Castelldefels, avui. Bon dia, és el moment del butlletí informatiu Castelldefels, avui amb els tres titulars destacats d'aquesta hora al municipi.
Detingut un home a Castelldefels per violència de gènere després d'agredir la seva parella. Ahir a la tarda una dona es va presentar a les dependències de la policia local de Castelldefels acompanyada dels seus fills amb evidents signes físics d'agressió.
L'Ajuntament de Castelldefels obre convocatòria per a 10 places. Avui s'ha obert el termini per presentar sol·licituds a 10 places de diferents categories i perfils professionals, tant de personal funcionari com laboral, mitjançant el sistema de concurs-oposició.
I Hellspot, una nova exposició de pintura, arriba a l'espai Margarida Xirgu. Del 21 de febrer, aquest dissabte, s'inaugura fins al 7 de març. L'espai de la biblioteca acull la primera mostra d'obres de l'artista local Ivette Pérez, una selecció de pintures d'estil expressionista abstracte.
I fins aquí el repàs informatiu del Castelldefels. Avui, els titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una nova hora amb més notícies en detall, ara ja sí, amb el torn de l'informatiu local. Fins després. Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Fique certa quando o nosso amor te espera, logo o sol se desespera e se esconde lá na serra. Cadena, o que é meu não se divide, nem tampouco se admite quem do nosso amor duvide.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Així som. El magasín de ràdio Castelldefels.
Aquest dijous, 19 de febrer, a les 7 de la tarda, a les 19 hores, arriba un nou docs del mes a la Biblioteca Ramon Ferrer del Jurado. En aquest cas es tracta de policia del diàleg. Parlem d'aquest documental amb la Jolanda des de la Biblioteca. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Jolanda Zamora, què tal?
Aquí ens trobem de nou, eh? Recordem, abans d'endinsar-nos en les sinopsis de policia del diàleg, aquesta programació dels docs del mes...
Doncs sí, des de ja fa uns anys formem part del circuit Doc del Més, totes les sales d'arreu del món. Projectem durant el mes el mateix documental, sempre en versió original subtitulada, i sempre són documentals compromesos amb una causa social, mediambiental, de tema de...
Drets humans, violència de gènere, etcètera. El que actualment, en aquesta darrera invitació que ens fan des del doc del mes, el lema és el cinema com a refugi col·lectiu, que el que fa és conscienciar-nos amb diferents causes, amb un eix comú, el desig de comprendre, de qüestionar i de connectar entre tots.
Són documentals que arriben de totes les parts del món. Sí, sí, d'arreu del món. Moltes vegades s'han estrenat o s'han presentat en el festival que es fa el maig de l'any anterior i d'aquell festival del Docs Barcelona surten alguns que després volten per les sales que projectem.
Com deies, la programació ens convida a mirar el món des d'angles molt diversos, però sempre amb un eix comú, que és l'eix de comprendre, de qüestionar i de connectar. Des del Docs Barcelona, són documentals que triem amb uns criteris, els que acabes de dir, no, Iolanda, i després es passen tots a les biblioteques.
Bé, nosaltres projectem aquí a Castelldefels a la biblioteca. A Barcelona, per exemple, hi ha centres cívics, a petits pobles hi ha altres locals, hi ha en alguns d'ells que es fa amb entrada de pagament. En el cas nostre, que ho fem aquí a la biblioteca, és una entrada gratuïta. Són diferents formats. Són diferents formats, això sí. Durant el mateix mes tots projectem el mateix documental.
Doncs, per exemple, en aquesta darrera programació, documentals estan variats, com el de Miralles. En aquest cas, és un documental, una biografia d'un arquitecte que va morir bastant jove, té guió de Sara Mesa, de l'escriptora. Exacte. I narració de Pep Ambrós. I en aquest cas, és en distància de treballs d'aquesta persona a nivell personal i professional. Després, un altre molt divertit, Senyor Llevame Pronto, que és...
Bueno, divertit, sí. Bueno, divertit, entre cometes. Exacte. El format va ser divertit, però el transform és potent, perquè a més a més és un tema delicat, no? És la vida de la Carme que està plegant el seu suïcidi.
Exacte, és una decisió personal i pensa que ja hi ha arribat el moment i ella ho programa, així ho programa. Llavors nosaltres com a espectadors assistim a les seves reflexions i... I el que està de la seva vida, un recorregut que no està fàcil, com moltes dones de la seva edat. Estem parlant que en aquest cas la Carme té 86 anys.
