Castelldefels, avui. Bon dia, és el moment del butlletí Castelldefels, avui on repassem els tres titulars destacats d'aquesta hora a Castelldefels.
El ple d'avui acull el debat de sis mocions de diferents punts d'interès municipal. La sessió ordinària del mes de febrer inclou el debat i aprovació de sis mocions presentades pels grups municipals que tracten temes com l'obertura del tercer cap, la preservació de l'ús residencial, una moratòria i ordenació dels habitatges d'ús turístic o el suport al poble Saravui. Entre altres, el ple es retransmetrà en directe per Ràdio Castelldefels a partir de la una.
Adequació de tres zones d'estacionament lliure de la ciutat. Els treballs s'han realitzat als pàrquins situats a l'Avinguda Constitució amb Avinguda Abana Vieja, zona Resíntex, el camí fondo de Can Aimeric davant l'escola Josep Guinovart i entre l'Avinguda 305 i carrer Font. En tots aquests pàrquins s'ha aportat material que regularitza el terreny. Recordem que són aparcaments ja existents i que no es poden asfaltar perquè es troben en terrenys pendents de modificació urbanística.
I aquest cap de setmana i dilluns, doncs, dos de març, tenim afectació important pel tall del sentit descendent del carrer Can Roca entre carrer Manuel Girona i Avinguda Primer de Maig per a un creuament de la canonada d'aigua potable. Afecta el recorregut de la línia CFU, un tall important sobretot el dilluns amb activitat laboral i educativa activa. També recordem que avui tenim un tall de circulació a carrer Can Roca entre Trueta i Primer de Maig. Està tallat el doble sentit,
durant el llarg del dia d'avui per tasques d'asfaltatge. Doncs amb aquest repassar els tres titulars d'aquesta hora hem acabat el butlletí Castelldefels. Avui tornem d'aquí una nova hora amb tres nous titulars que marquen la jornada informativa del dia d'avui. Gràcies i fins aviat. Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels. I've heard people say that
Too much of anything is not good for you, baby. But I don't know about that. As many times as we've loved and we've shared love and made love, it doesn't seem to me like it's enough. It's just not enough, baby. It's just not enough.
Bona nit.
Bona nit.
Oh, no, babe. Girl, if I could only make you see and make you understand. Girl, your love for me is all I need and more that I can stand.
Bona nit.
Castelldefels, així som. Castelldefels, així som. Un espai on trobaràs informació d'aquí. Un espai per al debat i l'entreteniment. Un espai per saber les coses que passen a Castelldefels. I el que és més important, amb la teva participació.
Castelldefels, així som. Bon dia, Castelldefels. Buenos dias, Castelldefels. Aquí comença, Castelldefels, així som. Avui, als programes del dia, parlarem dels continguts de fora de campo. El programa de cinema Fernanda Lorza ens explica els continguts del programa d'avui a les vuit.
Després a les 10 arribarà la cara B, Daniel Majors també ens ha referit a què contindrà el seu programa avui. I Alberto Fernández amb el programa de música electrònica Castell de Vit també ens amplia més informació o ens avança d'aquest acte en el seu programa que arribarà a les 11 de la nit.
I ara tindrem d'aquí uns 15 minuts el COFI, el programa de tertúria política, en aquest cas protagonitzat per Esquerra Republicana de Catalunya i en visitar una de les seves dues regidores, Lourdes Armengol. L'Oscar Arero ens parlarà de diverses afectacions al trànsit de casa nostra i una molt important, la que afectarà les persones usuàries de Castelldefels de les obres que es faran els túnes del Garraf.
L'Àngela Rubia ens parlarà de la nit una altra moguda i la creació d'uns grups focals. Ens explicarà per què es creen justament aquests grups. I aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, la Casa d'Andalucía de Castelldefels celebra el Dia d'Andalucía. Hem parlat amb la seva presidenta Lídia Moyano perquè ens expliqui les activitats que hi faran. Hi ha càpsules de salut avui a Escola de la Dona. El fisioterapeuta Guillem Castellbí del Cap al Castell ens explicarà en què consisteix això.
I aquí va acabar el programa perquè, com ja saps, a la una hi ha ple municipal, el corresponent al mes de febrer, i l'informatiu s'avança a dos quarts d'una. Doncs benvinguts, benvingudes a tot aquest contingut al llarg del matí. Welcome! Així som... El magazine de ràdio Castelldefels. Ana López.
Fins demà!
I want your love
Like you never really had a love that's real. Well, here I am, and who's to say? A better love you won't find today. Just one chance, and I will show love. Like no other, two steps above. On your ladder, I'll be a pair. I want your loving, please don't make me bad.
