Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit!
So you better get this party started. I'm coming up. So you better get this party started. Get this party started.
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Doncs ja sabeu que aquesta setmana la notícia del cap de setmana serà la celebració del Carnaval. I aquí a Castelldefels tenim tres activitats relacionades amb el Carnaval molt interessants, molt importants. Una és el Carnaval per adults, una altra és el Carnaval per infants i l'altra és el Carnaval per a la gent gran. Doncs...
Farem una mica de recordatori d'història d'aquest carnaval per la gent gran, que organitzen també conjuntament les dues entitats de la gent gran de la ciutat, l'entitat Rafael Casanova i l'entitat de la gent gran. Ho fem amb el Per Ribas, coordinador del Centre Cívics. Vostè, Iman Pou, què tal? Hola, què tal? Bona tarda. Què tal, com anem? Molt bé. Escolta'm, Pep, aquesta és una cita ineludible, el carnaval de la gent gran és l'últim que se celebra, és el diumenge a la tarda? Sí.
I en què consisteix? Comencem per aquí. Consisteix bàsicament en fer un acte exclusivament per la gent gran. Si fa uns anys enrere pràcticament es solapava el carnaval, el carnaval amb la carnaval de la gent gran. No hi havia un dia específic per la gent gran i es va decidir fa, ja fa també uns quants anys, celebrar un ball obert a tothom. Aquell és un dels diumenges que no es paga el ball dels diumenges i evidentment el que es fa és un concurs de disfresses
amb gent gran, ha costat una mica que la gent no es disfressés, la gent gran no era molt de disfressar-se, i es fa un ball amb disfresses, amb premis, amb un recordatori per a tots els que venen disfressats, i així els animem una mica, i ho fem amb un puber, que és l'espai habitual on es fan els balls de domença.
Això t'anava a dir, que habitualment vosaltres aquí el diumenge a la tarda ja feu val habitualment. Sí, sí, el centre ferim un poc cada diumenge, a excepció dels puntuals de l'any i evidentment per les festivitats, cada diumenge hi ha un ball que organitzen les llocades entitats de Gengarant, tant Rafael Casanoves com Gengarant.
amb les setmanes, amb una excepció que des de l'Ajuntament, jornades i gent gran, o Nadal, l'Ajuntament, en aquest cas, fa els balls gratuïts, i és una activitat que té molt d'èxit, tot sigui dit, estem al voltant d'unes 100 persones cada diumenge, i també cal dir que hi ha molta gent de fora, hi ha gent de Gava i de Viladecans, que s'han fet amics aquí, que després els de Castelldefels també van a Viladecans i a Gava a ballar, que es diu que Viladecans és dissabte, i que si fes és diumenge, llavors una mica allò que...
que es van fent intercanvis de gent i van fent amistats i van passant-se pels balls. I et dic, un ball de domenatge està al voltant d'un mig de 100 persones, per tant, és una activitat que té molta vida. A més, un ball amenitzat, aquí no hi ha música enllaunada, sinó que hi ha una orquestra, com demana, no? Sí, sí, ve un grup musical on té un trio important, el fase 3, que ja va venir l'any passat,
És un grup molt consolidat que fa versions. És molt especialitzat amb gent gran i per tant és un ball que agrada molt. I també cal dir, els Baix del Diumenge des de fa uns quants anys es fa també amb música en directe, ja no es fa amb música enllaunada, sinó que per això es paguen entrada, perquè el ball sigui més entretingut amb música en directe. Jo crec que us podríeu passar que val molt la pena.
Clar, perquè el baile està restringit a la gent gran? Al principi, està restringit a la gent gran. El que passa és que ha hagut alguna vegada que ha vingut alguna persona gran, acompanyat d'una persona més jove i se li ha permès l'entrada. No els demana carnet, no? No els demana carnet. Home, et mirant com dient com vas, no? No costa trobar gent jove que balli els baile, diguem-ne, de gent gran. No els diguem-ne gent gran, sinó els baile enganxats, no? Els baile de dues persones. Hi ha gent gran que sí que va a escoles de ball i que sí que balla, doncs, alguns dels baile típics que es ballen en parella.
Però és molt estrany que la gent molt jove tingui aquest tipus d'afició al ball de parella, cosa que la gent gran ho té molt més de la mà.
Doncs t'has de dir que particularment trobo a faltar allò que hi havia a les discoteques abans de començar la música disco, hi havia música lenta i al final també, ara no recordo bé, crec que al final hi havia com tres o quatre temes de música lenta i la gent ballava agarrada, música lenta, no balls de saló, música lenta, jo trobo a faltar això.
Sí, el que passa és que ara, per exemple, si t'hi fixes, en els balls de la gent gran, ara es fa molt el ball en línia. És a dir, hi ha molta gent que balla tota l'estona els mateixos ritmes musicals diferents, però amb el mateix estil de ball en línia, no? És a dir, tenen diversos tipus de ball en línia diferents i els utilitzen, veuràs que ja van menys agarraos perquè fan més línia que ball d'emparella, no? Encara hi ha els matrimonis molt grans que els veus a la gent gran.
