Castelldefels, avui.
Bon dia, al Butlletí Informatiu Castelldefels. Avui us portem els tres titulars que marquen aquesta hora al municipi. Avui, 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Des de Ràdio Castelldefels posem el focus en el talent femení que impulsa la recerca, la tecnologia i el coneixement amb diverses entrevistes.
El torneig FIBA 1-14, ciutat de Castelldefels, torna a portar el millor del bàsquet femení. Organitzat pel Club Bàsquet Castelldefels, la competició arriba a la seva tercera edició. El Poliesportiu Municipal de Can Vinader acollirà aquests partits entre els dies 12 i 15 de febrer.
Continuem en alerta per risc de vent a Castelldefels entre avui i demà. El nivell de perill puja molt alt aquest dijous 12 de febrer i l'episodi es preveu entre la una de la matinada d'avui dimecres 11 de febrer fins a les set de la tarda de dijous 12 de febrer. I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. Castelldefels avui
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels 40 anys fent ràdio per a Castelldefels
Gràcies.
Alguien te busca, alguien lo siente. Alguien lo siente.
Fins demà!
i si no vuelves i si te pierdes escóndete en el cuarto de los huéspedes todos los curas no pueden verte seguro que en la calle ahora habrá gente alguien te busca alguien lo siente
Quédate a mi lado No te marches más
Fins demà!
I som... El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Pues nos vamos de nuevo a visitar un comercio de la ciudad. Nos vamos a la calle Doctor Fleming 32, no nos hemos movido mucho de la calle. Antes estábamos en el 38, en Milonga Castelldefels, y ahora nos vamos a EvitaSat Electron, servicio de reparación de televisores. Hablamos con Liviu Dobranes. Liviu, buenos días. Hola, buenos días Castelldefels. Buenos días Castelldefels. Buenos días a ti también. Oye, ¿cuánto hace que tienes abierto este establecimiento?
Bueno, el abierto está desde el 25 de diciembre, 2025. Hace muy poco, ¿no? Sí. Y explícanos, ¿cómo fue? Bueno, fue un... ¿Cómo se lo explico? Estando pensando que debemos de hacer algo aquí en nuestro pueblo, con todo lo que vivo aquí en Castellefes de 10 años, y pensé que podemos...
decirnos la gente que somos sostenibles, intentamos ser ecológicos y nuestra manera es de poner en marcha nuestro proyecto que es muy importante.
¿Dan una segunda vida en este caso a los televisores? Sí, damos una segunda vida muy importante. Tenemos una vasta experiencia de más de 32 años en el sistema. Reparamos aparatos de última generación y damos oportunidad de continuar la vida de los aparatos.
Muy bien. ¿Qué aspectos se suelen estopear más de los televisores? ¿Qué elementos? Los elementos más comunes son la placa principal y las tiras de LED. Se refiere a la retroiluminación LED. A veces se pone con...
con pantallas azules que se puede solucionar con buen precio, con un bajo precio y las pantallas a veces porque hay un déficit en la fabricación. Bueno, ¿y cómo se está yendo de momento? Bueno, de momento estamos empezando con
con clientes de aleadores de Castelldefers. Hay muy poca porque somos dos aquí en Castelldefers que reparamos televisiones. También tenemos aquí en Castelldefers otro taller, que es más antiguo, que también estamos colaborando para mejorar. Y tenemos por aquí aleador de Bais Lobregat, de Bais Penedès,
Bueno, estamos anunciados por aquí en Google. Vamos a ver si podemos aumentar rápido nuestra inversión. Muy bien. Pues dinos, Libiu, ¿cuál es vuestro horario de atención al cliente? No he entendido. ¿Cuándo tenéis abierto? Horario lo tenemos de 9.30 a la mañana hasta la mediodía 13.30 y después de las 16.30 a las 20.30.
De lunes a viernes. Sí, de lunes a viernes y sábado de 9.30 a las 13.30. Y domingo descansáis, muy bien. Sí. Oye, pues espero que os vaya muy bien, como decías, en esta inversión, en esta apuesta, por dar una segunda vida a los televisores, porque en muchos casos, como decías, se pueden reparar, ¿no? Sí, sí. Y nosotros tenemos un slogan que ya aparecerá aquí en nuestra vitrina...
