Castelldefels, avui. Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Comencem amb els tres titulars d'aquesta hora.
El present i el futur de la intel·ligència artificial pública, grans protagonistes del tour del talent. La xerrada cap a una intel·ligència artificial pública a càrrec d'Albert Cañigaral va tenir lloc ahir a la tarda a la sala Margarida Xirgu. Aquesta tarda buscar feina no és només enviar currículums, activa el teu networking amb la força de les xarxes socials a càrrec de Rosaura a l'Estruei a les 6 a la sala Margarida Xirgu.
Inscripcions obertes per a les activitats de formació de l'Espai Montserrat Roig. El programa de l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament inclou cursos, tertúlies i tallers. Les primeres tenen lloc el 13 de febrer. I l'atur creix a Castelldefels un 3,1% el passat mes de gener. Les dades mostren que el mes passat s'han registrat al municipi 71 persones més en situació de desocupació.
I fins aquí al butlletí de les 11. Tornem a les 12 amb el Castelldefels avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Fins demà!
Cause what I got I'll give to you I don't care too much for money Money can't buy me love Can't buy me love, oh Everybody tells me so Can't buy me love, oh No, no, no, no Say you don't need no diamond ring And I'll be satisfied Tell me that you want those kind of things Money just can't buy I don't care too much for money Money can't buy me love
Bona nit. Bona nit.
I don't care too much for money. Money can't buy me love.
Tan lejos los recuerdos de días felices y extraños mis viejas fotos mienten tu pelo es más liso y claro un ángel sobrevuela la tela invisible de araña que el tiempo puso en ellas
Hoy que esas flores raras crecen en las aceras para ti Volveré a cogerlas esta vez No me acosturo a estar sin ti Otra vez jugaremos a guerra en la selva
Gritando como niños, aullando en la fría niebla. No logro acostumbrarme a un nacer adulto. Sonríes en mis manos.
Porque esas flores raras crecen en las aceras para ti, volveré a cogerlas a ver, no me acostumbro a estar sin ti.
Volveré a esperar la noche de pie en el oscuro rellano que vuelvas despeinada de los bares cerrados. Tan lejos los recuerdos lejos de ti en la calle busco en mis viejas fotos
No me acostumbro a estar sin ti No, no me acostumbro
Fins demà!
Otra vez jugaremos a guerra en la selva.
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Doncs parlem de la diferent oferta educativa que es pot trobar a la ciutat i començant pels centres de secundària. Per això estan amb nosaltres Ferran Sant, director de l'Institut Mediterrània. Molt bon dia, Ferran. Hola, molt bon dia. L'Isabel Garcia, directora de l'Institut Les Marines. Bon dia, Isabel. Molt bon dia.
i el Joan Vinyal, director de l'Institut Valeria Liné. Molt bon dia. Bon dia. Ens faltaria de l'Institut Josep Lluíser, Juan Manuel Cazorla. Després s'està venint, però en qualsevol cas quan arribi s'incorpora i ja està. Bé, doncs els centres de secundària de la ciutat faran, com és habitual, una jornada de portes obertes en aquest mes de febrer i en ella ens explicaran l'oferta educativa que és el que proposen al projecte. Des d'una, com sempre dient, o cada any,
una etapa educativa, doncs, diria complexa. No sé, vosaltres quin adjectiu li posareu? Ferran, què et sembla? Són centres de secundària que suposa aquest pas de la primària a la secundària. Sí, gràcies. Més que complexa, interessant, diríem. És veritat que és un canvi de cicle. Estan acostumats, els nens i les famílies, estan acostumats a un sistema que hi són durant molts anys, allà, des del...
des d'infantil, i és un canvi, és un canvi que noten les famílies en horari, perquè els horaris que fem a la secundària no són exactament els de la primària, és un canvi perquè fem jornada intensiva, els centres de secundària, i la primària té, com dic, té un horari partit principalment matí, però també van una mica per la tarda, i s'hi acostumen de seguida. La veritat és que sí que venen amb una mica de neguit, sempre, quan hi ha un canvi d'etapa,
però s'hi fan de seguida. Pensa que en tots els centres el que fem quan fem la distribució dels grups, intentem sempre equilibrar els grups perquè coneguin algú de la primària, que se sentin a gust, sempre fan companys nous. És un canvi, però és positiu perquè aprenen d'una altra manera.
