Castelldefels, avui. Bon dia, ara al Butllet Informatiu Castelldefels, avui fem un repàs a l'actualitat més pròxima.
Castelldefels mostra el seu condol pels assassinats masclistes a Cantàbria i Huesca. El consistori condemna aquests nous casos de violència. En aquest cas, una dona de 64 anys a Cantàbria i una dona de 53 anys a Huesca esdevenen la dotzena i tretzena víctima de violència masclista de l'any 2026. A Castelldefels, per activar el servei primer d'acollida urgent a Espau en situacions de violència masclista, cal posar-se en contacte amb la policia local al 092.
La calçutada popular de Lluminetes arriba aquest dissabte 21 de març a partir de les 11 del matí. Per la previsió de pluja del passat dissabte va fer que aquesta calçutada organitzada per l'associació veïnal Lluminetes s'hagi decidit ajornar per aquest dissabte una tradicional calçutada popular amb la col·laboració de l'entitat Simvecinos, No Hay Fiesta i el suport de l'Ajuntament.
I l'esportiu Castelldefels, sènior femení, va guanyar el passat cap de setmana i ha acabat líder de la primera fase de la Lliga. Les grogues es van imposar a dissabtar el Tarragonà amb un 36 a 26, mentre el sènior masculí va fer el mateix amb el Castellbéisbal amb un 32 a 22. I fins aquí el repàs informatiu a aquests titulars d'aquesta hora Castelldefels. Tornem en una hora amb més notícies. Fins aviat.
Castelldefels, avui. Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels 40 anys fent ràdio per a Castelldefels
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Aixi Som, el magazine de Radio Castelldefels.
Doncs amb nosaltres, sota aquesta sintonia, Leo Piqué, sota inspector de la policia local de Castelldefels. Molt bon dia, Leo. Hola, bon dia. Per parlar de les incidències que han succeït a Castelldefels el passat cap de setmana.
Bé, doncs hem tingut un cap de setmana relativament tranquil, dins de l'època que estem, que estem ja a més de març, que en teoria, en teoria, perquè el dissabte va tornar a fer mal temps, hauria de començar ja una mica més l'activitat, però la veritat és que ha estat la cosa bastant tranquil·la. I així destacable, doncs, una actuació que vam tenir el divendres, per matí a primera hora, avui dematí, amb una persona a Avingudes Banys amb Ribera Sant Pere,
amb un brot psicòtic molt important, vam haver de reduir-lo, evidentment sense cap tipus de conseqüència, però va haver de venir l'assistència mèdica, la medicalitzada, per calmar aquesta persona perquè estava totalment descontrolat i les seves reaccions eren despropersonals i podia posar en risc l'integritat de persones. Aquesta persona va estar ja a l'Hospital de Viladecans en primera instància, després desconeixem si va ser
Al final, m'hem dut a Sant Boi o no. Desconeixem si va ser portat a Sant Lloret de Déu. Però, en principi, dins de la complicació que tenen aquest tipus d'actuacions, es va resoldre sense cap incidència greu. Després, hem tingut alguna baralla, algun conat de baralla, no res destacable. I com a destacada, ja va ser el dissabte pel matí, la manifestació contra la construcció del Pla de Ponent. Hi havia una manifestació convocada, que sortia a Castelldefels, de l'estació...
i anava fins a Gavà.
El que passa és que les condicions no van ser a dies, perquè, si us recordeu, el dissabte va estar tot el matí plovent, matí i tarda, i per alguna cosa van haver-hi unes 300 persones que van acudir a aquesta convocatòria. Va transcorrer sense incident la manifestació, va haver-hi una mica de deconat o d'alteració amb una carpa d'un partit polític a la plaça Eglésia, però no va anar més. Se va calmar la cosa i van continuar fins a Gavà i nosaltres no tenim constància que aquesta manifestació hagi tingut cap repercussió més.
