Castelldefels, avui. Bon dia, fem ara un repàs ràpid a l'actualitat més pròxima.
L'acceleradora On Startup Castelldefels ha estat tot un èxit de convocatòria. La primera edició del programa d'impuls del talent emprenedor de la ciutat ha sumat 65 projectes presentats i comptarà finalment amb 30 seleccionats. En principi estava previst que en fossin 15.
La volta a Catalunya passarà per Castelldefels aquest diumenge al matí. La prova discorre per la nostra ciutat a l'última etapa amb sortida i arribada a Barcelona. El pas dels ciclistes per Castelldefels està previst entre les 12 i les 12 i 15 del matí de diumenge i provocarà afectacions al trànsit al llarg de tot el matí, des de dos quarts de onze del matí fins a la una del migdia aproximadament.
I seguim parlant d'afectacions a la mobilitat perquè avui tenim en marxa les actuacions de la rotonda de Pau Casals. El sentit Sitges de l'Avinguda Constitució està tallat en aquesta rotonda. Com els dies anteriors, l'afectació ha començat a partir de les 9.15 del matí per evitar l'hora de punta d'entrada al treball i centres educatius i s'allargarà fins al voltant de les 7 d'aquesta tarda.
I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una nova hora amb més notícies. Fins aviat!
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també ha estat la musa de la història des del principi dels temps. Avui a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització full hybrid Titec autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de veu polsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Fins demà!
My only chance for happiness And if I lose you now I think I would die Say you'll always be my baby We can make it shine We can take away just a minute at a time A minute at a time You are more than a woman More than a woman to be
Fins demà!
This is the only way that we should fly. This is the only way to go. And if I lose your love, I know I will die. Say you'll always be my baby, we can make it shine. We can take forever, just a minute at a time.
More than a woman to be More than a woman More than a woman More than a woman More than a woman to be More than a woman
Bona nit!
El programa de difusió del llenguatge de l'amor, entès des de la seva essència. Tots els dimarts de nou a dos quarts de deu de la nit.
Aquest divendres, a partir de la una del migdia, retransmissió en directe des del Saló de Plens del Ple Municipal. Aquest divendres, a partir de la una del migdia, Ple Municipal. Així som, el magazín de ràdio Castelldefels.
L'Opera.
La Universitat Politécnica de Catalunya ha participat un any més en una nova edició del Saló d'Ensenyament per presentar els graus universitaris que s'impartiran al curs 2026-2027. Doncs parlem d'una de les escoles, amb l'ETAC, l'Escola d'Enginyeria i Telecomunicacions Aeroespacial, que es troba al campus de la Mediterrània de Castelldefels, i ho fem amb el sotdirector de promoció d'estudis i nou estudiantat de l'ETAC, Eduard García Villegas. Molt bon dia, Eduard. Hola, què tal? Bon dia.
Quins cursos presenta per a la temporada vinent, per a l'any vinent, la vostra escola? Doncs mira, aquest any no hi ha novetats respecte a l'any anterior i continuem tenint els graus d'enginyeria de telecomunicació, que són el grau en enginyeria de sistemes de telecomunicació i l'enginyeria telemàtica. D'una altra banda tenim els estudis aeronàutics sota el grau d'enginyeria de sistemes aeroespacials
I la nineta dels nostres ulls últimament, que és el grau en enginyeria de satèl·lits, que és bastant nou, no és una novetat d'aquest any, però perquè us feu una idea, els primers enginyers i enginyeres de satèl·lits estan fent segons. Ha tingut una bona acollida aquests estudis més nous? Sí, sí, i tant. Al saló tenen força èxit i això ho van poder comprovar els nostres estudiants que estaven allà tenint les consultes de mares, pares, nois i noies interessats.
Sí, feien unes bones cues allà, però els hem atès a tots. O sigui que sí que va aixecar interès. Molt bé. En general, com va anar el Saló d'Ensenyament en Guany? Què més vau fer? Doncs, mira...
