Castelldefels, avui. Bon dia, són les 10 i 3 minuts. És el moment de conèixer els tres titulars destacats que marquen aquesta orana al butjatí Castelldefels avui.
Avui primer parlem amb l'alcalde de l'any. Per motius climatològics, el programa s'avança a les 11 i es fa a les instal·lacions de Ràdio Castelldefels a la plaça Neus Català. El rei presidia ahir l'acte d'inauguració del Tour de Talent 2026 a Sant Boida i Obregat. El projecte compta amb la implicació directa dels ajuntaments participants, Castelldefels inclòs, així com d'empreses i entitats que reforcen la dimensió del tour.
I la platja de Castelldefels renova el segell Biosfer de Sostenibilitat Turística. El segell impulsat per la Diputació de Barcelona, Turisme a Barcelona i la Cambra de Comerç reconeix les empreses, serveis i destinacions on la sostenibilitat esdevé un pilar fonamental. I fins aquí el butlletí Castelldefels avui de les 10 del matí. Tornem d'aquí una hora a les 11 del matí per reportar-vos tres nous titulars del dia.
Castelldefels, avui Si fem un bon ús dels contenidors Si respectem els parcs i jardins Si recollim els excrements dels gossos Si mantenim net a la ciutat Millorem la convivència Ajuntament de Castelldefels Si millorem la convivència Tothom guanya
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Castelldefels, així som. Castelldefels, així som. Un espai on trobaràs informació d'aquí. Un espai per al debat i l'endeteniment. Un espai per saber les coses que passen a Castelldefels. I el que és més important, amb la teva participació.
Castelldefels, així som. Bon dia, Castelldefels. Buenos dies, Castelldefels. Aquí comienza Castelldefels, així som.
En breu us parlarem d'una xerrada que té lloc aquesta tarda a la sala Margarida Xirgo de la Biblioteca cap a una intel·ligència artificial pública. Com inserim dins del cos de l'administració pública la intel·ligència artificial, com posar-li límits o no? O què és el que s'ha de tenir en compte? Doncs el professor Albert Cañigueras ens ho explicarà, ens ho explicarà en fa un resum, ens adelanta els principals temes que tractarà aquesta tarda.
També dins de la secció del programa d'avui, Viajando por las Ondas, que arribarà aquest dimecres a les 8 del vespre aquí a la ràdio. El Dani Hernández, un dels seus components, ens explicarà de quina part del món parlaran o de quins costums o a què faran referència en el programa de viatges de Ràdio Castelldefels. Avui, com és el dimecres, movem en Comú Podem a la nostra tertúlia política. Javi Martín, un dels seus regidors, ens acompanya.
Ja de l'any temps parlem amb l'alcalde. Primer parlem amb l'alcalde de l'any. Serà a les 11 amb la presència, evidentment, de Manuel Reyes, l'alcalde de Castelldefels, al qual li farem diferents qüestions relacionades amb l'actualitat de la ciutat.
També farem referència a la programació per aquest trimestre de l'espai Montse de Roig, dins de l'àrea de polítiques d'igualtat. Ens ho comentarà la Mireia Martínez, tècnica d'aquesta àrea, i parlarem de literatura. I el Miguel Ángel González ens fa una pregunta si la màfia siciliana hagués nascut a Espanya. En un llibre, en un thriller, doncs molt aclamat, que s'anomena Les tres famílies. Comencem, welcome. Així som, el magazine de ràdio Castelldefels.
1, 2, 3.
Aquest dimecres, entre les 6 i les 7 de la tarda, té lloc a la Sala Margarida Xirgo de la Biblioteca, la xerrada cap a una guia pública amb Albert Canigueral, un dels divulgadors més reconeguts del país en transformació digital i intel·ligència artificial. Albert és responsable de tecnologies del llenguatge i intel·ligència artificial al Barcelona Supercomputing Center i serà amb nosaltres, com diem, aquesta tarda. Què tal? Bon dia, benvingut. Bon dia, molt bé.
