Castelldefels, avui. Bon dia ara al butllet informatiu Castelldefels. Avui fem un repàs ràpid a l'actualitat més pròxima.
La ciutat inaugura l'escultura GIF d'art de Lorenzo Quinn, nou símbol de ciutat. La peça, situada a la rotonda de l'Avinguda 1 de maig, reforça el compromís amb els valors de solidaritat i cohesió. L'acte de dissabte al matí va comptar amb la presència de l'artista i una actuació de l'Escola Municipal de Dansa.
Ja es coneix el programa d'activitats de primavera de l'Espai del Mar. El 26 de març, aquest dijous a la tarda, sobre el període de preinscripcions entre els mesos d'abril i juny, l'equipament municipal de proximitat a la platja, situat a carrer 514 número 1, oferirà cursos, tallers i activitats de tota mena.
Castelldefels compta amb una nova sala d'exposicions a Can Roca de Baix, la Regidoria de Cultura, obert a aquest nou espai destinat a obres d'artistes locals emergents, una nova sala que vol ser referent de promoció del patrimoni local i que s'ha inaugurat amb la mostra Una Ullada al Passat, una exposició que es romandrà oberta fins al 29 d'abril. I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una hora amb més notícies. Fins aviat!
Castelldefels, avui. Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
El que et mou cada dia ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats. Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjoba.cat, a CaixaBank o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui, a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització full-hybrity tech autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de 10 pulsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
My heart speaks.
Bona nit.
Fins demà!
I can't control myself around you. I can't control myself around you. I can't control myself around you.
I can't control myself around you I can't control myself around you I can't control myself around you And I'm singing more late You bring too much sunlight to my day And only you can chase the pain away You bring too much sunlight to my day My day
Bona nit.
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Bon dia, Castelldefels. Avui tenim el plaer de rebre aquí els estudis en directe a un veí molt especial nascut a Barcelona, però de cor molt local, perquè tot just ara em comentava que ja porta aquí uns 20 anys a Castelldefels. Ell és el germà Domingo García, autor de la trilogia Vens de Guerra i recentment de la seva tercera entrega, que es titula Torino, que de fet aquí tinc un exemplar que ens ha prestat per poder preparar aquesta entrevista.
A més d'escriptor, Germán és president de l'associació de recreació històrica BUM, porta anys combinant la passió per la història amb l'experiència directa també de fer-la accessible al gran públic. Torino, en aquest cas, ens transporta al 1706, en plena guerra de successió espanyola, i segueix les passes de Joan Montaner, un alfarès català al servei de l'aixiduc Carles, que entre batalles, conspiracions, també ens parlarà del prehumà de la guerra.
És una novel·la que combina rigor històric i emoció i avui conversem amb l'autor sobre aquesta història, la seva part de ficció i la seva connexió també personal de l'autor amb Castelldefels. Per introduir-vos en l'ambient del llibre llegirem ara un petit fragment de la dedicatòria de Torino.
que diu així, aquells que amb rigor i passió recreïn la història i retornen al present als qui van combatre sense saber si serien recordats. I ara tenim aquesta ocasió perfecta a través d'un personatge de ficció, també recordar totes aquelles persones que van participar en aquesta guerra.
Amb aquestes paraules que ens conviden a viure la guerra no només com un relat de batalles, sinó com una experiència humana profunda, donem ara ja sí la benvinguda al seu autor, Germán Domingo. Bon dia i gràcies per estar amb nosaltres aquí a Ràdio Castelldefels per apropar-nos la història amb una mirada humana. Hola, bon dia. Encantat d'estar amb vosaltres una altra vegada.
Gràcies, Germán. Per començar, què va inspirar-te a crear aquesta saga de Vents de Guerra, que concretament ara parlem de la tercera novel·la, però això ja portes dues també d'abans. Què et va inspirar a començar?