Bona nit.
El programa del día.
Los estrenos de la semana.
Pues, efectivamente, cada viernes 8 o 9, no es una excepción hoy viernes, porque llega fuera de campo puntual con Fernando Lorza, Dani y Leo. ¿Qué tal? Y mucho entusiasmo. Mucho entusiasmo. Muy buenos días. Bueno, pues, ¿qué va a tratar fuera de campo esta tarde-noche?
Pues tenemos un programa en el que destacaremos una película estadounidense de una chica que ha hecho su ópera prima, pero que promete muchísimo, que se titula Sorry, Baby. Una de las películas mejor escritas e interpretadas que he visto yo en mucho tiempo. Muy recomendable.
También hay una película muy dura, brasileña, pero muy bonita, que se titula Manas, que habla de una familia que vive en una cabaña de estas al lado del río, de estas sociedades cerradas, y trata el tema de los abusos y del uso y abuso de los hijos. Es dura de verdad. Manas se titula. Y una película sobre la inteligencia artificial, que tiene un planteamiento muy chulo,
de una escritora que está en una residencia y se titula La residencia, pero la I y la última con mayúsculas, ¿sabes? Porque habla de inteligencia artificial y de creatividad. Es un planteamiento muy bonito. Además, la película es muy visual. Y también es muy visual hasta La montaña, que es una película canadiense, a partir de una novela de un tío de Quebec, de Toronto en concreto, que se fue al sur de Francia a hacer de pastor.
Y entonces hizo lo que hacen los urbanitas. Se van allá pensando que la cosa es idílica y se tropieza con cada historia. Sobre todo la primera parte es muy chula porque es la más negra. Va a parar a una granja en la que está todo.
De idílico no tiene... Pero el tío consiguió ser pastor. De hecho, el título original es Pastores. Y es una novela autobiográfica del Antoni no sé cuántos. También es muy bonita. De estas películas muy bien llevadas, muy bien intencionadas, que dejan muy buen sabor de boca.
Sí. Y después le daremos un repaso al Palmares del Festival de Berlín, que ha acabado hace poquito.
No tiene ninguna cosa muy significativa. Este año, como no tenían grandes películas, han hecho grandes polémicas para atraer al público o la atención, me imagino. Y nos toca revisar los Goya, que vendrán el 28. Así que me imagino que le daremos un repaso al 28, o sea, mañana.
Exacto, mañana. Que, por cierto, llegan de nuevo a Barcelona después de veintitantos años, ¿no? Sí, sí, sí. Creo que la edición estaba Almodóvar, se premió la última edición de los Goya en Barcelona Almodóvar y le cantaron el cumpleaños feliz al entonces Príncipe Felipe, me parece. Sí, no me acordaba de eso. O algo pasó con Almodóvar y él...
Este año pasará la historia porque han sembrado Barcelona de cabezones, de réplicas de los Goyas, de los cabezones que le dicen, y por alguna razón han desaparecido. Me parece que solo queda el de diagonal. ¿Pero eran de cartón-piedra o...?
Yo creo que... No, indudablemente de pronunciar no i van a ser porque eso es un pastón. Pero parece ser que desaparecieron por culpa de la ventada. ¿Sabes? Ante el peligro de fuertes vientos... Pero que hay gente fetichista también, ¿eh? Sí, sí, sí. Ostras, pero llevarse eso a casa, que estaban allí en medio de la calle para que la gente se hiciese fotos. Y me parece que comentaban que solo había quedado uno en diagonal o que lo habían quitado todos y habían puesto solo el de diagonal, no sé.
Bueno, esperemos que sea por el viento. Sí, esperemos. Bueno, la pérdida tampoco es muy grande, que debía ser aquello de papel maché, pero bueno. Pero tiene su gracia, ¿no? Sí, tiene su gracia, sí. Para que la gente se hiciera fotos. Está bien. Y después esos veintitantos años que no se celebraban aquí. Y además yo leía relacionado con eso que claro que ahora es un momento muy dulce de la producción catalana. Hace veintitantos años...
Bueno, sí, claro, comparado con lo que había antes, sí, algunas cosas hay, Balandrao está funcionando muy bien, hay un cierto público, parece que... Pero el cine que funciona ya se sabe qué cine es. De todos modos, le daremos también un repaso a los estrenos, al resto de...
al resto de estrenos. Y hablando de los Goya, cuando hablemos de plataformas, también revisaremos un poco lo que ofrece Movistar, que ya sabes que cuando vienen los Goya pone mogollón de películas, incluso algunas que están nominadas para los Goya de este año. Y es muy interesante. La oferta de Movistar a nivel de cine, la verdad es que son los que más han apostado y se nota. Porque Netflix se ha dedicado más a series...
