en el día a día interaccionando y poniendo retos a los alumnos en diferentes situaciones no podrán desarrollarlo.
¿Cómo se aplica este método, el de Seven Steps, aquí en el British? Ya nos explicaron su experiencia, Olivia y Soe. Se aplica desde varios puntos de vista. Dentro de las aulas tenemos diferentes sesiones de tutoría en las que trabajamos diferentes ámbitos. Empezamos desde pequeñines, desde lo que sería I5,
Hasta sexta y primaria trabajamos más integrado, de una forma más natural, las preguntas, que son siete preguntas, desde qué ha pasado, cuál ha sido el origen, qué estás sintiendo, cuáles son las consecuencias, qué puedes hacer en su lugar y cómo...
¿Y cómo podemos solventar esa situación? Entonces, aquí estas siete preguntas son más naturales. Cuando pasamos a secundaria, hacemos sesiones más estructuradas, más de comunicación asertiva, solución de conflictos, escenarios, y entonces es un trabajo más explícito en cuanto a la inteligencia emocional.
Pero sí que uno de los pilares es la figura de los 7 Steps Leaders en el patio, en el cual el alumnado puede acudir a ellos si tienen cualquier inquietud. No necesariamente ha de ser un problema. Puede ser un, ostras, me ha pasado esto y no sé cómo enfocarlo. Me he disgustado porque me ha pasado esto con mi amiga y no sé cómo solucionarlo.
Incluso simplemente para aprender a jugar. La frustración de que te pillen o de que hoy mi amigo quiere jugar con otra persona y no conmigo, no sé cómo gestionarlo. Entonces está la figura del alumnado con el cual se pueden identificar y les pueden ayudar de una forma más cercana y más realista porque nacemos de la situación que está pasando para solucionarlo. Pues explícanos y Olivia vuestra experiencia al respecto.
Bueno, yo he visto que definitivamente, pudiendo estar ahí en persona con los alumnos y los alumnos de primaria, hemos podido ver cómo han evolucionado también emocionalmente de una manera muy directa, gracias claramente, no solo gracias a nosotras, pero con nuestra ayuda poder ver que han cambiado y han aprendido a reaccionar a las situaciones de una manera más...
Más segura, sin tantos problemas, ha sido también un cambio que hemos visto, nos ha dado mucha alegría poder haber visto este cambio y personalmente con esa conexión que hemos creado con las alumnas y los alumnos, nos hemos sentido muy orgullosas. Olivia.
Pues llevamos ya casi dos años con el tema de los 7 Steps y hay muchos casos en particulares en los que hemos estado muy cercanas, hemos podido trabajar con ellos cara a cara y poder ver cómo una persona va de sentarse solo o no quiere relacionarse con otras personas a realmente formar parte de un grupo de amigos o de amigas
Nos ha hecho sentir realmente que hemos aportado algo en la sociedad, no solo en nuestro colegio, sino más en una escala más grande. Y como estudiantes de segundo bachirato, nuestras emociones están en un momento difícil, ya que estamos estudiando y tenemos exámenes muy cercanos.
Y este momento de pausa, poder hablar con ellos más jóvenes y entender las emociones, también nos ha ayudado a nosotras mismas a manejarnos emocionalmente con los estudios y también con las relaciones más evolucionadas de persona un poco más mayor. ¿Con qué tipo de emociones os habéis encontrado mayoritariamente? ¿Cuáles son las más comunes?
Una de las más comunes diría yo suele ser la tristeza porque muchas veces esta tristeza se convierte en algo más grave como el enfado o un momento así de estrés para los niños pero normalmente viene de una parte de sentirse solo, aislado o de que se sienten que puede que la gente no les entienda
Y entonces enfrentarnos a esto, también a esta tristeza, nos ha ayudado a entender más las otras emociones a las que llega la tristeza. Entonces la tristeza creo que es como una de las más principales, si no la más...
Y también hemos aprendido que aunque estemos hablando con una persona menor, muy pequeña, tenemos que tener en cuenta que sus emociones pueden llegar a algo más lejano de lo que pensamos. Igualmente que sea una pelea con amigos, si esto no se relaja y aprenden a cómo solucionar, en un futuro puede llegar mucho más lejos de lo que piensan y pueden cambiar la persona en la que se transforma en un futuro. Entonces pensamos que trabajar con niños desde tan pequeños...
les ayudará en un futuro poder educar a sus hijos de la misma manera o si no tienen hijos, aprender con sus amigos cómo se controlan las emociones.
Marga, yo creo que lo que ha dicho Olivia es muy interesante también porque se trabaja desde la prevención. Sí, sí, para nosotros es uno de los pilares del programa. Empezar a trabajar desde edades muy tempranas para prevenir que las situaciones se agraven.
