logo

Castelldefels AIXÍ SOM, 11 a 12 h

Magazine matinal de ràdio Castelldefels amb entrevistes a les persones protagonistes de l’actualitat local i seccions fixes com l’espai de tertúlia política “Castelldefels Coffee”, “Trobades amb l’UPC”, “Càpsules de Salut” o “La Biblioteca al dia”, entre d’altres. Magazine matinal de ràdio Castelldefels amb entrevistes a les persones protagonistes de l’actualitat local i seccions fixes com l’espai de tertúlia política “Castelldefels Coffee”, “Trobades amb l’UPC”, “Càpsules de Salut” o “La Biblioteca al dia”, entre d’altres.

Transcribed podcasts: 40
Time transcribed: 1d 13h 27m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Castelldefels, avui. Bon dia, repassem ara els titulars locals d'actualitat.
Millora de l'accessibilitat i la mobilitat a l'entorn del campus de la UPC. Avui, dimecres 1 d'abril, comencen aquestes obres de connexió del Passeig del Pitort amb l'accés al campus universitari i també la instal·lació d'una nova marquesina a la parada de bus. Els treballs tenen una durada aproximada de 12 setmanes i es fan de forma simultània.
El Via Crucis Viviente continua la Setmana Santa a Castelldefels. Va ser ahir dimarts quan va tenir lloc al barri de Vistalegre. Les processons continuaran aquest dijous sant amb el tor de la processó de Jesús Nazareno i Nuestra Senyora de les Làgrimes que surt a les 8 del vespre del Temple de la Mare de Déu de Montserrat per recórrer diferents carrers del barri de Vistalegre amb la col·laboració de la saetera Isabel Lebron.
I la tradició de les caramilles torna aquest cap de setmana a la ciutat. Serà dissabte 4 i diumenge 5 d'abril quan la coral marinada sortirà a cantar pels carrers del centre i de la platja. Les actuacions de caramilles són tradicionals a Catalunya durant la Setmana Santa i el repertori consistirà en habaneres i sardanes.
I fins aquí el repàs informatiu als titulars d'aquesta hora. Tornem en una hora més notícies. Fins aviat.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també has estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització Full Hybrid T-Tec autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de veu polsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Doncs fa poques setmanes parlaven de les ajudes al lloguer, però jo, vas, i ara parlem d'ajudes al lloguer un altre programa, però en aquest cas a gent gran, gent més gran de 65 anys. I ho fem amb la Dolors Ferrandi, directora de l'ofició local d'habitatge. Molt bon dia, Dolors. Molt bon dia, Anna. Què tal? Com anem? Molt bé. En què consisteixen aquests ajuts? Bé, és la convocatòria que cada any obre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Està adreçada a persones que viuen de lloguer
i que tenen, entre altres requisits, més de 65 anys, com bé deies. Aquesta convocatòria es va obrir ahir, el 31 de març, i estarà oberta fins al 30 d'abril. Consisteix bàsicament en un ajut econòmic que pot oscilar
entre els 50 euros mensuals fins als 200 euros mensuals, en funció de la capacitat econòmica dels ingressos que tinguin les famílies i de l'import que paguin de lloguer. L'import màxim de lloguer que han de pagar aquest any s'ha pujat, fins ara eren 900 euros, ara podran accedir-hi també els que paguin 950, i si són famílies monoparentals, famílies numeroses...
o amb algun membre amb una discapacitat, diguéssim, important, aquest límit del 950 s'apuja fins a 1.100 euros. Sempre estem parlant de Barcelona i de l'àrea metropolitana. A la resta de Catalunya els barems són diferents. És una convocatòria que es presenta de manera anual? Sí. Cada any la Generalitat, l'Agència de l'Habitatge, obre unes convocatòries
normalment entre 3 i 4 convocatòries, adreçades a persones en franges d'edat diferents. Fa poc, com bé deies, es va obrir des del govern de l'Estat, en aquest cas, el bo de jove jove, que es gestiona des de cada comunitat autònoma. Ara s'obre aquesta convocatòria, està oberta aquesta de 65 anys, i la setmana vinent, això aprofito ja i ho avancem també, perquè ens ho han confirmat, s'obrirà
el termini de sol·licituds per les persones que estan en la franja d'edat intermitja, que són més grans de 35, és a dir, des dels 36 anys fins als 64, que és el grup més nombroso. Aquest s'obre la setmana vinent, la convocatura i també restarà oberta fins al 30 d'abril. I en aquest segon cas, quins serien els requisits? S'ha de pagar un lloguer màxim?
