Ràdio Castelldefels. Són les 10. Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Ho sballato tante volte ormai que lo so già Que oggi quasi certamente sto sballando su di te
Ma una volta in più che cosa può cambiare nella vita mia? Accettare questo strano appuntamento è stata una pazzia. Sono triste tra la gente che mi sta passando a casa.
Ma la nostalgia di rivedere te È forte più del pianto Questo sole accende sul mio volto Un segno di speranza Sto aspettando quando a un tratto Ti vedrò spuntare in lontananza Amore fai presto
No resisto. Se tu non arrivi, non esisto, non esisto, non esisto. È cambiato il tempo, sta piovendo, ma resto ad aspettare.
No m'importa cosa il mondo può pensare, io non me ne voglio andare. Io mi guardo dentro e mi domando, ma non sento niente. Sono solo un resto di speranza perduta tra la gente.
Amor è già tardi e non resisto. Se tu non arrivi, non resisto, non resisto, non resisto. Luce, macchine, vetrine, strade, tutto quanto,
Si confonde nella mente La mia ombra si è stancata di seguirmi Il giorno muore lentamente Non mi resta che tornare a casa mia Alla mia triste vita Questa vita che volevo dare a te L'ha spicciolata tra le dita
Amor, perdono, amor, existo. Adesso, per sempre, no existo, no existo. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
El pasado 14 de febrero se celebró a San Valentín y como explicamos aquí en días anteriores, pues desde el Ayuntamiento, desde el área de comercio, se organizó una campaña para conmemorar ese amor o por la pareja, o por la mascota, por la familia, por los amigos o por el comercio local también. Pues con nosotros para hablar de cómo fue esa iniciativa, Vilma Bianchi, ya es técnica de comercio. Buenos días, Vilma.
Hola, buenos días. Y más Sicilia, concejal de comercio. Buenos días. Muy buenos días. Bien, señora Sicilia, ¿cómo fue la actividad? Pues la actividad fue fantástica, a pesar de que hizo estos últimos días mucho viento y sin ir más lejos el propio sábado por la mañana. Tuvimos que recolocar un poquito todo el montaje, pero lo pudimos llevar a cabo y la verdad que fue un éxito de participación. Con cantidad de vecinos que venían a hacerse fotos
en el sofá que teníamos aquí instalado en la plaza de la iglesia, con el fotomatón, con la música en directo, que desde aquí también agradecer a Curro y a Ismael, dos ya grandes conocidos de nuestra ciudad, músicos maravillosos que nos amenizaron la jornada con canciones preciosas y además haciendo participar al público y que todos disfrutáramos de una mañana preciosa y como no, llena de amor y de cariño.
Una mañana en la que estaba también presente, como decíamos, el comercio local, porque hay muchos establecimientos en Castelldefels susceptibles de que ese día alguien fuera a comprar un regalo, un presente, una cena o cualquier objeto para la persona amada. Claro, hay que decir que esta campaña...
se mueve en torno a eso, a intentar que los hábitos de consumo vayan enfocados a hacer las compras en el comercio local y todo lo que significa el comprar en el comercio local, que como siempre decimos, no es una compra más, sino es una experiencia, es un acto de cariño hacia esas personas que levantan la persiana todos los días y que nos dan un servicio maravilloso, impecable, que nos tratan con...
...con una cercanía y un trato personal que no encuentras en otros hábitos de compra... ...y por eso nosotras desde el área de comercio llevamos a estas campañas... ...para intentar acercar el comercio local a los ciudadanos... ...y concienciar en los hábitos de compra, sobre todo en nuestro comercio local... ...que es maravilloso. Pues Vilma nos hablará de la campaña, precisamente en redes sociales...
Bueno, desde el área de comercio siempre tratamos de acompañar en la transformación digital, en la incorporación a nuevos medios. Este, que va a ser el tercer año que estamos con la campaña de San Valentín, realmente la sorpresa ha sido muy grata porque la mayoría de los comercios ya pudieron planificar lo que sería un calendario en redes con tiempo y la mayoría hizo la muestra de sus productos y sus servicios que prestaban para que la ciudadanía conozca la campaña.
Desde el área de comercio los acompañamos con algo muy sencillo que es enviarlos a historias y luego el día sábado también estamos trabajando con la incorporación de estas nuevas herramientas como son el TikTok para acercarnos también desde comercio local a la juventud. Entonces se hizo un vídeo conmemorativo, o sea, un vídeo para invitar, para que pasaran por el sitio
Y, bueno, yo lo que creo es que podemos hacer un balance al cabo de estos tres años desde que se lanzó la campaña, que es súper positivo, porque hoy en día cualquier emprendedor, cualquier local de Castelldefels, cualquier comercio, nos consulta en cómo tiene que ser su visión en redes o cómo se ve, qué puede mejorar, qué es lo que puede hacer con los medios que tiene y eso es lo que hacemos. Y San Valentín ha sido realmente un grato...
Muy grato para nosotros porque ha habido mucha presencia del comercio local en redes. Darle mayor visibilidad también, ¿no?, por ese lado. Efectivamente, y yo también quisiera agradecer el gran trabajo que hacen dentro de su día a día las personas que están al frente de un comercio o de un establecimiento aquí en Castelldefels.
que realmente están con una voluntad tremenda y trabajando muchísimo para acompañarnos y seguir el mismo camino que nosotros intentamos construir para hacer un trabajo en comunidad y ellos se esfuerzan muchísimo y ponen mucho de su parte y desde aquí
agradecerles enormemente el esfuerzo que hacen y que al final yo creo que la ciudadanía lo reconoce y muestra de ello es que en el fotomatón había un álbum de fotos en el que se iban poniendo cada foto que se hacía la gente que pasaba por el sofá y cada uno de ellos escribió una dedicatoria junto a la foto y es una maravilla ver como el cariño de la gente por Castelldefels, por el comercio local, por...
por lo que es la comunidad. Y yo invito a que ese álbum lo tenemos nosotras en el área de comercio, invito al que quiera pasarse y consultarlo porque realmente es muy bonito y te das cuenta de que el esfuerzo que hace el comercio local y el reconocimiento de la ciudadanía hacia ellos.
Como decíamos en días previos a la celebración de San Valentín, era un día en el que uno podía... Era el día del amor, en general. Absolutamente. Entonces eso se verá reflejado, imagino, en ese álbum, que las personas que se sentaron en ese chester, en ese sofá, pues eran parejas, eran amigos, eran familiares.
Hay familias, hay madres o padres con hijos pequeños, con hijos medianos, hay amigas que después de mucho tiempo se han vuelto a reencontrar, personas que viven aquí y tienen familia que vivían fuera y han podido coincidir que ese día están todos aquí juntos...
Hay amor... Mil historias, ¿no? Sí, sí. Hay amor en cualquier forma y de cualquier manera, que es lo que decíamos el otro día cuando hablábamos de la campaña, el amor está en todas partes y de cualquier manera. Así que qué bonito es el amor. Qué bonito es el amor.
Pero que no se celebre un día solo, por favor, que sean muchos días. Que no lo olvidemos a lo largo del año. Exactamente, la importancia de tener siempre presente el amor, sobre todo por los demás, por uno mismo, evidentemente, pero sobre todo por los demás, que eso nos hace mejores siempre. Pues muchísimas gracias más, Cecilia, concejal de comercio, Vilma Bianchi, técnica también de la misma área. Muchísimas gracias a las dos y adelante, San Valentín, otro día de marzo. Muchas gracias y que viva el amor. Viva el amor.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Fins demà!
Fins demà!
The image of the infant baby falling apart The body has gotten scarce One man's words held a country together But the truth is getting fierce Say it ain't so, Joe please Say it ain't so That's not what I wanna hear Joe ain't got a right to know Say it ain't so, Joe please
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Doncs a nosaltres, Cristina Corona, regidora d'Hisenda i també de festes, perquè parlem de dos temes molt diferents amb ella. Què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia, Anna. Primer de tot, com va anar el carnaval? Doncs molt bé, molt bé. Va haver-hi una participació bona i, a més a més, totes les carrosses i les compasses, la veritat és que s'ho van currar moltíssim. Hi havia molta feina darrere. Molt bé, s'ho van passar bé i jo crec que va estar molt divertit. I la de nens va ser...
Tremenda. Jo no recordo exactament, però em sembla que teníem inscrits 1.420 i pico nens i la de les nens és molt guai.
I tant. I, a més, el temps va respectar després del que havíem passat aquí dijous. Bé, jo ho tenia clar. Jo, com que ja saps que soc optimista, el dijous semblava que s'acabava el món per les ventades. La veritat és que va ser un dia molt complicat. El divendres van estar treballant a tope per intentar recollir i que tot estigués bé. I el dissabte, al migdia, ja va començar a fer bo...
Per la tarda, home, una mica de fresqueta feia, eh? Però s'estava bé i ahir espectacular. Va fer un dia boníssim.
I a més se li donaven un seguit de recomanacions a les persones que anaven disfressades per si teníem algun increment de vent en algun moment. Sí, sobretot el tema carrossa sí que se'ls va indicar i es va estar molt a sobre que tot estigués molt ben lligat, que no pogués caure cap element de la carrossa, perquè això sí que era complicat. Però tothom va estar, òbviament, molt conscient del tema, va estar tot molt assegurat i...
Va sortir tot molt bé. Molt bé, doncs parlem de l'altre tema que ens ocupava, no tan divertit, és més farragós com el tema de les plusvàlues. Hi ha hagut canvis i com afectaran a l'Ajuntament? Els impostos, en principi, divertits no són mai...
Doncs mira, per posar-nos una mica en context, la plusvalua municipal, que és un impost que paguem tots quan hi ha una transmissió per herència, per compravenda, per donació, pel motiu que sigui, és un impost que es paga sempre a l'Ajuntament. Històricament, els ajuntaments tenien amb aquest impost una font d'ingressos molt elevada aquí,
a Castelldefels que el tema immobiliari es mou, jo crec que estàvem sobre el 15 o inclús una mica més del pressupost municipal venia donada per la recaudació amb plusvàlues, amb la qual cosa era un tema important. Llavors va ser a l'octubre del 2021 que va venir una sentència que va dir que la fórmula de càlcul, això és un tema que afecta a tots els municipis, a tota Espanya, que la fórmula de càlcul que s'havia utilitzat no era correcta
i va haver-hi una davallada d'ingressos importants. A més a més, nosaltres, quan vam entrar en govern, totes les que molta gent, arran de la sentència, ja havia reclamat el que havien pagat de més, però encara hi ha d'ofici, vam fer una revisió i vam tornar tots els imports que s'havien cobrat, indegudament, segons la sentència, però és veritat que quan es van cobrar estaven bé. I bé,
Això ha suposat, ja et dic, una font d'ingressos que ha mimat moltíssim, però ja fa tres anys o quatre, mentida, que estem al 2026, que anem així si ja està superregulat. Llavors, ara, per liquidar aquest impost, quan tu, per exemple, tens una herència o has venut un immoble, hi ha dues fórmules de càlcul.
et fan les dues i tu, òbviament, agafes la que et surt més beneficiosa per tu. Aquesta fórmula s'ha d'aplicar uns baremos que s'aproven des del govern central i que cada any poden canviar.
Fins aquí tot correcte. Llavors, el que ha passat aquest any, que parlarem ara, ja va passar l'any passat. Al mes de desembre, el govern central va aprovar una modificació que entrava en vigor a l'1 de gener. Va passar el 2025 i ara ha passat. Llavors, a partir de l'1 de gener, apliquem aquest nou veremo, per dir-ho d'alguna manera, i es van liquidant. Això després ha de passar pel Congrés i s'ha d'aprovar. Malauradament,
arriba al Congrés i no s'aprova. Què significa això? Això va passar el 27 de gener. Què significa això? Que tot el que hem fet de l'1 al 27 de gener està malament. Però no nosaltres, tots els municipis. Llavors hi ha gent que ha sortit perjudicada i hi ha gent que ha sortit beneficiada. Aprocs, de forma molt aproximada, les transmissions de béns que el propietari ho tenia de fa més de 15 anys,
aquests han sortit beneficiats. I els de menys de 15 anys, en principi, han sortit... Això no és matemàtic, eh? Cada cas és diferent, però de forma general és així. Bé, nosaltres...
El que recomanem a tothom que liquidar la plusvàlua, sí que és cert que va ser només un mes, que liquidar la plusvàlua durant el mes de gener, que vinguin a l'OH i que comprovin si s'ha fet bé o s'ha fet malament. Clar, la comprovació tampoc no seran imports tremendos ni a favor ni en contra.
Però bé, fent la comprovació hi haurà qui sortirà beneficiat i qui sortirà perjudicat. Però és que això ja no és... A part de la molèstia al ciutadà, que és que em sembla tremendo, que s'aprovin coses que ens obliguin
a posar-les en vigor abans que estiguin ratificades pel Congrés és que tot això comporta un malestar per la gent que ha liquidat i també una feinada absurda i inútil a dins de l'Ajuntament perquè són moltes les que s'han de revisar i és molta feina que s'ha de tirar enrere i tornar a fer bé. Això ja va passar l'any passat, ja et dic, per canviar del 24 al 25 i ens ha tornat a passar per canviar del 25 al 26.
