Castelldefels, avui.
Les tasques, bàsicament al barri de Vista Alegre, però que també tindran afectació al barri vell de Canyars, consisteixen a la reparació de zones puntuals de paviment d'asfalt, que es troben hores d'ara en mal estat. Aquest dijous les obres es concentren al carrer Agustina d'Aragón, juntament al carrer Doctor Marañón. El tal es preveu fins a les set de la tarda,
D'avui, mentre es durin els travals, com dèiem, no es permet la circulació de vehicles, inclòs els autobusos que donen servei a aquestes zones de la ciutat. En concret, les línies afectades són la CF2, la L96, la L97, l'X97, la L95 i la X95.
Tres alumnes de l'Institut Josep Josué, Tariana Vidal, Hanna Teruel i Einara Álvarez han guanyat un dels premis de la 17a edició del concurs Reimagina't, iniciativa de l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, que impulsa la creació participativa de vídeos lliures d'estereotips sexistes per part de joves entre 12 i 18 anys d'edat. La temàtica d'enguany del certamen era les migracions.
Performing Arts porta de nou Los Miserables al Teatre Plaza. La companyia d'arts escèniques torna aquest dimens, dissabte i diumenge, amb el clàssic entre els musicals, la tàgica història de Jean Valjean. Les entrades es poden comprar de forma anticipada. Esto de moment, més notícias ja en el context de l'informatiu. Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels 40 anys fent ràdio per a Castelldefels
Your hat strategically dipped below one eye Your scarf it was apricot You had one eye in the mirror As you watched yourself go out And all the girls dreamed that they'd be your partner They'd be your partner And you're so vain
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
And when you're not, you're with some underworld spy Or the wife of a close friend, wife of a close friend And you're so vain You probably think this song is about you You're so vain I bet you think this song is about you Don't you, don't you
Així som. Així som. El magazín de Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels online. On vulguis i quan vulguis. radiocastelldefels.org
Així són, al magazín de ràdio Castelldefels.
Pues hablemos ahora de cine y del documental Féminas. Mujer minería y desgarro con su director Luis Gemoyano. ¿Qué tal, Luis? Buenos días.
Hola, buenos días. Un gusto escucharos. Igualmente. Oye, ¿dónde vamos a poder ver este documental? Bueno, pues tenemos una suerte inmenso de poder ver este documental en Carte de Fells, en vuestra tierra. Y exactamente el lugar, te lo voy a decir en un segundín, porque no recuerdo... Este es en... Aquí lo tenemos. A ver...
Bueno, ya podré tener la entrada a la venta, que eso es una cosa importante, en el Teatro Plaza de Castelldefels. Y nada, pues ahí estaré yo también. Estará también la escritora de la novela Camino Negro, Luisa María Picado Silva, y también estará Isabel Monte, la productora. ¿El Teatro Plaza qué día, Luis Gert? Pues esto será el 20 de marzo, a las 8 de la tarde.
Así que, bueno, ahí estaremos todos puntitos a partir de las 8 de la tarde. Pues una proyección que tienes una de las actividades que celebramos aquí, referidas el 8 de marzo a las jornadas de las donas, a su 42 edición. Explícanos en qué se basa, cuál es la historia de este documental.
Pues la raíz viene de la novela Camino Negro, de María Luisa Picado Silva, como hemos dicho antes. Bueno, la editorial me hizo llegar la novela, que leí, que hicimos la adaptación, que hicimos la película, pero en ese proceso de investigación sobre la zona minera del Bierzo de León, entré en el Museo de la Minería de Favero,
Y bueno, me llamó la atención que en un rinconcito había un maniquí vestido de minera. Entonces hablé con la gente y le dije, oye, ¿por qué está el maniquí vestido de minera? Y me decía, porque bueno, siempre hablamos de los mineros, pero también existían mineras.
Eso me sorprendió porque no tenía conocimiento de que en aquellos tiempos había mineras. Así que nos pusimos a investigar y ya con la productora nos pusimos a indagar. Entonces hicimos un guión a partir de eso sobre la mujer minera.
