Castelldefels, avui. Bon dia, repassem ara els tres titulars destacats a aquesta hora al municipi.
El lideratge femení i la innovació comercial i empresarial s'entraran al tercer cafè amb SEC el pròxim 5 de març. Sota el títol Dones d'Acció Empreses de Futur, a l'espai Margarida Xirgu, organitzat per SEC, inclourà una taula rodona de dones empresàries d'èxit i comptarà amb la participació de l'alcalde Manu Reyes.
L'Ajuntament de Castelldefels celebra el ple ordinari del mes de febrer demà divendres 27 a la 1 del migdia. Un dels punts més destacats de la sessió seran les sis mocions que presenten els grups municipals i on es debatran diferents punts d'interès municipal. El ple es retransmet en directe per Ràdio Castelldefels 98 FM o a través de la web de la ràdio.
La cantant i compositora Ani Red presenta a l'Ovaki en concert aquest dissabte a l'Espai Margarida Xirgu de la Biblioteca, a les 7 de la tarda. El concert forma part de la programació estable d'arts escèniques i música organitzada per l'Ajuntament i les entrades es poden aconseguir ja de forma anticipada a antrapolis.com. I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una hora ja amb el torn de l'informatiu local amb més notícies en detall de Castelldefels. Fins aviat!
Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm so tired of being lonely I still have some love to give Won't you show me that you
Fins demà!
Fins demà!
Los aniversarios del 2026.
Fins demà!
Pues este año 2026 haría 100 años del nacimiento de Nell Harper Lee, que nació el 28 de abril de 1926 en Alabama y moría en Monroe Hill en Alabama también el 19 de febrero de 2016. Fue una escritora estadounidense y es conocida sobre todo por su novela Matar un reseñor, obra que ganó el premio Pulitzer en 1961, que fue su única obra publicada durante 55 años hasta la publicación en 2015
de la que fue sobreapóstuma B y por un centinela, pero que fue escrita con anterioridad por la autora y que es en realidad el primer borrador de su primera novela. Su novela Matar un reseñor fue llevada al cine con el título homónimo en 1962. La película estuvo dirigida por Robert Mulligan y protagonizada por Gregory Peck en el papel de Atticus Finch y Mary Badham como Jean-Louis Scout Finch. La película fue candidata a ocho premios Oscar, entre ellos...
El de la Mejor Película y Mejor Director y fue galardonada con tres premios, para el actor protagonista, Grigori Pec, para el Mejor Guión Adaptado, que filmó Horton Foote, y para la dirección artística en blanco y negro, dirigida por Henry Bamstead, Alexander Golitsen y Oliver Edmert.
La trama de los personajes de Matar a un ruiseñor se basa libremente en las observaciones de Lee, de su familia y vecinos en Montreville, en Alabama, así como en un evento infantil que ocurrió cerca de su ciudad natal en 1936. La novela trata sobre actitudes racistas y la irracionalidad de las actitudes de los adultos hacia la raza y la clase en el sur profundo de la década de 1930, a través de los ojos de dos niños.
Lee desarrolló su interés por la literatura inglesa en parte a través de su maestra Gladys Watson, quien se convirtió en su mentora en la Monroe County High School. Después de graduarse en la escuela secundaria en el 44, Nell asistió al entonces colegio femenino Huntington College en Montgomery durante un año. Luego se iría a la Universidad de Alabama.
També escribiría para el periódico universitario The Crimson White y una revista de humor, Ramel Jammer, pero para gran decepción de su padre abandonó sus estudios faltando solo un semestre para graduarse. En el verano de 1948, Lía existió un programa de escuela de verano en la civilización europea del siglo XX.
A los 23 años se muda a Nueva York, donde encontró trabajo en el departamento de reservas de una aerolínea. Hasta su llegada al mundo de la literatura, cuando no estaba trabajando, Lee se dedicaba a escribir. En 1956, sus amigos Michael y Joe Brown, conocidos del talento de Lee para escribir, le dieron como regalo de Navidad una nota que decía tienes un año para dedicarte a escribir lo que quieras sin tener que trabajar y así, durante el próximo año, le dieron un pago mensual sin esperar nada a cambio.
