Castelldefels, avui. Bon dia, repassem ara les notícies locals d'actualitat.
La Junta de Govern Local ha aprovat la contractació de l'acondicionament del Passeig del Brullador i el Passeig Pins. La Junta de Govern Local tira endavant el divendres 13 de març l'expedient de contractació d'aquestes obres que milloraran les voreres i l'asfaltat dels dos carrers.
Noves certificacions Biosfer i punts d'informació turística de Castelldefels, la platja, l'oficina de turisme centre i el gremi d'hostaleria tornen a assolir la certificació pel que fa als punts d'informació turística. Els renoven al castell les oficines de turisme i l'aconsegueixen per primer cop el gremi d'hostaleria i la guingueta Santa Carota.
La ciutat acoll a partir d'aquest divendres i fins al diumenge 22 de març la cinquena edició de la Fira No Gastronòmica Mostra de Vins. La iniciativa torna a la plaça de l'Església després de la bona acollida per part del públic als últims anys i portarà de nou una bona selecció de productes del sector. I fins aquí els títols d'aquesta hora al butlletí Castelldefels. Avui tornarem en una nova hora, ara i així amb el torn de l'informatiu local, amb més notícies en detall de Castelldefels. Fins després.
Castelldefels, avui. Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels. Ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
Life's a drive through a dust bowl What's it do to do a young soul? We are deeply concerned Someone stops for directions Something responds deep in our engines We have all been burned
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Buses thoughts, pretty streamers Guess this world needs its dreamers May they never wake up But look at us now Some things hurt more, much more than cars and girls Just look at us now
Some things hurt more, much more than cars and girls Just look at us now Some things hurt more, much more than cars and girls Look at us now Why that's up the way it did when we were young Look at us now Some things hurt more, much more than cars and girls
Així som. El magazine de Radio Castelldefels. Ana l'hombre.
Pues estamos al lunes, pero pensando ya en el fin de semana en lo que podemos hacer. Este domingo el Teatro de Plaza presenta a las 7 de la tarde la obra Buscas Pareja. Hablamos con la directora de la compañía que la va a poner en escena, Mireia Clemente. Muy buenos días. Hola, buenos días. Mireia, hablanos de vuestra compañía. Bueno, pues la compañía... Tenemos una larga trayectoria con...
...con obras de memoria histórica de La Voz Ahogada... ...y luego decidimos abrir esta línea de comedia... ...se llama Comic Con Teatra... ...y hacer comedias para todos los públicos... ...humor blanco, como puede ser esta... ...que habla de citas, ¿no? De citas por internet, de encuentros amorosos... ...encuentros, desencuentros... ...y la obra la he escrito y la ha dirigido Iván Campillo...
protagonizamos cuatro actores. En Casas, Nuria Casas, yo misma y Iván Campillo también. Muy bien. Oye, ¿eso hace que sea más fácil ponerlo en escena? ¿El qué, perdón? Sí, que la compañía participe en la dirección, en la actuación. ¿Hace más fácil la puesta en escena, el resolver una obra?
Sí, sin duda. O sea, que uno de los compañeros que actúa, la haya escrito y la haya dirigido es una maravilla. Entonces, bueno, siempre además que a veces, pues bueno, alguna vez improvisamos alguna cosa y tal y siempre estás como con el director, con el autor y entonces a veces también la obra está muy bien escrita, pero es verdad que a veces hasta si incorporamos alguna cosita y pues con él lo hablamos, oye, incorporamos esto tal cual.
Y es muy chulo, porque así facilita totalmente. Porque la obra va creciendo. Hace tres años que la estamos haciendo, la estrenamos en 2023 y hemos hecho gira por Barcelona, por Madrid, o sea, temporada Barcelona y Madrid, perdón, y gira por toda España. Entonces, claro, en estos tres años va creciendo, ¿no?
Vais añadiendo o vais suprimiendo, ¿no? Se va modificando, ¿no? Por ejemplo, hay un personaje, por ejemplo, que habla muy... Representa que tiene veintipocos años y que habla muy... Se habla ahora tipo bro, literal, ¿sabes? Todo este lenguaje... Renflag, como muy... Lenguaje muy adolescente. Y claro, en tres años es que va cambiando. Es como...