Sí, sí. A més a més se'ls bateixen molt bé. Hi ha persones que van molt ben vestides de diumenge, com dic jo, van vestides de diumenge. I el ball és un tema interessant, eh? I tant, i tant. Vaja, doncs, a veure si t'ho veig jo més gent nostàlgica, que quan a les discoteques es ballava música lenta i es ballava agarrat, eh?
Això ha canviat molt. Per exemple, les valls de Carnaval, recordo que els primers anys que es feien aquí a l'antiga Maria de Xirgo, el que era la polideportiva, que també tenien problemes perquè hi havien les famoses graderies posades i s'havien de treure perquè no hi cabien aquelles graderies tregables.
que es posava pel Carnaval de dissabte, en canvi, pel diumenge per la gent gran hi havia molt poc espai, i havien tingut certs problemes en la seva època, per això que la creació del Montpou va facilitar que la vall tingués més recorregut. Doncs era diferent, no? També durant molts anys vam aprofitar que l'associació de gent gran va tenir una comparsa practicament cada any al Carnaval, que encara la manté,
amb menys gent que fa uns anys i aprofitàvem aquest impuls del que era el grup de gent gran de la cavalca del dissabte perquè el diumenge també vinguessin disfressats i haguessin una mica més animació. Eren altres anys, el que va anar evolucionant en aquest sentit, clar, d'espais, ja no existeix la polideportiva, es va construir el Centre of the Dream on Pou,
I també la gent gran ha evolucionat també la manera de ballar. Ara m'explicaus-ho del línia. Sí, ha evolucionat moltíssim. Primer que ha evolucionat que es disfressa molta més gent. És a dir, fa 10, 15, 20 anys hi havia molt poca gent gran que es disfressés. No s'atrevien, no? No s'atrevien, era gent molt més gran, gent que sí que veien els seus nets o els seus fills disfressats, però que ells es jugava molt. Ja, de mica en mica, han anat agafant aquesta afició a disfressar-se. A partir també d'aquella associació de gent gran...
va fer la comparsa de Carnaval, va veure gent que es va animar més. I ara els nomenys des de Vall de Carnaval, possiblement puc venir unes 60 persones disfressades, que en un total de 100 o 110 que vindran, tenir un 50% de persones disfressades, jo som a Déu-n'hi-do, ja està força bé. A més amb disfressos interessants, eh, disfressos de parella, molt interessant, moltes disfresses fetes a casa pròpiament per la pròpia persona gran. Això té valor. Sí, sí, té molt valor. És el que puntuem molt, eh, és a dir, a vegades que dius, hòstia, que disfressa és molt xula,
però és comparada. En canvi, una diferència que potser no és tan maca o tan de lloc, però que sabem que s'ha fet a casa i que se l'ha cosit i tal, obtenen més premis que no d'aquestes diferències ja prefabricades o que pots donar a comprar, com dic jo el xino, no? Aquest no és el mateix. I abans, bé, també es valora molt això amb aquesta puntuació quan es fa l'elecció dels tres millors diferents que tenen premi. Per cert, patrocinats per la jugació de gent gran, amb un sopar de cap de setmana, un sopar d'entre setmana, per tant, doncs...
I com deies, els balles han evolucionat molt. Ara hi ha molts més balles en línia, hi ha molts més balles. Va el furor del country, va fer que també entrés una mica de furor, que són els balles en línia. Tenim molts alumnes als cursos dels balles de salut de la gent gran i hi ha molts alumnes que estan ballant. Hi ha diversos balles. Per exemple, hi ha els que comencen a ballar el gypsy dance, que és un...
un ball diferent, hi ha els que estan ballant ja els baixant línia en parella, baixant línia individual, els que estan ballant flamenc o sevillanes, per tant, diguem que hi ha molta gent apuntada a diferents grups de ball i tot això, evidentment, després, quan arriba el ball el domenatge, la gent ho posa en pràctica.
Doncs deies que abans la gent gran no costava que es disfressés, hi havia poques disfresses. També això ha anat canviant en el temps, imbuït i induït, també perquè ja on fa el que vol, no té prejudicis, no pensa en què diran, no té vergonya en el millor sentit de la paraula i pensa perquè jo no m'hagi disfressat. Sí, també perquè hi ha gent gran que ja és més jove i que potser la gent molt més gran de fa uns anys
venia en una altra època, una època que en el Carnaval no era tan obert com aquí, la gent que era el 170, que eren grans, el 180-90, no havien viscut el Carnaval com ja el estan vivint la gent del segle XXI, i és diferent, el Carnaval d'ara, no té res a veure el Carnaval de fa uns quants anys, et dic que era gent molt més metòdica, molt més retinguda en aquest sentit, i que si venia al ball del Carnaval com un ball més, no li donava la importància que potser ara sí li està donant molta gent.
