logo

Castelldefels AIXÍ SOM, 11 a 12 h

Magazine matinal de ràdio Castelldefels amb entrevistes a les persones protagonistes de l’actualitat local i seccions fixes com l’espai de tertúlia política “Castelldefels Coffee”, “Trobades amb l’UPC”, “Càpsules de Salut” o “La Biblioteca al dia”, entre d’altres. Magazine matinal de ràdio Castelldefels amb entrevistes a les persones protagonistes de l’actualitat local i seccions fixes com l’espai de tertúlia política “Castelldefels Coffee”, “Trobades amb l’UPC”, “Càpsules de Salut” o “La Biblioteca al dia”, entre d’altres.

Transcribed podcasts: 26
Time transcribed: 1d 0h 17m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Castelldefels. Castelldefels, avui. Bon dia, ara al budget informatiu Castelldefels. Avui fem un repàs ràpid i clar a l'actualitat més pròxima. A continuació, els tres titulars que centren l'atenció informativa a aquesta hora.
El Fòrum Empresarial del Llobregat ha organitzat aquest matí un des de juni amb la presència de l'alcalde Manu Reyes per parlar sobre la situació actual i les perspectives per al teixit empresarial de la ciutat. Després de la intervenció de l'alcalde s'ha obert un espai de col·loqui amb les empreses participants per debatre tots aquells assumptes que afecten el desenvolupament econòmic i social del territori.
Els hotels a Castelldefels s'omplen amb els congressistes del Mobile World Congress. Aquest congrés mundial del mòbil del 2 des d'ahir fins al 5 de març a Fira Gran Via ha propiciat que els establiments hotelers de la ciutat estiguin al complet de la seva capacitat, també pel que respecta a la policia local amb els Mossos d'Esquadra coordinant accions preventives de delictes a la nostra ciutat.
I el club bàsquet Castelldefels Senior Femení ha aconseguit aquest passat cap de setmana la seva dinovena victòria consecutiva. Les Lila acumulen 63 partits sense perdre en Lliga, sumant campionats anteriors, després de guanyar a la pista de la Unió Bàsquet-Jafià un 35 a 64.
I fins aquí els principals titulars d'aquesta hora al butlletí Castelldefels. Avui tornarem puntualment en una hora amb una nova actualització informativa. Fins després.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels, gaudeix avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te l'ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imàgin i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya. Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització full hybrid Titec autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de veu polsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
El tiempo pasa y pasa. ¿Necesitas un implante? ¿Tienes dudas? En Vitaldent tenemos la mejor opción para ti. Descubre nuestra implantología inteligente. Un método más preciso y mínimamente invasivo que hace la colocación del implante más sencilla. Ahora con 200 euros de descuento en Implante Más Corona. Vitaldent. Porque tu boca es todo. Consulta condiciones en vitaldent.com Ahí sí son. Ahí.
El magasí de ràdio Castelldefels.
Per cert, dissabte aniràs al partit. Vols que quedem per esmorzar? I tant. Quan deixem les nenes, anem a esmorzar. Perfecte, perquè ja hem de ser a les vuit del matí, oi? Un altre diumenge que toca matinar. Sí, però aquesta temporada val la pena. Estan jugant molt bé. Trobo que totes les jugadores estan a l'altura d'un equip de primera.
A punt de salt. En català, per indicar que dues persones o coses es troben en un nivell d'igualtat respecte d'una qualitat o aptitud, diem estar a l'altura. Per exemple, les jugadores estan a l'altura d'un equip de primera. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Castelldefels arroba cpnl.cat
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I wanna tell you it's a slave of me
Així som. El magasim de ràdio Castelldefels. Europa. Món.
Efectivamente, en la segunda de estas entrevistas hoy hablamos con Brian Tapias, vecino de Casellefells, fotógrafo que nos hablará también de su visión en aquellos sitios por los que ha estado con su cámara y del trabajo que realiza habitualmente. Buenos días, Brian. Muy buenos días, Ana. Tú formas parte de una empresa Casanova de fotografía que me comentabas que es referente en toda España y en buena parte de Europa también. ¿Por qué?