És un import que pels ajuntaments és prou important i genera feina i afecta a moltíssima gent com per, no sé, a partir d'ara...
hauríem d'intentar com a mínim no marejar, perquè la gent és veritat. Jo tinc persones que m'han preguntat, però ara què faig? És que és normal, la gent no sap. Tothom sent coses que ha canviat, però tothom que ha liquidat, que ha venut o que ha agradat el mes de gener està una mica desconcertat. Insisteixo, no són quantitats elevades. Vull dir, les variacions...
Són petites, però, bueno, si és molt o és poc, ningú ha de pagar ni més ni menys del que li toca. I així a hores d'ara com estan les situacions? Una persona ve en un immoble al mes de febrer? No, ara a partir del 27 de gener ja està tot correcte. Ara ja fins al mes de...
Desembre d'aquest any ja està tot correcte. Només afecta la gent que va liquidar de l'1 al 27 de gener, que és, estava aprovat, però el 27 de gener va caure, amb la qual cosa hem de tornar als veremos de l'any passat. I així ens continuarem tot l'any. No se tornarà a aprovar res més al Govern central fins al mes de desembre i esperem que l'any que ve...
En comptes de fer un decreto leic, de veritat ho passin pel Congrés i que s'aprovi quan toca, per no marejar ni als ajuntaments ni a la gent que liquida. És que no sé, és molt senzill, no hi ha més. Fem les coses bé, no fem doble feina i no donem a la gent malestar ni maldecaps.
Molt bé, doncs, Cristina Corona, regidora d'Hiscenda, també de festes, moltíssimes gràcies per explicar-nos com va anar el carnaval aquest cap de setmana i aquesta disfunció, podem dir, que s'ha produïda, aquesta marxa enrere, després que el Congrés no aprovés la nova normativa envoltant de les plusvàlues. Sí, per part nostra, això, doncs, que tothom que hagi liquidat el mes de gener, que vingui l'OAC i li facin la comprovació i ja està, vull dir...
Estan preparats per fer-ho i tothom... A més, és un tràmit molt ràpid. Tornen a fer la comprovació amb els veremos d'ara i ja està. Moltes gràcies, Cristina. Bon dia. Bon dia. Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Bona nit.
I don't want you to tell me it's time to come home I don't care what you say anymore, this is my life Go ahead with your own life, leave me alone Never said you had to offer me a second chance
I never said I was a victim of circumstance I still belong Don't get me wrong And you can speak your mind But not on my time They will tell you you can't sleep alone in a strange place
Then they'll tell you you can't sleep with somebody else.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Doncs parlem ara d'un aniversari, sempre és bonic parlar de quan fa anys, perquè això significa, entre d'altres coses, que està viu. I en aquest cas parlem de l'Associació Cultural La Rojeta, perquè justament fa cinc anys, si ho fem amb el subdesident. Lluís Minovic, què tal? Molt bon dia, Lluís. Hola, bon dia. Primer de totes recordem com va néixer l'entitat, que és el que us va moure a organitzar una associació així.
Va néixer, la constitució de l'entitat va ser el desembre del 2020, i un grup de persones actives, perquè estem a diverses entitats locals i nacionals, vam veure que podíem mirar, intentar fer una entitat per organitzar activitats culturals, després han sigut socioculturals, i vam dir, mira, fem-ho. En aquella època estàvem en plena pandèmia,
però també tècnicament vam veure que podíem fer-ho online i les primeres sis xerrades van ser online. Vam poder connectar-nos fins i tot a fer una xerrada intercontinental, això és una cosa que sempre dona prestigi, entre cometes, per un tema de Colòmbia, però ens permet les xarxes avui en dia, ens permeten fer moltes coses i a partir de la setena xerrada ja les fem presencials, que de fet és el que ens agrada, poder-nos veure, poder-nos preguntar
interactuar amb la persona que ve convidada, això és el que ens agrada més. Al llarg d'aquests cinc anys s'han passat persones de tot tipus, jo crec que tens el llistat d'aquí més o menys, o han passat perquè són especialistes en un tema que a vosaltres us interessava que parlesiu, o gent que presentava, per exemple, un llibre. Sí, clar, de fet, aquí la resposta correcta seria dir que fem el que podem.
Però, de fet, intentem que hi hagi una diversitat de temes, que hi hagi també una diversitat entre homes i dones, diguem que hi hagi varietat. Evidentment, com que la gent ve gratis, si presenten un llibre, sempre és més fàcil que vinguin, que no pas que vinguin perquè sí. Llavors, ben, aprofitem aquestes situacions, presentacions de llibre, contactes que tenim entre nosaltres,
També una cosa que valorem molt és... Bé, nosaltres tractem molt bé els conferenciants, els cuidem, no? I ara justament hem tingut ocasió de convidar-vos a tots a l'acte del cinquè aniversari, evidentment.
Venen només uns quants, però els missatges d'agraïment i de bon rotllo que hem rebut són molt gratificants. I això també genera contactes que ens permeten anar més enllà. I entre una cosa i l'altra fem una xarxa que ens permet fer una programació variada. Jo penso que és interessant i seguim.
Què destacaries de les persones que han vingut, dels professionals o dels temes que heu tractat en aquests cinc anys? Un cop al mes, no? El que em deia, la varietat. Toquem temes que pensem que són d'interès social, polític o cultural i hem tocat temes sobre la problemàtica LGTBI, temes més polítics, temes d'esport...
Temes més locals, com tot el Pla de Ponent i tot el tema del litoral, temes feministes... Ara ho repassàveu, que he portat aquí la llista de la conferència, ens portem 50 xerrades, però com que algunes eren de dues o tres persones, tenim 60 persones que han vingut.
I ja ens satisfà moltíssim aquesta llista que trobareu, si mireu la nostra pàgina web, la trobareu en un apartat que hi ha tota la llista de persones que hem convidat.
Ha estat fàcil la producció perquè, clar, gairebé totes venien de fora de Castelldefels. Sí, bueno, nosaltres quan convideu amb algú, clar, ha vingut gent bastant lluny, sempre dintre de Catalunya, a part de Colòmbia, que això és un cas especial, i també una persona de Canàries que vam fer també un any.
Nosaltres els oferim, no paguem honoraris, però els oferim que els paguem el desplaçament. O els anem a buscar, o els venen amb cotxe propi, els paguem el pàrquing. En fi, tenim una sèrie d'atencions que fa que sigui més fàcil que puguin venir. Hi ha casos de tot tipus. A vegades ha vingut gent de la província de Girona. Per exemple, l'Antonio Turiel, que viu a Girona,
li vam oferir pagar el tren, però com que ella té una mena de tren que ja va dintre del seu PAC, no ens va fer falta pagar res, però el vaig anar a buscar, el vaig anar a portar després a l'estació de Sants. Procurem tenir aquest tipus de relació amb el client, amb el ponent, perquè se senti còmoda.
De qualsevol manera, hi ha alguna persona que pel que sigui us ha dit que no, que no podia venir? Sí, sí, clar, moltes, però és normal. Quan nosaltres diem que vinguin així gratis, clar, hi ha gent... A veure, nosaltres pensem que la cultura té un preu i la gent ha de cobrar. O sigui, nosaltres no pensem que la nostra fórmula sigui la bona, perquè la gent es guanya la vida, doncs, alguns fent conferències, no? Per tant, no...
No em sembla malament que la gent digui no, no, jo no vinc perquè jo cobro tant i per tant no m'interessa, vull dir que és el més normal del món i nosaltres ho aplaudim, no?, perquè així, nosaltres busquem persones que tinguin alguna cosa a dir, que no cal que siguin mediàtiques, clar, si són a més a més mediàtiques, doncs fantàstic, gent que no, que ja té la seva vida econòmica resolta o que ja té un sou i no li fa res, doncs venir gratis,
Però, clar, gent que ens ha dit que no, normalment, clar, és... Bé, molta tampoc, perquè ja dic, tampoc és... Portem cinc anys, tampoc és per dir moltes, però sí, sí, algunes persones ens han dit que no. També procurem, ja sabem, o ja tenim certa experiència de saber a on podem anar, a on ens poden dir que sí més fàcilment que en altres casos. Tenim una mica de xarxa i ja sabem una mica per on ens hem de moure.
Els vostres associats també us demanen certs temes o parlar o que vinguin certs conferències, per exemple? Sí, sí, clar, tenim contactes. Els conferències que han vingut també ens donen peu a que contactem amb altres persones.
I sí, sí, ens ofereixen temes diversos. Ara també tindrem un l'any que ve, el curs que ve, molt interessant, que ja l'anunciarem en el seu moment, que ha vingut per iniciativa d'una persona del grup de caminades, en aquest cas. Però bé, tot arribarà.
De qualsevol manera sí que feu una celebració a lo grande aquesta setmana, amb la presència d'un home molt carismàtic, molt mediàtic, que ens sap molt de veure els temes, un gran comunicador, com és el Toni Soler, que hagin de fer com una mena de monòleg, el director de Polònia, manera absoluta, etcètera.
que hagin de fer, una mena de monòleg, podem dir? Sí, és una xerrada irònica, històrica o humorística, sobre per què Catalunya no és una potència mundial. El títol ja dóna a entendre que és una mica irònic, i bé, ja veurem què ens explica, però evidentment ell és historiador, ha fet llibres sobre la història de Catalunya,
el coneixem molt amb la seva vertent televisiva i sempre, diguem-ne, des d'un punt de vista còmic, humorístic, més que còmic, humorístic, per tant, bé, esperem molt d'aquesta xerrada, crec que serà molt interessant, ens ho passarem bé, és un personatge, doncs, ideal per aquest tipus de celebracions, justament avui ells compleixen el 20è aniversari del programa Polònia,
I nosaltres el dimecres, el cinquè, o sigui, tot arribarà, no? Tot arribarà. Sí, sí. Però, bueno, estem molt contents que en el seu moment hagi acceptat. En aquest cas, ell cobra, diguem, en aquest cas, és una contractació que fem.
És una activitat diferent i especial respecte a les que fem tradicionalment, però el motiu mereix que sigui una cosa especial. També ho farem aquí a la biblioteca, perquè habitualment nosaltres fem les xerrades a l'edifici de la República...
Esperem que vingui molta gent. L'entrada és lliure, Lluís, no? Com? L'entrada és lliure? L'entrada és lliure, sí. Tot el que fem sempre és gratuït i entrada lliure i bé, normalment no tenim cap problema quant al volum de gent perquè, per desgràcia, les xerrades que fem com molt benen 30 persones...
Clar, ja dic, les fem a la República, però aquí serà diferent. Tot serà diferent el dimecres. I esperem que per bé. Molt bé, per bé. A quina hora està prevista? Està prevista a les 18 hores, o sigui, a les 6, i acabarà al voltant de les 8, de 6 a 8, que és quan tanquen la biblioteca. La xerrada del Toni durà 60-70 minuts. Llavors, suposo que hi haurà un... Bé, segur, perquè sempre ho fem...
I ara un moment diguem perquè pugui signar llibres, perquè clar, tindrem exemplars de la revista aquesta del món d'ahir, que ens porta a la llibreria Canillo, i també llibres del Toni Soler, i bueno, hi haurà un moment perquè signi llibres i estiguem tots més o menys felicitants pel cinquè aniversari.
Molt bé, doncs amb la intenció, com deien, de fer 20 anys, 30 o els que calgui, perquè vosaltres com a entitat cultural creieu que aquestes iniciatives com redunden, no només en les persones associades, a nivell general, podríem dir.
Bé, una cosa que fem que dona molt bon resultat és que les xerrades les gravem, la del dimecres no la podem gravar perquè és un acte comercial, entre cometes, és un acte especial i no el podem gravar, la xerrada del dimecres, però les altres 40 que hem fet les tenim gravades i penjades al nostre canal de YouTube. Per tant, a part de les persones que venen físicament a la xerrada...
Qui vulgui les pot escoltar senceres a la nostra web i al nostre canal de YouTube. Per tant, això dona una nova vida a tot el que fem. També cal destacar que de les visualitzacions que tenim al nostre canal de YouTube ja superem les 9.200 visualitzacions en aquests 5 anys, cosa que també ens satisfà moltíssim. Després també, a part de les xerrades, fem caminades, amb el nom de Caminades a Pou Pla,
Bé, que alguna cada mes fem ara. I això també dona una marxa social bastant important. També tenim un club de lectura. Evidentment, el club de lectura per les seves característiques i per les seves situacions ha de ser un grup més reduït. I bé, aquesta és la nostra activitat. Ja portarem la del dimecres. Serà l'activitat 178 que haurem fet en aquests 5 anys.
Doncs us desitjo que tingueu moltíssimes més activitats, tant pel que respecte al Club de Lectura, les caminades, les xerrades i les conferències, i convidem de nou aquest dimecres a les 6 de la tarda, veurem en directe el Toni Soler, el director de Polònia, minoria absoluta, que, sens dubte, ens farà riure amb aquest títol irònic, perquè Catalunya no és una potència mundial. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, 2019, president de la Rojeta, 5 anys ja. Sí, sí. Felicitats. Gràcies.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Doncs aquest és un extracte de la sintonia del Polònia, que ja a poca broma ha fet 20 anys i la productora del programa ho celebrava ahir amb amics, ens ho explicarà millor, al Teatre Victoria en una gala que es podrà veure a TV3. Doncs el tenim a l'altre costat del fil telefònic, Toni Soler, historiador, periodista, comunicador, que serà aquest dimecres a Castelldefels amb el monòleg, podem dir. Per què Catalunya no és una potència mundial? Què és el que passa?
