Castelldefels, avui. Bon dia, repassem ara els titulars locals d'actualitat.
Inaugurada la nova minideixalleria del barri dels Canyars el passat divendres 20 de març a obrir a les seves portes el nou espai de carrer General Palafocs amb passeig L'Hormón. Obrirà tots els divendres de 4 a les 6.50 de la tarda. Amplia així la xarxa de minideixalleries de la ciutat que ara compta amb nou distribuïdes al llarg i ampla de Castelldefels.
I ja es poden reservar les parades per a dues cites clau del calendari a Castelldefels. Per una banda tenim la diada de Sant Jordi el 23 d'abril. Fins al 2 d'abril es poden presentar les sol·licituds per tenir una parada de venda de llibres i o roses, així també com les entitats poden sol·licitar parada per participar en aquesta diada a la plaça de l'Església el 23 d'abril. Per altra banda, la fira de Sant Bons arriba als finals del mes de maig
I aquesta tradicional fira de productes naturals també té obertes les inscripcions fins al 19 d'abril. I aquest dimecres torna al format Parlem amb l'alcalde al Mercadillo, una nova edició per tractar amb l'alcalde temes d'actualitat. Serà a les 12 en directe des del Mercadillo i també matrem des de Ràdio Castelldefels. Aquest programa també el podreu trobar a través d'Instagram Live. La ciutadania pot fer arribar les seves preguntes prèviament i també en persona a la carpa.
I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. En una hora és el torn de l'informatiu local amb més notícies en detall de Castelldefels. Fins aviat.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització full hybrid Titec autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de veu polsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Gràcies.
But I tried to make it Sunday But I got so damn depressed That I set my sights on Monday And I got myself undressed I ain't ready for the altar But I do agree there's times When a woman sure can be a friend of mine
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I just can't make it.
Aixi som al magazine de Radio Castelldefels.
Estem escoltant aquesta interpretació de la Paula Rucosa, una pianista catalana molt prometedora que aquest mateix cap de setmana ens aproparà a la música clàssica aquí a Castelldefels. El dissabte a les 7 de la tarda a la Sala Margarida Xirgu ens arriba el seu concert titulat Del record al paisatge, un recorregut musical que va des de Domenico Escarlati fins a Marc Migó, passant per Debussy i Prokofiev, per exemple. Benvinguda, Paula, gràcies per estar aquí amb nosaltres. Hola, gràcies.
Doncs Paula, ets graduada en matrícula d'honor a l'SMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment estàs cursant un màster a Leipzig. Com ha estat el teu trajecte formatiu? Doncs jo vaig començar de ben petita.
de la mà en alemany, que em va descobrir el món de la música. I després m'he format a les MOOC a Barcelona i ara mateix estic fent un màster de piano d'interpretació a Alemanya.
Com va començar el teu interès per la música? Perquè comentes que vas començar de petita. Doncs el meu pare és músic, és clarinetista, i la meva mare ha estudiat piano durant molts anys. Per tant, hi havia un piano a casa i d'una manera molt orgànica tens un contacte amb l'instrument i després vaig començar a fer classes.
A més d'aquest entorn que va afavorir aquest interès per la música, també estàvem parlant abans de començar l'entrevista que has rebut consells de grans noms. Per exemple, ara mateix estàs sota la tutela del músic alemany Christian Paul mentre realitzes aquest màster a Alemanya, però també has passat per altres tutelatges, altres mestres que t'han influït molt i que t'han ajudat molt en aquest camí. Hi ha algun suggeriment o anècdota que ens puguis compartir d'aquesta trajectòria?
Potser el que més destacaria és que és un camí molt ric per una banda, que és un camí infinit perquè el músic professional mai deixa d'estudiar i d'altra banda també té molts moments bons i alhora moltes possibles frustracions que es van superant al llarg del camí però és un constant aprenentatge.