Disney solo pone lo suyo. ¿Y Movistar que produce también o no? En algunos casos. Bueno, sí. Lleva muchos años invirtiendo dinero en eso. Pero hace más películas francesas. Aquí sí. Pero son patrocinios estos de...
Mayoritariamente yo te doy dinero y de ese dinero saco los derechos de antena, que es también lo que hacen las grandes antenas. Telecinco, Antena 3, Televisión Española, cuando pone con el patrocinio de una coproducción, generalmente suelen ser derechos de emisión por adelantado. Si no todo, la mayoría.
Claro, algunas veces se pillan los dedos y algunas veces no. Exactamente. Sí, sí, sí. Pero bueno. Está bien. Pues nada, todo eso y más a las 8 de la tarde. Gracias, Fernando. Venga, nos vemos a la noche.
Al programa del día.
La cara B. Un programa dedicat al món del hip-hop i les seves arrels. A Radio Castilla Fels. Us hi esperem.
Sí, no? Això és el tallo. Les crans. Què és això? Gran so, gran so. Un instrument, realment, de les crans. Bon dia, Dani. Bon dia, com estem? Molt bé. Què podem escoltar aquesta nit? Entre altres, aquesta peça tan important de Herbie Hancock, el Rocket, que va fer història. Realment va ser una peça que va ser aquesta...
forma de reivindicar una altra so que venia de darrere, per tant, que no es coneixia, i amb aquest to més electrònic, a lo qual, doncs, es presenta al món, no? És molt important, no? Pot estar en un garatge fet, però no, això es diu que aquí estem i impacta, no? L'impacta en aquell moment, sobretot. Henry Hancock, que venia del món del jazz, no? Jazzista, molt important, a lo qual, doncs, ell té aquesta forma de la no forma, que és justament el jazz el que conté, no? És viure la música amb l'ànima i, sobretot, amb el que un transmetes i el canalitza, no? En aquesta forma...
Precisament aquest any és l'aniversari dels 100 anys del naixement de Mike Davis, un home de jazz que també va experimentar amb sons molt diferents i va revolucionar d'alguna manera la música del jazz, també va experimentar amb altres sons. Exacte, i cadascú ho interpreta d'una forma, no? I va ser aquesta diversitat...
Que si el desjunta, doncs imagina't, no? El que acaba passant amb els estils, inclús, no? Acaba juntant estils. Ja és realment una de les músiques que amb aquesta lliure d'estructura, anem a dir, doncs dona més pas a la creativitat i al virtuosisme, en certa forma. I tant. Un gran home del jazz i de, com dèiem, d'experimentador d'altres músiques, Harry B. Hancock. I què més podem escoltar aquesta nit a la Cara B.?
Doncs bé, és un programa que potser sona diferent, sobretot la gent m'hi acostuma amb el boom-bap clàssic o el hip-hop, que és la música que representa o està punta d'aquest problema que és la cara B, però parlem molt de les arrels i les arrels conté sobretot aquest fang i aquest soul que en un moment venia d'una mateixa mare o mateix pare i es divideix, es comença a dividir com a fraccionar, però agafa un toc d'aquestes músiques mares i es deriva de el que és el house. Llavors veurem com una...
com hi ha una transició entre les músiques mares, que comença a abocar aquest hip-hop, aquest house que a poc a poc es va desmarcant, que després s'acaben tirant vies diferents, perquè són estils diferents, però venen del mateix, no? El que és una interpretació, el que anem a fer seria Miles Davis i Harvey Hancock fent una peça, però amb el mateix so, la mateixa essència, però agafant camins diferents, no?
Aquí es nota molt bé com d'un lloc on s'està cultivant aquesta cultura s'acaba transmitint i interpretant d'una forma diferent i cadascú s'identifica. Aquestes tribus urbanes que són realment qui propicien que la música s'acabi propagant, que s'acabi portant.
qui l'escolta i ens dona peu a continuar aquesta escena. Ens tocarem una mica això, aquesta evolució i veurem d'on ve tot i ho posarem una mica a l'aire perquè inspiri qualsevol música o qualsevol persona a escoltar altre tipus de música venint de les mateixes músiques.
Molt bé, doncs aquesta nit a les 10 la cara B, també diumenge a remissió a les 11 de la nit i a partir del directe que podeu escoltar el divendres del so també a la remissió del diumenge, en qualsevol moment i allà on esteu, doncs podeu repescar el programa en Radio La Carta.