Sí, el mateix. A nivell d'imports de lloguer, si no canvien, el que ens han confirmat és el mateix. 950 euros de lloguer i el que sí que ha variat en relació amb aquesta mare de la gent gran és que la que s'obrirà properament el nivell d'ingressos
que les famílies han de complir, diguéssim, s'ha pujat respecte a l'any passat. Estem parlant d'una pujada. L'any passat podíem demanar l'ajut unitats de convivència amb uns ingressos del voltant d'entre 25.000 i 28.000 euros anuals en funció del nombre de membres i aquest any s'ha pujat fins a 38.000 aproximadament.
Tots aquests tràmits on es poden realitzar? Doncs mira, hi ha dos canals. El presencial, que és aquí a l'oficina local d'habitatge, que estem al passatge de les Caramelles davant de l'Ajuntament, i també està habilitat el tràmit telemàtic. I el tràmit telemàtic s'ha d'entrar a la pàgina web de la Generalitat i posant ajuts a l'habitatge directament
se trobaran amb aquest tràmit que es pot fer de manera telemàtica. Però habitualment nosaltres tenim una gran majoria de ciutadans, en el cas que estem parlant ara de gent gran, gairebé tots venen a l'oficina per fer el tràmit de manera presencial amb les companyes. S'ha de fer cita prèvia? No cal, no cal.
perquè hem provat moltes vegades fer cita prèvia i hi ha persones que fallen i aleshores ens queden com huecos lliures i ja fa un temps hem decidit que de moment no estem fent cita prèvia, tot i que la podem habilitar en el moment que veiem que hi ha un allau de gent, diguéssim, aleshores podríem fer-la, però de moment no cal.
Aquestes convocatòries, Dolors, tant per a la gent més jove de 35 anys com per a la gent de 65, com aquesta que has desmentat entre 35 i 65, tenen molta demanda habitualment, no? Doncs sí, nosaltres tenim aproximadament, si comptem totes les convocatòries d'un any, podem arribar, si no em fallem a la memòria, el 2025,
Hem tingut gairebé 900 sol·licituds entre totes les franges d'edat. El que passa, bé, després d'aquesta sol·licitud, tot i que nosaltres fem un filtre molt important, hi ha vegades que la gent no compleix els requisits perquè no aporta tota la documentació que ha d'aportar, per exemple, i acaben resolent favorablement, és a dir, cobrant aquesta subvenció
aproximadament un 75% de la gent que ho sol·licita. Molt bé, doncs recordem el termini establert per a les persones més grans de 65 anys que vulguin rebre aquests ajuts pel lloguer. Doncs el termini restarà obert fins al 30 d'abril.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos els continguts i els tres més destacats d'aquesta nova convocatòria. Dolors Arrandi, directora de l'Oficina Local d'Habitatge. Que vagi molt bé aquests dies. Perfecte, Anna. Moltes gràcies. Només una puntualització. Si la gent vol tenir més informació aquests dies de festa, també pot entrar a la pàgina web de l'Ajuntament, que hi ha una notícia penjada amb el link
diguéssim, l'enllaç al tràmit aquest i a les preguntes freqüents, on podran obtenir més informació, i també anar a la web de l'empresa municipal, www.sac.es, on en l'apartat d'habitatge obtindran també aquesta mateixa informació. Moltíssimes gràcies de nou, Dolors, que vagi molt bé. Gràcies a tu, que vagi un bon dia. Bon dia, adéu. Gràcies.