A veure, per què s'anomena la xerrada així, cap a una intel·ligència artificial pública? Bé, doncs és per poder explicar en aquesta sèrie de conferències que s'estan fent la importància de pensar, no?, l'intel·ligència artificial està molt de moda, doncs entendre que per la societat digital és una infraestructura bàsica, de la mateixa manera que tenim carreteres i tenim sistemes d'aigua i tenim electricitat per la societat industrial...
i hem d'afegir aquesta capa d'intervenció artificial com a la societat digital. I llavors és important que, a més enllà que facin les empreses privades, doncs hi hagi aquesta opció pública i volem compartir aquesta mirada i el que s'està fent des del Barcelona Supercomputing Center i altres llocs d'Europa per tirar això endavant. I què és el que s'està fent al respecte en aquests moments, Albert?
Doncs hi ha projectes amb finançament des de la Generalitat de Catalunya o des del Govern d'Espanya per fer IA pública focalitzada en català o en castellà i llengües oficials, de manera que podem tenir una intel·ligència artificial que és transparent, que podem explicar com funciona, com s'ha entrenat, que té els nostres valors, que entén la nostra llengua. El projecte en català es diu AINA,
i el projecte en castellà, a l'àmbit més nacional, es diu Àlia. Llavors s'estan tirant endavant aquests dos projectes i treballant amb els emprenedors i les start-ups perquè es pugui fer servir en molts projectes. Un dels temors més habituals respecte a la intel·ligència artificial i com redunda la nostra vida diària és el tema de posar-li límits.
Sí, és important perquè ara estem en un pic d'expectatives inflades al voltant d'aquesta tecnologia i a vegades ens enloerna molt i suspenem aquest pensament crític, quins límits hem de posar, perquè a vegades qualsevol tecnologia aquesta, perquè s'està adoptant de manera massiva i molt ràpida, ho hem de fer de manera encara més urgent i demà també parlem una mica d'això, de quins són aquests usos i aquests límits de l'intens artificial.
que té molts beneficis, però també té una cara bé, una cara perillosa, que s'està demostrant igualment amb temes de notícies falses, ciberatacs, ciberdelinqüències, que ha sortit notícies recentment, i molts altres temes. Hem de trobar un equilibri.
Clar, la intel·ligència artificial es recolza en dades que ja existeixen, però aquestes dades les ha ficat una ment humana. Arribaria el moment, o no sé si ara estic sent massa futurista o massa fora de la realitat, en què si no s'incorporen dades, si algú no està ficant dades, la intel·ligència no trobeix respostes?
Sí, com bé dius, l'intensió artificial necessita aquestes dades, llegeix el passat i a partir d'aquí interpreta i fa prediccions de futur. Llavors, com bé dius, és un dels temes que s'està dient en quin moment les dades generades per les persones s'acaben. Hi ha aquesta crisi, igual que a vegades parlem del peak oil, com el consum màxim de petroli, doncs hi ha qui parla del punt aquest màxim de consum de dades.
Llavors hi ha el que es diuen les dades sintètiques, dades generades pels propis ordinadors, o la pròpia intel·ligència artificial generen dades per seguir-se entrenant, però s'ha vist que això genera una sèrie de problemes. Llavors, evidentment, és un tema també a treballar, i aquí, de nou, aquesta mirada de les dades com un bé públic, un bé comú, més similar a la Wikipèdia, diguéssim, que dades privades. Hem d'anar en aquesta direcció, creiem.
Un altre dels reptes és com es manté, si és viable pel medi ambient, tota aquesta tecnologia. Sí, de fet, al BCC som un centre de supercomputació on tenim línies de recerca especialitzades en buscar una millor sostenibilitat, perquè, evidentment, això consumen recursos elèctrics i d'aigua, també. Llavors, hi ha maneres de fer els ordinadors que siguin més eficients, amb xips més eficients,
La pròpia informàtica, els algoritmes també es poden fer més eficients. Llavors, i de nou, hem de pensar si l'ús d'aquests recursos està suficientment justificat. Perquè ara això, les gent pregunta coses molt banals als interns artificial o li diu de generar imatges, i hem de pensar que darrere de qualsevol d'aquestes consultes hi ha consum d'aigua, hi ha consum d'electricitat, recursos...