Un plaer. I bé, recordar que teniu aquest programa i tantíssim, molt bon programa d'agrair aquí del podcast. Teniu tantíssim. I generalment això és el que diem, la varietat. Al final podríem fer un mix entre tots els programes, aquí posar cançons remesclades i segurament tot acabaria caçant. Això és una cosa molt important, aquí hi ha un mapa.
Un mapa que representa molt bé això. Llàstima no ho podem demostrar a la ràdio, però és el mapa que connecta totes les músiques i veiem que més o menys les arrels venen del mateix. Venen del mateix. Sí, ja farem un experiment de cara al mes d'abril, precisament on segurament cadascú dels programes farà un altre. I aquí també es veurà com el cap i la fito té una connexió. Exacte. Aquí estarem, tu, per fer-ho. Moltes gràcies. A vosaltres. Bona nit. Bona nit.
La cara B. Un programa dedicat al món del hip-hop i les seves arrels. A nadie que estoy de fels. Us hi esperem.
El programa del día.
Pues vuelve Castell de Bit esta noche a la sintonía de Radio Castell de Fels a partir de las 11 con los temas que ha ideado, que ha programado Alberto Fernández, su coordinador. ¿Qué tal? ¿Cómo estás? Pues muy bien, la verdad. Alberto, ¿qué podemos escuchar esta noche?
Pues nos vamos un poquito más que, bueno, no solo escuchar, sino empezar a introducir un poquito de historia, en este caso de la música tecno, ¿no? ¿De dónde venimos? ¿Desde qué instrumentos se utilizan y por qué? Hacia un poquito dónde estamos y dónde vamos. Oye, eso me parece muy interesante porque quien ha escuchado poca música electrónica piensa que el house, el tecno, es todo lo mismo y no, hay diferencias ahí, ¿no?
Pues bastante, hay bastante. No se dice nunca, pero hay toda una cultura que da un poquito como origen del género. También hay una historia que contamos sobre los instrumentos que se utilizan que también ayudan un poquito a contextualizar por qué tiene este sonido tan característico.
Claro, ¿quién piensa que solo hace un sintetizador o una máquina y ya está? De hecho, sí, pero ¿por qué esa máquina? ¿Por qué esa máquina y no otra cualquiera? ¿Por qué sale en un sitio en concreto del mundo y no en otro? Pues intentamos, sin querer tampoco dar lecciones de nada y tal, intentamos, como dice aquel, pues hay un malafusco.
Oye, la música tecno, ¿es para escuchar o es para bailar? O las dos cosas. Depende de la persona. Es curioso, pero no a todo el mundo le afecta o le gusta o le sienta de la misma manera. Entonces, yo hay muchas veces que escucho cierta música para desfogarme, otras veces para evadirme o para recordar cosas. De hecho, hay una de las canciones que salen en el programa de hoy
que he descubierto hace poco y es del año, no sé si ochenta y algo, noventa y algo, si tengo una memoria últimamente despistada, que a mí me vuelve loco. Me vuelve loco porque está conectando mucho con una situación mía actual y lo que dice la canción me hace reflexionar. Entonces, por ejemplo, esta canción me hace reflexionar.
Hay otras canciones que me las pongo para bailar o para ir a correr o para hacer spinning y esta en concreto me hace reflexionar. Y esto es un poquito lo guay que tiene esta música. Y tanto. Y hay músicas tecno, hay músicas electrónicas con letra y hay músicas que no tienen texto, ¿no? Exacto, exacto. Ahí están los más puristas que solo aceptan, entre comillas, la música que está hecha de una determinada manera con un determinado aumento de instrumentos. Hay gente que es más adaptativa...
Y le gusta un poquito más la música que se hace ahora, con los instrumentos que se hacen ahora. Yo creo que lo bonito del género es eso. Oye, muy bien, pues lo escuchamos hoy, Castell de Bit, a las 11 de la noche, 98.0 de la FM. Y ya sabes que en cualquier momento, gracias a la radio La Carta, lo podéis escuchar desde cualquier parte del mundo. Claro que sí.
Gracias, Albert Fernández, conductor de Castell de Bit. Esta noche, música electrónica, en este caso técnico, y para hablar de los diferentes instrumentos que se utilizan para hacer sonar esta música, a las once. Gracias, que vaya muy bien. Hasta luego.
Atmospheres and layer effects. El programa del día. Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Castelldefels Coffee.
