This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Castelldefels, avui. Bon dia, seguim amb informació local al Castelldefels, avui al butllet informatiu amb el que us portem els tres titulars destacats d'aquesta hora al municipi.
Recte final per les obres de la zona de jocs infantils del Parc dels Xiprés i del nou Parc Caní de l'Avinguda Màlaga. El projecte del Parc dels Xiprés s'ha dividit en tres fases. La primera, ja gairebé enllestida, s'ha centrat en la renovació integral de la zona de jocs infantils. Pel que fa al Parc Caní de l'Avinguda Màlaga, els treballs avancen a bon ritme. El nou espai oferirà una zona específica segura i adequada perquè els gossos puguin córrer i socialitzar.
Avui, 19 de febrer, des de l'àrea de polítiques d'igualtat es commemora el Dia Internacional contra l'LGTV i fòbia a l'esport. Des de l'Ajuntament conviden a tot el sector esportiu local a sumar-se a aquesta reivindicació i a promocionar i a difondre aquesta jornada a les seves instal·lacions i xarxes socials.
I acabem amb la mirada al món esportiu. La Unió Esportiva Castelldefels vol guanyar la Unió Esportiva a Rubí i trencar amb la ratxa d'empats. Els grocs juguen dissabte a Canyars a dos quarts de set de la tarda i busquen tornar a sumar de tres en tres després de quatre empats consecutius. El Tiburon, per la seva banda, rep diumenge al Club Bàsquet Calvi a Can Vinader i el senyor masculí de l'esportiu Castelldefels busquen liderat en solitari en la seva visita a la pista de l'Embol Fornells.
I fins aquí el repàs informatiu als títulars destacats d'aquesta hora. Ara tornarem en una hora nova més amb l'informatiu. Fins després.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Fins demà!
Bona nit.
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Se inaugura a la Sala Margarida Xirgu a les 6 de la tarda l'exposició de pintura Hellspot d'Ibeth Pérez Cardona. Què tal, Ibeth? Com estàs? Hola, molt bé. Per què es diu que ho comentem ara Hellspot? Bé, principalment perquè jo tinc altra compta en què subo fotos que inspiren. El concepte de ser Instagram és un mood board.
Entonces, ese me lo creé primero antes de tener Hellspot para colgar mis pinturas. Entonces, como uno tenía solo una H, que era el de las fotos, pero quería que se llamara igual, entonces le puse doble H. Pero no hay mucho más misterio que ese. Es en otra lengua, ¿no? Es en otra lengua. Es en inglés. Sí, es en inglés.
Claro, pero otro canal, otra expresión también, ¿no? Claro, una persona artística. Sí. En este caso, lo que se inaugura aquí en la Sala Marguerite de Xirgu, como decíamos, es una colección de pinturas. Sí. Explícanos, ¿cómo son? Son... Bueno, yo pinto pintura normalmente, generalmente, expresionismo abstracto. Es lo que más pinto.
y en la colección que voy a presentar en Margarida Chirgu son todas expresionismo abstracto puro y duro. Cada una de ellas intentan representar un poco lo que es el mundo interior de cada persona. Mi pintura representa un poco la parte más oscura
De las personas, que si los traumas, los miedos, no es tanto la pintura bonita, colorida, es más, un poco más oscura. Te invita, pues eso, a pensar un poco qué es lo que hay dentro de cada persona. Intenta eso.
Bueno, a veces no es difícil de saber o dilucidar o entender, ¿no? Sí. Por eso, porque estamos escondidos a veces. Quiero decir, pues si miramos lo malo o lo negativo, hay veces que sale a la superficie, pero te cuesta más. Sí, sí. De hecho, cuando Paco Ávila me preguntó una introducción a lo que sería la exposición, justo decía...
que nunca sabemos la batalla interna que tiene la persona que tenemos al lado, que con el ajetreo de cada día tampoco pensamos en lo que... Bueno, igual uno contesta a borde y no sabemos realmente lo que hay detrás de la bordería de la persona al lado, ¿sabes? Justo le decía eso. Oye, ¿cómo son estas composiciones? Quiero decir, ¿son acuarelas, son óleos?
