This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Castelldefels, avui. Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Aquests són els 3 titulars destacats en aquesta hora al nostre municipi.
Castelldefels participava ahir amb el rei a l'acte central del Tour del Talent. Fins al 6 de febrer, Castelldefels continua oferint activitats dins d'aquesta iniciativa amb una oferta de formació, inspiració i oportunitats professionals per a joves. La ciutat promou la recollida selectiva del vidre al sector de l'hostaleria i restauració. Ha engegat una campanya informativa adreçada als establiments del sector amb l'objectiu de donar-los informació i suport en la correcta gestió dels residus que generen.
I el cicle de cinema infantil en català de Castelldefels torna aquest cap de setmana amb una pel·lícula de Minecraft. Les projeccions són dissabte 7 i diumenge 8 de febrer a les 4 de la tarda als cinemes Gielmo de l'Anet Blau amb un preu de 4 euros. I fins aquí el butlletí Castelldefels avui de les 12. Més actualitat local a l'informatiu de la UNA. Castelldefels avui
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim net a la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels. If you're feeling sad and lonely There's a service I can render Tell the one who loves you only I can be so warm and thin
Call me, don't be afraid You can call me, maybe it's late But you call me, tell me and I'll be alone If it seems your friends desert you There's somebody thinking of you
Fins demà!
I will always stay by you You gotta trust me, that's how it must be There's so much that I can do If you call I'll be right with you You and I should be together
Bona nit.
Now don't forget me Cause if you let me I will always stay by you
You gotta trust me, that's how it must be There's so much that I can do If you call away and I should be together Take this love I long to give you
Bona nit.
Així som al magasin de ràdio Castelldefels. Sabeu d'on ve el nom de Castelldefels? Bocins d'Història
El castell i l'església de la nostra vila ja existien abans del 967 d.C. Ho sabem per un text d'aquell any en què es parla de l'església de Santa Maria de Castrum Fèlix.
En llatí, castrum, bolde i castell, recinte fortificat. Però, fèlix? Aquesta paraula es pot traduir com feliç, fèrtil, però també podia ser un nom propi. Una de les teories parla d'un origen romà i no medieval.
Arqueòlegs han relacionat aquest apel·latiu de Fèlix amb els segells Fe i Feli, trobats a dues àmfores romanes a Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi de Llobregat.
Aquest segell, Fe, es troba escrit just al costat de la marca Cine, una abreviatura del nom Gaius Trocina Sinecdemo, un antic esclau de finals del segle I després de Crist que havia estat alliberat, el nom del qual apareix a la làpida funerària trobada al castell de Castelldefels i que ara s'exposa a la seva església.
L'àmfora trobada a Sant Vicenç no és un cas únic. El segell cine, al costat del fe, ha aparegut en altres àmfores al sud de França. Això ens permet vincular el duo de Fèlix i Cinecdemo al món de les àmfores de vi.
Potser la vila romana de Castelldefels va ser una propietat originalment de Quintus Nonius Fèlix i després va passar a mans de Sinec Demo, un antic soci del comerç de vi. Tot i el canvi de propietat, la finca va continuar amb el nom del primer propietari, Fèlix, que li va donar nom al turó, cosa que passa sovint en l'entorn de Barcelona amb altres llocs amb noms que provenen d'antics esclaus romans.
Tot això només són teories. No se sap segur l'origen de Fèlix. Probablement els primers habitants de la nostra ciutat eren de fora i la van repoblar de la mà del monestir de Sant Cugat. Quan un escriva o monjo, que no era de la ciutat, havia de transcriure el nom que algú li dictava, cadascú ho feia com li semblava més adient. Això ha donat lloc a una gran diversitat de formes escrites de la mateixa paraula, com passa amb els cognoms.
En el document més antic que tenim a l'arxiu municipal, un pergamí en llatí del 1588, s'escriu el nom de la nostra ciutat com Castell Fidelium, el que segurament era una llatinització del nom vulgar de la ciutat que la gent d'aquella època ja coneixia com a Castelldefels.
Bocins d'història Bocins d'història
Bona nit.
Bona nit.