Després també una persona que estava copejant vehicles, que estava en un evident instant d'embriagues,
a la zona de platja, que també va acabar sense més transcendència. A destacar el que és via pública, dins dels viars del municipi, de tenir en compte que es va produir un socavó important al passeig del Pitort, o sigui, perdona, sí, al Pitort, arribant a la viuda del canal, alçava pràcticament de les instal·lacions del Gran Via Mar, allà hi ha un socavó important, que de cop i volta se va fer, probablement ha degut a l'esplull, a l'asfalt, i està assenyalitzat de forma dient per solucionar-ho.
Després han tingut una actuació també amb una vivenda perquè el veí sentia soroll a dalt, pensava que n'hi havia hagut obres i resulta ser que finalment eren dos ancians, dues persones d'avançada edat que s'han quedat tancades a l'abavo del domicili i no podien sortir. I amb això aprofito els vostres micròfons per dir que si algun veí té constància que hi ha veïns...
persones d'avançada edat o amb malalties degeneratives o que no es puguin valer per si mateix, és important que si no tenen qualsevol alteració, que no les detectin durant uns dies, que no notin activitat, que no tenen moviments estrany, que no tenen crits, sisplau que ens toquen a la policia local, perquè aquestes persones de vegades
Tot i que de vegades porten sistemes d'alerta, moltes vegades no saben ni com funcionen o no se'n recorden. I són persones molt vulnerables que sí que volem recordar que qualsevol alteració, encara que sigui una cosa que a priori no sigui important, pot ser darrere d'aquella cosa pot haver-hi una situació complicada per una persona d'edat.
I pràcticament amb això ja podíem, bueno, destacar el diumenge, ahir per la nit, tard de nit, se va esfonsar un sostre d'un bany a un edifici del passeig marítim, a una vivenda. Se va tenir que evacuar la vivenda perquè el sostre va caure de cop.
I van estar els nostres tècnics, els nostres tècnics de guàrdia, els arquitectes, i van valorar, i juntament amb bombers, van valorar que probablement aquesta caiguda del soste de cop, no un fa soste, un soste d'obra, es pugui donar probablement a filtracions d'aigua de l'edifici de dalt. Aquestes filtracions de vegades són de poca importància, però molt prollongades amb el temps, i el que fan és deteriorar tot el que és el forjat i de vegades pot acabar caient de cop com va caure això.
i ara mateix estan fent la valoració de com actuar en aquest edifici. Molt bé, doncs són poques incidències, perquè fa el cap de setmana tenint en compte, Leo, que ens anem a acostar de la Setmana Santa, que ens arriben més visitants. El dissabte va plorar, però el diumenge, per exemple, va fer un dia magnífic. Sí, cal destacar que vam tenir la platja plena de visitants, com tu bé dius,
ja comencem la temporada alta de Castelldefels, a partir de quan ens la donarem ja estarem aquí a Setmana Santa, i a partir d'aquí ja és un punt d'inflexió absolut en el número de visitants i en el número d'actuacions, i tant de vols, actuacions que quan vingui per aquí siguin totes d'aquesta transcendència, a dir, coses lleus. Molt bé, doncs que sigui així. Moltíssimes gràcies, Lluís Piquet, sotinspecte de la policia local. Incidències del passat cap de setmana a la ciutat. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies a vosaltres, com sempre.
Ràdio Castelldefels a la carta. On vulguis i quan vulguis tots els programes de ràdio. Ràdio Castelldefels.org I dream about the girl I used to be
Under the bleachers where I cut my teeth Till all the silly boys and filthy cars They left their scars, they cut me deep It's just like You walk straight out the set of Dawson's Creek Said I was cute and I could barely breathe Hair with a face that has a place inside a teenage magazine
Fins demà!
Fins demà!
Los aniversarios del dos mil veintiséis.
Este 2026 se cumple el 175 aniversario de la muerte de Mary Wollstonecraft Shelley, de soltera Goodwin. Nacía en Londres el 30 de agosto de 1797 y moría en febrero de 1851. Fue además escritora, dramaturga, ensayista y biógrafa británica. Y a Mary se la conoció principalmente por ser la autora...
de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo, considerada la primera novela de ciencia ficción moderna y que logra inaugurar el género. También editó y promocionó las obras de su esposo el poeta y filósofo romántico Pierce Bish Shilling. Su padre fue el filósofo político William Godwin y su madre la filósofa Mary Wollstonecraft, escritora del libro fundacional del feminismo La vindicación de los derechos de la mujer.