Llavors, ara estem molt enlluernats amb això i, com bé dius, hi ha aquestes preguntes de pensament crític, de posar-hi límits i un ús raonable. Doncs no diem més, perquè el que volem és que la gent assisteixi aquesta tarda a la Sala Marguerite de Xirgo, a les 6 de la tarda, per escoltar tota aquesta xerrada, sens dubte, inspiradora cap a una intel·ligència artificial pública amb Albert Canigueral, responsable de tecnologies del llenguatge, i al Barcelona Supercomputing Center. Moltíssimes gràcies per atendre'ns, Albert.
Gràcies a molt. Ens veiem aquesta tarda. Bon dia.
Tides that I tried to swim against Bought me down upon my knees Oh, I beg, I beg and plead Singin' Come out of things I'm sad Shoot an apple off my head And a trouble that can't be named Tigers waiting to be tame Singin' You
Fins demà!
Ana López.
Viajando por las ondas. El programa que te lleva de viaje a través del 98.0. Todos los miércoles a las 6 de la tarde. En Radio Castelldefels.
Pues hoy miércoles uno de los programas que van a sonar aquí es Viajando por las Ondas. La cita con los viajes desde hace mucho tiempo con Dani Hernández y Jordi Lluvé. Pues un programa que podéis escuchar a partir de las 8 de la tarde. Dani, ¿qué es lo que tenéis previsto para hoy?
Hola Ana, pues esta tarde en el programa Viajando por las Ondas tenemos como siempre un menú muy variado, vamos a hablar de diferentes temas y alguno de bastante actualidad. Por ejemplo, vamos a tener un apunte bastante interesante porque vamos a hablar de la apertura de una biblioteca muy interesante, la Biblioteca Nacional Nacional.
Bona nit.
Hi, en el Atlántico Norte, que és Groenlandia, que està bastant en boca de tots, per el tema que tots ja coneixem. Vamos a parlar d'aquest lloc, de Groenlandia, un país, una region, un estado autònom, del qual hem parlat aquí en alguna ocasió. De fet, hem hagut algun oyente que ha venit, que han estat en aquest lloc, i vinieron, precisament, a explicarnos
Gràcies.
donde estamos desvelando cuáles son los países del mundo que tienen más islas. Ahí con bastante sorpresa. Hemos estado hablando de los 10, empezando por el número 10, el que está en la posición número 10, y vamos a ir subiendo poco a poco.
Así subiendo poco a poco, hemos hablado entre otros, por ejemplo, de Chile, hemos hablado de Filipinas y hoy va a tocar al que está en la séptima posición como el séptimo país del mundo con más islas, que es ni más ni menos que un lugar del cual también hemos hablado aquí en muchísimas ocasiones, pero hoy vamos a hablar un poco más de la distribución del país en cuanto a las islas que posee, que es Japón.
Así que hoy tenemos Japón, tenemos Groenlandia y entre otras cosas también hablar un poco de Portugal y de esa biblioteca. Ya saben, esta tarde a las 8 aquí en Radio Castelfels en Viajando por las Ondas.
Pues muchísimas gracias, Dani Hernández, uno de los componentes de ese equipo que viaja por todo el mundo, Jordi Llobé, Dani Hernández, y que os cuenta sus experiencias y que también cuenta las experiencias de los amigos, de las amigas que les explican cómo les van a trabajar sus periplos por el mundo. Esta noche a las 8, puntual, Viajando por las Ondas. Todos los miércoles te llevamos de viaje con nosotros...
