This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ràdio Castelldefels Castelldefels Avui Bon dia, actualitzem ara els titulars informatius amb el butlletí Castelldefels Avui
Aquest dimecres al migdia, minut de silenci en memòria de les víctimes del terrorisme a Europa, l'Ajuntament convoca la ciutadania a la porta de la Casa Consistorial a les 12 de demà dimecres a una concentració de suport a les víctimes i les seves famílies, amarcada en el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. Es commemora també el 22è aniversari dels terribles atemptats de l'11 de març a Madrid, que va costar la vida a 193 persones i centenars de persones ferides.
El Club Bàsquet Castelldefels impulsa 6 teies contra el càncer per recaptar fons per al projecte Tània, destinats a l'Institut Català d'Oncologia i d'Ibel. La iniciativa solidària es celebrarà aquest diumenge a les 6 de la tarda a Can Binader. Els equips del club donaran en euros els punts que anotin amb la presència de la Tània i el seu pare per explicar prèviament als partits el projecte de recerca contra el càncer.
I acabem parlant d'esports a l'àmbit de futbol. El passat cap de setmana, la Unió Esportiva Castelldefels va caure al camp d'un rival directe de la part alta de la classificació. La desfeta amoncada i reixac amb un 1-0 fa que els grocs perdin el segon lloc de la taula i caiguin a la quarta plaça, ara amb 34 punts, 3 per sota del líder.
I fins aquí els principals titulars d'aquesta hora al budget i Castelldefels. Avui tornarem puntualment en una hora amb una nova actualització informativa, ara i així amb les notícies en detall a l'informatiu. Fins després.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
I'm in a dangerous mood Look out baby I'm in a dangerous mood I just called up the boss man
Told them where to go And just what to do Call me crazy But I did what I had to do Call me stupid I just did what I had
So it would look just like
Rub your tight shoulders Bring your dinner to your day Look out, baby I'm in a dangerous mood I had to steal a little time, babe
Fins demà!
I had to steal a little time baby So I could spend it all on you But now the sky baby I'm in a day
Fins demà!
Així som. Així som. El magazín de ràdio Castelldefels.
Doncs parlem ara de la nit una altra moguda, aquest programa de set al jovent, que intenta mostrar-los un oci alternatiu. I ho fem amb l'Àngela Rubí, que és la responsable d'aquest programa. Què tal? Molt bon dia. Bon dia, Anna. I també en aquest cas amb la Marina Durant i Pol Rebollo, del CIEP, que hi han participat. Què tal? Molt bon dia. Bon dia. I ara ens explicaran el per què. Àngela, abans de posar en marxa una nova edició de la nit una altra moguda, heu volgut fer un procés participatiu entre el jovent.
Sí, Ana, ho fem cada dos anys, també per una mica els recursos que tenim i en aquest any tocava. I per tant, hem aprofitat els tallers que desenvolupa el CIEP als centres de secundària, a tercer de l'ESO, concretament en tres, perquè el quart per agenda ha arribat una mica més tard i els hi farem participar també d'una altra manera, però en aquests tres centres han participat un total de 343 joves,
emplenant un qüestionari que s'ha fet allà in situ, de manera presencial, on volíem d'alguna manera identificar els seus interessos, donar-li veu als joves i acabar de dissenyar conjuntament aquestes activitats lúdiques i esportives que posem en marxa. Quin ha estat el resultat, Marina Pol? Què han dit els joves?
Doncs mira, a través d'aquesta consulta s'han impulsat ara diversos grups focals per treballar bàsicament les tres activitats més votades entre els joves, que són els concerts i DJs, després el cinema i la creació d'un mural comunitari. I ara es faran aquests tres grups focals on els joves acabaran de decidir en un procés participatiu com volen donar-li forma a aquestes activitats.
Sí, per exemple, el cinema o els concerts, quina pel·lícula volen veure, quins concerts volen fer o quina música volen escoltar, igual que un mural comunitari que volem que siguin part del codisseny des d'un principi de com volen que sigui aquest mural comunitari. Llavors, que sigui un procés totalment participatiu i fer aquests grups focals, que el farem el 11, el del cine i els concerts, i el 12, el del mural comunitari de març.
Quan parlem d'aquests cursos focals, vol dir que en aquests òrgans de participació es decidirà la pel·lícula o es decidirà com es fa el mural? Tindrem un grup reduït de joves i volem que sigui un espai com de debat i de decisió i que siguin ells els que impulsin aquestes activitats com les volen fer ells i elles.
