Castelldefels, avui. Bon dia. Al butlletí informatiu Castelldefels, avui portem ara els tres titulars destacats d'aquesta hora al municipi.
Les neteges intensives de carrers continuen aquesta setmana al centre. Els treballs s'han concentrat als carrers Libertat 11 de Setembre i Plaça de la Caputxeta. L'Ajuntament de Castelldefels continua amb el Pla Especial de Neteja Intensiva que arriba a diferents zones del municipi cada setmana.
Noves marquesines en diverses parades d'autobús de la ciutat. Fruit del conveni signat entre l'Ajuntament i l'AMB, s'estan renovant les marquesines de sis parades d'autobús a diversos punts de la ciutat. La renovació dels espais d'espera de les persones usuàries dels autobusos els fa més còmodes i accessibles i amb una millora de la qualitat de la informació sobre el servei.
Heidi i el rescat de Links, tercera projecció del cicle de cinema infantil en català de Castelldefels. Les projeccions són aquest dissabte 21 i diumenge 22 de febrer a les 4 als cinemes Gelmo Premium a l'Anet Blau. Les entrades tenen un preu de 4 euros i aquesta iniciativa el que vol és fer créixer l'oferta i el consum de cinema infantil en català. I fins aquí el repàs informatiu als tres titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una nova hora amb nous titulars informatius d'aquí de Castelldefels. Fins aviat!
Castelldefels, avui. Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Bona nit.
Let's dance.
Fins demà!
Fins demà!
Castelldefels, així som. Castelldefels, així som. Un espai on trobaràs informació d'aquí. Un espai per al debat i l'entreteniment. Un espai per saber les coses que passen a Castelldefels. I el que és més important, amb la teva participació.
Castelldefels, així som. Bon dia, Castelldefels. Buenos dias, Castelldefels. Aquí comienza Castelldefels, així som.
Sabrem de seguida quins són els continguts de tres programes que es presenten cada divendres a la graella de la ràdio. A les 8 del vespre, Fuera de Campo, el programa de cinema. A les 8 de la nit, La Cara B, dedicat al hip-hop i les teves arrels. I a les 11 de la nit, Castle Beach, el programa dedicat a la música electrònica. Els seus conductors, Fernando Lorza, Dani Majors i també Albert Fernández, ens explicaran els continguts dels seus programes d'avui.
Després parlarem d'exposicions relacionades amb feminismes amb la Sonia Ruiz, coordinadora de l'àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona. L'Oscar Herrero ens posarà el dia sobre les noves marquesines que s'estan instal·lant a diferents parades de bus de la ciutat.
I parlarem d'un conveni que han signat la patronal Eval i l'OPC per connectar el talent amb les necessitats de les empreses. Ho farem amb el rector de l'OPC, Francis Torres. L'espai de debat educatiu és aquell espai on es reuneixen diferents agents de la comunitat educativa de Castelldefels. Maria Jesús i Cunyado des de l'àrea d'educació ens parlarà dels temes que es tocaran en aquesta temporada.
Càpsules de salut, en el cas de Can Bou, parlem de l'atenció primària i també recordarem l'exposició Hallspot, que s'inaugura demà a la Sara Margarida Xirgó. Comencem. Welcome. Així som. El magasin de ràdio Castelldefels. Ana l'ombre.
With a restless heart
Fins demà!
Així som, el magazine de Radio Castelldefels.
Down a dirty road Started out All alone And the sun went down As I crossed the hill And the town lit up The world got still
Bona nit.
Is the hardest thing Some say life
Fins demà!
Música Música Música
Bona nit.
Hay momentos en que la música lo dice todo. En el poder de las cuerdas te llevamos a un viaje por los sonidos que emocionan, las guitarras que cuentan historias y las canciones que quedan grabadas en nuestros corazones.
Cada dilluns a les 8 del vespre a Ràdio Castelldefels. El programa de música hindi de Ràdio Castelldefels. Presentado por Mode Rodriguez.
Todos los viernes a las 10 de la noche.
Fins demà!