O sea, lo que empezamos diciendo hace tres años ahora ya no se dice, no sé, queda cringe, bueno, bro y todas esas cosas así, ¿sabes? El crush, ¿no? El crush. Y eso es como que en un año ya se queda antiguo. Sí, sí, es verdad. Incluso se han metido dos escenas nuevas, ¿no? Que en tres años también ha sido divertido porque, ostras, vamos a introducir dos escenas nuevas y pues eso...
A lo mejor si no hubiéramos estado con el autor todo el rato, pues no se nos hubiera ocurrido. Claro. Oye, lo que no ha cambiado es el tema de la obra. ¿Buscas pareja o el tema de las aplicaciones, de los sitios de citas por Internet? Imagino que, claro, el tema está en que esas personas que quedan primero de manera virtual o se hablan de manera virtual, luego tienen un contacto físico, ¿no?
Sí, o sea, el tema este que tratamos nosotros en la obra, sí, o sea, de las primeras citas, de presentar que son, bueno, son... La obra empieza con dos personajes que acaban de dejar su relación, un chico y una chica, y entonces es su periplo, pues lo típico, los amigos que te quieren presentar a alguien o tú que te recomiendan, oye, pues ¿por qué no te metes una visita así?
Y al final esta obra ha sido un recopilatorio de un montón de anécdotas de amigos nuestros, porque si arrastras un poco, más quien menos, o ha estado o tiene un amigo o no estará. Y entonces te cuentan miles de historias que luego la gente se ríe o tal, pero todas han pasado. Hacemos muchas de esas primeras citas.
Y de hecho el público que viene, luego cuando nos quedamos a saludar y todo eso, un montón de gente, pues nosotros viene una pareja, nos conocimos en Tinder, Badoo, lo que sea. Y la gente también nos cuenta sus historias. Claro, la realidad supera la ficción, ¿no? Totalmente, es que hay veces que hacemos personajes
pasados de rosca o chitas así un poco estrambóticas, pero es que han pasado. Es decir, que os enriquecéis, claro, con las historias reales de la gente que ha pasado por estos procesos. Sí, Jolín, y luego alguna vez en redes que hemos abierto algún sorteo de entradas y pues la Comunitat de Maneser pues ha puesto otras pues
Venga, pues se sortean para tal función unas entradas, pero venga, pues ganará que explique la cita más surrealista y, hostia, es que de todas las que nos explican podrían salir otra obra. O sea, es que es muy divertido, ¿no? O sea, cuando tú estás en una cena ahí con la gente y pues te cuentan, ojo de todos hemos tenido una cita. Pero claro, las que son así por las apps, pues a veces hay sorpresas y tal.
Bueno, y las que no son por las apps también. También. ¿Cuál es la conclusión que habéis sacado después de girar tres años con esta obra, de ir modificándola? ¿Nos conocemos? ¿Se forman parejas de forma diferente antes? ¿O en realidad, al final, siempre es lo mismo, no? Claro, o sea, cada vez más. Sí que es verdad que de todo el público que se queda, la gente porque nos cuenta sus
su cita, así es, muchas veces, y no, pues te dicen, no sé, o sea, gente súper feliz, yo, gracias, mira, esta es mi mujer, no sé qué, y gente de, ah, es que el mercado está fatal, pero, hostia, después de ver la obra, no sé yo, pero, va, no sé, es que al final la conclusión es que, o sea, es lo mismo que si la conocieras a la persona en otro lugar, ¿no? O sea,
que al final hay como muchos fans de las apps y muchos detractores. Y no tenemos ni idea. Nosotros lo único que vamos a hacer es reír. Pero si me preguntas, pues no sé, la conclusión sería que había tanta gente estos tres años que al final no hay una receta. O sea, cuando te lo harías fantástico, te lo había presentado tu prima o lo había sentado en una app.