La cara B. Un programa dedicat al món del hip-hop i les seves arrels. A Nadie Castelldefels. Us hi esperem. Així som. El magasin de ràdio Castelldefels.
When all the world is a hopeless jumble And the raindrops tumble all around
Bona nit. Bona nit.
To a place behind the sun Just a step beyond the rain Somewhere
There's a land that I heard of once
Both skies are blue And the dreams that you dare to dream Really do come true Someday I'll wish upon a star And wake up where the clouds are far behind me
Fins demà!
Someday I'll wish upon a star Wake up where the clouds are far beyond
Where troubles melt like lemon drops. Away above the chimney tops. That's where you'll find me. Somewhere over the rainbow. Bluebirds fly. Birds fly.
Over the rainbow, why? Then, oh, why can't I? If happy little bluebirds fly beyond the rainbow, why, oh, why can't I?
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Doncs en aquests dies festius de Setmana Santa, una activitat molt destacada té lloc aquest dissabte, com és la cantada de caramelles per part de la Coral Marinada. Amb nosaltres, un dels mans de la Coral Marinada, Vicent Il-Gil. Què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. En què consistirà aquesta cantada de caramelles? Aquesta cantada és com típicament ja fem cada any, durant fa molts anys. Abans cantàvem dissabte de glòria per la tarda, fins gairebé a les 12 del vespre,
i dimenge del matí fins a les 4 de la tarda o així. I el dilluns de Pasqua també es cantava igual, del matí de les 10 del matí fins a gairebé a les 4 de la tarda. I acabàvem que gairebé no teníem ni veu ja, perquè cantàvem per tot el poble, per tots els barris.
per Montemar, Bellamar, platja i tot el poble. Llavors la gent, això era una cosa molt tradicional, que es feia de sempre, de tota la vida. Aquest any nosaltres ja, aquest any 2025, ja havíem fet el centenari de la coral, que no era precisament, llavors era la coral del Centre Cultural Recreatiu.
però l'any 80-81 va deixar d'existir el Centre Cultural i nosaltres ens va enfadar la coral que quedava a Corts de Clavé i de llavors ja vam adoptar el nom de Coral Marinada. I de llavors anem cantant des de l'any 80...
dos que ens van federar. I sempre, de molt abans, des que vam escomençar, que érem uns crios, tenia 13 anys quan vaig escomençar, abans, altres amb 14 o 15, i sempre hem sigut un coro que érem de 35 a 40 persones, entre nanos joves i gent més gran.
I això s'ha anat continuant cada any, cada any, menys aquests anys del Covid, que no es va poder fer, però mentrestant sempre s'ha anat fent. I després també hi havia l'acostum, vam estar bastants anys, que es feia una trobada de caramelles també, després del diumenge de Glòria, era l'altre diumenge, per tota la part del Penedès i Garraf,
i cada any tocava en un poble, i allà els ajuntàvem entre 24 o 25 hores de caramelles, i cada un cantàvem dues peces, i després es feia allà un aperitiu de germanor entre tots els que hi havíem, i cada any ja s'anava programant amb el que li tocaria el pròxim any.
I per aquí pel poble, això continua la tradició aquesta, i cantem, mira, el dissabte sortirem si Déu vol, ara ja fa aquests anys, ja fa almenys 25 anys o així, és que ja no cantem els dilluns de Pasqua.