A través del 98.0 En Viajando por las Ondas El programa de viajes de Radio Castelldefels
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
It's not a thing that I would change Cause you're amazing Just the way you are And when you smile The whole world stops and stares for a while Cause girl you're amazing Just the way you are
Si vols, també pots escoltar-nos en directe o a la carta a radiocastelldefels.org
Així som. El magasin de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I don't smell the wood.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Bona nit.
If the sun comes up every morning and if you listen oh so carefully the winds that ride on the high tide whistles a melody so the people started to sing and that's how the surf gave birth I'm told
Fins demà!
Bona nit.
Aixi som Al magazine de Radio Castelldefels Ana López
Per malaltia sobrevinguda no podem comptar amb la presència de Javi Martín, regidor de Movenen per Document, en Comú Podem, en aquest espai, en aquesta tertúlia política de cada dimecres, sí que ocupa aquest partit. Però, canviant de tema, parlarem amb la Míria Moguet dels llibres més demandats, els documents més sol·licitats l'any passat, el 2025, a la Biblioteca.
Doncs parlem ara amb la Míriam Huguet, directora de la Biblioteca Ramon Ferrer del Jurado. Molt bon dia, Míriam. Bon dia, Anna. Però ara parlem de l'any 2025 de l'any passat i d'algunes dades que ens pots facilitar de l'activitat de la Biblioteca. Doncs sí, sí, sí, bon dia. Ha acabat l'any i ja podem fer una mica de repàs de com ha anat 2025 i la veritat és que estem molt contents. Creiem que l'any 2025 ha sigut un bon any per la Biblioteca.
Us puc comentar que hi ha hagut un augment de les visites a la biblioteca. Hem passat de les 180.000 visites que vam tenir el 2024 a les 189.000 que hem tingut durant l'any 2025. Hi ha hagut un augment destacable. Considerable, eh? Sí, sí. Ho notem amb l'ambient que hi ha a la biblioteca i la gent que tenim.
També molt contents, com sempre, la Biblioteca de Castelldefels és pionera amb el servei de préstec, que sembla que hi ha biblioteques que costen una mica. Nosaltres, per sort, cada any augmentem i aquest any també ha augmentat passant dels 146.000 préstecs que es van fer el 2024 arribant als 152.000 aquest 2025. O sigui, també ha augmentat el préstec.
Destaca el préstec de llibres i també cada vegada el que augmenta més el percentatge de préstec de còmics, sobretot de l'usuari infantil. El còmic infantil és una de les seccions estrelles de la biblioteca juntament amb la novel·la. I també els contes pels més petits. Els petits venen i s'emporten per tota la setmana, 5, 6, fins a 30 que se'n poden endur. I això també ha fet que el préstec hagi pujat. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs bones dades, augment d'usuaris, augment de préstecs d'un lloc de la biblioteca que, com sempre, a més de fomentar, evidentment, la lectura o l'audició, la cultura en general, tal vegades serveix de lloc de trobada social per a moltes activitats que feu. Sí, i tant, i tant. Ja saps, la Biblioteca de Castelldefels ens caracteritzem per la programació d'activitats. Per nosaltres és un dels nostres pilars també molt important que també ens destaca d'altres biblioteques.
I aquest 2025, la veritat és que també ha sigut un bon any on s'han programat 675 activitats amb una participació de gairebé 18.000 persones. O sigui que també molt contents amb la resposta que té les propostes d'activitats que fem des de la biblioteca amb la gent. Vull dir, per sobre, la veritat, les dades estem contents, estem per sobre la mitjana del que seria tota la xarxa de biblioteques, així com també d'altres biblioteques de característiques similars.
Molt bé, alguna cosa més destacada des del 2025, abans de passar a conèixer quins van ser els títols que més van copsar la demanda de la gent? Doncs res, només destacar també el fons de la biblioteca ha seguit creixent. Estem en guany 2025, hem tancat l'any amb 74.000 documents, amb la incorporació durant l'any d'uns 5.000 documents nous. Així que entre aquestes novetats, algunes de les que han sigut més prestades que podem comentar.