Una mica l'inspiració ve de la part recreació que fem, d'acció d'explicar al públic en general què és el que era la guerra de successió a Espanya i a Europa, perquè realment aquesta guerra es va devenir la primera guerra mundial perquè es va lluitar a tots els àmbits on existia una part francesa, una part espanyola o una part anglesa,
holandesa, etcètera, etcètera. Aleshores el tema és que estan
profundament imbuït dintre d'aquest marc històric, se'n va ocórrer veient que hi havia sagues napoleòniques o segona guerra mundial o primeres, etcètera, molt extenses, però no hi havia res sobre la guerra de successió d'Espanyola que va durar 15 anys, o sigui que és suficientment llarga i
i rica de coses per poder explicar que moltíssima gent no coneix. Al fer la primera, més bé anem per parts, la primera que està feta és ara la novena.
serà la novel·la. Per una raó, quan la vaig acabar de fer, em va agradar molt a mi mateix, evidentment, perfecte, però llavors vaig, a les 50 vegades que la vaig rellegir, em vaig adonar que la gent que estigui llegint això no sap ni d'on ve ni de què pot passar després. Aleshores, vaig dir, bueno, doncs em faré una novel·la abans per anar explicant. Però llavors,
No pots fer-ho tot amb una sola novel·la per explicar tot a 14 anys. Llavors, sí que es pot fer, evidentment, però passant tant per sobre que llavors ja no és una novel·la, és un simple diari que agafes i que llegeixes una ressenya deportiva, en aquest sentit. No, doncs llavors...
Vaig anar fent enrere, enrere, enrere, i vaig dir un moment que vaig dir prou, ja tinc de començar a explicar la història. I la vaig començar en 1704, que és el primer llibre. El primer llibre és català amb ell, que és l'explicació de com va començar pràcticament la guerra de successió,
i que l'exèrcit català, en aquest cas no català, un regiment català que es va formar a Barcelona, va anar i va conquistar Gibaltar. Molta gent que ha llegit aquest llibre m'ha felicitat perquè no coneixien que existia
aquest fet històric, i que sempre havien sentit que a Giboltà hi havia una platja que es deia Catalanbell, i sempre deien, ai, mira, que curiós.
El curiós és que allà va desembarcar les tropes catalanes, el Regiment Català, i la va conquerir. I gràcies a aquella entrada els anglesos van poder conquerir definitivament Gibaltar. A partir d'aquí la segona és Montjuïc, o sigui que el Regiment torna a Barcelona, conquista Barcelona,
i, posteriorment, aquesta és la tercera, que és Turí, que és el nostre... La societat és el que es mou dintre de la península ibèrica i, posteriorment, acaba a Itàlia, dintre de la Guerra Associació, perquè la Guerra Associació, com comentàvem abans, es va fer als Estats Units, es va fer a Itàlia, a Ústria, a Alemanya, a França, etcètera, etcètera.
Per tant, estaves explicant que Catalan Vei va ser la primera d'aquesta saga d'avents de guerra, però en realitat és la novena. Per tant, la de Montjuïc seria la decena? Com és l'ordre cronològic per les persones que no estem familiaritzades amb la saga? M'he explicat malament. O sigui, el Catalan Vei és la primera primera, físicament, però que resulta que es va fer per explicar la novena.
O sigui que llavors, per dir alguna cosa, a la novena s'ha quedat a l'estanteria i llavors hi ha tornat tot enrere. Què passa? Molta gent em pregunta com és que t'estan sortint novel·les tan de pressa, en aquest sentit. Per què? Perquè com les novel·les les començo pel darrere, no pel davant, sinó pel darrere, perquè estic venint de la novel·la número nou.
Llavors vaig tirant enrere i llavors al anar tirant enrere per dir alguna cosa tinc mils de notes ja fetes de cada una pels anys que s'estan fent. Aleshores puc anar més de pressa en el moment de construir la part fictícia de novel·la
perquè ja tinc tota una base històrica estructurada completament. Llavors, comencem el 1704 de Barcelona, l'any següent és Montjuïc, el 1705, i ara el 1706 a Torín.