Hi ha, per exemple, l'estimada Flor de Paolo Cognetti, que ha debutat a la direcció amb aquest germà de l'Ajuntament El Laki, el seu gos, i aquest és una mica surrealista, perquè es fan companyia mútua i puja cap a les cotes més altes del Monte Rosa, empès pel desig d'entendre per quin motiu ja no arriba aigua a la casa on viu.
Clar, dèiem que els documentals que volten amb el circuit són de diferents temes i en aquest cas era un tema més compromès amb el medi ambient i la situació climàtica que tenim. Coincideix que el Paolo Cognetti és escriptor, molt reconegut a Itàlia perquè va ser Premi Estrega,
I a part d'escriptor, la seva passió és la muntanya i també és documentalista. Llavors, aquest documental es caracteritza per una fotografia espectacular i és allò de què podem fer amb les nostres vides i quan ens trobem amb la natura, com cadascú busca el seu espai.
I, per exemple, una mostra documental polític, Mr. Novodi contra Putin. Quan Russia enveix a Ucraïna, les escoles russes devenen centres de reclutament militar i, damunt el dilema ètic de treballar en un sistema marcat per la propaganda i la violència, en Paixa, un agostarat mestre de primària s'infiltra per gravar el que està passant a la seva pròpia escola. Molt interessant, també. Molt interessant i delicat, donat que a Rússia tenim l'actualitat i és un tema molt...
Molt punyent. Policia del Diàleg, que és el que es podrà veure aquest dijous. Un documental també molt curiós, eh? Exacte, és el poder de la paraula. Nosaltres, que sempre tenim, com el nord d'Europa, com a referent, doncs aquest és un exemple de com treballa aquest país el poder de la paraula. Per parlar de...
de la policia del diàleg, haurien de remuntar-nos als fets de la cimera de l'any 2001 de la Unió Europea a la ciutat de Göteborg, on hi ha una manifestació antiglobalització molt potent i què passa a Suècia per llei no podia intervenir amb cert material antidisturbi per poder...
fer una intervenció davant algun tipus de manifestació o de conflicte aprofitant aquella manifestació antiglobalització. I llavors allò és un punt d'inflexió per a aquest país. És a partir del 2001 que Suècia legisla de nou
i crea aquesta policia del diàleg, que és una unitat especial que el que fa és vetllar pel dret a la manifestació pacífica de tothom, perquè això és la democràcia, el dret a la manifestació de tothom, i poder reconduir algun tipus de moment més conflictiu amb la paraula.
Aquest és el documental que es podrà veure aquest dijous a les 7 de la tarda, repassant alguns més, però ja els anirem dient aquí, dels que vindran. Per exemple, Bajo las banderas, el sol. És un material d'arxiu inèdit i llargament oblidat. En aquest cas també hi ha un valor històric
I aquest documental descobreix la maquinera oculta de la dictadura d'Alfredo Stoessner a Paraguay, un dels règims més llargs de la història.
Exacte, però abans haurien de parlar del de març, Obrint horitzons. I per què et dic parlar, entre cometes? Bé, si vols fer la introducció d'Obrint horitzons i després et dic per què. Doncs Obrint horitzons, que serà el documental del mes de març, doncs parla de la primera regidora electa del seu poble natal a l'Iran, la Sara Saberdi, que es pot posar trencat a decisions patriarcals molt arrelades.
I el que fa és empoderar les adolescents, les ensenyen a anar en moto i pretén acabar amb els matrimonis infantils. Quan sorgeixen acusacions que qüestionen les seves intencions, la seva identitat es veurà pertorbada.
És que saps què, Anna, que anar en moto et dona una sensació de llibertat, que en aquest context és molt important. Això és una anècdota, eh? Obrint horitzons, et deia que era destacable primer perquè al març celebrarem el Dia de la Dona,
I obrint horitzons és l'empoderament d'una dona i d'unes nenes en un context molt concret. I també perquè està actualment, a data d'avui, està nominada a millor cinema documental als Oscars de 2026. O sigui que en breu sabrem si és guanyat. Si s'emporta el patrimi. Exacte. Si s'emporta el patrimi finalment, no? Exacte.
Doncs aquest serà el documental del mes de març i, a més, ja sabrem quan es projecti, si ha estat o no premiada, però almenys en aquests moments. Exacte. En el present està nominada. Està nominada. Una història molt bonica. I explicaven aquesta amb el cinema més polític, Bajo las banderas del sol, o escrivint a Hawa, que serà el del mes de maig. Sí, és el que dèiem al principi, que els documentals que circulen ens porten a llocs molt diferents i a realitats molt diferents.