Correcto, bueno, pues al final somos una empresa muy grande, 63 trabajadores que nos dedicamos al tema asesoramiento profesional, personal, damos formaciones,
Montamos platós, clínicas dentales, todo el tema de equipos de fútbol y luego también, sobre todo, la gente profesional que lleva muchos años confiando en nosotros, es donde confían en venir a comprar su equipo, ver las novedades,
También tenemos cosas muy chulas como poder probar el equipo antes de comprarlo, que esto es algo interesante a la hora de decidirte si tiro por un lado o si tiro por el otro. Y creo que es una de las pocas cosas que el resto no tiene, ¿sabes?
Además, se ofrecen, yo creo, un servicio muy interesante que son charlas de formación a aquellas personas que deciden viajar en el exterior, quieren hacer un tipo de fotografía determinada, vos dos les orientáis.
Correcto, tenemos tanto formaciones a nivel como el tema viajes. En el tema de formaciones hacemos varias durante el año, sobre todo hay como dos o tres semanas que cada día vienen como cuatro o cinco profesionales elegidos por cada marca, por Canon, Nikon, Olympus...
Fujifilm, Sony, lo que sea, y cada uno habla de una historia. Hay quien es profesional en tema iluminación, en tema bodas, retratos, tema fauna, tema viajes, etc., tema street. También ahora hace poco hemos organizado el Fotoforum, que es una feria en Barcelona
que es la más importante a nivel Europa, donde reunimos todas las marcas del sector y organizamos más de 30 charlas. Luego organizamos en un auditorio gigante, vienen fotógrafos de talla mundial tipo...
Albert Dross, Paolo Robertsi, Alex Webb, Michael Kena... O sea, sí, sí, la liamos parda. Oye, además, me hablabas de que estáis al tanto de la última tecnología por lo que respecta a las cámaras fotográficas, pero también en la tienda tenéis el espacio para una cámara vintage, como es la Leica. ¿Por qué es tan importante esa cámara? Bueno, Leica al final es...
Es tope de gama a nivel fotografía, con la construcción de sus cámaras, de sus lentes, la calidad de sus cristales, etc., pues al final vienen desde hace muchos años, igual que muchas otras marcas.
pero sí que es verdad que a nivel construcción, calidad, etcétera, son números uno. No es que sean vintage porque a día de hoy fabrican cámaras digitales también de muy alto nivel. Son cámaras que valen bastante dinero, que la gente que compra ya sabe exactamente lo que compra.
Como si vas a Louis Vuitton, ya sabes lo que te va a costar un bolso, etc. Pero sí, son unas referentes. Yo creo que a nivel... Estarían Hasselblad y Leica como lo más top. Sí, sí, sí.
Pues hablábamos de la fotografía viajera. Tú mismo eres una persona a la que te encanta viajar y cuando viajas haces fotos también, ¿no? Sí, tengo una furgoneta y me encanta todo el tema naturaleza, desconectar de la ciudad, pueblo, etcétera.
Y es un hobby bonito, es un hobby que, bueno, realmente uno se podría dedicar a ello, pero sí que es verdad que cuesta, que es difícil hoy en día dedicarte a menos de que hagas tipo eventos o bodas, comuniones, etcétera, que es algo que yo he probado.
ningún problema, pero no es lo mío, no me gusta, no me llama, entonces dejé la fotografía de este tema profesional como un poquito apartada porque me daba cuenta que lo que a mí realmente me gustaba era estar tranquilo con mi trípode, haciendo fotos a un paisaje, viendo un atardecer durante horas y todo esto ya lo estaba dejando de hacer. Entonces, bueno, me encantó volver a recuperar esa esencia y centrarme solo en lo que a mí realmente me llama
y bueno, es un hobby que también te hace querer ir a ver otros países, otros paisajes, organizar... Todos sabemos que un paisaje es como... O sea, un viaje es como tres viajes, el organizarlo, el disfrutarlo, vivirlo y luego a través de las fotos el recordarlo y darle tu toque, etc. Entonces, bueno, muy chulo.