I'm soaking through and through And then you handed me a towel And all I see is you And even if my house falls down now
Si te gusta la historia de la música, tienes una cita con Musicalia. La historia y la música de los mejores artistas, grupos nacionales e internacionales y las mejores bandas sonoras. Desde Radio Castelldefels. Ahí sí son.
El magazine de Radio Castelldefels. Ana López.
Pues recordemos algunas de las actividades que se pueden seguir hoy. Escuchábamos a primera hora de nuestro programa a todo un experto en la inteligencia artificial que nos comentaba, nos avanzaba un poco en qué va a consistir la charla de esta tarde que va a tener lugar a las seis en la sala Margarida Xirgo hacia una IA pública.
cuáles son los peligros que entraña cuando se utiliza una administración pública, lo que hay que tener en cuenta y por dónde van los tiros. Él nos informaba desde aquí y si quieres avanzar en los contenidos, si quieres ampliar conocimientos, hoy estará en la sala Margarida Xirgu a las 6 de la tarde.
También hoy el Club del Cinema, una de las secciones habituales que presenta la Biblioteca Ramón Fernández Jurado, se comenta el Conde de Montecristo, la inmortal obra de Alejandro Dumas llevada al cine en muchas ocasiones, pero en este caso se hablará de la última versión, la que han dirigido Matthew de Laporte y Alexandre de la Patelier. Moderará Peprieto, es crítico del cine y es el hombre que está al frente de estas tertulias relacionadas con el cine en la biblioteca. Recuerda que si no has tenido oportunidad de verla,
En la biblioteca está disponible este DVD para que luego la veas en casa y puedas comentar. A las seis y media de esta tarde, en el espacio, Margarida Xirgón. Perdón, eso va a ser mañana, mañana he dicho. Mañana jueves, a las seis y media de la tarde, El Conde de Montecristo, comentada por Pep Prieto, crítico de cine.
I el mièrcoles, avui, ha tingut lugar el grup de conversa en català, càrrec de voluntariat per la llengua i en col·laboració del Centre de Normalització Lingüística. Se realitza l'espai de suport 4 a la planta 2 de la bibliòtica i consisteix en que persones parlen destesament en català per fomentar la pràctica oral de la llengua.
I un tema molt interessant també demà, xerrada de recursos per a millorar la recerca de feina. A càrrec de Rosaura, a l'Astrué i l'Espai Margarida Xirgu, a les sis de la tarda.
Tras sufrir un rebolino nos quedamos varados en una costa y en esta costa estaba la isla donde vive Lurritamuerto. Este es el programa de la radiodifusión mundial que te presenta el mejor panorama del rock y del pop mundial. Lurritamuerto en Radio Castelldefels cada jueves a partir de las 8 de la tarde. No te lo pierdas. Música
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
A punt de salt, espai ofert pel Servei Local de Català.
L'altre dia em vaig adonar que tinc el carnet de conduir a punt de caducar. Saps què he de fer per renovar-lo? Sí, per renovar-lo necessites un certificat mèdic. Doncs mira, trucaré ara mateix al metge i demanaré hora per la revisió. En català la paraula metge és un nom i no s'ha de confondre amb l'adjectiu mèdic. Per exemple, el metge, quan ens fa la revisió mèdica, ens expedeix un certificat mèdic.
Las Formas del Blues, el programa para conocer los artistas del mundo del blues. Su música, sus músicos y su infinidad de estilos. Presentado por Arturo Blasco.
Si tienes un hondo penar, piensa en mí Si tienes ganas de llorar, piensa en mí Ya ves que venero tu imagen divina
Párvula boca que siendo tan niña me enseñó a pecar. Piensa en mí cuando sufres.
Cuando llores también piensa en mí Cuando quieras quitarme la vida No la quiero para nada
Para nada me sirve sin ti. Piensa en mí cuando sufras, cuando llores también.
Piensa en mí cuando quieras quitarme la vida. No la quiero para nada, para nada me sirve
sin ti.
Piensa en mí. Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mí. Cuando quieras,
quitarme la vida. Para nada, para nada me sirve sin ti.
Així som. El magazín de ràdio Castelldefels.