i només cantem dissabte per la tarda i diumenge pel dematí. Abans també, el dissabte, me'n recordo que es feia una cantada on s'hi cantaven les peces que havíem ensajat, i a més a més es cantaven sempre un pupurri i unes coples humorístiques allà davant de l'Ajuntament, que hi havia les autoritats i tota la gent del poble que venia a escoltar-ho. D'allà llavors ens portaven amb el camión de la rocalla, que ens el deixaven, i anaven fins a la casa de l'arcalde, que llavors era el Francesc Vinyes,
i allà li cantàvem també, li feiem una cantada amb ell i després ja ens anàvem cap a casa, però ja eren les dotze i mitja o quasi la una de la matinada, això el dissabte. Això ja ha dispost ja anys, a poc a poc, doncs ja es va anar perdent i fins que allà ja l'Ajuntament ja no s'ha fet més. I ara sortim el dissabte a les cinc de la tarda d'allà de la parròquia, d'aquí de la plaça de l'Iglésia, ens anem cap a la part de l'Avinguda Constitució,
des de més o menys per allà on hi ha el Vives, fins gairebé al final on hi ha aquella carnisseria del Soler,
després donem la volta i entrem ja pel mig del poble i ens anem fins al carrer Iglesia, i del carrer Iglesia anem fins al final de tot, fins a Manuel Girona, i anem cantant per cada posto de per allà, anem fent cantades, tornem a vindre i segons l'hora que sigui, cantem també alguna cosa per allà a la pingua de Santa Maria, per allà a les geladeries que hi ha, i ja més o menys cap a les 8, 8 i mitja el dissabte i acabem.
I diumenge al matí ens anem allà al Cais, ja fa molts anys que anem allà a dinar. Abans anàvem molts anys, havíem anat al Barsara, i després quan el Barsara ja va acabar, van agafar una altra persona. Llavors vam anar uns anys també allà al Colorado, ens ajuntàvem allà tota la colla a esmorzar, i d'allà ja fèiem el recorregut. I ara ja fa uns quants anys que anem allà al Cais, al final de l'Avinguda Constitució, esmorzem a les 9 i a les 10 ja es comencem a cantar per allà.
Per la gent que no sàpiga, què són les caramelles, quines lletres tenen aquestes cançons? Bueno, aquestes lletres són lletres de cançó popular, sobretot són habaneres, balsos, alguns balsos mariners, després també cantem alguna sardana, més o menys és tot cançó popular catalana, alguna cançó també...
En castellà també, potser aquest any farem les Habaneres de Cádiz, del Carlos Cano, i una del José Luis Ortega Monasterio, que part en castellà i part en basc, que es diu Bichincho, que és molt maca. Portem un repertori de 14 o 15 peces per anar cantant variadament. En un post en cantarem dos, en un altre en cantarem tres, i sempre variant el repertori, per no repetir-ho.
Doncs Vicenç, que us vagi molt bé aquesta nova trobada amb les caramelles aquest dissabte i el diumenge. Si Déu vol. Gràcies per venir a explicar-ho. Moltes gràcies a vosaltres. Molt bon dia. I fins l'any que ve, si Déu vol. I una bona Pasqua. Igualment.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. Així som. Així som. El magasí de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
So Where did you see me go Is not the right way
Fins demà!
Gràcies.
Aixi som, aixi som, I get a rush, al magazín, I get a rush, de ràdio Castelldefels. Summer day,
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
It was just the season.
It was just the season.
Així som, el magazín de ràdio Castelldefels.
Bien, pues hablemos ahora de alimentación con Mario Torán. Él fue ponente, exponente de las jornadas de vida sana que organizan desde la biblioteca y también trabaja en el sector de divulgación de la alimentación. ¿Qué tal, Mario? ¿Cómo estamos? Muy bien. Buenos días, Ana. Buenos días. Bueno, vamos a hablar de lo que comentaste, de yo creo que es un tema muy interesante, como es el de los alimentos ultraprocesados. Yo la verdad es que leí una noticia el otro día que me puso un poco la carne de gallina,
Porque, claro, nos estamos acercando cada vez más a dejar de elaborar platos nosotros en nuestra casa, ¿no? Y la noticia decía que si esto siguiera así, pues los constructores de pisos se plantearían no hacer cocinas o hacerlas muy pequeñas, porque la verdad que la gente se acerca poco, ¿no? Sí, es una tendencia que cada vez vemos más. En Asia, por ejemplo, ya es muy habitual, países como China...