Sí, lo importante es cómo va y quién es. O un match. Se ha hecho un match. Bueno, de cualquier forma, vuestro punto de vista sobre estas historias es la comedia, ¿no? Sí, sí. O sea, es reírse empezando por nosotros mismos. O sea, que alguna cosilla también es nuestra en la obra y la historia es ir a reírse y empezar eso. Empezar a reírse por uno mismo y
Y no sé, es que el sentido del humor como que alivia la vida. Y siempre, o sea, hasta la situación más dramática, que luego en ese momento pues claro, no te hacen gracia, ¿no? Pero luego dices esto de aquí, de aquí un mes me hará gracia. Pues eso. O de aquí un año lo contaré con una cerveza. Quitarle hierro al asunto aunque haya sido una cita equivocada o no haya llegado a tus expectativas tampoco, lo que pensabas, ¿no?
Sí, exacto. O sea, hablamos siempre de situaciones con humor, evidentemente, no de nada, si te falta el respeto o es una cosa ya de otro calibre, pues no vamos a hacer comedia de eso. Dentro de la normalidad, pero que te salga mal porque sois súper diferentes o porque la persona no era lo que tú creías o por miles de anécdotas, pero siempre dentro de que eso, de que en ese momento no te dicen ni te da gracia, ni te dices que voy yo en esta situación, pudiendo estar en casa...
Pero todo eso, ¿no? El humor, no dicen que es eso, que es como la desgracia provista con perspectiva, ¿no? Pues eso, te dices, tú sabes que dices, yo de aquí a un año me reiré de esto. Oye, pues nos reiremos todos este domingo a la sita de la Tala del Teatro Plaza, buscas pareja con la obra que pones en escena. ¿Es la primera vez que venís a Castelldefels con la compañía?
Sí, con esta obra sí, la verdad que sí. Mirad que hemos estado ahí por un montón de sitios de Cataluña, acercándonos, pero a Castelleges es la primera, así que hemos contentos. Pues bienvenidas, bienvenidos, Mireia, muchísimas gracias por atendernos. A vosotros, por la entrevista, muchas gracias. A ti, que vaya muy bien, hasta luego. Hasta luego.
Pues el tema del amor de siempre, buscar pareja, en este caso visto a través del humor y de las aplicaciones Buscas Pareja, este domingo a las 7 de la tarde en el Teatro Plaza.
No sabes lo que llorear al llegar al aeropuerto Te veías bien bonita el día de los muertos Yo que no sabía de ti, ahora quiero ser experto
Fins demà!
Morrita linda, no sé lo que me has dado, que con un beso me has vuelto un mexicano. Morrita linda, yo estaba aquí de paso y ahora quisiera montar contigo un rancho.
No sabes lo que lloré el día que te fuiste Que hasta las jacarandas se sentían tristes Amanece allí pero aquí todavía
Recuerdo en las canciones que cantan los tigres del norte Y ahora que estoy lejos no consigo dejar de pensar
Linda, no sé lo que me has dado Que con un beso me has vuelto un mexicano Morrita linda, yo estaba aquí de paso Y ahora quisiera montar contigo un rancho No sé lo que me hiciste, no sé No vuelve pronto, estoy triste No sé
Música Música
Los aniversarios del 2026.
Este 2026 se cumple en 100 años del nacimiento de John Coltrane, un influyente saxofonista y compositor de jazz conocido por su innovadora música y su búsqueda espiritual. Nació el 23 de septiembre de 1926 en Hamlet, en Carolina del Norte. John William Coltrane nació en una familia con antecedentes musicales. Su padre era sastri músico, mientras que su madre, Alice Blair Coltrane, era costurera y también tenía habilidades musicales.
Des de jove, Coltrane mostró un gran interès per la música, començant a estudiar clarinetes saxofón alto. En 1943 se muda a Filadelfia per continuar su educació musical en la Austin School of Music i en els granos estudios.
Coltrane se une a la Marina de los Estados Unidos durante la Segunda Guerra Mundial, donde tocó en la banda naval. Después de la guerra, comenzó a tocar con músicos destacados como Didsy Gillespie y Miles Davis. Su estilo musical evolucionó rápidamente y se convirtió en una figura prominente en el movimiento del bebop y más tarde en el free jazz.
Algunes de sus composiciones más famosas incluyen Jagan Stips, Brutrain y A Love Supreme, esta última considerada su obra maestra y su reflejo de su budiscera espiritual y social.