Speaking beautiful sounds Splash! Yesterday was the most simple after days Found the only way that leads me to that place Everybody knows how difficult it is
Bona nit. Bona nit.
all the shiny birds like tears make the beautiful sounds it's gonna get high yes so high it's gonna get high it's getting around me
Fins demà!
Aixi som, el magazine de Radio Castelldefels. Los estrenos de la semana.
La cuarta pared y otras secciones. Fuera de campo. Noticias, festivales y otras propuestas. Desde la Batcueva. Fuera de campo. El cine en Radio Castellefel. Cada viernes de 8 a 9.
Fuera del campo, el programa dedicado al cine de Radio Castelldefels presenta nuevos contenidos como cada semana. Y para este viernes, ¿qué es lo que tenemos, Fernando López? Buenos días. Esta semana destacaremos los estrenos de La gente secreto, esta película brasileña que está funcionando tan bien, que es candidata al Oscar. Además tiene varias candidaturas y ya tiene varios premios. Una película muy interesante, muy larga, pero muy interesante también.
Destacaremos también una película catalana que se titula Balandrau, viento salvaje, que es, no sé si te acuerdas, la historia de cinco amigos que subían al Balandrau y les llegó un torp, un viento de estos que vienen de repente súper fríos, cargados de nieve, que no ves un pimiento...
y murieron en total no sé si 8 o 9 personas y hubo un único superviviente. Hay un documental también previo y ahora hay una película que está amparada por TV3 y está funcionando muy bien por ahí. Una película muy interesante. Bueno, basada en hechos reales también, ¿no? Sí, sí, sí. Y además es que es bastante fiel a la realidad. Y una película hecha con no mucho dinero, pero que le han sacado mucho provecho al dinero que han utilizado.
Y después una película de dibujos animados, pero animación para adultos, que se titula Little Amelie, que también está nominada para los Oscars, que fue premio del público en el Festival de San Sebastián y que está basada en un libro que se titula La metafísica de los tubos.
Anda, vaya título. Sí, sí, y la película es eso también, porque además el título original es Amélie y la metafísica de los tubos. Es una película muy bonita, muy agradable de ver y con un contenido al que no estamos acostumbrados con el cine de animación, pero que también vale la pena. Son tres títulos, desde luego, magníficos.
Como viene el Dani, supongo que nos hará un comentario de la gala de los Gaudí. Y le daremos también un repaso a la porra que hicimos, que hemos adaptado más bien poco, hemos suspendido todos. Pero bueno, ya viene siendo habitual. Y el Leo nos traerá las noticias. Y como siempre, el resto de la semana de estrenos...
en el que están, por ejemplo, la última película de Bradley Cooper, la de Sin Conexión, también muy interesante, y una cosa muy bonita que se llama La boda, que es una ópera prima que tiene una primera parte genial. Y luego, si da tiempo, pues los títulos en plataformas, que entre otras cosas se podrá ver La deuda de Daniel Guzmán en Netflix, Movistar, ahora no me acuerdo. Bueno...
Pero que ha estado muy reciente en los cines. Muy reciente, sí, sí. Que es una película muy interesante y que si no habéis tenido oportunidad de verla en el cine, es un buen título para recuperar.
Me gusta personalmente mucho Daniel. A cambio de nada fue una película que me encantó. No sé si fue la primera que hizo. No sabría decirte. Es posible. Me encantó esa película y creo que también se puede ver en plataformas o incluso en abierto en Radio Televisión Española.
Sí, sí, muy interesante el cine que hace de Daniel Guzmán, porque es un cine como de autor, pero... Muy social, ¿no? A todos los niveles y muy social, sí. Aquí también hace de protagonista, junto con una abuela que se llama Rosario García, sale también el tosar, ¿vale? Y estaba muy bien la señora.
Y además es un tema muy candente porque es él que vive con una señora mayor en un piso y están a punto de desahuciarla porque el edificio le ha comprado un fondo buitre. Y entonces son las peripecias de este hombre para conseguir el dinero para que no desahucien a la mujer con la que vive. Tiene con corazón, ¿eh? Sí, sí, mucho corazón. Y además unas relaciones muy bonitas. Es una película muy chula.