Isabel, és una etapa interessant també un canvi on es junten un canvi físic també de l'alumnat amb el canvi d'un tipus d'esforç que requereix més coses és això, és l'adolescència és la pobertat
i és una etapa vital, molt convulsa i molt revolucionada. Per tant, moltes vegades les famílies pensen que és l'institut el que canvia els nois i noies i no és l'institut, són ells que estan en aquesta etapa, també en una etapa d'allunyar-se de la mare, del pare, de la família...
volen la seva autonomia, la seva independència i això, clar, tot això genera uns conflictes interns que després, clar, tota aquesta part emocional també s'ha de cuidar i s'ha de vetllar perquè estiguin bé. Les famílies també pensen
en una primària molt acompanyats, però a la secundària tots i totes acompanyem molt. Sempre tenim els tutors que truquen a les famílies, jo a vegades penso que inclús més, perquè com que hi ha més revolució, no penseu això, doncs que clar, els tutors, orientadors, hi ha molt de contacte també amb les famílies, per tant, han d'estar tranquil·les també en aquest sentit. No sé...
Hi ha més exigències, Joan, acadèmiques també, en aquesta etapa. Sí, exigència sempre hi és, i està bé que hi hagi. Sí que quan arriba el nen de primer ESO, per exemple, es troba amb uns especialistes, ja no té aquest profe referent, el seu tutor, que està moltes hores amb ell,
sinó que es troba un especialista que coneix molt bé la matèria d'una manera més científica i és aquesta obertura al coneixement que implica l'ESO d'aquesta manera més específica en aprofundir més en les matèries que per molts nens és un repte molt interessant. I pel que fa primer d'ESO, aquest canvi important, que hi ha l'Isabel, que estem molt pendents dels de primer, els cuidem molt, sembla que ja perden aquesta figura del tutor que passa moltes hores amb ell,
però estem molt pendents, tant l'equip directiu, quan els rebem, l'acollida que fem, com deia el Ferran, sempre mirem que els grups estiguin equilibrats, que tinguin companys de l'any passat, fem moltes activitats d'acollida, de coneixença entre ells i també una mica destacar aquesta obertura que implica la secundària. Deixem de tenir una generació de 25 nens, 20, una generació, en el nostre cas de 90, en el cas dels altres instituts de 120, que coneixen moltíssima gent nova i és una obertura molt gran per ells.
Oportunitats, no? Sempre els diem que són 120 oportunitats de nous amics i noves experiències, per tant. Però, bé, clar, són molts. Algunes escoles tenen només una línia, però, bé, i això, la primària funciona bé a Castelldefels, i l'alumnat és el mateix, per tant, la secundària també, i així, bé, és normal que hi hagi neguit,
Però això passa i l'adolescència té aquest... Això que diem, que és convulsa, que és... Com has dit, tu, Ferran? Interessant. Interessant. I veure l'evolució dels nens, com creixen, com progressen acadèmicament i personalment. I això també ho veiem en el traspàs de primària, que ens fan sempre tots els centres del traspàs,
però independentment dels traspars que ens fan, evidentment després evolucionen, com deia l'Aisabel, evolucionen acadèmicament, personalment, físicament, es noten molts canvis, després quan es graduen a quart o quan es graduen...
Els que tenim batxillerat, doncs veus, caram, tu vas entrar aquí que no feies un pam i ara mira quin home o quina dona t'has fet, no? I això també ens fa sentir-nos orgullosos de l'acompanyament que fem, en el qual he d'incidir en la línia del que deien els companys, que és molt important el que fem allà, però sobretot encara que sembli que no, l'acompanyament de les famílies és crucial.
perquè els nens sí que venen i el primer dia ja diuen no volem que ens acompanyeu perquè ja som grans, sí, sí. Som més grans que no pas ho eren, però continuen necessitant l'acompanyament de les famílies, que és molt important perquè el progrés acadèmic i el progrés personal sense les famílies no existiria tampoc. El seu suport a casa i també a les organitzacions, perquè també aquí hi ha un consell escolar com passaven als centres de primària i una representació dels pares i les mares també.
Sí, sí, això és crucial. Les famílies per llei tenen representació, depenent de la gran àrea del centre, és una o és l'altra, hi ha centres que en tenen dos, hi ha centres que en tenen tres, o un, els més petits, però és important. Nosaltres, tots els centres, hem renovat ara al novembre el Consell Escolar,
S'han presentat famílies, s'ha renovat en aquesta part i els diem sempre que és molt important perquè el Consell Escolar és el màxim òrgan que pren decisions en el centre, tant del pressupost com del projecte educatiu. I això és molt desconegut perquè tampoc es fa gran difusió.
però és importantíssim també que les AFES funcionin i funcionin bé, i això és voluntarietat per part de les famílies, cada cop es veu en general menys famílies implicades, des d'aquí fem una crida a totes les famílies que ens entraran a partir de l'any vinent, que s'hi sumen a les AFES, perquè la seva aportació és importantíssima.