Molt bé, en aquest cas és l'història de la Hawa, que va ser obligada a casar-se quan era una nena i comença una vida independent i aprenent a llegir i escriure, atenció, amb 52 anys. Però amb el retorn dels talibans al poder, els seus somnis, juntament amb els de la seva filla, la directora del documental i la seva neta, es trenquen i afronten noves dificultats. Un relata en aquest cas en un tema més social, polític també, comovedor de tres generacions de dones afganeses que lluiten per la llibertat. Un documental que ara estic pensant...
també hauria pogut estar a la comemoració del Dia de la Dona. Totalment. Al final són documentals transversals, que vulguis o no, amb una mirada o una altra, indirectament toquen molts temes que ens obliguen a estar compromesos amb ells, no?
I, finalment, tancaria el mes de juny, no?, el dos del mes, una pel·lícula, dient Luca Matarrese, que explica que l'Hospital Públic i Guarda de Milal, poc convencional doctor Vini, lidera una missió valenta supervisant futurs pares que se sotmeten a la fecundació in vitro
i els processos de persones que busquen reconciliar els seus cossos amb la seva identitat de gènere. El navega entre les restriccions imposades per un govern conservador i un mercat agressiu ansiós per convertir els cossos en mercaderia. Una reflexió també molt important.
Totalment, perquè el tema és el que és, però després no podem obviar la realitat de cada, la legislació de cada país, que també és important. Molt bé, doncs aquestes són, no hem parlat de les que ja han passat, bueno, algunes sí, però fonamentalment, al final hem parlat de totes, totes les documentals de novell.
I recordeu que aquest dijous, dins del DOCS, en aquest cas del mes de febrer, el proper 19, dijous dia de 9 a les 7 de la tarda, podeu veure la policia del diàleg de la Susana Edwards. Com és el poder de la paraula. Tots allà, us esperem a tots i totes. Moltíssimes gràcies, Jolena Zamora des de la biblioteca. A vosaltres. Bon dia.
Bienvenidos a esta proyección del documental sueco, La policía de diálogo. Mi nombre es Susana Edwards y soy la productora y la directora de la película. Lamentablemente, o quizás debería decir trágicamente, el tema de la película sobre cómo defendemos la libertad de expresión no ha hecho más que volverse más relevante desde que dejé de filmar.
Creer en que el diálogo pueda resolver conflictos requiere un tipo distinto de valentía y de conocimiento. Mi esperanza más profunda es que esta película pueda despertar un pequeño pero vital sentido de posibilidad, que el diálogo no es debilidad,
sino una herramienta poderosa y necesaria para la prevención, la comprensión y la liberación. Mil gracias por venir. Les decía una bella experiencia con los policías de diálogo, para la paz y el amor, y hasta muy pronto. Chao.
Amics de Ràdio Castelldefels.
Vull que quan a la nostra vila hi hagi concerts d'Havaneres, conegueu la seva història, els seus compositors, els seus grups i tot el que envolta aquestes precioses cançons. Cada setmana, un nou programa dedicat al món de les Havaneres. Amics de les Havaneres, a Ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Així som, al magazín de Radio Castelldefels.
Doncs parlem ara d'un aniversari, sempre és bonic parlar de quan fa anys, perquè això significa, entre d'altres coses, que està viu. I en aquest cas parlem de l'associació cultural La Rojeta, perquè justament fa cinc anys, si ho fem amb el subdesident. Joer Minovic, què tal? Molt bon dia, Joer. Hola, bon dia. Gràcies. Primer de tot, recordem com va néixer l'entitat, que és el que us va moure a organitzar una associació així.
Va néixer, la constitució de l'entitat va ser el desembre del 2020, i un grup de persones actives, perquè estem a diverses entitats locals i nacionals, vam veure que podíem mirar, intentar fer una entitat per organitzar activitats culturals, després han sigut socioculturals, i vam dir, mira, fem-ho. En aquella època estàvem en plena pandèmia,
però també tècnicament vam veure que podíem fer-ho online i les primeres sis xerrades van ser online. Vam poder connectar-nos fins i tot a fer una xerrada intercontinental, això és una cosa que sempre dona prestigi, entre cometes, per un tema de Colòmbia, però ens permet les xarxes avui en dia, ens permeten fer moltes coses i a partir de la setena xerrada ja les fem presencials, que de fet és el que ens agrada, poder-nos veure, poder-nos preguntar
interactuar amb la persona que ve convidada, això és el que ens agrada més. Al llarg d'aquests cinc anys s'han passat persones de tot tipus, jo crec que tens el llistat d'aquí més o menys, o han passat perquè són especialistes en un tema que a vosaltres us interessava que parlesiu, o gent que presentava, per exemple, un llibre. Sí, clar, de fet, aquí la resposta correcta seria dir que fem el que podem...