Una cosa que yo creo fundamental a la hora de fotografiar paisajes o la naturaleza es la paciencia.
Correcto, correcto. Esperar el momento justo o el que tú quieres. Sí, muchas veces para hacer una fotografía antes vas a ver ese entorno, cómo está ese paisaje, estudias un poquito la zona, desde qué ángulo te gustaría hacer la foto y luego una vez, ya lo tienes todo un poquito claro, es volver exclusivamente a hacer la foto, sea la hora, la luz que buscas...
Muchas veces tienes que volver dos y tres veces porque, mierda, no ha salido, se me ha tapado el cielo, no ha salido esa luz bonita que yo esperaba y requiere de paciencia a nivel de si te lo tomas como un poco más estrictamente, un poco más estricto. Y perseverancia, claro. Correcto. Oye, de los países que has visitado, ¿con cuáles te quedaría así por qué?
Siempre tengo como dos tipos de país o de sitios totalmente diferentes. Una es tema playas, Asia me encanta, Indonesia es mi país favorito y luego a nivel furgoneta, montaña y todo esto sin ningún tipo de duda Dolomitas y Suiza.
Es algo donde mejor me lo paso, no requiero de ningún tipo de hotel, puedo estar a mis anchas, que hoy me quedo aquí tres días, pues me quedo tres días, que me quedo uno, pues uno, puedo moverme con tal libertad. Y este tipo de trekking, paisajes, etc., realmente son los que a mí más me gustan.
También me gusta, como he dicho mucho, el tema playa, playas de estas paradisiacas, etc. Y la cultura de Indonesia me gusta mucho. Ahí has hablado, en el caso de Indonesia, del paisaje, de lo que es la naturaleza en su estado más puro, pero después también de una parte cultural.
Sí, sí, sí. También lo que me gusta mucho de estos países pues obviamente es su comida, su gastronomía, su cultura, vas por las calles, hueles a inciensos, los templos... El año pasado tuve la suerte de ir a Japón durante tres semanas con un amigo, me encantó también, pero si me tengo que quedar con algún tipo que he estado en varios sitios, Tailandia,
Vietnam, tema Singapur, Malasia, todo esto, me quedaría con Indonesia. Ahora que hablas de viajar con un amigo, ¿este tipo de viajes es mejor hacerlo solo o acompañado? En este caso, la persona que te acompañe tiene que tener un poco la misma visión que tú.
He hecho de todo. Realmente, cuando tenía pareja, pues, obviamente, esa persona tiene que tener mucha paciencia. Yo ya intento distribuir el viaje un poco diferente, intentar hacer solo las dos o tres fotos buscadas para tampoco cansar a la otra persona. Pero sí, cuando vas solo puedes hacer, obviamente, lo que tú quieres, estarte el tiempo que quieres y tal.
Y viajar acompañado de alguien que le guste también lo mismo que a ti es para mí lo más top. Es una maravilla, la verdad. Pero eso es más difícil, ¿no? Quizás. Bueno, trabajando yo en la tienda, pues sí que es verdad que con algún compañero, algún viaje que he hecho, tipo Lofoten, Noruega y todo esto, que también es uno de los sitios que más me ha impactado, pues íbamos un poco todos a lo mismo, a hacer fotos. Entonces, en ese sentido, lo tengo...
Yo creo que un poco más fácil porque conozco a bastante gente. Auroras boreales, ¿no? Auroras boreales, quedarte pasando frío dos, tres horas ahí a menos 15 grados para esperar poder conseguir esa foto buscada, soñada. Sí, sí, sí. Es tener vocación, ¿eh? Es tener vocación.
Sí. Bueno, al final, si haces algo que te gusta, es como... Da igual, ¿sabes? Invierto el tiempo que pueda, que no va a ser ningún tipo de esfuerzo, como decirlo. Luego, cuando ves la imagen plasmada ahí en el ordenador, ese clic que dices... Es una satisfacción y un orgullo muy grande. ¿Y has pensado en hacer algún tipo de exposición con esas fotos?