és una conferència que servirà per celebrar el cinquè aniversari de la entitat cultural La Rogeta. Molt bon dia, Toni. Hola, molt bon dia. Ressaca de la festa d'ahir o no? No, no gaire, perquè a la meva edat ja, diguem-ne, les festes es prenen amb més calma i, per tant, m'he llevat bé, content, cansat, i estem ara revisant ja la...
el vídeo de la gala per editar-lo perquè estigui niquelat per l'emissió de dijous. Molt bé. Escolten 20 anys de Polònia amb moltíssims gags, amb molts guions, amb xifres espectaculars. No sé si pensàveu el primer dia que va fer el programa que tindria tan recorregut. Evidentment que no. El que penses quan fas televisió és amb les setmanes següents perquè els programes neixen i moren amb molta facilitat
Nosaltres vam tenir la sort d'entrar amb molt bon peu i amb molt bones audiències. Després la situació política i l'actualitat ens van anar donant més gasolina i el programa es va consolidar i es va convertir en part del paisatge a Catalunya. Hem passat moments molt complicats.
quan els anys del procés va haver-hi molta polarització i va ser complicat, després la pandèmia també, però ara estem en un bon moment i, malgrat tot, han estat 20 anys d'èxit, 20 anys de lideratge d'audiència i, per tant, la veritat és que no podem queixar-nos, estem molt contents i molt agraïts. A mi el que em sembla miraculós és el tema dels guions.
I el tema, evidentment, també del maquillatge i de la creació dels personatges, no? Bé, no té tant de secret. Molts dels que fem el programa venim del periodisme i, per tant, tenim interioritzat el dels reflexos i el de reaccionar ràpid davant de l'actualitat. Sí que és cert que produir 30 minuts de tele, 30 minuts de ficció amb caracteritzacions...
canvis de personatges amb només dues jornades de gravació és una cosa que té la seva complicació, que demana una producció molt creativa i que ens va costar trobar el sistema de fer això de forma eficaç i sistemàtica. 44 vegades l'any, 44 setmanes l'any, durant 20 anys,
Finalment, vull dir, ens n'hem anat sortint i jo crec que el programa és un model d'eficàcia, és un equip molt ben engreixat, però tot això no serviria de res si després el programa no fes riure, que és la seva funció principal, i això es deu al talent, sobretot dels guionistes i dels actors, no cal dir-ho.
Clar, perquè com deies, com que esteu darrere de l'actualitat, doncs a vegades suposo que els guionistes anaran de córrer, hi haurà moments d'estrès, encara que tingueu ja el programa molt engreixat a nivell de producció i de realització, però clar, quan l'actualitat mana, doncs a vegades no sé si és un dia per l'altre, dos dies per l'altre, no? Sí, ja s'han de fer molts canvis, de vegades per imprevistos, ahir mateix vam gravar la gala, que se m'entrarà dijous,
Vam tenir un parell de circumstàncies desgraciades que ens van fer prescindir de dos actors a última hora i vam haver de canviar-ho tot durant la tarda. I també és veritat que a l'actualitat també a vegades ens sorprèn. Quan estem ja editant, gravem alguna cosa extra. A vegades fins i tot hem gravat dues versions d'un mateix sketch.
saps quan, per exemple, hi ha un rumor que una persona dimitirà o no dimitirà, a vegades hem gravat dos sketches diferents. Bé, és el que té l'actualitat, no? Però vaja, tota la gent, tots els periodistes suposo que enteneu que això és així i que és l'essència de la nostra professió, no? I...
I nosaltres no fem periodisme, fem una cosa segons com més senzilla, segons com més complicada, però sí que hem d'estar pendents de l'actualitat, perquè si no, malament rai. És un programa d'humor, però de vegades els protagonistes no s'ho prenen bé. Quin personatge o quin polític us ha donat més mals de cap? O potser un que no esperàveu i no s'ho ha pres bé ser algun esqueig que heu fet?
Bueno, a vegades passen aquestes coses, no tant per un sketch en concret, a vegades és una mica per reiteració, saps? Que algun personatge resulta que ens fa molta gràcia i llavors surten molts programes seguits i la persona afectada pensa que hi ha com un cert agarnissament, saps? És important per nosaltres evitar això, evitar balancejar bé les crítiques, etcètera,
I escoltar també. Nosaltres som partidaris que la gent que es vulgui queixar que es queixi, perquè només faltaria... Això és un programa que es dedica a ridiculitzar persones i aquestes persones tenen tot el dret a dir si se senten atacades, no? I nosaltres ser sensibles al que ells diuen, però a la vegada també fer la nostra, no?
No, hem portat durant aquests 20 anys sense conflictes greus, sense passar pel jutjat i, per tant, crec que el balanç és molt positiu. Bé, després d'èxit a Polònia, veu traslladar el format al món del futbol amb Cracòvia. Sí, això ja va ser fa bastant de temps. Va coincidir amb els anys més bons de l'era d'en Guardiola...
La veritat és que l'humor relacionat amb els esports funciona bé quan el teu equip guanya. Quan l'equip perd, la gent no està per broma. Per tant, la Caracòvia va patir un desgast més ràpid que el Polònia i per això va durar menys. Però va ser una experiència molt divertida, molt exitosa i...
I, de fet, una part del que va fer el Cracòvia ha servit pel Polònia, on també parlem d'esports quan ens convé, no? I sí, sí, va ser una experiència també molt divertida. El vostre tipus d'humor seria extrapolable a altres territoris? Bé, segur que sí, està demostrat, vull dir.
En general, en els països normals hi ha programes de televisió d'humor, programes d'humor d'actualitat. Jo també t'he de dir que un programa amb el nivell de sàtira del Polònia jo no crec que l'haguessin pogut fer fora de TV3, honestament. El nivell de llibertat que ens ha donat TV3, independentment del govern que hi hagi a Catalunya, és molt d'agrair.
I, per tant, és veritat que a Espanya hi ha altres productes d'humor, però no sé si nosaltres catalanegem massa per fer un programa així a Espanya, saps? Però jo no crec en les fronteres amb l'humor. Però sí que és veritat que el Polònia veu molt dels referents catalans, s'enriu molt del gran neguit dels catalans, que és
què som els catalans i quina relació hem de tenir amb Espanya, saps? Aquests dos grans temes són els que alimenten l'humor de Polònia i, per tant, si el féssim fora de Catalunya, l'hauríem de reinventar. Jo tinc un referent interessant, per exemple, a Sim Ministra, una sèrie, crec que de la BBC, que també va emetre d'antena TV3.
Sí, sí, és un clàssic de la televisió britànica i de l'humor polític, però és un producte purament de ficció. És un producte que el pots veure avui mateix i continua estant d'actualitat. És una obra mestra, jo adoro Sí Ministre i la seva seqüela. Sí, primer ministre. Però és un producte de ficció, com et dic. Per tant...
la manera de fer és totalment diferent. Però sí que és veritat que l'èxit que va tenir a TV3 demostra que aquest tipus d'humor a casa nostra tenia molta tirada i, per tant, suposo que a tots ens va ajudar una mica, no?
Després va aparèixer també Caiga que en caiga bé que era també un programa d'humor polític el que després sí que es van apuntar molts polítics i moltes polítiques tothom volia sortir, no? Sí, Caiga que en caiga sobretot com que era un programa de reporters un programa que anava a buscar la gent coneguda i els polítics i els polítics van entendre de seguida que
apareixen aquest tipus de programes, els hi donava un plus de popularitat, d'humanitat, de proximitat, exacte, i de saber encaixar bé la paròdia.
Amb el Polònia va passar el mateix i tots els polítics importants de Catalunya han passat pel partit del Polònia i ahir a la gala que vam fer al Teatre Victòria també hi eren tots. La veritat és que no ens podem queixar. La classe política tindrà els seus defectes, però estan molt acostumats a...
a rebre pals. Per tant, tenen la pell molt dura, encaixen molt bé i això ens ha facilitat molt la feina a nosaltres. Toni, tu a més de ser historiador, periodista, comunicador, de ser redactor, també has publicat obres, ficció, novel·les, relats, llibres d'humor també. En quin pal estàs més còmode o et demana el cos en cada moment?
Sí, ho has dit molt bé. Faig el que em demana el cos en cada moment, el que passa és que la televisió és el meu mitjà de vida i jo dirigeixo una productora que es diu Minoria Absoluta, que fa moltes coses a més del Polònia i que bé, de la qual estem molt orgullosos. Jo després, jo he estat una persona molt
productiva, molt inquieta, amb ganes de provar moltes coses. Però ara, la veritat, afortunadament m'he relaxat bastant i m'agrada més encarregar les coses dels altres que no pas fer-les jo mateix. Serà perquè n'he fet 60 d'anys i això també afecta, no? Però vaja...
Esquí, que escic un article cada setmana pel diari Ara, m'agrada molt fer-ho. Dirigeixo una revista trimestral d'història que es diu El món d'ahir. Estic molt distret, faig moltes coses i m'agraden totes. Sempre he estat una mica tastaulleta, saps? I espero seguir molts anys així. I no t'ho vas a faltar a la ràdio?
La ràdio sempre la trobes a faltar. La ràdio és un mitjà meravellós i jo és on he rigut més de la meva vida. Els anys que vaig fer Minori Absolut a RAC1 van ser magnífics, van ser meravellosos. El que passa és que la ràdio té una servitud, que és que en general els programes són diaris. I a mi això del compromís diari...
ara trobo que ja no em toca. També vaig fer un programa diari a la televisió, està passant, però prefereixo ara saber que si algun dia vull treballar més o un dia vull treballar menys, em puc, diguem-ne, dosificar millor, no? I la ràdio has d'estar donant el do de pit cada dia, no? Però sí, sí, jo m'he divertit molt a la ràdio.
Escolta, i per acabar, Toni, podem fer un avançament del monòleg que tindrà, si podem dir-ho així, de màquia que se li fes? Per què Catalunya no és una potència mundial? Bé, la pregunta no es respon ben bé a aquesta xerrada. És una xerrada que porto fent per tot Catalunya des de fa un any i un dels motius és justament poder explicar el projecte de...
de la meva revista, del món d'ahir, que és una publicació d'història. Però la xerrada jo crec que és interessant per explicar un aspecte rellevant de la història de Catalunya, que és la relació conflictiva que els catalans hem dit sempre amb el poder. Amb el poder entès com a autoritat, com a manera d'organitzar-se la vida. La xerrada té un punt històric,
té punts humorístics, tampoc és qui vingui a riure, a partir-se el cul de riure. No sé si és partir el cul de riure, perquè riem, però també expliquem les coses que creiem que hem d'explicar. És una xerrada divulgativa i fins ara, allà on hem anat, la cosa ha funcionat molt bé i la gent surt contenta perquè...
aprèn més coses de la història del seu país i a la vegada passem una bona estona junts comentant algunes desgràcies de la trajectòria de Catalunya des del seu naixement.
Doncs t'esperem demà aquí a les 6 de la tarda a la Sala Margarida Xirgo de la Veloteca Ramon Fernández Curado celebrant l'aniversari de la Rojeta, aquesta entitat cultural de la ciutat. I el dijous podrem veure aquest especial del 20è aniversari de Polonia a TV3, doncs, no? El dijous. Exactament, el dijous a l'hora de sempre, però clar, el programa serà bastant més llarg de l'habitual. Indiferent, segur que sí. Toni, benvingut a Castellefels i moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres per la trucada. I enhorabona per als 20 anys de Polònia, evidentment. Moltes gràcies, moltes gràcies. Adeu-se, bon dia. Adeu, bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Castelldefels, a través del nostre web, ràdio a la carta i ràdio online.
Ràdio Castelldefels. Són les 11.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Llevas años enredada en mis manos, en mi pelo, en mi cabeza y no puedo más, no puedo más. Debería estar cansado de tus manos, de tu pelo, de tus rarezas, pero quiero más.
No puedo vivir sin ti, no hay manera. No puedo estar sin ti, no hay manera.
Dijiste que te irías pero llevas en mi casa toda la vida. Sé que no te irás, tú no te irás. Has colgado tu bandera, traspasado la frontera. Eres la reina, siempre reinarás.
No puedo vivir sin ti.
Y ahora estoy aquí esperando a que vengan a buscarme, tú no te muevas, no me encontrarán, no me encontrarán. Yo me quedo para siempre con mi reina y su bandera, ya no hay fronteras, me dejaré llevar.
No puedo vivir sin ti. No hay manera. No puedo estar sin ti.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Castelldefels, Europa, món.