Però, de fet, intentem que hi hagi una diversitat de temes, que hi hagi també una diversitat entre homes i dones, diguem que hi hagi que hi hagi varietat. Evidentment, com que la gent ve gratis, si presenten un llibre sempre és més fàcil que vinguin, que no pas que vinguin perquè sí. I llavors aprofitem aquestes situacions, presentacions de llibre, contactes que tenim entre nosaltres,
També una cosa que valorem molt és... Bé, nosaltres tractem molt bé els conferenciants, els cuidem, no? I ara justament hem tingut ocasió de convidar-vos a tots a l'acte del cinc aniversari, evidentment.
Venen només uns quants, però els missatges d'agraïment i de bon rotllo que hem rebut són molt gratificants. I això també genera contactes que ens permeten anar més enllà i entre una cosa i l'altra fem una xarxa que ens permet fer una programació variada. Jo penso, pensem que interessant i seguim.
Què destacaries de les persones que han vingut, dels professionals o dels temes que heu tractat en aquests cinc anys? Un cop al mes, no? El que em deia, la varietat. Toquem temes que pensem que són d'interès social, polític o cultural i hem tocat temes sobre la problemàtica LGTBI, temes més polítics, temes d'esport...
Temes més locals, com tot el Pla de Ponent i tot el tema del litoral. Temes feministes. En fi, de varietat, ara ho repassàveu, que he portat aquí la llista de la conferència. Ens portem 50 xerrades, però com que algunes eren de dues o tres persones, tenim 60 persones que han vingut.
I ja ens satisfà moltíssim aquesta llista que trobareu, si mireu la nostra pàgina web, la trobareu en un apartat que hi ha tota la llista de persones que hem convidat.
Ha estat fàcil la producció perquè, clar, gairebé totes venien de fora de Castelldefels. Sí, bueno, nosaltres quan convideu amb algú, clar, ha vingut gent bastant lluny, sempre dintre de Catalunya, a part de Colòmbia, que això és un cas especial, no?
i també una persona de Canàries que vam fer un també on l'any. Doncs clar, nosaltres els oferim, és a dir, no paguem un horari, però els oferim que els paguem el desplaçament o els anem a buscar o els paguem, o si venen amb cotxe propi, doncs els paguem el pàrquing. En fi, tenim una sèrie d'atencions que fa que sigui més fàcil que puguin venir. Ja dic que hi ha casos de tot tipus. A vegades ha vingut gent de la província de Girona
Per exemple, a l'Antonio Turiel, que viu a Girona, li vam oferir pagar el tren, però com que ella té una mena de tren que ja va dintre del seu PAC, no ens va fer falta pagar res, però el vaig anar a buscar pel seu compte, el vaig anar a portar després a l'estació de Sants. Procurem tenir aquest tipus de relació amb el client, amb el ponent, perquè se senti còmode.
De qualsevol manera, hi ha alguna persona que pel que sigui us ha dit que no, que no podia venir? Sí, sí, clar, moltes. Però és normal, quan nosaltres diem que vinguin així gratis, nosaltres pensem que la cultura té un preu i la gent n'ha de cobrar. Nosaltres no pensem que la nostra fórmula sigui la bona, perquè la gent es guanya la vida, alguns fent conferències, per tant, no...
No em sembla malament que la gent digui no, no, jo no vinc perquè jo cobro tant i per tant no m'interessa. Vull dir que és el més normal del món i nosaltres ho aplaudim perquè és així. Nosaltres busquem persones que tinguin alguna cosa a dir
que no cal que siguin mediàtiques, clar, si són a més a més mediàtiques, doncs fantàstic, gent que no, que ja té la seva vida econòmica resolta, o que ja té un sou i no li fa res, doncs venir gratis, però clar, gent que ens ha dit que no, normalment, clar, és molt, bé, moltes tampoc, perquè ja dic, tampoc és, portem cinc anys, tampoc és per dir moltes, però sí, sí, algunes persones ens han dit que no.
També procurem, ja sabem o ja tenim certa experiència de saber on podem anar, on ens poden dir que sí més fàcilment que en altres casos. Tenim una mica de xarxa i ja sabem una mica per on ens hem de moure.
Els vostres associats també us demanen certs temes o parlar o que vinguin certs conferències, per exemple? Sí, sí, clar, tenim contactes. Els conferències que han vingut també ens donen peu a que contactem amb altres persones.