En 1814, Mary Godwin inició una relación sentimental con uno de los seguidores políticos de su padre, Percy Viché Shelley, quien ya estaba casado. Los dos, junto con la hermanastra de Mary, Claire Claremont, vivieron en Francia y viajaron por Europa. Al su regreso a Inglaterra, Mary estaba embarazada. Durante los siguientes dos años, ella y Percy se enfrentaron al ostracismo social, a las deudas constantes y a la desgracia del fallecimiento de su hija nacida prematuramente.
Se casaron a finales de 1816 tras el suicidio de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
En 1816 la pareja pasó un verano con George Gordon Byron, John Willam Polidori y Claire Claremont cerca de Ginebra, en Suiza, donde Mary concibió la idea para su novela Frankenstein. Los Shelly abandonaron Gran Bretaña, en 1818 se mudaron a Italia, donde su segundo y su tercer hijo murieron antes de que Shelly diese a luz a su último hijo, el único que sobrevivió, Percy Florence.
En 1822, su esposo, Percy Vichy Shelley, se ahogó al hundirse su velero durante una tormenta en la Bahía de la Especia. Un año después, Mary Shelley regresó a Inglaterra y, desde entonces en adelante, se dedicó a la educación de su hijo y a su carrera como escritora profesional. La última década de su vida estuvo plagada de enfermedades probablemente vinculadas al tumor cerebral que acabaría con ella a los 53 años.
Hasta la década de 1970, Mary Shelley fue principalmente reconocida por sus esfuerzos para publicar las obras de Percy Shelley y por su novela Frankenstein, la cual sigue siendo ampliamente leída y inspirado en varias adaptaciones en cine y teatro. Recientemente, los historiadores han comenzado a estudiar más detalladamente los logros de Mary Shelley.
Los eruditos mostraron su interés que sienten en su producción literaria, particularmente en sus novelas históricas Valperga y Perkin Warbeck, la novela apocalíptica El último hombre y sus dos últimas novelas Lodoro y Fagner. Los estudios de sus trabajos menos conocidos
como el libro de viajes, caminatas en Alemania e Italia, y sus artículos biográficos, incluidos en la obra de Dionisius Larner, Cabinet, Ciclopedia, apoyan el punto de vista de que Mary Shelley continuó siendo una política radical a lo largo de su vida. Las obras de Mary Shelley a menudo argumentan que la cooperación y la compasión, particularmente las practicadas por las mujeres en sus familias, son las formas de reformar a la sociedad civil.
Esta visión constituyó un desafío directo al romanticismo individual promovido por Percy Shealy y a las teorías políticas educativas articuladas por su padre, William Godwin. Los aniversarios del 2026.
El magasí de Radio Castelldefels
El proper dijous, a partir de les 7 de la tarda, l'entitat La Rogeta organitza una xerrada de debat a la sala polivalent de l'edifici de la República de Castelldefels. En aquesta ocasió, la convidada Sílvia Calvo, emprenedora i impulsora de moda sostenible, que parlarà d'economia circular o com donar-hi voltes a tot per créixer teixint complicitats. La xerrada anirà a seguida de col·loqui.
i recordem que l'entrada i la participació són lliures. Nosaltres vam tenir l'oportunitat de parlar d'aquesta economia circular, de quin és el fonament del negoci de la Silva Calvo, que va obtenir en els recents Premis Delta, els Premis a les Millors Iniciatives Empresarials, un premi per la seva tasca, per la seva feina, una dona que també ens explicava en el context del programa que se li feia a l'Europamón,
que està portant la seva forma sostenible de fer moda arreu del món. Aquesta secció del programa hem entrevistes amb persones, veïns i veïnes de Castelldefels que es projecten cap a l'exterior, que tenen activitat fora de la nostra ciutat, Europa o a tot el món. I ho fem amb la Sílvia Calvo, que és empresària i responsable de l'empresa Circular Fashion. Què tal, Sílvia? Molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per estar aquí amb vosaltres. Gràcies per venir. Va rebre precisament el Premi a l'Economia Circular en la setmana edició dels Premis Delta. Quin és l'objecte de la teva empresa? L'objecte de Sílvia Calvo a Barcelona és promocionar i promoure els beneficis i les oportunitats
que aporta l'economia circular, com podem aprofitar els residus, com podem aplicar l'ecodisseny i com això ens pot portar riquesa al territori local, a les nostres comunitats i poden aportar oportunitats de negoci.