Estava pensant ara en quin moment passes d'una primera formació a tenir el teu propi estil? Com és aquest trajecte per una persona que es dedica a la música? En quin moment t'inspires o des del principi potser ja tens un toc personal? En el teu cas, que també venia de família, que sempre l'has viscut tan de prop,
no sé com t'ha influenciat, si des del principi tu ja tenies una mirada pròpia, si creus que encara l'estàs desenvolupant, com és tota aquesta trajectòria? Sí, ostres, que interessant. Doncs clar, jo suposo que cada ésser humà té la seva natura des del primer moment i després et vas nutrint de tots els professors i professores que has tingut al llarg del temps,
les influències on hagis estudiat, companys de carrera i gustos personals, però sí, en el meu cas he rebut una gran influència del meu professor, que va ser el professor a Les Muc, el Vlàdic, Vlàdic, i és una forta influència musical i emocional, i després, evidentment, l'entorn és molt important, sí.
I de cara a pensar, a parlar, també penso en el concert de dissabte, però anem a parlar, anem a parlar perquè ens puguin escoltar els radiogens. De cara a aquest concert de dissabte, que es titula del record El paisatge, un títol que ja és molt abocador per si mateix, com a mínim a mi m'ha semblat molt maco, m'ha portat a pensar en diferents coses i m'agradaria conèixer exactament què significa per a tu aquest títol.
Doncs aquest títol fa referència a una relació que jo he trobat entre les obres que interpretaré, que és que el compositor normalment, evidentment en el seu procés creatiu, es pot inspirar en moltíssimes coses.
I en aquest cas, les obres seleccionades per aquest concert tenen en comú que aquests compositors, en el seu exercici creatiu, han estat pensant en un record, en una memòria, i no directament en potser la realitat que tenen endavant. Per tant, la composició és el resultat d'aquest record i té un color molt especial.
El dissabte començaràs amb Escarlati, el concert, oi? Si no vaig errada. Bé, hi ha hagut un canvi de programa. Ah, hi ha hagut un canvi. Sí, sí, sí. I llavors, amb què començaràs? Doncs, en aquest cas, el dissabte tocaré Schumann i The Bicycle.
D'acord. I hi ha un fil conductor? I exactament, per què has fet aquest canvi? Si ja tenies un fil conductor inicial, què t'ha pogut portar a fer aquest canvi? Potser per alguna experiència també anterior, d'algun altre concert? Sí, al llarg de la temporada van sortint alguns projectes i...
i hi ha un repertori que he pogut interpretar durant els darrers mesos i ara estic incluent nou repertori també en paral·lel amb altres activitats professionals i amb el màster i també sempre és una oportunitat incorporar nou repertori alhora i combinar-lo i trobar nous camins.
Hi ha alguna peça de les que ens portaràs el dissabte que sigui més especial per a tu o que també com es parles ara que inclous nou repertori, doncs potser aquest nou és el que et fa il·lusió d'estrenar o com ho veus tu? Sempre és un repte.
La veritat és que sempre estic molt enamorada de tot el repertori que toco, hi ha moltíssim repertori per piano, per tant tenim la sort de poder escollir el que més connecta amb cadascú i per tant sí, tinc un fort vincle, en aquest cas Schumann és una nova obra i realment estic il·lusionada per compartir-la.
I The Bicyc crec que és una selecció de preludis i crec que és una molt bona manera també de connectar amb la narració que el piano porta perquè són molt entretinguts d'escoltar.
Estava ara pensant, quan ens explicaves el títol i el que implica això de passar del record del paisatge, tu mateixa, quan toques, quan interpretes, tens un paisatge en ment? O què és el que visualitzes? Com ho vius tu? Perquè, clar, nosaltres podem pensar com el viurem estant d'espectadors, però per tu, que ets la pianista, que ets el centre d'atenció i que en aquell moment ens estàs fent gaudir tant amb les teves notes i la...
i la interpretació que fas de la peça, què està passant pel teu cap quan toques? Això suposo que és molt personal de cadascú. Jo crec que convius sempre una concentració molt forta per un costat, perquè estàs realment executant i portant a terme un text, no deixa de ser un text, com un actor que té aquesta memòria i aquest estudi que després has de performar
I alhora també un sentit del present. Jo crec que és un moment molt important viure el present perquè aquell concert està passant, has d'estar concentrat i es crea un ambient molt especial perquè hi ha molta gent que està en silenci i tothom està fent la mateixa acció o escoltar o fer sonar l'instrument. I aleshores aquest moment es para una mica el temps i per tant sí, escoltes i alhora vius una mica l'experiència que cada vegada és diferent.
