Castelldefels, avui. Bon dia, tornem de nou amb el butlletí Castelldefels, avui destacant tres titulars d'aquesta hora al municipi.
La Guaita tira endavant noves càpsules formatives per a persones emprenedores. Les inscripcions ja estan obertes per als nous cicles d'emprenedoria destinats a qualsevol persona amb una idea de negoci o projecte empresarial en fase inicial. Castelldefels compta amb noves unitats de papereres compactadores solars que reforcen l'actual xarxa de papereres intel·ligents. Funcionen amb energia solar i poden compactar els residus fins a 8 vegades més que una paperera convencional.
Aquest dijous, demà a les 7 de la tarda, estrena de cinema documental amb mirada a temes socials i d'actualitat a la biblioteca. El Docs del mes es titula Policia del diàleg, una pel·lícula dirigida per Susana Edwards amb subtítols en català. En aquest documental veurem un grup de persones amb conviccions fortes, unides per l'humor i una vocació comuna a defensar la democràcia amb el diàleg com a arma.
I fins aquí el repàs informatiu als títulars destacats d'aquesta hora. Tornem d'aquí una nova hora amb més notícies de Castelldefels. Fins ara.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Fins demà!
Fins demà!
quan ho deciso che facevo da me.
Així som. El magazine de radio Castelldefels.
Així som el magasin de ràdio Castelldefels amb Anna López Castelldefels Europa Món
Doncs efectivament comencem avui aquesta secció del programa que es realitzarà un cop al mes amb entrevistes amb persones, veïns i veïnes de Castelldefels que es projecten cap a l'exterior, que tenen activitat fora de la nostra ciutat, Europa o a tot el món. I ho fem amb la Sílvia Calvo, que és empresària i responsable de l'empresa Circular Fashion. Què tal, Sílvia? Molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per estar aquí amb vosaltres. Gràcies per venir. Va rebre precisament el Premi a l'Economia Circular en la setmana edició dels Premis Delta. Quin és l'objecte de la teva empresa? L'objecte de Sílvia Calvo a Barcelona és promocionar i promoure els beneficis i les oportunitats que aporta l'economia circular, com podem aprofitar els residus,
com podem aplicar l'ecodisseny i com això ens pot portar riquesa al territori local, a les nostres comunitats i poden aportar oportunitats de negoci. Quan vas pensar o en quin moment vas pensar que aquesta seria una bona oportunitat de negoci en un sector on desenvolupar la teva activitat?
Primer va ser un impacte molt gran. Jo, com a usuària de tèxtils, ens hem aixecat tots avui i ens haurem vestit. Una de les coses és que haurem sortit al carrer, potser sense esmorzar, però sí que hem sortit vestits. La qual cosa és una cosa que...
és una cosa habitual nostra de tots els dies, però no hem parat a pensar quins són els efectes del que es diu el fast fashion, de la moda ràpida. Cap allà el 2011 vaig anar a Biocultura i vam fer una xerrada sobre eco-fashion, una cosa que sempre m'ha agradat molt, i vaig a veure què és això de l'eco-fashion.
vaig sortir d'allà realment impactada de les conseqüències que té mediambientals i socials tot el sector de la moda i del tèxtil. Vaig sortir tan parada de pensar com pot ser que em festeixo tots els dies i no hagi sabut d'aquestes conseqüències que porta el tèxtil.
Com que soc bilingüe, perquè vaig viure molts anys als Estats Units, vaig començar a fer molta recerca, molta d'aquesta recerca estava en anglès, escrit a països de fora, i em vaig començar a investigar, a estudiar, a aprendre...
Em va agradar molt el tema i primer era conèixer el perquè d'aquests impactes i quines eren les alternatives que hi havia, que poden haver alternatives per canviar aquest sector. Llavors, vaig començar amb 100 companyes més, vam fundar la primera associació de moda sostenible de Barcelona, es deia, associació de moda sostenible de Barcelona. I d'aquestes en van crear altres, a Madrid, a Andalusia, a Múrcia...
i a partir d'aquí, en aquella conferència, en aquella primera, es va dir que el material més sostenible era el material que ja existia. I vaig veure un exemple d'un bolso fet en cinturons de cotxe, cinturons de seguretat de cotxe del desguàs.