Bàsicament vam atendre consultes sobre els nostres estudis. En anys anteriors sí que havíem portat fins i tot un simulador de vol en un altre racó del Saló de l'Ensenyament, però aquest any, malauradament, el teníem avariat i no vam poder fer aquesta activitat que normalment té també molt d'èxit i atrau també moltes mirades i molts nois i noies que volen fer volar un avió amb aquest simulador.
Un cop finalitzats aquests estudis, com es poden aplicar aquests coneixements en el món laboral? Doncs realment són estudis que tenen molta sortida i molta demanda. Fixa't que els enginyers i les enginyers de telecomunicació tenen sortides allà a les indústries, als sectors de la societat on es fan servir les telecomunicacions. Imagina't.
Diguem, un sector o una indústria que no faci ús de les comunicacions, que no requereixi un accés a internet, que no tingui alguna aplicació relacionada amb la seva activitat, doncs l'enginyeria telecomunicació genera uns perfils que poden treballar en qualsevol sector, en qualsevol indústria, i per tant és molt aplicat. Quan l'enginyeria de sistemes agroespacials, la seva...
La seva sortida és una mica més limitada, perquè ja són uns coneixements molt enfocats al sector aeronàutic. Però estan a Castelldefels formant part de l'ecosistema de l'aeroport.
i qualsevol coneixement que aporta un enginyer o una enginyera de sistemes aeroespacials té molta demanda en aquesta zona nostra, del Baix Llobregat, al voltant de l'aeroport, en companyies aèries, companyies que es dediquen a la logística, la gestió, el manteniment de l'aeroport, el control del vol aèri...
Ja et dic, són estudis, la veritat és que tenen força aplicació, sobretot en el nostre entorn. Molta ocupabilitat, no?, un cop finalitzats els estudis en el món laboral. Sí, la veritat és que tenim uns percentatges molt alts d'ocupabilitat. Hi ha unes enquestes que la gent pot consultar, que fa l'ACU, l'Agència de Qualitat Universitària de la Generalitat, on pots buscar per grau, per cada grau, a cada centre universitari de Catalunya,
que hi ha unes enquestes d'ampleabilitat i d'inserció laboral, i allà podran comprovar com els estudiants de l'EDH, concretament, dels estudis que s'hi ofereixen, ja siguin de telecomunicació o de neuroespacials, tenen un percentatge d'ocupabilitat que supera el 96-97%, que no vol dir que hi hagi un 4-3% d'atur, vol dir que
que el 96-97 està actualment treballant, la resta, fins al 100%, doncs potser continuen formant-se o no estan en recerca de feina. O sigui que realment, ja et dic que són estudis força demanda. Abans d'estar presents al Saló de l'Ensenyament, aquí a l'escola, al campus, feu jornades de portes obertes o feu sessions per aquells estudiants que estiguin interessades en formar part de la vostra comunitat educativa?
I tant, de fet, tant abans del Saló d'Ensenyament com després, fins al juny, cada mes hi ha una sessió, una jornada de portes obertes. Jo convido la gent, aquelles persones que puguin estar interessades, que mirin a la nostra web, etac.ops.edu,
allà veuran el calendari de jornades de portes obertes que s'haurien d'inscriure perquè les places són limitades. Pensa que fem visites a l'interior d'instal·lacions dels nostres laboratoris, llavors hem de limitar una mica l'aforament.
Doncs moltíssimes gràcies, Eduard García Villegas, director de promoció d'estudis i nou estudiantat de l'ETAC, Escola d'Enginyeria i Telecomunicacions Aeroespacial, que presentava els seus greus universitats per al curs vinents al Salon d'Esenyament. Moltíssimes gràcies. Un plaer. Igualment. Bon dia. Adéu. Bon dia. Adéu.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
If you're feeling sad and lonely There's a service I can render Tell the one who loves you only I can be so warm and tender Call me
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Take this love I long to give you I'll be at your side forever Call me Don't be afraid you can't call me Maybe it's late but you call me Tell me and I'll be around
Now don't forget me, cause if you let me, I will always stay by you. You gotta trust me, that's how it must be, there's so much that I can do.
