Castelldefels, avui.
Bon dia, és el moment de fer un repàs als tres titulars destacats d'aquesta hora al municipi i ara al butlletí informatiu Castelldefels avui.
Una ment sana i jove, protagonista de la inauguració de les 14es jornades de vida sana. L'espai Margarida Xirgu de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado va acollir ahir dilluns 23 de febrer la xerrada inaugural anti-aging per al cervell com mantenir la ment jove, àgil i sana a càrrec de Jordi Oyoquequi González. Les activitats tenen lloc fins al 28 de març i requereixen inscripció prèvia.
Tom i Jerry són els encarregats de tancar el cicle de cinema infantil en català de Castelldefels, de moment. Les projeccions són aquest dissabte, 28 de febrer i diumenge, 1 de març, a les 4 de la tarda, als cinemes Gelmo Premium, de l'Anet Blau. Les entrades tenen un preu de 4 euros.
I la cantant i compositora Ani Red presenta a l'Ovaki en concert al nostre municipi aquest dissabte a l'Espai Margarida Xirgo de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado a les 7 de la tarda. El concert forma part de la programació estable d'arts escèniques i música organitzada per l'Ajuntament. Les entrades es poden comprar de forma anticipada a Entrapolis.com. I amb aquest repàs informatiu als tres titulars destacats d'aquesta hora ens acomiadem fins d'aquí una nova hora amb més notícies. Fins aviat!
Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Your hat strategically dipped below one eye Your scarlet was apricot You had one eye in the mirror As you watched yourself cavat And all the girls dreamed that they'd be your partner They'd be your partner And you're so vain
Bona nit
But you gave away the things you loved And one of them was me I had some dreams They were crowds in my coffee clouds
Fins demà!
Fins demà!
When you're not, you're with some underworld spy Or the wife of a close friend, wife of a close friend And you're so vain You probably think this song is about you You're so vain I think you think this song is about you Don't you, don't you, don't you
Així som. El magazine de radio Castelldefels. Ana López.
Doncs parlem ara de l'acceleradora d'empreses, que és això. Per explicar-ho, estar amb nosaltres Luca de Loro, responsable de l'acceleradora d'empreses, responsable també l'encarregat d'impartir les activitats que es donen a terme, i Sant Amaro, cap de la secció de promoció econòmica de l'Ajuntament. Molt bon dia als dos. Bon dia, Anna. Molt bé, bon dia. Santi, com podríem descriure què és aquesta acceleradora d'empreses, no? Té un nom molt dinàmic.
Sí, doncs mira, l'acceleradora és una activitat que impulsem per primera vegada a l'Ajuntament de Castelldefels a través de l'àrea de promoció econòmica, de la regidoria de promoció econòmica, i si ho he de descriure d'alguna manera, jo diria que és un conjunt d'activitats ordenades en el temps, activitats que ara el Luca ens detallarà,
que estan adaptades a un públic objectiu molt concret i que té per objectiu convertir idees empresarials en una vessant innovadora, tecnològica, convertir-les en un projecte viable.
És a dir, el que fem, el que farem durant aquesta primera edició, tenim per vista una segona edició, el que farem durant aquesta primera edició és ordenar un conjunt d'activitats que impartiran l'UCA i que l'objectiu d'aquestes activitats és que persones que tenen iniciativa emprenedora, que a més a més solen venir del món acadèmic, del món tecnològic, del món innovador, tenen una idea en el cap, que les està rondant,
diferents mides de maduresa i nosaltres el que farem a través d'aquest projecte és compartir aquestes idees en un projecte minim viable que sigui un document que al final ordeni aquestes idees aquestes diferents idees en un format empresarial
amb la intenció que aquestes idees s'acaben convertint en projectes, aquests projectes en empreses i aquestes empreses s'acaben consolidant, es quedin a Castelldefels, es facin més grans, ens ajudin a tenir una marca més amigable, encara més amigable amb el món empresarial de Castelldefels i acabin contractant a persones d'aquí.