I jo vaig pensar, ostres, una cosa tan diferent com és un cinturó de cotxe que es faci un bolso tan maco per portar. Llavors jo vaig sortir d'allà, jo crec que pensant quin seria el meu material de residu que podia aprofitar, perquè realment, si mirem al voltant nostre del dia a dia, hi ha un munt de materials que tirem que es podien aprofitar per diverses coses, no?
I això és el que es diu simbiòsi industrial. El que és un residu per una indústria és d'haver matèria prima per una altra. Jo, com també he treballat amb el transport marítim, jo crec que potser se me va creuar una càrrega de cafè. Llavors, pensava que els sacs de cafè són un material natural, perquè és una fibra natural, és iute,
Principalment no porta tractaments, perquè és un packaging alimentari, perquè porta els grans de cafè, per la qual cosa està bastant regulat, i és una cosa que es tira, i quasi no s'utilitza. Pensa que es fa el sac, s'imprimeix amb la marca i les dates que ha de tenir per l'exportació,
I es posa el cafè, arriba a destí, es buida i es tira. O sigui que pràcticament molts d'aquests sacs només han tingut un ús, no? I en saps que a vegades miro i dic, ui, si està nou, no? I té cafè a dintre, no? Té granes de cafè, o sigui que ha estat utilitzat. I a partir d'aquí, jo feia unes classes de costurar aquí, al poble, a Vistalegre, amb l'Antònia García. Sí.
I llavors, és que ella sempre fa les desfilades a l'hivern, en fèiem moltes, no?, més abans. Llavors, ella em va dir de participar a la que es feia al Teatro Plaza. Llavors vaig arribar i vaig dir, Antonia, ja sé, ja sé que vull fer la col·lecció, la vull fer de sacos de cafè de jute.
I em deia, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo.
economia circular i ecodisseny, jo he utilitzat el meu petit atelier com per aplicar aquests coneixements amb aquest material i anar provant, i anar provant, i anar provant. Llavors, he anat des de la reutilització, que diguéssim que és el més sostenible també, perquè hi ha menys procés, el material ja està creat i només s'ha de rentar i tractar amb molt de carinyo. Mira que porto, està... Tu portes una xaqueta que és un sac de cafè...
però, evidentment, amb un disseny de moda actual, podríem dir, no? Exacte. Llavors, tot és amb el disseny i el cuidar d'on que tu tractes, no? Llavors, li pots donar tota una vida nova, diferent. Fins a arribar al que he fet, el fil, he triturat els sacs de cafè, he fet fil i he fet un teixit. Per aquest projecte, que va ser gràcies al suport de Texfor, que és la Federació Textil,
i allò ho vaig desenvolupar tot aquí a Catalunya. Vaig fer afilatures Jesús Rubio, Casta Sabadell, vaig fer tall textils, vaig fer el teixit, vaig fer també l'acabat en grau S.A. Tot va ser fet aquí. I em van donar un premi a Alemanya. Aquí no, però vaig fer el fil aquí i em van donar el premi a Alemanya.
Llavors vaig tenir el Green Product Awards per a aquest material. I ara últimament, aquest any passat, sempre he volgut anar una miqueta més enllà i desenvolupar més, de dir quins altres formats puc fer jo amb aquest material. I vaig desenvolupar el feltre, aquest feltre. Ens has portat un collaret fet de feltre i també diversos materials nous, una bossa també.
Aquest bolso també està fet amb el feltre. Aquest feltre és un material molt bo perquè té molts usos, moltes utilitats. Es pot utilitzar per panels acústics, es pot utilitzar per interiorisme, recobriment de parets, es pot utilitzar, aquí com has vist amb el culleret, per diferents crafts. Es poden fer els accessoris, com són els bolsos, bosses...
Porto per les ulleres, o sigui, pot utilitzar-se per moltes més coses. Jo ara també vull veure com pot anar per l'automoció. O sigui, que hi ha molts més sectors que es pot utilitzar aquest material. I llavors, amb aquest material fet a Holanda, aquest me'n vaig haver d'anar fora perquè no vaig poder trobar la sortida per fer-lo aquí.
I l'Ajuntament d'Amsterdam ens va donar el suport al projecte i allà ho vam fer també amb una fàbrica de reinsurció social, allà a Amsterdam, a l'AIA. I aquesta vegada he tingut el Premi aquí, l'Economia Circular. Abans el vaig fer aquí, el Premi allà, ara el vaig fer allà i el Premi aquí. De totes maneres, el que sí que compta, primer, és trobar-li sortida a un residu. Jo vaig utilitzar aquest, però si anem a la deixeieria, segurament...