Muy bien, pues todo eso en Fuera de Campo hoy, y más que, desde luego, Fernando lo explica, para dejaros ahí con ese misterio. Exactamente. A los 8 de la tarde, este viernes. Gracias, Fernando. Hasta luego. Hasta luego. Los estrenos de la semana.
La cuarta pared y otras secciones. Fuera de campo. Noticias, festivales y otras propuestas. Desde la Batcueva. Fuera de campo. El cine en Radio Castelldefel. Cada viernes de 8 a 9. Al programa del día.
El programa del dia. La cara B. Un programa dedicat al món del hip-hop i les seves arrels. Us hi esperem.
Doncs aquesta nit, un nou episodi de La Cara B, o el programa dedicat al Hip Hop i les seves arrels, a partir de les de la nit, i nosaltres, el seu conductor, Dani Majors. Què tal? Bon dia. Molt bona nit. Bon dia, molt bona nit. Ja estic allà, ja estic. Ja hi estic, ja. Tinc unes ganes terribles de presentar el programa aquesta nit, juntament amb les seves cremiers, també, que l'hem d'enombrar. Parla indispensable. Sí, total, perquè el torno goig. Pobre, eh? Li afedeixo més sons, eh? No deixo parlar, parla a través de sons. Sí, sí, no.
Bé, què tenim aquesta nit? Què podem escoltar? Doncs bé, aquesta nit farem una repassada a el que vindria a ser l'ama executora del que és el so, la producció, no? El que és tan important que és el Peneder, no?, que fa la Massamara i posa la música en un nivell on l'artista en sí, el poeta, no?, és on entra ella en joc i fa aquesta poesia inspirat en el que farem, doncs,
una recopilació dels millors productors de la història fins ara i posarem una mica què ha portat cadascun, quin estil ha desenvolupat cadascun i sobretot quina petjada ha deixat, és el més important, quin legat ha deixat pels següents productors que venen.
Hi ha productors o productores, perquè és un món molt m'esculiaque, molt buscats per molts artistes, ja que tenen molt prestigi, o suposo, jo no sé si en aquest gènere passaré igual, que també hi ha artistes que busquen un so determinat i saben que amb aquell productor el poden tenir, i no pas amb un altre.
Exacte. De fet, és el que es busca, la identitat i la personalitat. Al final, quan vol vibrar amb el que ell representa, també busca aquesta afinitat. A l'hora de produir, hi ha hagut un íntim. És un exemple, estem de matí, però és com anar a comprar roba interior i voler aquella roba interior no un altre.
Vull dir aquesta perquè estic còmode amb aquesta, no? Bé, doncs sí, sí, és una cosa així perquè tu tens aquella afinitat i sobretot a l'hora de fluir. És una conjunció de diferents freqüències que estan connectant per fer una producció única que bé, normalment també va molt a càrrec de l'experiència i, òbviament, del coneixement de cadascú, no? Al final, o sigui que un don, parlem de Jay Dilla, per exemple,
que ha sigut un transglaçó, que ha anat a contracorrent. Molt poca gent s'ha treballat a contracorrent. Això és el que acaba trencant. Hi ha productors que trien un artista?
Sí, sí, i tant, sí, sí. I uns als altres també es triaran i també es rebutjaran, no? Però sí, sí, i tant, és una cosa que és molt comú, perquè també volen ser acompanyats per aquesta veu, no? No hem d'oblidar també que això comença també molt arrel d'aquest moviment, tot el que vindria a ser l'avançada del hip-hop en moviment en si i de com arriba,
és el DJ que està, és el que anima la festa realment, el DJ. Després se li ocorre agafar un micròfon i començar a apagar veus i dir, entre això vaig animar, no? El meu portador més enllà i després aquí es divideix. Suposo que el DJ ja entra en una fase de tinc molta feina, no puc estar pel micròfon i llavors apareix un tio, agafa'l i comença a tu, per dir-ho d'alguna forma.
que això naix dels rígid roots més antics de l'SCar, de l'SCar més jamaicà, d'aquells roots, de la qual cosa ve aquest system, no aquest jam system, aquelles jam sessions que fan, que es fan al carrer amb el vinil, i això es porta als Estats Units i doncs comença aquest moviment que ja no... Fins avui dia d'un aparat anat revolucionant, simplement.