Doncs efectivament, i avui amb Esquerra Republicana de Catalunya, l'Urdes Armengol, una de les dues regidores en què compta aquest partit a l'Ajuntament de Castelldefels. Molt bon dia, senyora Armengol. Molt bon dia, Anna. I hem de comentar el ple municipal d'avui, que ja arriba a la una del migdia en rigorós directe. Sí, sí, un ple en què ara li comentava, molt pocs punts, diguéssim, de debat, són punts tècnics, i el que sí que hi ha són moltes mocions. Vull dir que és un ple, un ple...
Ple, ple d'emocions. Mai millor dit, eh? Mai millor dit. I no sé si em vol destacar algun dels punts, jo, en fi, destacaria el que ens presenta el regidor de la gent gran, que no deixa també de ser un tràmit perquè és l'aprovació per part de tots els ajuntaments, de tots els...
els consistoris dels dictàmens de les resolucions que arriben al Consell Consultiu de la gent gran amb una sèrie de dictàmens que d'alguna manera valoren el que en cada moment és important pel desenvolupament de la vida de les persones grans i en funció d'això creen alternatives, accions i directrius.
en aquesta ocasió, el que fan és tractar tres aspectes que també són importants. Un és l'edatisme. Molta gent no sap què és l'edatisme, però és aquesta sensació d'estereotipar tota la gent gran i tractar-la d'una manera com a infantil. Moltes vegades, si a vostè... A mi m'ha passat amb els meus pares i he acompanyat els pares al metge, doncs el metge gairebé sempre es dirigeix a tu, no a la persona que té la...
la persona gran, tant pel diagnòstic com pel tractament i tot. I després aquesta manera de parlar com es troba, què tal? D'alguna manera nosaltres ho podem fer amb bona fe perquè pensem que és una manera d'apropar-nos, empàtica, carinyosa, però també entra dintre d'aquesta qualificació d'edatisme que es nota o es percep com a pejoratiu.
I mira, perdoni, hi ha totes les qüestions derivades del que suposa, no? Considerar-los que un ja no es pot enamorar als 70 anys. Exactament. Que un ja no pot canviar de feina als 60 anys. Exactament. Avui llegia justament una notícia que explicava que el nombre de persones més grans de 50 anys, més grans pot ser 60, 70 pot ser en aquest cas, no? Però que s'havien quadruplicat en persones...
que es presenten a oposicions. Sí, sí, sí, sí. És com, per exemple, tot el tema de l'aula senior. Per què una persona no es pot treure una carrera quan té 70 anys? O aprenent a tocar un instrument. Ara és el moment, perquè tens un alliberament de temps que et permet fer coses que abans no podies fer. I sí, sí, tot això és el que d'alguna manera congloba això, no?
Altres aspectes també que tocaven i que són igual d'importants i preocupants, un seria el maltractament. I el maltractament, els abusos i maltractaments... Em vaig quedar parada perquè buscant dades, les dades recents ens diuen que els Mossos d'Esquadra van registrar més de 1.500 denúncies de maltractaments durant el període 24-25, és molt. És com un 20% més de dècades anteriors. Això ens ha de fer pensar i repensar quina és la nostra actitud, no?
el maltratament i la negligència, perquè a vegades et deixes abandonada o deixen abandonat una persona gran de forma llargament sense visitar-la. No sé què la vida de cada dia pot portar en aquesta mena de dissuasió amb els teus ancestres, però és molt trist, perquè és precisament el moment en què
Estàs més aïllat, estàs més sol, et tens més desvalgut, et falta autonomia. I jo crec que aquí també s'han de posar, i aquí els dictaments, doncs, acceleren una sèrie de cribatges des dels serveis sanitaris que poden ser, doncs, interessants, no? L'alerta, no?
Ahir, per exemple, ara explico una anèdota, em vaig anar a fer una anàlisi de sang i em va cridar molt l'atenció una senyora molt belleta que venia amb un carro, saps, amb un caminador, amb un caminador, que al final li van dir no faci cua vostè, dona, passi i d'això, però aquesta senyora gran, belleta, belleta, belleta, sola a fer-se una analítica de sang, bueno, no és allò que dius, ostres, no hi ha ningú, un net, un parent, un veí, una filla que pugui acompanyar-la,
Aquestes coses no ens en donem compte i són molt significatives i hem de tenir present que no podem oblidar la gent gran. Abans, a l'antigó, la gent gran tenia un valor de... De fet, tot el que hem anat aprenent al llarg dels segles ha sigut una mica perquè ens han donat l'experiència a la gent gran. Tots els consells de govern, per exemple, senats de Roma i...
les àgores gregues, tot formaven part de gent que tenia certa edat. Per què? Perquè se suposa que tens una experiència. No podem deixar perdre aquesta experiència, deixar-la de costat com aquell que diu, mira, això ja no val per res, com un moble. Per això m'agrada la paraula gent gran i no la paraula vell, perquè vell és un moble, és una cadira, en canvi gent gran, doncs...