I veurem que hi ha molts materials que es poden reaprofitar, i això vol dir oportunitats, oportunitats per a la nostra economia local, no?, per desenvolupar. I és veure les oportunitats que aporta, i jo crec que això és essencial, no?
Estàs parlant de sostenibilitat en el sector tèxtil. Potser molta gent no sap que darrere d'una samarreta que costa molt pocs diners hi ha pot ser una explotació laboral o una explotació de recursos també naturals darrere. Exacte. Si mirem el que és la petxada de carboni amb diferents materials, veurem que tots els que són reciclats tindran menys, com per exemple el nostre fil o el nostre teixit.
Per què? Perquè ja estem utilitzant un material que ja existeix. Això vol dir que nosaltres ja hem utilitzat aquests recursos naturals per fer aquests materials i ara el que estem és reaprofitant-los. La petxada més gran de carboni es fa amb tota l'activitat industrial, l'utilitzada d'energia, d'aigua, recursos naturals. Si nosaltres li donem un respir,
i utilitzem energia de fonts renovables, ja no estem llavors utilitzant els fòssils. Tot això el que fa és donar-li un respir a la Terra, perquè pensa que cada vegada som més gent al planeta, cada vegada vivim més.
I cada vegada comprem més. Fins quan això és sostenible? Això és insostenible. No podem seguir aquest ritme. La qual cosa no és només canviar hàbits, és canviar el sistema. Hem de fer un canvi sistèmic, un canvi de paradigma, i és el que nosaltres, amb la profunditat, amb l'economia circular, és el que volem fer, no?
fer aquest canvi de xip, aquest canvi de sistèmic i aporta amb la manera que creem, com produïm i com consumim, no?
Ara mateix, Sílvia, en quins països estan presents els teus productes? On comercialitzes? Doncs mira, vaig arribar fins a Austràlia. Vaig tenir l'oportunitat, ja vaig començar a anar el 2018, vaig començar al 2017 i després al 2018 i després al 2014.
allà vaig anar a l'Eco Fashion Week a Austràlia i va ser el primer, tant més lluny, el més lluny que he pogut arribar. M'han convidat diverses vegades allà, aquesta última vaig fer xerrades, vam fer... A mi sempre m'agrada, si és possible, portar més del meu entorn quan vaig tan lluny, amb exhibicions com aquesta.
I en aquesta última ocasió vam fer una... Jo pertany també al Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya i vam fer una exhibició de l'Antropocè, perquè el tema de l'Eco Fashion Week a Austràlia i l'Antropocè.
Llavors vam ser convidats al Gremi, a través de la meva participació, a tenir una col·lecció que va estar exhibida a Baselton tot un mes en una galeria d'art. I eren totes obres de companyes que feien
treballant a Llana, amb la pintura en seda, amb el punt, el matalassé, i tot. Vam fer una col·lecció molt, molt, molt maca, que la tenim i sí que a Fels la vol exhibir, estarem encantats de poder-la mostrar aquí també.
de l'antropocè, que això és el rastre que deixa, que deixem els ser humans amb la nostra activitat aquí al planeta, que en aquest moment deixa molt a desitjar. A la teva empresa, a més d'aquesta filosofia que estàs explicant, Sílvia, també existeixen diversos departaments, hi ha un departament de disseny que li dona la forma a aquestes peces i després, com deies, també de recerca en...
a la recerca justament de nous materials, com el que ens has portat aquí, no?
Sí, bé, tot això ho faig jo, no hi ha ningú més que... Sí que he tingut col·laboradors, tinc col·laboradors que m'ajuden, però tot surt d'aquí. Tot surt d'aquí i m'inspiro molt en el coneixement. Jo llegeixo molt, estudio molt, vaig a moltes conferències, jo pertany a la Comissió d'Economia Circular de PIMEC,
Soc la representant de Catalunya del grup G100, que és un grup internacional de dones líders en diversos sectors i amb el ram de la secció d'Economia Circular jo tinc la cadira de Catalunya.