Coltrane es conocido por su enfoque innovador en la música jazz, desafiando las convenciones de su tiempo y explorando nuevas estructuras armónicas. Su trabajo ha tenido un impacto duradero en el jazz y ha influido en generaciones de músicos. A lo largo de su carrera grabó alrededor de 50 discos como líder y participó en numerosas grabaciones con otros artistas.
Coltrane falleció el 17 de julio de 1967 en Nueva York debido a un fallo hepático, pero su legado musical sigue vivo y continúa inspirando a músicos de todo el mundo. John Coltrane ha recordado no solo por su virtuosismo como saxofonista, sino también por su profunda búsqueda espiritual y su compromiso con la innovación musical. Su vida y obra son un testimonio de la evolución del jazz y su capacidad para abordar temas complejos y emocionales a través de la música.
Los aniversarios del 2026. Ràdio a la carta i ràdio online. Ràdio castelldefels.org
Sex and drugs and rock and roll
Fins demà!
Fins demà!
Sex and drugs and rock and roll Sex and drugs and rock and roll Is very good indeed Every bit of clothing Ought to make you pretty You can cut the clothing Grey is such a pity I should wear the clothing Of Mr Walter Mitty See my tailor, he's called Simon I know it's going to fit
Bona nit.
Sex and drugs and rock and roll. Sex and drugs and rock and roll. Sex and drugs and rock and roll. Sex and drugs and rock and roll. Sex and drugs and rock and roll.
Així som. Així som. El magazine de Radio Castelldefels.
Hi ha una surda dia empaita el sol. No sé quina hora és quan estem sols. Que se'ns faci de dia al port. Amb tu el temps no existeix només l'amor. Patrons per tot el cos a gust de sal. El cotxe ple de sorra i tu cantant. Tonight, tonight, tonight, tonight. I wanna be with you tonight. Se'ns va convertir en mel de lluna. Va caure el cel entre les dones.
Vam passar-nos les estrelles, vaig sentir-me un foc que no crema. Vam deixar la caseta de campons, vam oblidar per què venien. Pel camí vam trobar tots els racons, on hi ha una cicatri, no hi ha ferida. Records d'aquell hivern quan vas marxar al matí, però ja saps que t'estiu igual, ja saps que jo t'estiu igual, ja saps que jo t'estiu igual.
Un dia canta el gall de nit, bona nit canta en Gabaldà. Somnis difícils d'explicar, sols i no em queden massa grans. Tu eres el meu gran somni, i us puc comptar amb una sola mà. Però jo el vaig una massa ahir, i tu no sabies estimar. Sovint volia arreglar el món,
Quan el món no té remei, només l'estiu cura un hivern. Si cal baixar en sol un moment, badant el gruixador de casa. Mai en canviar el color dels arbres, tancant els ulls i recordant-te, els teus ullets brillant a l'alba.
Records d'aquell hivern quan vas marxar al matí, però ja saps que t'estiu igual. Ja saps que jo t'estiu igual. Ja saps que jo t'estiu igual. Records d'aquell hivern quan vas marxar al matí, però ja saps que t'estiu igual. Ja saps que jo t'estiu igual.
Així som. El magazín de ràdio Castelldefels.
Dins de les jornades de vida sana, aquesta tarda té lloc a les 6, una jornada sobre respiració i meditació que ara ens explicarà l'aponent Léva Ragall. Ella és formadora, mentor coach i també es dedica a fer esquerrons per a empreses de formació i també per a escoles. Què tal, Eva? Molt bon dia. Hola, bon dia. En què consisteix, primer de tot, aquesta xerrada, aquesta tarda?
Aquesta xerrada forma part d'un conjunt de xerrades que portem fent ja des de fa deu anys que vaig començar. Deu anys, no, nou anys. I són petites, diguéssim, eines bàsicament per viure millor. O sigui, ni més ni menys. Aleshores, cada mes li dediquem, diguéssim, a una d'aquestes eines, que és com la nostra capsa d'eines, i l'anem ampliant. I avui toca una mica a tres eines molt poderoses, com són la respiració, el mindfulness i la meditació.