Aquestes persones són empresàries ja o volen ser-ho? No. Aquestes persones tenen una idea. Hi ha algunes d'aquestes persones que tenen una idea que ja està certament molt elaborada, quan hem vist les propostes fetes, i d'altres que és una idea de negoci, que més o menys és viable, però encara no són empresàries. La majoria de les són persones que volen ser empresàries i que tenen una idea i que venen a buscar-nos perquè els ajudem a convertir-la en un projecte.
Molt bé. En el cas de Teoluca, com a responsable de les activitats, quines són les que es duen a terme? La part de l'acceleradora i del nostre programa innovador aquí a Castelldefels té tres parts. La primera és un curs per a tothom, de com fer un business plan, de com, com deia bé el Santi, portar de zero pràcticament fins a tindre un pla per llançar una nova idea empresarial.
La segona part és un coaching one-to-one, una mentoria especialista i específica per a cada una de les persones que participen al programa. I el final és un show final, que ho denomenem Demo Day, davant d'inversors, de capital-risk, de persones interessades en noves idees...
que durant un dia escolten i valoren aquesta alumna, diguem així, o futurs empresaris que han acabat el curs. Mentre la idea és tenir aquest procés embrionari, Santi, hi ha idees que potser en un primer moment
Sabeu que poden tirar endavant, però altres que no, no? Qui selecciona les idees més adients, les que poden tenir èxit per dir-ho així? Bé, nosaltres hem triat una sèrie d'elements a l'hora de prendre la decisió de quines activitats o quines idees entren o no.
Puntuem, en primer lloc, que siguin idees de persones prioritàriament de la ciutat, de Castelldefels, que siguin idees que siguin mínimament viables, és a dir, que sigui una cosa realista, que puguin guanyar diners amb aquesta...
que siguin projectes que tinguin un vessant social, que tinguin en compte la població de la ciutat, i teníem també en compte el fet que l'avassant tecnològica innovadora fos real.
Hem tingut molt d'èxit en aquesta primera convocatòria. Ara estàvem parlant amb el Luca per aquesta primera convocatòria. En un principi la nostra idea, la nostra projecció era atendre 15 projectes i se'ns han presentat exactament, ahir vam finalitzar el termini de presentació d'instàncies, i se'ns han presentat 64.
64. Ara estem fent números, sabrem si podem ampliar la contractació amb el Luca, podem d'alguna forma intentar donar cabuda o donar alguna resposta a totes elles. Per tant, de 64 hi ha moltes que quedaran fora d'aquesta primera...
i entraran principalment aquestes que compleixen o que tenen una puntuació destacable en aquestes qüestions que t'acabo de mencionar. Hi ha projectes que són molt bons, hi ha projectes fins i tot que ja estan molt elaborats, i d'altres que potser no ho estan tant, però que pinten molt bé. Per tant, intentarem també que puguin entrar i que puguin tenir una resposta. En quant a les activitats, aquestes tres parts que em deies de les activitats, com es donen a terme?
Nosaltres tindrem pràcticament sempre dos dies a la setmana ocupats per això. Ho farem al CIEC, al nou CIEC, aquí a Castelldefels. I ahir farem, el primer dia farem, al matí ens farem el curs per tothom, o sigui, és un curs de veritat.
I a la tarda farem el mentoring d'una part de grups. I al dia següent farem els altres grups, el dimecres en aquest cas, un dimarts i un dimecres, farem les altres mentories. Pràcticament cada persona té dos dies ocupats amb això i la resta dels dies, evidentment, han de treballar a casa.
Nosaltres no fem el treball d'ells, nosaltres ajudem i fomentem a entendre i accelerar això. Per això el nom d'acceleradora serveix per això, per ajudar a entendre i anar més ràpid, amb menys error i amb més eficàcia muntant una empresa.
Molt bé. I amb uns bons resultats, com deies, no, Santi? Perquè, al final de tot, l'idea és que aquesta persona arribi a muntar la seva empresa o que aquesta idea la converteixi en una empresa, en un projecte empresarial, i es guanya la vida amb això. Exacte. Aquest és el nostre objectiu.
Les fases sobre el paper, aquesta primera que nosaltres estem ara atacant, que és la de preacceleració, és a dir, captar persones que tenen idees, que aquestes idees després, en una segona fase, perdona, aquesta primera fase, aquestes idees es converteixen en un projecte, un projecte és un document, un document viable però és un document, encara no és una empresa.