també estic amb el grup de Barcelona Regenerativa que ahir vam fer un acte a l'IQS amb aquest documental de Hope i que aquí a Castelldefels també s'està desenvolupant un grup i jo crec que tot això el que fa tot aquest coneixement inspira a fer coses de dir, bé, tot això com ho puc aplicar com ho puc
com realment això és una oportunitat de negoci, anem a veure, anem a provar-ho. I si t'he de dir que jo crec que l'economia circular pot aportar i està aportant moltes oportunitats de desenvolupament econòmic local,
però també necessitem del suport. Per què? Perquè estem mirant de fer noves maneres de crear, de produir, d'innovar. Hem de fer molta recerca, molta recerca i molta innovació amb tecnologia, amb materials, amb molta cosa. Es necessita el suport de tots els diferents stakeholders que tenim, l'entitat privada, la pública,
dels consumidors, de les companyies, de tots. Però sí que en aquest moment, com encara no tenim tota l'estructura ni tenim el coneixement, perquè jo me'n faig creus, també dono classes a una de les escoles de disseny
d'aquí de Barcelona, com el jovent encara, jo pensava que estaria més assabentat de la sostenibilitat, però queda molt per fer, queda moltíssim per fer. I el problema que tenim, i que ningú em parla d'ell, perquè parlem, Podem, molt més de l'ecodisseny,
de com aprofitar residus, com fer la gestió de residus, tot això de l'escrap, de com ara fer, recollir tot aquest tèxtil i tot això, però ningú parla de reduir la producció.
Si seguim produint més i més i més i si ens centrem només en que l'èxit d'una companyia està només, jo no dic que no sigui, però no pot ser únicament el creixement econòmic.
i més ventes que l'any passat, i un 80% més que l'any passat, i ara estem en tantos llocs. Jo crec que ha d'haver un creixement sostenible, i si ens omplim la boca i parlem molt de tots aquests nous models de negoci, de tota aquesta sonorabilitat, tenim el pacte per la moda circular, que molts d'aquests grans formen part d'aquest pacte, i com ho estan aplicant?
A part que utilitzin un tant percent de teixit reciclat o que el pet reciclat tampoc és la solució. És el polièster reciclat i d'utilitzar això que te diuen a mi, aquest teixit són tantes botelles de plàstic. Bé, plàstic és plàstic.
I quan està reciclat encara produeix, han sortit ara nous estudis, que produeix encara molt més microplàstics, molt més microfibres que surten i que ens pol·lucionen encara més. O sigui que és pitjor el remei que l'enfermetat.
Jo entenc que com estem creant coses noves i estem desenvolupant i innovant, al principi potser anem per un camí i a aquest camí li hem de començar a fer apanyitos. Espera, en aquest aspecte potser hem de mirar com podem produir o quin recobriment podem fer amb aquest fil o amb aquest teixit perquè no desprengui les microfibres.
Sembla al principi una bona idea, però després diu, ui, creem un altre problema. Hem de mirar, potser, com fer la recerca, mirar la innovació. Estem innovant, són coses noves, amb la qual cosa estem obrint camí, que hem de fer moltes ratificacions i millores amb el camí, no passa res, però les hem de fer.
Sílvia, on es poden trobar els seus productes? Poden venir al meu ateliè, que estic aquí a Castelldefels, davant del Carrefour. A la meva pàgina web també em poden escriure, participo a molts events i uns marquets i xins que he estat també poden utilitzar-ho.
I ara el que més em centraré serà en el desenvolupament de materials, perquè aquí és on podem utilitzar més els residus i jo crec que aquí hi ha més futur.
sobretot amb el que és aquest feltre que t'he explicat al principi, que pot anar per molt més sectors. Per exemple, amb l'interiorisme, tots aquests materials que són sintètics, hi ha moltes microfibres i moltes coses que no ho veiem, el nostre ull no ho percebeix, però hi ha molta pol·lució que nosaltres respirem.
Amb tots aquests ambients que són molt sintètics, això va dintre de les nostres oficines, dintre de les nostres cases on passem el temps tancat a dintre d'aquests interiors, hem de mirar que siguin el més saludables possible. I d'aquí ve una mirada més cap a materials que siguin naturals. Llavors, aquí tenim aquests materials que estem desenvolupant.
Aquest que ens portes, com els podrien denominar? Quin nom tens aquest? Aquest material es diu rellutcel, perquè és re de reutilitzar i reciclar, llut de llute, que és el principal material, i cel perquè és cel·lulògic.