D'acord, perdona, ara ja sí que t'entès. Aquí m'havia liat jo una mica, també. Perfecte. Doncs no ets el primer autor amb qui parlo que m'explica aquesta manera de treballar les obres literàries, de començar pel final. Em va cridar molt l'atenció la primera vegada, però ara que ho puc parlar més en detall amb tu, té sentit que aquella vegada recordo que va ser per una presentació també d'un llibre, que anava jo, perquè me l'havia llegit, no anava en qualitat de periodista. I va comentar això de, no, jo començo pel final. I jo, ostres, jo, clar...
Ja saps el típic de sempre de vida, no quedar-te amb la pàgina en blanc i no intentar començar tenint el títol, això és bàsic. Però començar pel final és una cosa que em va sobtar i té tot el sentit, i sobretot en un tema històric, suposo que tot això et facilita la visió i el que comentes, que t'ajuda també a agilitzar la publicació. Quan vas publicar el primer?
estem parlant del setembre passat. Ah, ostres, o sigui que han estat... Clar, estem parlant de mesos. Exactament. I si Déu vol, per Sant Jordi posarem la quarta.
Sí, bé, tot just ho estàvem comentant. Fora de micros estàvem parlant una mica d'això, de la teva participació a Sant Jordi, que esperem comptar amb la teva assignatura de llibres aquí a Castelldefels. Amb molt de gust. I bé, tots els radioïents que vinguessin també de part de Ràdio Castelldefels tindrien un extra de descompte, no sols el 10% típic.
Doncs mira, prenem bona nota i qui ens estigui escoltant, doncs ja sabeu, no perdeu l'ocasió a Sant Jordi de poder-vos aprovar per conèixer més a fons l'entitat de la que és president el Germán Domingo. Estem parlant de l'Associació de Regressió Històrica BUM i doncs conèixer els seus llibres, que us pugui signar el llibre i obtenir aquest descompte si mencioneu que sou oients de Ràdio Castelldefels.
Doncs reprenem una mica. Estàvem començant parlant d'aquesta guerra de successió, del tema principal, òbviament, d'aquesta saga, i parles, sobretot quan em mirava una mica la nota de l'autor, parles de la importància de la mirada humana sobre aquesta guerra, i sobre totes les guerres, perquè hi ha un preu humà massa fort en qualsevol guerra.
En aquest cas concret, amb Torino i amb els dos anteriors que has escrit dins de la saga Vents de Guerra, com equilibres la documentació històrica amb el fet de crear una ficció, que és el personatge principal, el Joan Montaner?
Tot té una base històrica, evidentment. Com he comentat, hi ha l'avantatge de muntar fets històrics, dies històrics, dates i tots els recursos que estan a l'abast meu de poder posar en un llibre
en fets reals. Llavors, a partir d'aquí hi ha la part humana, com comentes perfectament, que és la part més trista. És la part que no es veu, la que està fora de tot dibuix. Igual que en una pel·lícula, com no vagis a veure una de les Spielbergs que et diu el que realment està passant i que allà hi ha sang i que realment hi havia sang,
i que la gent es mor, no simplement es veu una fletxa que passa i resulta que després cau una persona o veus una persona allà estirada, no, realment aquella persona pateix sangne i és mort i pateix allà mateix.