Hay un slogan que se llama
Da por muerto, nosotros solucionamos. No está todo perdido, no está todo perdido y mucho menos. Buen eslogan. Oye, muchas gracias por atendernos, Liviu. Muchísimas gracias. Que vaya muy bien. Hasta luego. Gracias.
de este electrodoméstico, pero hace muy poco que han abierto en este nuevo emplazamiento y desde luego les deseamos lo mejor del mundo, que les vaya muy bien.
L'hora del conte. Contes per petits i grans que trobem dins del gran llibre que guardem a una vitlles. Recordeu, a migdia, a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. L'hora del conte.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Aixi song, Aixi.
al magazine de Radio Castelldefels.
Mitjançant l'estratègia, municipi 360, la Diputació de Barcelona impulsa el model de govern de la dada. I amb quin objectiu? Per promoure sistemes locals basats en la innovació, la integritat i la transformació digital. El portal local PUNIA posa al servir dels ajuntaments lleis, instruments, models, recursos de formació...
i assistència pensat per ajudar les administracions públiques locals a desplegar la intel·ligència artificial i el govern de la dada. Per parlar d'aquest tema, amb nosaltres, Antoni Vélez, l'ex-diputat d'Innovació Digital i Integritat Institucional. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com esteu? Molt bé. Com es pot definir això que sembla en principi tan abstracte com el govern de la dada?
Doncs és un concepte molt fàcil d'entendre, que és les administracions, la nostra vida diària està plena de dades i per fer funcionar les administracions públiques o fins i tot la nostra vida diària aquestes dades han d'estar mitjançament ordenades i amb un criteri per saber què fer-ne amb elles. En aquests mesos parlem moltíssim d'intel·ligència artificial però la intel·ligència artificial no funciona sense...
amb un bon coneixement, sense una base de dades que sigui coherent, que vindrien a ser els ingredients. I llavors, l'hoert de la dada vindria a ser la cuina. On es cuinen tots aquests productes que després serviran perquè els ajuntaments prenguin decisions, no? Sí, hem de pensar... Jo sempre ho miro d'aterrar amb alguns exemples. Nosaltres podem intentar
ajudar els ajuntaments o fer una administració pública més eficient, doncs reduïm, per exemple, terminis en expedients, que és un tema capital per molta part de la ciutadania. Molt bé, però si aquests expedients que estan formats per dades, aquestes dades, no són de qualitat, ni sabent on està, ni què diuen, aquest expedient mai podrà ser més ràpid o més eficient. Per tant, cal començar sempre, en lloc de la casa per la teulada, amb els fonaments, i els fonaments...
de l'administració actual són dades. Per tant, orderem-les, posem una mica d'ordre i després aprenguem per què les podem utilitzar o per què no. En aquest sentit es parla de dades de qualitat. Com es podrien definir? Què serien les dades de qualitat? Sense entrar gaire en un aspecte tècnic perquè s'entengui bé. Quan parlem de qualitat és que, per exemple, tinguin un sentit. Moltes vegades les administracions públiques anem acumulant
dades de la ciutadania, de cada procés, però aquestes no tenen qualitat perquè potser no estan actualitzades, potser no estan contextualitzades, potser de forma bàsica et poden servir per utilitzar-les en un tràmit, però en un altre no. Per tant, la qualitat de la dada vindria a dir, aquestes dades les tenim ordenades, homogenitzades i que serveixin
per fer coses, per fer tot més eficient i que ens portin algun resultat. Per això heu creat també un portal que facilita als ajuntaments una mica l'avançament en aquesta qüestió, que és el local.ia.