Durante esta temporada Lisa dedicó a escribir borradores, para lo que se convertiría finalmente en su novela Matar a un ruiseñor.
Gràcies.
En la primavera de 1957, Lee, que tenía 31 años, entregó el manuscrito de Bay por un centinela para que lo enviara a las editoriales, incluyendo a la obra desaparecida Lipping Cod Company, que finalmente lo adquirió. En Lipping Cod, la novela cayó en manos de T. Hoffoff, que quedó impresionada la chispa del verdadero escritor decía brillaba en cada línea.
Però, segun Hopfoff, el manuscrito no era en absoluto hábito per a la seva publicació. Durant els dos anys seguintes, guió a Lid, un borrador a l'autre, fins que el llibre finalment alcançó la seva forma final i va retitulat «Matar a un ruiseñor».
El libro fue publicado en 1960 y se convirtió inmediatamente en un bestseller. También tuvo muy buenas críticas y recibió el premio Pulitzer de ficción en 1961. Hasta la fecha ha vendido más de 40 millones de copias en todo el mundo. La película basada en el libro fue estrenada en 1962 y también fue un éxito de crítica y público.
Después de la publicación de Matar a un reseño, Lee vivió en el mismo departamento de Nueva York durante las siguientes cuatro décadas, después de las cuales se mudó a la asociación natal por cuestiones de salud. Al igual que el escritor J. D. Salinger, Lee prefirió retirarse de la vida pública y llevar una existencia callada y anónima.
I deixou de conceder entrevistes per la publicació de la seva única novel·la. Entre ses poques aparicions destaca el viatge que va fer a Washington en el 2007 per recibir de mans del president George Valls la Medalla Presidencial de la Libertad.
En febrero del 2015, la editorial de Lee Harper Collins anunció la publicación de la secuela de Matar un ruiseñor titulada B y por un centinela que se publicaría en el 2015. La autora falleció mientras dormía el 19 de febrero de 2016 a los 89 años en una residencia de ancianos de Alabama. Harper Lee nunca se casó ni tuvo hijos.
Truman Capote basó el personaje de Idabel de su libro Tres Voces en otros ámbitos en su vecina de Monroville y mejor amiga Harper Lee. Capote una vez reconoció y dijo el señor y la señora Lee, la madre y el padre de Harper Lee vivían muy cerca de mi casa y ella era mi mejor amiga. Su padre era abogado y ella y yo solíamos ir a los juicios juntos todo el tiempo cuando éramos niños. Íbamos a los juicios en vez de ir al cine como hacían otros niños.
Matar a los biseños es un alegato por la igualdad, la justicia y contra el racismo. Narra la vida en el pueblo de la escritora durante los años de la Gran Depresión y en concreto un episodio ocurrido en el cual Atricus Finch, un respetado hombre de su comunidad y modelo de rectitud, defiende a un hombre afroamericano acusado falsamente de la violación de una mujer blanca.
en el marco de un sur muy racista, donde los prejuicios por el color de la piel le suponen la condena. La defensa de este hombre va a carrear a Tikus muchas dificultades con sus vecinos racistas. Hay otras temas paralelas, como las travesuras de sus dos hijos, huérfanos de Madrid.
y otra trama sobre un hombre que vive encerrado en su casa y del que no se sabe nada desde hace años. Aparte de estos transcendentales temas se dan otros de fondo que tienen como protagonistas a los niños sus juegos infantiles, sus miedos, sus conflictos y su visión de la vida que a veces se enfrenta a los adultos.
La obra tiene rasgos autobiográficos. El personaje de Scout está inspirado en la propia Harper Lee y el diático Finch en su padre. El tercer niño, un visitante, está inspirado en las historias de Truman Capote que le contaba Lee sobre sí mismo en su infancia. Ibe y pon un centinela fue escrita a mediados de los años 50. El título alude a una cita del libro de Isaías, porque el señor me dijo así, ve, pon, centinela, que haga saber lo que vea.