La verdad es que antes hubo una época que me presentaba a concursos. Gané un par de concursos chulos. Uno fue como la mejor foto de Cataluña en 2021, si no recuerdo mal. Y luego también a nivel mundial gané, a través de Agora, gané el tema de la mejor foto viajera del mundo en 2020.
que salgo ahí en la tienda de campaña con un paisaje espectacular, unas montañas de fondo. Y sinceramente no me he metido en el mundo de las exposiciones. Me gustaría hacer una. No sé si es por tema tiempo o pereza. Hay que hacer muchas impresiones, que te las hagan bien. Realmente yo lo tengo fácil, pero nunca me ha dado por hacer una exposición. Me gustaría. Es algo que tengo pendiente.
Has hablado de fotos de paisajes, de sitios espectaculares, pero también comentábamos antes de empezar que hay ciudades como, por ejemplo, París de Europeas o Londres o cualquier ciudad italiana, que es difícil hacer una foto que no haya hecho antes alguien, ¿no?
Se pueden hacer fotos que no ha hecho alguien, pero al final las fotos más llamativas, etc., o al menos para tener algo fijo, sí que es verdad que son sitios muy concurridos, que se fotografían desde todos los ángulos, que hay...
50.000 personas en los sitios y al final lo que intentas es buscar esa foto que no hayan personas, con una luz bonita, levantándote súper temprano para conseguir un poco, pero al final lo que es el encuadre, el paisaje, etc. Muchas veces sí, están ya fotografiados por otro tipo de gente, pero no pasa nada porque al final tú lo que buscas es
darle tu toque personal, las condiciones del tiempo serán de una manera o de otra, entonces cada una de las fotografías es diferente aunque sea el mismo sitio.
¿Hasta qué punto las redes sociales, por ejemplo Instagram, que quizá es la más gráfica, contribuye mediante los influencers a que se conozcan sitios recónditos y lo dejen de ser? Hay gente que le da rabia a eso, ¿no? Que de repente un influencer pone de moda un sitio y a la semana o a los meses siguientes se llena de personas y ese sitio pierde el encanto completamente o es una fotografía engañosa porque está retocada o no muestra lo que es en realidad.
Sí, bueno, al final es lo que tienen las redes sociales. También a estos países desconocidos les va muy bien que les crezca el turismo, pero hoy en día sitios que no conozca la gente... Ahora se ha puesto muy de moda Yemen, por ejemplo, algo que en Arabia Saudí y tal...
paisajes que antes o sitios donde la gente no iba, ahora está a petar. Entonces, bueno, sí, es lo que tienen las redes sociales, que por un lado dices, hostia, qué chulo, me encantaría visitar este sitio, poder fotografiarlo, pero ya sabes que es un sitio donde va a estar... Hay pocos sitios ya que no estén explotados realmente.
Y aunque queden pocos sitios, a ti, ¿cuál te gustaría visitar, fotografiar y qué aún no has ido? Uf, muchos, muchos. Hay uno que tengo muy pendiente, que es como, jolín, cómo no he ido todavía, que es Islandia, por ejemplo. Islandia es Perú también, pero Islandia es uno, a nivel fotográfico, es un sitio que me encantaría ver, incluso verlo en dos épocas del año, totalmente en invierno,
y en verano, y lo tengo muy pendiente, la verdad. Pero hay muchos sitios, muchos sitios. El mundo es muy grande, ¿no? Sí, un safari, por ejemplo, en Casanova, que organizamos con Chamorro, que es un referente a nivel safaris, fotografía de fauna y tal...
es algo que tampoco he hecho nunca, sería como un safari diferente porque él sí que va con rangers, agentes rurales de ahí que va por zonas que no es el típico safari de hoy en día que te encuentras 20 coches fotografiando el mismo León que a mí esto es algo que me echa un poquito para atrás, me da un poco de pena si no sería como un safari más exclusivo que entras en zonas donde la gente no tiene acceso, etcétera, es algo que también me gustaría vivir.