Son óleos y también acrílicos, hay un poco de las dos cosas, óleo, acrílico, hay un poco de témpera también, a un mix. ¿Con qué material te resulta más fácil trabajar?
Antes pintaba mucho con acrílico y creo que me sentía más a gusto con el acrílico, pero a medida que he ido experimentando un poco, creo que me gusta más el aceite, sí, el óleo. Claro que ya no va a ser aceite el óleo, claro, claro. Sí, creo que a día de hoy me gusta más el óleo, sí. Aunque bueno, depende de lo que quiero hacer, bueno, uno u otro. ¿Cuándo te empezó a interesar la pintura? Toda la vida. Sí.
¿Lo tenías claro? Sí, desde muy pequeña. Siempre he estado pintando. Y mi tío, de hecho, muchas veces, cuando llegaba a casa o así, que preguntaba, ¿dónde está la Ibet? Y yo, pintan. Pero siempre, siempre pinto. Siempre, desde pequeña. Y luego te decides... Claro, ahí ha habido mucha evolución. A lo que pintabas, naturalmente, de pequeña hasta lo que vamos a poder ver en Hellspot.
este próximo, o a partir del 21 de febrero, pues han pasado muchas cosas, ¿no? Sí, sí. Yo creo que la pintura también, cuando uno pinta, o sea, cuando llevas tantos años pintando, también ves una evolución a nivel de cómo vas pintando, qué es lo que vas pintando, qué colores usas y qué colores no. Creo que también es bonito verlo también.
Y la temática, porque ahora vamos a ver este lado oscuro en abstracto de las personas o de los humanos, pero no siempre te han entendido ese tema, ¿no?
¿Has pintado figurativo alguna vez? Sí, de hecho, tengo alguna obra que no deja de ser expresionismo, tampoco deja de ser un poco abstracto, pero sí que tira más a figurativo. Pero... Me he perdido con lo que quería ir a decir. Sí, que en algún momento de tu vida esos temas no los tratabas ni los dibujabas de la misma forma. Ah, no...
No, claro que no, pero sí que ya llevo, yo creo que más de diez años con la misma, un poco la misma temática, me muevo en el mismo, la misma burbuja. Sí que ha ido evolucionando y lo ves, pero me muevo en el mismo, la misma burbujita.
¿Has podido compaginar los estudios y el trabajo con la afición? Sí, sí, sí. Por suerte, el trabajo... Yo acabo a los cinco de la tarde, entonces tengo tiempo por las tardes para pintar y dejar, pues eso, usar mi hobby. ¿Pero es la primera vez que expones aquí a la sala Margherita Xirgo? Mi primera vez. Es la primera exposición que hago. ¿La primera o la primera de todas? La primera de todas. ¿Y eso cómo ha sido?
Hice un art market en Castelldefels, también en el Parque de la Montañeta, en agosto. Meses después me contactaron del ayuntament per fer una exposició aquí. Y dije, pues claro que sí. Y aquí estoy. Pero no es que no hayas expuesto porque te hayas tenido miedo o no lo tuvieras claro. Yo llevaba muchos años pensando en...
cómo podía moverme yo para poder hacer exposiciones, incluso llegar a vivir de mi arte ya muchos años. Lo que pasa es que no sabía cómo proceder a ello. Y en agosto, que se me dio la oportunidad, gracias a Noelia, para presentarme en el Art Market, hice el Art Market
Y ya vi un poco cómo sería el proceso de imprimir prints, porque en el art market no vendía las obras en sí, sino que hice prints de las obras. Y ya me hice un poco la idea de cómo sería el proceso. Poco a poco voy a ir vendiendo los prints y cosas así.