Doncs parlàveu abans d'aquels despats que fan els centres de primària cap als centres de secundària. Ara ja no estem en una zona d'escripció. Abans hi havia una inscripció de segons quins centres i segons quins instituts. I ara, si una família vol matricular el seu fill o la seva filla al centre de secundària, ho pot fer en principi a l'institut que vulgui.
Sí, jo en aquest sentit parlaria de la pública de Castelldefels, que és una pública de qualitat. Els quatre directors ens coneixem i els nostres equips directius treballen junts en seminaris que organitza l'Ajuntament amb les activitats que hi ha al Pla Educatiu d'Entorn, que és molt potent.
i crec que l'oferta dels quatre centres és molt bona. Compartim professors, que a vegades van a un, van a l'altre, nosaltres treballem d'una manera semblant, però cadascú amb les seves especificitats. Però sí que jo diria que la gent ha d'estar tranquil·la, que els quatre instituts treballem molt bé,
i que vagin on vagin, perquè a vegades no van a la seva primera opció, que vagin a portes obertes, que ens coneguin, que ens coneguin els quatre, que veuran que els quatre ens assemblem força, que tenim una manera de fer molt professional i d'acompanyar molt els nanos i estar molt a prop i que estiguin tranquils que, si no és la primera opció, la segona o la tercera també serà bona.
Sí, han d'estar tranquils. És allò que diem que funciona a la pública a Castelldefels i qualsevol dels centres. Sí que és veritat que tu vols la teva primera opció, però després, quan estan als centres, és que estan bé i fidelitzen, que moltes vegades ho hem parlat i l'alumnat després es queda perquè tu estàs a gust allà on estàs i, per tant,
Bé, confiança, sobretot és confiança, implicació, com diu el Ferran, de les famílies, que és molt important, que ells no voldran que vinguin a l'institut, però hi han d'estar, hi han d'estar darrere les agendes per la feina, perquè ara, és això que deia, també...
el Joan de moltes matèries han professorat diferent i per tant un sistema molt diferent a la primària que necessita molta organització i bàsicament l'ESO jo crec que més que, que també, evidentment, l'acadèmic, el contingut, però sobretot és l'organització de saber escriure, saber llegir bé, entendre la crítica en un món tan complex que tenim
i organització, agenda, que és el que necessitaran després amb els seus estudis posteriors. Aleshores, les famílies han d'estar aquí controlant, fan deures, no fan deures, com estan, i aquí hem d'anar junts tots i totes. Ho necessitaran a l'institut i a la vida, organitzar-se. És important. És important treballar en el que treballen. I fent incisió també en això que comentaven els companys, a Isabel i al Joan,
Més enllà dels dies de portes obertes que fem cada centre, que sempre ens pactem per a que les famílies puguin, això és important, però sempre parlem abans de quines dates triem per no solapar-nos i precisament perquè les famílies tinguin l'oportunitat d'assistir a tots. A mi m'agradaria que les famílies anessin als quatre centres i els coneguessin.
I per això ho fem els dies que estan publicitats a les nostres respectives webs, cadascú amb el seu sistema de visites, que vinguin, que vinguin, que ens coneguin i que comparin i sobretot que vegin que tots oferim un sistema públic de qualitat perquè hi creiem, no perquè venim aquí a dir-ho, no, és que ens ho creiem. A més a més, els ho expliquem sempre a les portes obertes, que vagin al centre que vagin estaran ben atesos. I...
I ells són receptius i, evidentment, tenen les seves prioritats, ja sigui per proximitat, ja sigui perquè han vingut germans, perquè han vingut fins i tot famílies que ja tenim una edat i ja tenim fills d'alumnes que hem vingut nosaltres, que això és curiós. Però sempre és que vull que vingui aquí perquè tinc molt bon record. Fantàstic. Però estiguis on estiguis estaràs ben atès. I això sí que els ho transmetem els quatre, tots quatre, i la veritat és que són conscients d'això i vagin o vagin estaran ben atços.