I l'últim dictamen, que també és molt important, és aquesta mena de fer accions perquè la salut sigui integral. Sí que normalment hi ha cronicitats de malalties, aquestes ja s'han d'anar fent i tractant, però això ha d'anar acompanyat d'estimulació cognitiva, emocional,
musicologia, hi ha tantes coses que es poden fer amb la gent gran per activar i per millorar la seva salut, i aquí una peça fonamental per nosaltres són els casals d'avis i la xarxa que comporta això, perquè permet, doncs,
socialitzar, permet fer activitats, i nosaltres des d'Esquerra, per exemple, això sempre ho hem tingut molt en compte. Precisament en el darrer mandat, amb l'edifici de la República, vam intentar fer això, apropar a la gent un espai
que millorés la seva activitat quotidiana i d'alguna manera reparés la soledat, com altres casals que hi ha, però vull dir que nosaltres hi estàvem. I només agrair que el Consell Consultiu sigui...
els nostres representants del Consell Consultiu siguin tan actius i que cada semestre envien les resolucions dels temes que consideren importants.
Molt bé, doncs dit això, passaríem ja a les mocions i a sis. Com dèiem, en el primer cas, una moció presentant els dos municipals del Partit Popular i el Som respecte a l'obertura del tercer CAP. Sí, bé, amb aquest ple es dona la circumstància que hi ha moltes mocions de grups que coincideixen. Sí, sí.
És curiós, però podríem dir que teniu un monogràfic de plans de salut i d'habitatge, que de totes formes ja dibuixa les inquietuds de la població. Les dues mocions de sanitat sobre el tercer cap es debateran conjuntament.
Aleshores, en aquest sentit, nosaltres tampoc entenem gaire aquesta moció del govern, perquè de fet han estat ells qui han estat negociant directament amb el Departament de Salut i tenen de primera mà tots els plans funcionals, els calendaris, tot que per cert vam anar l'altre dia al Consell de Salut que ens va convidar la regidora que va fer.
Ja li agrairé després el ple, però també li agraeixo des d'aquí. Bé, doncs, el que ha de fer l'equip de govern...
des del meu punt de vista, és intentar anar endavant, pressionar el màxim possible per aconseguir la millor assistència per a la nostra ciutadania. I per què dic perquè els toca a ells? Els toca a ells perquè ja s'ha escollit un model de gestió, que és un model que sap, en el qual l'Ajuntament té un 20% d'activitat directiva, econòmica, etcètera.
I aleshores, a partir d'aquí, per la protestació que ells tenen, han d'estar a la White i seran ells els que hauran de rebre comptes a la ciutadania. Coses que no ens agraden o que veiem preocupants dins d'aquest aspecte del tercer cap. La primera, s'està parlant d'una redistribució o es parlava d'una redistribució de facultatius i facultatives.
No entenem que si un tercer cap tan demanat, tan esperat, tan treballat per l'anterior govern, i ho parlo en primera persona perquè jo vaig estar regidora de Salut i sé les milions de reunions que vaig tenir amb els departaments,
amb els diferents apartaments perquè això fos una realitat. No entenem o no entendríem que no hi hagués més personal, perquè si s'hi ha de desbloquejar els altres dos caps, aquest tercer, quina és la fórmula màgica? Que reparteixis tu als altres metges infermers i te'n vagis... No tindria sentit, no?
Sí que haurà d'acompanyar d'un increment de personal. Home, clar, segur, perquè és que si no, no es descongestiona res. Com milloraran les ràtios metge-pacient, que és una de les coses que s'està treballant més a fons. Com es milloraran les llistes d'espera, que són interminables. És que, clar, s'haurien de reduir. El que no s'hauria de reduir són les baixes laborals, com pretén fer el Departament de Salut,
sobretot sobre salut mental i crec que és fisiotipo muscular, com a incentiu perquè els caps rebin més recursos. Això és anti-tot. Una baixa laboral és un dret, no es pot jugar amb això.
I després, com nosaltres, seguim amb la nostra idea que tot el mal de la sanitat pública ve d'un infrafinançament, que està clar, no tan sols a la sanitat pública, és que rodalies, educació, transport, mobilitat, tot territori, tot està infradimensionat, infrafinançat.