Doncs després del teu programa arriba Castellvitz, un programa de música electrònica que tot just acabem d'estrena. I justament aquesta nit ens explicava l'Albert, el seu conductor, que parlaria de Giorgio Moroder, que jo crec que la música electrònica no es pot entendre sense el que va fer ell, no?
Bueno, i tant com ell i tant com qualsevol altra artista que al final no ens duren en compte que estan a la sombra, normalment l'artista que acaba trencant mollos també ve influenciat per la borradera. I normalment aquesta persona darrera no és ningú la que l'acaba coneixent, no? I no és el més important que coneixin, sinó simplement saber transmetre bé aquest legat i saber transmetre bé aquesta essència del que estàs inspirant. I quan hi ha un so, sobretot quan apareixen noves tecnologies i apareixen noves generacions,
s'acaba com tot barrejant d'una altra forma i no ens hem d'oblidar que la música electrònica, sobretot el so més primordial que hi ha, perquè si ens enrefiem del que podríem dir que es dona a l'univers, si tu gravessis o graves el so de l'orbitació dels planetes, sona tecno o sona la música electrònica, són pulsacions realment, molt ordenades, és una seqüència i per això és un mantra. La música electrònica té aquest punt que és una música que ha sortit pràcticament...
Com a electrònica es coneix ara, no? Però vull dir, jo crec que un mico amb un arbre pujat paguen cops, també és electrònica. És un altre estil d'electrònica, però perquè tot té electricitat. I llavors, a través de la realitat, va electricitat. Bé, aquí podríem estar parlant d'un debat ara interessant, eh? Això es convertirà en treball... Però si no, va una mica per aquí, no?
Tot és necessari i sobretot cada peça, cada autor, sigui el que sigui, quan tot és nombrat, per exemple, que no conec ara mateix no sé qui és, però puc entendre que és una peça influent per la resta que ve. Al final és això. Bueno, Jordi Amarader, un dels creadors de la música disco, de la Summer,
Hi ha un vídeo que explica com creava, conjuntant aquesta seqüència a la que tu es referies, d'aquí i d'allà, una cosa completament nova, com eren els anys 70, que sonés la música disco o la música electrònica d'aquella època. Totalment. I el bo és això, al final, que...
Hem de dir que estem en una generació ara que tornarà a reinventar-se les altres coses i la música no morà mai perquè la tendència sigui la que s'escolta no vol dir que sigui el que s'escolta ara i és el que hi ha i l'altre desapareix, no. La música s'escolta amb minories i amb majories, però el que s'està agafant la influència està agafant uns nous tons i unes noves formes que al final inevitablement et fa tornar enrere un altre cop. Sempre s'està agafant recorrer a la música clàssica però cadascú interpreta la música de la forma i al final és un moviment perquè la música porta un
moviment, oi, això és un altre tema, no? Perquè la música es queda aquí, no? La música porta moviment també, no? Darrere, sobretot cada grup com identifica i tal. El cas és que a productors i artistes en molts casos han anat de la mà i a parelles, imagino, trios, no? Que són molt representatius de la història de la música i que han donat de sí, doncs, obres mestres també, no?
I tant. Relacions d'aquestes, de germans, no? O de persones que s'han trobat, les dues s'han fluït o estan en les mateixes coordenades i això fa que provoquin, han fet igual molts treballs junts, no sé, pocs o molts, en alguns casos pocs, però crec que molt representatius i en alguns casos, clar, tu estàs còmode amb una persona que està treballant, continues amb ella normalment.