Doncs anem allà a veure quins són els títols, com deien, que més han cridat l'atenció, que més han estat sol·licitats per les persones usuaris de la biblioteca. Doncs mira, pel que fa als títols més prestats del 2025, a nivell de xarxa ha sigut curiós que ha destacat una novel·la que ha triomfat moltíssim, que es diu Les calces al sol, de la Regina Rodríguez Sirvent, que a més a més vam tenir la sort de tenir-la durant l'any 2025 a la biblioteca.
per comentar-la, la tertúlia literària, i va ser una tertúlia que vam comentar ja a Anna, que va tenir molt d'èxit i va estar molt i molt bé, va ser un plaer llegir la novel·la i escoltar-la. Però a Castelldefels, tot i que ha estat molt prestada, perquè l'hem tingut també la tertúlia, no ha estat de les més prestades. Pel que fa a les novel·les en general més prestades a la biblioteca de Castelldefels, ara us comentaré els títols,
Són novel·les policiaques. Aquí a Castelldefels, la novel·la negra. La novel·la negra agrada molt i normalment són els títols més demanats i més prestats. Mira, al capdavant tenim la Dolores Redondo, que ha estat una escriptora molt coneguda per moltes de les seves novel·les, per la trilogia de Bastant, entre d'altres. I a Enguany, la novel·la Les que no duermen, que és la segona entrega d'una saga que està fent que es diu Los Valles Tranquilos,
La primera va ser Esperando el dilúvio, la segona ha sigut Les que no duermen, que ha sigut la més prestada l'any 2025, i encara ens en faltaran dos. Doncs segueix una trama de novel·la policiaca que enganxa moltíssim. També en segona posició, de molt a prop, el Joel Dicker, també novel·la policiaca, la novel·la més prestada, Un animal salvaje, però també altres novel·les seves, com el caso de Las Casanders o la catastròfica Visita el zoo, que és l'última, per això potser no ha entrat com a més, perquè va sortir el 2025...
també han estat de les més prestades. Seguim amb novel·la negra. Després, en tercera posició, sí que m'agrada que hi hagi la cartera de Francesca Giannone, que va ser la novel·la guanyadora del Premi Llibreters Independents italians. És una novel·la italiana que ha agradat molt, que ens acintua en una vida de poble a Itàlia.
I aquesta també m'agrada perquè hi hagi una miqueta d'altres coses que no siguin novel·la policiaca, també ha estat en els més prestats. Però bé, en aquesta llista de novel·les més prestades tenim també a la Han Kang, la Tania Juste, Camila Lackberg, també novel·la policiaca, Carmen Mola, també novel·la policiaca.
I també la Freida McFadden, que és la de l'assistenta, també novel·la policiaca, i també que està tenint molta, molta demanda. L'assistenta ja va tenir el seu boom, però a més a més ara han fet la pel·lícula, que és el que passa, i ha tornat a tenir com un segon boom de l'assistenta, és aquesta novel·la que tothom en parla i que té tant d'èxit. Bé, un resum, que són molt de novel·la negra, aquí a Castelldefels, com es pot veure, que són les més prestades.
Després, pel que fa a novel·la juvenil, sí que ja tenim un altre perfil. La novel·la més prestada és una novel·la romàntica, El mapa de los anhelos, de l'Alice Kellen. Aquí ja rebaixem una miqueta. I després també molt contenta de destacar que entre les més prestades...