Molt bé. Àngela, quines són les propostes aquest any de la nit una altra moguda, tenint en compte el que han dit els joves? Doncs els joves, les prioritats que han fet els joves són l'activitat de l'escape room, concerts, DJs, com deia la Marina del Pol, tema de videojocs, l'acertag, els tornejos esportius, cinema, el mural comunitari...
I amb tot això i el que tenim a l'Ajuntament a disposició, passant el filtre tècnic de viabilitat, repetirem totes les activitats esportives, com va ser el vôlei, el futbol, el bàsquet, tant setmanalment com en els tornejos de vuit hores. La novetat que estem treballant i que acabem de dissenyar amb els joves serà concert o sessió de DJs amb ell, el mural comunitari i el cinema, tot i que el vam posar en marxa, les pel·lícules les vam triar nosaltres, pensant en ells, però les vam triar nosaltres i no va sortir bé. Llavors, en aquesta vegada...
Volem que siguin ells els que decideixin quines pel·lícules o quina música volen anar al concert. També continuarà la cinquena edició i tot ha estat el laser tag. Torna a sortir, tornarem a contractar l'activitat. Reprenem la Gamer Space, aquesta activitat de videojocs que es feia i es tornarà a fer en principi a l'Espai Jove la Masia, amb quatre dispositius i de diferents modalitats de jocs, més col·lectius, més individuals, més de llargues episodis i coses d'aquestes.
Reprenem també l'escape box, que en aquest any volem fer l'escape room, perquè és el que demanen. Van posar en marxa l'escape box un any al Parc del Castell, llavors estem acabant de definir l'espai més adient per poder desenvolupar-la. I com a novetat també, tot i que aquest any ha sortit de demanda dels joves dels instituts, sí, de joves a l'espai públic, volem provar la dinamització d'un espai caní.
vam descobrir que hi ha grups de joves que el seu oci passa per trobades en un espai caní els divendres o el dissabte a la nit. Llavors volem d'alguna manera també incorporar-los com a col·lectiu de joves dins d'aquest programa en un oci saludable i per tant estem dissenyant en la nova àrea de la ciutat de Màlaga una possible dinamització setmanal o quincenal que hem d'acabar de veure. Quan es desenvoluparia aquesta novedició d'una nit o d'una altra de moguda?
Doncs aquest any, en principi, començarà el dissabte 2 de maig i finalitzarà el divendres 31 de juliol. Són els mateixos mesos, però sempre ajustem una miqueta el calendari. Amb els mateixos esceneris? En principi, sí. Potser incorporem, estem valorant la possibilitat d'incorporar el castell.
Com a espai públic estem valorant la plaça Teresa Claramunt i la plaça de la Democràcia, perquè tenim concerts, cinema, no volem col·lapsar més els espais on ja desenvolupem festes majors, com el parc de la Montanyeta, la plaça de l'Església, i per tant hem d'anar d'altres espais precisament per conviure tots. Llavors estem valorant aquests nous espais. I després equipaments, tindrem pistes i pavelló de caminada de Can Roca, i també en tenim l'espai Jova la Masia,
el Parc del Castell per fer l'ACERTAC, que també continuarà, i l'Espai Jove a la Masia. I l'horari serà el mateix? Sí, normalment la franja és entre les deu i les dues i mitja, més o menys de la matinada. Hem d'acabar d'ajustar en funció de la participació de l'any passat, que si no recordo malament, a l'última hora hi havia una petita davallada, i per tant potser reduïm fins a les dues, però ho ajustarem en funció dels números que van sortir.
El que recordo de l'altra edició és la popularitat dels esports, per exemple, no? Que la gent valorava fer esport a aquestes hores de la nit, com a substituir altament a dosi. Sí, sí, aquestes són de les activitats més exitoses, en tant que també són grupals i, per tant,
Hi ha molta gent que demana, l'any passat va emergir el vòlei, aquest any el mantindrem i ens anirem adaptant en funció de les demandes. De moment són els mateixos esports d'interior, la tonificació, la musculació... I s'estava valorant també com a novetat que hem d'acabar de veure l'encaix a les passejades a la nit. Aquestes que es fan, també està tan de moda amb el grup de runners i tal, doncs promocionar-la com a ajuntament per a joves, el que passa que hem de veure, perquè la casuística de la nit amb els itineraris que tenim al municipi, aquests circuits, hem de veure la viabilitat.
però també ho estem valorant. Molt bé, alguna cosa més a destacar, Marina Pol? Doncs res, sobretot animar els joves a que participin, a que vinguin al programa de la nit una altra moguda, també que participin en aquests tres grups focals dels que us parlàvem, a l'11 i 12 de març, i res, animar a tothom en general que ens segueixi també de xarxes socials, a siep.castelldefels, i allà penjarem el cartell i aquests cartells de les activitats que comentava l'Àngela. Per a les persones que vulguin participar en aquests grups focals, què és el que han de fer, Marina?