Si ya desde pequeñitos el alumno aprende sobre todo a pararse y decir, un momento, ¿qué está pasando? ¿Qué estoy sintiendo? Y antes de llegar a una discusión digo, vale, esto ya me he encontrado antes, ya lo hemos hablado antes y qué puedo hacer. Realmente lo que esperamos es...
prevenir y evitar situaciones mayores. A veces también vemos que en infantil se trabaja mucho la identificación y ya en secundaria son más graves. Pero claro, si ya hacemos desde pequeñitos este trabajo y seguimos trabajándolo en toda la secundaria, pues esperamos haber proporcionado estas herramientas para que puedan gestionarlo solos. Sí.
Estamos hablando de la ira, de la tristeza, pero hay emociones también como la alegría que a veces puede desbordar demasiado, ¿no? Puede ser excesiva. En principio son más positivas, pero mal canalizada o mal llevada a lo mejor puede causar el efecto contrario. Estoy de acuerdo. Nos hemos dado cuenta que la alegría puede llegar mucho a la violencia. En nuestro caso, por ejemplo, cuando el pilla-pilla, cuando una persona está demasiado emocionada...
Llega a empujar o llegar a la violencia excesiva con el compañero con el que está jugando. Entonces, el enseñar cómo jugar bien también es clave, porque sin darte cuenta, ves como niños pequeños han aprendido a, pues me pego con el compañero y es de juego, de broma, de que estoy emocionado, es mi amigo y puedo hacer eso.
y nos hemos dado cuenta que poco a poco enseñarles que eso está mal, eso está bien, pues ha proporcionado que tengan más amigos, que sepan cómo llevarse mejor con gente y hace una evolución. Me lo entendía desde la primaria. Sí, sí, sí. El empujo en lo que sea, siempre estamos hablando de conflictos desde la primaria de patio que afortunadamente son casos pequeños. Sí que...
usan mucho el juego para venir a relacionarse precisamente por esto, de una forma natural. Yo creo que también partimos de que muchas veces la inteligencia emocional se parte de situaciones que no son vinculantes para el alumno, desde un cuento, desde una historia.
el hecho de que estén en el patio realmente conectan con esa situación y pueden entender mucho mejor lo que está pasando y lo que puede derivar. Entonces, también por eso su figura es vital, porque nace de una situación real con la que el alumno puede empatizar muchísimo mejor. Entonces, este yo creo que...
Todos los niños de todo el mundo, cuando están jugando, él me has pillado, él no quiero que me pilles, él me has cogido, pues sin querer tienden, pero es de un instinto. O sea, que al principio hasta que no se desarrolla la palabra, el pensamiento crítico, pues como no saben cómo expresarlo, pues tienden a lo mejor a un empujón o lo que sea, pero no desde una violencia. Entendámoslo. ¿Quieres decir algo, Suey?
Ah, bueno, sí, también desde lo que ha dicho Olivia, hemos podido ver que ayudando a algunos alumnos en concreto, han ayudado a desenvolupar estas reacciones de una manera que ellos también han podido en los momentos en los que nosotras no hemos estado en el patio, ayudar a esos alumnos que ya han tenido esa experiencia, ayudar a otros que no han tenido la misma conexión con nosotros. Entonces,
Aunque sea una conexión que nosotros hemos formado con estos alumnos, hemos visto que también ha ayudado a formar conexiones entre otros alumnos que ellos ahora se sienten lo suficiente...
Con la suficiente ayuda, la suficiente inteligencia emocional, la preparación para afrontarse a estas situaciones más personales entre ellos, entre los alumnos de primaria. Y en concreto, los Seven Steps tenemos un banco que se llama Rainbow Corner.
Y en esa esquina tenemos panfletes en los que pueden leer y preguntarse cosas. Y hemos llegado a presentarnos todo ello y ver cómo niñas y niños pequeños ya estaban aplicando esas preguntas entre ellos mismos. Entonces, nuestro trabajo ha dado fruto, ¿no? Hemos visto cómo realmente ha funcionado y que los niños han entendido que realmente sirven para algo las preguntas que se hacen. Para nosotros es clave esto que dicen Olivia y Zoe porque
Nuestros alumnos, nuestros chicos, cuando crezcan no estaremos ahí para ayudarlos. Entonces, aparte de la prevención, otro de los pilares es la autonomía, es que ellos sean autosuficientes. Entonces, primero nosotros podemos dar una guía de cómo pueden afrontar esa emoción y qué pueden hacer, pero nuestro deseo es que no nos necesiten.
Que cuando ellos se vuelvan a encontrar en esta situación... Sean autónomos, ¿no? Exacto, exacto. Eso para nosotros es uno de los pilares, que sean capaces de decir, vale, esto ya me ha pasado antes, ¿qué me dijo Zoe? ¿Cómo lo gestioné con Olivia? Entonces, que ellos sean capaces de hacerlo solos y necesitarlos, para nosotros es un éxito. Que no generemos dependencia hacia nosotros, sino que sean autosuficientes de mayor.
Muy bien. Pues Magda Sarda, psicóloga escolar, Choe y Olivia, muchísimas gracias por explicaros la experiencia de este proyecto, sobre los steps que se aplica con éxito, como acaban de explicar ellas mismas, en British School. Muchísimas gracias, que veáis muy bien. Muchas gracias.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.