Què és el que va primer de tot? La respiració, no? Això és difícil, eh? Però jo diria que la respiració és la base de tot, perquè encara que no ho volem, respirem. Per tant, ja que ho hem de fer, a veure si ho podem fer una miqueta millor del que ho fem. De manera conscient, no? Sí.
En què consisteix el benestar integral? Perquè és una mica, ja fa molts anys que, com deia, se va estar durant aquesta xerrada a la biblioteca i una mica l'objectiu de tot plegat és un benestar de tota la persona. Exacte. Hi ha gent que li diu felicitat, hi ha gent que li diu pau, hi ha gent que li diu benestar, però en el fons tots busquem el mateix.
I el benestar integral seria una mica contemplar les quatre potes del nostre tamboret. Per fer-ho fàcil, si som com un tamboret tenim quatre potes. Una pota seria el cos, la salut, diguéssim una mica, que és el que es transporta, una altra seria la ment, una altra seria el cor, les emocions i una altra seria les relacions. Aquestes són les grans potes de la taula del tamboret, de la vida, de la roda de la vida.
Aleshores, el que està vist és que si alguna d'aquestes, que són molt grans, falla, és difícil que la roda rodi, és difícil que el taburet t'aguanti. Aleshores, seria una mica trobar aquest equilibri entre el que serien aquestes quatre potes de el cos, el que és la ment, les emocions i el que són les relacions. Com podem servir en el nostre dia a dia, al gen i cura, d'aquests quatre aspectes?
És que jo penso que t'ho donen tot, és que et donen com ens agrada viure. A la gent diem que ens agrada viure, el que estem fent moltes vegades és sobreviure. Si tu no t'aixeques una mica estant content, amb ganes de fer coses, és que alguna cosa està fallant dintre. El que passa que a vegades és més fàcil tirar pilotes fora, que no vull dir que no les haguem de tirar, perquè també es confon molt el fet de...
tu puedes con todo, si és que això et funciona malament és perquè tu no ho fas tot. Cuidado, cuidado, perquè hi ha raons socials de pes, com falta de vivenda, com falta d'una feina digna, com moltes coses que, si no les tens, no és tan fàcil aconseguir que en van estar integral i no ens equivoquem. Ara, això sí, a vegades ho tenim quasi tot i no valorem el que tenim i sempre ens fixem en el que ens falta. I això és part de l'origen del patiment, no?
Aleshores, aconseguir una miqueta estar equilibrat en aquestes quatre grans àrees de la nostra vida et dona una pau, una serenor, una manera d'aixecar-te d'una altra manera. Per tant, la inversió és vàlida sí o sí. No hi ha...
És que no hi ha dicotomia en dir, és que no sé si fer-ho o no fer-ho. No, és que fes-ho, fes-ho, prova-ho almenys. Almenys prova-ho. I si després de provar durant un temps i intentar invertir en equilibrar aquestes quatre potes no et funciona, endavant segueix amb el teu pilota automàtic, amb la teva roda de hàmster, segueix amb les teves creències, tirant pilotes fora, la culpa és de l'exterior, dels meus amics, dels meus pares que no van saber fer-ho amb mi, que no segueix... Hi ha tantes pilotes fora per tirar. Quantes vegades tirem pilotes a dintre per millorar?
Que és lo difícil, clar, perquè primer has de veure on està el problema i en el tema de les emocions aquí també hi ha molta confusió i aquí dius, home, millor expressar-les o millor que no? On està la frontera? Jo puc dir-ho per mi, perquè arriba un moment que el creixement personal és molt individual. El que està bo és que estiguis exposat a moltes coses perquè tu diguis, això em ressona amb mi, vaig a provar-ho, perquè fórmules màgiques no existeixen, no hi ha un ser humà igual, per tant...