Bé, tenim un qüestionari que també ens poden seguir a les xarxes socials, ens poden escriure i poden venir a participar. Ja hem repartit als tallers alguns qüestionaris perquè s'apuntin. Nosaltres contactarem també amb ells per assegurar-nos que vulguin venir. I res, si hi ha punt que s'ha de fer, és important a Instagram que ens escriguin i nosaltres ens posem en contacte i els diem on i quan.
Molt bé. Siep Castellefel, servei d'intervenció en els espais públics, la Marina Durant i el Pol Rebollo, que participen en guany d'aquesta activitat. També l'han dit una altra moguda i l'Àngela Rubí, responsable de l'activitat. Que vagi molt bé i ja s'anireu concretant a mida que vagi més endavant el programa. Quines activitats al final són les que s'oferiran en guany? Quan ho tinguem, ho compartirem, Anna, com sempre. Moltíssimes gràcies a tots. Que vagi molt bé. Bon dia, Anna. Gràcies.
A Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Contes per petits i grans que trobem dins del gran llibre que guardem a on avitlles. Recordeu, a migdia, a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Així som, el magasí de Ràdio Castelldefels.
Fins demà!
A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
Mariona, enhorabona. M'agrada molt com us ha quedat la botiga. Oi que sí? És més gran que l'altre i la decoració és més actual. Sí, a mi aquest estil de decoració m'encanta. Us va bé aquí? Doncs sí. La veritat és que arran del canvi d'ubicació, les vendes han augmentat. Aquest carrer és més comercial i hi passa més gent.
A punt de salt. En català, l'expressió arran de vol dir com a conseqüència de. Per exemple, arran del canvi d'ubicació les vendes han augmentat. O bé, vaig canviar de feina arran del nou horari i no arrel de. A punt de salt. Espai ofert pel Servei Local de Català.
castelldefels arroba cpnl.cat Hay momentos en que la música lo dice todo En el poder de las cuerdas te llevamos a un viaje por los sonidos que emocionan las guitarras que cuentan historias y las canciones que quedan grabadas en nuestros corazones
Aixi Som, el magazine de Radio Castelldefels.
It's been a mystery But still they try to see Why something good can hurt so bad Caught on a one-way street A taste of bittersweet Love will survive somehow, somewhere
Fins demà!
So many stormy nights So many wrong or rights Neither could change their headstrong ways And if love was rich Left to another page The fighting is worth the love they say
Bona nit.
Only some many tears you can cry To the heartache is low And now you can't say Your love will never die
Fins demà!
Los aniversarios del 2026.
Este 2026 se cumple el 175 aniversario de la muerte de Mary Wollstonecraft Shelley, de soltera Goodwin. Nacía en Londres el 30 de agosto de 1797 y moría en febrero de 1851. Fue además escritora, dramaturga, ensayista y biógrafa británica. Y a Mary se la conoció principalmente por ser la autora...
de la novela gótica Frankenstein o el moderno Prometeo, considerada la primera novela de ciencia ficción moderna y que logra inaugurar el género. También editó y promocionó las obras de su esposo el poeta y filósofo romántico Pierce Bish Shilling. Su padre fue el filósofo político William Godwin y su madre la filósofa Mary Wollstonecraft, escritora del libro fundacional del feminismo La vindicación de los derechos de la mujer.
En 1814, Mary Godwin inició una relación sentimental con uno de los seguidores políticos de su padre, Percy Viché Shelley, quien ya estaba casado. Los dos, junto con la hermanastra de Mary, Claire Claremont, vivieron en Francia y viajaron por Europa. Al su regreso a Inglaterra, Mary estaba embarazada. Durante los siguientes dos años, ella y Percy se enfrentaron al ostracismo social, a las deudas constantes y a la desgracia del fallecimiento de su hija nacida prematuramente.