Pues sí, es este nuevo espacio, nacido en Castelldefels, que quiere poner el foco en lo más importante de nuestra ciudad, que son las personas, su gente. Será un programa de entrevistas a ciudadanos y ciudadanas que su trabajo, su historia o su compromiso contribuyen a crecer Castelldefels cada día con nosotros desde el área de internacionalización. Su coordinadora es Malta Oriol. ¿Qué tal? Buenos días. Hola, buenos días, Ana. Pues explicamos el porqué de esta sección
que será fija una vez al mes. Mañana vamos a tener a una mujer que recientemente ha recibido además un premio, en este caso por su labor profesional, por su labor empresarial. Sí, este programa es para explicar historias reales, igual que a veces se habla de política o grandes titulares o de instituciones, pero esta vez escuchamos a las personas
perquè, bueno, Castelldefels és molt diversa, és intercultural i hi ha moltes talentes, doncs, bueno, queremos aportar, explicar, difundir tot aquest talent de gent, de ciutadans i ciutadans de Castelldefels que se mueven internacionalment per el món.
Pues hay que destacar el valor diferencial de eso, ¿no? Sí, aquí podremos mencionar que, bueno, vamos a hacerlo, es un formato más íntimo, más humano, más próximo y, bueno, pues se harán unas conversaciones tranquilas y, bueno, diferentes perfiles, desde personas jóvenes, mayores, emprendedoras, gente, bueno, lo importante...
Es gente que está bueno por el mundo y va difundiendo también nuestra marca Castelldefels. ¿Cuál es su impacto? Sí, pues el impacto que creo que este programa de entrevistas puede transmitir es a nivel social, pues refuerza el sentimiento de pertenencia a la ciudad.
que genera estos referentes locales, estas personas que son referentes en nuestra ciudad y fomentar un poco lo que es la cohesión social. Cuando conocemos estas historias de gente que está a nuestro lado, que dejan de ser personas desconocidas y empiezan a ser... Somos una comunidad.
Como tú decías, son perfiles muy diversos, personas más jóvenes, personas más mayores, que trabajan en diferentes sectores, en diferentes ámbitos y con historias muy distintas, que es lo que vamos a tratar en cada una de las entrevistas que tengamos con ellas una vez al mes.
Sí, bueno, además aquí en Radio Castelldefels con un buen equipo de profesionales. Muchas gracias. Pues bueno, pues creíamos que era una oportunidad y así lo creemos y así empezaremos mañana con Silvia Calvo.
Pues hablemos un poco de Silvia Calvor, una especie de introducción de lo que ha hecho esta mujer que, como decíamos, conseguía en la última edición de los Premios Delta, de las mejores iniciativas empresariales, un premio por, bueno, una empresa que lleva, ya hablamos más ampliamente con ella de los fundamentos de su empresa, pero en principio su ley motor es un poco reciclar la moda, dar una segunda oportunidad a la ropa.
Sí, Silvia Calvo, bueno, estamos haciendo aquí un spoiler, pero bueno, un avance para que así la gente se anime mañana. Silvia Calvo en 2015 creo que fue, fundó Silvia Calvo Barcelona, que está especializada, pues empezó con la transformación de bolsas de café usadas en prendas y en accesorios. Y bueno, si podéis ver su página web...
donde tiene fotos espectaculares de que con este tipo de tejido ha hecho ropa de vestir con bolsas de café. Y luego ha exportado todo su conocimiento en moda circular por el mundo. Y esto es lo que ella nos explicará mañana. Tenemos empresarios o empresarias, como en el caso de Silvia, tendremos personas que ahora mismo están trabajando, por ejemplo, en Estados Unidos, en Atlanta. Una de ellas, nuestra compañera, Carlota Feliu,
que se llevó allí a toda la familia. Nos hablará de su experiencia en los Estados Unidos. Allí hay gente de Castelldefels también, o personas que se han dedicado a recorrer Europa, por ejemplo, haciendo fotos desde sitios muy insólitos, pero que viven, por ejemplo, aquí, en diferentes casuísticas.
Sí, también, por ejemplo, personas que a lo mejor han impulsado un proyecto de cooperación en países africanos, muy lejos de nuestra cultura, de nuestro día a día, que también explicarán sus experiencias.
En este caso podemos hablar de muchas entidades de Castellefel, sobre todo en el ámbito de la solidaridad. Y esto viene de hace muchos años que iniciaron y finalizaron proyectos y aún muchas de ellas mantienen vigentes otros en los cinco continentes, se puede decir, prácticamente. Sí, sí.
Bueno, y también decir que aquí en Castelldefels tenemos mucho talento y que hay que difundirlo, que es importante. Efectivamente. Pues mañana, Silvia Ocampo, la primera de las entrevistades en esta nueva sección del Castelldefels, así somos.
o así somos, Castelldefels Europa MON, un nuevo espacio que quiere poner el foco, como decíamos, en lo importante de nuestra comunidad, cómo es su gente y sus personas, un programa de entrevistas a ciudadanos y ciudadanas que llevan el nombre de Castelldefels por Europa y por el mundo en general. Muchísimas gracias, Marta Oriol, coordinadora del área de internacionalización del Ayuntamiento. Muchas gracias, Ana, por vuestra oportunidad. Buenos días.
Castelldefels, Europa, món. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Castelldefels, Europa, món.
Doncs efectivament comencem avui aquesta secció del programa que es realitzarà un cop al mes amb entrevistes amb persones, veïns i veïnes de Castelldefels que es projecten cap a l'exterior, que tenen activitat fora de la nostra ciutat, Europa o a tot el món. I ho fem amb la Sílvia Calvo, que és empresària i responsable de l'empresa Circular Fashion. Què tal, Sílvia? Molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per estar aquí amb vosaltres. Gràcies per venir. Va rebre precisament el Premi a l'Economia Circular en la setmana edició dels Premis Delta. Quin és l'objecte de la teva empresa? L'objecte de Sílvia Calvo a Barcelona és promocionar i promoure els beneficis i les oportunitats que aporta l'economia circular, com podem aprofitar els residus,
com podem aplicar l'ecodisseny i com això ens pot portar riquesa al territori local, a les nostres comunitats i poden aportar oportunitats de negoci. Quan vas pensar o en quin moment vas pensar que aquesta seria una bona oportunitat de negoci en un sector on desenvolupar la teva activitat?
Primer va ser un impacte molt gran. Jo, com a usuària de tèxtils, ens hem aixecat tots avui i ens haurem vestit. Una de les coses és que haurem sortit al carrer, potser sense esmorzar, però sí hem sortit vestits. La qual cosa és una cosa que...
és una cosa habitual nostra de tots els dies, però no hem parat a pensar quins eren els efectes o quins són els efectes del que es diu el fast fashion, de la moda ràpida. Cap allà el 2011 vaig anar a Biocultura, vaig estar a Biocultura i vam fer una xerrada sobre eco fashion, una cosa que sempre m'ha agradat molt, i vaig a veure què és això de l'eco fashion.
vaig sortir d'allà realment impactada de les conseqüències que té mediambientals i socials tot el sector de la moda i del tèxtil. Vaig sortir tan parada, pensada, com pot ser que em festeixo tots els dies i no hagi sapigut d'aquestes conseqüències que porta el tèxtil.
Com que soc bilingüe, perquè vaig viure molts anys als Estats Units, vaig començar a fer molta recerca, molta d'aquesta recerca estava posada en anglès, en països, escrits en països de fora, i em vaig començar a investigar, a estudiar, a aprendre...
Em va agradar molt el tema i primer era conèixer el perquè d'aquests impactes i quines eren les alternatives que hi havia, que poden haver alternatives per canviar aquest sector. Llavors, vaig començar amb 100 companyes més, vam fundar la primera associació de moda sostenible de Barcelona, es deia, associació de moda sostenible de Barcelona.
I d'aquestes en van crear altres, a Madrid, a Andalusia, a Múrcia, a Extremadura. I a partir d'aquí, en aquella conferència, en aquella primera, es va dir que el material més sostenible era el material que ja existia. I vaig veure un exemple d'un bolso fet en cinturons de cotxe, cinturons de seguretat de cotxe del desguàs, no?
I jo vaig pensar, ostres, una cosa tan diferent com és un cinturó de cotxe que es faci un bolso tan maco per portar. Llavors jo vaig sortir d'allà, jo crec, pensant quin seria el meu material de residu que podia aprofitar, perquè realment, si mirem al voltant nostre del dia a dia, hi ha un munt de materials que tirem que es podien aprofitar per diverses coses.
I, abans, això és el que es diu simbiòsi industrial. El que és un residu per una indústria és d'haver matèria prima per una altra. Jo, com també he treballat amb el transport marítim, jo crec que potser se me va creuar una càrrega de cafè. No ho sé, jo crec que... Llavors, pensava que els sacs de cafè són... És un material natural, perquè és una fibra natural, és iute...
Principalment no porta tractaments, perquè és un packaging alimentari, perquè porta els grans de cafè, per la qual cosa està bastant regulat, i és una cosa que es tira, i quasi no s'utilitza. Pensa que es fa el sac, s'imprimeix amb la marca i les dates que ha de tenir per l'exportació,
I es posa el cafè, arriba d'estir, es buida i es tira. O sigui que pràcticament molts d'aquests sacs només han tingut un ús, no? I en saps que a vegades miro i dic, ui, si està nou, no? I té cafè a dintre, no? Té granes de cafè, o sigui que ha estat utilitzat. I a partir d'aquí, jo feia unes classes de costurar aquí, al poble, a Vistalegre, amb l'Antònia García. Sí.
I llavors, és que ella sempre fa les desfilades, l'hivern, en fèiem moltes, no?, més abans. Llavors, ella em va dir de participar a la que es feia al Teatro Plaza. Llavors vaig arribar i vaig dir, Antonia, ja sé, ja sé que vull fer la col·lecció, la vull fer de sacos de cafè de jute.
I em deia, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo.
economia circular i ecodisseny, jo he utilitzat el meu petit atelier com per aplicar aquests coneixements amb aquest material i anar provant, i anar provant, i anar provant. Llavors, he anat des de la reutilització, que diguéssim que és el més sostenible també, perquè hi ha menys procés, el material ja està creat i només s'ha de rentar i tractar amb molt de carinyo. Mira que porto, està... Tu portes una xaqueta que és un sac de cafè,
però, evidentment, amb un disseny de moda actual, podríem dir, no? Exacte. Llavors, tot és amb el disseny i el cuidado en què tu tractes, no? Llavors, li pots donar tota una vida nova, diferent. Fins a arribar al que he fet, el fil, he triturat els sacs de cafè, he fet fil i he fet un teixit. Per aquest projecte, que va ser gràcies al suport de Texfor, que és la Federació Textil,
i allò ho vaig desenvolupar tot aquí a Catalunya. Vaig fer afilatures Jesús Rubio, Casta Sabadell, vaig fer tall textils, vaig fer el teixit, vaig fer també l'acabat en grau SSA, o sigui, tot va ser fet aquí. I em van donar un premi a Alemanya,
Aquí no, però vaig fer fil a qui em van donar premi a Alemanya. Llavors vaig tenir el Green Product Awards per a aquest material. I ara últimament, aquest any passat, sempre he volgut anar una miqueta més enllà i desenvolupar...
de dir quins altres formats puc fer jo amb aquest material. I vaig desenvolupar el feltre. Ens has portat un collaret fet de feltre i també diversos materials nous, una bossa també.
Aquest bolso també està fet amb el feltre. Aquest feltre és un material molt bo perquè té molts usos, moltes utilitats. Es pot utilitzar per panels acústics, es pot utilitzar per interiorisme, recobriment de parets, es pot utilitzar, aquí com has vist amb el culleret, per diferents crafts. Es poden fer els accessoris, com són els bolsos, bosses...
Porto per les ulleres, o sigui, pot utilitzar-se per moltes més coses. Jo ara també vull veure com pot anar per l'automoció, o sigui que hi ha molts més sectors que es pot utilitzar aquest material. I llavors, amb aquest material fet a Holanda, aquest me'n vaig haver d'anar fora perquè no vaig poder trobar la sortida per fer-lo aquí,
I l'Ajuntament d'Amsterdam ens va donar el suport al projecte i allà ho vam fer també amb una fàbrica de reinsurció social, allà a Amsterdam, a l'AIA. I aquesta vegada he tingut el premi aquí, l'Economia Circular. Abans el vaig fer aquí, el premi allà, ara el vaig fer allà i el premi aquí. De totes maneres, el que sí que compta, primer, és trobar-li sortida a un residu. Jo vaig utilitzar aquest, però si anem a la Deixeieria, segurament...
I veurem que hi ha molts materials que es poden reaprofitar i això vol dir oportunitats, oportunitats per a la nostra economia local, no?, per desenvolupar. I és veure les oportunitats que aporta i jo crec que això és essencial, no?
Estàs parlant de sostenibilitat en el sector tèxtil. Potser molta gent no sap que darrere d'una samarreta que costa molt pocs diners hi ha pot ser una explotació laboral o una explotació de recursos també naturals darrere. Exacte. Si mirem el que és la petxada de carboni amb diferents materials, veurem que tots els que són reciclats tindran menys, com per exemple el nostre fil o el nostre teixit.
Per què? Perquè ja estem utilitzant un material que ja existeix. Això vol dir que nosaltres ja hem utilitzat aquests recursos naturals per fer aquests materials i ara el que estem és reaprofitant-los. La petxada més gran de carboni es fa amb tota l'activitat industrial, l'utilitzada d'energia, d'aigua, recursos naturals. Si nosaltres li donem un respir,
i utilitzem energia de fonts renovables, ja no estem llavors utilitzant els fòssils. Tot això el que fa és donar-li un respir a la Terra, perquè pensa que cada vegada som més gent al planeta, cada vegada vivim més.