Pues, Brian, te agradecemos mucho que has venido hasta aquí, que nos hayas contado tu pasión por la fotografía, que nos hayas puesto por delante esos sitios increíbles de todo el mundo que has podido visitar y que visites los que aún te quedan por azar. Eso esperamos. Pues muchas gracias, Ana, por todo. Gracias, Brian Tapias. Buenos días.
Castelldefels. Europa. Món. Així som. El magazín de ràdio Castelldefels. Indianàpolis. El programa de música hindi de ràdio Castelldefels.
Presentado por Mode Rodríguez. Todos los viernes a las 10 de la noche. Música
Fins demà!
These worlds look different Nothing's new Just days in distance
I want to be 16. I want to be 16. I want to be, I want to be...
Tu ser, transubstancia, mi sudor, el vino que bebes en cada beso. Tus pies no se hunden en los lagos de mis lágrimas, lágrimas,
Tu saliva siembra la luz.
Es un milagro cada vez que me amas.
Resucita mis músculos dormidos, mis latidos sepultados, latidos sepultados, tus manos. Cuando me tocan, curan mis heridas, más invisibles, más invisibles.
Fecunda peces que se multiplican.
Es un milagro cada vez que me amas. Es un milagro cada vez que me amas. Es un milagro cada vez que me amas.
Es un milagro cada vez que me amas Es un milagro cada vez que me amas
Es un milagro cada vez que me has.
Fins demà!
Aixi som. Al magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Escoltàvem abans un poeta com és Lluís Eduardo Aute i ara parlem d'altre d'Aron de Balaguer, però el seu nom a literatura és Aron de Balmar, perquè el dia 6 de març presenta a la Biblioteca Ramon Fernández Jurado el seu segon llibre de poemes titulat Un art de colors vius, Nimba al seu cap.
A la biblioteca es pot trobar exemples del seu primer llibre de poesia, també, Metxina Legal. I, a més, l'Aron té una gran vinculació amb un dels seus reversàvis paterns, l'Arcadi Balaguer i Costa, que té un carrer llastament dedicat a la població fins als anys 70 i tenia algunes finques, inclosa la Masia de Can Gomar, que és la que ocupa la Casa de la Cultura Ara. I en Guanyes fa 140 anys del seu naixement. Què tal? Molt bon dia, Aaron.
Molt bon dia, gràcies per convidar-me. Que bé, amb aquesta relació amb l'Arcadi Balaguer i tot el patrimoni, podem dir també cultural, de Castelldefels, no? Sí, sí, fins fa uns anys no sabia que fins i tot la part de l'església eren terrenys de la família que els va cedir a l'Ajuntament per construir, per exemple, una de les escoles. Sí, sí.
Sí, sí. Que curiós. Doncs tu també tens relació amb la cultura, és estudiant de Filologia Catalana i, a més, tens dos blocs, Ossia de Literatura i System of Wars, i vas guanyar la Flor Natural en la 29a edició de la Florals d'Ellesa de Val. Bé, explica'ns com et decideixes fer producció literària i més poesia, que és el gènere on t'expresses tu ara.