És molt complexa dir com. Jo diré com m'ajuden a mi les emocions. Un cop he sabut gestionar-les, perquè no ho he sabut durant tota la meva vida, jo he patit molt. I no perquè m'hagin passat grans traumes a la meva vida, per la meva manera de ser, per la meva ment. Aquella pota de la ment...
era una ment molt matxacona, una ment molt intolerant, molt falta de carinyo cap a mi, molt exigent, i m'ha fet malviure molt. Però un cop gestionada la ment, sabent gestionar les emocions que provoca la ment, et diré que per mi ara mateix les emocions són la meva gran companya, són les meves grans aliades, perquè són com la brújula, com el GPS que em diu si he d'estar en aquella situació o no he d'estar.
si he de fer aquell projecte o no l'he de fer, si vull estar amb aquelles persones o no vull estar. Però, clar, les havia malbaratat molt durant molt de temps, amb tant de soroll mental. Ara, diguéssim, que he tornat una mica més al cos i més a escoltar-me. I per mi, emocions ara mateix són brújola. Per mi. Una altra de les potes són les relacions. Les relacions, les relacions. Això és molt important, perquè a vegades també estem en una cultura molt d'això. Yo puedo con todo, yo tal, todo el mundo es tóxico.
Això, tota la manera, les persones tòxiques i tal. Tornem a lo mateix. Fins a quin punt les persones són tòxiques, les situacions són tòxiques, fins a quin punt jo no estic alimentant aquesta toxicitat, no? Per tant, les relacions és una altra de les grans potes, perquè en el fons som animals socials, estem fets per connectar. Aquesta anècdota s'ha dit moltes vegades, però abans, quan t'expulsaven de la tribu, mories, mories literalment, i això ho tenim a les entranyes.
Això ve dels nostres ancestres. El fet que tu et sentis rebutjat o et sentis no estimat o estiguis permetent unes relacions que no són nutritives, tot això deteriora per dintre. Per tant, al buscar aquesta connexió real, oblidar-nos una miqueta d'aquest...
Ja sabem que està molt manit el tema dels mòbils, o el tema de les xarxes, o el tema de tal, però realment fer aquest scroll a les piscines, aquestes swimming pool infinites que li diuen, realment no proporciona benestar. Hem de tornar a connectar-nos primer amb nosaltres mateixos, però també amb les persones. Coses molt complicades no són. Simplement, si quedo amb un amic, quedo amb un familiar, quedo amb algú, quedo. No tinc el mòbil sobre la taula.
Simplement quedo i m'interessa el que em dirà aquella persona. I m'interessa el que jo li vull explicar per escoltar-la realment què m'ha de dir. És una connexió real. Només que fem això, que estiguem presents quan quedem amb algú i quan estem amb algú, haurem fet un salt de gegant.
Fixa't-hi en els ulls de la gent, a vegades, ara, quan parles, no poden evitar que se'n vagin, no? En plan, que t'estan fent un somriure, però estan mirant cap a altres llocs. Això és la falta d'atenció que està provocant a dia d'avui tot el tema tecnològic, no? Que no és una mala eina, és una boníssima eina, però com totes les eines, saber-les fer servir. Per tant, les connexions, per mi...
Doncs és que no puc dir-te, és l'altre 25% del 100%, no? Si tenim quatre, aquest és un 25 molt important. Com fomentar-les, com regar-les tota la vida? Si no regues, mor. Això és com les plantes, aquesta metàfora no caduca.
I per una altra banda, quan ja he provocat el fet de quedar-les, de mimar-les, de tenir una xarxa, que això també podem parlar en altres moments, perquè no és tan fàcil, a vegades sembla molt difícil i no ho és tant, però és el tema d'estar present quan estic amb les persones i ja està. Amb això ja millora moltíssim qualsevol tipus de relació.
Fixa-t'hi que, com digues, cada vegada és difícil, costa la concentració i costa estar a l'escolta activa, escoltar el que aquella persona t'està dient. I no només estàs esperant que la persona pari de parlar per dir la teva, perquè molta gent és educada, els fem grandets i cada vegada som més educadets, ja no interrompem tant i tal, però en el fons tu l'únic que estàs esperant és que aquella persona pari de parlar per parlar tu.
Això no és escoltar, això no és estar connectat. T'has de deixar anar. I a més, és addictiu, eh? Jo que sóc una xerraire, però xerraire, bueno, t'ho pot dir tothom i tal, eh? Però a mesura que cada vegada aprens a escoltar més i ja està, gaudeixes una passada. Tu pots sortir d'una trobada supermega relaxat, perquè li has fet un bé a aquella persona, perquè és el regal més bo que li pots fer a algú, és que t'escolti, i tu notes...