Quan vas pensar, o en quin moment vas pensar que aquesta seria una bona oportunitat de negociar un sector on desenvolupar la teva activitat? Primer va ser un impacte molt gran. Jo, com a usuària de tèxtils, ens hem aixecat tots avui i ens haurem vestit, no? Una de les coses és que haurem sortit al carrer, potser sense esmorzar, però sí que hem sortit vestits, no?
amb la qual cosa és una cosa habitual nostra de tots els dies, però no hem parat a pensar quins eren els efectes o quins són els efectes del que es diu el fast fashion, de la moda ràpida. Cap allà el 2011 vaig anar a Biocultura, vaig estar a Biocultura i vam fer una xerrada sobre eco-fashion, una cosa que sempre m'ha agradat molt, i vaig a veure què és això de l'eco-fashion.
Vaig sortir d'allà realment impactada de les conseqüències que té mediambientals i socials tot el sector de la moda i del tèxtil. Vaig sortir tan parada de pensar com pot ser que em festeixo tots els dies i no hagi sabut d'aquestes conseqüències que porta el tèxtil.
com que soc bilingüe perquè vaig viure molts anys als Estats Units, vaig començar a fer molta recerca, molta d'aquesta recerca estava posada en anglès, en països, escrits en països de fora, i em vaig començar a investigar, a estudiar, a aprendre,
Em va agradar molt el tema i primer era conèixer el perquè d'aquests impactes i quines eren les alternatives que hi havia, que poden haver alternatives per canviar aquest sector. Llavors, vaig començar amb 100 companyes més. Vam fundar la primera associació de moda sostenible de Barcelona, es deia, associació de moda sostenible de Barcelona. I d'aquestes en van crear altres, a Madrid, a Andalusia, a Múrcia...
a Extremadura, i a partir d'aquí, bueno, en aquella conferència, en aquella primera, es va dir que el material més sostenible era el material que ja existia. I vaig veure un exemple d'un bolso fet en cinturons de cotxe, cinturons de seguretat de cotxe del desguàs, no?,
I jo vaig pensar, ostres, una cosa tan diferent com és un cinturó de cotxe que es faci un bolso tan maco per portar. Llavors jo vaig sortir d'allà, jo crec que pensant quin seria el meu material de residu que podia aprofitar, perquè realment, si mirem al voltant nostre del dia a dia, hi ha un munt de materials que tirem que es podien aprofitar per diverses coses.
I, abans, això és el que es diu simbiòsi industrial. El que és un residu per una indústria és d'haver matèria prima per una altra. Jo, com també he treballat amb el transport marítim, jo crec que potser se me va creuar una càrrega de cafè. No ho sé, jo crec. Llavors, pensava que els sacs de cafè són un material natural, perquè és una fibra natural, és iute,
Principalment no porta tractaments, perquè és un packaging alimentari, perquè porta els grans de cafè, per la qual cosa està bastant regulat, i és una cosa que es tira, i quasi no s'utilitza. Pensa que es fa el sac, s'imprimeix amb la marca i les dates que ha de tenir per l'exportació,
I es posa el cafè, arriba d'estir, es buida i estira. O sigui que pràcticament molts d'aquests sacs només han tingut un ús, no? I en saps que a vegades miro i dic, ui, si està nou, no? I té cafè a dintre, no? Té granes de cafè, o sigui que ha estat utilitzat. I a partir d'aquí, jo feia unes classes de costurar aquí, al poble, a Vistalegre, amb l'Antònia García. Sí, sí.