Què sofreix aquí? Locàlia és una estratègia dins del que diríem el municipi 360, que seria l'estratègia general, el paraigua, que integraria tant govern de la dada, intel·ligència artificial, transparència, integritat i servis digitals com un model. Dins del municipi 360 tindríem Locàlia, que és com una mena de caixa d'eines on hi ha els municipis...
poden utilitzar allò que necessitin, perquè cada municipi va al seu ritme, referent a intel·ligència artificial. Què es pot trobar allà? Doncs es poden trobar des de, simplement, les actualitzacions de normativa, que això pot semblar una cosa molt burocràtica, però és essencial perquè les normatives van canviant molt ràpidament. Què es pot fer? Què no es pot fer amb l'intel·ligència artificial? Com protegim a la ciutadania d'un mal ús de l'intel·ligència artificial? Com estan garantits els seus drets i les seves dades?
Després, en aquest portal local tenim recursos pràctics, per exemple, per poder analitzar si un procediment que està fent un ajuntament aplicant intel·ligència artificial a aquell algoritme és coherent, és ètic, és públic, garanteix la privacitat o no garanteix la privacitat. Després també hi ha casos d'estudi, hem fet proves pilot
per detectar on podem ajudar els municipis de forma eficient i de forma ràpida, en el sentit de on teniu els problemes, què podem automatitzar i com ho podem ajudar. I després una part també molt interessant, que també és un nuclídu, que és el tema de la formació. Estem intentant donar una formació als empleats públics, bàsicament perquè tothom nega que utilitza la intel·ligència artificial, però tothom utilitza la intel·ligència artificial, diguem, més casolana, i això s'ha d'ordenar
justament per com fer-ho o com no fer-ho, on es pot fer i on no té sentit fer-ho. En aquest sentit, també oferiu, com deies, dins de la formació microcredencials universitàries per obtenir una titulació europea, que existeix especialista en dades i intel·ligència artificial en l'administració pública. Sí, això és una qüestió molt interessant que està impulsant la Diputació de Barcelona, que és tot el tema de les microcredencials, que és com donar un valor...
un valor afegit a la formació continuada i que els servidors públics, en aquest cas els treballadors públics, puguin formar-se tenint unes credencials que després els permetin evidenciar que tenen aquests coneixements. Per tant, és una estratègia més global de la Diputació, no només aplicada a intel·ligència artificial, però sí que concretament vam obrir aquest 2025 aquesta formació concreta de microcredencials. La veritat és que ha tingut...
hem tingut moltíssim èxit perquè realment és una formació de molt nivell per a les empleats públics però en general aquest 2025 vam estar al voltant de 350 treballadors públics formats vam fer dues jornades especialitzades en intel·ligència artificial amb uns 500 inscrits més o menys i a part aquestes microcredències concretes estem al voltant de 40-50 persones
per no parlar dels més de 600 empleats públics que tenim suscrits a un budgetí també local i on expliquem les novetats, on expliquem una mica què s'està coent, què és vàlid, fem una mica de filtre respecte a intel·ligència artificial, sempre aplicada a municipis, i després la pròpia web, que heu vist que ha tingut més de 15.000 visites, 15.000, 16.000 visites a aquest també,
2025. Des de l'abril, de fet, que la vam obrir des de l'abril del 2025. Per tant, molt bons números, molt d'interès. Per cert, aquest filtre és més que mai necessari quan s'està discutint les implicacions ètiques de l'ús de la intel·ligència artificial perquè, clar, moltes vegades la normativa va darrere d'allò que comença a formar part de la nostra vida quotidiana i s'ha de legisla i s'ha d'ordenar.
Sí, de fet, això és el punt clau pel qual vam començar a treballar a l'Ocàlia, que és un projecte que es va anar fent més gran. El nostre inici va ser com podem aplicar una intel·ligència artificial pública, ètica, amb un mercat to humanista, perquè a vegades ens oblidem de la part humana que hem d'aplicar a la pròpia administració pública, i després coherent amb les normatives que en aquell moment, a finals del 2024, a principis del 2025,
començaven a sortir per part de la Unió Europea, les transposicions del propi estat espanyol. Per tant, era un moment en què hi havia molt de soroll i la nostra idea d'ordenar, i crec que ho vam fer especialment bé. En aquestes jornades, per exemple, nosaltres parlàvem que la nostra proposta d'intel·ligència artificial està orientada, i crec que això és el disruptiu o el diferent del que es pot fer en altres propostes,
que és que l'orientem sobretot al món municipal, per tant, a la primera administració que el ciutadà va a buscar ajuda normalment, i per tant era orientat específicament pels municipis, i després sobretot als municipis més petits. A la demarcació de Barcelona tenim 311 municipis i si no ha xerrat 253, el 81% són de menys de 20.000 habitants.