Lo único que tenemos es la familia y cuidarla, protegerla y respetarla es cosa nuestra. Esa es la leyenda del último libro de Miguel Ángel González de las tres familias, en la que como subtítulo lleva la portada del libro en una tierra donde la tradición nunca se olvida, solo la sangre marca el camino. Hablemos de Miguel Ángel, él es novelista y dramaturgo y en el año 2016 publica Todos los miedos, editada por Siruela, que ganó además la 65 edición del Premio Café Gijón.
Master escribió Cariño, que fue elegida como una de las diez mejores novelas del año por la revista Forbes, un nublao deteneble y pedernal con la que obtuvo el Premio Ciudadal Cala de Narrativa y el thriller Dios no está con nosotros porque odia a los idiotas.
publicada por Menos Cuarto. En el año 2022 Vio la Luz, Prolepsis y en el año 2024 publicó Perder el equilibrio, mercedora también del elogio de la crítica y nominada a Mejor Novela los Premios Valencia Negra 2024. Un año más tarde reunió una selección de sus mejores cuentos en la antología El chico que ganaba todos los premios
y su poemario, Carias y yo muriera, fue distinguido con el Premio Ciudad de Badajoz. Como dramaturgo ha sido reconocido con el Premio Fré Luis de León, el Premio Max Saup y el Premio Bor, y sus obras han representado en escenarios de España, Argentina, México y Estados Unidos. Ahora presenta su nueva novela, editada por Ediciones B y Son las tres familias. ¿Qué tal, Miguel Ángel González? Buenos días. Hola, buenos días. ¿Qué tal? ¿Cómo estamos?
Pues muy bien, muy bien, muy contento con la salida ya del libro. Oye, de momento, ¿cuál es el feedback que tienes? ¿Está gustando? Pues de momento muy bueno, está gustando mucho y además está despertando mucho interés, que eso siempre funciona muy bien. O sea, nos están llegando muchas opiniones de lectores, están dejando muchos comentarios, también un cierto interés mediático de la prensa por la novela, así que, pues lo que te decía, muy contento, muy feliz de estas primeras semanas con el libro en la calle.
Es un thriller, una novela podríamos decir negra, pero una novela que también tiene un pozo histórico porque se estructura en el siglo XV y también en el siglo XX. Sí, para mí el concepto de novela histórica es un poco por obligación. Yo cuento o parto de una leyenda que existe, que dice o que reflexiona sobre la posibilidad de que el origen de la mafia italiana esté en España, esté en un pueblo de Toledo,
Y entonces eso me sirve de excusa para lanzar una historia que luego llega hasta los años 50, que es donde ya se desarrolla y vemos al protagonista intentando enfrentarse a su destino. Así que hay como 500 años de historia que separan las dos partes, pero que son imprescindibles ambas para entender la novela de manera global. Es una novela negra, la violencia, de forma muy descriptiva, está muy presente en las páginas del libro.
Sí, yo siempre pienso o digo que la violencia en una novela negra, en un thriller, lo que no debe ser nunca es gratuita, no tiene mucho sentido que haya algo visceral, carnicería, sin que haya una explicación. En este caso, claro, hablamos de la organización criminal más famosa del mundo, como es la mafia, y es imprescindible entender su crueldad, la forma en la que actúa, creo que para comprender la magnitud de lo que es, por ejemplo, la Cosa Nostra, que es una de las grandes familias mafiosas y en la que yo me centro en el libro sobre todo,
hay que partir de esa forma violenta de actuar para comprenderlo. El protagonista es Hueso, un hombre con un destino, pues podemos decir, que le pesa y que averiguará qué es lo que le ata a esas circunstancias penosas que le toca vivir en su vida, como si no se hubiera podido desprender después de 500 años de esa maldición de unos hechos aciagos que ocurren. Sí, la idea ahí un poco es
O que hablemos de la mafia, hablemos de una novela con un thriller, por decirlo de algún modo, es algo que nos podría pasar a cualquiera. Al final es cargamos con un legado y es muy difícil quitarnos ese pasado. Y Hueso, que es una persona que malvive en Palermo, que se gana la vida engañando a la gente, que cree que no tiene familia y que ha crecido en un hospicio,
lo que de repente descubre es que es el último heredero vivo de uno de los fundadores originales de la mafia y todo ese peso le cae encima, toda esa responsabilidad le cae encima y lo acompañamos durante el momento en el que tiene que decidir qué hacer, si aceptar su destino o seguir huyendo, que es lo que ha hecho siempre. Miguel Ángel, antes hablábamos de la estructura de la novela, ¿por qué decides concatenar las épocas?