Se casaron a finales de 1816 tras el suicidio de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
En 1816 la pareja pasó un verano con George Gordon Byron, John Willam Polidori y Claire Claremont cerca de Ginebra, en Suiza, donde Mary concibió la idea para su novela Frankenstein. Los Shelly abandonaron Gran Bretaña. En 1818 se mudaron a Italia, donde su segundo y su tercer hijo murieron antes de que Shelly diese a luz a su último hijo, el único que sobrevivió, Percy Florence.
En 1822, su esposo Percy Vichy Shelley se ahogó al hundirse su velero durante una tormenta en la Bahía de la Especia. Un año después, Mary Shelley regresó a Inglaterra y desde entonces en adelante se dedicó a la educación de su hijo y a su carrera como escritora profesional. La última década de su vida estuvo plagada de enfermedades probablemente vinculadas al tumor cerebral que acabaría con ella a los 53 años.
Hasta la década de 1970, Mary Shelley fue principalmente reconocida por sus esfuerzos para publicar las obras de Percy Shelley y por su novela Frankenstein, la cual sigue siendo ampliamente leída y ha inspirado en varias adaptaciones en cine y teatro. Recientemente, los historiadores han comenzado a estudiar más detalladamente los logros de Mary Shelley.
Los eruditos mostraron su interés que sienten en su producción literaria, particularmente en sus novelas históricas Valperga y Perkin Warbeck, la novela apocalíptica El último hombre y sus dos últimas novelas Lodoro y Fagner. Los estudios de sus trabajos menos conocidos
como el libro de viajes, caminatas en Alemania e Italia, y sus artículos biográficos, incluidos en la obra de Dionisius Larner, Cabinet, Ciclopedia, apoyan el punto de vista de que Mary Shelley continuó siendo una política radical a lo largo de su vida. Las obras de Mary Shelley a menudo argumentan que la cooperación y la compasión, particularmente las practicadas por las mujeres en sus familias, son las formas de reformar a la sociedad civil.
Esta visión constituyó un desafío directo al romanticismo individual promovido por Percy Schilling y a las teorías políticas educativas articuladas por su padre William Godwin. Los aniversarios del 2026.
Així som. El magasin de ràdio Castelldefels. La vida passa igual.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobis sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far.
d'alluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un cop serà estrellat.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin al far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin al far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui per què ha de passar.
Que sigui per què ha de passar. Que sigui per què ha de passar. Que sigui per què ha de passar.
Doncs parlem ara de l'acceleradora d'empreses, que és això. Per explicar-ho, està amb nosaltres Luca de Loro, responsable de l'acceleradora d'empreses, responsable també, l'encarregat d'impartir les activitats que ens donen a terme, i Sant Amaro, cap de la secció de promoció econòmica de l'Ajuntament. Molt bon dia als dos. Bon dia, Anna. Molt bé, però bon dia. Santi, com podríem descriure què és aquesta acceleradora d'empreses, no? Té un nom molt dinàmic.
Sí, doncs mira, l'acceleradora és una activitat que impulsem per primera vegada a l'Ajuntament de Castelldefels a través de l'àrea de promoció econòmica, de la regidoria de promoció econòmica, i si ho he de descriure d'alguna manera, jo diria que és un conjunt d'activitats ordenades en el temps, activitats que ara el Luca ens detallarà,
que estan adaptades a un públic objectiu molt concret i que té per objectiu convertir idees empresarials, amb una vessant innovadora, tecnològica, convertir-les en un projecte viable.
És a dir, el que fem, el que farem durant aquesta primera edició, tenim per vista una segona edició, el que farem durant aquesta primera edició és ordenar un conjunt d'activitats que impartiran l'UCA i que l'objectiu d'aquestes activitats és que persones que tenen iniciativa emprenedora, que a més a més solen venir del món acadèmic, del món tecnològic, del món innovador, tenen una idea en el cap, que les està rondant,
amb diferents mides de maduresa, i nosaltres el que farem a través d'aquest projecte, a través de l'Accelerada, és compartir. Aquestes idees són un projecte minim viable, és a dir, que sigui un document que al final ordeni aquestes idees, aquestes diferents idees,
en un format empresarial, amb la intenció que aquestes idees s'acaben convertint en projectes, aquests projectes en empreses i aquestes empreses s'acaben consolidant, es quedin a Castelldefels, es facin més grans, ens ajudin a tenir una marca encara més amigable amb el món empresarial de Castelldefels i acabin contractant les persones d'aquí.