en Japón, donde la cocina tiene poco espacio y hacen mucho lo que es la comida en la calle. Y aquí en Europa se está siguiendo esa tendencia y yo diría que empezó en el momento en que, bueno, en casa, por ejemplo, en mi casa, mi papá, mi mamá, mi papá trabajaba, mi madre estaba en casa y ocupaba un espacio en la cocina muy importante, ¿no? Entonces, en la incorporación de la mujer al trabajo,
ha dejado un vacío en la cocina donde se ha visto una oportunidad de negocio y la industria ha aprovechado ese espacio para introducirse. Entonces, te ponen en la mesa lo que tú no cocinas y esto es lo que está cambiando mucho este modelo. Bueno, ahí claro entremos en el debate de si es comida saludable o no y ahí entra la industria de nuevo y nos pone a disposición alimentos de los llamados ultraprocesados que debiéramos comer lo menos posible, quizá.
Bueno, ahí ya es un poquito una decisión personal de cada uno. Sí que puedo decirte que ese término es bastante reciente, lleva 15 años en la calle, lo que es un alimento ultraprocesado, y lo puso en boga, lo acuñó un brasileño, un doctor brasileño,
que estava especializado en epidemiologia, y él observó en 30 años, de 1980 a 2010, que los índices de obesidad en Brasil se dispararon. Y entonces lo que fue ver qué es lo que estaba ocurriendo y vio que había un desplazamiento de dietas tradicionales, en este caso arroz y legumbres, hacia alimentos preparados, o sea, lo que es la comida lista para consumir,
Cereales de desayuno, bebidas refrescantes, helados. Entonces, vio esa transición de alimentación y él puso un nombre a esto, que es la alimentación ultraprocesada, estoy hablando del 2010 más o menos, es bastante reciente. Y desde entonces es cómo se reconoce este tipo de alimento. ¿Cómo lo identifico?
Bueno, pues yo te diría que primero lo vas a encontrar en un supermercado. Esa es la primera premisa. La segunda es que un alimento ultraprocesado, si lo entendemos, lo que está haciendo es replicar un alimento muchas veces que ya existe, pero a través de un proceso industrial. Por lo tanto, lo que hacen es descomponer materias primas, los ingredientes que utilizas, los llevan a sus unidades primarias para luego reconstituirlos y para eso necesitan ingredientes que son los aditivos alimentarios.
Entonces, una manera fácil para ti, para mí, es cuando estamos en el supermercado y cogemos un alimento, un producto que se está vendiendo, si vemos en la lista de ingredientes, ingredientes que no reconocemos, a partir de ahí, o que no utilizaríamos en nuestras cocinas, le podríamos ya empezar a pensar que es un alimento ultraprocesado. ¿Y la realidad es que comemos más ultraprocesados ahora que antes?
Bueno, va un poco claro. Es que piensa que tiene una cosa que lo hace muy, muy, muy atractivo. Dos cosas que lo hace muy atractivo. Uno, que es muy fácil de preparar. Muchas veces lo pongo en el microondas, en el horno y, por lo tanto, en 5 o 10 minutos lo tengo listo para consumir. Me ha ahorrado todo el proceso de cocina. Y dos, es más económico
que un alimento cocinado. O sea, lo que están haciendo es conseguir abaratar muchos costes para que sea muy barato. Entonces, estas dos premisas hacen que desplacen fácilmente una dieta tradicional. Entonces, ahí está un poquito la trampa donde no se atrapa tan fácilmente. ¿Cuál es el impacto que tiene el consumir alimentos ultra procesados en las personas?
Pues mira, ahí, claro, esto se está observando con el tiempo, ¿no? Cada vez hay más evidencia, pero lo que sí que hemos observado desde que hemos pasado de consumir alimentos del campo a alimentos industrializados, lo que sí que se han visto tres variables que han incrementado mucho. Uno son los índices de obesidad. Si hablan en el mundo de uno de cada ocho personas entraría en la categoría de persona obesa.
El otro es el índice de hipertensión. La hipertensión ha aumentado. Hay estudios que dicen que del año 90 al 2020...