Cansa tant! És que a veure, parlar cansa, eh? És a dir, que acostumem-nos una miqueta més a escoltar i a gaudir. Escolta, que m'expliquen una mica avui, a veure què passa aquí. Primer, puc aprendre i segon, puc gaudir. Que això és el que la gent a vegades no entenem, que escoltant també es pot gaudir molt.
Fa poc hem parlat d'una breteta que es diu Buscar pareja, on tracta precisament de les parelles que es formen via internet, per exemple. Quin valor, eh? Si obrim aquest valor ja acabem, eh? Llavors, de les aplicacions de cites. I en aquest sentit, clar, pot ser que el que costa avui en dia és que hi ha moltes opcions sobre la taula que et permeten tenir.
Moltes opcions, massa, i al final com que es banalitza tot molt i no sabem triar realment en què estem a gust. Per això per mi les emocions són tan importants, perquè elles no menteixen, el cos no menteix.
El cos no menteix. Si tu vols quedar-te aquí una estoneta més parlant amb mi o no, el cos no menteix. Jo, per exemple, ara estic super a gust. Jo estaria ara, en canvi d'altres llocs, tinc ganes de marxar. I no saps per què, perquè la persona ha sigut educada, tot ha estat bé, aparentment, però el meu cos o les meves emocions m'estan dient que acabi ja.
Hem de fer una miqueta més de cas el que sentim i el nostre cos. Hem de tornar una mica a connectar-nos... Fer-li cas. Fer-li cas. Però, clar, per fer-li cas hem de parar una mica. A vegades som molt disciplinats i podem parar nosaltres mateixos amb aquests espais de meditació...
jo sempre els dic a tota la gent que ve a les meves sessions només vull aconseguir una cosa que us agendeu una cita setmanal amb vosaltres mateixos comencem per aquí no us demano res més perquè si no hi ha ni aquest espai és impossible és impossible canviar i escoltar-se i quan t'escoltes és quan comences a sentir què et diu el teu cos i què et diuen les teves emocions i és el que està connectat amb la intuïció
que la intuïció no és tan racional, però sap molt, la intuïció és molt més antiga que moltes coses, per tant, el fet d'escoltar la intuïció, i tot és com un peix que es mossega la cua, si pares, comences a escoltar, com comences a escoltar, tens informació que abans no rebies, i per tant comences a prendre decisions que no saps per què, però surten millor que altres, que abans estaves empenyent amb força, perquè tens més informació que no veies.
Molt important. Escolta, tu em deies quan començava que tu ets una mentor coach. Sí. Quina diferència hi ha entre mentor coach i coach? Sí. A veure, és que... Aquest que també meló també és molt gran. A veure, teòricament en el coaching està com, entre cometes, vam parlar entre cometes, mal vist el fet que la persona que el coach guiï el coach o que li digui moltes coses.
Jo estic parcialment en desacord, perquè penso que a vegades estem en moments de tal bloqueig a la nostra vida que per arrencar no passa res que el que et condueix, sigui un psicòleg o sigui un coach, et posi opcions sobre la taula. Confio en la intel·ligència de les persones. Si jo t'ofereixo a ti unes quantes coses...
basades en la meva experiència o en el meu coneixement, tu ets prou intel·ligent com per dir això em ressona i això no ho havia pensat o això no ho faria mai, això que diu l'Eva. Per tant, aquest purisme que a vegades el coaching és no, no pots expressar res, no pots compartir res, no pots dir res perquè tal, no estic d'acord. Per tant, ja dic, em fa més mentor coach perquè un mentor sí que tu vas a demanar-li a veure què he de fer.
Jo no crec tampoc en això, perquè si no hi ha la feina per part del couchí, de part del client, de pensar també i de conèixer-nos, perquè la clau de tot es diu només una paraula, es resumeix, autoconeixement. Llavors, si no hi ha aquesta voluntat, tampoc funciona, perquè jo puc dir...