Doncs recordem les jornades, l'horari d'aquestes jornades de portes obertes en cadascun dels instituts, al Mediterrani, a Ferran, quan es faran? Sí, el dimarts 24 de febrer i el dimecres 4 de març en horari de tarda, de 4 a 30 a 7 de la tarda. Tenim un sistema de visites que es pot consultar a la web de l'institut
i fem recorreguts i en els recorreguts que els fem per grups anem explicant-los el projecte educatiu i a més a més veuen les instal·lacions que també és interessant mostrar cada centre les seves especificitats. Molt bé. Isabel, en el vostre cas...
Nosaltres fem el dissabte dia 21, que l'horari és de 10 a 12 i 20, en penso, bé, en torns, els últims. Fem torns de 20 minuts també, al web hi ha un enllaç per la cita prèvia i si no poden trucar per telèfon al centre també.
els hi donaran, i el dijous 26 de febrer. En aquest cas, horari de tarda. Em penso, ara no recordo bé, però crec que és de 16.40 o així, fins a les 18.30, que és quan entra l'últim to. Per facilitar les famílies a combinar... Els extraescolars i tot això.
I Joan en el Valeria Lenné? Nosaltres fem el dimecres 25 a les 5.30 i no cal reservar. Nosaltres fem a les 5.30 que recollim a tothom, fem una breu introducció al gimnàs i res, a 5 minuts. Llavors fem grups i fem uns recorreguts així per no coincidir i fem la visita al centre i, com deia Ferran, explicar el projecte, veure les instal·lacions. Això el dimecres 25 i el dissabte 28 a les 12, de 12 a 1...
també fem les portes obertes el dissabte, que a veure si la gent pot arribar més tranquil·la, no?, que entre setmana costa més. Sí, clar, sí, sí, és interessant oferir, doncs, una altra dada. I en el cert, doncs, no ha pogut venir el Juan Manuel Cazorla per parlar-nos de gent, que se n'ha complicat el dia, però, clar, sempre es pot trucar al centre i preguntar per aquestes jornades de portes obertes i conèixer, com dèieu, les especificitats de cadascun dels vostres centres.
Sí, jo crec que el Cazorla, el 27 a 28, jo faig a les 12 i ell comença abans. I fan el dilluns 17. Aquí ho té el Ferran. Sí, aquí segons la segons pàgina, efectivament. Dimarts 17 i dissabte 28, dimarts 17 per la tarda i dissabte 28 pel matí. Sí, igual.
Jo crec que és molt interessant, parlo com a mare, que les famílies visitin els quatre centres i molt interessant conèixer el projecte educatiu que té cadascun dels i després que valorin.
Sí, sí, és així, però això precisament ens hi posem d'acord perquè puguin anar-hi si tenen voluntat o temps també, perquè això també és un hàndicap avui dia, si tenen temps els ho recomanem vivament. Sí, encara que tinguin clar que a vegades són els nens els que trien, però també aquí la família també ha de pensar on estarà millor el meu fill, que estarà bé a tot arreu, però potser el nen vol anar, jo què sé, o estar més lluny a casa o el que sigui,
Jo penso que ha de ser una cosa consensuada entre el pare i... No sé si consensuada, però que el pes de la família ha d'anar a veure tots els centres i triar el que creuen que el seu fill. Sí, han de valorar en conjunt. No tenint en compte només un aspecte, sinó dos, tres, quatre, cinc o fins i tot més.
Clar, perquè de vegades tens en compte que tu no deixes de tenir els amics que ha tingut durant la primària, però és que això després no passa res. Això canvia ràpid. El pots continuar mantenint i després canvia ràpid. Sí, és el que et deia, aquesta obertura d'amistats, de relacions, què implica la secundaria? Jo crec que és una de les coses més boniques quan veus els nens de primer d'ESO. Per això a vegades sempre diem que els de primer d'ESO és que porten un mes i són els reis de la pista, són els reis del pati. Per això, perquè li fa tanta gràcia conèixer gent nova i es veu tan il·lusionat, hi ha com aquesta vibració de primer d'ESO que és molt bonic.
I també l'època que parlem, que ara som molt amics i d'aquí a 15 dies resulta que no. I després tornem. Això és la fusivitat de l'adolescència. Ara som amics de tota la vida i després ja no ho puc veure. Això també s'ha de saber gestionar i també ens donem eines en tots els centres per a que puguin gestionar-ho. I per això també és molt important l'acompanyament des de casa, per a saber entomar aquests canvis i saber-los acompanyar
Perquè tots hem passat per aquesta etapa. Uns hem tingut una adolescència d'una manera, uns altres d'una altra, però... Uns abans, uns altres després. Uns més violenta, uns altres més tranquil·la, però bé. Però tot és molt hiperbòlic, no? Molt exagerat. Molt radical, molt radical.