Hemos pasado a unos niveles del 12 al 17% de hipertensión. Y el tercer rato es la diabetes. La diabetes también en este periodo, estos últimos 30 años, del 90 al 2020, hemos pasado a niveles que se han incrementado muchísimo. Estamos hablando de un 7 a un 14%. Y piensa que estos tres índices están muy directamente relacionados con la nutrición de las personas.
Por lo tanto, hay algo que nos hace pensar que en la forma en que nos estamos alimentando están aumentando índices, que son muy fácilmente medibles, son datos publicados por la OMS, que vinculan nutrición con peor salud. Es una evidencia en estos momentos.
¿Y cuál es el impacto que tienen los elementos ultraprocesados en el medioambiente? Claro, este es otro gran tema. Yo, por ejemplo, estamos colaborando ahora, estoy haciendo un curso de formación con las acacias, permacultura, aquí en Casi de Fels.
Y este fin de semana estábamos con ellos y nos dieron una información que me sorprendió y que es buena tener que todos la tengamos. En la Tierra, la superficie habitable, lo que no es agua, es un 29% aproximadamente. Todo lo demás es agua. Pues de todo lo que es pisable, de lo que no es agua...
Bueno, te lanzo la pregunta. ¿Cuánto dirías que está dedicado de toda la superficie pisable a la agricultura? En un porcentaje. Un 1%, un 25%, un 50%, un 50%. Un 50% de la población habitable, de la superficie habitable, es agricultura. Entonces, este es el gran impacto que tiene en estos momentos todo el sector agroalimentario, es la agricultura intensiva, la agricultura de monocultivo.
Esto ya está muy demostrado y de hecho ya se están poniendo medidas para revertir esta situación. Pero en agricultura el hecho de hacer monocultivos de soja o de maíz, por ejemplo, hacen que toda la biodiversidad se extinga, por un lado, porque utilizan mucho fertilizante y mucho abono químico que dañan insectos, por ejemplo, las abejas, que todo el mundo ya vemos que cada vez hay menos.
Y, por otro lado, la deforestación. Para ganar tierra, para tener tierra agrícola, lo que necesitamos es cortar árboles para tener superficie para cultivar. Entonces, así, una forma muy rápida, lo que estamos haciendo es dañar la masa forestal para dar espacio a la agricultura.
Con lo cual no es muy bueno, ¿no? La huella que deja. No, es un impacto muy fuerte. La gente dirá, hombre, para la agricultura es necesaria para comer. El temazo aquí es que una gran parte de todo este espacio agrícola se está destinando a ganadería industrial o se está destinando incluso a biodiesel. Entonces, lo que está ocurriendo es que el producto que sacamos del campo se utiliza para alimentar granjas, por ejemplo, de...
Vacas, por ejemplo, para que luego nosotros podamos comer carne. Esto en justa medida está bien, pero si nuestra dieta, por ejemplo, es muy carnívora, necesitamos mucho consumo, mucha huella de carbono para alimentar ese ganado, para que luego alimentarnos a nosotros. Volviendo de nuevo a los alimentos ultra procesados, claro, ¿son agradables al paladar?
¿No? Claro, mucho. Son rápidos. Tú puedes calentarte una pizza en este ritmo que llevamos en estos días, pues con tantos test, con pizzas, con poco tiempo. Es apetecible porque pasas poco tiempo en la cocina, pero como decíamos, eso revierte luego en la salud.
Muchísimo. De hecho, es un tema que, por un lado, tenemos los datos que hemos dicho de índices de salud que están empeorando. Pero, por otro lado, hay que reconocer que es una batalla difícil en estos momentos porque, además, engancha. Aparte de que es muy bueno, engancha. Hay gente, hay neurocientíficos...
que ya han estudiado y han probado. Por ejemplo, Ashley Gierhardt tiene un libro que ha sacado en el 2024 que le llama Food and Addiction. Entonces ella es una neurocientífica, es una psicóloga, doctora en psicología en la Universidad de Michigan y lo que hace es, ha aportado muchos estudios científicos demostrando una conexión entre alimento ultraprocesado y adicción.