I cada vegada comprem més fins quan això és sostenible. Això és insostenible. No podem seguir aquest ritme. La qual cosa no és només canviar hàbits, és canviar el sistema. Hem de fer un canvi sistèmic, un canvi de paradigma i és el que nosaltres amb la profunditat, amb l'economia circular, és el que volem fer.
fer aquest canvi de xip, aquest canvi de sistèmic i aporta amb la manera que creem, com produïm i com consumim.
Ara mateix, Sílvia, en quins països estan presents els teus productes? On comercialitzes? Doncs mira, vaig arribar fins a Austràlia. Vaig tenir l'oportunitat, ja vaig començar a anar el 2018, vaig començar al 2017 i després al 2018 i després al 24.
allà vaig anar a l'Eco Fashion Week a Austràlia i va ser el primer, tant més lluny, el més lluny que he pogut arribar. M'han convidat diverses vegades allà, aquesta última vaig fer xerrades, vam fer... A mi sempre m'agrada, si és possible, portar més del meu entorn quan vaig tan lluny, amb exhibicions com aquesta.
I en aquesta última ocasió vam fer una... Jo pertany també al Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya i vam fer una exhibició de l'Antropocè, perquè el tema de l'Eco Fashion Week a Austràlia i l'Antropocè.
Llavors vam ser convidats amb el gremi, a través de la meva participació, a tenir una col·lecció que va estar exhibida a Baselton tot un mes en una galeria d'art. I eren totes obres de companyes que feien...
treballant a Llana, amb la pintura en seda, amb el punt, el matalacer... Vam fer una col·lecció molt, molt, molt maca, que la tenim i sí que a Fels la vol exhibir, estarem encantats de poder-la mostrar aquí també.
de l'antropocè, que això és el rastre que deixa, que deixem els ser humans amb la nostra activitat aquí al planeta, que en aquest moment deixa molt que desitja. A la teva empresa, a més d'aquesta filosofia que estàs explicant, Sílvia, també existeixen diversos departaments, hi ha un departament de disseny que li dona la forma a aquestes peces i després, com deies, també de recerca en...
a la recerca justament de nous materials, com el que ens has portat aquí, no? Sí, bé, tot això ho faig jo, no hi ha ningú més que... Sí que tinc col·laboradors, tinc col·laboradors que m'ajuden, però tot surt d'aquí. Tot surt d'aquí i m'inspiro molt en el coneixement, no?
Jo llegeixo molt, estudio molt, vaig a moltes conferències, jo pertany a la Comissió d'Economia Circular de PIMEC, soc la representant de Catalunya del grup G100, que és un grup internacional de dones líders en diversos sectors i amb el ram de la secció d'Economia Circular jo tinc la cadira de Catalunya.
També estic amb el grup de Barcelona Regenerativa, que ahir vam fer un acte a l'IQS, amb aquest documental de Hope. I aquí, a Castelldefels, també s'està desenvolupant un grup. I jo crec que tot això, el que fa... Tot aquest coneixement inspira a fer coses. Tot això com ho puc aplicar? Com ho puc...
com realment això és una oportunitat de negoci i anem a veure, anem a provar-ho. I si t'he de dir que jo crec que l'economia circular pot aportar i està aportant moltes oportunitats de desenvolupament econòmic local,
però també necessitem del suport. Per què? Perquè estem mirant de fer noves maneres de crear, de produir, d'innovar. Hem de fer molta recerca, molta recerca i molta innovació amb tecnologia, amb materials, amb molta cosa. Es necessita el suport de tots els diferents stakeholders que tenim, l'entitat privada, la pública,
dels consumidors, de les companyies, de tots. Però sí que en aquest moment, com encara no tenim tota l'estructura ni tenim el coneixement, perquè jo me'n faig creus, també dono classes a una de les escoles de disseny
d'aquí de Barcelona, com el jovent encara, jo pensava que estaria més assabentat de la sostenibilitat, però queda molt per fer, queda moltíssim per fer. I el problema que tenim, i que ningú em parla d'ell, perquè parlem, podem molt més, de l'ecodisseny,
de com aprofitar residus, com fer la gestió de residus, tot això de l'escrap, de com ara fer el... recollir tot aquest tèxtil i tot això, però ningú parla
de reduir la producció. Si seguim produint més i més i més i si ens centrem només en que l'èxit d'una companyia està només, jo no dic que no sigui, però no pot ser únicament el creixement econòmic.
i més ventes que l'any passat, i un 80% més que l'any passat, i ara estem en tantos sitos. Jo crec que ha d'haver un creixement sostenible, i si ens omplim la boca i parlem molt de tots aquests nous models de negoci, de tota aquesta sonorabilitat, tenim el pacte per la moda circular, que molts d'aquests grans formen part d'aquest pacte,
I com ho estan aplicant? A part que utilitzin un tant percent de teixit reciclat o que el pet reciclat tampoc és la solució. És el polièster reciclat i d'utilitzar això que te diuen a mi, aquest teixit són tantes botelles de plàstic. Bé, plàstic és plàstic.
I quan està reciclat encara produeix, han sortit ara nous estudis, que produeix encara molt més microplàstics, molt més microfibres que surten i que ens pol·lucionen encara més. O sigui, que és pitjor el remei que l'enfermetat.
Jo entenc que com estem creant coses noves i estem desenvolupant i innovant, al principi potser anem per un camí i a aquest camí li hem de començar a fer apanyitos. Espera, en aquest aspecte potser hem de mirar com podem produir o quin recobriment podem fer amb aquest fil o amb aquest teixit perquè no desprengui les microfibres.
Sembla al principi una bona idea, però després diu, ui, creem un altre problema. Hem de mirar, potser, com fer la recerca, mirar la innovació. Estem innovant, són coses noves, amb la qual cosa estem obrint camí, que hem de fer moltes ratificacions i millores amb el camí, no passa res, però les hem de fer.
Sílvia, on es poden trobar els seus productes? Poden venir al meu atelier, que estic aquí a Castelldefels, davant del Carrefour. A la meva pàgina web també em poden escriure, participo a molts events, amb marquets i xins que he estat també poden utilitzar-ho.
I ara el que més me centraré serà en el desenvolupament de materials, perquè aquí és on podem utilitzar més els residus i jo crec que aquí hi ha més futur, sobretot en el que és aquest feltre que t'he explicat al principi, que pot anar per molt més sectors. Per exemple, amb l'interiorisme, nosaltres pensem...
tots aquests materials que són sintètics, hi ha moltes microfibres i moltes coses que no ho veiem, el nostre ull no ho percebeix, però hi ha molta, pot haver pol·lució que nosaltres respirem,
Amb tots aquests ambients que són molt sintètics, això va dintre de les nostres oficines, dintre de les nostres cases on passem el temps tancat a dintre d'aquests interiors, hem de mirar que siguin el més saludables possible. I d'aquí ve una mirada més cap a materials que siguin naturals. Llavors, aquí tenim aquests materials que estem desenvolupant.
Aquest que ens portes, com els podrien denominar? Quin nom tens aquest? Aquest material es diu rellutcel, perquè és re de reutilitzar i reciclar, llut de llute, que és el principal material, i cel perquè és cel·lulògic.
Llavors, aquest material ho podem... L'ecodisseny no només s'amplea a ecodissenyar una prenda, sinó també podem ecodissenyar els materials. Llavors, mirem i apliquem que sigui un monomaterial cel·lulògic. En aquest cas, està llute, cotó orgànic i tencel, que tot són fibres cel·lulògiques.
I amb això la meva idea és desenvolupar més fils aquí que siguin cel·lulòsics, perquè jo, per tot el que vaig veient, hi ha una gran tendència a anar cap a fibres naturals, fibres cel·lulòsiques, que siguin més bonèboles en el medi ambient.
Doncs de Castelldefels cap al món, moltíssima gràcia Sílvia Calvo, responsable de l'empresa Circular Fashions, i que vagi molt bé aquests nous coneixements i la seva aplicabilitat per donar impuls a l'economia circular i evitar el malbaratment en aquest cas de teixits que tants problemes pel medi ambient ocasionen.
Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer estar aquí amb vosaltres i també em poden seguir a les xarxes a Silvia Calvo BCN a Instagram, per exemple, i allà em poden contactar sense cap problema. Moltíssimes gràcies, Silvia, que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia. Castelldefels Europa Món
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
I live in this moment
Can't find or use up all the time that I've spent
Breathe outside the lines you lay in this moment.
Bona nit.
Bona nit.
I live in this moment And find my true place I live in this moment And find my true place
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
La patronal catalana SECOT ha publicat un informe amb 38 mesures sobre factors demogràfics, socials i laborals per avançar cap a un mercat de treball sostenible. La SECOT fa una crida a obrir un debat rigorós i compartit entre administracions, agents socials, empreses i ciutadania per afrontar els reptes demogràfics i laborals del país. Tal com explicava el president de la SECOT, Xavier Panessa, el que està en lloc no és només la capacitat de les empreses de créixer, sinó la del país per sostenir pensions
sanitat, educació, serveis socials i, en general, tots els serveis públics en el futur. Parlem ara d'aquest informe. En Pere Jarque ha estat el coordinador d'aquest dossier i el responsable d'intermediació laboral de la SECON. Molt bon dia, senyor Jarque. Molt bon dia. D'aquestes 68 propostes, què és el que es pretén amb aquest informe? I, primer de tot, com es va elaborar? A partir de quin diagnosi?
Bé, aquest informe l'hem elaborat perquè hi ha un equip que recorre la majoria d'empreses que tenim associades amb nosaltres, és que el salta personal. Teníem aquesta alarma, aquest indicador, i a partir d'aquí va ser el trec de sortida per plantejar-nos què passa. I a partir d'aquest què passa hem elaborat l'informe que, com bé dèieu al començament,
atac a diferents fronts, per dir-ho d'alguna manera, i a partir d'aquesta diagnosi, després en desgrossem 38 propostes que, insistim, des del començament són propostes per començar-ne a parlar. Si heu llegit l'informe, veureu que són propostes molt diverses, que giren entorn a diferents eixos i que pensem que és responsabilitat de tots, i quan diem de tots és de tots, empreses, ciutadanies, agents socials, administració...
de començar a parlar de coses que en algun punt potser són incòmodes o que volem anar posposant, però que ens sembla que són urgents de parlar-ne, d'afrontar-les i de buscar solucions consensuades. Les empreses se necessiten personal, però hi ha la contradicció que l'atur juvenil se situa actualment, segons l'informe de vostès, en un 18,1%, molt per sobre de la mitjana europea.
Sí, l'atur, i en aquest que és l'atur juvenil, és una de les coses que més ens preocupa i que més ens ocupa. Sí que és veritat que es podria parlar d'aquesta paradoxa. Com és que si a les empreses els falta personal hi ha aquest índex d'atur i més específicament d'atur juvenil? Una primera resposta és que és probable que a aquestes persones els sigui difícil incorporar-se al lloc de treball perquè els falta la formació adequada, perquè...
no tenen les competències que requereixen les empreses, perquè, bé, etcètera, aquí podríem començar a parlar-ne, però és una de les paradoxes que reflecteix l'informe, que molt sovint hi ha col·lectius que no treballen i que el que ens hem de protestar és que per què no ho fan. Llavors, per això, algunes de les mesures que nosaltres proposem en l'informe giren al voltant l'orientació professional, que per nosaltres és molt important, giren al voltant de la formació, que per nosaltres és molt important, i giren al voltant
dels reforços i l'adaptació de competències. Vostè assenyalen set grans reptes, com la població, que Espanya i Catalunya creix per la immigració i que la població activa puja lentament i afronta un envelliment accelerat. Sí, és evident. Catalunya i Espanya creix demogràficament arran de l'arribada de persones estrangeres.
és un fet que no només constatem nosaltres, sinó que és un fet que tots sabem que és així. Nosaltres ens agrada parlar en aquest sentit de palanques demogràfiques, perquè en l'informe també fem esment a l'àmbit de la natalitat, que és un dels altres àmbits que a nosaltres ens ocupa i ens preocupa. Tenim una de les natalitats, dels índices de natalitat més baixos, ja no d'Europa, sinó que del món, i pensem que fem poc, en aquest sentit fem poc per
perquè aquest índex sigui millor. I també parlem, evidentment, de la immigració i de la seva gestió, que per nosaltres també és molt important. També parlem, evidentment, de l'envelliment. Som conscients que cada vegada l'esperança de vida, per sort, és més llarga, però això és evident que també té unes repercussions en el mercat i més particularment en les pensions. Per això deia que...
direm d'afrontar tots aquests reptes de manera multifactorial, perquè són reptes que estan interrelacionats entre si, en som conscients, i sabem que solucions fàcils no n'hi ha, però justament perquè aquestes solucions fàcils no hi són, és el motiu pel qual ens hem de remengar tots plegats per mirar de trobar aquest mínim comú denominador per començar a treballar-hi.
Clar, vostès l'ensenyalen en relacionar amb el tema que comentava de l'envelliment, que cada cop hi ha més treballadors per jubilat i la sostenibilitat del sistema de pensions està en risc. Aumenta la pressió també, en aquest sentit, per allargar la vida laboral. Segur. El debat sobre la jubilació no l'hem obert nosaltres. És un debat que és cert i que pensem que s'ha d'afrontar. Pensem que s'ha d'afrontar perquè de casuístiques n'hi ha moltes.