Escolta'm, doncs moltíssimes gràcies. Ferran Sant, director de la Mediterrània, Isabel García, de l'ISL i les Marines, Joan Vinyals, director de l'Institut Valeria Aliné, per venir fins aquí als estudis i explicar-nos això, els vostres projectes, el que cal que saben les famílies del pas de la primària i la secundària i per adelantar-nos les jornades de portes obertes perquè allà són on han d'anar les famílies a conèixer la vostra oferta educativa.
Doncs un plaer, com sempre. Igualment. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Bon dia. On vulguis i quan vulguis, tots els programes de ràdio. radiocastelldefels.org
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així som. El magazine de radio Castelldefels. Ana López.
Pues lo contábamos hace pocos días que Castelldefels de nuevo recibió el distintivo de Biosfer, un distintivo que se suma a otro de los que ya tiene la playa de Castelldefels, para hablar de ellos globalmente con nosotros, Marc Solé, que es el concejal responsable de nuestra playa. ¿Qué tal? Buenos días. Hola, buenos días. En un mes, evidentemente, de pleno invierno, este mes de enero que hemos tenido y continúa la cosa también ahora.
Sí, sí, sí, tenemos un año lluvioso, pero bueno, creo que esperemos que llueva ahora, que cuando empiece la temporada de verano, que tengamos ya los chiringuitos instalados y que venga el buen tiempo, que para llover y que la gente pueda venir a nuestras playas a disfrutar de ellas. Bien, pues hablamos de los distintivos que hasta ahora ha recibido la playa de Castelldefels por diferentes motivos, ¿no?
Sí, ahora nos acaban de dar el distintivo Biosfer, bueno, renovamos el distintivo Biosfer que ya tenemos, pero para nosotros siempre lo hemos dicho, es muy importante tener este tipo de distintivos. Yo siempre comento que puede estar muy bien que yo diga, como concejal de playas, que tenemos una playa maravillosa, una playa que tiene todos los servicios y buenos, puedo decir que es una playa que cuida el medioambiente...
pero lo digo yo, ¿no? Y entonces al final lo puede decir el alcalde y la gente no puede creer o no, ¿no? Y tener estos distintivos son ellos los que lo dicen, no lo decimos, ellos verifican, ellos tienen sus auditorías, ellos son los que verifican que la playa de Castelfels tiene todos estos componentes, ¿no? Para nosotros es muy importante, ¿no? Biosfer que verifica del turismo sostenible, que somos una playa amable con el...
Con el medioambiente lo dicen ellos. Ellos están en las auditorías y ellos verifican que es cierto esto. Por eso es tan importante, como nos dieron el otro día, que hemos renovado también la CUP de cualidad, que también garantizan que tenemos una playa de unos servicios de calidad. Y son ellos que tienen las auditorías. Si no cumples esos requisitos, ellos te quitan el distintivo.
Tanto igual te lo dan como te lo quitan, ¿eh? Claro, no es una cosa que digan, no, yo me presento y me lo dan, no, no, tú te presentas, ellos hacen auditorías, vienen los auditores a nuestras playas con nuestros técnicos que han trabajado duro para conseguir que nos lo den los distintivos y entonces ellos verifican y nos dan todos estos distintivos. Por eso tener la Cuda de Cualitat, tener ecoplayas, tener Bandera Blava y Biosphere para nosotros es tan importante, ¿no? Porque la gente...
que viene fuera, pues ya no es que le digamos nosotros que tenemos una playa maravillosa, que tenemos todos los servicios, sino estas banderas, estas certificadoras certifican de que se cumplen todos esos requisitos. Una playa que nos visita más de un millón y medio de personas al año. Estamos cerca ya, creo, casi de los dos millones. Somos la segunda playa más visitada
del área metropolitana detrás de Barcelona. Yo creo que es muy importante, se está trabajando muy bien técnicamente y políticamente, vamos de la mano, buscamos lo mismo y yo creo que es un éxito tanto desde el área de turismo como de playas que tengamos estos distintivos.
Bien, precisamente, hablando de turismo, Castelldefels volvió a visitar Fitur, la feria por excelencia turística de España, sino también referente a nivel internacional. Y allí nos volvieron a conceder dos premios. Uno por el arroz de Castelldefels y otro también por ese chiringuito sostenible que nosotros montamos aquí, trasladamos a Madrid y luego se vuelve a recoger y se vuelve a instalar.