i l'estan ajudant, i també estan patint els que estan ajudant. Llavors això una mica és el que jo he volgut explicar i que es reflexi una mica en el llibre, sense ser sobrecarregant, però també amb una petita agilitat que hi hagi un interès no tan sol militar-militar. O sigui, hi ha una part militar, però també hi ha una part
que diria jo la més humana, que hi ha una persona amb nom i cognom que està patint, que pateix, però també és, que busca, que investiga i que, si pot, ajuda. I si no ajuda, es queda quit en un costat per no estorbar. I si hi ha un nen, la mateixa circumstància, perquè els nens també pateixen la guerra i també ajuden en el seu moment i en la seva època,
Cada cosa succeïa i ara succeeix igualment. Per desgràcia, la guerra no té èpoques, ni té anys, ni té res. És el mateix que jo tampoc poso capítols. No hi ha el capítol 1, el 2, el 3, sinó que hi ha una insinuació.
del que anirà aquell capítol, perquè no es pot encasillar realment. Aquest és el capítol 1. No, no, tot és un ser únic de la novel·la.
Parlant del personatge específic, el personatge de ficció, Joan Montaner, que protagonitza aquesta història, ell viu la guerra no només en el camp de batalla, sinó que també s'aborden les ferides de la llar i l'amor trencat. Què et va portar a explorar aquest costat més íntim del personatge?
Bé, una mica és… s'ha de posar una part de ficció, estem parlant d'una novel·la, evidentment, com a fondo històric, però volia fer-la una mica amena per la gent no especialment superversada en coses militars o que els pugui avorrir,
però al donar les pinzellades humanes, llavors considero, i així m'ho han fet veure o m'ho han dit la gent que m'ha llegit els primers llibres, que troben un equilibri entre la part militar, que no estan avasats o no l'han sentit mai a parlar,
I, en canvi, llegeixen com una novel·la, no sé, d'un Stephen King o d'un... o de qualsevol altre, o un Leon Tolstoy inclòs, o d'Ostalletski, m'han dit, molt agraït, però de què...
hi ha alguna cosa més que no només soldats i batalles. Llavors, el voler i desenvolupar el més possible aquesta faceta sense caure amb la xabacaneria o l'amor fàcil, no? Tots tipus si sigui l'emperatriz i coses d'aquest tipus, no, però perquè tant hi havia l'amor
a la gent de barri o a la gent que li caien les bombes a sobre com la gent que està a Palau, que també té les seves inquietuds i les seves problemàtiques. I parlant d'escenes concretes que relates, parles de la batalla de Torí i també les conspiracions a Madrid, quina va ser la més complexa de documentar i escriure?
Doncs sincerament, a veure, la documentació, la de Madrid, ha sigut força obsessiva en el sentit de tindre informació i no posar-la, tota la informació, perquè si no sí que llavors es convertia en un llibre simplement d'història que relatava les coses i aquesta no era l'acció, sinó que l'he tingut de comprimir una miqueta en aquest sentit,
I llavors de la part de Turí he tingut més dificultats per no encaure en errors. Com a espanyol d'aquí tenim menys informació, però llavors sí que m'han ajudat molt la recreació històrica italiana, que m'ha ajudat i m'ha donat la màxima informació possible sobre el setge de Turín.
I aquí he tingut molta por i molta cura per no donar informacions falses històriques.
perquè, tornem al mateix, la història des d'un costat o des d'un altre es veu completament diferent, i hi ha un terme mig, que és el més adequat que es pot usar. Trobar aquest terme mig amb una cosa que no he tocat directament, com pot ser la guerra de successió dintre d'Itàlia, que tenia unes particularitats molt especials, ha sigut el més complicat per no entrar en problemàtiques semàntiques.
Per als lectors i als soients que no coneguin la història del conflicte, potser estaves parlant ara d'errors, no sé si hi ha algun com que hagis detectat o algun error comú de quan pensem en la guerra de successió que potser podríem aclarir. Bé, mirant des de la vessant espanyola,
El problema és que es ven que la guerra de successió era una guerra d'independència dels catalans. I quan més equivocat és. Era una guerra entre reis. Els catalans apoyaven un rei i la major part dels espanyols apoyaven un altre rei.