I llavors, saps que ella sempre fa les desfilades, l'hivern, en feien moltes, no?, més abans. Llavors, ella em va dir de participar a la que es feia al Teatro Plaza. Llavors vaig arribar i vaig dir, «Tònia, ja sé, ja sé que vull fer la col·lecció, la vull fer de sacos de cafè de jute».
I em deia, que jo, que jo, de sacos de cafè. Dic, sí, sí, no has fet això nunca. Jo per mi ja vaig fer una concessió com allò era molt natural. S'ha fet tota la vida. Sí, sí, vaig treure una visió bastant clara. I allà vaig començar, i a partir d'aquí, veure quines són les possibilitats. A medida que jo he anat aprenent
economia circular i ecodisseny jo he utilitzat el meu petit atelier com per aplicar aquests coneixements amb aquest material i anar provant i anar provant i llavors he anat des de la reutilització que diguéssim que és el més sostenible també perquè hi ha menys procés el material ja està creat i només s'ha de rentar i tractar amb molt de carinyo mira que porto tu portes una xaqueta que és un sac de cafè
però, evidentment, amb un disseny de moda actual, podríem dir, no? Exacte. Llavors, tot és amb el disseny i el cuidado en què tu tractes, no? Llavors, li pots donar tota una vida nova, diferent. Fins a arribar al que he fet, el fil, he triturat els sacs de cafè, he fet fil i he fet un teixit. Per aquest projecte, que va ser gràcies al suport de Texfor, que és la Federació Textil,
d'aquí, i allò ho vaig desenvolupar tot aquí a Catalunya. Vaig fer afilatures Jesús Rubio, Casta Sabadell, vaig fer Tai Textils, vaig fer el teixit, vaig fer també l'acabat en grau SSA, o sigui, tot va ser fet aquí. I em van donar un premi a Alemanya,
Aquí no, però vaig fer fil a qui em van donar el premi a Alemanya. I llavors vaig tenir el Green Product Awards per a aquest material. I ara últimament, aquest any passat, sempre he volgut anar una miqueta més enllà i desenvolupar...
més, de dir quins altres formats puc fer jo amb aquest material. I vaig desenvolupar el feltre, aquest feltre. Ens has portat un collaret fet de feltre i també diversos materials nous, una bossa també.
Aquest bolso també està fet amb el feltre. Aquest feltre és un material molt bo perquè té molts usos, moltes utilitats. Es pot utilitzar per panels acústics, es pot utilitzar per interiorisme, recobriment de parets, es pot utilitzar, aquí com has vist amb el culleret, per diferents crafts. Es poden fer els accessoris, com són els bolsos, bosses...
Porto per les ulleres, o sigui, pot utilitzar-se per moltes més coses. Jo ara també vull veure com pot anar per l'automoció. O sigui, que hi ha molts més sectors que es pot utilitzar aquest material. I llavors, amb aquest material fet a Holanda, aquest me'l vaig haver d'anar fora perquè no vaig poder trobar la sortida per fer-lo aquí.
I l'Ajuntament d'Amsterdam ens va donar el suport al projecte i allà ho vam fer també amb una fàbrica de reinstrucció social, allà a Amsterdam, a l'AIA. I aquesta vegada he tingut el premi aquí, d'Economia Circular, sí.
Abans el vaig fer aquí, el premi allà, ara el vaig fer allà i el premi aquí. De totes maneres, el que sí que compta primer és trobar-li sortida a un residu. Jo vaig utilitzar aquest, però si anem a la deixieria segurament veurem que hi ha molts materials que es poden reaprofitar i això vol dir oportunitats, oportunitats per a la nostra economia local per desenvolupar.
i és veure les oportunitats que porta i jo crec que això és essencial. Estàs parlant de sostenibilitat en el sector tèxtil. Potser molta gent no sap que darrere d'una samarreta que costa molt pocs diners hi ha pot ser una explotació laboral o una explotació de recursos també naturals darrere.