Entonces, en este documental entrevistamos a esas mineras, como ya es muy mayor alguna de ellas, que son maravillosas, ya las veréis y las escucharéis, que están para comérselas, porque son algunas incluso divertidas. Pero ahí tú titulas féminas, mujer, minería y desgarro. ¿Por qué el desgarro?
Pues cuentan ellas, ya lo veréis en el documental, que aunque ellas estaban felices, porque curiosamente prácticamente todas, y eso no estaba en el guión, terminan diciendo que estaban felices, estaban contentas con su día a día, pero sí que cuentan la dificultad que tenían de andarle un pueblo a otro a primera hora de la mañana, casi sin calzado, nevado, estábamos hablando del Bierzo de León,
donde el frío es pronunciado, y cruzar aquellas montañas hasta llegar a la cuenca y estar allí limpiando esas piedras durante todo el día, porque estaban todo el día. Ellas no bajaban bajo tierra, ellas se quedaban en la parte de fuera,
porque no le tenían permitido bajar y entonces su función era limpiar aquellas piedras enormes que salían por la cinta y bueno, pues para ver si eran carbón o no era carbón. Entonces cuentan ellas que ese desgarro de ese frío, de ese trabajo difícil, dificultoso, pesado, bueno, pues también se convertía en felicidad, porque claro, estaban con amigas, cantaban y demás, entonces bueno, ese contraste
Creo que lo hemos sabido reflejar muy bien en el documental, que se va a poder ver, que os emocionará. Y creo que veréis ese desgarro en esas palabras de esas abuelitas, que ya son abuelitas, que contarán en sus historias.
Pero fíjate en una historia, como decías al principio, Luis G., muy desconocida, porque siempre se ha entendido que la minería es un trabajo eminentemente masculino y se ha silenciado, se ha ocultado, se ha ignorado que también las mujeres participaban ahí, en condiciones tan duras como los hombres, claro.
Claro, claro, por supuesto. Y por eso me pareció tan injusto que yo rápidamente lo que quise es sacarlo a la luz por medio de este documental, en ese juego de palabras, ¿no?, de fe. Porque doy fe de que en las minas había féminas.
Fue un descubrimiento grandioso. Estoy agradecido a la vida de haber descubierto que esas mineras existían y existen. Contamos también un poco la historia en el documental sobre la cuenca minera del Bierzo de León, de cómo se fue formando toda aquella mina.
y cómo esos mineros dieron su vida, pero también ellas. Así que bueno, pues sí, sí, fue un gran descubrimiento, una alegría y creo que me gustará mucho el documental y llegará sin duda al corazón. Luis, que explícanos un poco más de tu trayectoria como director de documentales. Pues bueno, aparte de Féminas, Mujer, Minería y Desgarro, tengo otro documental que también tiene su parte reivindicativa, que se llama Las aldeas perdidas,
que son una aldea que expropió Franco para hacer su coto privado de caza, que fue hecho en la sierra de Cazorla de Jaén, que también entrevisto a esas mujeres, sobre todo mujeres, que fueron expulsadas de sus casas siendo adolescentes prácticamente, algunas de ellas embarazadas, para poder meter jabalís, ciervos y demás. Es un documental que está ahora mismo también como fémina en el circuito,
que ganó el premio al Mejor Documental Internacional en la India y que ahora mismo está nominado en Brasil también como Mejor Documental Internacional. Tengo un recorrido de hace muchos años, pero esta última etapa está siendo muy fructífera y muy feliz.
tanto en documental como en largometraje. Así que, bueno, muy contento, como siempre. Es también una profesión de desgarro, os lo confieso, pero, como dicen estas abuelitas, con alegría. Muy bien, oye, pues esperamos que en todo ese itinerario por festivales importantes recaiga un premio más sobre ese documental.
Ojalá, sobre todo por ellas. Para mí no. Yo siempre que he subido a recoger un premio o, bueno, por ejemplo, ahora cuando esté ahí con vosotras, pues lo mismo. Sí, os lo agradeceré, pero lo agradeceré en nombre de ellas, porque esto es por y para ellas. Así que si nos dan un premio serán para ellas, para esas mujeres que trabajaron tanto para limpiar el carbón. Así que ojalá que tenga mucho recorrido.