Bona nit.
Així som...
El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Doncs tornem a parlar de l'OPC, però en aquest cas, ara amb l'altra escola present al Campus Mediterrani de la Tecnologia, amb l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes. I ho fem amb en Lluís Maldonado, sotdirector de mobilitat, promoció i coordinació de paisatgisme de l'AIAP. Què tal? Molt bon dia, Lluís. Hola, molt bon dia. Com va anar la vostra presència al Saló de l'Ensenyament? Força bé. Força bé, en el sentit que moltíssima gent, moltes consultes sobre...
els nostres graus i també perquè aquest any oferim un grau nou que encara estava pendent no d'aprovació sinó de finançament i el servei de comunicació va fer l'aposta d'explicar-ho i finalment tot va bé perquè realment podrem començar al setembre. Per tant, tot molt bé.
Quins són, amb aquest grau nou, actualment, els estudis que ofereix l'escola d'enginyeria agroalimentària i de biosistemes per al curs vinent? Bé, oferim un munt de coses. Els graus que ofereix l'escola...
Només estrictament l'escola seria el grau en Ciències Agronòmiques, que parla de la producció d'aliments, la producció bàsica, el grau en Enginyeria Alimentària, que parla de la transformació d'aquests productes per a l'alimentació,
I el grau en enginyeria de sistemes biològics, que parla de la producció i transformació de material biològic, normalment en el nostre cas relacionat amb l'alimentació, però també de cara a molts dels processos que es donen a la indústria, com per exemple la indústria mèdica o coses així.
A més, l'escola ofereix el grau en paisatgisme, que el comparteix amb l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i el nou grau que oferim és un grau interuniversitari amb la Universitat de Barcelona que parla de tecnologia i direcció d'empreses agroalimentàries. És a dir, és la direcció, administració i direcció d'empreses, però en coordinació a demanda
de les indústries agroalimentàries més importants de Catalunya. La indústria agroalimentària és la primera indústria del país que demanen una formació específica per a aquelles persones que després administren aquest tipus d'empreses. Això serien cinc graus. L'escola, a més, ofereix
la possibilitat d'un doble grau entre enginyeria alimentària i sistemes biològics, que són dos dels graus que ofereix l'escola, i a més ofereix la possibilitat del que s'anomena una doble titulació en la Universitat Rovira i Virgili, que en aquest cas és Ciències Agronòmiques per part de l'escola amb enologia, que de nou és una indústria molt important a Catalunya que es fa a Tarragona.
Per tant, bé, ja això és tot. Un amplimental, no?, de supostes. Sí, sí. Tenim en compte el nostre context geogràfic. Estem al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat. Feu sinergies a la zona, des d'aquí, des de l'escola? Sí. Bé, una primera és on està situada avui dia l'escola, som al Parc de la Mediterrània.
el parc tecnològic, les escoles de la Politécnica en el seu dia van néixer a prop de la indústria que necessitava de tècnics o de persones amb formació especialitzada. I l'antiga escola d'agricultura, que ara és l'escola d'enginyeria alimentària i biosistemes,
Quan es va integrar a la Universitat Politécnica, ho va fer en part per renovar les seves instal·lacions i el motiu de situar-se aquí, al campus de Castelldefels, és el fet d'estar a tocar de la darrera zona agrària que queda a l'àrea metropolitana, que és el parc agrari del Baix Obregat. El parc agrari és molt important i, de fet, l'escola no només té relació amb el parc agrari, sinó que l'escola que...