Bueno, la verdad que estamos súper contentos. Desde el área de turismo se ha trabajado muy bien estos años. Estos dos años que llevamos haciendo es tan propio en Fitur y creemos que está siendo un éxito absoluto. Aparte de los premios que estamos recibiendo, ya hemos tenido tres en dos años.
que, joder, que gusta mucho, que la verdad que es muy positivo, pero los inputs, cuando estamos ahí, yo he estado este año y el año pasado, he estado los dos años, y la verdad que súper contentos de cómo llega la gente, del atractivo que tiene, de cómo está llegando Castillefels, somos un referente de Castillefels dentro de Cataluña y de España, no somos un pueblo tan chiquitito, la gente ya nos sitúa y para nosotros es súper importante, por eso trabajar,
desde la línea de turismo como desde el área de playas, con esta sinergia para tener esta playa tan bonita, que nos puedan visitar la gente, que vengan a nuestros hoteles, a ocupar nuestras plazas hoteleras, nuestros restaurantes, como hemos dicho muchas veces, Cas de Fels es una ciudad que somos el comedor del Valle Obregat, que viene la gente a disfrutar de nuestra gastronomía, de nuestra playa, de nuestros chiringuitos, para nosotros es...
Es un orgullo y estar en Fitur es súper importante. También te quería comentar, que ya te comenté hace tiempo atrás, que aparte de estos distintivos que tenemos, llevamos meses trabajando, todavía no lo tenemos, pero espero que en los próximos meses nos lo concedan. Queremos ser la primera playa sensabarreras de la provincia de Barcelona. Estamos trabajando para todo el colectivo de gente con movilidad reducida.
Tener todos los accesos, tenerlo todo perfecto, para que una persona con esa problemática, estamos al lado de ellos, trabajamos al lado de un colectivo y queremos que nos certifiquen y estamos trabajando para intentar ser playa sin sabarreras, que para nosotros sería muy importante tenderle la mano a este colectivo que tanto sufre y que cuando puedan ir a la playa puedan disfrutar como cualquier otro vecino.
Bueno, hemos hablado de que estos incentivos los conceden unas auditorías externas, pero se ha de decir que también aquí en el Ayuntamiento se trabaja en perfeccionar esos marcadores, los indicadores de calidad y por eso se hace una auditoría interna también.
Correcto. La idea es que cuando venga la auditoría que nos den el ok. Se trabaja muy duro todo el año. Muchas veces la gente se piensa en el área de playas se trabaja en verano. ¿Qué hacen cuando no es verano? Se trabaja todo el año. No se para en el área de playas y se trabaja en auditorías internas para cuando vengan las auditorías que nos den el aprobado y que nos den la...
que nos den la certificación. Entonces yo quiero felicitar y agradecer a todo lo que complega el área de playas, que es todo muy paralelo. Hay muchas áreas que participan, que tenemos el
Tenemos la comisión de playas y hay muchas áreas, desde turismo, comercio, deportes, y todas de la mano, junto con el área de playas, se trabaja para conseguir tener estos distintivos y tener esta playa tan bonita y con tanto reconocimiento. Bueno, pues ojalá que siga siendo así y ya volveremos a hablar con usted aquí a pocos meses, cuando se inicie la temporada de playas, para saber esas novedades que presentará este año la playa de Castelldefels.
Perfecto, encantado de venir aquí siempre a hablar contigo, Ana. Muchas gracias. Igualmente, Marc Soler, concejal de playas del Ayuntamiento de Castelldefels, con quien hemos hablado de todos los incentivos recibidos hasta el momento por uno de los mayores tesoros de nuestra ciudad, que es su playa. Gracias, buenos días. Buenos días.
al magazín de ràdio Castelldefels.
Pues hoy dentro de la sección, el petrograma del día, es el turno de uno de los petrogramas de la parrilla de Radio Castelldefels que arriba llega a las 8 de la tarde puntualmente, Lurrid ha muerto. Pues con el capitán, con su conductor, con Manolo Crespo, tenemos comunicación ahora para que nos explique, nos adelante los contenidos del petrograma. ¿Qué tal? Buenos días, Manolo. Hola, ¿qué tal, Ana? ¿Qué tal, compañera? Pues perfectamente, muy bien, fenomenal. ¿Qué podemos escuchar que nos sirve hoy Lurrid ha muerto?