Llavors aquest material, l'ecodisseny no només s'amplea a ecodissenyar una prenda, sinó també podem ecodissenyar els materials. Llavors mirem i apliquem que sigui un monomaterial cel·lulògic. En aquest cas hi ha llute, cotó orgànic i tencel, que tot són fibres cel·lulògiques.
I amb això la meva idea és desenvolupar més fils aquí que siguin cel·lulòsics. Perquè jo, per tot el que vaig veient, hi ha una gran tendència a anar cap a fibres naturals, fibres cel·lulòsiques, que siguin més vulnèboles en el medi ambient.
Doncs, de Castelldefels cap al món, moltíssima gràcia, Sílvia Calvo, responsable de l'empresa Circular Fashion, i que vagi molt bé aquests nous coneixements i la seva aplicabilitat per donar impuls a l'economia circular i evitar el malbaratment, en aquest cas, de teixits que tants problemes pel medi ambient ocasionen.
Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer estar aquí amb vosaltres i també em poden seguir a les xarxes a Silvia Calvo BCN a Instagram, per exemple, i allà em poden contactar sense cap problema. Moltíssimes gràcies, Silvia, que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia. Castelldefels Europa Món
Així som, el magazín de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Contes per petits i grans que trobem dins del gran llibre que guardem a on avitlles. Recordeu, a migdia, a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte.
Lucha de gigantes convierte el aire en gas natural. Un duelo salvaje advierte lo cerca que ando de entrar en un mundo descomunal. Siento mi fragilidad.
Vaya pesadilla corriendo con una bestia detrás Dime que es mentira todo un sueño tonto y no más Me da miedo la enormidad donde nadie oye mi voz Deja de engañar
No quieras ocultar que has pasado sin tropezar, no. Monstruo de papel, no sé contra quién voy. O es que acaso hay alguien más aquí.
Creo en los fantasmas terribles de algún extraño lugar Y en mis tonterías para hacer tu risa estallar En un mundo descomunal siento tu fragilidad Deja de engañar
No quieras ocultar qué has pasado sin tropezar. Monstro de papel, no sé contra quién voy. O es que acaso hay alguien más aquí.
Deja que pasemos sin miedo Deja que pasemos sin miedo Deja que pasemos sin miedo
El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te l'ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
La patronal catalana Secot ha publicat un informe amb 38 mesures sobre factors demogràfics, socials i laborals per avançar cap a un mercat de treball sostenible. La Secot fa una crida a obrir un debat rigorós i compartit entre administracions, agents socials, empreses i ciutadania per afrontar els reptes demogràfics i laborals del país. Tal com explicava el president de la Secot, Xavier Panessa, el que està en lloc no és només la capacitat de les empreses de créixer, sinó la del país per sostenir pensions
sanitat, educació, serveis socials i, en general, tots els serveis públics en el futur. Parlem ara d'aquest informe. En Pere Jarque ha estat el coordinador d'aquest dossier i el responsable d'intermediació laboral de la SECON. Molt bon dia, senyor Jarque. Molt bon dia. D'aquestes 68 propostes, què és el que es pretén amb aquest informe? I, primer de tot, com es va elaborar? A partir de quin diagnosi?
Bé, aquest informe el vam elaborar perquè hi ha un neguit que recorre la majoria d'empreses que tenim associades amb nosaltres, és que el salta personal. Teníem aquesta alarma, aquest indicador, i a partir d'aquí va ser el tret de sortida per plantejar-nos què passa. I a partir d'aquest què passa hem elaborat l'informe que, com bé dèieu al començament,
atac a diferents fronts, per dir-ho d'alguna manera, i a partir d'aquesta diagnosi, després en desglossem 38 propostes que, insistim, des del començament són propostes per començar-ne a parlar. Si heu llegit l'informe, veureu que són propostes molt diverses, que giren entorn a diferents eixos i que pensem que és responsabilitat de tots, i quan diem de tots és de tots, empreses, ciutadania, gent social, administració...
de començar a parlar de coses que en algun punt potser són incòmodes o que volem anar posposant, però que ens sembla que són urgents de parlar-ne, d'afrontar-les i de buscar solucions consensuades. Les empreses se necessiten personal, però hi ha la contradicció que l'atur juvenil se situa actualment, segons l'informe de vostès, en un 18,1%, molt per sobre de la mitjana europea.