Crec que és molt meritori. Igual crec que també conec això de grups o de components que entre ells es maten, però realment ho fan pel negoci, no? Llavors, clar, trist però és el que hi ha. Vull dir, al final no toca un altre, no? Però vull dir... Marilyn Manson, no? En manera d'aguantar Marilyn Manson, un tio que era molt peculiar, també,
i em fotia caldo a tots els components de l'escenari. Estava una mica muntat, però al final dius, hòstia, què passa? Però, en general, crec que cada artista, com de més personalitat té, acaba generant un cert rebuig o una certa apreciació. A l'artista no el coneixem. Quan diuen, és que aquest no m'ha quedat bé. No el conec jo, per exemple. No em podria dir si em cau bé o no, que he cantat, no ho sé, pot donar una aparència, però cadascú, suposo que...
amb el seu món, o internament els grups deben tenir també les seves coses, no? I el cas és que al final a un artista se li reconeix moltes vegades pel so inspirador del productor o el so que hi ha darrere, és un senyal d'identitat. En alguns casos, no? Imagino que en el hip hop també molt forta.
Sí, perquè realment el Key Hop té aquesta varietat tan màgica que abarca tants estils. Vull dir, és tan... Podries fer una nana d'un nen petit i barrejar-ho amb un bombo a caixa que és més funky i uns tocs més sou. Vull dir...
I al final quin és l'element que el substitueix? Perquè jo puc escoltar un instrument i dir, hosti, això és rap. Perquè és el tempo, és el ritme que porta. I si a sobre li sumes paraula, no cal que hi ha paraula. Però si la tens ja, hi ha nosaltres mateixos que cantar. Però després hi ha rappers que rapegen i altres que canten rapejant, que és molt diferent. I per mi el més top és quan un rapper acaba cantant. O sigui...
Llavors ja és com que ja has agafat una altra història. No està lineal si no és més sentit i a vegades no es transmet. És bastant complet al final. I que tots els estils al final s'acaben influenciant. D'altres acaben col·laborant.
Diferents estils, no? Diferents artistes s'acaben passant, no? Quan no hem vist un artista que tal, i surt i fa un tema una mica rap, no? Ja no rap, sinó amb aquest ritme una mica més marcat, no? Vull dir, al final, la música jo crec que és això. És com la cuina, al final. Totalment lliure i de gustos, no? I de sabors. I de barrejar ingredients. Exacte, sí, sí, barrejar i a veure què passa. A veure què passa. Molt bé. El laboratori. La cuina és un laboratori, també. Igual com és un estudi d'enregistrament, molt de laboratori. Total, clar.
I sobretot buscar l'error, l'error, el fallo, i el fallo surten també coses curioses. No hi ha coses que han sortit d'errors, no? I tant. Més inclús, no? Perquè les coses estan medides, a vegades està massa medides, no dona marge a l'error. Per què es dona un error? Perquè t'has passat d'algú, no? Passat de dosis. Correcte. Un altre dosis de la canavella. Més xixota, eh? Portem teca, portem. Està curiosa.
Doncs aquesta nit a les 10, reemissió, per si no heu pogut pescar-ho aquesta nit, a les 11 de la nit de diumenge, o en qualsevol moment, a través de la nostra web, a la carta, des del punt on estigueu, ja podeu escoltar i seguir la cara bé, el Dani Majors i el Seba Santander.
Ja estic preparat aquí. Bona nit, bona nit. Una abraçada. Esperem aquesta nit que ja estigueu ready per una nova dosi de la cara B. Serà un plaer. Moltíssimes gràcies, Anna. A tu. Per deixar-me fer una prèvia, calentar les orelles. Un plaer. Gràcies, Dani.
La cara B. Un programa dedicat al món del hip-hop i les seves arrels. Us hi esperem.
El programa del día. El programa del día.
Pues esto es Castle Beats, el nuevo programa dedicado a la música electrónica desde Radio Castelldefels, en este caso que realiza Albert Fernández. ¿Qué tal, Albert? Pues muy bien, la verdad, muy contento. Este es el segundo programa, ¿y qué tal? Pues una experiencia espectacular. Poder compartir un ratito de música electrónica con la gente es bastante chulo, la verdad.
Bueno, ahora estábamos hablando en el off, fuera de micro, que hay muchas corrientes de música electrónica y tú te das cuenta aquí de ellas, ¿no? Bueno, de todas las que vayamos descubriendo o de las que la gente tenga inquietudes. La verdad es que empezamos en el primer programa con la música house, un poquito de presente, pasado y futuro, y a partir de aquí, pues, donde nos lleve el camino.