Siendo una secuela de su primera novela, la historia se sitúa unos 20 años después, cuando Scott regresa a Maycomb desde Nueva York para visitar a su padre, Artigus Finch. El manuscrito estuvo perdido por muchos años hasta que fue encontrado por Tonya Carter, la abogada de Lee, en el otoño de 2014. La novela fue publicada tal y como quedó escrita y sin revisiones. Debido a su edad, la autora no pudo hacer promoción de su nuevo libro.
Y en el 2025 se anunció la publicación póstuma de The Land of Sweet Forever Stories Senseis, una recuperación de escritos y éditos de Harper Lee. El volumen reúne relatos y ensayos escritos a lo largo de varias décadas, algunos de ellos anteriores a la publicación de Mataron Ruiz Señor, y se basa en manuscritos hallados entre los papeles personales de la autora tras su fallecimiento el año 2016.
Los aniversarios del 2026. Run and tell all of the angels
This could take all night Think I need a devil to help me get things right Hook me up a new revolution Cause this one is a lie We sat around laughing and watched the last one die
Now I'm looking to the sky to save me Looking for a sign of life Looking for something to help me burn out bright I'm looking for a complication Looking cause I'm tired of lying Make my way back home and learn to fly
Bona nit.
Everything's alright Now I'm looking to the sky to save me Looking for a sign of life Looking for something to help me burn out bright I'm looking for a complication Looking cause I'm tired of lying
Fins demà!
Fins demà!
I'm looking for a complication Looking cause I'm tired of lying
Make my way back home and learn to fly Make my way back home and learn to fly
El magasin de Ràdio Castelldefels.
El proper 19 de març, l'entitat cultural La Rojeta organitza de nou la xerrada corresponent a aquest mes i serà el dijous de 9 de març a les 7 de la tarda a l'edifici de la República. En aquest cas, la convidada és Sílvia Calvo, emprenedora impulsora de moda sostenible, que parlarà d'economia circular o com donar-hi voltes a tot per créixer teixint complicitats. Diverses metàfores entre el negoci al qual es dedica ella, a la moda sostenible...
i també el fet de l'emprenedoria. Vam tenir l'oportunitat de parlar amb la Sílvia Calvo dins d'aquesta secció que fem Castelldefels Europa-Món, ja que aquí ens explicaven aquesta entrevista la finalitat del seu negoci i com és important pensar també en fer la moda sostenible. Castelldefels Europa-Món
Doncs efectivament comencem avui aquesta secció del programa que es realitzarà un cop al mes amb entrevistes amb persones, veïns i veïnes de Castelldefels que es projecten cap a l'exterior, que tenen activitat fora de la nostra ciutat, Europa o a tot el món. I ho fem amb la Sílvia Calvo, que és empresària i responsable de l'empresa Circular Fashion. Què tal, Sílvia? Molt bon dia.
Molt bon dia i moltes gràcies per estar aquí amb vosaltres. Gràcies per venir. Va rebre precisament el Premi a l'Economia Circular en la setmana edició dels Premis Delta. Quin és l'objecte de la teva empresa? L'objecte de Sílvia Calvo a Barcelona és promocionar i promoure els beneficis i les oportunitats
que aporta l'economia circular, com podem aprofitar els residus, com podem aplicar l'ecodisseny i com això ens pot portar riquesa al territori local, a les nostres comunitats i poden aportar oportunitats de negoci.