Doncs era una altra època pels disfreses, perquè eren condicions de vida, per tot. Ha canviat moltíssim i ara em deies que hi ha molta qualitat, hi ha molta diversitat de disfreses. Hi ha temàtiques relacionades, com passa, amb el carnaval d'adults, amb el carnaval d'infants, amb el que està de moda en aquell moment, amb personatges del cinema, de la tele... No, jo crec que es baseixen més clàssics, es baseixen com a disfreses més clàssiques, no disfreses estrambòtiques, sinó disfreses com a més clàssiques, no?
personatges concrets, un infermer, un metge, un... Bueno, disfresses com a més normals, entre cometes, normals també, que no aquestes més estrambòtiques. No es pensa en una disfressa brasilera, encara que hem vist alguna vegada alguna, alguna disfressa d'aquest tipus ja més de caràcter fàstiu, tipus Carnaval de Rio, Carnaval de Tenerife, no? No hem tingut aquesta...
però ja et dic, hi ha disfreses interessants i també tenim molt sovint disfreses de parella. La parella disfressada junta, marit i muller, venen disfressats del mateix i a vegades és molt divertit. Escolta'm, i pel que fan, parladons de vestimentes, de tipus de disfreses, de com va començar, però tu abans afegies que Gràcies a una de les entitats de la gent gran actualment amb activitat al Centre Frederic Montpou, que és la casa de tothom,
Doncs també es va decidir un dia participar en la rua del carnaval. I jo diria que jo, els anys que recordo, sempre he vist que al carnaval de persones adultes sempre participa la gent gran amb carrera pròpia, no?
Sí, ara potser ja no és cas amb carrossa pròpia al Carnaval, el que així encara es manté és la carrossa pròpia a la Calgada de Reis, que això també és un valor afegit, és a dir, una entitat, gent gran, que encara tingui la duplicitat de portar carrossa de Reis i comparsa a Carnaval, és molt important. Si és cert que abans la comparsa de Carnaval de la gent gran portava carrossa, perquè hi havia una persona que en sabia molt de tema de publicitat i de pintura, que era el Miguel Ángel Barrios,
que feia unes decoracions estupendes en les carrosses, però ja, evidentment, se'ns ha fet gran. I també hi ha menys participació en el tema de la comparsa, perquè aquell dia de Carreval, el dissabte, doncs, prefereix fer altres coses. I encara continuem fent comparsa, però ja amb menys força que uns anys enrere.
Però sempre han participat i, clar, fent el que fa la gent, encara valen una carrossa, ballar o cantar. Sí, sí, està clar. Fan la seva coreografia, s'agena un dia sabants i ells van fent. Els agrada, els agrada i et dic, mentre hi hagi
aquesta junta actual de l'Associació de Gent Gran, que són els que jo els hi dono molt de valor, eh?, aquesta, la junta de l'Associació de Gent Gran, aquesta, mantenir la crossa de Reis, mantenir la conversa de Carnaval, o mantenir la Coral, per exemple, que està costant moltíssim. Jo li dono molt de valor tot el que fan i, bueno, espero que continuïm molt de temps i que hi hagi el relleu necessari com perquè això continuï.
No és que mira't si fan activitats, si tu esmentaves la cavalcada de Reis, però és que, clar, la del Carnaval està molt seguida. Està molt seguida. Aquest any ha caigut una darrere l'altra, pràcticament. Ha caigut molt dol el Carnaval, perquè tenen un mes i quatre dies després de Reis. Però ells estan encantats. I després lleven les jornades de la gent gran cap al mes de maig. Sí, al mes de maig. Aquest any ens agafa per sol, la Setmana Santa, més aviat. L'any passat ens va caure pràcticament a l'abril i vam haver de començar a córrer cuita, però aquest any tenim més temps per preparar-les.
Per veurem alguna sorpresa, ja veurem com va, però el que sí podem dir és que tornen a venir la Fundació en Voces amb la seva gran orquestra sinfònica de joves, que aquest any a més han guanyat la medalla del mèrit artístic del govern d'Espanya i, per tant, amb més mereciment, amb moltes ganes que tornen a venir com a plat principal. Hi ha alguna sorpresa més.
Una orquestra més que no només té qualitat pel seu treball artístic, sinó també pel que es representa, pel reforç solidari que hi ha. Correcte. Nosaltres, encantats de la vida que vinguin, cada any contactem amb ells, estem disposats a venir, primer perquè estan encantats, perquè això ho han passat molt bé sempre que han vingut aquí, i aquest any, a més, hi volen repetir. Evidentment, també ha de ser el regidor de la gent gran, el Nico Cerval, que ha de donar el vist i plau d'entrada, però ell és el primer que em diu contacte amb ells, que volem que tornen.