I sí, sí, ens ofereixen temes diversos. Ara també en tindrem l'any que ve, el curs que ve, molt interessant, que ja l'anunciarem en el seu moment, que ha vingut per iniciativa d'una persona del grup de caminades, en aquest cas. Però bé, tot arribarà.
De qualsevol manera sí que feu una celebració a lo grande aquesta setmana, amb la presència d'un home molt carismàtic, molt mediàtic, que ens sap molt de veure els temes, un gran comunicador, com és el Toni Soler, que hagin de fer com una mena de monòleg, el director de Polònia, manera absoluta, etcètera, etcètera.
que hagin de fer, una mena de monòleg, podem dir? Sí, és una xerrada irònica, històrica o humorística, sobre per què Catalunya no és una potència mundial. El títol ja dona a entendre que és una...
una mica irònic i bé, ja veurem què ens explica, però evidentment ell és historiador, ha fet llibres sobre la història de Catalunya, el coneixem molt amb la seva partent televisiva i sempre, diguem-ne, des d'un punt de vista còmic i humorístic, més que còmic, humorístic, per tant, bé, esperem molt d'aquesta xerrada, crec que serà molt interessant, ens ho passarem bé,
És un personatge, doncs, ideal per aquest tipus de celebracions. Justament avui ells compleixen el 20è aniversari del programa Apolònia i nosaltres el dimecres el cinquè. O sigui, tot arribarà, no? Tot arribarà. Sí, sí. Però, bueno, estem molt contents que en el seu moment hagi acceptat. En aquest cas, ell cobra, diguem, en aquest cas és una contractació que fem.
És una activitat diferent i especial respecte a les que fem tradicionalment, però el motiu mereix que sigui una cosa especial. També ho farem aquí a la biblioteca, perquè habitualment nosaltres fem les xerrades a l'edifici de la República.
Esperem que vingui molta gent. L'entrada és lliure, Lluís, no? Com? L'entrada és lliure? L'entrada és lliure, sí. Tot el que fem sempre és gratuït i entrada lliure. I bé, normalment no tenim cap problema quant al volum de gent perquè, per desgràcia, les xerrades que fem com molt benen 30 persones...
Clar, ja dic, les fem a la República, però aquí serà diferent. Tot serà diferent el dimecres. I esperem que per bé. Molt bé, per bé. A quina hora està prevista? Està prevista a les 18 hores, o sigui a les 6, i acabarà al voltant de les 8, de 6 a 8, que és quan tanquen la biblioteca. La xerrada del Toni durà 60-70 minuts. Llavors, suposo que hi haurà unes... Bé, segur, perquè sempre ho fem...
i ara un moment diguem perquè pugui signar llibres perquè clar ens tindrem exemplars de la revista aquesta del món d'ahir que ens porta la llibreria Canillo i també llibres del Toni Soler i bueno hi haurà un moment perquè signi llibres i estiguem tots més o menys felicitats pel cinquè aniversari.
Molt bé, doncs amb la intenció, com deien, de fer 20 anys, 30 o els que calgui, perquè vosaltres com a entitat cultural creieu que aquestes iniciatives com redunden, no només en les persones associades, a nivell general, podríem dir.
Bé, una cosa que fem que dona molt bon resultat és que les xerrades les gravem, la del dimecres no la podem gravar perquè és un acte comercial, entre cometes, és un acte especial i no el podem gravar, la xerrada del dimecres, però les altres 49 que hem fet les tenim gravades i penjades al nostre canal de YouTube. Per tant, a part de les persones que venen físicament a la xerrada...
Qui vulgui les pot escoltar senceres a la nostra web i al nostre canal de YouTube. Per tant, això dona una nova vida a tot el que fem.
També cal destacar que de les visualitzacions que tenim en el canal de YouTube ja superem les 9.200 visualitzacions en aquests 5 anys, cosa que també ens satisfà moltíssim. Després també, a part de les xerrades, fem caminades, amb el nom de Caminades a Pou Pla, que alguna cada més fem ara.
I això també dona una marxa social bastant important. També tenim un club de lectura. Evidentment, el club de lectura per les seves característiques i per les seves situacions ha de ser un grup més reduït. I bé, aquesta és la nostra activitat. Ja portarem la del dimecres. Serà l'activitat 178 que haurem fet en aquests 5 anys.