El tipus de formació que ofereix és enormement pràctica i l'escola, de fet, té camps al parc agrari. Té 8 hectàrees de camps que es dediquen tant a docència com a recerca, a part del camp de pràctiques que tenim aquí a tocar de l'escola, que és una hectàrea. Per tant, estem al parc agrari,
I també, com és natural, l'escola no només és un centre de docència, també és un centre d'investigació. I, per tant, avui dia l'agricultura, a més, no és una persona penjada por ahí cultivant patates, sinó que és una cosa bastant més complicada, perquè vivim en un món industrialitzat. Això vol dir que determinades iniciatives per part dels productors, dels agricultors, dels pagesos, en ocasions s'han de treballar
per arribar a oferir-les al mercat i l'escola també treballa amb aquest tipus d'associacions o amb les peticions que es fan des del món professional per desenvolupar productes que després arriben al mercat o a la nostra taula. Quin índex d'ocupació laboral tenen aquests estudis actualment, Lluís?
Pel que fa als graus d'enginyeria, és a dir, el que seria ciències aeronòmiques, alimentària i sistemes biològics, no ho sé dir en tant per cent, però és altíssim. És altíssim per una raó molt senzilla, que és que l'escola i les escoles semblant-se a la nostra...
no cobreixen el 100% de la demanda que hi ha al mercat d'enginyers d'aquest tipus. Per tant, si es necessiten 100, les nostres escoles cobreixen el 75-80%. Per tant, jo diria que tothom abans o després té feina. Les persones que estudien força, que són estudiants brillants, tenen feina de seguida.
potser no és la feina de la seva vida, però comencen a treballar de seguida. Aquelles persones que potser no treballen tant també la troben. Del grau en paisatgisme, la veritat és que la percepció que tenim és que tothom està treballant, però encara no tenim dades, perquè és un grau molt jove i, de fet, tenim titulats des de fa un parell d'anys. És un grau que té pràctiques obligatòries,
bastantes hores de pràctiques obligatòries i la percepció que tenim a partir d'aquestes pràctiques és que les persones tenen una formació que els permet integrar-se fàcilment en el mercat laboral i, per últim, naturalment, del nou grau que oferirem aquest any no tenim ni idea, però suposem la intenció d'aquest grau. Aquest grau es fa a partir d'una comanda d'un grup d'empreses que estan agrupades entorn a una fundació que es diu
i la intenció d'aquestes empreses és aconseguir professionals amb un nivell de formació molt alt. Ofereixen bé, que és tota una sèrie d'avantatges. És a dir, és el mateix món professional, els empleadors qui estan promovent la titulació. Per tant, entenem que el grau d'empleabilitat d'aquesta nova titulació serà molt alt.
Heu estat presents al Saló de l'Ensenyament, però feu jornades de portes obertes aquí a l'escola aquests dies? Sí, hi haurà... La veritat és que ara mateix no recordo exactament quines són les dates, però si tenim previstes diferents jornades de portes obertes, jo diria que la següent és a l'abril, si no recordo malament, el 29 d'abril. Després tenim una altra...
La jornada el 29 d'abril és una jornada presencial aquí a l'escola a la que expliquem de manera general tots els graus i els estudis de l'escola i a més oferim la possibilitat de visitar les nostres instal·lacions. Les aules, que és una cosa molt normal, però també el camp de pràctiques, laboratoris, etc. Hi ha una altra jornada presencial al juny, una vegada ja normalment han passat les proves de selecció,
que és el 25 de juny, i també oferim, des que vam estar tots tancats amb el drama de la pandèmia, tots ens vam acostumar durant un any, un any i mig, a treballar a través d'ordinadors, etc. També oferim quatre jornades de portes obertes virtuals, però cadascuna d'aquestes està dedicada
a una de les titulacions, una ciències agronòmiques, una paisatgisme, una alimentària, un altre, sistemes biològics, són virtuals.
Les mantenim perquè ens vam adonar que permetia a molta gent que potser no es podia apropar a l'escola entrar en contacte amb nosaltres. I aprofitem el fet que siguin amb ordinador, que ho fa més fàcil per alguns temes, per convidar. És a dir, no són jornades en què s'expliquen tots els graus, sinó que es parla específicament d'un d'ells. I el que fem és convidar el coordinador del grau,
i convidem també a un parell de graduats i a un parell d'estudiants d'ata recursos perquè entenem que moltes vegades per a la gent jove és més fàcil parlar, tenen interessos més propers, un llenguatge més proper, etc. Es va demostrar que era molt útil i així ho estem fent. Tenim el nou grau del que es preveu una jornada de portes obertes, si no recordo malament, presencials
Jo diria que la setmana després de Setmana Santa. Sí, amb una d'aquestes dates. Jo diria que potser, a veure, la setmana després de Setmana Santa, jo diria que el dia 8 o 9. En principi el dia 8 o 9, sí.
per a més d'informació, es poden adreçar també a la vostra web per confirmar aquestes dates. Sí, exacte. En principi, tant a la nostra web com a la web del campus.