Bueno, pues esperamos que no sea la última, ni muchísimo menos, sea la primera de una larga lista de exposiciones. Muchas gracias. Ibet, muchas gracias a ti por haber venido. Éxito con nuestra exposición, que va a estar del 21 hasta qué día. Va a estar del 21 al 7 de marzo. Al 7 de marzo. 21 de febrero al 7 de marzo.
Muchos días para poder ver aquí cómodamente en la biblioteca esa parte oscura de las personas que se esconden y que muchas veces no es fácil nombrar, pero estar, está. Sí. Muchas gracias, Ibel Pérez. Muchas gracias, Ana. Felicidades. Gracias.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, it's old. My Lord. Oh, it's old.
Bona nit.
Bona nit.
Si te gusta la historia de la música, tienes una cita con Musicalia. La historia y la música de los mejores artistas, grupos nacionales e internacionales y las mejores bandas sonoras. Desde Radio Castelldefels.
Sabíeu que, durant la Guerra Civil, Castelldefels va tenir bitllets moneda propis?
L'esclat de la Guerra Civil espanyola va ocasionar una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda. A les zones republicanes, aquesta situació es va intentar atenuar amb l'emissió de bitllets per les transaccions econòmiques quotidianes.
Uns 700 municipis catalans van iniciar la fabricació de bitllets que lleugeririen el problema de la falta de moneda petita. Seria moneda de petit valor, de curs legal i obligatori, exclusiu al municipi. A Castelldefels es va emetre paper-moneda amb bitllets d'una passeta i 50 cèntims i van ser posats en circulació el juny del 1937.
Els bitllets es representaven escenes de la vida diària del municipi. Com ara la vida al camp, amb un llaurador i un obrer al costat de la torre de Climent Savall i el castell Alfons,
o la platja, amb una jove amb banyador, una barca de pesca, gavines i l'embarcador al fons. Aquests bitllets es van poder utilitzar aproximadament durant un any, fins que, mitjans del 1938, el govern republicà els va declarar no vàlids. La platja
I remember when, I remember, I remember when I lost my mind There was something so pleasant about that place Even your emotions have an echo in so much space
Does that make me crazy? Possibly. And I hope that you will have in the time of your life. Well, think twice. That's my only advice. Mm, come on now, who do you?
Bona nit.
Així som el magasin de ràdio Castelldefels.
Gràcies.
Pues este viernes sale la preventa del vinilo de Alovaki, que cuenta con una edición estándar y otra especial, ambas firmadas. Y la mujer que canta y la que nos acompaña aquí, que es la misma, Sanico Colage, ¿qué tal? A la que saludamos de nuevo. ¿Cómo estamos? Muy bien, Ana. Un placer volver a estar aquí con todos vosotros y nada, con muchas ganas. Oye, explícanos un poco, porque tuvimos la oportunidad de escuchar algún tema de este álbum, pero ahora ya salen todos los temas, ¿no?
Sí, el 12 de septiembre salió el álbum en todas las plataformas digitales y, como muy bien has comentado, mañana ya sale la preventa en edición física, que decidí que fuese en vinilo, y contará con la edición estándar, que es el típico negro, y luego la edición especial, que será en un color como un púrpura-magenta. Oh, qué bonito, ¿no? Sí, sí, sí. Yo tenía claro que quería algo diferente y, bueno, serán los primeros que se envíen hasta que se acaben las existencias.
Muy bien, pues vamos a tener la oportunidad de ver ese disco en directo el 28 de febrero en la Sala Espai Margarida Shirwa, que es la biblioteca. Sí, sí, con eso iniciamos la gira del 2026. Empezamos aquí, en Castelldefels, y va a ser en formato acústico, pero no en un formato acústico normal de guitarra y voz, sino que va a tener más sorpresitas.
También contaremos con piano y con algunas secuencias electrónicas, así que va a ser una fusión interesante.