Doncs us desitjo que tingueu moltíssimes més activitats, tant pel que respecte al Club de Lectura, les caminades, les xerrades i les conferències, i convidem de nou aquest dimecres a les 6 de la tarda, veurem en directe el Toni Soler, el director de Polònia, minoria absoluta, que, sens dubte, ens farà riure amb aquest títol irònic, perquè Catalunya no és una potència mundial. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, 2019, president de la Rojeta, 5 anys ja. Felicitats. Gràcies.
Mamá, ¿por qué no me dejas ser una gogo girl?
Tras sufrir un rebolino nos quedamos varados en una costa y en esta costa estaba la isla donde vive Lurritamuerto. Este es el programa de la radiodifusión mundial que te presenta el mejor panorama del rock y del pop mundial. Lurritamuerto en Radio Castelldefels cada jueves a partir de las 8 de la tarde. No te lo pierdas. Ahí sí son. Al magazine de Radio Castelldefels.
Doncs aquest és un extracte de la sintonia del Polònia, que ja a poca broma ha fet 20 anys, i la productora del programa ho celebrava ahir amb amics, que ens ho explicarà millor, al Teatre Victoria, amb una gala que es podrà veure a TV3. Doncs el tenim a l'altre costat del fil telefònic, Toni Soler, historiador, periodista, comunicador, que serà aquest dimecres a Castelldefels, amb el monòleg, podem dir. Per què Catalunya no és una potència mundial? Què és el que passa?
és una conferència que servirà per celebrar el cinquè aniversari de la entitat cultural La Rojeta. Molt bon dia, Toni. Hola, molt bon dia. Ressaca de la festa d'ahir o no? No gaire, perquè a la meva edat ja, diguem-ne, les festes es prenen amb més calma i, per tant, m'he llevat bé, content, cansat, i estem ara revisant ja la...
el vídeo de la gala per editar-lo perquè estigui niquelat per l'emissió de dijous. Molt bé. Escolten 20 anys de Polònia amb moltíssims gags, molts guions, amb xifres espectaculars. No sé si pensàveu el primer dia que va fer el programa que tindria tan recorregut. Evidentment que no. El que penses quan fas televisió és amb les setmanes següents perquè els programes neixen i moren amb molta facilitat
Nosaltres vam tenir la sort d'entrar amb molt bon peu i amb molt bones audiències. Després la situació política i l'actualitat ens van anar donant més gasolina i el programa es va consolidar i es va convertir en part del paisatge a Catalunya. Hem passat moments molt complicats,
quan els anys del procés va haver-hi molta polarització i va ser complicat, després la pandèmia també, però ara estem en un bon moment i, malgrat tot, han estat 20 anys d'èxit, 20 anys de lideratge d'audiència, i, per tant, la veritat és que no podem queixar-nos, estem molt contents i molt agraïts. A mi el que em sembla miraculós és el tema dels guions.
I el tema, evidentment, també del maquillatge i de la creació dels personatges, no? Bé, no té tant de secret. Molts dels que fem el programa venim del periodisme i, per tant, tenim interioritzat el dels reflexos i el de reaccionar ràpid davant de l'actualitat. Sí que és cert que produir 30 minuts de tele, 30 minuts de ficció amb caracteritzacions...
canvis de personatges amb només dues jornades de gravació, és una cosa que té la seva complicació, que demana una producció molt creativa i que ens va costar trobar el sistema de fer això de forma eficaç i sistemàtica. 44 setmanes l'any, durant 20 anys,
finalment ens hem anat sortint i jo crec que el programa és un model d'eficàcia, és un equip molt ben engreixat, però tot això no serviria de res si després el programa no fes riure, que és la seva funció principal, i això es deu al talent sobretot dels guionistes i dels actors, no cal dir-ho.
Clar, perquè com deies, com que esteu darrere de l'actualitat, doncs de vegades suposo que els guionistes anaran de córrer, hi haurà moments d'estrès, encara que tingueu ja el programa molt engreixat a nivell de producció i de realització, però clar, quan l'actualitat mana, doncs de vegades, no sé si és un dia per l'altre, dos dies per l'altre, no? Sí, ja s'han de fer molts canvis, de vegades per imprevistos, ahir mateix vam gravar la gala, que se m'entrarà dijous,
Vam tenir un parell de circumstàncies desgraciades que ens van fer prescindir de dos actors a última hora i vam haver de canviar-ho tot durant la tarda. I també és veritat que a l'actualitat també a vegades ens sorprèn quan estem ja editant, gravem alguna cosa extra. A vegades fins i tot hem gravat dues versions d'un mateix sketch.
saps quan, per exemple, hi ha un rumor que una persona dimitirà o no dimitirà, a vegades hem gravat dos sketches diferents. Bé, és el que té l'actualitat, no? Però vaja, tota la gent, tots els periodistes suposo que enteneu que això és així i que és l'essència de la nostra professió, no? I...