Molt bé, doncs Ruís Maldonado, sotdirector de mobilitat, promoció i coordinació de passejisme de l'Escola d'Enginyeria Agronimentària i Biosistemes de l'UPC, aquí a Castelldefels. Moltíssimes gràcies per haver-nos oferit tot aquest mental d'informacions respecte al nou grau i als graus que ofereix actualment la vostra escola. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Tras sufrir un rebolino nos quedamos varados en una costa y en esta costa estaba la isla donde vive Lurritamuerto. Este es el programa de la radiodifusión mundial que te presenta el mejor panorama del rock y del pop mundial. Lurritamuerto en Radio Cassellefels cada jueves a partir de las 8 de la tarde. No te lo pierdas. Ahí sí son.
al magazine de Radio Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
Fiesta Forever Come on and sing my song All night
Fins demà!
Yeah, I said, everyone you meet, they're jamming in the street all night long.
Així som. Al magazín de Radio Castelldefels. Ana López.
Doncs parlem amb la Yolanda Zamora, bibliotecària de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado, de les novetats que han aparegut a la Biblioteca B, no han aparegut com bolets, que han entrat, que ja estan disponibles per a tota aquella gent que li agradi llegir sobre treballs molt diversos, com sabreu. Què tal? Bon dia, Yolanda.
Bon dia, aquí de nou. Molt bé, encantats de tenir-te amb nosaltres. Començem a parlar per un títol divulgatiu, l'interna màgica de les revolucions en Varsovia, Budapest, Berlín i Praga. El s'autor, el Timothy Garton, no? Ash. Exacte. Sí, bueno, ja ha arribat la primavera i avui, Anna, us portem revolucions.
Llavors, La linterna màgica, les revolucions de l'89, com comentaves, està editat per la llitoria del Taurus i és un relat personal en primera persona de l'analista i professor britànic Timothy Garton Ash. El que tracta és la caiguda del bloc comunista i és que Garton Ash va ser testimoni de les eleccions parlamentàries lliures a Varsovia, les primeres eleccions, de la caiguda del mur de Berlín.
que ho tenim molt present, el funeral del primer ministre hongarès Imre Nagy, 30 anys després de la seva execució, que en realitat va ser l'any 58, però no es va celebrar el funeral fins 30 anys després.
I va existir també la revolució del vellut a Praga, on vèiem els estudiants amb una manifestació pacífica lluitant per la democràcia i la llibertat. Parlem del 89, estem al 2026 i la revolució és per sempre. En definitiva, és un testimoni directe de la desintegració del bloc comunista.
Doncs el següent llibre que podem trobar com a novetat a la biblioteca, Una solitud massa sorollosa, de Bochumil. Ah, exacte. És un novel·lista txec. Us hem portat l'edició publicada per Nabona.
i és metaliteratura. És un llibre curt sobre llibres i manifestacions culturals perseguides, prohibides i inclús destruïdes. El protagonista és en Han i ens relata en primera persona que us llegeixo unes línies del principi.
En Han ens diu, fa 35 anys que treballo en paper vell i aquesta és la meva love story. Fa 35 anys que prenso llibres i paper vell, 35 anys que m'empastifo amb lletres, fins al punt que sembla una enciclopèdia, una d'aquelles de les quals prou n'he comprimit. En tot aquest temps, unes 30 tones, soc una gerra plena d'aigua viva i d'aigua morta.