Exacte. Si mirem el que és la petxada de carboni amb diferents materials, veurem que tots els que són reciclats tindran menys, com per exemple el nostre fil o el nostre teixit. Per què? Perquè ja estem utilitzant un material que ja existeix. Això vol dir que nosaltres ja hem utilitzat aquests recursos naturals per fer aquests materials.
i ara el que estem és reaprofitant-lo. La petxada més gran de carboni es fa amb tota l'activitat industrial, l'utilitzada d'energia, d'aigua, recursos naturals. Si nosaltres li donem un respir i utilitzem energia de fonts renovables, ja no estem utilitzant els fòssils,
tot això el que fa donar-li un respiro a la Terra. Perquè pensa que cada vegada som més gent al planeta, cada vegada vivim més i cada vegada comprem més. Fins quan això és sostenible? Això és insostenible. No podem seguir aquest ritme. La qual cosa no és només canviar hàbits, és canviar el sistema. Hem de fer un canvi sistèmic, un canvi de paradigma
I és el que nosaltres amb la profunditat, amb l'economia circular, és el que volem fer, no? Fer aquest canvi de xip, aquest canvi sistèmic i aporta amb la manera que creem, com produïm i com consumim, no?
Ara mateix, Sílvia, en quins països estan presents els teus productes? On comercialitzes? Doncs mira, vaig arribar fins a Austràlia. Vaig tenir l'oportunitat, ja vaig començar a anar el 2018, vaig començar al 2017 i després al 2018 i després al 24.
allà vaig anar a l'Eco Fashion Week a Austràlia i va ser el primer, tant més lluny, el més lluny que he pogut arribar. M'han convidat diverses vegades allà, aquesta última vaig fer xerrades, vam fer... A mi sempre m'agrada, si és possible, portar més del meu entorn quan vaig tan lluny, amb exhibicions com aquesta.
I en aquesta última ocasió vam fer una... Jo pertany també al Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya i vam fer una exhibició de l'Antropocè, perquè el tema de l'Eco Fashion Week a Austràlia i l'Antropocè.
Llavors vam ser convidats amb el gremi, a través de la meva participació, a tenir una col·lecció que va estar exhibida a Baselton tot un mes en una galeria d'art. I eren totes obres de companyes que feien...
treballant a Llana, amb la pintura en seda, amb el punt, el matalassé, i tot. Vam fer una col·lecció molt, molt, molt maca, que la tenim i sí que a Fels la vol exhibir, estarem encantats de poder-la mostrar aquí també.
de l'antropocè, que això és el rastre que deixa, que deixem els ser humans amb la nostra activitat aquí al planeta, que en aquest moment deixa molt a desitjar. A la teva empresa, a més d'aquesta filosofia que estàs explicant, Sílvia, també existeixen diversos departaments, hi ha un departament de disseny que li dona la forma a aquestes peces i després, com deies, també de recerca en...
a la recerca justament de nous materials, com el que ens has portat aquí, no?
Sí, tot això ho faig jo, no hi ha ningú més. Sí que he tingut col·laboradors, tinc col·laboradors que m'ajuden, però tot surt d'aquí. Tot surt d'aquí i m'inspiro molt en el coneixement. Jo llegeixo molt, estudio molt, vaig a moltes conferències, jo pertany a la Comissió d'Economia Circular de PIMEC,
Soc la representant de Catalunya del grup G100, que és un grup internacional de dones líders en diversos sectors i amb el ram de la secció d'Economia Circular jo tinc la cadira de Catalunya.
també estic amb el grup de Barcelona Regenerativa que ahir vam fer un acte a l'IQS amb aquest documental de Hope i que aquí a Castelldefels també s'està desenvolupant un grup i jo crec que tot això el que fa tot aquest coneixement inspira a fer coses tot això com ho puc aplicar com ho puc
com realment això és una oportunitat de negoci, anem a veure, anem a provar-ho. I si t'he de dir que jo crec que l'economia circular pot aportar i està aportant moltes oportunitats de desenvolupament econòmic local,
però també necessitem del suport. Per què? Perquè estem mirant de fer noves maneres de crear, de produir, d'innovar. Hem de fer molta recerca, molta recerca i molta innovació amb tecnologia, amb materials, amb molta cosa. Es necessita el suport de tots els diferents stakeholders que tenim, l'entitat privada, la pública...