Torna a estar Invisible, que és una novel·la sobre assetjament escolars de l'Eloi Moreno, que és una novel·la del 2018, però tot i així segueix estant entre els més prestats. I jo crec que també, a més a més, aquest any, perquè per fi des del 2018, l'any 2025 ha sortit la segona part, que es diu Redes, xarxes, també d'Eloi Moreno, aquesta segona part, que ha posat més, la primera sí que era més assetjament escolar,
I aquesta de xarxes ha posat sobre la taula el tema de xarxes socials, també amb molt èxit. Les dues serien la dos i tercera posició de més prestades de novel·les juvenils. Coses que preocupen a la gent jove a Castelldefels, no? Sí, sí, totalment. És interessant. Aquesta és la temàtica dels llibres que ens està dient més prestades en aquestes franges d'edats.
i també destacar Harry Potter que sempre està també entre els més prestats però m'agrada destacar perquè en anglès s'està llegint molt Harry Potter en anglès potser que ja la coneixia manera de practicar o de conèixer també entre els més prestats Harry Potter en anglès
Molt bé, doncs aquest seria el resum de les principals dades, podem dir amb aquest augment de gairebé 10.000 persones usuàries a la biblioteca que es van passar l'any passat, el 2025, i també aquest augmentament de les activitats i persones que es dediquen així com les novel·les més demandades durant el 2025. Míriam.
Doncs sí, sí. No sé si puc fer també incís de la part infantil, que com hem dit és un gran gruix important dels préstecs que tenim a la biblioteca i com us deia el còmic infantil, que està pujant moltíssim. Volia destacar les sèries que han agradat més, que estan entre les més prestades. Parlem del Polican, que és un gos.
que investiga i aquestes tenen molt d'èxit, estan molt demanades. També tenim el Club de los Gatos, que és una col·lecció de Catifarina, que són cangurs, unes nenes que són cangurs de gats i tenen també les seves entregues, que està agradant molt el còmic, que estan entre els més prestats.
Així com també les entregues de la reina Telgemeier, que té hermanes, ha estat entre els més prestats, però també altres de la col·lecció com Drama o Sonrier, també han estat molt demanades, que és una relació entre germanes, que ha tingut molt d'èxit, i també el manga, que està en uns préstecs molt elevats amb sèries com Bola de Draco o One Piece.
Pels més petits, m'agrada destacar que també entre els més prestats hi ha hagut una col·lecció que es diu Escola de Monstres, de Sally Ripin, que són uns llibres molt petitets que són per aprendre a llegir i els hi van molt bé i tenen moltíssim, moltíssim èxit. Surten molt, tenim tota la sèrie tant en català com en castellà i la veritat és que estan triomfant molt per aprendre a llegir.
També la típica sèrie o col·lecció de l'Steve Smallman, de l'ovelleta que va convidar el llop a sopar. També ha sortit l'ovelleta que va convidar el cocodril, la nagaeta, es van incorporant com d'altres i tots aquests també agraden molt pels més petits. Així com també el Xavier Salomó i la Meritxell Martí, aquest tàndem que tenen aquesta obra, aquest àlbum il·lustrat tan maco com és el Sopar de por, que ja s'ha convertit en un clàssic, tot i que és del 2017.
segueix estant entre els més prestats i, a més a més, amb dues entregues més que han tret, que és El regal de por i La casa de por, una miqueta relacionat tot amb personatges d'aquests fantàstics, però amb una tendresa, una il·lustració i sempre també amb denúncia al darrere, que està molt bé. I també pels més petitons de tots, ells també tenen una sèrie que es diu El michifú, que és un gatet que li van passant cosetes pels més petits, aquests llibres així de cartró...
que també han sortit molt en préstec. I per acabar, els contes pels més grans, doncs el diari de Grec, que és un clàssic del Jeff Kinney, que sempre triomfa, cada vegada no para de treure nous volums, crec que va pel 20 o el 30, i també sempre surten molt en préstec, així com el Capitac als Sotets, també un clàssic de contes que agraden, de col·leccions que enganxen pels més grans, o Anna Cadabra, del Pedro Mañas, també. Moltes gràcies, Miri Muget, directora de la Biblioteca. Bon dia. Gràcies, Anna, bon dia.
Ràdio Castelldefels.org Castelldefels a través del nostre web Ràdio a la carta i ràdio online
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Així som, el magazín de Radio Castelldefels.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!