Hablemos de ese tema que está sonando. El pecado. Sí, bueno, a ver, dentro de este álbum hay composiciones que a nivel de letra son 100% mías y en este caso El pecado y Insomnio son unos poemas que escribió un compañero mío, Aaron,
Y bueno, fue un chico con el que tuve una historia en su momento y entre los dos pues hicimos varios poemas de preguntas y respuestas y me gustaba tanto su escritura, la forma que él utilizaba las metáforas y demás, son poemas dirigidos hacia mí y pues le pregunté en su momento si podía musicarlos y dos de estos temas del EP pues cuentan con sus versos. El pecado sí que son versos suyos y míos combinados y Insomnio es un poema íntegro suyo.
Ahora es lo que estamos escuchando, justamente. Y otra vez esa voz en mi cabeza que me dice que el amor no es para mí. Los recuerdos que grabaron a cuchillo cicatrices relegadas a Florín. Cuatro veces que te digo que te quiero y otras cuatro para...
Gràcies.
Esos insomnios, otro tema de alovaki. ¿Qué quiere decir alovaki? Alovaki, bueno, es una palabra que proviene del Congo. No tiene una traducción literal en nuestro idioma, pero sería la incapacidad de reprimir aquello que piensas y sientes. Es decir...
Ser totalmente sincero. Y es lo que he reflejado en este álbum. Diferentes sucesos en mi vida. El conocer a gente que simplemente pasa y te enseña cosas. Y de manera sincera explico eso. Desde tanto mi punto de vista como en el caso del pecado e insomnio, el punto de vista de otra persona hacia mi persona. Sí.
¿Cómo ha sido el proceso de creación? Me contabas antes que con Arona habías hecho a la Limón las músicas y las letras y el resto del álbum.
Bueno, a ver, lo que es toda la música la compuse yo, con piano y con guitarra, y las melodías son mías, pero por supuesto, como la mayoría de artistas, pues yo cuento con un productor musical, Roger Vila, que ya con el anterior proyecto, con Cócolas, ya había trabajado en la Establa Records, que se encuentra en Vilafranca del Panadés.
Y con él decidí, ya que trabajaba muy cómoda, hacer todo el proceso de producción. Él es el que ha hecho los arreglos de guitarra, de bajo, a nivel de instrumentación, porque yo al final entrego una maqueta con las armonías y las melodías y mi voz con las letras y demás. Y él es el que acaba de maquetar lo que nos llega a día de hoy.
Aparte también conté con otro guitarra que es Marcos Alba, que fue el encargado de hacer los solos de guitarra que se encuentran tanto en el primer single, que es Dulce, como en Ruleta Rusa, que es mi tema favorito. Oye, pues ahora que hablas de la producción, hemos visto estos dos temas son diferentes. Sales tú en un primer plano y también en un segundo plano, ¿no? Sí.
Sí, bueno, a ver, yo con el tema de los estilos, ¿no? Porque si se escucha el EP, pues hay temas más electrónicos, otros temas que son más pop o incluso pop rock, pero siempre con ese toque electrónico detrás. Yo no me caso con ningún género y al final la labor de composición sí que paso unas referencias al productor porque digo, mira, pues este tema quiero que suene así.
Y pues es como lo que te sale, ¿no? Al final la creación tiene una parte de sí, venga, me voy a poner a componer, pero hay una cierta improvisación, ¿no? Que es qué es lo que quiero contar, cómo lo quiero contar y cómo quiero que suene. Yo creo que siempre es un proceso más bien mágico. Sí.
¿Y qué le voy a hacer si soy una enamorada empedernida?
Si no recuerdo mal, Ani, este fue el primer tema que salió del álbum, ¿no? Sí, fue dulce. Sí, bueno, yo fue el primer tema que compuse del álbum, el primero primero, y desde ese momento tuve claro que iba a ser el single. A pesar, bueno, todos los temas me gustan, evidentemente, si no, no estarían ahí en el EP.