Bueno, Lurrit ha muerto es un programa que, como sabéis, emitimos en directo. Cada semana tiene un contenido muy variado dentro del ámbito de la música pop y rock, que es inagotable, inacabable. Esta semana, en concreto, vamos a hablar de Geraldo Pino, que es un músico de Sierra Leona, un pionero de la música pop africana. Traeremos a una banda de Nueva Zelanda, The Clean, formada en el año 78, hacen garaje, hacen punk, etcétera, etcétera.
Una sección dedicada a un instrumento bastante denostado, que es el bajo, y a esos tipos oscuros y frecuentemente salidos, que son los bajistas. Y ahí sonarán The Who, The Clash, Talking Heads, Jackson 5, The Police y algunos más. Y presentamos una novedad, que es el último single de un grupo de Barcelona que se llama Mujeres, o sea, un contenido muy variado.
Muy bien, pues no desvelamos más. Si quien quiera escuchar todos estos contenidos y disfrutar con la buena música, pues les citamos hoy a las 8 de la tarde con Lurrid Ha Muerto en Riguroso Directo. Perfecto, en Riguroso Directo estaremos. Muchas gracias, Valoro. Igualmente, hasta luego. Abrazos. Chao. Chao.
Fins demà!
Si te gusta la historia de la música, tienes una cita con Musicalia. La historia y la música de los mejores artistas, grupos nacionales e internacionales y las mejores bandas sonoras. Desde Radio Castelldefels.
Muy buenos días, querida Ana López. Es un verdadero placer colarme unos minutos en tu fantástico magazine. Este Ashishon que tanto nos gusta.
Antes de nada, quiero enviarte un abrazo enorme a ti y a todo tu gran equipo de colaboradores que hacen posible la magia de las mañanas y, por supuesto, a todos los fieles oyentes de Radio Castelldefels que están ahora mismo al otro lado del altavoz. Vengo a robaros un momentito porque hoy, jueves día 5, la noche se viste de gala y etiqueta. Vengo a invitaros a una cita ineludible.
Esta noche, a partir de las 22 horas, en Musicalia, encendemos la bola de espejos. Hoy, con el gran Sebas Andrade a los mandos del control técnico y un servidor, Diego González, ante el micrófono, os traemos la primera parte de una biografía rock o pop de auténtico lujo.
Hoy vamos a recorrer la vida y la hora de la indiscutible reina de la música disco, Donna Summer. Y fíjate Ana, que digo indiscutible, con permiso de la gran, gran Gloria Gaynor, que es la otra reina y tiene ese himno inmortal que es I Will Survival. Pero siendo justos con la historia, Donna Summer tuvo un reinado mucho más largo, más complejo y con una cantidad de hits números uno que definieron no solo una carrera, sino toda una década.
Esta noche explicaremos por qué Donna Summer fue tan importante. Ella no solo cantaba, ella junto a productores como Giorgio Moroder inventó el sonido del futuro. Hablaremos de cómo transformó la música disco. Pasamos del soul orquestal a ese sonido electrónico, hipnótico y sensual que cambió las pistas de baile para siempre.
Donna Summer tenía esa voz potente capaz de pasar del susurro erótico de Love to Love You Baby a la potencia rockera de Hot Stuff o a la electrónica pura de I Feel Love.
La música disco fue libertad, fue color, fue la banda sonora de una generación que quería bailar y olvidar los problemas. Y Dona fue su máxima profeta. Así que, oyentes de Aishishom, no podéis faltar. Os espero esta noche a las 22 horas, aquí, en Radio Castelldefels.
Venid a descubrir la primera parte de la vida de esta leyenda en nuestra sección estrella, las biografías rocopop. Pero recordad, Musical.ly es mucho más. Si os gusta el cine, tenemos nuestra sección soundtrack. Si sois de los que amáis los orígenes, la música clásica y antigua, tenéis Early Music. Repasamos los discos históricos en top albums. Los éxitos que marcaron vuestra vida en top hits.
Y estad atentos a nuestra incorporación más reciente y bailable, la sección Mix. Ana, muchísimas gracias por dejarme este espacio en tu programa. Un beso muy fuerte para ti y para toda la audiencia de iSeason.
Os dejo, pero no sin antes recordaros, la esencia de lo que hacemos cada semana. Porque ya sabéis, la vida está llena de momentos mágicos, únicos e inolvidables. Y en Musicalia siempre encontrarás una melodía o una canción que os lo recordará. Os espero a las 10. Buenos días.
Pues hoy Lurrid ha muerto a las 8 de la tarde y a las 10 de la noche musicalia con la gran Donna Summer.