La següent fase és aquest document convertir-lo en un altre en la Seguritat Social, és a dir, en un projecte empresarial de veritat. I la tercera seria ajudar aquestes empreses a que es quedin a la ciutat, es consolidin i ens facin grans. Tot això està molt lligat al...
a l'equipament que ha mencionat el LUCA, que és el CIECON Startup, que és aquest equipament que l'Ajuntament té en l'edifici lògic, a la planta baixa, que és un equipament que preveu l'allotjament empresarial en diverses modalitats per aquest tipus de projectes. I allà, les empreses que s'acabin quedant, que vinguin d'aquest projecte o de qualsevol altre projecte, o empreses que simplement vulguin ser-hi allà,
La idea és que estiguin allà d'una forma temporal rebent aquest servei d'allotjament empresarial, és a dir, que estiguin allà físicament, que no s'hagin de preocupar d'assumptes, la neteja, la seguretat, etcètera, que estiguin allà, que tinguin una xarxa de contactes de totes les empreses que puguin estar allà dintre, i autònoms, i que a més a més puguin rebre un conjunt de serveis de valor afegit que els serveixi per consolidar-se, fer-se grans i el que comentàvem, que acaben contractant persones d'aquí de la ciutat i si fomentar l'activitat empresarial.
Podríem parlar d'alguns projectes, d'aquestes idees?
si no faltem, diguem, a la privacitat... Podem ser genèrics, això sí. Estàvem comentant abans, Anna, una cosa interessant és que, lògicament, hi ha àrees socials que són ara de moda i que hi ha un traspàs a la nostra 64 que han arribat. Per exemple, l'wellness, de totes les formes possibles d'internar l'wellness, des de cursos de ioga, de relaxació...
de mindfulness així, hi ha molts que han passat per aquesta part i, evidentment, com dèiem abans al Santi, la part tecnològica. La tecnologia de tot tipus, hi ha molts números de projectes que engloben una tecnologia a punta, també perquè nosaltres jo crec que som un espai amb la universitat aquí que tenim davant, davant del CIEC de l'altra banda,
on la tecnologia és per nosaltres molt important i han sortit moltes idees aquí i després també idees molt bàsiques puc dir-te una que ens ha semblat molt bàsica però correcta que és, jo vull muntar un bar bonito a la platja tal qual, tal com ho escoltes aquesta és l'altra faceta del món d'avui hi ha la tecnologia, hi ha el wellness hi ha coses rares i modernes però també hi ha un bar bonito a la platja
Ja hi lo dejamos, no? Què tenen en comú? Si és que tenen, a banda de que són persones totes aquelles que han presentat els projectes, aquestes idees, què comparteixen?
Mira, una de les coses que ens ha sorprès és que aquesta 64 et diria que 58 són de ciutadans i ciutadanes de Castelldefels. Això vol dir una cosa, que a Castelldefels hi ha molt d'interès en la creació d'empreses, que és una cosa que ja...
Des de la Guaita ja teníem clara perquè ja ho teníem una mica detectat. Hi ha molts autònoms, hi ha molta tendència a l'autoocupació, a crear-te el teu propi negoci. Això per un costat. L'altra qüestió que comparteixen moltes d'aquestes activitats és que, a diferència d'un negoci estàndard,
que ha d'ocupar un espai comercial, un lloc comercial, una botiga, etc. Totes aquestes idees són molt bones però tenen un entrebanc i és que per poder-les resoldre, per poder-les portar a terme,
han de dedicar un temps i uns recursos que encara no tenen per desenvolupar algun tipus de tecnologia, sigui programació, sigui una aplicació. Aquest temps és un temps que, un cop resolt això, puntua positivament en la seva supervivència, però han de dedicar un temps
previ a l'inici de l'activitat a desenvolupar això, que no han de fer un temps que no han de dedicar aquells emprenedors que volen muntar un negoci estàndard. Jo diria que aquest ronron tecnològic és també un denominador comú entre tots els que acabaran entrant a l'acceleradora. És la tecnologia a la qual et referies tu abans, no, Luca? Sí.