A més, en aquest cas, sumem que tu ets de Castelldefels, nascuda aquí, per tant, suma un extra que puguis fer un concert aquí a la teva ciutat. I tant, i tant, definitivament. Em fa moltíssima il·lusió venir aquí, poder tocar en aquesta ciutat, espero veure cares conegudes, em fa especial il·lusió. Sí, sí, sí, i anar a una sala tan maca com la Margarida Xirgo.
Doncs sí, un format més íntim també, això és el que ens espera aquest dissabte, i tu de cara als espectadors, a les persones que ens estan escoltant, per què els recomanaries que s'apropin aquí a gaudir de les teves interpretacions d'aquestes peces?
Per les persones que s'animin, que tinguin curiositat per saber com és un concert de música clàssica, o per la gent que estigui en contacte habitualment amb els concerts per piano,
Jo crec que és una experiència que pot aportar aquest moment de presència, de gaudir de la música, també gaudir d'un producte artístic, una relació, un concepte i un espectacle en definitiva.
Abans estàvem parlant de la teva pròpia expressió dins de les interpretacions que fas, de com trobar l'estil propi. Precisament, de cara a aquest concert amb música de compositors del passat, també d'autors contemporanis, quan has d'interpretar peces, com equilibres la fidelitat a la composició amb la teva expressió pròpia, amb la teva pròpia veu en el teclat? Amb...
Sí, és complicat per mi respondre aquesta pregunta perquè sempre tens aquest debat intern i per un costat pot haver-hi dubtes com m'aproximo aquest estil a aquest altre o aquesta interpretació i la relació amb el compositor, com se suposa que...
I al final suposo que és tota una combinació entre la interpretació, que ja per si mateixa significa que tu estàs aportant la teva interpretació, la teva idea, i també el coneixement que tu tens, que se t'ha transmès, que és el coneixement de la tradició per part del professorat i de tenir orelles obertes, no? Sí.
Hi ha algun moment de la teva carrera que recordis com un punt d'inflexió o de descobriment personal?
No sé si hi hauria un moment exacte, específic, però jo crec que cada temporada pot durar uns mesos. Obres una finestra nova, perquè vas desbloquejant, vas fent clics, vas prenent decisions, aprenent tant en la part tècnica com en la part més personal.
I ara m'estava tornant a mirar una mica aquí la trajectòria que tinc. Començàvem dient això de matrícula d'honor de l'SMUC, l'Escola Superior de Música d'aquí de Catalunya. Actualment que estàs continuant la teva formació a Leipzig, cursant un màster d'interpretació també allà.
Com fas per compaginar aquesta formació que estàs fent a Alemanya, actualment estàs vivint allà, i per poder-nos portar a aquest concert, que de fet ara ens estaves comentant que ja ho has fet prèviament també en altres punts, i també ara ens portes unes novetats. Per tant, a l'hora que has estat fent la formació, que estàs viatjant d'un punt a l'altre,
i preparant concerts i preparant noves peces per sempre portar els concerts amb novetats, amb diferències. Com compagines tot això? Com és el balanç? Doncs la veritat és que és molt, molt complicat.
Sí, honestament és una feina aquesta que no té final i realment requereix molta organització per combinar l'estudi i també voler portar endavant una activitat professional i voler...
està actiu i per sort aquest màster a Alemanya dona moltíssimes possibilitats per aprendre perquè té un entorn molt sa i amb molt nivell i en paral·lel també precisament el músic li permet tenir activitat professional i per exemple viatjar o poder combinar-ho.