dels consumidors de les companyies, de tots però sí que en aquest moment encara no tenim tota l'estructura ni tenim el coneixement perquè jo me'n faig creus també dono classes en una de les escoles de disseny d'aquí de Barcelona com el jovent encara jo pensava que estaria més assabentat de la sostenibilitat però queda molt per fer
Queda moltíssim per fer. I el problema que tenim, i que ningú en parla d'ell, perquè parlem, podem, molt més de l'ecodisseny, de com aprofitar residus, com fer la gestió de residus, tot això de l'escrap, com ara fer el... recollir tot aquest tèxtil i tot això, però ningú parla de reduir la producció.
Si seguim produint més i més i més i si ens centrem només en que l'èxit d'una companyia està només, jo no dic que no sigui, però no pot ser únicament el creixement econòmic.
i més ventes que l'any passat, i un 80% més que l'any passat, i ara estem en tantos sitos. Jo crec que ha d'haver un creixement sostenible, i si ens omplim la boca i parlem molt de tots aquests nous models de negoci, de tota aquesta sonorabilitat, tenim el pacte per la moda circular, que molts d'aquests grans formen part d'aquest pacte, i com ho estan aplicant?
A part que utilitzin un tant percent de teixit reciclat o que el PET reciclat tampoc és la solució. És el polièster reciclat i d'utilitzar això que te diuen a mi aquest teixit són tantes botelles de plàstic. Bé, plàstic és plàstic.
I quan està reciclat encara produeix, han sortit ara nous estudis, que produeix encara molt més microplàstics, molt més microfibres que surten i que ens pol·lucionen encara més, no? O sigui, que és pitjor el remei que l'enfermetat. Bé,
Jo entenc que com estem creant coses noves i estem desenvolupant i innovant, al principi potser anem per un camí i a aquest camí li hem de començar a fer apanyitos. Ai, però espera, que aquest aspecte potser hem de mirar com podem produir o quin recobriment podem fer amb aquest fil o amb aquest teixit perquè no desprengui les microfibres, no?
Sembla al principi una bona idea, però després diu, ui, creem un altre problema. Hem de mirar, potser, com fer la recerca, mirar amb la innovació. Estem innovant, són coses noves, amb la qual cosa estem obrint camí, que hem de fer moltes ratificacions i millores amb el camí, no passa res, però les hem de fer.
Sílvia, on es poden trobar els seus productes? Poden venir al meu atelier, que estic aquí a Castelldefels, davant del Carrefour. A la meva pàgina web també em poden escriure, participo a molts events, amb marquets i xins que he estat també poden utilitzar-ho.
I ara el que més em centraré serà en el desenvolupament de materials, perquè aquí és on podem utilitzar més els residus i jo crec que aquí hi ha més futur, sobretot en el que és aquest feltre que t'he explicat al principi, que pot anar per molt més sectors. Per exemple, amb l'interiorisme, nosaltres pensem...
Tots aquests materials que són sintètics, hi ha moltes microfibres i moltes coses que no ho veiem. El nostre ull no ho percebeix, però hi ha molta pol·lució que nosaltres respirem.
Amb tots aquests ambients que són molt sintètics, això va dintre de les nostres oficines, dintre de les nostres cases on passem el temps tancat a dintre d'aquests interiors, hem de mirar que siguin el més saludables possible. I d'aquí ve una mirada més cap a materials que siguin naturals. Llavors, aquí tenim aquests materials que estem desenvolupant.
Aquest que ens portes, com es podrien denominar? Quin nom tens aquest? Aquest material es diu rellutcel, perquè és re de reutilitzar i reciclar, llut de llute, que és el principal material, i cel perquè és cel·lulògic.