Muy bien, ¿qué podemos escuchar esta noche? Pues podemos escuchar una canción muy, muy conocida para todo el mundo, que se llama I feel love, de Donna Summer, Giorgio Moroder, Pete de nombre impronunciable, que da un poquito el comienzo a lo que es la música de baile. Vamos a escuchar también, porque vamos a intentar siempre tener algo de producto de Alaterra,
Vamos a escuchar a Piem, a Álvaro, que es un DJ productor barcelonés, con un tema que nos sonará mucho, sobre todo los que somos jóvenes un poquito más avanzados, Jóvenes Plus, que se llama Fotonovela. Es una versión de un clásico de la música... Del Iván, ¿no? Sí, sí, sí.
La música española. También tenemos a un DJ y productor internacional muy conocido que se llama Ugel, que también escucharemos un temita suyo, que se llama Jamaican, que yo creo que va a petar muy fuerte. Quizá un poquito para la gente joven y tal pueda ser muy interesante. Seguro que lo conocen todos de redes sociales y demás. Y algo así que es más para mí. Esta sería la parte del programa para mí. Un DJ y productor mexicano que se llama Hot Mood, que hace un house muy funky, muy soulero, muy tradicional, muy...
Guapo que yo creo que no dejen diferente. Oye, pues muy bien, pues toda esa música sonando esta noche a partir de las 11, como cada viernes en Radio Castelldefels. Has mencionado que empezarás con Dana Samer y Giorgio Morodol, que habría que reivindicar, porque él pone un poco las bases de la música electrónica en una época en la que...
Bueno, luego se normalizó, pero en el que no era común ni la cantante como era ella, ni Donna Summer, ni cómo cantaba, ni tener esos sintetizadores o el empleo de la tecnología en la música. Exacto, sí que la idea es un poquito, poco a poco, no de golpe, ir introduciendo cómo avanza, cómo evoluciona la música electrónica. Y sin duda esto es como un game changer, es un punto de inflexión.
en el que es producir grandes producciones, con muchos equipos, muchos músicos, muchos instrumentos, de repente, este señor decide hacerlo de manera electrónica.
Y encima le da un groove y un rollo totalmente diferente, manteniendo la esencia de lo que es la música, por ejemplo, disco, que yo creo que nos ha llevado hasta ahora. Fíjate, ¿qué le va a decir en los años 70? 1977. Ojo, ojo. 1977 se sientan las bases de la música electrónica tal como la conocemos hoy.
Y hoy es un día, pues, bueno, todos los temas de Donald Summer y los que produjo Giorgio Moroder, pues, podrían haber nacido antes de ayer, ¿eh? Fíjate la vigencia. Sí, es curioso. Esto pasa siempre con la buena música, no pasa de moda. Pues muchas gracias por tu buena música electrónica esta noche, Albert, hasta la semana que viene. A ti y a vosotros, hasta la semana que viene. Pues esta noche, eso, a las 11, Castell Beats, lo mejor de la música electrónica.
El programa del dia. Així som. El magazín. De Ratno. Castelldefels.
Doncs parlem ara amb Sònia Ruiz, ella és coordinadora de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Deputació de Barcelona. I parlem amb ella perquè justament la Deputació reemprèn aquestes exposicions i tindran sobre feminisme i igualtat. Bon dia, Sònia. Hola, bon dia, Anna. Bon dia, Castelldefells. En què consisteixen aquestes exposicions?
Aquest és un programa que, com bé deies, ja va impulsar la Diputació de Barcelona fa força temps i ara portàvem també uns anys que no teníem exposicions itinerants i per nosaltres això és molt important, el poder donar recursos, suport i acompanyament als municipis de la demarcació.
I, per tant, aquest programa, doncs, són quatre exposicions i un documental que, doncs, a partir de ja els dupemes començaran a voltar, a itinerar, per als municipis de la demarcació de Barcelona. Els objectius del projecte són, sobretot, doncs, recuperar aquest servei per als municipis
garantir que pugui arribar aquesta sensibilització sobre temàtiques que són molt importants entorn a la igualtat de gènere, tots els records de la nostra demarcació són eines pedagògiques, recursos comunicatius, de sensibilització i que volen també reforçar la presència del feminisme
a l'espai públic i als nostres centres cívics, espais culturals. La primera és que comença a partir del proper mes. Ja l'hem tingut a Barcelona, al nostre espai Francesca Bonmeson, al Rabador, que és un espai obert a tothom on hi ha un programa d'exposicions estables.