I com et veus al futur? Cap a on t'agradaria que la teva trajectòria et portés? A mi m'agrada molt, molt la docència i també m'agrada molt tocar, interpretar. Per tant, un futur ideal seria un futur on pogués combinar aquestes dues cares de la professió
Estava pensant ara, també has tingut ocasió de fer algun concert o alguna col·laboració amb la teva pròpia família? No sé si heu fet alguna... Bé, suposo que sí. Doncs la veritat és que ha estat molt familiar. Alguna vegada he tocat amb el meu pare, però sí, no, i en alguna ocasió hem pogut tocar junts. Bé, estaria bé repetir-ho. Doncs mira, aquí ho deixo, a veure quan tenim l'ocasió també d'escoltar aquestes col·laboracions familiars.
I també, ara que estava pensant en el futur, si tinguessis la possibilitat de poder tocar en qualsevol lloc del món, tens algun somni d'on arribar a poder tocar?
No tinc un objectiu concret, però realment ara mateix estic molt contenta amb el que m'està arribant i amb les possibilitats que tinc d'oferir música. Jo crec que evidentment és meravellós poder tocar a les grans sales. I alhora també he disfrutat tantíssim de concerts íntims en petit format
que realment el propi fet de compartir amb qualsevol públic és meravellós i m'agradaria poder-ho seguir fent, és l'únic que demano. Doncs amb aquesta mirada de Tanna, amb els peus a terra, de realment viure l'aquí i l'ara i gaudir del moment i pensar ara mateix en el que toca, que és el dissabte.
Doncs recordem als oients que serà el concert del record al paisatge aquest dissabte a la sala Margarida Xirgú d'aquí de Castelldefels a les 7 de la tarda. I les entrades estan disponibles a entrapolis.com, així que una cita imprescindible per a tota amant del piano o per a persones que vulguin descobrir també la música clàssica a través d'aquestes peces que interpretarà la Paula Rocosa, amb qui hem tingut el plaer de parlar ara aquests minuts.
I, Paula, no sé si tens algun missatge final com a tancament o ja emplaçar-nos a poder gaudir de dissabte. Doncs que moltíssimes gràcies a l'Ajuntament de Castelldefels per haver-me convidat. Em fa especialment il·lusió i a vosaltres també per aquesta entrevista i em fa molta il·lusió tocar per la ciutat. Esteu tots convidats. Moltes gràcies. Doncs gràcies, Paula. Molt bon dia.
Fins demà!
Ràdio Castelldefels a la carta On vulguis i quan vulguis tots els programes de ràdio
La música explota Mi corazón revienta Me envuelvo en tus versos Ay, mi corazón
Campos de Castilla para siempre, campos de Castilla para siempre. Errante en el tiempo, no sé si voy o vengo, si huyo, si regreso, ay, donde la patria es camino.
Campos de Castilla para siempre. Campos de Castilla para siempre. Un fresco de espigas.
tus ojos tan abiertos todo lo que hago lo hago para ti mi valantía el sereno mi eterno elixir que cante mi gente el camino no miente campos de Castilla para siempre
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Pues buenas noticias para la Escuela de Danza de Castelldefels y para parte de sus integrantes, porque después de la participación en el concurso de danza Bach Monsaint, obtuvieron un premio. Pues aquí algunas de las ganadoras y también alumnas de la Escuela de Danza de Castelldefels, Berta Casas, Pablo Casas, ¿qué tal? ¿Cómo estáis? Hola, ¿qué tal? También con nosotros Gemma Geronés, ella es vicepresidenta de la Asociación de Familias de la Escuela. ¿Qué tal, Gemma? Hola, muy bien, gracias.
Y, por supuesto, Mira Martínez, directora de la Escuela Municipal de Danza. ¿Qué tal? Buenas tardes, encantada, como siempre. Muchas gracias de recibiros. Bueno, explicándonos un poco en qué consistía este concurso, Berta o Paula. Bueno, pues básicamente era un concurso dividido en categorías según la edad.
Y, bueno, básicamente, pues nosotras fuimos en la categoría de contemporáneo, no sé si fue 18 o algo así. Sí, de más de 18. Exacto. Y, bueno, pues básicamente participamos tanto como un dúo como nosotras en nuestro grupo GYRIS. Y, bueno, pues muy bien, la verdad. ¿Cuál ha sido tu experiencia al respecto? Y, bueno, ¿qué triunfo conseguisteis?