en el vostre cas teniu sobre els 70.000, si no recordo malament, però estem parlant que el 80% dels municipis són petits. Com podem ajudar aquests municipis petits també a aplicar i a que ningú es quedi enrere? Però els municipis grans també tenen les seves mancances. Hem d'intentar ajudar a tothom i que ningú es quedi enrere. Però el que està clar és que en aquest cas la intel·ligència artificial és un element que conviurà bé a la societat general i, per tant, també a les administracions públiques.
Sí, hem de fer un exercici d'aturar-nos, sortir del que vindria a ser el soroll de xarxes socials, de notícies tremendistes. L'AIA ens treurà la feina demà a la tarda i després ens adonem que li demanem una recepta de canalons i ens posa uns ingredients que no són per una recepta de canalons. Per tant, hem de sortir d'aquest soroll, d'aquest miratge de l'AIA,
El que hem d'anar al principi de tot. Tu pots demanar-li a la IA que et faci moltes coses, però si no tens ni tan sols dades de qualitat al teu municipi, què li demanaràs? No pot fer-te res. Hem de sortir del soroll i anar a la part pràctica. Què ens pot ajudar la intel·ligència artificial?
quelcom que es pot fer relativament fàcil, o almenys en les proves pilot estem veient que els costos no són gaire extrafolaris, sempre que garanteixis que després una persona humana, aquella part humanista, un funcionari, pugui revisar el resultat, perquè si no podem caure en casos totalment de, bueno, se li diu les al·lucinacions, no?, de l'intel·ligència artificial, i que, clar, aplicades al món local, doncs, si el món local ja cada...
cada municipi té la seva casuística, doncs ja ens podem imaginar què pot ser el resultat de tot això si posem allà la intel·ligència artificial.
Jo crec que això al que et referies, Antoni, és molt important, el fet que els funcionaris i les funcionaris treballadors o treballadores públiques han de tenir en compte que, tot i utilitzar la intel·ligència artificial, després la persona ha de revisar aquests continguts perquè, evidentment, poden haver-hi errades, ja no dic en altres ordres, on pot arribar a ser perillós, com en sectors jurídics, per exemple, no?
Sí, totalment. Al final, els ajuntaments, qualsevol cosa que li demanem la ciutadania a un ajuntament no deixa de ser un procediment i aquest procediment té les seves garanties per a la ciutadania i això s'ha de garantir que sigui el més pulcre possible. De fet, una de les coses que hem fet des del gabinet és un conveni amb CIVICAE per aquesta visió d'aplicar l'AIA des d'una perspectiva cívica.
i també buscar aquells espais on sí que la podem aplicar, però amb la garantia total de tenir a la ciutadania que els seus drets estiguin totalment garantits. Al final, jo crec que el concepte s'entén fàcil, en el sentit que nosaltres el que volem és que el funcionari, el treballador públic, es pugui dedicar a les persones i no a la burocràcia. Per tant, si nosaltres li podem treure aquesta càrrega que normalment en molts casos
està associada, per exemple, a una cosa molt mundana, que és vinga a picar formularis i expedients. Doncs, si jo d'estar picant formularis i expedients, estar mirant a la persona que té davant i ajudant-la en el que necessiti, doncs jo crec que també tindrem una administració molt més propera, molt més humana, on sí que es fomenti una mica el que volen els ajuntaments, els municipis, que és aquest sentiment una mica comunitari, de comunitat, de municipi, de poble, de ciutat.