Es diu Evitar el meu cos. I aquesta primera exposició ha estat a cura d'una artista que és una artista visual i és comunicadora experta també en temes de comunicació igualitària, que es diu Yolanda Domínguez.
I aquesta exposició aborda el fenomen de la violència estètica, com una forma de violència masclista que patim especialment les dones, però tothom, diria jo, no? I que massa sovint està invisibilitzada, però que està molt, molt arrelada a la nostra societat. Són, Anna, aquests cànons imposats
i també amb aquesta influència actual de les xarxes socials que construeixen una imatge dels nostres cossos estereotipada i moltes vegades impossible d'arribar a aquests models. Aquesta seria la primera exposició que circularà en les altres tres?
Les altres tres són la següent, també,
A més, és important dir que totes les exposicions tenen l'afegit de comptar amb un suport d'un taller, d'una conferència, per poder acabar d'arralar tota la informació i tota la sensibilització que volen compartir.
La segona serà ja també en el nostre espai francès que va amb més sol a partir del mes de juny i tracta de les jornades o de les primeres jornades catalanes de la dona que van tenir lloc al maig del 1976. Així que enguany commemorem
aquest inici de la eclosió del que s'anomena la segona onada del moviment feminista en els països catalans, en el nostre territori, en el nostre context. O sigui que en aquella trobada es van exposar per primera vegada reivindicacions i demandes
després de tants anys de dictadura i ara tornem a recuperar aquesta història de totes, que a més a més inclou, quan comença a voltar per als municipis, inclou també un documental. L'exposició ha estat a cura d'una historiadora també,
rellevant en el nostre context, la Isabel Segura, i també la Fabiola Llanos i la Carme Porta han elaborat un documental d'aquells dies, del que s'anomena també del maig de les dones. Aquesta ja començarà, la tindrem, com us deia, a partir del mes de juny,
I pocs dies després comptarem amb un altre sobre habitats per a la vida, espais lliures i segurs, que tracta la temàtica també superrellevant de l'urbanisme en perspectiva de gènere, en perspectiva d'un urbanisme inclusiu, unes ciutats i uns pobles dissenyats
perquè tothom hi tingui cabuda, perquè tothom pugui voltar de manera autònoma, lliure, segura i on siguin espais també de socialització, de cures i espais segurs i lliures per a tothom. Aquesta exposició està a càrrec també d'una entitat que és Equalsari, que són expertes en temes d'urbanisme
i la darrera, que ens encanta també, que la tindrem per oferir ja als ajuntaments, als municipis de la demarcació, a partir de la tardor, es diu I tu que en penses? Que l'han elaborat el Miquel Misser, ha escrit la part dels textos, i la Raquel Ribarrósit,
que és una il·lustradora també molt coneguda i reconeguda, ha fet unes il·lustracions magnífiques i reflexiona sobre joventut i masculinitat. Comporta també, inclou un taller adreçat als nois adolescents
i sobretot reflexiona sobre les masculinitats entre els jovents d'avui en dia. I també estem molt contentes de poder comptar amb aquestes quatre exposicions i segur que a Castelldefell s'arribaran ben aviat.
Doncs esperem aquestes quatre exposicions tan interessants al voltant de la dona promogudes per la Diputació de Barcelona. Moltíssimes gràcies, Sona Ruiz, coordinadora de l'àrea de Feminismes i Igualtat. Gràcies per informar-nos, per ampliar-nos els continguts d'aquestes exposicions tan interessants i fins a un altre moment. Fins a un altre. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Adéu, adéu.
Així som, el magazine de Radio Castelldefels. Take me out tonight Where there's music and there's people in the young and alive
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
And in the darkened underpass I thought, oh God, my chance has come at last But then a strange fear gripped me and I just couldn't ask
Fins demà!