Bueno, pues conseguimos el primer premio y, bueno, la experiencia ha sido, bueno, como siempre muy enriquecedora al final y súper divertida porque compartir esos momentos con tus compañeras y, bueno, en este caso también con mi hermana, pues es muy chulo.
Sí, la verdad es un poco lo que dice Paula. Al final estas cosas unen como grupo y la cohesión es muy fuerte. Bueno, las familias encantadas, Gemma también, ¿no? Sí, tanto que sí. Claro, para nosotros es muy importante este tipo de concursos y que ellas participen en ellos.
Porque sí que es verdad que fomentamos un poquito lo que ha comentado Berta, que como grupo enriquece mucho porque se salen de lo habitual y ensayan para otra cosa que no es lo habitual. Y las familias la verdad es que se implican un montón, están muy contentas, nos apoyan muchísimo y nosotros a ellas. ¿Cuál es el trabajo que desarrolla habitualmente la AFA en la Escuela de Danza?
Bueno, básicamente... Va imprescindos, sí. La verdad es que empezamos hace tres años y cada vez hemos ido a más. Una de las cosas importantes para nosotras es fomentar este tipo de cosas para el alumnado. Todo lo que hacemos es para el alumnado.
Y para nosotros es muy importante este tipo de concursos, porque para ellas enriquecen, comparten escenario con otras escuelas, se involucran como grupo, refuerzan el aprendizaje.
Y para nosotros eso es muy importante. Y básicamente, aparte de montar Mercado de Navidad, montar la Parada de Sant Jordi para recaudar dinero para las familias, pues bueno, este tipo de eventos es de momento lo más grande que hacemos.
Bueno, y para la Escuela Municipal de Danza una alegría, ¿no Miriam también en la consecución de estos premios? Pues la verdad es que sí, porque siempre es un punto a favor que se contraste un poco el nivel que tiene la escuela comparado con otros centros. Todo y que la escuela no tiene un grupo específico de competición, como pasa en otros sitios, son grupos de clase y son coreografías de clase y se ensayan clase y entonces esto a veces...
Nos diferencia un poco de otras escuelas. Es verdad que ahora queremos hacer un replanteamiento de este tema.
pero también nos gusta seguir en esta dinámica porque también vamos a un tipo de concursos donde podemos ir así. Ahora en breve se presentan... Bueno, el domingo ya se presentó un grupo de danzas urbanas y en mayo se presentan dos más y también es un tipo de concurso de aprendizaje. O sea, es un concurso que tiene una primera jornada, el jurado les da unas recomendaciones y luego tienen una segunda jornada donde se ve si han evolucionado en aquello que el jurado les dijo.
Y eso es una manera muy bonita de aprender. Porque luego es lo que decían ellas, la jornada del concurso, los nervios, comemos juntos. Si no, nos enfadamos juntos, nos alegramos juntos. Y la verdad es que es una jornada muy diferente a lo habitual. Entonces, pues nada, el apoyo de la FA desde luego es fundamental. No solo en esto, porque Gemma lo ha dicho un poco así, pero es que desde que están apoyándonos en un montón de cosas, nos...
Colaboran con nosotros en la gestión del vestuario de final de curso. Luego hay que decir que el AFA no tiene una cuota. El AFA hace cosas para recaudar fondos, para poder hacer cosas para el alumnado. Y eso es igual que los concursos. Eso enriquece porque al final involucra a madres, padres, amigos, toda la gente de la escuela...
està en alguna cosa, de l'AFA, tota la gent de l'escola està en alguna cosa organitzada per l'AFA, i això és, la veritat, fa casa, si l'escola municipal ja era casa, una gran família, encara que queda molt tòpico dir això, però és un poc així. Volvint de nou al concurs, Berta, Paula, què us llamò la atenció del resto de participants? Com ho visteix?
Bueno, yo la verdad es que vi escuelas un poco de todo, escuelas con más nivel, con menos nivel, más preparación y es eso, hay mucha gente que a estos concursos se presenta con mucha antelación y nosotras, es como ha comentado Miriam, que preparamos los bailes enfocados para el festival, pero luego una vez pasado el festival buscamos igual de encajarlos en algún concurso y los preparamos en las horas de clase, o sea, no somos al final grupos de competición.