Pues lo deseamos también y gracias a ti por visibilizar el trabajo de estas mujeres, como decías, pues ya abuelitas en esas condiciones tan duras y tan desconocidas. Gracias por acercarnos a su historia Féminas, Mujer, Minería y Desgarro el próximo 20 de marzo a las 8 de la tarde en el Teatro Plaza. Bienvenidos a Casa Lefels, Luis G. Moyano, a ti y a la autora del libro en el que se basa su historia Camino Negro.
Pues muchas gracias a vosotros y sí, os vemos en unos días en el cine. Más cine, por favor. Como decía el maestro Aute. Como decía Luis Eduardo, efectivamente. Muchas gracias, Ruiz, que bienvenido. Gracias. Hasta luego, buenos días.
Així som. El magasín de ràdio Castelldefels.
El trànsit per la finestra no ha passat gran cosa, ni aquí abans ni a les esferes. Avui m'has deixat, se suposa que m'ha d'afectar, l'agulla cau al disc i començo a sanar.
Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, les cançons que em poso per estar més trist. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, et han estat fingint.
He sortit de festa per veure créixer les males herbes. Sona el nostre tema, ja és aquí la pena extrema. No és tan estrany, disfrutar com algú t'ha fet mal. Vull que t'escric més tard per saber com estàs.
Les cançons que més em maten, les cançons que em poso per estar més trist. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, fatalitat.
Sabíeu que, durant els segles XVI i XVII, a Castelldefels van tenir lloc diferents atacs pirates?
Bocins d'Història Els pirates, procedents del nord d'Àfrica, venien a buscar persones per vendre-les com a esclaves o per demanar un rescat per a elles. A més, el garraf era un lloc perfecte per amagar-se i assaltar després els vaixells que passaven a prop entrant o sortint de Barcelona carregats de mercaderies.
A mitjans del segle XVI, els veïns i veïnes de Castelldefels no podien refugiar-se al castell. Quan hi havia atacs pirates, havien de fugir als boscos propers i deixar les cases desprotegides. El castell estava en mal estat i derruït degut als atacs que havia patit durant la Guerra Civil Catalana el 1468.
L'any 1550, el baró de l'Aremprunyà va decretar a causa de la situació reconstruir el castell. Tot i la reconstrucció del castell i de les dos torres que ja hi havia a Castelldefels des del segle XIV, els veïns i veïnes no estaven del tot tranquils amb els possibles atacs de pirates.
Algunes famílies amb diners van construir o restaurar les seves masies i al voltant van aixecar unes altes torres de defensa, on des de dalt es podia veure la costa, que en aquell moment es trobava més propera al poble. Actualment es conserven 12 torres, la majoria de propietat privada.
Bocins d'Història. Viajando por las ondas. El programa que te lleva de viaje a través del 98.0. Todos los miércoles a las 6 de la tarde. En Radio Castelldefels.
Por ahí viene Joselito con los ojos brillantitos. Por la calle Peñón se ha tomado tres botellas de coca con la llena de vino de chiclana. Ya tiene las ganas y ahora solo busca un sitio donde le deje cantar. Ponme otra copa, tú ya sabes que mañana
Vigilancia reforzada en el puente y el ambiente. Es el técnico lodo. Esto era muchos grados de marea al sur. De Fernando Po. Ya llegó la hora de la zarza Morezu.
La atmósfera del bar y en el tubo traqueado el salistre le ha dejado rumor de alta mar. Ay, ay, Joselito. Yo soy Joselito.
que de puerto en puerto voy dejando mi cumple. Siete novias tuve, más novia que un moro, me salieron malas, hermanito, y a las siete abandoné.
Yo soy Joselito, el de la voz de oro,
Fins demà!
Així som, el magasí de ràdio Castelldefels. A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i, junts, facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3. Fundació Hàbitat 3
Ei, Joana, què fa la teva filla? Va ser el seu aniversari fa poc, oi? Sí, acaba de fer dos anys i està aprenent a parlar. No calla ni sota l'aigua. Esclar, per l'edat que té ja és això. A mi no em sorprèn que no calli. Vols dir que no li ve de família?