Llavors, aquest material ho podem... L'ecodisseny no només s'amplea a ecodissenyar una prenda, sinó també podem ecodissenyar els materials. Llavors, mirem i apliquem que sigui un monomaterial cel·lulògic. En aquest cas, hi ha llute, cotó orgànic i tencel, que tot són fibres cel·lulògiques.
I amb això la meva idea és desenvolupar més fils aquí que siguin cel·lulòsics. Perquè jo, per tot el que vaig veient, hi ha una gran tendència a anar cap a fibres naturals, fibres cel·lulòsiques, que siguin més vulnèboles en el medi ambient.
Doncs, de Castelldefels cap al món, moltíssima gràcia, Sílvia Calvo, responsable de l'empresa Circular Fashions, i que vagi molt bé aquests nous coneixements i la seva aplicabilitat per donar impuls a l'economia circular i evitar el malbaratment, en aquest cas, de teixits que tants problemes pel medi ambient ocasionen.
Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer estar aquí amb vosaltres i també em poden seguir a les xarxes a Silvia Calvo BCN a Instagram, per exemple, i allà em poden contactar sense cap problema. Moltíssimes gràcies, Silvia, que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia.
El magazine de Radio Castelldefels.
Un altre matí que no estàs aquí, jugant a apropar-te per després fugir. Sense direcció, ni rum ni timó, no trobo cap mapa on hi surti jo. I tu que no ho tens clar, que em tornes a dir que potser demà. I jo que ara faig veure que t'he oblidat.
Ja s'ha fet de nit, avui m'has escrit, et veig a la porta amb el teu vestit. Quan et veig ballar ja no puc parar i és que perdo el sentit. No saps les coses que faria per poder estar nit i dia amb tu, amb tu.
No saps les coses que faria per poder estar dins.
Sabíeu que, durant els segles XVI i XVII, a Castellafels van tenir lloc diferents atacs pirates?
Bocins d'Història Els pirates, procedents del nord d'Àfrica, venien a buscar persones per vendre-les com a esclaves o per demanar un rescat per elles. A més, el garraf era un lloc perfecte per amagar-se i assaltar després els vaixells que passaven a prop entrant o sortint de Barcelona carregats de mercaderies.
A mitjans del segle XVI, els veïns i veïnes de Castelldefels no podien refugiar-se al castell. Quan hi havia atacs pirates, havien de fugir als boscos propers i deixar les cases desprotegides. El castell estava en mal estat i derruït degut als atacs que havia patit durant la Guerra Civil Catalana el 1468.
L'any 1550, el baró de l'Aran Prunyà va decretar a causa de la situació reconstruir el castell. Tot i la reconstrucció del castell i de les dos torres que ja hi havia a Castelldefels des del segle XIV, els veïns i veïnes no estaven del tot tranquils amb els possibles atacs de pirates.
Algunes famílies amb diners van construir o restaurar les seves masies i al voltant van aixecar unes altes torres de defensa, on des de dalt es podia veure la costa, que en aquell moment es trobava més propera al poble. Actualment es conserven 12 torres, la majoria de propietat privada.
Bocins d'Història No et perdis el Club dels Experts, espai de tertúlia literària dels joves més lectors de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado.
Fins demà!
Bona nit.
Why are you building this thick brick wall To defend me When your silence is my greatest fear Why let your shoulders bend Underneath this burden When my back is sturdy and strong
Speak to me. Have a look inside these eyes while I'm learning. Please don't hide them just because of tears. Send you off to sleep with a bed then I'll stop you turning and tossing. Then
Don't spare me anything troubling troubling disturb me with all your cares and your worries speak to
Let our words build a shelter from the storm. Let to me. And lastly, let me know what I commend. There's more honesty than my sweet friend. You can see, trust is what I want for me.
Bienvenidas y bienvenidos a Castell de Beat, un espacio donde exploramos la música electrónica de ayer y de hoy. Comparte con nosotros este viaje en el universo de la música electrónica.
Todos los viernes a las 11 en Radio Castelldefels.
Fins demà!
Bona nit.
El programa de música indie de Radio Castelldefels.
Presentado por Mode Rodríguez.