Y entonces, pues bueno, a veces eso se nota, otras veces, pues podéis decirlo de una manera, vamos un poco sobradas. Pero bueno, depende de las escuelas y del nivel puede variar. Y del concurso. Claro, también, también. ¿Cómo se presentó, Paula, la coreografía? ¿Qué os hizo determinar el tipo de coreografía que llevabais al festival, al concurso?
Bueno, creo que eso realmente queda más en manos de la profesora y de, en este caso, Miriam. Pero bueno, nosotras también somos parte de la decisión porque somos también las que decidimos queremos hacerlo o no queremos hacerlo porque al final se implican muchas horas de ensayo, que son las de clase, pero que podríamos estar haciendo otras cosas en vez de ensayar. Así que creo que es una decisión como un poco conjunta de todos y que no recae en nadie y pues...
Eso. Claro, Miriam, ahí la profesora de la Escuela Municipal de Danza tiene unos criterios quizá a seguir. Estamos hablando de danza contemporánea. Sí, en este caso sí. Es verdad que inscribirse en los concursos también depende de que hayan grupos favorables a hacerlo,
y de que las fechas también sean buenas, porque también queríamos ir a otro concurso, pero les pilla en plena época de exámenes, iba a ser que no. Entonces, nos hubiera gustado ir a alguno más, no descartamos ir a alguno más, pero a veces no es posible. Pero es verdad que es una decisión así muy consensuada entre todos,
Porque luego ellas, si a la hora y cuarto de clase le sacan un rendimiento habitualmente, pues cuando hay concurso por delante lo tienen que exprimir al máximo. Entonces eso también te crea una disciplina de trabajo ya inherente a la danza, pues todavía más le sacas el rendimiento al minuto. Y eso luego repercute en la vida diaria, cuando te vas a estudiar...
Las horas las aprovechas de una manera diferente, siempre las hace escondir. El tiempo las hace escondir de otra forma y es interesante. Muy bien. Desde el punto de vista de la FAM, Gemma, ¿cuál es vuestra próxima actividad, vuestra próxima implicación? Bueno, ahora mismo estábamos hablando justamente del tema de los concursos, si fuera posible ir a algún otro. Bueno, por fechas y tal, pues veremos si no lo dejaremos para la temporada que viene.
Estamos también con el tema de vestuario para, de cara a final de curso, apoyar a las familias y apoyar al profesorado y a la escuela lo que necesiten, buscar proveedores y cositas así. Y ahora mismo, pues mira, hoy justamente hemos lanzado el concurso de Sant Jordi para que todos los alumnos participen en hacer un dibujo que vaya vinculado a...
A la dança y a Sant Jordi. Y entonces hemos hecho una propuesta muy bonita este año porque lo que hemos dicho es que las junior, que serían las niñas que son de 9 a 18 más o menos, o las senior, que ya son a partir de 18, hagan una propuesta de lo que es un punto de libro y será nuestro punto de libro oficial como AFA.
Y bueno, pues eso, pues entrar a concurso, les hacemos…
Oye, pues muy contenta que hayáis venido a explicarnos todas esas novedades y, por supuesto, felicitar a Berta y a Paula y al resto del equipo que ha ganado este premio, el primer premio Baile Contemporáneo, en vuestra categoría, en el Festival del Concurso de Danza del Bach Monsein. Y también agradecer, pues, a Gemma Gironés, vicepresidenta de la FA y, por supuesto, a Miriam Martínez, directora de la Escuela, su presencia aquí.
Pues gracias a ti por hacerte eco de nuestras actividades, como siempre. Gracias, buenos días, hasta luego.
En el poder de las cuerdas te llevamos a un viaje. Por los sonidos que emocionan, las guitarras que cuentan historias y las canciones que quedan grabadas en nuestros corazones.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Girls who want boys, who like boys To be girls who do boys like their girls Who do girls like their boys Always should be someone
Bona nit!
Bona nit.
Així som. El magazine de Ragnu Castelldefels.