Sí, l'atur, i en aquest que és l'atur juvenil, és una de les coses que més ens preocupa i que més ens ocupa. Sí que és veritat que es podria parlar d'aquesta paradoxa. Com és que si a les empreses els falta personal hi ha aquest índex d'atur i més específicament d'atur juvenil? Una primera resposta és que és probable que a aquestes persones els sigui difícil incorporar-se al lloc de treball perquè els falta la formació adequada, perquè...
doncs no tenen les competències que requereixen les empreses perquè, bé, etcètera, aquí podríem començar a parlar-ne, però és una de les paradoxes que reflecteix l'informe, doncs que molt sovint hi ha col·lectius que no treballen i que el que ens hem de preguntar és que per què no ho fan. Llavors, per això, algunes de les mesures que nosaltres proposem en l'informe giren al voltant l'orientació professional, que per nosaltres és molt important, giren al voltant de la formació, que per nosaltres és molt important, i giren al voltant
del reforç i l'adaptació de competències. Vos assenyalen set grans reptes, com la població que Espanya i Catalunya creix per la immigració i que la població activa puja lentament i afronta un envelliment accelerat. Sí, és evident. Catalunya i Espanya creix demogràficament arran de l'arribada de persones estrangeres.
és un fet que no només constateixem nosaltres, sinó que és un fet que tots sabem que és així. Nosaltres ens agrada parlar en aquest sentit de palanques demogràfiques, perquè en l'informe també fem esment a l'àmbit de la natalitat, que és un dels altres àmbits que a nosaltres ens ocupa i ens preocupa. Tenim una de les natalitats, dels índices de natalitat més baixos, ja no d'Europa, sinó que del món, i pensem que fem poc, en aquest sentit fem poc per
perquè aquest índex sigui millor. I també parlem, evidentment, de la immigració i de la seva gestió, que per nosaltres també és molt important. També parlem, evidentment, de l'envelliment. Som conscients que cada vegada l'esperança de vida, per sort, és més llarga, però això és evident que també té unes repercussions en el mercat i més particularment en les pensions. Per això deia que...
direm d'afrontar tots aquests reptes de manera multifactorial, perquè són reptes que estan interrelacionats entre si, en som conscients, i sabem que solucions fàcils no n'hi ha, però justament perquè aquestes solucions fàcils no hi són, és el motiu pel qual ens hem de remengar tots plegats per mirar de trobar aquest mínim comú denominador per començar a treballar-hi.
Clar, vostè l'ensenyala en relacionar amb el tema que comentava de l'envelliment, que cada cop hi ha més treballadors per jubilat i la sostenibilitat del sistema de pensions està en risc, que augmenta la pressió també en aquest sentit per allargar la vida laboral. Segur. El debat sobre la jubilació no l'hem obert nosaltres. És un debat que és cert i que pensem que s'ha d'afrontar. Pensem que s'ha d'afrontar perquè de casuístiques n'hi ha moltes.
Nosaltres també ens trobem amb persones que no els fa gaire gràcia la idea de jubilar-se a l'edat que s'han de jubilar perquè volen continuar actius, perquè més enllà de les connotacions salarials que pugui tenir això, també forma part de la vida de les persones, la feina. En molts casos és un eix central de la vida d'aquestes persones. En qualsevol cas, pensem que hi ha fórmules perquè...
aquest acalatge entre l'edat de jubilació i l'esperança de vida es pugui gestionar d'una manera més eficaç.
També han canviat, tornant de nou als joves, la percepció que tenen sobre què els pot donar a ells el mercat laboral perquè prioritza la flexibilitat i no només l'estabilitat, que això ha canviat també respecte a ens enrere. En aquest sentit, vostès diuen que la gestió del talent multigeneracional és clau per a la competitivitat. A què es refereixen quan parlen de talent multigeneracional? Doncs ens referim a que les empreses conviuen persones de diferents generacions
i per tant hi conviuen persones amb diferents valors i per tant les empreses han de ser capaces de gestionar aquests valors diferents per anar tots a la una. Això no és senzill, perquè vostè ara ho parlava. Segurament la feina era l'est central o ha estat l'est central de moltes persones al llarg de la seva vida. Això per moltes persones de les generacions joves ja no és així. Compatibilitzar
Trobar punts comuns entre persones de diferents generacions és ara també, o ha estat sempre, i ara potser més que mai, un dels reptes que tenen els departaments de gestió de persones de recursos humans de les empreses. Per tant, no és un repte senzill i també les empreses aquí hi tenen un paper rellevant.