Aleshores aquest infrafinançament per a nosaltres només té una primera fase que seria la sobirania fiscal i per a nosaltres per a Esquerra la segona fase seria independència. Però ens quedem primer amb la sobirania fiscal, què és el que necessitem, què és el que s'està treballant, què és el que s'està pressionant,
Perdó, i que és el que s'està negociant ara amb el govern central també, no? Amb el govern central, exactament, perquè estem en el moment d'aprovar uns pressupostos que són vitals, perquè si no, amb modificacions de crèdit, que Esquerra ja ha dit que està disposada a assumir aquest pH,
però tampoc generem el volum de diners que demanem. Necessitem uns pressupostos, però clar, necessitem uns pressupostos i necessitem que es compleixi allò que s'ha acordat prèviament i que va anar al Consell Federal del PSOE i el PSOE des de Madrid em va donar l'hoquei.
Bé, ara ja ens hem desviat, però bàsicament és això. I aleshores, des d'aquest tercer cap, una altra de les coses molt importants que nosaltres no pensem abandonar de cap manera és el centre de tractament d'addiccions. Sabem, perquè vam fer un pla de salut local en l'anterior legislatura, que hi ha una gran quantitat...
d'addiccions, concretament alcohol, cocaïna i joc, que avui en dia hi ha molta gent que no s'està tractant perquè s'ha de desplaçar en una població veïna i no tothom té facilitats per anar-hi. A més a més que som una ciutat de gairebé 70.000 habitants i crec que tenim prou entitat com per poder tenir un centre d'aquests d'aquí.
Per tant, nosaltres, jo, concretament, quan era regidora, a mi em van dir que aniria a la zona que s'alliberaria de rehabilitació. Ara, pel que sigui, canviant les regles del joc, no dic que sigui culpa de l'equip de govern, l'equip de govern té l'obligació de lluitar per això i si no hi ha diners, doncs se n'han de buscar, no?
d'alguna manera perquè és un fet constatat la necessitat d'aquest centre. Molt bé, doncs en aquestes mocions hi ha d'altres que podríem dir centrades a l'habitatge també. Sí, com li deia abans, són dos aspectes que ens preocupen a tots moltíssim. La nostra moció és una moció que pretén una modificació del pla general metropolità.
Per què? Doncs perquè Castelldefels està perdent ús residencial, però marxes forçades. Cada vegada tenim més usos turístics, més hotels, tenim un marc urbanístic antiquat, perquè aquest marc urbanístic del PGM, o Pla General Metropolità,
bé, del 2007, està obsolet, i en aquest pla el que no regulava és la quantitat de places, hoteleres i d'hotels que es podrien definir a la ciutat, a l'urbanisme de la ciutat.
I llavors a nosaltres ens preocupa molt perquè quan hi ha aquesta superdimensió d'hotels i llogues de temporada i coses d'aquestes, cau sempre l'oferta de l'habitatge per als residents i pugen els preus perquè la demanda turística competeix amb aquelles persones que necessiten l'ús residencial.
I per tant, nosaltres no estem parlant només d'habitatge, parlem de cohesió, parlem de comerç local, parlem de model de ciutat, parlem de moltes altres coses que per nosaltres ens preocupen moltíssim. A Castelldefels no volem, nosaltres no volem que es converteixi en una ciutat que aquí treballa no hi pot viure, una ciutat que la gent jove no pot emancipar-se, una ciutat que les famílies han de marxar fora perquè aquí no ho poden pagar,
Per tant, nosaltres creiem que aquest mercat residencial tensionat que es va declarar precisament amb la llei 1125 s'ha de respectar. Aleshores, què estem demanant? Demanem coherència, un plantejament que ordeni i protegeixi el dret a l'habitatge.
garantint, com li deia abans, que l'ús residencial no sigui temporal i impedint també la substitució d'habitatges que podien ser d'ús residencials normals que es convertessin en hotels o places hoteleres.
També he de dir que el 2007, abans li he dit el 2007 i no, el pla de, m'he equivocat, perdoni, el pla és de 1976, el pla que estem, o sigui, el pla en el qual ens movem, clar, era que el 1975 què passava? Doncs que hi havia un efecte crida també amb turisme, com resultat...
Llavors, el 2007, l'alcalde Padilla va fer una mena de modificació parcial per evitar alguns usos que ell considerava que no eren prou adients per la ciutat. Però no va tocar res de l'ús turístic. Per tant,
Es va perdre una oportunitat, però una oportunitat que nosaltres en aquesta moció volem plantejar, volem plantejar obertament fer una modificació d'aquest pla general. I què preparem nosaltres? Doncs primer el que preparem o demanem és fer un diagnòstic, un inventari, delimitar el parc residencial d'intensitat per barris, de limitar-lo.