Quan vas pensar o en quin moment vas pensar que aquesta seria una bona oportunitat de negociar un sector on desenvolupar la teva activitat? Primer va ser un impacte molt gran. Jo, com a usuària de tèxtils, ens hem aixecat tots avui i ens haurem vestit. Una de les coses és que haurem sortit al carrer, potser sense esmorzar, però sí que hem sortit vestits.
amb la qual cosa és una cosa habitual nostra de tots els dies, però no hem parat a pensar quins eren els efectes o quins són els efectes del que es diu el fast fashion, de la moda ràpida. Cap allà el 2011 vaig anar a Biocultura, vaig estar a Biocultura i vam fer una xerrada sobre eco-fashion, una cosa que sempre m'ha agradat molt, i vaig a veure què és això de l'eco-fashion.
Vaig sortir d'allà realment impactada de les conseqüències que té mediambientals i socials tot el sector de la moda i del tèxtil. Vaig sortir tan parada de pensar com pot ser que em pasteixo tots els dies i no hagi sabut d'aquestes conseqüències que porta el tèxtil.
Com que soc bilingüe, perquè vaig viure molts anys als Estats Units, vaig començar a fer molta recerca, molta d'aquesta recerca estava en anglès, en països de fora, i em vaig començar a investigar, a estudiar, a aprendre,
Em va agradar molt el tema i primer era conèixer el perquè d'aquests impactes i quines eren les alternatives que hi havia, que poden haver alternatives per canviar aquest sector. Llavors, vaig començar amb 100 companyes més, vam fundar la primera associació de moda sostenible de Barcelona, es deia, associació de moda sostenible de Barcelona. I d'aquestes en van crear altres, a Madrid, a Andalusia, a Múrcia...
I a partir d'aquí, en aquella conferència, en aquella primera, es va dir que el material més sostenible era el material que ja existia. I vaig veure un exemple d'un bolso fet en cinturons de cotxe, cinturons de seguretat de cotxe del desguàs, no?
I jo vaig pensar, ostres, una cosa tan diferent com és un cinturó de cotxe que es faci un bolso tan maco per portar. Llavors jo vaig sortir d'allà, jo crec, pensant quin seria el meu material de residu que podia aprofitar, perquè realment, si mirem al voltant nostre del dia a dia, hi ha un munt de materials que tirem que es podien aprofitar diverses coses.
I, abans, això és el que es diu simbiòsi industrial. El que és un residu per una indústria és d'haver matèria prima per una altra. Jo, com també he treballat amb el transport marítim, jo crec que potser se me va creuar una càrrega de cafè. No ho sé, jo crec. Llavors, pensava que els sacs de cafè són un material natural, perquè és una fibra natural, és iute,
Principalment no porta tractaments perquè és un packaging alimentari, perquè porta els grans de cafè, per la qual cosa està bastant regulat i és una cosa que es tira i quasi no s'utilitza. Pensa que es fa el sac, s'imprimeix amb la marca i les dates que ha de tenir per l'exportació,
I es posa el cafè, arriba a destí, es buida i es tira. O sigui que pràcticament molts d'aquests sacs només han tingut un ús, no? I en saps que a vegades miro i dic, ui, si està nou, no? I té cafè a dintre, no? De granes de cafè, o sigui que ha estat utilitzat. I a partir d'aquí, jo feia unes classes de costurar aquí, al poble, a Vistalegre, amb l'Antònia García. Sí, sí.
I llavors, saps que ella sempre fa les desfilades, l'hivern, en feien moltes, no?, més abans. Llavors, ella em va dir de participar a la que es feia el Teatro Plaza. Llavors vaig arribar i vaig dir, «Tònia, ja sé, ja sé que vull fer la col·lecció, la vull fer de sacos de cafè de jute».