Doncs des de ben petit que a casa hem estat lectors. La meva mare m'acompanyava quan tenia 5-6 anys a l'escola i ens inventàvem cançons anant cap a l'escola. En el trajecte. Sí, sí, en el trajecte, caminant. Perquè, bé, vaig néixer a Sant Quat del Vallès i ens vam traslladar al cap de pocs anys a Torlàvit, que és un poble més petit,
rodejat de vinyes i era el lloc ideal per poder créixer, per poder desenvolupar-me i ser autònom. I res, doncs... Torn a la vida anava amb això, amb la meva mare caminant fins a l'escola, inventant-nos cançons. Jo de més grandet, canviant d'escola per raons personals,
i a l'escola deu o onze anys, com sóc més aviat... Sí, a mi m'agrada fer amics i relacions públiques, però els companys no vaig tenir la sort de tenir bons companys, per tant, aleshores el pati em quedava apartat escrivint poesia, llegint també llibres i revistes,
I ja de més gran, als 13 anys, em regalen els dos primers llibres de poesia, així més seriosos, perquè abans sí, havia rebut llibres de poesia, però per infants, estil Miquel Martí Pol, o també recordo un llibre sobre diferents objectes quotidians, com unes sabates,
poesia per infants però després de més gran amb 13 anys em regalen un llibre de Josep Carné és una antologia poètica de la MOLC edicions 62 i la Caixa i després una altra antologia bufa de Pere Quart
i a partir d'aquests dos autors m'endinso en el món de la poesia continuo escrivint poesia als 17 anys descobreixo el corquet de Josep Carné un altre vessant més acadèmica no pas així com ha passat temps i després amb 18 anys descobreixo Canico de Josep Verdaguer perquè me'l regalen per l'aniversari dels 18 anys i Josep Verdaguer s'ha convertit en el poeta de referència
Jacin Verdaguet que és un poeta molt peculiar també, no? Què ressaltaries d'ell? Doncs la seva trajectòria poètica és bastant peculiar pel seu temps, perquè comença sent un poeta renaixencista, estil Canigó o l'Atlàntida. Bé, de fet, l'Atlàntida és el primer llibre de poesia pel qual és conegut,
és més detall neoclàssic, segons el professor que he tingut de romanticisme i renaixença a la universitat. Després publica Canigó, que és més detall romàntic, i acaba sent un poeta bastant simbolista, amb versos breus i sense rima i sense mètrica. Versos lliures. Sí, sí, vers lliures.
I com neix el teu primer llibre de porcia, com deia, Metzina Legal, que es pot trobar a la biblioteca aquí també? Doncs el primer projecte, Metzina Legal, s'havia de titular Veu interior, però les dues portades estan fetes pel meu oncle, que és dissenyador gràfic, i que em va fer escollir tres o quatre poemes que més volia ressaltar, que més em sentís...
orgullós havia escrit i li vaig dir dintre d'altres Magina Legal i per això el títol a més la portada s'inspira en el poema un ull i re, Magina Legal són escrits entre el 2020 i el 2024
El poema que dóna títol al llibre va ser inspirat a l'estiu del 2023. Estava esperant el tren cap a Barcelona perquè en aquell moment just havia acabat el curs i feia de lingüista en la Setmana del Parlament Universitari.
i vaig veure joves, bé, adolescents fins i tot, tornant de la Festa Major de Cunit,
Borratxos alguns, però també una minoria de drogats. Al mig de les vies. Al mig? Al mig de les vies, sí. Un tren s'estava apropant. I si no arriba a ser pels amics d'ells, que estaven una miqueta més sobris...
podrien haver acabat com en el poema. I a partir d'aquí vaig escriure el poema per fer reflexionar el jove sobre el que comporta l'albús de l'alcohol. Quin és el fil de tot el llibre?
Comparat amb el segon, Matxina Legal no està gaire estructurat, però sí que he intentat almenys que es pugui llegir d'una manera determinada.
S'hi poden trobar tres poemes dedicats a Verdaguer, s'hi poden trobar altres tipus de vers, dècimes, sonets són el predominant, però també s'hi poden trobar octaves reials i fins i tot algun que combino versos mètrics.
Doncs parlem ara del segon, aquest que presentes el dia 6 a la biblioteca. A quina hora? A dos quarts de set de la tarda. Dos quarts de set. Explica'ns una mica l'història del segon llibre, Unes de colors vius ni en va al seu cap.