Bueno, en Han té una vida marginal. És una vida grisa, fosca, solitària, però alhora és especial. I és que en Han ens podria recordar a les persones llibres de Fahrenheit 451, de Bradbury, que d'una manera...
per mostrar resistència i fer front a la cremada de llibres, es convertien aquelles persones en persones llibres perquè no es morissin les històries, no fossin censurades o destruïdes. I en Han podria recordar-nos un d'aquests protagonistes.
I una novel·la que té un nom curiós, Tango Satánico, que és del primer novel de literatura. A veure si ho pronuncio bé. Laszlo Krasnachorkai. Bé, exactament. Jo ho pronuncio així també. Sí, com veníem de...
de les revolucions del 89, que hem passat per Praga, doncs exactament us portaven per això Tango Satànico, publicat per Acantilado. Com m'has comentat, Anna, és perquè l'any passat l'Aslo Krasnajorkai va ser el Nobel de Literatura del 2025 i
I us portem la seva primera novel·la. És la història d'uns personatges, perquè és una novel·la coral, amb un munt de personatges, amb un entorn, amb una regió rural, que l'autor la descriu perfectament. No és un lloc concret, però nosaltres, com a lectors i lectores, ens podem imaginar una zona molt concreta.
I allà resideix una cooperativa de camperols que porten una vida simple i avorrida i que esperen que passi alguna cosa miraculosa. I realment passa, perquè apareix l'Irimiàs. L'Irimiàs és un personatge que havia desaparegut, que de fet la comunitat donava per mort, i de sobte desapareix i torna prometent-los un futur millor.
Llavors, això és esperança per aquella comunitat. És una novel·la rural, com hem dit, és una novel·la coral, és una novel·la irònica, que això també és benvingut, i...
Per què tango satànic? Tango perquè és una novel·la circular, com seria ballar un tango, amb la seva essència. I també us portem aquesta novel·la perquè va ser adaptada l'any 94 pel director Belatar. Va ser una pel·lícula en blanc i negre
amb una durada de set hores, set hores i mitja aproximadament, si sí, alguna cosa espectacular. I és també així des del bibliotec a fer-li un petit homenatge a aquest director, Belatar, que ens va deixar recentment al gener del 2026.
Doncs, canviant de tema, bé, tornem de nou a parlar de revolucions. En aquest cas, crec que era la revolució de los claveles que es va fer a Portugal i és un llibre d'Hugo González. També, en aquest cas, és ficció, és novel·la, Iolanda? És novel·la, és novel·la històrica.
del periodista Hugo González, està publicat per Libros de l'asteroide i és una novel·la sobre el trànsit de la dictadura de l'estat novo a la democràcia. Com tu deies, ens situa justament en el moment posterior a la revolució dels clavells.
És una història lineal que entrellaça les vides dels seus protagonistes, en concret és la família Estor, formada per una mare i tres fills, i entrellaça les històries individuals de cada un dels personatges amb la col·lectiva i com cada un d'ells viuen aquest moment de canvis positius.
polítics, socials, a partir d'aquesta revolució. Aquest llibre va guanyar el Premi Literari Portugués molt reconegut, el Fernando Namora, l'any 2024.
Una altra pica d'ullet seria que l'Uo González ha estat comparat, salvant les distàncies, amb un gegant ater candidat del Nobel de Literatura, en aquest cas de Portugal. Vull dir que un escriptor portuguès...
Sara Mago ja el va guanyar, però sempre estava ja amb un altre autor que ens va deixar recentment, l'Antonio Lobó Antunes. I també des de la biblioteca volíem mencionar aquest autor. Doncs en aquest cas, un llibre ambientat a Cuba, Morir en l'arena de Leonardo Padura.