Sí, és veritat. És un eix social, la tecnologia és de totes les nostres vides i també és un eix econòmic important. I, evidentment, a nosaltres ens va molt bé perquè obre moltes portes, ens fa punters, és una cosa sorprenent. I estem convençuts, també perquè hem vist tots els projectes, que amb la nostra ajuda molts arribaran a tindre èxit. Esperem aquí, esperem amb el nostre nom i amb el nom de la nostra ciutat,
I hi ha millors brillants, ara no podem dir-les perquè encara són embrionals, però apunten molt bé i hi ha moltes coses molt bones.
S'ha acabat aquesta primera fase d'admissió de projectes, no, Santi? Sí, mira, el dia 31 de març fem el kick-off, fem un acte institucional, el lògic, l'espai on es farà l'acceleradora, on donem el tret de sortida d'aquesta primera edició. Tenim prevista amb el Luca fer una segona edició al segon semestre de l'any, per començar-hi al voltant de juliol, setembre...
fer una segona edició, que ara més que mai, vista una mica l'èxit que hem tingut en la captació de candidatures de la primera. Doncs esperem que aquestes idees arribin totes a bon port, en aquesta fase o sigui en les següentes, no? De bo, sigui així. Nosaltres tenim molta esperança, tenim molta il·lusió, comencem amb el Luca amb moltes ganes, perquè és un projecte que ens el creiem,
i que hem vist que, d'alguna forma, hi havia un nínxol de mercat, hi havia un grup de persones i jo crec que estaven esperant una oportunitat com aquesta per poder-se presentar. I un dels problemes, Anna, un dels problemes dels emprenyadors, jo com a expert del tema i professor d'aquesta àrea, és el primer pas.
El primer pas sol hi ha poca gent que s'atreveix i hi ha poca gent que realment 100% ho fa sol. Són els més convençuts, els més bojos o bé els que han estudiat. Però nosaltres justament volem ajudar tothom. Tothom que té una bona idea no significa que tothom sàpiga fer-la. I nosaltres volem accelerar, ajudar i fomentar a la nostra ciutat aquest espirit que hi ha molt, com el Santi deia, 65 persones, són moltes, en considerem,
considerant la primera edició i esperem també que continuïm en el futur. Gent creativa, gent amb idees i amb ganes de fer un projecte que, com deia Santi, beneficiarà el cap i el fi a tota la ciutadania en general.
Sí, fins i tot, jo crec que això és referent-me una mica a la marca de la ciutat. És una... Castelldefels juga un paper important, podria ser un hub de certa referència a nivell de la demarcació de Barcelona i potser de Catalunya en quant a la innovació pel fet que heu mencionat vosaltres, tant Luga com tu, i del tenir...
Nosaltres tenim aquí un campus, un campus universitari i un parc mediterrani de la tecnologia amb universitats politècniques. És a dir, que les escoles que hi ha allà dintre i els centres d'investigació toquen temes que estan vinculats amb la tecnologia. I d'una forma natural, tot el que allà dintre es produeix o s'inventa a nivell de tecnologia
ha d'impregnar el seu entorn i el seu entorn més proper és l'entorn de Castelldefels. Per tant, jo crec que això és una peça més, és un totxo més en aquesta marca de Castelldefels Tecnologia, Castelldefels Innovació, que jo crec que millora en general la imatge de la ciutat.
Doncs tant de bo que estigui així. Moltíssimes gràcies, Sant Amaro, cap de secció de promoció econòmica de l'Ajuntament i local de l'oro responsable d'aquestes activitats de l'accelerador d'empreses, que tan èxit ha tingut, 64 idees, 64 projectes que han arribat a diferents sectors, a nivell general podríem dir, però moltes relacions amb la tecnologia. Moltíssimes gràcies a tots. Gràcies, Anna. Gràcies a tots.
Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Sí.
No importa mai les flors que prefereixo, Jim. No riem mai junts i jo no m'ho mereixo. No sé per què estic tan boja per Jim. Jim.
No em diu mai que sóc el seu desitjardent. El foc de la mora amb ell ja no s'encén, malgrat els anys que fa que sortim. Si em senten malaltic de mora,
Jo faig com si em vengés, el deixo fugir pel meu cor.