A punt de salt. En català, el verb callar, en el sentit de no parlar, no dir res, no porta pronom. Per tant, no direm aquesta nena no hi ha manera que es calli, sinó aquesta nena no hi ha manera que calli. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Castelldefels arroba cpnl.cat Així som. Així som. El magazín de ràdio Castelldefels.
acostumades a veure't per aquí rondant. S'aniran fent petites, s'aniran oblidant dels llocs on anàvem i dels detalls.
Per fer-te una idea, una mica real, només de pensar.
Així som. El magazine de radio Castelldefels. Ana López.
La predicció es va convertir en realitat perquè l'alumnat de l'Institut Josep Jussert ha guanyat un dels premis del concurs Reimagina's. Per això parlem ara amb l'Anna Dolors Rodríguez. Què tal, Anna, des de l'àrea de polítiques d'igualtat? Molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs estem d'enhorabona, com bé has dit. No esperàvem menys, eh? Jo crec que ja hi havia l'ambient, no? La sensació que aquest any també ens enduríem un premi a Castelldefels. Molt bé. Qui s'ha endut el premi en quina categoria?
Doncs dels gairebé 200 alumnes que van participar al concurs amb 25 grups, del dins les marines, del Col·legi Sant Gual i de l'Institut Alcerc, doncs el premi se'l van endulariar Navidad Lorca, la Jana Teruel Rodríguez i l'Einara Álvarez Martitxella de l'Institut d'Esterc d'aquí de Castelldefels. Molt bé, aquest any teniu una temàtica centrada en les migracions, aquell concurs, no?
Sí, exacte. Aquest any, sabré que cada any es proposa una temàtica. Aquest any la temàtica de les migracions era la proposta que es feia des de l'Observatori i era explicar en un minut sobre aquesta temàtica algun aspecte que volguéssim compartir per poder reflexionar sobre les desigualtats que es produeixen en aquest àmbit. Com deies, aquí la dificultat del tema radica també en què s'ha d'explicar una història convincent que arribi en un minut.
Doncs sí, és un minut, no és més. I si podeu, si teniu l'opció, nosaltres a les nostres xarxes ho hem penjat i si no, a través de les xarxes de l'Institut CERT també podeu veure el vídeo. És un minut?
El més interessant és que es basa en el making of del mateix vídeo, això és encara més divertit, i el que fa és reflexionar sobre els microracismes, que micro no perquè siguin més petits, sinó perquè es donen de manera a vegades més invisible en el dia a dia, sobre situacions de desigualtat en l'àmbit de les migracions, en aquest cas microracismes. Així que si podeu veure'l per xarxes, és un vídeo molt maco, la veritat.
Jo he tingut l'oportunitat de veure'l i m'ha semblat superoriginal, també. Sí, jo crec que aquesta opció que han escollit el grup, en lloc de parlar de la història, sinó del making of, i dintre d'aquesta part, com els nois van construint aquest vídeo, reflecteixen aquestes desigualtats, jo crec que és una de les coses que segurament el jurat ha valorat i ha premiat en aquesta categoria de 14 a 16 anys, perquè és un grup que participava de quart de l'ESO.
doncs enhorabona a l'equip guanyador en aquesta categoria, un cop més alumnats de Castelldefels, doncs en porta un premi en el concurs Reimagina contra les violències. Anna Dolores Digues, companya tècnica, polítiques... No paro de venir a la ràdio, Anna, és que estem d'enhorabona, no es pot dir d'una altra manera, així que estem molt contentes perquè...
és una alegria recollir premis i que vinguin cap a la ciutat, però al final el que recollim és talent dels joves de Castelldefels, que n'hi ha i molt. I moltíssim, com es veu reflectit. Moltes gràcies, Anna, aquí tens una cadira, eh? Esteve, amb el teu nom, també, com vulguis. Ja, a veure com puc venir, a veure-us, que ja tinc ganes. Moltes gràcies perquè he dit que els premis es van donar ahir a la tarda a l'espai Francescà on més són i aquest matí doncs estàvem amb aquesta alegria, si més no, d'haver recollit un altre premi per tercer any consecutiu.