Molt bé, doncs, Pep Ribas, moltíssimes gràcies, coordinador del Centre Cívics de Dirig Montpou, per xerrar amb nosaltres sobre, com dèiem, una cita ineludible per la gent gran també en aquest carnaval. Ho torna a ser amb val de diumenge, amb disfresses, premis i molt bon rotllo. I tots convidats. Evidentment. Moltíssimes gràcies, doctor. Molt bé, que gaudeu. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Dios de la lluvia, piádate de las bestias y de mí. Vino tu llanto a redimir un mundo polvoriento y gris hecho a medida del triste retí.
Seguí la luz y te perdí. Desde ese día rezaré para que vuelvas envuelto en tu bruma. Deje a mi niña dulce abril entre aire de fresas y jazmín.
Se desdibuja en mi memoria la umbría vereda que tantas veces recorrí. De antiguos aromas flotando en el aire, espíritu de la bruma lo volverá.
Flotando en el suelo Dios de la lluvia devuélveme al ayer Maldito el día en que crecí Dejando atrás el sueño aquel Del dulce mundo en que aprendí El difícil arte de vivir
Entre los campos verdes de abril, lejos del mundo, muy cerca de ti. Dios de la lluvia, abrázame y bajo tus nubes volveré a considerar.
Las múltiples formas de besar, el aire bañado en tu perfume singular. De antiguos aromas flotando en el aire, espíritu de la broma no volverá.
Flotando entre ellos, Dios de la lluvia devuélveme ayer. Dios de la lluvia apiágate, de las bestias y de mi pobre amor.
Càstel de Fels, així som. El més destacat de la setmana.
¿Qué canción más bonita de amor? Muy versionada. En este caso hemos puesto la versión de Al Green, es Let's Stay Together. Vamos a estar juntos, ¿no? Algo así. Porque ahora vamos a hablar de amor y el día de San Valentín con más Sicilia, concejal de comercio. ¿Qué tal? Buenos días. Muy buenos días. ¿Qué tal? ¿Te ha gustado la canción?
Mucho, mucho, mucho. Muy bonita, muy adecuada, además. Bien, pues vamos a hablar de San Valentín. Se celebra esta semana, el 14 de febrero. ¿Y qué actividades se han preparado? Pues un año más desde el área de comercio y consumo. Volvemos con una nueva campaña para San Valentín enfocada al comercio local, pero también a la ciudadanía para invitarles a salir a la calle, a pasear y, sobre todo, a comprar en el comercio local.
Como años anteriores, vamos a tener rincones fotográficos en nuestra ciudad, repartidos en tres puntos diferentes, en la plaza de la Iglesia, en la plaza Neus Català, aquí delante de la biblioteca, y en la plaza de la estación, pues para...
reivindicar el amor, el amor en toda su extensión y en cualquier forma y entonces pues invitamos a la gente a que salga a hacerse fotografías y a vivir esta campaña que este año
Lleva como nombre Castelldefels Amor a primera vista. Invitamos a que la gente se haga fotos en los puntos que hemos puesto estas letras gigantes como otros años y que las comparta en redes sociales con el hashtag Amor a primera vista para hacer un poco de comunidad también y promocionar también nuestra ciudad y, cómo no, a nuestro comercio.
Además, la campaña empezará el día 13, el 14, que es sábado, y es San Valentín, durante toda la mañana, en el punto donde están las letras en la Plaza de la Iglesia, que también, como años anteriores, estará el sofá Chester también para hacer esas fotografías. Además, habrá un fotomatón y durante toda la mañana habrá una actuación musical bastante enfocada a la celebración de San Valentín.
Así que animamos a la gente a que participe, a que se acerque, se haga fotos y comparta estos momentos. Y sobre todo, que piensen en el comercio local, que es un punto donde realmente recibimos una atención
Muy buena, muy personalizada y, cómo no, ahí es un núcleo donde recibimos amor en una de sus formas. Por tanto, devolvámosles ese cariño que nos prestan todos los días haciendo las compras de San Valentín.
En este caso, en nuestro comercio local. Amor a primera vista, eso sería como un flechazo, ¿no? Bueno, yo creo que es cuando piensas en Castelldefels y hablas con la gente que por primera vez viene a nuestra ciudad o gente que se ha quedado aquí en nuestra ciudad...
ya sea para trabajar aquí, para emprender aquí o para vivir aquí y formar una familia o un proyecto de vida, yo creo que muchos de ellos lo que te transmiten es eso, el amor a primera vista que ha sucedido cuando han conocido Castelldefels. Muchos visitantes nos lo dicen, es que Castelldefels tiene algo.
Bueno, pues tiene eso. Castelldefels genera ese amor a primera vista. Así que no solamente es lo que es la ciudad en sí, sino todos nosotros los que formamos parte de esta comunidad. Y, por supuesto...
el comercio local. Yo creo que es una parte imprescindible de esa sensación que transmite Castelldefelsa a todo aquel que viene a conocernos por primera vez. Pues fíjate si hay cosas para regalar y que podemos encontrar en nuestros comercios, desde perfumes, libros, flores, restaurantes.