I em deia, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo, que jo.
economia circular i ecodisseny, jo he utilitzat el meu petit atelier com per aplicar aquests coneixements amb aquest material i anar provant, i anar provant, i anar provant. Llavors, he anat des de la reutilització, que diguéssim que és el més sostenible també, perquè hi ha menys procés, el material ja està creat i només s'ha de rentar i tractar amb molt de carinyo. Mira que porto, està... Tu portes una jaqueta que és un sac de cafè,
però, evidentment, amb un disseny de moda actual, podríem dir, no? Exacte. Llavors, tot és amb el disseny i el cuidar d'on que tu tractes, no? Llavors, li pots donar tota una vida nova, diferent. Fins a arribar al que he fet, el fil, he triturat els sacs de cafè, he fet fil i he fet un teixit. Per aquest projecte, que va ser gràcies al suport de Texfor, que és la Federació Textil,
i allò ho vaig desenvolupar tot aquí a Catalunya. Vaig fer afilatures Gesù Rubio, Casta Sabadell, vaig fer Tai Textils, vaig fer el teixit, vaig fer també l'acabat en grau SSA, o sigui, tot va ser fet aquí. I em van donar un premi a Alemanya,
Aquí no, però vaig fer fill a qui em van donar premi a Alemanya. I llavors vaig tenir el Green Product Awards per a aquest material. I ara últimament, aquest any passat, sempre he volgut anar una miqueta més enllà i desenvolupar...
de dir quines altres formats puc fer jo amb aquest material i vaig desenvolupar el feltre, aquest feltre ens has portat un collaret fet de feltre i també diversos materials nous, una bossa també
Aquest bolso també està fet amb el feltre. Aquest feltre és un material molt bo perquè té molts usos, moltes utilitats. Es pot utilitzar per panels acústics, es pot utilitzar per interiorisme, recobriment de parets, es pot utilitzar, aquí com has vist amb el culleret, per diferents crafts. Es poden fer els accessoris, com són els bolsos, bosses...
Porto per les ulleres, o sigui, pot utilitzar-se per moltes més coses. Jo ara també vull veure com pot anar per l'automoció. O sigui, que hi ha molts més sectors que es pot utilitzar aquest material. I llavors, amb aquest material fet a Holanda, aquest me'n vaig haver d'anar fora perquè no vaig poder trobar la sortida per fer-lo aquí.
I l'Ajuntament d'Amsterdam ens va donar el suport al projecte i allà ho vam fer també amb una fàbrica de reinsurció social, allà a Amsterdam, a l'AIA. I aquesta vegada he tingut el Premi aquí, l'Economia Circular. Abans el vaig fer aquí, el Premi allà, ara el vaig fer allà i el Premi aquí. De totes maneres, el que sí que compta primer és trobar-li sortida a un residu. Jo vaig utilitzar aquest, però si anem a la deixeieria segurament...
I veurem que hi ha molts materials que es poden reaprofitar, i això vol dir oportunitats, oportunitats per a la nostra economia local, no?, per desenvolupar. I és veure les oportunitats que aporta, i jo crec que això és essencial, no?
Estàs parlant de sostenibilitat en el sector tèxtil. Potser molta gent no sap que darrere d'una samarreta que costa molt pocs diners ja pot ser una explotació laboral o una explotació de recursos també naturals darrere. Exacte. Si mirem el que és la petxada de carboni amb diferents materials, veurem que tots els que són reciclats tindran menys, com per exemple el nostre fil o el nostre teixit.
Per què? Perquè ja estem utilitzant un material que ja existeix. Això vol dir que nosaltres ja hem utilitzat aquests recursos naturals per fer aquests materials i ara el que estem és reaprofitant-los. La petxada més gran de carboni es fa amb tota l'activitat industrial, l'utilitzada d'energia,
d'aigua, recursos naturals, si nosaltres li donem un respir i utilitzem energia de fonts renovables, ja no estem llavors utilitzant els fòssils, tot això el que fa és donar-li un respir a la Terra, perquè pensa que cada vegada som més gent al planeta, cada vegada vivim més,
I cada vegada comprem més. Fins quan això és sostenible? Això és insostenible. No podem seguir aquest ritme. La qual cosa no és només canviar hàbits, és canviar el sistema. Hem de fer un canvi sistèmic, un canvi de paradigma, i és el que nosaltres, en la profunditat, en l'Economia Circular, és el que volem fer.
fer aquest canvi de xip, aquest canvi de sistèmic i aporta amb la manera que creem, com produïm i com consumim, no?