Efectivament, a la vora, com dèiem, a tot l'equip que ho ha fet possible, aquest alumnat de l'Institut, Josep Josep, gràcies, Anna. Fins una altra. A vosaltres, una abraçada, ben gran, tota la família de la ràdio. Bon dia. Adéu. Així som. El magallí de ràdio Castelldefels. Anna López.
Fins demà!
Hey mama don't you treat me wrong, come and love you daddy all right long, all right now. Hey hey, all right. See the girl with the diamond ring, she knows how to shake that thing, all right now now.
Tell your mama, tell your pa, I'm gonna send you back to Arkansas. Oh yes, ma'am, you don't do right.
Bona nit.
Well, tell me what I say, yeah Tell me what I see right now Tell me what I say Tell me what I see right now Tell me what I say Tell me what I say, yeah
Així són el magazín de ràdio Castelldefels.
Doncs parlem ara de dues coses referents a la cultura. Una, d'una nova edició del concurs de fotografia de Sant Jordi, la que correspon, aquesta en 2026, i l'altra, d'una exposició que s'inaugura aquest cap de setmana a la Sala Margarida Xirbo. I ho fem amb el Paco Avila des de l'Àrea de Cultura. Molt bon dia. Bon dia, Anna, què tal? Molt bé. Començant per l'exposició, és una escola amb molta tradició, molt veterana que se'n fer, la de Francisco Valderrama. Però ens presenta una cosa especial en aquest cas, no?
Una cosa diferent, l'escola Valderrama cada any, més o menys per aquestes dates, fa una mena d'exposició col·lectiva dels diferents treballs que estan treballant durant tot el curs l'escola. I ens han proposat una cosa que ens fa bastant il·lusió i que és una novetat, com tu ben dius, que és una exposició dels joves del còmic i el manga.
Les alumnes joves de l'escola han treballat el manga durant tot l'any i ara aquest dissabte l'inaugurem i és un treball... Nosaltres hem vist alguns books d'algunes obres i jo crec que és impactant, perquè es nota que hi ha gent jove que està pujant amb força, que té ganes de fer coses i amb el professor, que és el Raül Grabau,
que l'has donat tot el curs, ja ho veuràs, és una obra impactant. Els quadres, els treballs que hem vist són diferents. I l'inaugurem aquest dissabte, aquest dissabte 14 de març, sí, el 14 de març l'inaugurem a les 6 de la tarda a la sala Margarida Sirgo. I esteu tots convidats a veure una cosa diferent.
Fins a qual es pot veure aquesta mostra? Aquesta mostra es pot veure fins al 28 de març. I el que sí que estem fent des de Cultura de la Ralloria és una aposta per gent jove. Vam tenir la de l'Expo de l'Ibet, que va funcionar força bé, que era diferent. Ara tenim aquesta. Al mes de juliol portem una de...
una noia irlandesa que viu a Castelldefels, que jo crec que us sorprenderà bastant. És una tècnica que aquí no havíem vist. La idea és anar incorporant talent jove, que hi ha molt a Castelldefels, en totes les disciplines, música, art... També hem portat a l'Anna i Ret, fa poc, ara portarem a la Paula Rocosa. Gent jove a la ciutat que hi ha molta gent amb ganes de fer coses i jo crec que és una bona oportunitat que la gent vegi en directe el seu treball.