Aquestes persones són empresàries ja o volen ser-ho? No. Aquestes persones tenen una idea. Hi ha algunes d'aquestes persones que tenen una idea que ja està certament molt elaborada, quan hem vist les propostes fetes, i d'altres que és una idea de negoci, que més o menys és viable, però encara no són empresàries. La majoria d'elles són persones que volen ser empresàries i que tenen una idea i que venen a buscar-nos perquè els ajudem a convertir-la en un projecte.
Molt bé. En el cas de Teoluca, com a responsable de les activitats, quines són les que es duen a terme? La part de l'acceleradora i del nostre programa innovador aquí a Castelldefels té tres parts. La primera és un curs per tothom.
de com fer un business plan, de com, com deia bé el Santi, portar de zero pràcticament fins a tindre un pla per llançar una nova idea empresarial. La segona part és un coaching one-to-one, una mentoria especialista i específica per a cada una de les persones que participen al programa.
I el final és un xó final, que ho denomenem Demo Day, davant d'inversors, de capital risc, de persones interessades en noves idees, que durant un dia escolten i valoren aquesta alumna, diguem-ne així, o futurs empresaris que han acabat el curs. Mentre la idea està en aquest procés embrionari, Santi, hi ha idees que potser en un primer moment,
Sabeu que poden tirar endavant, però altres que no, no? Qui selecciona les idees més adients, les que poden tenir èxit, per dir-ho així? Bé, nosaltres hem triat una sèrie d'elements a l'hora de prendre la decisió de quines activitats o quines idees entren o no.
Puntuem, en primer lloc, que siguin idees de persones prioritàriament de la ciutat, de Castelldefels, que siguin idees que siguin mínimament viables, és a dir, que sigui una cosa realista, que puguin guanyar diners amb aquesta...
que siguin projectes que tinguin un vessant social, que tinguin en compte la població de la ciutat, i tenim també en compte el fet que l'avassant tecnològica innovadora fos real.
Hem tingut molt d'èxit en aquesta primera convocatòria. Ara estàvem parlant amb el Luca per aquesta primera convocatòria. En un principi la nostra idea, la nostra projecció era atendre 15 projectes i se'ns han presentat exactament, ahir vam finalitzar el termini de presentació d'instàncies, i se'ns han presentat 64 projectes.
64. Ara estem fent números, a veure si podem ampliar la contractació amb el Luca, podem d'alguna forma intentar donar cabuda o donar alguna resposta a totes elles. Per tant, de 64 hi ha moltes que quedaran fora d'aquesta primera edició i entraran principalment aquestes que compleixen o que tenen una puntuació destacable en aquestes qüestions que t'acabo de mencionar.
Hi ha projectes que són molt bons, hi ha projectes fins i tot que ja estan molt elaborats i d'altres que potser no ho estan tant però que pinten molt bé. Per tant, intentarem també que puguin entrar i que puguin tenir una resposta. En quant a les activitats, aquestes tres parts que em deies de les activitats, com es donen a terme?
Nosaltres tindrem pràcticament sempre dos dies a la setmana ocupats per això. Ho farem al CIEC, al nou CIEC, aquí a Castelldefels. I ahir farem, el primer dia farem, al matí ens farem el curs per tothom, o sigui, és un curs de veritat.
I a la tarda farem el mentoring d'una part de grups. I al dia següent farem els altres grups, el dimecres en aquest cas, un dimarts i un dimecres, farem les altres mentories. Pràcticament cada persona té dos dies ocupats amb això i la resta dels dies, evidentment, han de treballar a casa.
Nosaltres no fem el treball d'ells, nosaltres ajudem i fomentem a entendre i accelerar això. Per això el nom d'acceleradora serveix per això, per ajudar a entendre i anar més ràpid, amb menys error i amb més eficàcia muntant una empresa.
Molt bé. I amb uns bons resultats, com deies, no, Santi? Perquè, al final de tot, l'idea és que aquesta persona arribi a muntar la seva empresa o que aquesta idea la converteixi en una empresa, en un projecte empresarial, i es guanya la vida amb això. Exacte. Aquest és el nostre objectiu.