I nosaltres no fem periodisme, fem una cosa segons com més senzilla, segons com més complicada, però sí que hem d'estar pendents de l'actualitat, perquè si no, malament rai. És un programa d'humor, però de vegades els protagonistes no s'ho prenen bé. Quin personatge o quin polític us ha donat més mals de cap? O potser un que no esperàveu i no s'ho ha pres bé ser algun sketch que heu fet?
A vegades passen aquestes coses, no tant per un sketch en concret, a vegades és una mica per reiteració, saps? Que algun personatge resulta que ens fa molta gràcia i llavors surt molts programes seguits i la persona afectada pensa que hi ha com un cert agarnissament, saps? És important per nosaltres evitar això, evitar balancejar bé les crítiques, etcètera.
I escoltar també. Nosaltres som partidaris que la gent que es vulgui queixar que es queixi, perquè només faltaria un programa que es dedica a ridiculitzar persones i aquestes persones tenen tot el dret a dir si se senten atacades, no? I nosaltres ser sensibles al que ells diuen, però a la vegada també fer la nostra, no?
No, hem portat durant aquests 20 anys sense conflictes greus, sense passar pel jutjat, i per tant crec que el balanç és molt positiu. Bé, després d'èxit a Polònia, veu traslladar el format al món del futbol amb Cracòvia. Sí, això ja va ser fa bastant de temps. Va coincidir amb els anys més bons de l'era d'en Guardiola...
La veritat és que l'humor relacionat amb els esports funciona bé quan el teu equip guanya. Quan l'equip perd, la gent no està per broma. Per tant, la Caracòvia va patir un desgast més ràpid que el Polònia i per això va durar menys. Però va ser una experiència molt divertida, molt exitosa...
I, de fet, una part del que vam fer el Cracòvia ha servit pel Polònia, on també parlem d'esports quan ens convé, no? I sí, sí, va ser una experiència també molt divertida. El vostre tipus d'humor seria extrapolar a altres territoris? Bé, segur que sí, està demostrat, vull dir.
En general, en els països normals hi ha programes de televisió d'humor, programes d'humor d'actualitat. Jo també t'he de dir que un programa amb el nivell de sàtira del Polònia jo no crec que l'haguessin pogut fer fora de TV3, honestament. El nivell de llibertat que ens ha donat TV3, independentment del govern que hi hagi a Catalunya, és molt d'agrair
I, per tant, és veritat que a Espanya hi ha altres productes d'humor, però no sé si nosaltres catalanegem massa per fer un programa així a Espanya, saps? Però jo no crec en les fronteres amb l'humor. El que sí que és veritat és que el Polònia veu molt dels referents catalans, s'enriu molt del gran neguit dels catalans, que és
què som els catalans i quina relació hem de tenir amb Espanya, saps? Aquests dos grans temes són els que alimenten l'humor de Polònia i, per tant, si el féssim fora de Catalunya, l'hauríem de reinventar. Jo tinc un referent interessant, per exemple, a Sim Ministra, una sèrie, crec que de la BBC, que també va emetre d'antena TV3.
Sí, és un clàssic de la televisió britànica i de l'humor polític, però és un producte purament de ficció. És un producte que el pots veure avui mateix i continua estant d'actualitat. És una obra mestra, jo adoro Sí Ministre i la seva seqüela. Sí, primer ministre. Però és un producte de ficció, com et dic. Per tant...
La manera de fer és totalment diferent. Però sí que és veritat que l'èxit que va tenir a TV3 demostra que aquest tipus d'humor a casa nostra tenia molta tirada i, per tant, suposo que a tots ens va ajudar una mica.
Després va aparèixer també Caiga que en caiga, bé que era també un programa d'humor polític, el que després sí que es van apuntar molts polítics i moltes polítiques, tothom volia sortir, no? Sí, Caiga que en caiga, sobretot, com que era un programa de reporters, un programa que anava a buscar la gent coneguda i els polítics, i els polítics van entendre de seguida que
apareixen aquest tipus de programes, els hi donava un plus de popularitat, d'humanitat, de... De proximitat, pot ser, no ho sé. De proximitat, exacte, i de saber encaixar bé la paròdia.
amb el Polònia va passar el mateix, i tots els polítics importants de Catalunya han passat pel plató del Polònia, i ahir a la gala que vam fer al Teatre Victòria també hi eren tots. I la veritat és que no ens podem queixar. La classe política tindrà els seus defectes, però estan molt acostumats a...
a rebre pals. Per tant, tenen la pell molt dura, encaixen molt bé i això ens ha facilitat molt la feina a nosaltres. Toni, tu, a més de ser historiador, periodista, comunicador, de ser redactor, també has publicat obres de no ficció, novel·les, relats, llibres d'humor, també. En quin pal estàs més còmode o et demana el cos en cada moment?