Això és del que es tracta, que la ciutadania vegi aquesta administració, que és la que té més propera encara. Totalment. Aquest ha de ser l'objectiu final, que les administracions funcionen millor, que les administracions fem un ús més eficient dels recursos públics, que al final són de tothom, i sobretot que la ciutadania vegi que les administracions funcionen, que no estan col·lapsades constantment
en muntanyes de burocràcia que ni moltes vegades els propis treballadors públics se senten totalment impotents de lluitar contra ella. Anem a posar el focus, anem a utilitzar la intel·ligència artificial com una eina i no com un fi. Jo crec que aquí ve també el canvi conceptual que nosaltres intentem impulsar dins d'aquesta filosofia. Al final, el caminet també el que busca és aquest conjunt de...
de canvi de cultura organitzativa o de model digital dins dels propis municipis, que al final l'eina no et condicioni, sinó que tu condicionis l'eina. Llavors jo crec que aquesta filosofia que tenim de municipi 360 encaixa molt bé amb una aplicació de l'AIA una mica diferent. Però on s'ha de començar? Per les dades. Nosaltres als ajuntament és una mica aquest recurs del que
vosaltres heu fet la trucada o que més us ha impactat, doncs va dir això, de dir, què teniu, on podem aplicar la intel·ligència artificial, què estan fent els altres municipis de la demarcació i intentem buscar sinergies i experiències, perquè al final tenim experiències molt compartides i problemes molt compartits.
Doncs, efectivament, escolta, Antoni, moltíssimes gràcies des de la Diputació per ampliar-nos aquesta informació, aquesta assistència que en matèria d'IA, a través de l'estratègia Municipi 360, ofereix la Diputació de Barcelona als ajuntaments que puguin desplegar tot aquest govern de la dada. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres per el vostre interès. Que vagi molt bé. Bon dia. Adeu, bon dia.
Si te gusta la historia de la música, tienes una cita con Musicalia. La historia y la música de los mejores artistas, grupos nacionales e internacionales y las mejores bandas sonoras. Desde Radio Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Així som. El magazine de radio Castelldefels. Ana López.
Doncs al llarg del matí saps que estem dient que avui se celebra el Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència. Continuem parlant precisament d'això, de dones i de ciències, amb l'Adeline de Villardi de Montlach, que és enginyeria aeronàutica i professora de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels de l'UPC. A més, és investigadora del Centre de Recerca
de mètodes numèrics en ciències aplicades, enginyeria a l'ACAN i participen activitats de l'OPC per fomentar l'assistim a les carreres de ciències entre alumnes de seu batxillerat. Molt bon dia, Adeline. Molt bon dia. De moment, quina representació hi ha les carreres científiques aquí a l'OPC, tant en el parc que fa a estudiants com a professorat?
Si ens centrem al campus del Baixobrigat de moment, tenim dues escoles, una de més agrònoms i una de telecomunicació i aeronàutica, on la situació és molt diferent, perquè en una, la de agrònoms, és de més de 50% de donors, 54%, per ser exacta, i a la de telecomunicació i aeronàutica és només el 27% de estudiants.
En què fa, el personal docent i investigador del campus també està més bé representada a nivell de dones a la part agronòmica que a la part agronàutica i telecomunicació, però tenim esperança que pugui canviar en els pròxims anys. I a l'OPC, més o menys, les dades d'estudiantat
està al voltant del 30%, entre 30 i 35% cada any. Depèn bastant de la... És una universitat politècnica i la proporció de dones és històricament més baixa, però anant pujant a poc a poc i hi ha molta diversitat també entre les carreres.
És a dir, que mica en mica, mica en mica va canviar la situació. Hi ha cada vegada més presència de dones en carreres de ciències? Bé, podria anar una mica més ràpid, és molt a poc a poc, però almenys les que estan aquí, que estan estudiant amb nosaltres, veuen que no hi ha cap impediment per fer aquestes carreres, poden tant i tant de bé que els homes.
Així que espero, i per això també, abans has comentat, intentem fomentar i atreure les nenes, ja més petites,
a no pensar que no podem fer aquestes carreres. En aquest sentit, tu, una de les teves dedicacions és precisament el foment de l'estim de les carreres tecnològiques, científiques, entre alumnes d'ESO i batxillerat. Quines qüestions preocupen quan tu vas a fer aquesta difusió? Què és el que pregunten les alumnes? Quines pors tenen? Què és el que diuen?