Y nos vamos con nuestra unidad móvil corriendo, nunca mejor dicho, hasta Yucasa. Allí está Mónica Fonseca. Buenos días, Mónica, ¿qué tal? Hola, buenos días. Bueno, hablemos de cuáles son los objetivos, a qué se dedica Yucasa. A Yucasa somos un servicio de atención a domicilio para personas mayores o personas que están pasando un proceso de dependencia y ofrecemos un servicio de ayuda a domicilio por horas o selección de personal interno.
¿Hace muy poco que estáis en Castelldefels, no Mónica? Sí, abrimos nuestra oficina a pie de calle este pasado agosto, pero el servicio lleva activo ya más de un año, estamos también en Barcelona y en Andorra. ¿Cuáles son las necesidades? ¿Qué es el servicio que mayormente solicitan?
Habitualmente nos piden primero asesoramiento para valorar qué servicio se puede adaptar mejor al familiar que tiene un proceso de dependencia. Habitualmente iniciamos servicios con unas horas diarias, unas horas semanales para que la persona mayor se vaya acostumbrando a tener...
a una persona en casa y en otros casos de personas que tienen un alto grado de dependencia nos piden soporte para encontrar una cuidadora que pueda vivir con ellos en el domicilio.
Adecuado, como decías, a las necesidades del cliente, a esa persona, pues claro que de repente tiene una persona conviviendo con ella y tampoco es fácil, hay que ir adaptándose. Exacto, nosotros trabajamos de la siguiente manera, hacemos primero una primera visita de valoración, va nuestra coordinadora que tiene mucha experiencia en atención a personas mayores, hace esta primera valoración y en función de
de las patologías, el carácter de la persona, enfocamos la búsqueda de la profesional que se va a encargar, que tenga la experiencia y la formación adecuada para prestar el mejor servicio posible. Aparte, hacemos un acompañamiento muy presencial. Nosotros intentamos que todo sea muy personal, muy presencial, estar mucho en el domicilio,
Una vez al mes visitamos a la familia, valoramos que todo esté bien, la trabajadora esté contenta, el usuario esté contento. Hacemos mucho seguimiento para garantizar la calidad.
Muy bien, pues ¿cómo puede la gente contactar con vosotros aquellas personas que estén interesadas en acceder a vuestros servicios? Mira, pueden venir directamente a nuestra oficina de pie de calle, que estamos en Arcade Balaguer número 86, o si lo prefieren ponerse en contacto con nosotros por teléfono en el 696-3391-10.
o a la nostra web info a iucasa.es.
Muy bien, y les ofreceré esa información mucho más detallada. Como decías, es muy interesante esta primera toma de contacto, esta primera valoración para concretar, para afinar sobre el servicio que le interesa a esa familia. Exacto, e igualmente vamos adaptando el servicio a las necesidades que se van dando en cada momento del proceso. Que tampoco es lo mismo, claro, que van cambiando las cosas, va habiendo evolución. Exacto.
Pues muchísimas gracias por informarnos, Mónica Fonseca, en Ayucasa. Dime vuestra dirección, recuérdanosla. Es Arcadio Balague 86, aquí en Castelldefels. ¿Cuál es vuestro horario de atención aquí directamente con el cliente? De 9 a 2 y de 4 a 7.
De lunes a jueves y el viernes estamos de 9 a 2. ¿El sábado no abrir? El sábado, si es necesario, hacemos visitas domiciliarias. Si la familia lo necesita, vamos directamente al domicilio con cita previa. Sí, con cierta cita previa.
Muy bien, pues Mónica, que vaya muy bien a Yucasa y ya nos contarás, hace muy poco que estés aquí en Casa LF, nos vais diciendo. Os vamos informando. Muchas gracias. Muchas gracias por atendernos a ti. Hasta luego, buenos días.
Pues esta Yucase en Arcade Balaguer, esta Mónica Fonseca, nos llevó Miguel Navarro. Nosotros os dejamos en unos minutos con la María Pensionista, que a partir de hoy cambia el horario. Podréis seguir escuchándolos, pero los miércoles a las siete y media de la tarde. Antes, las noticias en punto. Hasta ahora. Amics de Radio Castelldefels, encara no heu sentit cap programa de veneres?
Us recordo que la vostra emissora cada setmana us ofereix el programa Amics de les Habaneres. Allí trobareu tots els grups i totes les habaneres que sentireu en els concerts que es faran a la nostra vila. Us hi esperem. This is the story of my baker, the meanest cat from old Chicago town.
Fins demà!