Evidentemente experiencias. Experiencias de todo tipo, no solo restaurantes, que evidentemente tenemos restaurantes maravillosos y para todos los gustos. Y evidentemente una joya, un complemento, flores, pero también experiencias. Hay muchos establecimientos especializados en eso, ¿no?
Por ejemplo, se me ocurre un dulce. Un dulce también puede formar parte de una experiencia. O un masaje, o un tratamiento. Tratamientos en pareja. Y también, no solamente pensando en el amor como ese sentimiento que hay entre dos personas. Es que el amor está en todas partes, como he dicho. Y puedes tener ese sentimiento y expresarlo el día de San Valentín por tus padres, por tus abuelos, por tus nietos, por tu perro, por tus amigas, por tus amigos. Yo creo que
que es momento de pensar en eso, que el amor transforma, el amor hace la vida más bonita, nos ayuda, nos hace mejores personas a todos y creo que es la reflexión para mí del Día de San Valentín, además de los regalos y de celebrarlo evidentemente,
Es reflexionar sobre poner un poquito de amor en nuestras vidas, expresar sobre todo el amor. Decirlo, decirlo. Decirlo, expresarlo. Hay mil maneras de expresarlo. Eso nos hace mejores personas a nosotros, nos hace mejores como sociedad y evidentemente como ciudad. Por tanto, viva el amor en cualquiera de sus formas, pero expresémoslo y compartámoslo con los demás.
Long life to love. Long life to love. Muchísimas gracias, María Cecilia. Muchas cositas a celebrar, a adquirir en el comercio local para celebrar el gran Día del Amor, que es el 14 de febrero de San Valentín. Y expresarlo a través del fotomatón, de instantáneas, que os hagáis con las personas que queréis. Desde mascotas hasta personas, etc. De nuestra vida, de nuestro entorno. Eso es.
Muchísimas gracias, María Cecilia, concejal de Comercio del Ayuntamiento de Cárcel de Férez. Muchísimas gracias por hablarnos de estas actividades que, como decíamos, van a tener lugar para conmemorar el Día de San Valentín. Gracias, María. Pues gracias a vosotros por este ratito.
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana. Hi ha moments en què la música ho diu tot. En el poder de las cuerdas te llevamos a un viaje. Per els sonos que emocionan, les guitarras que cuenten històries i les cançons que quedan grabades en nostres corazones.
Heart's gone astray, deep in her when they go I went away, just when you needed me so You won't regret, I'll come back begging you Won't you forget, welcome love we once knew
Gràcies.
Hearts gonna stray deep in her when they go. I went away just when you needed me so. You won't regret, I'll come back begging you. Won't you forget, welcome love we once knew.
Fins demà!
Fins demà!
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Doncs precisament aquest dilluns la regidora d'Esports Paquita Actut feia al·lusió a aquest nou reglament d'esports, de convivència, i ara sabreu per què o si recordeu aquella entrevista que ho destacava com a molt important, doncs això per...
viure l'esport d'una manera sana i pacífica, i ara ampliem aquest contingut. En aquest cas, amb l'Àngela Rubí, és cap del Departament de Participació, Convivència i Nova Ciutadania. Molt bon dia, Àngela. Bon dia, Anna. Doncs és un reglament que es va aprovar, no sé si està fent ja efectiu, si està duent a la pràctica, però en què consisteix?
Sí, des del passat 20 de gener, no voldria ara inventar-m'ho, és el reglament de cessió d'ús de les instal·lacions esportives i la novetat en l'àmbit de la convivència és que incorpora l'ASMASE, que són les mesures alternatives a la sanció econòmica. Mitjançant aquest nou article, el que volem és treballar d'una manera educativa i pedagògica i sobretot restaurativa aquelles incidències que es puguin donar en l'àmbit esportiu.
Una miqueta, en lloc de pagar una sanció des del Club a la Federació, corresponsabilitzar-nos en l'àmbit local, activar els serveis que treballem en aquest sentit i fer una acció que d'alguna manera repercuteixi en positiu en aquella instal·lació on s'ha fet un mal.
Quan parlem de coses que no s'han de produir en l'esport, situacions de violència, agressions, etcètera, estem pensant el millor que sempre es produeixen perquè són potser les armes radicals que més queden l'atenció al futbol i no és així, no? Vosaltres heu comprovat que pot passar en qualsevol esport.
Sí, és veritat que tenim un seguit d'incidències, aquelles que van a la instal·lació, incidències en els vestuaris, hi ha com una tradició instaurada en l'esport que és fer servir les parets de pisar a Rabileda i d'alguna manera els entrenadors dibuixen allà les estratègies, dibuixen diferents històries i això està com molt normalitzat, molt interioritzat
Després estan les típiques gamberrades d'incivisme que també hem trobat de papers mullats tirats al sostre o a les parets. Després ja estan els danys en una banqueta, quan hi ha un enuts, quan hi ha una situació que comporta certa violència o amb una porta, el cop de puny amb una porta. Que la pot trencar, evidentment, no? Evidentment. Algunes tens evidència de qui està, d'altres te la trobes i no ho saps.