En segon, un blindatge d'aquest parc residencial i sobretot un calendari perquè tinguem la possibilitat de veure quins serien els tempos que aniríem fent. Què fem nosaltres mentre suposem que ara aprovem aquesta moció i que es tira endavant aquesta modificació del Pla General? Doncs el que demanem és que, com que sabem que les coses en l'administració són llargues,
d'aquí que fem l'exercici, d'aquí que fem l'expedient, d'aquí que s'aprovi els 40 dies de no sé què, els 50 de l'altre, han passat molts mesos. Llavors el que nosaltres demanem, que és el mateix que demanen a la moció del PSC, és una moratòria, moratòria en aquest sentit, una moratòria, una suspensió cautelar d'aquestes tramitacions de licències fins que aquest nou pla estigui vigent.
Li dic això perquè l'emoció que presenten els nostres companys del PSC va d'això, de la moratòria. Per altra banda, sí que és veritat que segurament en el debat d'avui sortirà el tema de l'economia, que sempre que tractem d'usos turístics es barreja l'economia.
Nosaltres no estem en contra de ningú, ni dels turistes, ni de l'empresari turístic, ni de res. El que passa és que sí que ho volem regular.
Perquè què ens passa? Estem veient què està passant. El reclam aquest turístic també reclama una mà d'obra barata, malpagada, inestable, que també torna a entrar a la roda del no poder viure allà on realment treballa.
Per tant, el turisme no pot menjar-se l'habitatge i l'activitat econòmica no pot anar contra la funció social d'una ciutat. I si no posem límits, el cost social el paguen els de sempre, els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores que tenen uns sous precaris, i així anem reeditant el de sempre.
Per tant, aquesta jo en principi diria que aquesta seria l'esperit de la nostra moció, seria fer una modificació i mentre la modificació del pla en aquest sentit de distribuir o redistribuir altres cops els usos urbanístics, demanaríem la moratòria de licències per no caure en el parany.
I per últim, senyora Armengol, conjuntament amb SOM presenten una moció sobre el poble saharaui amb motiu del 50è aniversari dels Acords Tripartits de Madrid. Si em deixo un moment, és la moció de Movem també em sembla interessant perquè parla de l'especulació i és una mica...
aquest conjunt que presentem amb tota l'oposició avui al ple. L'especulació, vostè sap que ara els comuns i la Generalitat han pactat un projecte de llei que s'ha de fer efectiu en els primers sis mesos del 26, en el qual limitaran l'especulació, la compra especulativa.
Jo crec que això és molt important, perquè això és molt pervers, perquè l'habitatge passa a ser una cosa lucrativa que la gent, qui té més, pot acaparar més,
i pot encarir el mercat, delimitar-lo, dibuixar-lo de seva manera. I nosaltres creiem que és molt important també aquesta música que presenten els nostres companys. I és perquè al final amb la compra especulativa el que es fa és que la llar deixa de ser llar i és producte. Per això li deia que és pervers.
Per això li deia que crec que valia la pena fer aquest esment, aquesta emoció que ens sembla també molt interessant, més que res per impedir que la compra especulativa vagi per a les mans dels grans tenidors. No parlem en cap moment de l'avi o el pare que ha comprat un pis perquè diu la meva jubilació, aquest hi vic, l'altre és la meva jubilació, li dono els fills i amb molts esforços
ha pogut comprar una segona vivenda o una caseta, jo què sé, premiar o no sé, on sigui. No estem parlant d'això, estem parlant de... Vostè ja sap de què estem parlant, la gent que especula amb la vivenda i vinga, vinga, vinga i compra.
Aquesta jo li volia comentar també perquè em sembla important. I molt ràpidament, vostè em parlava de l'emoció del Sahara i sí, és una emoció reiterativa perquè les condicions en què es troba el poble saharaui són molt precàries.
Aleshores, amb aquesta moció es torna a repetir una mica la que s'ha fet amb les altres, anul·lar l'acord tripartit Marroc-Espanya-Mauritània, intentar no donar suport des dels ajuntaments a tot el que esdevingui una explosió de...
que esdevingui a donar reforç amb aquests acords tripartits. I intentar, amb això acabo, i intentar que el poble saharaui pugui tenir el seu referèndum d'autodeterminació. Moltes gràcies, Lourdes Armengol d'Esquerra Republicana de Catalunya. Fins un altre moment, fins després. Moltes gràcies a vostè. Bon dia. Sempre.
Cómo hemos cambiado Qué lejos ha quedado
Fui así como tú y yo perdimos la confianza.