S'esquerra d'encara més Sé que el dia que m'estim i em deixarà Podeu creure'm sigui avui o bé demà Sempre adoraré a mi Alguna cosa deixi'm
Gràcies.
Si em senta mal el ti del mor, jo faig com si em vengés. El deixo fugir, però el meu cor s'esquerda encara més. Sé que el dia que m'estim i em deixarà
Podeu creure'm, sigui avui o bé demà, sempre duré amb mi alguna cosa d'així. Sempre duré amb mi alguna cosa d'així.
Si te gusta la historia de la música, tienes una cita con Musicalia. La historia y la música de los mejores artistas, grupos nacionales e internacionales y las mejores bandas sonoras. Desde Radio Castelldefels.
Ain't no sunshine when she's gone It's not warm when she's away Ain't no sunshine when she's gone She's always gone too long Anytime she goes away
There ain't no sunshine when she's gone And this house just ain't no home Anytime she goes away
I know, I know, I know, I know I ought to leave the young thing alone But ain't no sunshine when she's gone Ain't no sunshine when she's gone Only darkness every day
Any time she goes away Any time she goes away
Aixi som, el magasí de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
I said no, no, no, no, no, no. I said no, no, you're not the one for me. No, no, no, no, no, no. I said no, no, you're not the one for me. And my heart hit a problem in the early hours, so I stopped it dead for a beat or two.
Bona nit.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
No, no, you're not the one for me. No, no, no, no. No, no. No, no, you're not the one for me. Big black holes on a cherry tree. I can't quite get that cause my heart forsake.
Presentado por Mode Rodríguez.
tots els viernes a les 10 de la nit.
Doncs parlem ara de l'EDE, l'Espai de Debat Educatiu, que s'organitza des de l'àrea d'Educació Municipal, i ho fem amb la Maria Jesús Cunyado, Tècnica Municipal. Molt bon dia, Educació. Bon dia. I amb el Marc Perales, membre de la cooperativa Eduvica, dona suport i potenciar aquest debat. Molt bon dia. Molt bon dia. Primer de tot, Marc, explica'ns una mica, amplia'ns en què consisteix la teva tasca aquí.
Doncs mira, la meva tasca és acompanyar i dinamitzar les persones que participen de l'espai educatiu, d'aquest debat educatiu. És un espai on ens trobem una vegada al mes, de 9 i mitja a 11, per poder parlar de coses que creiem que són importants. Ara estem fent un cicle, aquest curs, sobre els vincles. Llavors, el que fem és aprofundir en aquest tipus de temes per poder, estem al municipi,
per construir aquest espai de debat educatiu i que aquestes coses podin confluir. Mària Jesús, les properes serrades, el dilluns 2 de març, dilluns 9 de març i dilluns 16 de març per a diferents edats, però un únic tema, límits respectuosos i sants. Sí, de fet aquestes activitats ens les aporta la Diputació, que ens col·labora a nosaltres d'un catàleg d'activitats per a famílies,
Aquest espai per famílies ha triat aquest tema perquè les famílies són el principal actor educatiu dels infants i joves del municipi i també necessiten aquests espais per poder compartir les seves dificultats o les seves situacions familiars
sempre des d'un punt de vista d'acompanyar i tenir una persona també experta en aquests temes, educadors, professionals de l'educació, que ens puguin parlar de l'important que és també que els infants i joves tinguin uns límits clars. Heu distribuït aquestes serrades per a edats. La primera d'elles, el dilluns 2 de març, és per a fills o filles de 0 a 6 anys.
Sí, quan parlem de límits saludables, hem de parlar de límits des de quan tenim un infant, un bebè. Hi ha moments, potser a partir dels vuit mesos o set mesos, que ell ja és conscient que no és la mare i que comencen el seu desenvolupament fins i tot a donar-se compte dels espais, que ja no...
Ell no és la mare, sinó que és un nen separat. I els límits en els acers vius són importants i necessaris per la supervivència, una, però després per el viure en comunitat, en col·lectivitat. Llavors, per això havíem pensat important començar a parlar des del zero, als adolescents, com hem de treballar els límits.