Molt bé. Doncs parlem ara de l'altra cita que tenim, en aquest cas molt veterana, el Concurs de Fotografia Sant Jordi, que, com sempre, és organitzat pel Grup Experimental de Fotografia de Castelldefels. Sí, ja és una tradició. Aquesta és la 38a edició del Concurs de Fotografia Sant Jordi. Ja estem a prop dels 40 anys i, com tu ben dius, organitza el Grup de Fotografia Experimental de Castelldefels, l'Òscar i la seva gent,
I quan han triat un tema que jo crec que tindrà força a salida, que són ombres. Ombres, així. Ombres. Qualsevol aspecte que ha de veure amb fotografia en blanc i negre i color relacionat amb les ombres. El període d'inscripció, de presentació de projectes, de treball, ja està.
i tenen fins al 2 d'abril, abans de Setmana Santa, a les dues de la tarda, poden presentar totes les obres. Les bases ja estan penjades a internet, estan penjades a la pàgina web de l'Ajuntament, la gent se descarrega les bases i pot participar. I fins al 2 d'abril. I el jurament de premis està previst, sempre ho fem pel voltant de Sant Jordi, el 24 d'abril,
Lo faré a les 20 hores a la Sala Margarida Sirgo. O sea, la idea es acabar. Quan acabe la expo de la Escola Valderrama, tenim una altra que ja comentaren i després ve la de fotografia de Sant Jordi.
Com sembla, segurament, segur, segur, que podem veure magnífiques fotografies en blanc i negre i color. Es poden presentar les dues modalitats? Sí, sí, no hi ha cap problema. Tampoc n'hi ha límit, no? No, bé, tenen límit de tres obres per cada categoria. Llavors, la gent pot triar en blanc i negre, que està reservat a àmbit nacional, qualsevol persona que viola l'estat espanyol,
I després la categoria de color, que només és per a la residència a Castelldefell. Sempre el grup de fotografia té una atenció especial per a la gent que hi ha de la ciutat. I la categoria de color és per a la gent de la ciutat. A més hi ha molta gent aficionada aquí a la fotografia. Sí, hi ha molta gent. Hi ha un grup de fotografia a la gent gran, que té un grup de fotografia bastant important,
I després hi ha tota la gent que fa fotografia naturista, que són els que presenten els treballs al Vioalpar. Aquí hi ha Castelldefels i el grup de fotografia de la ciutat, que és una mena el catalitzador de totes les propostes de fotografia que la ciutat. Es fan tallers al cibercàs, a la biblioteca, o sigui, hi ha força gent interessada.
On es poden consultar totes les bases d'aquest concurs? Bé, doncs igual que a la panyera web de l'Ajuntament hi ha un apartat que és Cultura, es poden baixar les bases i si no, al cultura arroba castelldefels.org que és l'adreça de l'Ajuntament, la gent que estigui interessada les reenvien a les bases, a mitjans de comunicació nostres, a Bolletí, a Ràdio Castelldefels, a tothom. Molt bé, recordem quin és el termini d'inscripció?
El tèrmino de decisió va començar fa dos dies i acaba el 2 d'abril a les 2 de la tarda, que és important, i després totes les obres han de tenir un pseudònim. Això sempre ho fem. Llavors, a partir de Setmana Santa, del 8 al 9, publicarem a la xarxa, a les bases, publicarem a la pàgina de l'Ajuntament el llistat de pseudònims que estan admesos. Gairebé s'admet tothom, tothom que estigui dintre de les obres.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies, Paco Ávila, des de l'àrea municipal de Cultura, per ampliar-nos informacions sobre la nova edició del concurs de fetes d'oficiades de Sant Jordi, la 38a edició, i la nova exposició sobre manga, en aquest cas sobre els diferents, de l'alumnat de l'Escola Artística Francisco Valderrama. Moltes gràcies. A tu, Anna, gràcies. Que vagi molt bé.
El magasí de Radio Castelldefels.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de ratx de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb ganes de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava partent les coses senzilles. Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, em prenen a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdut, aprenent a viure.
Així som el magasin de Ràdio Castelldefels. Ràdio Castelldefels a la carta. On vulguis i quan vulguis tots els programes de ràdio. Ràdio Castelldefels.org All the people on their broken homes don't wanna fight no more.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Pues hoy nos despedimos con este tema de los Ocean Colors sin recuerdos y saludos de Miguel Navarro y Diana López. Ahora Patricia Bazaga te explica la actualidad de Castellefels en el informatiu. Gracias por seguirnos, por estar ahí siempre y hasta mañana.
Fins demà!
Fins demà!
Així som. Així som. El magazine de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!