Llavors es vol dir que no és que els catalans s'haguessin guanyat aquesta guerra, haguessin sigut independents, no, simplement que tenien un altre rei, era el rei Carles III d'Àustria, igual que els espanyols tenien el Felip V, que era de França, realment. Llavors venia de França, llavors el conflicte va ser aquest, perquè era Àustria, casa Ústria, i casa Borbó.
però era que els catalans no eren independents. Ells volien estar sobre un rei, això sí, que el rei els donessi uns privilegis, que un va dir que no els volia donar i l'altre va dir que sí que els donava, pur i simplement.
Amb aquesta declaració parlem a recordar que ets president de l'Associació de Recreació Històrica BUM, que és una entitat d'aquí, de Castelldefels. Com influeix aquesta experiència directa de ser membre i president d'aquesta entitat en la història, en la manera com escrius sobre conflictes, com la guerra de successió i en la construcció també del personatge principal, Joan Montaner?
Bueno, m'influyeix totalment, evidentment, perquè llavors ja que estàs, aviam, com a president o com a recreador pur i simplement dels milers que hi ha a Catalunya i a Espanya que fan aquesta guerra o qualsevol altra guerra, és que som historiadors, mini historiadors,
O sigui que llavors per fer el nostre personatge o el que volem representar dintre de l'associació ens informem a vegades molt més exhaustivament que no un historiador normal que passa a través de tota una història. No és el mateix explicar la història d'Espanya que no explicar exclusivament la història del regiment de la Diputació de la Generalitat de Barcelona. O sigui, estàs parlant d'un grup de mil...
de qui representava la seva època, mil persones, i l'altre està representant a 40 milions de persones. No es pot explicar de la mateixa manera ni es pot trobar la informació de la mateixa manera. Llavors, què passa? Que al buscar la informació per una cosa petita vas sumant una sèrie d'informacions que després les puc
traslladar amb un llibre, tornant al punt anterior, que potser tinc tanta informació que he de fer un cribatge molt més existiu.
A més de president de l'Associació de Recreació Històrica BUM, també ets veï de Castelldefels, ens comentaves que va fa prop de 20 anys, i has dedicat part de la teva vida a la història, ara ens arriben aquests llibres, que com ens comentaves, el primer va arribar al setembre, ara ja tenim a les nostres mans el tercer, de cara a Sant Jordi, estem esperant que arribi al quart, o sigui que això està...
I com influeix el teu entorn local en la teva manera d'escriure? No sé si hi ha algun vincle especial amb Castelldefels en algun dels personatges o en algun dels scenaris. Aviam, fins a aquest moment no hi ha cap vincle especial perquè la guerra va passar per sobre Castelldefels. No obstant, era un punt important.
dintre de la Guerra d'Associació i dintre de Barcelona, de la Guerra a Barcelona, amb les batalles de Barcelona, que, de fet, era un punt important.
Aquest punt important sortirà reflexat al sisè o setè llibre. Llavors, si faig més spoilers, llavors ja no m'invitaràs a presentar el llibre. Ens fas com es diu un cliffhanger, ens deixes en espera. Que el títol, si més no, és Castellabels.
Perfecte, molt bé. No direm res més perquè això encara ha d'arribar. A part d'això, també estava pensant, potser tens algun lloc especial de Castelldefels que t'hagi inspirat o que t'agradaria anar per escriure, per prendre apunts, no sé si... La platja i a casa el jardí, per dir alguna cosa. Tornem al cas, soc veí físic de Castelldefels fa 20 anys,
però la torre dels meus pares, que en Pau Descansin, fa 75 anys que es va fer a Montemar. O sigui que soc veí de recient nascut. Sí, hi havia una trajectòria més antigua encara. Exactament. I llavors, un altre lloc, les torres de Guaita. El castell, cada vegada que el miro, m'inspira. No va tindre part, però m'inspira.