Aquí hi ha dues franges després, de 9 a 12 anys i de 12 a 14 anys. Marc, en aquest sentit hi ha molts canvis entre 9 i 12 i de 12 a 14 anys?
Home, hi ha canvis significatius, com molt bé explicava la Maria Jesús, quan comencem a diferenciar-nos dels nostres progenitors, en aquest cas les persones responsables, que ens estan obrint al món, perquè el primer espai de relació és la família. Llavors, si comencem a construir i acompanyar aquestes famílies a poder posar límits sants i ordre,
Quan arriben etapes on hi ha més complexitat, que és aquesta diferència que tu deies, quina diferència pot haver entre els 12 i els 14? Doncs primer que els 12, sí que és veritat que l'adolescència, i podríem parlar amb els companys de salut, les adolescències estan cada vegada fent-se de manera més temprana, no?
però sí que ens trobem que encara hi ha diferències significatives, ja no només a nivell relacional, sinó a nivell biològic, on els canvis, de moment, biològicament, es donen més als 14 anys que als 12. Llavors, aquestes etapes de començar a diferenciar la importància del grup d'iguals i la diferenciació amb els teus progenitors es dona actualment més en aquesta edat. Per això aquesta diferència d'un taller o d'un altre amb aquestes franges.
Molt bé. No, és que volia comentar. Pensem en posar límits com a pare o mare o com a educador, però també com a infant. Jo he d'aprendre, és necessari posar límits. I això significa, no?, té un sentit. I també és important que els pares puguem ajudar els nostres fills i joves que han de saber com posar límits frent a situacions, no? I l'important que és això, també l'aprendre a vegades dir no.
I tant. Què han de fer les pares, les famílies, les mares que vulguin inscriure a aquesta gest? Mira, a més justament aquesta gest també estan dins de les catorcenes jornades de vida sana que fa la biblioteca, és una activitat més. Rebran, com fem sempre, els centres educatius col·laboren al pla de formació de família, fem un cartell...
l'enviem a les escoles i amb aquest cartell, que és on l'any, va al formulari d'inscripció. I si veuen el cartell imprès, tindran un QR on també estarà el formulari d'inscripció que ja la setmana que ve s'obrirà.
Molt bé, per finalitzar, dins d'Espai Famílies Tallers, veiem les emocions amb els nostres fills i filles de 6 a 9 anys al cos del seu moviment com a eina d'expressió, comunicació i contacte. Molt bé, aquest és un taller que tornem a repetir, aquest curs. És un taller més vivencial, també a vegades estem buscant altres fórmules que no sigui la típica xerrada del que sap molt, sinó que siguin tallers més vivencials i en relació amb els nostres fills.
I llavors és un taller que farem amb l'educadora, la Gaviera Gastelars, que és una professional també de la dansa i de l'educació. I aquest també es fa dins d'aquestes jornades. Aquí hi ha unes places limitades perquè és un taller que és treballar amb famílies, amb pares i mares i els seus fills.
Molt bé, doncs, places limitades, formularé l'inscripció també en aquests cartells. Moltíssimes gràcies a Maria Jesús Cunyado des de l'àrea d'educació i també a Marc Perales des de la cooperativa Eduvic. Moltíssimes gràcies, bon dia. A tu, bon dia. Bon dia.
Some heading home to the family, some are looking to get hurt. Some going down to the stove are wearing trouble on their shirts. How wild was the county at 095? Although the whole red flag wants to travel past me by.
Fins demà!
Fins demà!
I saved up my money and I put it all away. I want to see your daddy but we didn't have much to say. So can't you see that she's just a little girl? She don't know nothing about this fool. We laid out on the floor cause we got along all right. One day a boss came and got her and they took me in a black and white. The prosecutor kept the promise that he made on that day.
Fins demà!
Bona nit!
Los aniversarios del 2026.