Ara mateix, Sílvia, en quins països estan presents els teus productes? On comercialitzes? Doncs mira, vaig arribar fins a Austràlia. Vaig tenir l'oportunitat, ja vaig començar a anar el 2018, vaig començar al 2017 i després al 2018 i després al 24.
Allà vaig anar a l'Eco Fashion Week a Austràlia i va ser el primer, tant més lluny, el més lluny que he pogut arribar. M'han convidat diverses vegades allà, aquesta última vaig fer xerrades, vam fer... A mi sempre m'agrada, si és possible, portar més del meu entorn quan vaig tan lluny, amb exhibicions com aquesta.
I en aquesta última ocasió vam fer una, jo pertany també al Gremi Artesà Tèxtil de Catalunya, i vam fer una exhibició de l'Antropocè, perquè el tema de l'EcoFashion Week a Austràlia i l'Antropocè.
Llavors vam ser convidats amb el gremi, a través de la meva participació, a tenir una col·lecció que va estar exhibida a Baselton tot un mes en una galeria d'art. I eren totes obres de companyes que feien...
treballant a Llana, amb la pintura en seda, amb el punt, el matalacer... Vam fer una col·lecció molt, molt, molt maca, que la tenim i sí que a Fels la vol exhibir estarem encantats de poder-la mostrar aquí també.
de l'antropocè, que això és el rastre que deixa, que deixem els ser humans amb la nostra activitat aquí al planeta, que en aquest moment deixa molt a desitjar. A la teva empresa, a més d'aquesta filosofia que estàs explicant, Sílvia, també existeixen diversos departaments, hi ha un departament de disseny que li dona la forma a aquestes peces i després, com deies, també de recerca en...
a la recerca justament de nous materials, com el que ens has portat aquí, no? Sí, bé, tot això ho faig jo, no hi ha ningú més que... Sí que tinc col·laboradors, tinc col·laboradors que m'ajuden, però tot surt d'aquí. Tot surt d'aquí i m'inspiro molt en el coneixement, no? Jo...
Llegeixo molt, estudio molt, vaig a moltes conferències, jo pertany a la Comissió d'Economia Circular de PIMEC, soc la representant de Catalunya del grup G100, que és un grup internacional de dones líders en diversos sectors i amb el ram de la secció d'Economia Circular jo tinc la cadira de Catalunya.
També estic amb el grup de Barcelona Regenerativa, que ahir vam fer un acte a l'IQS, amb aquest documental de Hope. I aquí a Castelldefels també s'està desenvolupant un grup. I jo crec que tot això, el que fa, tot aquest coneixement inspira a fer coses. Tot això com ho puc aplicar, com ho puc...
com realment això és una oportunitat de negoci, anem a veure, anem a provar-ho. I si t'he de dir que jo crec que l'economia circular pot aportar i està aportant moltes oportunitats de desenvolupament econòmic local,
però també necessitem del suport. Per què? Perquè estem mirant de fer noves maneres de crear, de produir, d'innovar. Hem de fer molta recerca, molta recerca i molta innovació amb tecnologia, amb materials, amb molta cosa. Es necessita el suport de tots els diferents stakeholders que tenim, l'entitat privada, la pública,
dels consumidors, de les companyies, de tots. Però sí que en aquest moment, com encara no tenim tota l'estructura ni tenim el coneixement, perquè jo me'n faig creus, també dono classes a una de les escoles de disseny
d'aquí de Barcelona, com el jovent encara, jo pensava que estaria més assabentat de la sostenibilitat, però queda molt per fer, queda moltíssim per fer. I el problema que tenim, i que ningú em parla d'ell, perquè parlem, podem molt més, de l'ecodisseny,
de com aprofitar residus, com fer la gestió de residus, tot això de l'escrap, de com ara fer, recollir tot aquest tèxtil i tot això, però ningú parla de reduir la producció.