Les fases sobre el paper, aquesta primera que nosaltres estem ara atacant, que és la de preacceleració, és a dir, captar persones que tenen idees, que aquestes idees després, en una segona fase, perdona, aquesta primera fase, aquestes idees es converteixen en un projecte, un projecte és un document, un document viable però és un document, encara no és una empresa.
La següent fase és aquest document convertir-lo en un altre en la Seguritat Social, és a dir, en un projecte empresarial de veritat. I la tercera seria ajudar aquestes empreses a que es quedin a la ciutat, es consolidin i ens facin grans. Tot això està molt lligat al...
l'equipament que ha mencionat el LUCA, que és el CIECON Startup, que és aquest equipament que l'Ajuntament té en l'edifici lògic, a la planta baixa, que és un equipament que preveu l'allotjament empresarial en diverses modalitats per aquest tipus de projectes. I allà, les empreses que s'acabin quedant, que vinguin d'aquest projecte o de qualsevol altre projecte, o empreses que simplement vulguin ser-hi allà,
La idea és que estiguin allà d'una forma temporal rebent aquest servei d'allotjament empresarial, és a dir, que estiguin allà físicament, que no s'hagin de preocupar d'assumptes, la neteja, la seguretat, etcètera, que estiguin allà, que tinguin una xarxa de contactes de totes les empreses que puguin estar allà dintre i autònoms, i que a més a més puguin rebre un conjunt de serveis de valor afegit que els serveixi per consolidar-se, fer-se grans i el que comentàvem, que acaben contractant persones d'aquí de la ciutat i si fomentar l'activitat empresarial.
Podríem parlar d'un d'aquests projectes, d'aquestes idees? Si no faltem, diguem, a la privacitat... Podem ser genèrics, això sí. Estàvem comentant abans, Anna, una cosa interessant és que lògicament hi ha àrees socials que són ara de moda i que hi ha un traspàs a la nostra 64 que han arribat.
Té, per exemple, l'wellness, de totes les formes possibles d'internar l'wellness, des de cursos de ioga, de relaxació, de mindfulness, així, hi ha molts que han passat per aquesta part i, evidentment, com dèiem abans al Santi, la part tecnològica.
La tecnologia de tot tipus, hi ha molts números de projectes que engloben una tecnologia a punta, també perquè nosaltres jo crec que som un espai amb la universitat aquí que tenim davant, davant del CIEC de l'altra banda.
on la tecnologia és per nosaltres molt important i han sortit moltes idees aquí. I després també idees molt bàsiques. Puc dir-te una que ens ha semblat molt bàsica però correcta, que és, jo vull muntar un bar bonito a la platja, tal com l'escoltes. Aquesta és l'altra faceta del món d'avui. Hi ha la tecnologia, hi ha el wellness, hi ha coses rares i modernes, però també hi ha un bar bonito a la platja.
Ja hi lo dejamos, no? Sí, sí. Què tenen en comú, si és que tenen, a banda que són persones totes aquelles que han presentat els projectes aquestes idees, què comparteixen?
Mira, una de les coses que ens ha sorprès és que aquesta 64 et diria que 58 són de ciutadans i ciutadanes de Castelldefels. Això vol dir una cosa, que a Castelldefels hi ha molt d'interès en la creació d'empreses, que és una cosa que ja...
Des de la Guaita ja teníem clara perquè ja ho tenim una mica detectat. Hi ha molts autònoms, hi ha molta tendència a l'autoocupació, a crear-te el teu propi negoci. Això per un costat. L'altra qüestió que comparteixen moltes d'aquestes activitats és que, a diferència d'un negoci estàndard,
que ha d'ocupar un espai comercial, un lloc comercial, una botiga, etc. Totes aquestes idees són molt bones però tenen un entrebanc i és que per poder-les resoldre, per poder-les portar a terme,
han de dedicar un temps i uns recursos que encara no tenen per desenvolupar algun tipus de tecnologia, sigui programació, sigui una aplicació. Aquest temps és un temps que, un cop resolt això, puntua positivament en la seva supervivència, però han de dedicar un temps
previ a l'inici de l'activitat a desenvolupar això, que no han de fer un temps que no han de dedicar aquells emprenedors que volen muntar un negoci estàndard. Jo diria que aquest ronron tecnològic és també un denominador comú entre tots els que acabaran entrant a l'accelerador.
És la tecnologia a la qual et referies tu abans, no, Luca? Sí, és veritat. És un eix social, la tecnologia és de totes les nostres vides i també és un eix econòmic important. I, evidentment, a nosaltres ens va molt bé perquè obre moltes portes, ens fa punters, és alguna cosa sorprenent...