Nosaltres també ens trobem amb persones que no els fa gaire gràcia la idea de jubilar-se a l'edat que s'han de jubilar perquè volen continuar actius, perquè més enllà de les connotacions salarials que pugui tenir això, també forma part de la vida de les persones, la feina. En molts casos és un eix central de la vida d'aquestes persones. En qualsevol cas, pensem que hi ha fórmules perquè...
aquest acalatge entre l'edat de jubilació i l'esperança de vida es pugui gestionar d'una manera més eficaç.
També han canviat, tornant de nou als joves, la percepció que tenen sobre què els pot donar a ells el mercat laboral perquè prioritza la flexibilitat i no només l'estabilitat, que això ha canviat també respecte a ens enrere. En aquest sentit, vostès diuen que la gestió del talent multigeneracional és clau per a la competitivitat. A què es refereixen quan parlen de talent multigeneracional? Doncs ens referim a que les empreses conviuen persones de diferents generacions
i per tant hi conviuen persones amb diferents valors i per tant les empreses han de ser capaces de gestionar aquests valors diferents per anar tots a la una. Això no és senzill, perquè vostè ara ho parlava. Segurament la feina era l'est central o ha estat l'est central de moltes persones al llarg de la seva vida. Això per moltes persones de les generacions joves ja no és així. Compatibilitzar
Trobar punts comuns entre persones de diferents generacions és ara també, o ha estat sempre, i ara potser més que mai, un dels reptes que tenen els departaments de gestió de persones de recursos humans de les empreses. Per tant, no és un repte senzill i també les empreses aquí hi tenen un paper rellevant.
També aborden aquestes 68 propostes el tema de la digitalització. En quin sentit? En quina direcció? La digitalització no ha vingut ara. Fa anys que la tenim convivint entre nosaltres. I els últims anys la reducció de la intel·ligència artificial, ens sentim a parlar a tot arreu, és també una realitat amb la qual hem de conviure.
Per nosaltres és important que aquesta intel·ligència artificial s'incorpori de manera habitual al dia a dia de les empreses. És molt important. És molt important perquè no podem girar l'esquena aquesta revolució que s'està esdevenint i és important perquè en lloc de ser personatges passius el que volem ser és personatges actius amb la intel·ligència artificial. Això ens suposa un repte
Un repte molt, molt, molt important. I confiem que siguem capaços de gestionar-lo de la manera adequada. Molt bé. Ara, amb aquestes 38 propostes, quina és la idea des de SECOT establir reunions? Perquè, clar, el que vostès volen és que s'implanteixin solucions, no només el tema de la teoria. A partir d'ara, què tenen pensat fer? Per nosaltres, la presentació d'aquest informe...
ha estat només el punt de sortida, el punt de partida. Què volem dir amb això? Nosaltres tenim tota una campanya dissenyada per mitjans de la qual volem fer difusió de l'informe, volem fer difusió de les nostres propostes i volem que aquestes propostes puguin ser debatudes, insisteixo, ho deia a l'inici, per tots els actors implicats. Això vol dir, evidentment, les empreses, això vol dir, evidentment...
la societat civil, vol dir els agents socials, vol dir també les administracions. Per tant, empeny aquest informe, donar a conèixer aquest informe, com avui estem fent molt bé amb vostès, i mirar de parlar d'aquestes 38 mesures amb totes aquelles entitats, agents, persones que s'hi sentin interpel·lades per mirar de trobar, insisteixo, en aquesta idea de nominar-los comuns
per tirar endavant, perquè en el fons el que tenim, també com deia el president de la SECOT, és un repte de país, més enllà d'un repte de les empreses que també és un repte de país. Moltíssimes gràcies per explicar-nos, per ampliar-nos, per resumir-nos aquestes 38 propostes d'aquest informe elaborat per la SECOT, per la patrona catalana. Gràcies, Pere Jarque, coordinador de l'informe i responsable d'intermediació laboral de la SECOT. Moltes gràcies a vostès i que tinguin un bon dia. Bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Fins demà!
It was just my imagination Just my imagination Just my imagination
Fins demà!
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Doncs parlem ara de la celebració del guia LGTBI a l'esport amb l'Anna Dolors Rodríguez, la nostra estimada companya de polítiques d'igualtat. Què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, Anna. Ens tornem a trobar a través de les dones de la ràdio. Exactament, que bé. Escolta, què és el que se celebra avui? Doncs avui, el 19 de febrer, des de fa uns anys, es comemora el Dia Internacional contra l'IGTI i l'Esport, que és una data que no és casual, sinó que coincideix amb el dia que va néixer Justin Fashano, que és un esportista nigerià que va jugar...
a la Lliga Anglesa, era futbolista i va ser el primer futbolista professional que va fer pública la seva homosexualitat l'any 1990. Arrel de fer pública la seva orientació sexual va rebre moltes pressions i al seu final va ser una mica tràgic ja que es va suïcidar. Llavors, des del seu cas va marcar un abans i un després en l'àmbit de l'esport per posar el focus
justament en un àmbit on malauradament continua havent-hi molta discriminació. Sí, com tu deies, és un col·lectiu que moltes vegades s'ha rebut moltes crítiques, moltes pressions per no fer pública en el cas d'aquells o aquelles que ho hagin volgut fer-ho la seva orientació sexual, que continua passant molt en aquest col·lectiu, oi?
Doncs sí, perquè malgrat que hi ha hagut molts avanços legislatius en molts països europeus, l'esport continua a ser un àmbit on la visibilitat LGTBI és bastant baixa. Si pensem en la lliga espanyola a nivell masculí i professional, no ens vindrà ningú al cap. La majoria d'esportistes masculins d'elits
que fan publicar la seva orientació. Normalment ho fan després de retirar-se. Als camps de futbol, malauradament, continuem sentint càntics homòfobs i les persones trans continuen sent objecte de debat polític i mediàtic, especialment en les competicions d'alt nivell. De fet, segurament, les darreres setmanes, no sé si veu llegir el cas de Pascal Caisser, que ha sigut un àrbitre que va demanar matrimoni, diguéssim, al
la seva parella, que ells dos eren homosexuals, i va rebre forta molt de, el que es diu a les xarxes, amb molt hate, i fins al punt que tres homes donaven a apropar-se a casa seva i li van donar una pallissa. Estem parlant d'Alemanya, d'un país europeu que no és substitós de no haver avançat en drets LGTBI. A Castelldefels han preparat activitats per commemorar aquesta jornada?
Doncs aquest any el que hem fet sobretot és voler visibilitzar i ho fem a través d'una campanya, a través de xarxes on s'estan sumant moltes entitats esportives i també l'Ajuntament per reivindicar i per visibilitzar aquest dia perquè malauradament continua sent necessari. Avui hi ha algunes dates de l'Observatori contra la LGTB fòbia d'aquí a Catalunya que reforcen aquesta necessitat, aquesta necessitat
necessitat de continuar visibilitzant. Ells han compartit dades com que 9 de cada 10 esportistes del col·lectiu afirmen que cada LGTBIFòbia continua sent molt present en tot l'àmbit esportiu, que el 42% de les persones LGTBII
CUP Plus evita clubs esportius per por a les agressions i a l'assetjament, són dades molt altes i que la meitat dels casos d'abús acostumen a passar de companys i companyes del mateix equip. Per tant, creiem que són dades preocupants i que hem de continuar avançant perquè no podem deixar l'esport, que és un espai que ha de ser, i és un espai de cohesió, de valors, també ho ha de ser en aquest àmbit.
Doncs moltíssimes gràcies, Anna Dolors Rodríguez, des de l'àrea de polítiques d'igualtat per informar-vos de les accions i també sobre el perquè de la celebració d'aquest Dia Mundial contra la LGTBI-fòbia a l'esport. Que vagi molt bé. Un pato, com sempre. Doncs moltes gràcies a vegades per també ajudar-nos a visibilitzar i a continuar avançant, que també sou un espai de referència en l'abans en aquest àmbit. Gràcies, Anna. Que vagi molt bé. Molt bé, que vagi molt bé, Anna. Gràcies. Bon dia. Bon dia.
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Ràdio Castelldefels. Són les 12. Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Fins demà!
Mi è sembrato di sentire un rumore, rumore, e serà la paura, io da sola non mi sento sicura, sicura, sicura mai, mai mai mai, e ti giuro che stasera vorrei
Quan ho deciso che facevo da me.
Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
Doncs parlem ara de l'escola d'hostaleria de Castelldefels amb els directors Ramon Martínez. Què tal? Molt bon dia, Ramon. Bon dia, molt bé. Encantada que estiguis aquí amb nosaltres. Fa poc que vam parlar de la reobertura de l'escola, del restaurant, etcètera, etcètera, no? Sí, amb molta il·lusió i amb molta empenta, amb moltes ganes de fer territori, com diuen.
Però avui parlarem de l'FPE Dual. Què és el que proposeu en aquests estudis de l'escola d'hostaleria? A veure, l'FPE Dual és una convocatòria que està promoguda per a Servei d'Ocupació de la Generalitat conjuntament amb el Ministeri
d'Empleo i Seguritat Social i el Ministeri d'Educació i Formació Profesional. Ho he de dir perquè és el programa que abarca. L'objectiu és aconseguir fer un sistema de dualitat del que seria formació conjuntament amb el contracte. És una proposta que hem plantejat conjuntament amb el Gremi d'hostaleria de Castelldefels per aconseguir que 60 persones, 60 joves del territori, puguin estar contractats amb 60 empreses, bé, amb diferents empreses,
I el que fan és que un 35% de la seva jornada estudien i el 65% restant el que fan és treballar directament amb l'empresa. És un contracte dual. Funciona molt bé perquè és una gran oportunitat per formar persones i les persones cobren des del primer dia.
Són retribuïdes d'aquestes pràctiques, no? Sí, estem parlant d'un salari, és el salari mínim, en aquest cas són aproximadament uns 950 euros nets, que no està gent ni una mica menys preable, com dic jo, i tenen una oportunitat de formar-se o bé per ser bons cambrers o bé per ser bons cuiners. El que estem buscant és persones que tinguin molta empenda, que tinguin ganes i que vulguin ser també un desenvolupament professional en el sector d'hostaleria. Dignificar una mica la professió des del punt de vista de la qualitat del servei,
la garantia de tenir bons professionals. I jo sempre dic que aquell que vol treballar amb el nostre sector es pot guanyar molt bé la vida, pot ser un bon professional, i nosaltres des de l'escola el que volem és promoure la qualitat d'aquest servei. O sigui, tenint aquestes dues possibilitats, dues categories, en el món de ser cambrers o en el món de ser cuiners, no? Sí. En aquest cas, nosaltres vam presentar tres lots directament per l'escola Hostaleria i un lot que promou directament
el que seria el gremi d'hostaleria. Són 60 places, 30 serien cuina i 30 serien sala. Actualment, les de cuina, Masterchef ha fet molt de mal, com dic jo, la gent vol ser cuiner, això és una molt bona proposta i ja tenim cobertura del 100%, fins i tot tenim llista d'espera. Fem una crida perquè si hi ha persones que estiguin interessades, també ens agradaria que vinguessin a conèixer l'escola.
Sala, també estem proposant ser cambrer, és una proposta d'un certificat nivell 2, que seria com si fos un cambrer, són 700 hores aproximadament de formació, i tenim 26 persones ja apuntades sobre 30 places.
O gairebé ho tenen tot cobert ja, no? Gairebé ho tenim tot cobert. Això no vol dir que sempre pot passar que alguna persona per algun motiu no vulgui continuar amb aquest procés i també volem obrir una mica la proposta del nostre territori que és Castelldefels. Actualment tenim unes 15-16 persones del nostre territori i ens agradaria fer una crida també perquè és una proposta molt interessant per les persones, els joves, de Castelldefels.
perquè és una proposta que està oberta sobretot a col·lectius joves de 129 anys, però també dóna obertura a aquelles persones que estan en situació de risc, o majors de 45 anys aturats de llarga durada, o majors de 52 anys que volen fer una oportunitat en un altre sector, i també estem trobant persones amb moltes ganes i amb molta empenta que volen reconduir la seva trajectòria professional. Clar, canviar en un moment donat de trajectòria professional, que mai és tard, no?
Jo crec que sí. Ara després farem segurament una entrevista també amb una alumna que té una edat, com dic jo, com jo, una edat de 45-50 anys i que ha volgut fer una aposta de professionalitzar-se amb el sector. Jo crec que és un sector que genera molta ocupació. Aquí a Castelldefers tenim més de 500 restaurants dels millors del nostre territori del Baix Llobregat
I jo crec que és una proposta sobretot d'aquell que vol i li apassiona al nostre sector. I jo crec que serem els que crearem ocupació de cara al futur. És un sector també que moltes vegades necessiteu personal, sobretot a les puntes d'estiu. Imagino Nadal, etcètera, etcètera, no?