Pero no sé, yo creo que al ser el más fortuito, porque lo compuse como en unos diez minutos, este tema sí que fue como una inspiración divina, de coger la guitarra y decir a mi padre cuando estábamos una noche en el sofá, oye, que me voy a la habitación, que tengo una idea. Y a los diez minutos ya bajar y decir, tengo esto. Mañana ya continuaré...
arreglándolo pero me salió la letra instintivamente con los acordes y ahí fue cuando decidí voy a hacer mi primer álbum en solitario como Annie Red y no sé ya después de hacer como todo el disco y hablar con Rouget y con varias personas me dijeron este tema tiene que ser el single el primero
Si soy una enamorada en pedernidad Hablando con cualquiera Buscando una conexión Intentando no perder La razón ¿Y qué le voy a hacer?
Pues eres Ani Red, la que presentaste el disco, Ani Cocolas, como te presento yo. Bueno, es que claro, como la primera vez que vine ya fue con Cocolas, ya entiendo que se quede. Pero sí, sí, a nivel solista soy Ani Red. Muy bien. ¿Cómo está yendo el disco en las plataformas? Como decíamos, cuando ya apareció este mes de septiembre.
Pues bueno, la verdad es que ha tenido bastante buena acogida. A ver, como todo, al ser un artista independiente, pues va más lento. Pero yo considero que mejor hacer las cosas despacio y bien que no intentar acaparar demasiado. Es decir, yo ahora mismo, pues bueno, contaremos prácticamente ya con la edición en físico para que la gente la pueda conseguir. Anunciamos ya la primera fecha aquí en Castelldefels el 28 de febrero de 2026.
Y poco a poco iré anunciando más fechas. La gente te tiene que ir conociendo, tiene que ir reconociéndote a nivel ya no solo visual, sino sonoro. Y las plataformas para eso ayudan muchísimo ahora mismo. No necesitas una gran discográfica para que la gente pueda llegar a ti. Pero bueno, digamos que estoy contenta de momento con los resultados. Sí, sí.
Sento no contestar com esperes, jo ja un trobo en una altra esfera. Si tens no s'oblida en una casa.
Aquest és un tema en català. Sí. Sí, sí. Bueno, este tema lo compuse primeramente en castellano, que se llama La despedida, que dentro del EP es el bonus track, que es la última canción. Y después del primer día de grabación, que fueron ocho horas, mi padre me dijo, es que tienes que hacer un tema en catalán. Y digo, papá, ahora mismo estoy en plena grabación, ¿qué quieres que haga? Y me dijo, prueba de hacer la traducción de alguna.
Y ese mismo día, después de las ocho horas, cuando llegué a casa, me puse a traducir la despedida, que se quedaría como misio fallida, que es lo que está sonando ahora. Y la verdad es que ha gustado mucho más que la versión en castellano. Fíjate. Sí, sí, era... Bueno, no es que no me lo pudiese esperar, pero incluso gente de fuera, que ahora estaba trabajando en Zaragoza, pues les ha gustado más la versión incluso en catalán.
Y bueno, a partir de aquí sí que es verdad que me he planteado para el siguiente álbum seguir componiendo un poquito más en catalán, que haya algún tema más. Bueno, y hacer plenamente tu padre, ¿no? ¿Sigue sus consejos habitualmente o no? Sí, sí, mi padre es como si fuese mi manager. Tengo varios, pero mi padre me influencia mucho, pero...
La verdad es que yo siempre lo escucho y luego, como cualquier persona adulta, tomas tus decisiones, pero sin duda a veces tiene grandes ideas.
Pues, Ani Red, muchísimas gracias por habernos visitado de nuevo. Ahí estaremos en el concierto que ofrecerás el 28 de febrero, ¿no?, en la sala Margarida Sirgo, en la biblioteca, estreno de tu gira, que comienza por Castelldefels. Y, desde luego, como siempre, te deseo todo el éxito del mundo. Muchísimas gracias, Ana, siempre. Un abrazo. Hasta luego.