En general no és tant que tinguin por, però potser no s'han adonat que poden fer aquestes carreres. I a vegades diuen que la percepció que la ciència, la tecnologia, és més d'home que de dona, qual cosa és falsa, es fa molt, molt, molt d'hora en nens i nenes molt petits de primària, més bé.
I aleshores, si a l'ESO i al batxillerat els agrada a les noies la ciència i tecnologia, ja està mig guanyat, perquè ja veuen que poden fer-ho també. Així doncs, també és molt important, és important anar a l'escola secundària, però també és important...
començar, inclús més abans, i a vegades també vaig a escoles primàries a parlar amb nens i nens per mostrar exemples. Avui mateix, si el temps ho permet, hi ha una missió espacial que surt cap a l'Estació Espacial Internacional i hi va una dona, una mare, que té un nen de deu anys i surt allà avui. Així que totes ho podem fer, aquestes coses.
És a dir que el que faltaria és més confiança en elles mateixes, perquè en principi avui en dia no hi ha cap impediment. No, no hi ha cap impediment. Pot ser l'impediment més fort el posa la societat, des que neixen els nens i les nenes. Tot en l'entorn, en les joguines, en el comportament que acceptem de les nenes i dels nens,
que si un nen és mogut, és normal ser un nen, però la nena ha de ser més tranquil·la. Hem d'anar amb compte amb això, perquè potser no pensem en aquesta relació, però sí que pot fer que les nenes pensem que hi ha algunes coses que no poden fer, perquè des que van naixer ja no ho poden fer. I per això volem mostrar exemples, exemples en positiu,
que si ho volen tot ho poden fer. Digue'ns algun d'aquests exemples que tu poses a les estudiants. Doncs això jo, quan vaig a les escoles, els mostro el que faig jo i els dic que a mi mai m'han dit que no ho podia fer i per això ho vaig fer.
vaig estudiar ciències, enginyeria, i ningú m'ha dit, no, això als domes no hi pots anar. A la França, però aquí també és el mateix, es diu el mateix. Començo una mica con una mica d'exemple personal, que també tinc fills, o sigui, no és cap impediment, una filla i un fill.
I després poso exemples també una mica més històrics, que abans ho tenien molt més complicats les dones que ara mateix. Hi ha dones molt conegudes a Catalunya, la Mari Pepa Colomer, que va ser una de les primeres aviadores a tot l'estat, i que, clar, no va dir a la seva mare per no fer-la patir.
I després va ser una pilot tan bona que els homes i va ser la primera instructora. Intento donar exemples en positiu i també no només les dones conegudes, també una... Per això vaig jo, que no em conec ningú, però que he pogut estudiar el que m'agradava i puc arribar a la mateixa posició
que un home en el meu treball. Mira que jo em vaig assabentar l'altre dia que la inventora del GPS havia estat una dona. Doncs això amb pia és que... Jo ho vaig assabentar fa un dia. Vull dir que històricament com dius en el món científic s'ha silenciat molt el paper de les dones a l'aeronàutica i també les telecomunicacions.
I a l'associació en general. Aquest matí ha sortit un article que diu que el personal docent d'investigació fem docència i fem investigació i hem de publicar articles. I ha sortit un estudi que diu que els articles que intenten publicar les dones
Els posen més pegues, estan més temps en procés de revisió, com que si fan menys confiança. El que deia abans, ningú m'ha dit que no ho pots fer, però has de fer veure que pots una mica més.
has de saber una mica més per arribar, pots arribar al mateix lloc, cap problema, però has de fer una mica més que potser els teus homòlogs masculins.
Moltíssimes gràcies, Adeline de Villarde de Montleur, enginyeria aeronàtica, professora de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels de l'OPC, a més investigadora del Centre de Recerca de Mètodes Numèrics en sciences aplicades d'enginyeria, la CAN, i també una persona, una professional que fomenta les estim, les carreres científiques i tecnològiques entre l'alumnat de sui batxillerat. Moltíssimes gràcies, Adeline, per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé, molt bon dia. Adeu.