I llavors és això, les Torres de Guaita. Veig una torre, sigui la que té a fer-se o d'un altre lloc, també igualment és allò que se t'enva la mirada com si fos un far. Estàvem parlant que ja tens en marxa la quarta entrega de cara a Sant Jordi. A Mís també em comentaves que hi ha un volum considerable. Quants llibres tens intenció de publicar dins d'aquesta saga? La intenció és fer-ne una dotzena.
Llavors, fer una miqueta el transcurs per tots els anys de l'època de la Guerra de Successió, que en alguns anys van haver-hi més o menys conflictes, llavors en alguns anys sí que els salto perquè no hi hagi una reiteració de coses o...
o que sí que es converteixi més en una novel·la molt més de ficció que no amb la base històrica. Llavors, prefereixo fer algun petit salt dintre del temps, però l'ordre que van sortint és un ordre cronològic, de 1704 fins a 1725, aproximadament, que durarà tota la saga.
Estem davant d'uns llibres que s'han publicat de manera autopublicada, o sigui, has gestionat la publicació amb impremta directament. Com poden els oients aconseguir un dels exemplars? Aprofitant la pregunta, diré un agraïment a Quality Print, que és de Molins de Rei, dins aquí del Baix Llobregat, la impremta que ens ha fet aquesta...
aquest favor, quasi en el sentit, perquè ens ajuda molt amb el tema de quantitats, de poder fer o no poder fer, i llavors la història és que nosaltres gestionem directament la venda, a través de l'associació, o per correu electrònic, com a BUM, o per telèfon, o personalment, si ho desitgen.
O també que els oients s'apuntin la data de Sant Jordi per apropar-se a la plaça de l'Església, poder parlar personalment amb tu i aconseguir l'exemplar. Evidentment, encantat de rebre'ls i comentar qualsevol cosa que sigui a l'adient.
Doncs, Germán, moltíssimes gràcies. Et volem agrair que ens hagis apropat la història d'aquesta manera senzilla, també amb aquesta visió, una mirada purament humana, també, el que parlàvem sobre les vides que hi ha darrere de qualsevol guerra. I des de les zones del 98 FM acabem de fer aquest gran viatge al 1706. Ara no ens acomiadarem sense demanar-te que ens signis l'exemplar que tenim aquí. Això, ara ja quan acabem l'entrevista ja et demanarem, sisplau, aquesta signatura. Encantat.
I el que comentàvem, que ha estat un veritable plaer conversar amb tu, un autor, que ens recorda que la història no només ens arriba a través dels llibres, sinó que es viu en les persones, les ciutats i les memòries que encara ressonen. Perquè, de fet, com estava mirant abans la teva dedicatòria, doncs comentes que aquesta novel·la els pertany, precisament a les persones i les vides també que es van perdre en aquesta guerra concretament.
Gràcies, Germán, per portar-nos al 1706, per fer-nos sentir la grandesa i la fragilitat de l'ésser humà en temps de guerra i esperem veure com els lectors continuen viatjant amb el personatge principal, amb el Joan Montaner per a Europa i, qui sap, potser tornar-te a escoltar a Ràdio Castelldefels amb aquesta excusa que ja ens hem apuntat de Sant Jordi per viure més aventures i històries amb el que serà la quarta entrega d'aquesta saga.
I també he de sitjar-te això, que moltes persones et contactin, que aconsegueixin aquest exemplar, que s'interessin pels dos anteriors que has escrit i molta sort amb la trajectòria que et queda per davant amb 12 llibres que tens en ment de construir. Això mateix, molt agraït a vosaltres pel ressò que ens feu i bé, encantat de rebre tothom i que vulgui parlar sobre aquest llibre.
Doncs mira, voldria acabar també amb la part final de la sinopsi, que a mi m'ha agradat moltíssim, i amb aquestes frases ens acomiadem. Una novel·la de batalles, viatges, pèrdues, dignitat i memòria, perquè algunes victòries canvien el curs del món i d'altres marquen per sempre el cor d'un home. Doncs amb aquestes paraules ens acomiadem. Germán, moltes gràcies pel teu temps. Gràcies a vosaltres.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3. Així som el magasin de ràdio Castelldefels.