El magasí de Radio Castelldefels.
Who's joker is wild?
Well, I just about had enough of the sunshine. Hey, what did I hear you say? You know it doesn't have to be that way. You, when you walk out the door, you gotta ask for more. You gotta ask for more. It doesn't have to hurt that way.
You've only got yourselves to blame for playing the game There's no hope for the hungry child Whose joke is wild and they take all hope away And I just can't see the sense of my mind's ahead
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
What did I hear you say? Well, you know it doesn't have to be that way. You, when you walk out the door, baby, you're gonna ask for more. You're gonna ask for more. You're gonna ask for more. I see song. I see song. Al magazine.
Aquest dijous, 19 de febrer, a les 7 de la tarda, a les 19 hores, arriba un nou docs del mes a la Biblioteca Ramon Ferrer del Jurado. En aquest cas es tracta de policia del diàleg. Parlem d'aquest documental amb la Jolanda des de la Biblioteca. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Jolanda Zamora, què tal? Bona tarda.
Aquí ens trobem de nou, eh? Recordem, abans d'endinsar-nos en les sinopsis de policia del diàleg, aquesta programació dels docs del mes.
Doncs sí, des d'allà fa uns anys formem part del circuit Doc del Més, totes les sales d'arreu del món. Projectem durant el mes el mateix documental, sempre en versió original subtitulada, i sempre són documentals compromesos amb una causa social, mediambiental, de tema de...
drets humans, violència de gènere, etc. El que actualment, en aquesta darrera invitació que ens fan des del DOC del mes, el lema és el cinema com a refugi col·lectiu, que el que fa és conscienciar-nos amb diferents causes, amb un eix comú, el desig de comprendre, de qüestionar i de connectar entre tots.
Són documentals que arriben de totes les parts del món. Sí, d'arreu del món. Moltes vegades s'han estrenat o s'han presentat en el festival que es fa el maig de l'any anterior i d'aquell festival del Docs Barcelona surten alguns que després volten per les sales que projectem.
Com deies, la programació ens convida a mirar el món des d'angles molt diversos, però sempre amb un eix comú, que és el necessit de comprendre, de qüestionar i de connectar. Des del Docs Barcelona, són documentals que triem amb uns criteris, els que acabes de dir, no, Iolanda, i després es passen tots a les biblioteques.
Bé, nosaltres projectem aquí a Castelldefels a la biblioteca. A Barcelona, per exemple, hi ha centres cívics, a petits pobles hi ha altres locals, hi ha en alguns d'ells que es fa amb entrada de pagament. En el cas nostre, que ho fem aquí a la biblioteca, és una entrada gratuïta. Són diferents formats. Són diferents formats, això sí. Durant el mateix mes tots projectem el mateix documental.
Doncs, per exemple, en aquesta darrera programació, documentals estan variats, com el de Miralles. En aquest cas és un documental en una biografia d'un arquitecte que va morir bastant jove, té guió de Sara Mesa, de l'escriptora. Exacte. I narració de Pep Ambrós. I en aquest cas, doncs, és en dins de treballs d'aquesta persona a nivell personal i professional. Després, un altre molt divertit, Senyor Llevame Pronto, que és...
Bueno, divertit, sí. Bueno, divertit, entre cometes. Exacte. El format va ser divertit, però el transform és potent, perquè, a més a més, és un tema delicat, no? És la vida de la Carme que està plegant el seu suïcidi.
Exacte, és una decisió personal i pensa que ja hi ha arribat el moment i ella ho programa, així ho programa. Llavors nosaltres com a espectadors assistim a les seves reflexions i... I el que està de la seva vida, un recorregut que no està fàcil, com moltes dones de la seva edat. Estem parlant que en aquest cas la Carme té 86 anys.