Sí, perquè Cuba de tota l'actualitat, per això hem portat un llibre ambientat a Cuba, i qui millor que Leonardo Padura, que és el cronista de la Cuba contemporània, de la societat cubana contemporània. Morire l'Harena està publicat per l'editorial Tusquets, és una novel·la social, és una novel·la familiar,
que també ens agraden molt les cagues familiars i amb un element molt important en aquest cas que també és una novel·la negra per durar recuperar la història d'un parricidi per desveiar els secrets familiars els desitjos de venjança i les segones oportunitats
La història transcorre al llarg de 50 anys. Són 50 anys d'una història familiar, però també d'una història d'un país, indirectament. I està estructurat en tres parts. Una primera que es titula El horizonte, una segona que es titula La orilla, i la tercera que és Morir en laena, que dona títol al llibre. I les tres parts tenen uns títols molt poètics.
Doncs una novel·la ambientada en Cuba, una altra ambientada a Barcelona. Una noia a la ciutat de la Mercè Ibar, que és una altra cronista, en aquest cas de la ciutat com tal. Exacte, perquè la Mercè Ibar seria com una cronista també cultural. A Una noia a la ciutat, que està publicat per Anagrama, la Mercè Ibar,
ens explica com arriba a la ciutat procedent de Saïdí, el seu poble natal, a la província d'Osca. I comparteix que es troba a nivell cultural, a nivell... Quina geografia urbana, quin paisatge urbà es troba en contrast d'un poble amb una ciutat. I per aquí també voldria...
donar importància a les aportacions culturals, referències musicals, inclús a través de fotografies i imatges que es recull entre línies. La Marseille Vars...
Si tanc les seves línies, diu... La pell de la meva Barcelona, la textura carnal dels meus somnis. Aquest serà al principi perquè aquest fou al principi. Em vaig dir aquell dimecres de juliol, acompanyada de la forma que vam ser, la forma que ara en som. Que també és que és molt poètica, la Mercè Ibar. I tant. Doncs, canviant de tema, perquè en aquest cas és una novel·la gràfica, la que ens porta és que és l'espera de què un suc gendri quim. Vaja, amb els noms, de veritat, que...
Bueno, perquè saps què passa? No, home. Saps què passa? Que ens arriben tantes coses tan diferents. És que és una finestra, realment. Tot el nostre fons és una finestra al món. I, clar, hem parlat d'Europa, hem parlat de Cuba...
i ara ens falta Àsia, Àfrica, que és el que ens vindrà. Com has dit, és la il·lustradora que em subgenriquim i que està treballant en una trilogia sobre la història de Corea durant el segle XX, centrant-se en els personatges. Fa uns anys, amb la primera entrega, va arrencar aquesta trilogia, que és Herba, sobre l'esclavitud sexual, les dones de consol i les cases del compartir,
i ara, com comentaves, Anna, arriba a l'espera publicat per Reservoir Books. És també en blanc i negre, la tècnica és en blanc i negre, i el que fa la Gendry Kim és, a través de testimonis, donar a conèixer les històries familiars, l'èxode i les separacions provocades pel repartiment territorial entre Estats Units i la URSS un cop acabada la Segona Guerra Mundial. I l'espera, en aquest cas, és la d'una dona de 92 anys,
que espera el retrobament amb el seu fill. Doncs, camin d'assumpte, perquè ens anem a Àfrica, ara, com deies, unos cuantos sueños de Chimamanda a Ditché, Nigeria.
Exacte, perquè, clar, parlem de literatura africana, però Àfrica és molt gran, i el contrast entre Àfrica del Nord, l'Àfrica negra, i dins de l'Àfrica negra cada país, i aquest en concret, la Chimamanda Gonsiadichi és una escriptora nigeriana, i les novel·les, tot i que els seus novel·les transcorren en escenaris múltiples, als Estats Units, a Anglaterra, se centra en Nigèria.
Llavors l'havien conegut per Americana, l'havien conegut per Mitzel Groc sobre la història de Biafra i ara arriba amb uns quantos sueños publicats per Random House. També és una novel·la ambientada, com hem dit, als Estats Units i Nigèria. Les protagonistes de la Chimamanda, ha dit si sempre, són dones. És literatura femenina escrita per una dona i amb un transfons feminista.