De nou no s'havia de titular així, s'havia de titular Macedònia de versos, i el meu oncle em va proposar de canviar el títol per Un art de colors vius ni amb el seu cap, que és el poema que dóna títol a lliure, que és el que va guanyar la flor natural als 39 anys de corals a lleixa de ball. Quan vaig enviar-lo a l'editorial,
La major part de poemes que s'havien d'incloure en el projecte no han estat publicats. Vaig veure que no tenien suficient qualitat com per sortir en físic i vaig dir, tinc un projecte que estic fent, que és El cel i la terra,
volia titular-lo El cel i a la terra com a un homenatge a Jacín Verdagui perquè Jacín Verdagui té un llibre de poemes que es titula El cel doncs dic aprofito aquest projecte incloc els millors poemes del primer projecte que els hi vaig enviar i faig un de nou que és el resultat final
les tres primeres parts cel, llims i terra cel perquè són poemes més espirituals són sonets dècima seria la segona part llims que no són ni espirituals ni ternals
Les dècimes les vaig descobrir precisament a Filologia Catalana estudiant barroc i il·lustració. El rector de Vallfogona era un gènere poètic que ho utilitzava molt.
Són de deu versos cadascuna i aptes síl·labs, per tant d'armenor, semblant el sonet a l'hora de rimar. I després Terra, que són poemes més terrenals, dins els quals es pot trobar, per exemple, una temàtica social com València, inspirat en els fetes l'ha d'anar de l'any passat, bé de fa dos anys. Disculpeu.
I després, l'última part de totes, que es diu el company Saúl i Esmarc, perquè la major part de poemes segueixen un patrón bastant trobadoresc, dins dels quals el que dóna títol a llibre, però també s'hi poden trobar de temàtica social, com per exemple el repatge no és delicte dedicat a Pablo Hasél.
Ara mateix estàs fent un tercer llibre de poemes? Ara mateix estic fent un tercer llibre de poemes, que de moment no m'hi sento orgullós del resultat que està quedant, per tant, vaig escrivint i polint. Reescrius molt el que escrius? Intento reescriure, sí. Sobretot els poemes que mereixen ser reescrits. No tots els poemes mereixen ser reescrits.
Per exemple, a la taverna, el vaig escriure el 2019, està inclòs a un art de colors vius ni amb el seu cap, i el vaig escriure el 2021, quan vaig començar a escriure en mètrica, vaig adonar-me que hi havia un tipus de vers que predominaven el poema, que era Leptacilop. I per tant vaig dir, molt bé, com Leptacilop predomina,
faig tot el poema amb eptosíl·labs. I és una mica més extens del poema que vaig escriure originalment. En quant a l'extensió dels poemes, a tu et preocupa? O li dones la longitud que tu penses que ha de tenir la història?
No em preocupa massa. Sé que procuro senyir-me en l'estructura del poema. Si ha de ser en format sonet, serà un sonet ben fet. Però no em preocupa massa. Segons el to del poema, opto per un o per l'altre.
Doncs el resultat es pot veure, com dient, el proper 6 de març, a dos quarts de set de la tarda, a la Biblioteca Ramon Fernández Jurado, aquest donar de colors vius n'hi va al seu cap. I has pensat escriure sobre el teu besave alguna vegada, sobre l'Arcadi Balaguer? Doncs, de fet, tinc previst escriure un poema aquesta setmana dedicat a ell i el llegirem al final de l'acte.
Doncs moltíssimes gràcies per visitar-nos, Aaron, que sigui un èxit aquest segon llibre i, evidentment, els que continuïn després. Doncs moltes gràcies. Gràcies a tu. Un art de colors vius nimba al seu cap, segon llibre de poemes de l'Aaron de Balaguer, aquí al proper 6 de març a la biblioteca. Que vagi molt bé. Igualment, que vagi bé. Gràcies, bon dia.
Així som, al magazín de Radio Castelldefels.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
El tiempo pasa y pasa. ¿Necesitas un implante? ¿Tienes dudas? En Vitaldent tenemos la mejor opción para ti. Descubre nuestra implantología inteligente. Un método más preciso y mínimamente invasivo que hace la colocación del implante más sencilla. Ahora con 200 euros de descuento en implante más corona. Vitaldent. Porque tu boca es todo. Consulta condiciones en vitaldent.com.
Or is it just the drugs that we're on?
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Així som. El magasin de ràdio Castelldefels.