Porque creo que es la forma necesaria para que la historia se entienda bien. La novela va dando saltos en el tiempo porque, por un lado, vemos a estos tres hermanos originales que huyen de su tierra porque vengan la muerte de su hermana, que ha sido asesinada y violada, y los vemos simplemente...
Desembarcar en Sicilia sin un destino, sin una vida, ahí encontramos también a hueso luego en los años 50, pero para comprender realmente cuál es ese legado que va a caer sobre el protagonista, el peso que tiene su pasado, tenemos que ir reconstruyendo ese pasado. ¿Qué pasó con estos hombres cuando desembarcan, cuando llegan a Sicilia y cómo acaban pasando de ser polizones en un barco a convertirse en los fundadores de las tres grandes familias mafiosas en Italia?
Las dos historias, las dos partes van alternándose para que el lector vaya comprendiendo de forma global lo que es una única historia. Al final son diferentes tiempos, pero solo se cuenta una historia.
Tú has escrito en tu trayectoria como novelista historias diferentes y géneros distintos. Hemos hablado también de poesía y también has escrito obras de teatro. ¿Cómo decides tocar cada género, no sé, cuando te apetece o cómo proyectas cambiar de registro? Ahí hay algo de intuición, yo creo. Las...
Para mí las historias se deciden un poco cómo se tienen que contar. Cuando yo empiezo a trabajar una historia, por ejemplo, Las tres familias, como hablábamos antes, es una obra como ambiciosa, abarca mucho tiempo. Yo necesitaba un narrador que contara esta historia, que lo envolviera todo, pero en muchas ocasiones hay otros momentos en los que lo que escribo es algo mucho más digresivo, algo mucho más íntimo y el formato perfecto es el verso o a veces lo que necesito es
alguien que declame un texto o actores que sobre un escenario interpreten algo porque la acción la llevan ellos. Entonces me sale escribir una obra de teatro. Yo creo que cada historia tiene su propio formato y en el proceso de creación las partes importantes es saber cómo vas a contar esa historia. Que ahí ya viene, como tú decías, la intuición que te está marcando el camino, te está diciendo cómo darle forma a esa historia, cómo vehicularla, ¿no?
Sí, aunque luego la intuición también te equivocas y toca volver. Las tres familias es un libro, por ejemplo, complejo, que lleva un proceso de documentación muy amplio, es una novela larga, y al final hay muchos momentos en los que cambia. Tú piensas que tienes que ir por un determinado lugar, ves que algo no funciona, bueno, pues vuelves y reescribes, que creo que es parte de nuestro oficio. Yo imparto talleres de escritura y siempre le digo a mis alumnos
que es mucho más importante la parte de reescritura que la de escritura. Se pasa mucho más tiempo corrigiendo, cambiando, revisando que creando. Y eso es también el darle forma. No solo es esa infección que nos ayuda mucho a saber por dónde ir, sino luego reconducir para al final tener un producto de calidad que pueda ser leído.
Claro, que nadie piense que aunque uno tenga una historia potente, tenga claros los personajes, tenga clara la acción o la narración que va a haber, pues se sienta uno y sale la novela sin ninguna corrección, sale perfecta. Claro, además a mí me gusta decir, porque muchas veces la gente cree o suele pensar, yo lo veo con alumnos,
que lo más difícil es tener una buena historia y yo siempre digo que lo más fácil es tener una buena historia. A todos nos ocurren cosas en nuestro día a día que podían ser contadas en un relato o en una novela, todos tenemos alguna historia familiar, a todos nos ha ocurrido una historia brillante
No es difícil tener imaginación y pensar en historias potentes. Lo que es difícil es sentarte y escribir 400 páginas que tengan sentido. Y ahí hay mucho oficio de saber cómo estructurar, de saber qué coloco antes y qué coloco después. Esto que a mí me ha venido muy bien para escribir lo elimino porque al lector no le sirve. Todo ese proceso de construcción, de arquitectura, es el que hace el oficio. No solo una buena idea, que evidentemente se tiene que tener, pero para mí es mucho más sencillo dar con la idea de lo que parece.