Ho sbagliato tante volte ormai che lo so già, che oggi quasi certamente sto sbagliando su di te. Ma una volta in più che cosa può cambiare nella vita mia?
Accettare questo strano appuntamento è stata una pazzia. Sono triste tra la gente che mi sta passando a casa, ma la nostalgia di rivedere te è forte più del pianto.
Questo sole accende sul mio volto un segno di speranza. Sto aspettando quando a un tratto ti vedrò spuntare in lontananza. Amore fai presto, io non resisto.
Non esisto, non esisto, non esisto. È cambiato il tempo, sta piovendo, ma resto ad aspettare. Non mi importa cosa il mondo può pensare, io non me ne voglio andare.
Io mi guardo dentro e mi domando, ma non sento niente. Sono solo un resto di speranza perduta tra la gente. Amore è già tardi, ma non resisto.
Se tu non arribi, non esisto, non esisto, non esisto. Luce, macchine, vetrine, strade, tutto quanto si confonde nella mente.
La mia ombra si è stancata di seguirmi, il giorno muore lentamente. Non mi resta che tornare a casa mia, alla mia triste vita. Questa vita che volevo dare a te, l'hai spriciolata tra le dita. Amor e perdono,
Adesso per sempre non esisto, non esisto, non esisto.
Ahí sí son.
El magazín de ràdio Castelldefels.
El trànsit per la finestra no ha passat gran cosa, ni aquí abans ni a les esferes. Avui m'has deixat, se suposa que m'ha d'afectar. L'agulla cau al disc i començo a sagnar.
Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, les cançons que em poso per estar més trist. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, et han estat finit.
He sortit de festa per veure créixer les males herbes. Sona el nostre tema, ja és aquí la pena extrema. No és tan estrany, disfrutar quan algú està fent mal. I si t'escric més tard per saber com estàs.
Les cançons que més em maten, les cançons que em poso per estar més trist. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, fatalitat.
El capvespre, música per somiar. Em permets que t'acompanya a albirar la nit? Si em deixes acompanyar-te, escoltarem junts música dient per al capvespre.
Treinta y siete grados y un montón de huesos
Toda la carne al asador Es un asunto muy viejo Con este socio traito Cambiar la piel de conejo Por una piel de tambor Y hacia la calle tristeza Me fui buscando una pieza Tarareándola
Pero de pronto salió la hermosura. Ay, cariño, ve dígame. Y eres como una escultura que se queda pegada a mis dedos. No te sofoques, mi amor, pero tengo que verte primero antes de dar más dinero sin conocer tu valor. Mira por este amor
Prueba en mis labios el licor. Es un veneno sin sabor. Una violeta sin color. Extraña flor. Treinta y siete grados.
Y en el rincón prohibido, silencio y sortecero. Dime por qué te han salido bigotes de roedor. Pues aunque fuera un cadáver desnudo, por la presión del deseo estoy bodo. Esta es la ley del entudo, sí señor.
Y con los platos en cruz te me haces transparente Y eres como una balanza con las mesas colgando por dentro
Fins demà!
Y no lo quieres decir que el demonio del sueño te lleve a la salud de mañana. 37 grados.
No te sopoques mi amor, pero tengo que verte primero, antes de dar más dinero, sin conocer tu valor.
El lunes a las 8 te llevamos de viaje con nosotros a través del 98.0
El programa de viajes de Radio Castelldefels.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Radio Castelldefels.org Castelldefels a través del nostre web, ràdio a la carta i ràdio online. Radio Castelldefels.org Així som.
El magasín de Ràdio Castelldefels. I'll tell you how much I miss Your sweet kiss
Fins demà!
Did I tell you how much I miss Your smile Did I tell you I was okay
Bona nit.