Cançó tirat pel llit de l'habitació. Tan fàcil, tan fàcil, sortia tot, tan fàcil. Jo estava al costat de la llar de fot, vaig veure que feia una altra cançó. Tan ràpid, tan ràpid, que no vaig aguantar la tentació d'aprofitar la situació.
Perquè fora plou i se m'han passat les hores. Perquè fora plou i se'ns ha munyat la roba. M'encanta quan plou perquè no cal fer gran cosa.
A la tuna canso, par tota la vida.
Fins demà!
M'ha regalat una cançó per tota la vida.
d'una cançó per tota la vida.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Los aniversarios del 2026.
Este 2026 se cumple el 175 aniversario de la muerte de Mary Wollstonecraft Shelley, de soltera Goodwin. Nacía en Londres el 30 de agosto de 1797 y moría en febrero de 1851. Fue además escritora, dramaturga, ensayista y biógrafa británica. Y a Mary se la conoció principalmente por ser la autora...
de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo, considerada la primera novela de ciencia ficción moderna y que logra inaugurar el género. También editó y promocionó las obras de su esposo el poeta y filósofo romántico Pierce Bish Shilling. Su padre fue el filósofo político William Godwin y su madre la filósofa Mary Wollstonecraft, escritora del libro fundacional del feminismo La vindicación de los derechos de la mujer.
En 1814, Mary Godwin inició una relación sentimental con uno de los seguidores políticos de su padre, Percy Viché Shelley, quien ya estaba casado. Los dos, junto con la hermanastra de Mary, Claire Claremont, vivieron en Francia y viajaron por Europa. Al su regreso a Inglaterra, Mary estaba embarazada. Durante los siguientes dos años, ella y Percy se enfrentaron al ostracismo social, a las deudas constantes y a la desgracia del fallecimiento de su hija nacida prematuramente.
se casaron a finales de 1816 tras el suicidio de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
En 1816 la pareja pasó un verano con George Gordon Byron, John Willam Polidori y Claire Claremont cerca de Ginebra, en Suiza, donde Mary concibió la idea para su novela Frankenstein. Los Shelly abandonaron Gran Bretaña, en 1818 se mudaron a Italia, donde su segundo y su tercer hijo murieron antes de que Shelly diese a luz a su último hijo, el único que sobrevivió, Percy Florence.
En 1822, su esposo Percy Vichy Shelley se ahogó al hundirse su velero durante una tormenta en la Bahía de la Especia. Un año después, Mary Shelley regresó a Inglaterra y desde entonces en adelante se dedicó a la educación de su hijo y a su carrera como escritora profesional. La última década de su vida estuvo plagada de enfermedades probablemente vinculadas al tumor cerebral que acabaría con ella a los 53 años.
Hasta la década de 1970, Mary Shelley fue principalmente reconocida por sus esfuerzos para publicar las obras de Percy Shelley y por su novela Frankenstein, la cual sigue siendo ampliamente leída y inspirado en varias adaptaciones en cine y teatro. Recientemente, los historiadores han comenzado a estudiar más detalladamente los logros de Mary Shelley.
els erudits mostraron l'interès que sienten en la producció literària, particularment en leses noveles històricas Valperga i Perkin Warbeck, la novela apocalíptica El Último Hombre i les dues últimes noveles Lodoro i Fagner. Els estudios de els seus treballs menys conocits
como el libro de viajes, caminatas en Alemania e Italia, y sus artículos biográficos, incluidos en la obra de Dionisius Larner, Cabinet, Ciclopedia, apoyan el punto de vista de que Mary Shelley continuó siendo una política radical a lo largo de su vida. Las obras de Mary Shelley a menudo argumentan que la cooperación y la compasión, particularmente las practicadas por las mujeres en sus familias, son las formas de reformar a la sociedad civil.
Esta visión constituyó un desafío directo al romanticismo individual promovido por Percy Shealy y a las teorías políticas educativas articuladas por su padre William Godwin. Los aniversarios del 2026.
Bona nit.
These cracks in my heart can't be filled with cement Can't find or use up all the time that I've spent
Breathe outside the lines you lay in this moment.