Hi ha, per exemple, l'estimada Flor de Paolo Cognetti, que ha debutat a la direcció amb aquest germatatge, ajuntament el Lacchi, el seu gos, i aquest és una mica surrealista, perquè es fan companyia mutua i puja cap a les cotes més altes del Monte Rosa, empès pel desig d'entendre per quin motiu ja no arriba aigua a la casa on viu.
Clar, dèiem que els documentals que volten amb el circuit són de diferents temes i en aquest cas era un tema més compromès amb el medi ambient i la situació climàtica que tenim. Coincideix que el Paulo Cognetti és escriptor, molt reconegut a Itàlia perquè va ser Premi Estrega,
I a part d'escriptor, la seva passió és la muntanya i també és documentalista. Llavors, aquest documental es caracteritza per una fotografia espectacular. I és allò de què podem fer amb les nostres vides i quan ens trobem amb la natura, com cadascú busca el seu espai.
I, per exemple, una mostra documental polític, Mr. Novodi contra Putin. Quan Russia enveix a Ucraïna, les escoles russes devenen centres de reclutament militar i, damunt el dilema ètic de treballar en un sistema marcat per la propaganda i la violència, en Paixa, un agostarat mestre de primària s'infiltra per gravar el que està passant a la seva propria escola. Molt interessant, també. Molt interessant i delicat, donat que a Rússia tenim l'actualitat i és un tema molt...
Molt punyent. Policia del diàleg, que és el que es podrà veure aquest dijous. Un documental també molt curiós, eh? Exacte, és el poder de la paraula. Nosaltres, que sempre tenim, com el nord d'Europa, com a referent,
doncs aquest és un exemple de com treballa aquest país el poder de la paraula. Per parlar de la policia del diàleg haurien de remuntar-nos als fets de la cimera de l'any 2001 de la Unió Europea,
a la ciutat de Göteborg on hi ha una manifestació d'antiglobalització molt potent i què passa a Suècia per llei no podia intervenir amb cert material antidisturbi per poder fer una intervenció davant d'algun tipus de manifestació o de conflicte aprofitant aquella manifestació d'antiglobalització.
I llavors allò és un punt d'inflexió per a aquest país. És a partir del 2001 que Suècia legisla de nou i crea aquesta policia del diàleg, que és una unitat especial que el que fa és vetllar pel dret a la manifestació pacífica de tothom.
Perquè això és la democràcia, el dret a la manifestació de tothom. I poder reconduir algun tipus de moment més conflictiu amb la paraula.
Aquest és el documental que es podrà veure aquest dijous a les 7 de la tarda. Repassem alguns més, però ja els anirem dient aquí, dels que vindran. Per exemple, Bajo las banderas, el sol. És un material d'arxiu inèdit i llargament oblidat. En aquest cas també hi ha un valor històric
I aquest documental descobreix la maquinaria oculta de la dictadura d'Alfredo Stoessner a Paraguay, un dels règims més llargs de la història.
Exacte, però abans hauríem de parlar del de març, Obrint horitzons. I per què et dic parlar, entre cometes? Bé, si vols fer la introducció d'Obrint horitzons i després et dic per què. Doncs Obrint horitzons, que serà el documental del mes de març, doncs parla de la primera regidora electa del seu poble natal a l'Iran, la Sara Sabverdi, que es pot posar trencat a decisions patriarcals molt arrelades.
I el que fa és empoderar les adolescents, les ensenyen a anar en moto i pretén acabar amb els matrimonis infantils. Quan sorgeixen acusacions que qüestionen les seves intencions, la seva identitat es veurà pertorbada.