Tot això va relacionat amb la instal·lació. Després hi ha tot aquest tema, totes aquestes violències també que estan molt normalitzades cap a l'àrbitre, cap a jugadors i jugadores, des de l'afició, des de la graderia o d'alguna manera entre jugadors i jugadores dels equips.
No podem singularitzar-lo en el futbol, és evident que no, però sí que té diferents components que fan que sigui un dels esports on, perquè és un esport de competició, de contacte, perquè té una instal·lació i llavors comporta una afició més gran, on es donen més incidències en aquest sentit en l'àmbit de violències, de la graderia, de l'afició principalment als vestuaris, pot passar a qualsevol altra modalitat esportiva, no?,
tant per la celebració, que de vegades trobes que hi ha diferents restes d'una celebració, com per un moment de nuig o com una normalitat, que et deia, que la paret és una pissarra per ells. Aquest sí que està més extès. Però aquest reglament és per a qualsevol esport, per a qualsevol instal·lació esportiva municipal, i és molt interessant això de la restauració del dany que hem fet, de la manera que es fa. Com es procedeix, Angela?
Hem posat en marxa una comissió, la Comissió d'Incidències en la Convivència Esportiva, que és l'òrgan de coordinació inter que, d'alguna manera, centralitza i coordina totes aquestes incidències. La resposta vol ser àgil, d'alguna manera, i proporcionar els danys. Llavors, aquí formem part, evidentment, del Departament d'Esports i els serveis de convivència, també a l'àmbit jurídic i a la policia local.
Tots aquests agents seiem allà un cop al mes i compartim, primer, hi ha una part preventiva que és compartir els partits de risc que determinem per diferents casuístiques, per la temporada anterior perquè hi ha hagut una trifulca, perquè és un derbi, és un històric, per X motius, perquè es juguen l'ascens o el descens. I activem normalment presència policial en aquell partit com a contenció,
Evidentment, de vegades serveix, de vegades no, i per tant, en aquesta mateixa comissió portem les incidències que han passat en aquest moment i compartim i mirem amb aquest reglament què podem aplicar. I sempre amb aquesta mirada restaurativa, si ara ja que tenim aquest reglament nou...
podem aplicar una massa, doncs serà l'ideal. El que passa és que només la podem aplicar als clubs locals, perquè al final, clar, no té sentit aplicar-la als altres clubs que no es responsabilitzaran de la instal·lació perquè no és seva, tampoc d'alguna manera ens serà viable treballar amb ells per agendes, perquè poden venir, jo què sé, fins i tot de banyoles, no? I és més complicat, llavors...
Començarem a aplicar-lo només als clubs locals i no en totes les incidències. És a dir, quan tingui sentit, si hi ha una incidència que és via penal perquè és una agressió, la restauració aquí quedarà al marge. En tot cas, ja serà el jutjat qui determinarà la mesura per una alternativa, si s'escau o no. I nosaltres ensenyarem a les administratives, en aquelles que ens pertoquen, aquest dany al mobiliari, a la instal·lació, alguna petita...
diferència entre jugadors i jugadores, aquelles que tinguin sentit que puguem abordar de manera grupal amb el club d'aquí local, l'entrenador, l'entrenadora o l'àrbitre. Fins ara, que no teníem aquest reglament, hem començat aquesta comissió també al mes de desembre, portem dues trobades i, per tant, el que hem anat veient és...
diferents incidències lleus que havien de fer alguna acció de sensibilització. Això ha passat per una carta informant al club dels fets perquè no s'havien recollit en l'acte del partit. Una trobada amb el club perquè havia acumulat petites incidències al llarg de la temporada, i estem a la meitat, per veure què estava passant, què necessitaven, com podíem contribuir a aquesta millora i a aquesta rebaixa de les incidències.
en algun punt s'ha valorat també l'aplicació d'algunes de les ordenances de civisme i d'espai públic que tenim. Ara l'escenari canvia amb aquest reglament nou i amb aquesta esmasse. Llavors, haurem de començar a rodar perquè és tan recent que encara no hem pogut aplicar cap incidència mitjançant aquest article. Però estem molt emocionats.
Heu parlat amb les entitats esportives al respecte. Abans de fixar aquest reglament, heu tingut contacte amb les famílies, etcètera, tota la gent vinculada a l'esport local? Tot i que aquesta comissió penja de la taula de convivència municipal neix d'aquest programa de Fem esport per viure i conviure, que estem en la tercera temporada. I per tant,
el que primer vam fer és treballar de la mà dels clubs per detectar i diagnosticar aquelles problemàtiques que teníem en l'àmbit local, buscar d'alguna manera la corresponsabilització i proactiva per part dels clubs, és a dir, que ells mateixos prioritzessin les seves problemàtiques a treballar amb el nostre acompanyament, evidentment.