Mira, ves al gimnàs i tal, però si tu no vols anar no aniràs. Per mi la barresa entre compartir l'experiència que em guia i el coneixement i la voluntat de jo voler-me conèixer i contestar també les preguntes que em fa el meu coach per conèixer-me millor, per mi és la formula.
per mi, la fórmula màgica ja et dic, si entrem en el món del coaching ara em tiraríem pedres però jo ho sento, a mi m'ha funcionat els meus clients ja han funcionat i per tant penso que no passa res sempre que sigui des d'un respecte i sempre que sigui com un oferiment posar-te al servei, la persona és prou intel·ligent per si tu li ofereixes coses ara, quan la persona arrenca llavors sí que podem passar més a una fase de coaching per dir-ho d'alguna manera més pura, però quan la persona està bloquejada aquestes preguntes tan grans
Què vols fer a la teva vida? Què és el que et mou? Quin és el teu propòsit? Ai, diria una paraulota, ara. Doncs millor que no la dic. Eva, doncs moltíssimes gràcies. Recordem la xerrada d'avui. Sí. Respiració en mindfulness i meditació a les 6 de la tarda dins de les jornades de vida sana. Sí. Moltes gràcies per venir. Moltes gràcies, Anna. Ha estat un plaer. Jo dic, si la vols fer com fem fixa la sessió un cop al mes, jo aquí encantada cada mes. Molt bé, doncs ho parlem. Moltes gràcies. Gràcies a tu. Adéu.
Així som el magazine de Radio Castelldefels.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Així som al magazí de ràdio Castelldefels. Sabíeu que Jackie Chan va estar rodant una pel·lícula a Castelldefels? Bocins d'Història
Los Supercamorristas va ser una pel·lícula amb Jackie Chan i Samo Hang que es va rodar íntegrament a Catalunya el 1984. La filmació d'aquesta comèdia d'acció va portar a tot l'equip de rodatge a localitats com La Roca del Vallès, El Monestir de Montserrat, Gabà, Vegas o Castelldefels.
Ah, la vía Layetana. Allí. Vaya hasta el final y luego doble a la izquierda, al llegar a la altura de la calle Mallorca. ¿Mallorca, dices? Yo diría que se ha perdido.
Una de les escenes d'acció més impressionants del film es va rodar a la nostra ciutat, quan es veu els protagonistes saltar a 140 km per hora amb una furgoneta per sobre de l'autovia de Castelldefels al carrer Estrella de Mar, per acabar aterrant sobre un camió ple de caixes. L'inici de la pel·lícula té lloc al passeig de l'església de Vegas, amb l'església al fons i on apareix un cotxe de la Guàrdia Urbana de Cabà.
Encara que hi ha moltes escenes rodades als voltants de Barcelona, la major part del film té lloc a la ciutat com tal, on es poden veure llocs tan representatius com el Laberint d'Horta, el Poble Espanyol, l'Arc de Triomf o la Sagrada Família, on té lloc al final de la pel·lícula.
Si vols, també pots escoltar-nos en directe o a la carta a radiocastelldefels.org radiocastelldefels.org
Així som al magazín de ràdio Castelldefels.
Nos despedimos en un clásico con Simple Red y de For Your Baby. Saludos de Miguel Navarro y Ana López, como siempre. A partir de la una, Patricia Bazaga te explica la actualidad de Castelldefels, las noticias más destacadas de la jornada de hoy. Gràcies per estar ahí, per seguirnos. ¡Hasta mañana!
Or I'll fly with the force of a rainbow The dream of gold will be waiting in your eyes You know I'd do most anything you want Hey, I I try to give you everything you need
I can see that it gets to you I don't believe in many things but in you I do Her faith is amazing
Fins demà!
They're too busy finding ways And I know I do most everything you want Hey, I try to give you everything you need I'll see that it gets to you
Fins demà!
I don't believe in anything.
Gràcies.
Així som, al magazín de Ràdio Castelldefels.
Vaig somiar una història tranquil·la, un petó davant el mar. Despertar una cala petita, veure sortir el sol al teu costat. Resseguir totes les teves vigues, bullidar-nos del passat. Repartir-nos el pes de la vida quan ens facin mal. I el pas del temps, que tot ho ha fos.