El que et mou cada dia ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats. Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjoba.cat, a CaixaBank o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa.
Carnet Jova. Tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels. Consell Comarcal del Baix Obdegat. Generalitat de Catalunya. Així som. El magazín de ràdio Castelldefels. Los aniversarios del 2026.
65 años que Yuri Gagarin hace el primer viaje de un hombre al espacio. Yuri Alexeyevich Gagarin nacía el 9 de marzo en Kulsín, en Oblas Occidental, y moría el 27 de marzo de 1968 en Oblas de Vladimir.
Fue un cosmonauta y piloto soviético que se convirtió en el primer hombre en viajar al espacio exterior, logrando un importante hito en la carrera espacial. Su cápsula Vostok 1 completó una órbita de la Tierra el 12 de abril de 1961. Gagarin pasó a ser una celebridad internacional y fue galardonado con numerosas medallas y títulos, incluido el de héroe de la Unión Soviética en la mayor condecoración de su país.
Gagarin nació en el pueblo de Klusino, cerca de Gaztak, una ciudad después rebotizada con su nombre Gagarin en su juventud. Trabajó en una fundición de acero en la ciudad de Liubertsi. Después se unió a la Fuerza Área Soviética como piloto y fue destinado a la base aérea de Lugostany, cerca de la frontera con Noruega, antes de ser seleccionado para el programa espacial de la Unión Soviética, junto a otros cinco candidatos a cosmonauta.
Tras su pionero vuelo espacial, Gagarin pasó a ser director adjunto de entrenamiento del Centro de Entrenamiento de Cosmonautas, institución que también más tarde fuera nombrada en su honor. Además, fue elegido primer diputado del Soviet de la Unión en 1962 y después del Soviet de las nacionalidades, respectivamente las cámaras baja y alta del Soviet Supremo de la Unión Soviética, máximo órgano legislativo de la Unión Soviética.
Su órbita en la nave Vostok 1 fue su único vuelo espacial, aunque fue designado como tripulante de reserva para la misión Soyuz 1, que terminó en un accidente mortal en el que falleció su amigo compañero cosmonauta Vladimir Komarov, convertido en un héroe y temiendo por su vida, las autoridades soviéticas le prohibieron permanentemente realizar más vuelos espaciales.
No obstante, se le permitió volver a pilotar aviones después de completar, el 17 de febrero de 1968, un curso de entrenamiento en la Academia de Ingeniería de la Fuerza Aérea Zukovsky. Finalmente, cinco semanas después, Lagarin murió cuando en el caza de entrenamiento MiG-15 que pilotaba junto a su instructor de vuelo, se estrelló cerca de la localidad de Kirstas.
Los aniversarios del 2026. El que et mou cada dia ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats. Amb el nou carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia.
Fes-te l'ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
Este tema se bailaba mucho en discotecas antes. Con él decimos adiós en el que nos hemos referido al Día Mundial de la Mujer
i la niña en la ciencia, para fomentar las vocaciones científicas, que las hay, pero más se tendría que ver. Bueno, en Castelldefels, Cofi, la nostra tertulia política, avui hem tingut la Silva López, regidora de Movene, com ho podem, i l'Àngela Rubín, ens explicava des de l'àrea de participació, convivència i nova ciutadania, els tres principals del nou reglament d'esports.
La mòbil al voltant pel comerç, sí, hem parlat també que el programa del dia d'avui és Viajando por las Ondas, com sempre puntual, a les 8 del vespre. Res més, salut. Són la Gerard Carreras, Miguel Navarro i Anna López. T'esperen les notícies del dia de la jornada d'avui a Castelldefels, a càrrec de la Patricia Basagar. Gràcies per seguir-nos. Fins demà!
And everyone we knew to leave, to do, to share in what was true, I said. Dance all days, love. Dance all days. Dance all days, love. Take your baby by the wrist.
Fins demà!
In a dance hall days We were cool, ah, crazy When I, you and everyone we knew Believed, do, sharing what was true I said Dance all day's love
Dance on this love. Dance on things.