I aquest reglament i aquesta comissió és una línia en paral·lel en aquesta feina que estem fent, per reforçar d'alguna manera les eines que tenim per millorar aquestes incidències en l'àmbit esportiu de la convivència. La resposta positiva també de les entitats esportives al respecte, clar. Evidentment, dels 21-22 clubs que formen part del programa,
Hi ha una participació al voltant del 80% en les sessions conjuntes, en aquest acompanyament. Hi ha d'altres que, evidentment, ja saps que ho fan fora del seu horari, de manera voluntària, i costa més fer aquestes trobades o que potser tenen canvis de juntes, dels estatuts i estan en un moment més delicat com per implicar-se al 100%. Però la resposta és molt positiva. Ara també es van aderir les federacions de sis modalitats esportives. També és una resposta molt positiva i col·laborativa. Per tant, ho valorem sempre molt positiu, aquest programa.
evidentment també imagino que ho valoren positivament els jugadors i les jugadores. Doncs mira, això és un tema que hem començat aquesta línia de la difusió de la comunicació, vam començar l'any passat amb un vídeo que vam fer precisament els clubs amb les seves comunitats esportives, amb famílies, amb jugadors, amb jugadores, amb personal de neteja, amb la consergeria, però no sabem el calat que acaba de tenir, perquè hi ha clubs que tenen 700 jugadors, 800, 1.000...
I van pel que van, és una activitat esportiva, tot i que aquest eix és transversal, importa, no sabem el calat concretament. És un punt que estem ara treballant, volem començar a treballar més a fons amb l'afició, i per tant, quan treballes amb l'afició treballes amb les famílies, i quan treballes amb les famílies treballes amb els infants, no?,
Perquè més enllà d'un qüestionari que hem fet i d'aquest vídeo promocional, no tenim aquella facilitat de seure amb tots els jugadors i jugadores. Tenim una comunitat esportiva de 13.000 persones en l'àmbit local. Si contenen les juntes dels clubs, les famílies, els jugadors i les jugadores, personal tècnic, 13.000 persones, és inviable fer una trobada...
Això és més del 10% de la població de Castelldefels. Bé, és un punt molt positiu, no? Al final estan vinculats amb un esport i no comptem els que estan a l'espai públic. Ah, efectivament. Només a les instal·lacions esportives municipals. Per tant, la xifra és molt més superior.
Molt bé. Alguna cosa més a destacar, Àngela? Bé, no. Quan vulgueu podem actualitzar la informació, perquè acabem de començar amb aquesta comissió i potser en uns mesos podem posar damunt la taula si funcionen les masse, com les apliquem, quins casos i podem donar més informació, que ara estem una mica verds encara. Molt bé, doncs t'esperem d'aquí uns mesos, com deies, per actualitzar aquesta informació. Moltíssimes gràcies, Àngela Rubí. Nou reglament esportiu, on participen les àrees d'esports, evidentment, participació, convivència i nova ciutadania.
I l'Àngela és la cap d'aquesta secció municipal. Moltíssimes gràcies, Àngela. A tu, Anna. Bon dia. Bon dia. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Doncs, al llarg del matí, saps que estem dient que avui se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència. Doncs, continuem parlant precisament d'això, de dones i de ciències, amb l'Adeline de Villardi de Montlach, ella és enginyeria aeronàutica i professora de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels de l'UPC. A més, és investigadora del Centre de Recerca
de mètodes numèrics en ciències aplicades i enginyeria a l'ACAN i participen activitats de l'OPC per fomentar l'assistim a les carreres de ciències entre alumnes de sui batxillerat. Molt bon dia, Adelín. De moment, quina representació hi ha les carreres científiques aquí a l'OPC, tant en el parc que fa a estudiants com a professorat? Si ens centrem al campus del Baixobrigat, de moment,
tenim dues escoles, una de més agrònoms i una de telecomunicació i aeronàutica, on la situació és molt diferent, perquè en una, la de agrònoms, és més de 50% de donors, 54%, per ser exacta, i a la de telecomunicació i aeronàutica és només el 27% de estudiants.
En què fa, el personal docent i investigador del campus també està més bé representada a nivell de dones a la part agronòmica que a la part agronàutica i telecomunicació, però tenim esperança que pugui canviar en els pròxims anys. I a l'OPC, més o menys, les dades d'estudiantat
està al voltant del 30%, entre 30 i 35% cada any. Depèn bastant de la... És una universitat politècnica i la proporció d'ones és històricament més baixa, però anant pujant a poc a poc i hi ha molta diversitat també entre les carreres.