I la Ximamanda Ditchie també s'encarrega de deixar-nos veure que hi ha dones nigerianes que tenen un nivell universitari i que tenen un nivell econòmic i un nivell cultural com a qualsevol altra zona. Vull dir, per si hi havia algun dubte, no? Vull dir, hi ha...
Molt coneixement. Llavors, en aquesta novel·la, les protagonistes són quatre dones i totes tenen uns quantos sueños, com diu el títol. La protagonista principal és la xamaca, que vol una relació sentimental de qualitat.
El somni de la Sikora, que és la seva millor amiga, és la maternitat. La tercera protagonista és la seva cosina Homelogor, que el que vol és un món més just. I l'última protagonista, i que és un homenatge a la seva mare en el fons, com diu a la nota de l'autora, és la Cariator que assumia amb els Estats Units, amb el somni americà.
És una novel·la coral, és una novel·la molt ben escrita, però és complexa. Vull dir que s'ha d'estar ben centrat o centrada per seguir-la. Molt bé. Doncs dues mencions. Una de la gran família que...
és l'autora de la qual és Antonia Carré-Pons i va ser la millor novel·la de l'any 2025. En quin sentit per part dels editors de premsa? Fa el cap de setmana aquest no, l'anterior, vam celebrar la nit de les lletres catalanes
i llavors justament aquesta novel·la va ser reconeguda com millor novel·la en català 2025 i per això us la portem perquè sapigueu que la tenim disponible a la biblioteca i coincideix que reuneix molt dels temes que hem tractat al llarg de tota aquesta conversa perquè és una nissega familiar, és la història de dues dones, de dues germanes
que semblen molt diferents, i ho som, però també tenen molts elements en comú. I també hi ha un element de contrast i element revolucionari a partir de trepitjar la universitat i veure altres mons. Llavors, ens ho portem per aquest motiu. La gran família està publicada per Club Editor, una petita editorial.
Molt bé. Mira, a ti també ens serveix per observar com encara que els llibres siguin editats per petites empreses, petites editorials, doncs no les rebaixen res la qual la seva qualitat. No, ni molt menys. Està bé saber-ho. La segona menció, Yolanda, «La inquietud de la noche». Aquesta novel·la no va rebre el Premi Booker Internacional l'any 2020.
Sí, us l'hem portat, entre altres coses, perquè ens arriba molt poqueta cosa d'Holanda i llavors hem volgut donar-li també visibilitat. També perquè l'autoria és de Marieke Lucas-Rigbelner, que com dius va ser una de les persones més joves perquè només amb 28 anys va rebre el reconeixement del buquer internacional, en aquest cas l'any 2020, i va ser amb la inquietud de la noche.
Està publicat per temes d'hòi. Ja ens havia arribat Mi querida favorita, que és una novel·la posterior, i ja rondava entre les nostres prestatxeries, però la inquietud de la noix és especial per aquest reconeixement, per la joventut de l'autoria en el moment que se li reconeix aquesta qualitat.
I és una novel·la autobiogràfica sobre el dol en una família ultra-religiosa, on la Bíblia és el que regeix aquella comunitat. Molt bé. I acabem amb un assaig filosòfic, el dret a les coses velles, l'autor del qual és Juan Evaristo Valls Boix. Exacte. Perquè volem...
Diversitat. Diversitat. Volem revolució i volem esperança. I és una lectura molt maca. És un assaig, és filosofia, però és un manifest en realitat contra la tirania de la productivitat i una defensa del dret de tothom a aturar-se
a la paressa i que no sigui només el privilegi d'uns quants, d'un grup reduït, sinó que tothom tinguem aquesta vida més holgada, com diu el subtítol. Molt bonic. Acabem amb una reflexió filosòfica d'aquelles que ens fan pensar. Exacte. Doncs, Helena Zamora, des de la biblioteca, moltíssimes gràcies per portar-nos totes aquestes novetats que ja es poden trobar per portar-se a casa i gaudir de la literatura, com sempre.
Molt bé, totalment disponibles per vosaltres. Moltes gràcies. Fins un altre moment. A tu, adeu. Així som. Així som. El magasín de Ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!