I estem convençuts, també perquè hem vist tots els projectes, que amb la nostra ajuda molts arribaran a tindre èxit. Esperem aquí, esperem amb el nostre nom i amb el nom de la nostra ciutat. I hi ha idees brillants. Ara no podem dir-les perquè encara són embrionals, però apunten molt bé i hi ha moltes coses molt bones.
Ara s'ha acabat aquesta primera fase d'admissió de projectes, no, Santi? Sí, mira, el dia 31 de març fem el kick-off, fem un acte institucional, el lògic, l'espai on es farà l'acceleradora, on donem el tret de sortida d'aquesta primera edició. Tenim prevista amb el Luca fer una segona edició al segon semestre de l'any, per començar-hi amb el projecte,
voltant de juliol, setembre, fer una segona edició, que ara més que mai, vista una mica l'èxit que hem tingut en la captació de candidatures de la primera. Doncs esperem que aquestes idees arribin totes a bon port, en aquesta fase o sigui en les següentes, no? De bo, sigui així. Nosaltres tenim molta esperança, tenim molta il·lusió, comencem amb el Luca amb moltes ganes, perquè és un projecte que ens el creiem,
i que hem vist que, d'alguna forma, hi havia un nínxol de mercat, hi havia un grup de persones i jo crec que estaven esperant una oportunitat com aquesta per poder-se presentar. I un dels problemes, Anna, un dels problemes dels emprenyadors, jo com a expert del tema i professor d'aquesta àrea, és el primer pas.
El primer pas sol hi ha poca gent que s'atreveix i hi ha poca gent que realment 100% ho fa sol. Són els més convençuts, els més bojos o bé els que han estudiat. Però nosaltres justament volem ajudar tothom. Tothom que té una bona idea no significa que tothom sàpiga fer-la. I nosaltres volem accelerar, ajudar i fomentar a la nostra ciutat aquest espirit que hi ha molt, com el Santi deia, 65 persones, són moltes, en considerem,
Constituirà en la primera edició i esperem també que continuïm en el futur. Gent creativa, gent amb idees i amb ganes de fer un projecte que, com deia Santi, beneficiarà el cap i el fi a tota la ciutadania en general.
Sí, fins i tot, jo crec que això és referent-me una mica a la marca de la ciutat. És una... Castelldefels juga un paper important, podria ser un hub de certa referència a nivell de la demarcació de Barcelona i potser de Catalunya en quant a la innovació pel fet que heu mencionat vosaltres, tant l'Uga com tu, i de tenir... Nosaltres tenim aquí un campus, un campus universitari i un parc mediterrani de la tecnologia, amb universitats...
politècniques, és a dir, que les escoles que hi ha allà dintre i els centres d'investigació toquen temes que estan vinculats amb la tecnologia. I d'una forma natural, tot el que allà dintre es produeix, o s'inventa a nivell de tecnologia,
ha d'impregnar el seu entorn i el seu entorn més proper és l'entorn de Castelldefels. Per tant, jo crec que això és una peça més, és un totxo més en aquesta marca de Castelldefels Tecnologia, Castelldefels Innovació, que jo crec que millora en general la imatge de la ciutat.
Doncs tant de bo que estigui així. Moltíssimes gràcies, Sant Amaro, cap de secció de promoció econòmica de l'Ajuntament i local de l'oro responsable d'aquestes activitats de l'accelerador d'empreses que tan éxit ha tingut, 64 idees, 64 projectes que han arribat a diferents sectors, a nivell general podríem dir, però molta relació també amb la tecnologia. Moltíssimes gràcies a tots. Gràcies, Anna. Que ho digui molt de bon dia.
Todos los viernes a las 10 de la noche.
Bona nit.
I feel the same about you
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
And you can tell me your reasons but it won't change my feelings I feel the same about you Well you can say what you want but it won't change my mind I feel the same about you And you can tell me your reasons but it won't change my feelings I feel the same about you
Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Algo así como Vida Dulce, ¿no? Sería Life Sugar. Con ella decimos hoy adiós. Saludos de Miguel Navarro y Ana López. En unos minutos llega la actualidad del día de Castelldefels en la mano de Estefanía González. Gracias por estar ahí. Nos vemos mañana. Hasta luego.
Fins demà!
Fins demà!