Sí, ho has dit molt bé. Faig el que em demana el cos en cada moment. El que passa és que la televisió és el meu mitjà de vida i jo dirigeixo una productora que es diu Minoria Absoluta, que fa moltes coses a més del Polònia i que bé, de la qual n'estem molt orgullosos. Jo després, jo he estat una persona molt positiva
És molt productiva, molt inquieta, amb ganes de provar moltes coses. Però ara, la veritat, afortunadament m'he relaxat bastant. I m'agrada més encarregar les coses dels altres, que no pas fer-les jo mateix. Serà perquè n'he fet 60 d'anys. I això també afecta, no? Però vaja...
Esquí, que ha sigut un article cada setmana pel diari Ara, m'agrada molt fer-ho. Dirigeixo una revista trimestral d'història que es diu El món d'ahir. Estic molt distret, faig moltes coses i m'agraden totes. Sempre he estat una mica tastaulleta, saps? I espero seguir molts anys així. I no t'ho vas a faltar a la ràdio?
La ràdio, sempre l'altre vas a faltar. La ràdio és un mitjà meravellós i jo és on he rigut més de la meva vida. Els anys que vaig fer Minori Absolut a RAC1 van ser magnífics, van ser meravellosos. El que passa és que la ràdio té una servitud, que és que en general els programes són diaris. I a mi això del compromís diari...
ara trobo que ja no em toca. També vaig fer un programa diari a la televisió, està passant, però prefereixo ara saber que si algun dia vull treballar més o un dia vull treballar menys, em puc, diguem-ne, dosificar millor, no? I la ràdio has d'estar donant el do de pit cada dia, no? Però sí, sí, jo m'he divertit molt a la ràdio.
Escolta, i per acabar, Toni, podem fer un avançament del monòleg que tindrà, si podem dir-ho així, de màquia que se li fes? Per què Catalunya no és una potència mundial? Bé, la pregunta no es respon ben bé a aquesta xerrada. És una xerrada que porto fent per tot Catalunya des de fa un any i un dels motius és justament poder explicar el projecte de...
de la meva revista, del món d'ahir, que és una publicació d'història. Però la xerrada jo crec que és interessant per explicar un aspecte rellevant de la història de Catalunya, que és la relació conflictiva que els catalans hem dit sempre amb el poder. Amb el poder entès com a autoritat, com a manera d'organitzar-se la vida. La xerrada té un punt històric...
té punts humorístics. Tampoc és qui vingui a riure, a partir-se el cul de riure. No sé si és partir el cul de riure, perquè riem, però també expliquem les coses que creiem que hem d'explicar. És una xerrada divulgativa i fins ara, allà on hem anat, la cosa ha funcionat molt bé i la gent surt contenta perquè...
aprèn més coses de la història del seu país i a la vegada passem una bona estona junts comentant algunes desgràcies de la trajectòria de Catalunya des del seu naixement.
Doncs t'esperem demà aquí a les 6 de la tarda a la Sala Margarida Xirgo de la Veloteca Ramon Fernández Curado celebrant l'aniversari de la Rojeta d'aquesta entitat cultural de la ciutat i el dijous podem veure aquest especial del 20è aniversari de Polonia a TV3, doncs, no? El dijous. Exactament, el dijous a l'hora de sempre, però clar, el programa serà bastant més llarg de l'habitual. Indiferent, segur que sí. Toni, benvingut a Castelldefels i moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres per la trucada. I enhorabona per als 20 anys de Polònia, evidentment. Moltes gràcies, moltes gràcies. Adéu-sí, bon dia. Adéu, bon dia.
Loquí
Con Johnny Masu o Like decimos adiós. No nos queda más tiempo en las noticias del día de la jornada de la mano de Patricia Bazaga a la una. Gracias por seguirnos. Hasta mañana. I feel so good when I leave your apartment. I know there's no telling how far you can go.
Fins demà!
You bring too much sunlight to my day. Ole. My heart speaks. I ain't seen you. I've been with you for weeks.
But I see online that you've begun to be a good girl and take trips with your boyfriend. Being attentive, continue to greeting. But no, there's no telling how far you can go.
Fins demà!