Si seguim produint més i més i més i si ens centrem només en que l'èxit d'una companyia està només, jo no dic que no sigui, però no pot ser únicament el creixement econòmic.
i més ventes que l'any passat, i un 80% més que l'any passat, i ara estem en tantos llocs. Jo crec que ha d'haver un creixement sostenible, i si ens omplim la boca i parlem molt de tots aquests nous models de negoci, de tota aquesta sonorabilitat, tenim el Pacte per la Moda Circular, que molts d'aquests grans formen part d'aquest pacte, i com ho estan aplicant?
A part que utilitzin un tant percent de teixit reciclat o que el PET reciclat tampoc és la solució. És el polièster reciclat i d'utilitzar això que te diuen a mi, aquest teixit són tantes botelles de plàstic. Bé, plàstic és plàstic.
I quan està reciclat encara produeix, han sortit ara nous estudis, que produeix encara molt més microplàstics, molt més microfibres que surten i que ens pol·lucionen encara més. O sigui, que és pitjor el remei que l'enfermetat.
Jo entenc que com estem creant coses noves i estem desenvolupant i innovant, al principi potser anem per un camí i a aquest camí li hem de començar a fer apanyitos. Ai, però espera, que en aquest aspecte potser hem de mirar com podem produir o quin recobriment podem fer amb aquest fil o amb aquest teixit perquè no desprengui les microfibres, perquè...
Sembla al principi una bona idea, però després diu, ui, creem un altre problema. Hem de mirar, potser, com fer la recerca, mirar la innovació. Estem innovant, són coses noves, amb la qual cosa estem obrint camí, que hem de fer moltes ratificacions i millores amb el camí, no passa res, però les hem de fer.
Sílvia, on es poden trobar els seus productes? Poden venir al meu atelier, que estic aquí a Castelldefels, davant del Carrefour. A la meva pàgina web també em poden escriure, participo a molts events, amb marquets i xins que he estat també poden utilitzar-ho.
i ara el que més em centraré serà en el desenvolupament de materials, perquè aquí és on podem utilitzar més els residus i jo crec que aquí hi ha més futur.
sobretot amb el que és aquest feltre que t'he explicat al principi, que pot anar per molt més sectors. Per exemple, amb l'interiorisme, tots aquests materials que són sintètics, hi ha moltes microfibres i moltes coses que no ho veiem, el nostre ull no ho percebeix, però pot haver pol·lució que nosaltres respirem.
Amb tots aquests ambients que són molt sintètics, això va dintre de les nostres oficines, dintre de les nostres cases on passem el temps tancat a dintre d'aquests interiors, hem de mirar que siguin el més saludables possible. I d'aquí ve una mirada més cap a materials que siguin naturals. Llavors, aquí tenim aquests materials que estem desenvolupant.
Aquest que ens portes, com els podrien denominar? Quin nom tens aquest? Aquest material es diu rellutcel, perquè és re de reutilitzar i reciclar, llut de llute, que és el principal material, i cel perquè és cel·lulògic.
Llavors, aquest material ho podem... L'ecodisseny no només s'amplea a ecodissenyar una prenda, sinó també podem ecodissenyar els materials. Llavors, mirem i apliquem que sigui un monomaterial cel·lulògic. En aquest cas, està llute, cotó orgànic i tencel, que tot són fibres cel·lulògiques.
I amb això la meva idea és desenvolupar més fils aquí que siguin cel·lulòsics, perquè jo, per tot el que vaig veient, hi ha una gran tendència a anar cap a fibres naturals, fibres cel·lulòsiques, que siguin més bonèboles en el medi ambient.
Doncs, de Castelldefels cap al món, moltíssimes gràcies, Sílvia Calvo, responsable de l'empresa Circular Fashion, i que vagi molt bé aquests nous coneixements i la seva aplicabilitat per donar impuls a l'economia circular i evitar el malbaratment, en aquest cas, de teixits que tants problemes pel medi ambient ocasionen.
Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer estar aquí amb vosaltres i també em poden seguir a les xarxes a Silvia Calvo BCN a Instagram, per exemple, i allà em poden contactar sense cap problema. Moltíssimes gràcies, Silvia, que vagi molt bé. Gràcies. Bon dia. Castelldefels Europa Món
I see song. I see song. I get a rush. Al magazine. I get a rush. The radio Castellepels. Yesterday was just like any other day.
Bona nit. Bona nit.
It's big and beautiful sounds Splash! Yesterday was the most simple of the days Found the only way that leads me to that place Everybody knows how difficult it is
I better sleep no more, listen to the rain. When the rain touches the ground, all the dreads spake a beautiful sound.
All the shiny birds like tears make beautiful sounds. It's gonna get high. Yes, so high. It's gonna get high. It's getting round me.
What you gonna do?
Així som. El magasín de ràdio Castelldefels. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Perdoni, ens pot portar el compte, sisplau? Sí, ara l'hi porto. Estava anat al compte? Així? En masculí? A punt de salt. En català, la paraula compte és masculina. Per tant, demanem el compte o traiem diners del compte corrent.
El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
Així som. El magazine de Radio Castelldefels.
Hoy con Bellis decimos adiós desde la banda sonora de Fiebre del Sábado Noche, mítica película de finales de los 70. En los programas del día, Lurrida Muerto, que llegará puntual a las 8 de la tarde de hoy. Y también después las formas del blues, el club de los experts y Musicaliano.
Hemos hablado de los resultados de una encuesta que se ha hecho a usuarios de los ambulatorios, donde se desprende que ha mejorado la experiencia de las personas atendidas en centros de atención primaria, según el Plan SA, un plan de encuesta de experiencia y satisfacción que impulsa el Departamento de Salud de la Generalitat.
I hem parlat de la pròxima xerrada de la rojeta. Aquesta entitat ha convidat a la Sílvia Campo, emprenedora i impulsora de moda sostenible, a xerrar el proper dijous 19 de març a les 7 de la tarda sobre economia circular o com donar-hi voltes a tot per créixer d'aixin complicitats. Res més salutacions de Miguel Navarro i Ana López. Estefane González t'explica l'actualitat de la jornada Castelldefels a l'informatiu d'aquí uns 5 minuts aproximadament. Gràcies per seguir-nos i fins demà!
Així som al magazín de ràdio Castelldefels. Sabíeu que la Pippi Langström va visitar Castelldefels el 1975?
Bocins d'Història Pippi Langström, o Pippi Calcesllargues al nostre país, va ser una sèrie de televisió sueca de 1969 basada en les aventures de Pippi Langström, nena protagonista de les novel·les de l'escriptura sueca Astrid Lindgren.
La sèrie va ser un èxit mundial i va ser retransmesa en diferents cadenes d'arreu del món. A casa nostra, la seva emissió va començar a finals del 74, convertint-se automàticament en un autèntic fenomen social. Només uns mesos després, Inger Nilsson, l'actriu que donava vida al personatge de Pipi, va vindre de visita a Castelldefels.
Potser aprofitant que aquell mateix any havia de venir a Espanya a recollir el TP d'or a millor actriu internacional, guardó atorgat per la revista Teleprograma, l'actriu de 16 anys i la seva família van triar la nostra ciutat com a destí de les vacances d'estiu del 1975.
A l'edició del 2 d'agost, la revista del cor Semana li va fer un reportatge on es poden veure algunes fotografies de l'actriu descansant amb la seva família Castelldefels.
Com a curiositat, tant va ser l'èxit dels llibres i de la sèrie que a la ciutat natal de l'autora, Bimmerby, a Suècia, el 1981 es va obrir un parc temàtic dedicat a pipi calces llargues, amb diferents atraccions, espectacles i restaurants. BIMERBY
Bocins d'Història. El programa de música hindi de Radio Castelldefels.
Presentado por Mode Rodríguez. Todos los viernes a las 10 de la noche.
Bona nit.
Fins demà!