És a dir, que mica en mica, mica en mica va canviar la situació. Hi ha cada vegada més presència de dones en carreres de ciències? Bé, podria anar una mica més ràpid, és molt a poc a poc, però almenys les que estan aquí, que estan estudiant amb nosaltres, veuen que no hi ha cap impediment per fer aquestes carreres, poden tant i tant de bé que els homes.
Així que espero, i per això també, abans has comentat, intentem fomentar i atreure les nenes, ja més petites,
a no pensar que no podem fer aquestes carreres. En aquest sentit, una de les teves dedicacions és precisament el foment de l'assistim de les carreres tecnològiques, científiques entre alumnes d'ESO i batxillerat. Quines qüestions preocupen quan tu vas a fer aquesta difusió? Què és el que pregunten les alumnes? Quines pors tenen? Què és el que diuen?
En general no és tant que tinguin por, però potser no s'han adonat que poden fer aquestes carreres. I a vegades diuen que la percepció que la ciència, la tecnologia, és més d'home que de dona, qual cosa és falsa, es fa molt, molt, molt d'hora en nens i nenes molt petits de primària, més bé.
I aleshores, si a l'ESO i al batxillerat els agrada a les noies la ciència i tecnologia, ja està mig ganat, guanyat, perquè ja veuen que poden fer-ho també. Així doncs, també és molt important, és important anar a l'escola secundària, però també és important...
començar, inclús més abans, i a vegades també vaig a escoles primàries a parlar amb nens i nens per mostrar exemples. Avui mateix, si el temps ho permet, hi ha una missió espacial que surt cap a l'Estació Espacial Internacional i hi va una dona, una mare, que té un nen de deu anys i surt allà avui. Així que totes ho podem fer, aquestes coses.
És a dir que el que faltaria és més confiança en elles mateixes, perquè en principi avui en dia no hi ha cap impediment. No, no hi ha cap impediment. Pot ser l'impediment més fort el posar a la societat, des que neixen els nens i les nenes. Tot en l'entorn, en les joguines, en el comportament que acceptem de les nenes i dels nens,
que si un nen és mogut, és normal ser un nen, però la nena ha de ser més tranquil·la. Hem d'anar amb compte amb això, perquè potser no pensem en aquesta relació, però sí que pot fer que les nenes pensem que hi ha algunes coses que no poden fer, perquè des que van naixer ja no ho poden fer. I per això volem mostrar exemples, exemples en positiu,
que si ho volen tot ho poden fer. Digue'ns algun d'aquests exemples que tu poses a les estudiants. Doncs això jo, quan vaig a les escoles, els mostro el que faig jo i els dic és que a mi mai m'han dit que no ho podia fer i per això ho vaig fer.
vaig estudiar ciències, enginyeria, i ningú m'ha dit, no, això a Domas no hi pot anar. A la França, però aquí també és el mateix, es diu el mateix. Començo una mica con una mica d'exemple personal, que també tinc fills, o sigui, no és cap impediment, una filla i un fill.
I després poso exemples també una mica més històrics, que abans ho tenien molt més complicats les dones que ara mateix. Hi ha dones molt conegudes a Catalunya, la Mari Pepa Colomer, que va ser una de les primeres aviadores a tot l'estat, i que, clar, no va dir a la seva mare per no fer-la patir.
I després va ser una pilot tan bona que els homes i va ser la primera instructora. Intento donar exemples en positiu i també no només les dones conegudes. Per això vaig jo, que no em conec ningú, però que he pogut estudiar el que m'agradava i puc arribar a la mateixa posició
que un home en el meu treball. Mira que jo em vaig assabentar l'altre dia que la inventora del GPS havia estat una dona. Doncs això amb pies que... No ho consumirà, però segurament pot ser veritat. Vull dir que històricament, quan dius en el món científic s'ha silenciat molt el paper de les dones a l'aeronàutica i també les telecomunicacions.
Sí, i l'associació en general. Sí, exacte, tot just. Aquest matí ha sortit un article que diu que el personal docent d'investigació fem docència i fem investigació i hem de publicar articles. I ha sortit un estudi que diu que els articles que intenten publicar les dones
Els posen més pegues, estan més temps en procés de revisió, com que si fan menys confiança. Sí, el que deia abans, ningú m'ha dit que no ho pots fer, però has una mica de fer veure que pots una mica més.
has de saber una mica més per arribar, pots arribar al mateix lloc, cap problema, però has de fer una mica més que potser els teus homòlogs masculins.
Doncs moltíssimes gràcies, Adeline de Villarde de Montleur, us ho heu dit bé, enginyeria aeronàtica, professora de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels de l'OPC, a més investigadora del Centre de Recerca de Mètodes Numèrics en Censes Aplicades d'Enginyeria, la CALM, i també una persona, una professional que fomenta les estim, les carreres científiques i tecnològiques entre l'alumnat del seu batxillerat. Moltíssimes gràcies, Adeline, per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé, molt bon dia. Adeu.