És que saps què, Anna, que anar en moto et dona una sensació de llibertat que en aquest context és molt important. Això és una anècdota, eh? Obrint horitzons et deia que era destacable primer perquè al març celebrarem el Dia de la Dona i obrint horitzons és...
l'empoderament d'una dona i d'unes nenes en un context molt concret i també perquè està actualment, a data d'avui, està nominada a millor cinema documental als Oscars del 2026. O sigui que en breu sabrem
Sí, és guanyar. Si s'emporta el premi. Exacte. Si s'emporta el premi, finalment, no? Exacte. Doncs aquest serà el documental del mes de març i, a més, ja sabrem quan es projecti, si ha estat o no premiada, però almenys en aquests moments. Exacte. En el present està nominada. Està nominada. Una història molt bonica. I explicaven aquesta amb el cinema més polític, Bajo las banderas del sol, o escrivint a Hawa, que serà el del mes de maig.
Sí, és el que dèiem al principi, que els documentals que circulen ens porten a llocs molt diferents i a realitats molt diferents.
Molt bé, en aquest cas és l'història de la Hawa, que va subligada a casar-se quan era una nena i comença una vida independent i aprenent a llegir i escriure, atenció, amb 52 anys. Però amb el retorn dels talibans al poder, els seus somnis, juntament amb els de la seva filla, la directora del documental i la seva neta, es trenquen i afronten noves dificultats. Doncs un relat, en aquest cas, en un tema més social, polític també, comovedor de tres generacions de dones afganeses que lluiten per la llibertat. Un documental que ara estic pensant...
també hauria pogut estar a la comemoració del Dia de la Dona. Totalment. Al final són documentals transversals, que vulguis o no, amb una mirada o una altra, indirectament toquen molts temes que ens obliguen a estar compromesos amb ells, no?
I, finalment, tancaria el mes de juny, no, el dos del mes, una pel·lícula de gent Luca Matarrese, que explica que l'Hospital Públic i Guarda de Milal, poc convencional doctor Vini, lidera una missió valenta, supervisant futurs pares que se sotmeten a la fecundació in vitro
i els processos de persones que busquen reconciliar els seus cossos amb la seva identitat de gènere. El navega entre les restriccions imposades per un govern conservador i un mercat agressiu, ansiós per convertir els cossos en mercaderia. Una reflexió també molt important.
Totalment, perquè el tema és el que és, però després no podem obviar la realitat de la legislació de cada país, que també és important. Molt bé, doncs aquestes són, no hem parlat de les que ja han passat, algunes sí, però fonamentalment al final hem parlat de totes. Més o menys, sí.
I recordeu que aquest dijous, dins del DOCS, en aquest cas del mes de febrer, el proper 19, dijous dia de 9 a les 7 de la tarda, podeu veure la policia del diàleg de la Susana Edwards. Com és el poder de la paraula. Tots allà, us esperem a tots i totes. Moltíssimes gràcies, Jolanda Zamara, des de la biblioteca. A vosaltres. Bon dia. Bon dia. Així som. Així.
al magazín de ràdio Castelldefels.
Con esta banda que fue muy popular, los senyors no me t'afan ya un cannibals, decimos adiós en un día en el que en la Xissón hemos tratado temas de educación, la FP Dual, que ofrece la Escola d'Hostelería de Castelldefels, y también las jornadas de portas obertas, aquest 28 de febrer, que se ofreixen desde la Escola La Ginesta. En la nostra espera de tertulia política, hem tingut con cada dijous el Partit dels Socialistes de Catalunya, y en aquest cas, avui, el regidor Lluís Espanyol.
Hem recordat el 12 del mes, un documental suec molt interessant, a les 7 de la tarda a la biblioteca. I també m'hem recordat que avui se celebra el Dia Mundial contra la LGTBI-fòbia a l'esport. Les notícies del dia, l'actualitat del moment, l'informatiu de la mare Patricia Bazaga, arriba a la una del migdia per nosaltres, res més. Salutacions de Miguel Navarro i Anna López, que sigueu feliços i fins demà. Bon dia!
Then one day She came back I was so happy to die