Este 2026 se cumple el 175 aniversario de la muerte de Mary Wollstonecraft Shelley, de soltera Goodwin. Nacía en Londres el 30 de agosto de 1797 y moría en febrero de 1851. Fue además escritora, dramaturga, ensayista y biógrafa británica. Y a Mary se la conoció principalmente por ser la autora...
de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo, considerada la primera novela de ciencia ficción moderna y que logra inaugurar el género. También editó y promocionó las obras de su esposo el poeta y filósofo romántico Pierce Bish Shilling. Su padre fue el filósofo político Willem Godwin y su madre la filósofa Mary Wollstonecraft, escritora del libro fundacional del feminismo La vindicación de los derechos de la mujer.
En 1814, Mary Godwin inició una relación sentimental con uno de los seguidores políticos de su padre, Percy Viché Shelley, quien ya estaba casado. Los dos, junto con la hermanastra de Mary, Claire Claremont, vivieron en Francia y viajaron por Europa. Al su regreso a Inglaterra, Mary estaba embarazada. Durante los siguientes dos años, ella y Percy se enfrentaron al ostracismo social, a las deudas constantes y a la desgracia del fallecimiento de su hija nacida prematuramente.
Se casaron a finales de 1816 tras el suicidio de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
En 1816 la pareja pasó un verano con George Gordon Byron, John Willam Polidori y Claire Claremont cerca de Ginebra, en Suiza, donde Mary concibió la idea para su novela Frankenstein. Los Shelly abandonaron Gran Bretaña, en 1818 se mudaron a Italia, donde su segundo y su tercer hijo murieron antes de que Shelly diese a luz a su último hijo, el único que sobrevivió, Percy Florence.
En 1822, su esposo, Percy Vichy Shelley, se ahogó al hundirse su velero durante una tormenta en la Bahía de la Especia. Un año después, Mary Shelley regresó a Inglaterra y desde entonces en adelante se dedicó a la educación de su hijo y a su carrera como escritora profesional. La última década de su vida estuvo plagada de enfermedades probablemente vinculadas al tumor cerebral que acabaría con ella a los 53 años.
Hasta la década de 1970, Mary Shelley fue principalmente reconocida por sus esfuerzos para publicar las obras de Percy Shelley y por su novela Frankenstein, la cual sigue siendo ampliamente leída y inspirado en varias adaptaciones en cine y teatro. Recientemente, los historiadores han comenzado a estudiar más detalladamente los logros de Mary Shelley,
Los eruditos mostraron su interés que sienten en su producción literaria, particularmente en sus novelas históricas Valperga y Perkin Warbeck, la novela apocalíptica El último hombre y sus dos últimas novelas Lodoro y Fagner. Los estudios de sus trabajos menos conocidos
como el libro de viajes, caminatas en Alemania e Italia, y sus artículos biográficos, incluidos en la obra de Dionisius Larner, Cabinet, Ciclopedia, apoyan el punto de vista de que Mary Shelley continuó siendo una política radical a lo largo de su vida. Las obras de Mary Shelley a menudo argumentan que la cooperación y la compasión, particularmente las practicadas por las mujeres en sus familias, son las formas de reformar a la sociedad civil.
Esta visión constituyó un desafío directo al romanticismo individual promovido por Percy Shealy y a las teorías políticas educativas articuladas por su padre William Godwin. Los aniversarios del 2026.
Així som. Així som. Així som. El magasí de ràdio Castelldefels. Així som.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Ràdio Castelldefels a la carta. On vulguis i quan vulguis tots els programes de ràdio. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Neus, em pots donar una fulla, sisplau? Estic prenent tants apunts que no me'n queda cap. Em sap greu, però no en tinc. Ara que tampoc no sé si podries escriure gaire. Però què dius? Si en tens moltes a la carpeta. No, perdona. De fulles no en tinc cap, però de fulls sí que en tinc. Que en vols un?
A punt de sal, en català no hem de confondre full i fulla. La paraula full designa un tros de paper rectangular i prim. En canvi, el mot fulla fa referència a una part de les plantes i dels arbres i per extensió a la làmina generalment metàl·lica d'una eina que serveix per tallar. Per exemple, necessito més fulls per escriure-hi, però les fulles d'aquest arbre són caduques o s'ha tallat amb la fulla d'un ganivet.
Així som el magasin de Ràdio Castelldefels.
It's been left ticking there too long You're bleeding Some days there's nothing left to learn From the point of no return
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.