Bé, ara, justament jo soc professor d'inserció i hem fet també un canvi de tendència. El 85% dels contractes del nostre sector són fixes, no fixes discontinus. Això vol dir que tenen possibilitat... Hi ha una estabilitat real del sector. Per què? Perquè hi ha hagut un canvi climàtic, també la incorporació de persones, de tot el que seria el turisme que ens ve a veure durant tot l'any, això provoca que hi hagi menys estacionalitat i més possibilitat de treballar gairebé tot l'any.
Llavors, és una proposta també per captar talent i per veure persones que vulguin tenir una major estabilitat, que abans sempre parlaven de la temporalitat del sector, i ara és veritat que si posem guinguetes, xiringuitos, aquests sí que tenen una estacionalitat clara, però hi ha altres que treballen tot l'any, i més que es deu de fer els que és un tresor des d'un punt de vista turístic.
Molt bé, doncs, tot i que ja estan gairebé les places cobertes, però com deies d'una llista d'espera i informeu naturalment de tot aquest procés, què han de fer les persones que estiguin interessades en cursar aquest FAP dual? Sobretot apropar-se a la nostra escola. Estem a la presa Esperanto número 2 de Castelldefels, al costat de la policia. Ja sabeu que hem recuperat l'escola a 700 metres quadrats, estem encantats de la vida.
Veniu i estarem encantats d'atendre-vos. A més a més, jo també vull enviar un missatge molt constructiu. Amb aquest programa anem acompanyats de 18 empreses en total, de les quals dels grups més importants del nostre territori. Anem amb el grup Tiburon, anem amb el Pèndulo, anem amb el grup Soteres, anem amb el grup Lancaster, anem amb Amar, anem amb petits, com pot ser també algun...
com pot ser algun restaurant més local, que ens dona també aquesta proporcionalitat de treballar en el territori, i amb algun hotel de cinc estrelles, com pot ser Eurostar o World Trade Center, que això vol dir oportunitats per a tot tipus de persones, persones que vulguin treballar en un restaurant ordinari o persones que vulguin treballar en hoteleria. Per tant, una oportunitat, veniu a la plaça Esperanto número 2 o envieu un correu electrònic a info arroba escola d'hostaleria castellafers.com
I tenim un altre telèfon que ara també us ho diré, perquè crec que també és l'oportunitat per trucar-nos. Ho miraré perquè no me'n recordo de memòria, és aquestes coses que tenen els gaz des del directe, no em diuen? Seria el 613-54-4079. Torno a repetir, 613-54-4079.
Doncs perfecte, moltíssimes gràcies, Remo Martínez, director de l'escola d'hostaleria de Castelldefels, per informar-nos de com esteu treballant aquesta FP Dual, que ofereix aquests estudis i també aquestes pràctiques remunerades a les branques de cambrers, cambreres, cuines, cuineres. Doncs moltes gràcies per donar-nos l'oportunitat d'explicar-ho. A tu molt bé. Fins aviat. Fins aviat.
Càstel de Fels, així som, el més destacat de la setmana. Càstel de Fels, així som, el més destacat de la setmana.
Bona nit.
a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Contes per petits i grans que trobem dins del gran llibre que guardem a una vitlles. Recordeu, a migdia, a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte.
Lucha de gigantes convierte el aire en gas natural. Un duelo salvaje advierte lo cerca que ando de entrar en un mundo descomunal. Siento mi fragilidad.
Vaya pesadilla corriendo con una bestia detrás Dime que es mentira todo un sueño tonto y no más Me da miedo la enormidad donde nadie oye mi voz Deja de engañar
No quieras ocultar que has pasado sin tropezar, no. Mostro de papel, no sé contra quién voy, o es que acaso hay alguien más aquí.
Creo en los fantasmas terribles de algún extraño lugar Y en mis tonterías para hacer tu risa estallar En un mundo descomunal siento tu fragilidad Deja de engañar
No quieras ocultar que has pasado sin tropezar. Monstro de papel, no sé contra quién voy. ¿O es que acaso hay alguien más aquí?
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Bé, principalment perquè jo tinc altra compta en què subo fotos que inspiren. El concepte de ser Instagram és un mood board.
Entonces ese me lo creé primero antes de tener Hellspot para colgar mis pinturas. Entonces, como uno tenía solo una H, que era el de las fotos, pero quería que se llamara igual, entonces le puse doble H. Pero no hay mucho más misterio que eso. Es en otra lengua, ¿no? Es en otra lengua. Es en inglés. Sí, es en inglés.
Claro, pero otro canal, otra expresión también, ¿no? Claro, una persona artística. Sí. En este caso, lo que se inaugura aquí en la Sala Margarida de Xirgu, como decíamos, es una colección de pinturas. Sí. Explícanos, ¿cómo son? Son... Bueno, yo pinto pintura normalmente, generalmente, expresionismo abstracto. Es lo que más pinto.
Y en la colección que voy a presentar en Margarida Chirgu son todas expresionismo abstracto puro y duro. Que bueno, en todas, cada una de ellas intentan representar un poco lo que es el mundo interior de cada persona. Mi pintura representa un poco la parte más oscura de...
De las personas, que si los traumas, los miedos, no es tanto la pintura bonita, colorida, es más, un poco más oscura. Te invita, pues eso, a pensar un poco qué es lo que hay dentro de cada persona. Intenta eso.
Bueno, a veces no es difícil de saber o de lucidar o entender, ¿no? Sí. Por eso, porque estamos escondidos a veces. Quiero decir, pues si miramos lo malo o lo negativo, hay veces que sale la superficie, pero te das, cuesta más. Sí, sí. De hecho, cuando Paco Ávila me preguntó que... Bueno, una introducción a lo que sería la exposición, justo decía...
que nunca sabemos la batalla interna que tiene la persona que tenemos al lado. Con el ajetreo de cada día tampoco pensamos en lo que... Igual uno contesta a borde y no sabemos realmente lo que hay detrás de la bordería de la persona al lado. ¿Sabes? Justo le decía eso. Oye, ¿cómo son estas composiciones? Quiero decir, ¿son acuarelas, son óleos? Son óleos y también acrílicos. Hay un poco de las dos cosas. Óleo, acrílico...
Hay un poco de témpera también, hago un mix. ¿Con qué material te resulta más fácil trabajar?
Antes pintaba mucho con acrílico y creo que me sentía más a gusto con el acrílico, pero a medida que he ido experimentando un poco, creo que me gusta más el aceite, sí, el óleo. Claro que ya no va a ser aceite el óleo, claro, claro. Sí, creo que a día de hoy me gusta más el óleo, sí. Aunque bueno, depende de lo que quiero hacer, bueno, uno u otro. ¿Cuándo te empezó a interesar la pintura? Toda la vida. Sí.
Sí, sí, sí. Desde muy pequeña. Siempre he estado pintando. Y mi tío, de hecho, muchas veces, cuando llegaba a casa o así, que preguntaba, ¿dónde está la Ivette? Y yo, pintan. Pero siempre, siempre pinto. Siempre, desde pequeña. Y luego te decides... Claro, ahí ha habido mucha evolución a lo que pintabas, naturalmente, de pequeña hasta lo que vamos a poder ver en Hellspot.
este próximo, o a partir del 21 de febrero, pues han pasado muchas cosas, ¿no? Sí, sí. Yo creo que la pintura también, cuando uno pinta, o sea, cuando llevas tantos años pintando, también ves una evolución a nivel de cómo vas pintando, qué es lo que vas pintando, qué colores usas y qué colores no. Creo que también es bonito verlo también. Sí.
Y la temática, porque ahora vamos a ver este lado oscuro en abstracto de las personas o de los humanos, pero no siempre te han entendido ese tema, ¿no?
¿Has pintado figurativo alguna vez? Sí, de hecho tengo alguna obra que no deja de ser expresionismo, tampoco deja de ser un poco abstracto, pero sí que tira más a figurativo. Pero... Me he perdido con lo que quería ir a decir. Sí, que en algún momento de tu vida esos temas no los tratabas ni los dibujabas de la misma forma. Ah, no.
No, claro que no, pero sí que ya llevo, yo creo que más de 10 años con la misma, un poco la misma temática, me muevo en el mismo, la misma burbuja. Sí que ha ido evolucionando y lo ves, pero me muevo en el mismo, la misma burbujita.
¿Has podido compaginar los estudios y el trabajo con la afición? Sí, sí, sí, sí. Por suerte, el trabajo... Yo acabo a los cinco de la tarde, entonces puedo tener... Tengo tiempo por las tardes para pintar y dejar, pues eso... Usar mi hobby. ¿Pero es la primera vez que expones aquí a la sala Margherita Xirgo? Mi primera vez. Es la primera exposición que hago. ¿La primera o la primera de todas? La primera de todas. ¿Y eso cómo ha sido?
Hice un art market en Castelldefels, también en el Parque de la Montañeta, en agosto. Meses después me contactaron del ayuntament per fer una exposició aquí. Y dije, pues claro que sí. Y aquí estoy. Pero no es que no hayas expuesto porque te hayas tenido miedo o no lo tuvieras claro. Yo llevaba muchos años pensando en...
cómo podía moverme yo para poder hacer exposiciones, incluso llegar a vivir de mi arte ya muchos años. Lo que pasa es que no sabía cómo proceder a ello. Y en agosto, que se me dio la oportunidad, gracias a Noelia, para presentarme en el Art Market, hice el Art Market
Y ya vi un poco cómo sería el proceso de imprimir prints, porque en el art market no vendía las obras en sí, sino que hice prints de las obras. Y ya me hice un poco la idea de cómo sería el proceso. Poco a poco voy a ir vendiendo los prints y cosas así.
Bueno, pues esperamos que no sea la última, ni muchísimo menos, sea la primera de una larga lista de exposiciones. Muchas gracias. Ibet, muchísimas gracias a ti por haber venido. Éxito con nuestra exposición que va a estar del 21 hasta qué día. Va a estar del 21 al 7 de marzo. Al 7 de marzo. 21 de febrero al 7 de marzo.
Muchos días para poder ver aquí cómodamente la biblioteca, esa parte oscura de las personas que se esconde y que muchas veces nos hace vislumbrar, pero estar, estar. Sí. Muchas gracias, Ibel Pérez. Muchas gracias, Ana. Felicidades. Gracias. Castelldefels, així som. El més destacat de la setmana.
El que et mou cada dia ara et mou encara més. Més plans, més descomptes, més oportunitats. Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels, gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBank o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa.
Carnet jove. Tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels. Consell Comarcal del Baix Obdegat. Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i, junts, facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Bona nit!
Bona nit!
Ràdio Castelldefels a la carta. On vulguis i quan vulguis tots els programes de ràdio.
Sabíeu que Castelldefels va tenir un embarcador i va haver-hi un vaixell de vapor que portava turistes des de Barcelona fins a Castelldefels? Bocins d'Història
A finals dels anys 20 i principis dels 30 eren comuns les excursions marítimes des de Barcelona fins pobles costaners, com Sitges, o localitats de la Costa Brava, però també al nostre municipi. Un viatge documentat a Castelldefels va ser el del 8 d'agost del 1926 del vaixell de vapor La Virgen d'Àfrica.
El vaixell sortia a primera hora del matí d'un embarcador al costat del Reial Club Marítim de Barcelona i sortia de Castelldefels cap a Barcelona en acabar la tarda. Aquest viatge des de Barcelona cap a Castelldefels, el 1926, va servir de prova perquè l'any següent l'empresa estreneix una sèrie d'excursions a diferents localitats de la Costa Brava.
Uns anys més tard, el juliol de 1931, s'inaugurà l'embarcador a la platja de Castelldefels, que va facilitar les excursions amb barca per la costa i aquestes excursions d'anada i tornada a Barcelona. L'embarcador va formar part de la imatge de la nostra platja durant quasi 40 anys, fins que va ser retirat a finals dels anys 60 per falta d'ús, així com pels costos del seu manteniment.
Bocins d'Història Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
El fòrum empresarial del Llobregat va contar amb la participació de Francesc Torra, rector de la Universitat Politécnica de Catalunya, que va exposar com l'OPC col·labora amb les empreses en àmbits com la recerca aplicada, la transferència tecnològica i el desenvolupament de projectes d'innovació. I quines oportunitats obren per a les primers indústries del territori per establir aliances
estratègiques amb la universitat. En aquest sentit, destaca també la col·laboració entre Eval, aquesta organització empresarial, i l'OPC d'on Sánchez Torres amb nosaltres. Via Telefònica, què tal? Molt bon dia, senyor Torres. Hola, bon dia.
L'objectiu amb l'OPC amb aquestes iniciatives és posar en contacte la gent que s'està formant ara mateix, l'estudiantat, amb empreses en aquests àmbits que jo comentava, la recerca, la transferència tecnològica o també com implementar projectes d'innovació. Sí, el conveni que en Marc hem signat, diguem d'alguna manera hem signat una col·laboració que ja era llarga,
I es tracta de facilitar l'accés a les empreses del Vall Llobregat, dels Pidaletes o molt actives, al que serien els serveis de la universitat, tant en recerca, transferència, formació, presència de talent. I de quina manera, a la pràctica, s'estableixen aquestes xarxes? Nosaltres tenim molts serveis. Tenim una finestra única, que és el Centre d'Innovació Tecnològica, que d'alguna manera identifica quins són els grups de la universitat
que tenen la maduresa, l'expertida, que són capaços de donar serveis recurrents a les empreses, de fer transferència. Llavors, en aquest nou context geopolític, les empreses que són competitives, per mantenir la competitivitat, han d'incorporar innovació i, sobretot, han d'incorporar talent, i talent format adequadament. El conveni aquest també ens serveix perquè nosaltres poder saber quines són les expectatives, les necessitats del teixit productiu que tenim proper.