També aborden aquestes 68 propostes el tema de la digitalització. En quin sentit? En quina direcció? La digitalització no ha vingut ara. Fa anys que la tenim convivint entre nosaltres. I els últims anys la reducció de la intel·ligència artificial, ens sentim a parlar a tot arreu, és també una realitat amb la qual hem de conviure.
Per nosaltres és important que aquesta intel·ligència artificial s'incorpori de manera habitual al dia a dia de les empreses. És molt important. És molt important perquè no podem girar l'esquena aquesta revolució que s'està esdevenint i és important perquè en lloc de ser personatges passius el que volem ser és personatges actius amb la intel·ligència artificial. Això ens suposa un repte
Un repte molt, molt, molt important. I confiem que siguem capaços de gestionar-lo de la manera adequada. Molt bé. Ara, amb aquestes 38 propostes, quina és la idea des de SECOT establir reunions? Perquè, clar, el que vostès volen és que s'implanteixin solucions, no només al tema de la teoria. A partir d'ara, què tenen pensat fer? Per nosaltres, la presentació d'aquest informe...
ha estat només el punt de sortida, el punt de partida. Què volem dir amb això? Nosaltres tenim tota una campanya dissenyada per mitjans de la qual volem fer difusió de l'informe, volem fer difusió de les nostres propostes i volem que aquestes propostes puguin ser debatudes, insisteixo, ho deia a l'inici, per tots els actors implicats. Això vol dir, evidentment, les empreses, això vol dir, evidentment,
la societat civil, vol dir els agents socials, vol dir també les administracions. Per tant, empeny aquest informe, donar a conèixer aquest informe, com avui estem fent molt bé amb vostès, i mirar de parlar d'aquestes 38 mesures amb totes aquelles entitats, agents, persones que s'hi sentin interpel·lades per mirar de trobar, insisteixo, en aquesta idea de nominadors comuns
per tirar endavant, perquè, en el fons, el que tenim, també, com deia el president de la SECOT, és un repte de país, més enllà d'un repte de les empreses, que també és un repte de país. Moltíssimes gràcies per explicar-nos, per ampliar-nos, per resumir-nos aquestes 38 propostes d'aquest informe elaborat per la SECOT, per la patrona catalana. Gràcies, Pere Jarque, coordinador de l'informe i responsable d'intermediació laboral de la SECOT. Moltes gràcies a vostès i que tinguin un bon dia. Bon dia.
Un, dos, tres, tres.
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Castelldefels.org
Sabíeu que Castelldefels va tenir un embarcador i va haver-hi un vaixell de vapor que portava turistes des de Barcelona fins a Castelldefels?
A finals dels anys 20 i principis dels 30 eren comuns les excursions marítimes des de Barcelona fins pobles costaners, com Sitges, o localitats de la Costa Brava, però també al nostre municipi. Un viatge documentat a Castelldefels va ser el del 8 d'agost del 1926 del vaixell de vapor La Virgen d'Àfrica.
El vaixell sortia a primera hora del matí d'un embarcador al costat del Reial Club Marítim de Barcelona i sortia de Castelldefels cap a Barcelona en acabar la tarda. Aquest viatge des de Barcelona cap a Castelldefels, el 1926, va servir de prova perquè l'any següent l'empresa estreneix una sèrie d'excursions a diferents localitats de la Costa Brava.
Uns anys més tard, el juliol de 1931, s'inaugurà l'embarcador a la platja de Castelldefels, que va facilitar les excursions amb barca per la costa i aquestes excursions d'anada i tornada a Barcelona. L'embarcador va formar part de la imatge de la nostra platja durant quasi 40 anys, fins que va ser retirat a finals dels anys 60 per falta d'ús, així com pels costos del seu manteniment.
Bocins d'història. Així som. El magazín de ràdio Castelldefels. Ana López. I never take anything for granted.
Only a fool maybe takes things for granted. Just because it's here today, it can be gone tomorrow. And that's one thing that you'll never in your life ever have to worry about me. If I'll ever change towards you because baby, I love you.
Girl, I love you just the way you are. Don't go changing, trying to please me. You never let me down before.
i don't see you anymore i would not leave you in times of trouble we never could have come this far no love i took the good times i'll take the bad times i'll take you just the way you
Fins demà!
Don't want to work that hard, no love. I just want some, someone to talk to. I want you just the way you are.
Fins demà!