¿Qué quiere decir? Que no solamente es que esté muy bueno, es que tiene la capacidad de engancharte. Y por eso muchas veces abrimos una bolsa de no sé qué y no podemos parar hasta que se acaba. Entonces, bien, un temazo. Lo que habría que volver es a la cocina o a los platos o al chup-chup o los platos que se preparan, pero para eso hay que tener tiempo. Pero bueno, también hay soluciones.
Porque también la tecnología permite que puedes preparar durante dos días la comida de toda la semana. Eso sí, tienes que invertir un tiempo previo, claro. Claro, aquí abrimos un melón y es un melón más de la filosofía, el tiempo. Donde yo, Mario, o donde yo, Ana, quiero poner mi tiempo. Entonces, tendríamos que recuperar esta idea...
de que invertir en cocina es invertir en salud. Entonces, ahí es una manera de replantearme cómo quiero yo organizar mi tiempo en el día. Pero es evidente que una de las grandes soluciones a lo que estamos hablando hoy es pasar más rato en la cocina. Eso está claro. Ahora, si los arquitectos nos hacen casa sin cocina, nos va a costar. Cuidado con eso. Y también, evidentemente, pues...
Ahora que se celebra en estos días la feria alimentaria... Por ejemplo, sí. Pues un buen momento para plantearse el consumir. Tenemos aquí el Parque Agrario del Valle de Bregat, alimentos de proximidad, alimentos de temporada. Sí, sí, sí. No tiene sentido que podamos comer todo el año naranjas si no es la temporada, ¿no?
Así es, así es. O sea, yo creo que hay un tema también mucho de responsabilidad nuestra y para eso, bueno, me encanta esta parte más de divulgación de que el producto de proximidad es importante en el sentido de que lo que estamos haciendo es...
No solamente pensad que nuestro cuerpo, si nosotros hemos nacido, vivimos y crecemos en el Baix Llobregat y nuestros padres y abuelos fueron de esta tierra, los productos próximos son los que mejor nos sientan. Nos sientan muchísimo más que un producto tropical porque no somos personas tropicales, aunque sea muy exótico. Entonces, todo lo que sea consumir de aquí, hacemos un bien al campo y hacemos un bien a nuestro cuerpo porque es lo que más en sintonía está con nuestras necesidades. Esto es así.
Oye, pues muy interesante esta charla. Muchísimas gracias. Mario Torán, divulgador de temas de alimentación, que ha compartido hoy con nosotros este rato en el que hemos hablado de por qué no deberemos consumir tantos alimentos ultraprocesados por varios motivos y volver a la cocina natural y de proximidad. Chup, chup. Muchas gracias, Ana. A ti, buenos días. Muchas gracias.
Bienvenidas y bienvenidos a Castelldevit, un espacio donde exploramos la música electrónica de ayer y de hoy. Comparte con nosotros este viaje en el universo de la música electrónica. Todos los viernes a las 11 en Radio Castelldefens.
Lucha de gigantes convierte el aire en gas natural. Un duelo salvaje advierte lo cerca que ando de entrar en un mundo descomunal. Siento mi fragilidad.
Vaya pesadilla corriendo con una bestia detrás Dime que es mentira todo un sueño tonto y no más Me da miedo la enormidad donde nadie oye mi voz Deja de engañar
No quieras ocultar que has pasado sin tropezar, no. Mostro de papel, no sé contra quién voy, o es que acaso hay alguien más aquí.
Creo en los fantasmas terribles de algún extraño lugar Y en mis tonterías para hacer tu risa estallar En un mundo descomunal siento tu fragilidad Deja de engañar
No quieras ocultar que has pasado sin tropezar. Monstro de papel, no sé contra quién voy. ¿O es que acaso hay alguien más aquí?
Deja que pasemos sin miedo Deja que pasemos sin miedo Deja que pasemos sin miedo
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Així som. El magasin de ràdio Castelldefels.