I aquí com es materialitza de cara a l'estudiantat? Són estudiants de les darreres promocions que van a fer pràctiques a aquestes empreses o com s'articula? Sí, nosaltres pràcticament tots els estudiants acaben fent algun tipus de col·laboració amb les empreses. Poden ser estades curtes, de tres mesos, el treball final de grau, tenim els doctorats industriànels, tenim moltes modalitats, però sí que volem que els nostres estudiants
tinguin experiència i es formin amb allò que els pot oferir una feina i, sobretot, que quan s'incorporen a les empreses puguin donar un servei de qualitat el més aviat possible. Des de diferents branques, des dels diferents graus que es realitzen a l'OPC, no? Sí, sí. Nosaltres el 50% dels graus som enginyeria industrial, però també tenim serveis, per exemple, a l'agroalimentari, que ens fem molt actius aquí en el Parc Agrari,
o telecomunicacions, informàtica, química, etc. Pràcticament, omplim tot allò que pot interessar a les empreses per millorar la seva competitivitat, millorar els seus productes i serveis. Fa uns anys, potser els estudiants, per connectar amb aquestes empreses punteres, havien d'anar fora del nostre país. Ara ja no és tan així? Bé, segueix sent les ofertes de fora...
segueixen sent molt atractives, però sí que és veritat que cada vegada hi ha un tejita d'innovació més important a Catalunya, l'àrea metropolitana de Barcelona, s'està fent un referent de hub tecnològic i, per tant, hi ha bones oportunitats. I els que van fora, si van formats, el que hem de procurar o intentar és que tornin amb aquests coneixements i poder-los oferir bones oportunitats per desenvolupar la carrera professional.
Ha fet esment, senyor Torra, de segons els sectors també que més estan innovant, que més estan treballant a la recerca tan aplicada, és el sector agroalimentari. Tenim en compte on estem nosaltres, al costat d'aquest parc agroalimentari important, és destacable també. Tant la universitat, en aquest cas l'OPC, com aquestes empreses poden establir bones sinèrgies.
Sí, el sector agroalimentari mou gairebé el 20% del PIB de Catalunya i per mantenir la competitivitat, doncs, hem d'incorporar innovació. També hi ha el problema del relleu intergeneracional, per tant, s'ha de mecanitzar, s'ha d'automatitzar i això és una bona aliança amb la universitat.
Doncs Francesc Torres, rector de l'OPC, moltíssimes gràcies per rebre'ns i per ampliar-nos aquesta informació. Aquesta col·laboració recordem que fa l'OPC amb empreses en àmbits com a recerca aplicada al desenvolupament de projectes d'innovació i la transferència tecnològica. Moltíssimes gràcies. A vostès. A ser-hi. Gràcies. Molt bon dia.
Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Been so hard in mine Been broke a thousand times Each time you break away I feel you're going to stay Lonely nights that come Memories that flow Bringing you back again Hurting me more and more Maybe it's my mistake To show this love that I feel inside Cause each day that passes by
I love you, yes I do, yes I do.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
I love you Yes, I do I love you
I love you. I love you. I love you. I love you.
Fins demà!
Així som. Així som. El magazine de Radio Castelldefels.
I'm gonna love you Like nobody's loved you Come rain or come shine High as a mountain And deep as a river Come rain or come shine
Well, I guess when you met me, that it was just one of those things. But don't you ever beg me, cause I'm gonna be true if you let
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
You're gonna love me Like nobody's loved me Come rain or come shine
Bona nit. Bona nit.
Dilluns esportiu. Tot l'esport local a Ràdio Castelldefels.
El programa de Ràdio Castelldefels que repassa l'actualitat esportiva de la ciutat. Resultats, classificacions i entrevistes amb les persones protagonistes de l'esport local. Cada dilluns a les 8 del vespre a Ràdio Castelldefels. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana.
Càpsules de salut.
I, efectivament, avui amb nosaltres l'Eivet Serra i el Javier Gala, infermera, infermera d'atenció primària d'atenció a l'infant. Què tal? Bon dia, Anna. Molt bon dia. Bon dia als dos. Doncs parlem del programa Salut i Escola, que vosaltres sou especialistes amb això. Primer de tot, com podem denominar què és el programa Salut i Escola i quin és el seu objectiu principal?
Doncs el programa Salut i Escola és una iniciativa de salut pública d'aquí de Catalunya que el que fa o el que intenta fer és apropar els professionals sanitaris als centres educatius. Amb quin objectiu? Bàsicament seria el de promoure hàbits saludables, prevenir conductes de risc i detectar precoçment qualsevol problema de salut en els alumnes.
Els objectius principals serien, a més, la promoció de la salut, prevenció també important, no?, de conductes de risc perquè les pugui identificar abans que passin, no? Sí, evidentment. Sobretot és identificar i prevenir aquests comportaments de risc, per exemple, el consum de substàncies, trastorns alimentaris, pràctiques sexuals no segures, mala gestió emocional, entre d'altres.
Avui en dia, que es parla de salut mental, és un tema molt important, aquest suport emocional i psicològic. Sí, aquí el que oferim és establir un espai íntim i segur per parlar de tots els temes relacionats amb la salut mental i la salut emocional i per tal de detectar problemes com ansietat, l'estrès, depressió o altres tipus de trastorns.
I, Betri, quins són els elements principals? Bé, els elements principals que trobem dins del programa Salut i Escola són la consulta oberta, que és un espai confidencial i accessible que es troba dins del centre educatiu, que cadascú proporciona en funció de la disponibilitat que té, on la infermera referent d'aquell centre es trasllada
i els alumnes poden fer consulta de les necessitats que puguin tenir. El que acabem de parlar ja sigui més emocional, sigui per un tema més d'alimentació, i és l'espai que es proporciona. Després tenim l'educació sanitària, que es basa sobretot en les sessions o els tallers que es puguin anar a donar a terme també una miqueta en base a el que s'ofereix com a cartera i les necessitats que puguin detectar en cada centre, perquè potser la cartera...
s'ofereixen com diversos tallers o sessions, però l'Institut, en base a les necessitats dels alumnes, només en detecta uns quants i fa sol·licitud d'aquests. I, finalment, i no menys important, seria la detecció precoç,
que sobretot mitjançant aquests tallers on t'apropes a l'alumnat i també la consulta oberta et permet una miqueta també detectar sobretot problemes de salut, alguna necessitat que puguis observar en l'alumne i poder-ho traslladar o gestionar de la forma més eficaç i convenient possible.
I quin paper tenen aquí els infermers i les infermeres? Bé, nosaltres som, com a equip de salut, som la porta d'entrada. Som el vincle entre l'adolescent, entre l'alumne i el centre de salut. Llavors, el que podem fer, com deia abans, és generar un vincle, o intentem fer generar un vincle i una confiança que en aquesta fase de la seva vida, en aquesta fase que viuen, és primordial. Crear un vincle entre el professional sanitari i l'alumne.
Ibet, quins temes són els que més preocupen els adolescents?
Bé, com acabem d'esmentar fa una estona, el principal avui en dia seria el tema de la salut mental. També moltes de les inquietuds que tenen és sobre les relacions sexuals afectives. També he derivat una miqueta dels temes anticonceptius, etcètera. La imatge corporal i l'alimentació també juguen un paper molt rellevant. I, com no?, l'ús de pantalles.
A l'ordre del dia, no? Correcte, sí, sí. És un dels temes que no els preocupa tant a ells, òbviament preocupa més potser a el que és els pares, però alguns també manifesten potser que veuen certa addicció a l'ús d'aquestes pantalles i ho transmeten en aquestes consultes obertes.
que tenen una situació ansiosa quan no estan mirant la pantalla. Correcte, o alguns videojocs o les xarxes. En aquest sentit, l'OMS encara a dia d'avui no reconeix l'ús de pantalles com una addicció.
però estem veient que això cau pel seu propi pes. I més en aquesta etapa. En l'etapa adulta també, però en l'etapa infantil, adolescent, és un problema.
Com funciona la consulta oberta? Bé, això és un espai que es disposa. Després, la infermera o l'infermer referent dels centres es trasllada a l'institut, en aquest cas, i bàsicament l'alumnat, en funció també de com s'organitzi cada centre educatiu, de vegades va o ve per trams horaris, o saben que durant...
el temps que estem allà poden venir sense cita prèvia, simplement acordant-ho amb el tutor en aquell moment de l'aula, que es dirigeixen a la consulta oberta per tal de fer la consulta que considerin. I un cop ha finalitzat, sempre mantenim la confidencialitat, sempre i quan, que això ho saben ells, no sigui perjudicial per ells mateixos o per al seu entorn.
És a dir, que poden anar sols o soles, no? Sí. En aquest sentit, sí que voldríem informar a les famílies que tenen aquesta opció, que si creuen que els seus fills o filles tenen algun tema de salut o de qualsevol tipus mental, física, sexual, reproductiva...
que tenen aquesta opció de parlar amb el tutor o tutora del seu fill i que té aquesta opció de parlar amb la infermera en aquest espai íntim, segur, confidencial, que és la consultora oberta. Molt bé. Com us coordineu amb el professorat?
Bé, això normalment se sol fer a l'incidecurs, el que passa és que aquest curs, justament, quan s'instaurava la consulta oberta, des del Departament d'Educació i també del Departament de Salut es va demanar la realització d'una enquesta que es diu ESAC i que va ser la prioritat abans que la consulta oberta i molts dels tallers. Després, fins ara, el desembre, gener i algun febrer, bueno, algunes setmanes de febrer, s'han dedicat els esforços en la realització d'aquesta enquesta.
Però si no, normalment és això, que ens poseu en contacte amb el centre educatiu i s'estableix, en funció de cada un, setmanalment, no, setmanalment tampoc, cada 15 dies o al mes, un dia a la setmana en un tram horari en específic, que pugui anar bé més o menys per l'alumnat i també per als infermers, perquè no deixem de fer assistencial i després és coordinar una miqueta tot això.
i dins de la coordinació d'aquest dia i aquest tram horari ja s'informa a l'alumnat que poden passar a la realització de la consulta oberta. Quin paper juguen les famílies? És fonamental, és el que deia abans, és fonamental bàsicament perquè tot el que sigui crear un vincle amb la infermera
és una porta d'entrada al sistema de salut. Moltes vegades, i depèn de quines edats, un cop passen aquesta transició de pediatria a atenció a l'adult, deixen d'anar al centre d'atenció primària. Llavors, el fet que tinguin encara un vincle per parlar sobre tabac, alcohol, drogues, sexualitat,
gestió d'emocions, és una manera de tenir aquesta relació mantinguda amb el sistema de salut. És fonamental que estiguin presents, clar. És fonamental. I sobretot que facin difusió als seus fills.
que comentin que tenen sempre aquesta opció, que si no volen parlar amb ells o volen una informació més professional, que tenen l'opció de parlar amb la tutora i demanar una cita amb la infermera a l'espai Consulta Oberta.
Molt bé. Els serveis que ofereix el Salut i Escola aquest programa, Ibet? Bé, sí, és això. En relació a les necessitats del motiu de la consulta de l'alumne, si és creu oportú perquè pot ser més beneficiós, es fa interconsulta o derivació, per exemple, amb el FESMIC de Salut Mental, si és un tema més de gestió emocional...
amb la CIR, si és un tema que potser cal una revisió i alguna exploració amb la ginecòloga o la llevadora, si també creiem que hi ha alguna necessitat dins l'entorn familiar, treballadors socials, tot depenent de quin professional hagi d'intervenir en funció de la necessitat detectada en aquell moment,
per part de l'alumne manifestada. Sempre és confidencial, però si, evidentment, requereix d'alguna intervenció, es realitza.
Doncs per acabar, Javier, quins són els principals reptes del Partit de la Massa d'Escola? N'hi ha molts, però el principal seria que ara el curs que ve, relacionat amb l'obertura del nou centre d'atenció primària, la Montanyeta, seria la unificació dels dos sistemes que fins ara hem treballat per separat o no tan coordinats, que seria el Càstel i Can Bou, doncs a partir del curs que ve tindrem una nova forma de treballar més unificada per tota la població de la ciutat.
I això és un gran repte. Per tal que sigui més equitatiu, perquè fins ara és això. De vegades es feien tallers en uns centres i en altres no. I d'aquesta manera la idea és que puguem treballar de forma unificada i amb la màxima equitat possible per tots els centres escolars.
Molt bé, doncs, a grans trets, aquest és el contingut del programa Salut i Escola, que ens han explicat els seus objectius, com es desenvolupa els sectors que intervenen, les qüestions que es tracten, l'Ebet Serra i el Javier Gala, infermera i infermers d'atenció primària i d'atenció a l'infant i responsable del programa d'Alcassat Combo. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que tingui un bon cap de setmana. Igualment.
Càpsules de salut. Castelldefels, així som, el més destacat de la setmana. Si vols tornar a escoltar aquest programa, ho pots fer a la secció a la carta de radiocastelldefels.org.
Ràdio Castelldefels. És la una.