Claro, porque puedes tener una buena idea, una buena historia, pero si no se explica bien, si no llega, pues al final no sirve de nada. Claro, y es una pena, porque eso se ve mucho, ¿no? Se ve en novelas que uno lee y que ve que hay un germen muy bueno que no se ha sabido desarrollar o yo, como te decía, lo veo mucho con alumnos que a veces tienen ideas brillantes y justamente la manera en la que lo ponen en el papel no acaba de funcionar. Es lo bonito y lo difícil también de la escritura. Creo que no hay un método claro, que hay...
mucho ensayo y error, y eso es también lo que hace que sea un arte maravilloso, que no hay unas reglas que si tú las sigues paso a paso simplemente se escribe una novela y ya está, sino que hay mucho, hay una mezcla de intuición, de oficio, de trabajo, de reescritura, y la suma de todas esas pequeñas cosas es lo que al final hace que haya una buena película, que haya un buen libro o una buena obra de teatro. Por cierto, hablando de película, pues sería una novela que perfectamente podría adaptarse para el cine.
Sí, yo siempre digo de broma que les he puesto el trabajo súper fácil a la gente de Netflix o a quien quiera hacer la película, porque es muy visual la novela, pero esto me sale solo. Yo estudié en una escuela de cine, he escrito mucho guión, he escrito teatro, como hablábamos antes, y mi manera de escribir es muy secuencial. Yo veo imágenes y las pongo en el papel, porque es la forma en la que yo escribo,
y no pienso en que pueda tener una adaptación, pero sí que entiendo que me lo dicen mucho los lectores, las lectoras, leen el libro y lo visualizan o tienen mucha facilidad para visualizarlo. Creo que es algo que está ahí en la novela. Decías que te has tenido que documentar bastante para escribir esta novela, para escribir a estas familias. Sí, ha habido un proceso muy largo. Esta novela son más de dos años de trabajo, desde la idea del germen hasta el libro publicado, y es un proceso de documentación, escritura y revisión
Y la documentación ha sido muy amplia. Primero porque yo conocí esta historia de la leyenda de los fundadores de la mafia y a partir de ahí empiezas a investigar y lo que descubres es que, claro, la mafia es una organización tan inmensa que hay muchísimo material. Al final el proceso de documentación es muy grande. Y luego que la novela transcurre, gran parte de la novela transcurre en Sicilia y a mí no me gusta escribir
sin saber de lo que estoy hablando, entonces para poder escribir el libro tuve que viajar varias veces a Sicilia, he recorrido Palermo, cada localización que aparece en la novela,
son localizaciones en las que yo he estado. Yo he estado en el Teatro Máximo de Palermo, que es donde ocurrió una secuencia, en las calles en las que vive Hueso, en las calles en las que vive la familia de Lorenzo, que son los personajes principales. Toda esa parte, también física, geográfica, de estar en el lugar, también la he tenido que hacer y creo que al final eso es lo que le da una sensación de vida a la novela, que parece que está viva, que las calles son de verdad y que la parte histórica encaja bien con la descripción porque está bien aprendida.
Muy bien, pues para finalizar, Miguel Ángel, ¿tienes previsto presentar esta novela en Barcelona? ¿Estas tres familias? Pues mira, sí, dentro de muy poquito, porque el sábado participo en Barcelona Negra, el sábado 7 de febrero, y tengo una mesa redonda en la que estaremos presentando las tres familias allí, y luego algún encuentro más, algún otro evento, pero el fin de semana completo estaré en Barcelona haciendo promoción del libro. Qué maravilla, por cierto, la Semana Negra de Barcelona.
Sí, es maravilloso, esta es la tercera vez que voy, y me parece que es un evento organizado maravillosamente bien, te trata muy bien, va muchísima gente, el público es muy cariñoso, te preguntan, tiene que le firmes libros, o sea que es un evento que yo si puedo y tengo libros, no me lo pierdo nunca. De la mano de Carlos Zanon es grande. Sí, además, yo le digo muchísimo a Carlos que él me aprecia mucho, que ha apostado mucho por mí, que a cambio yo estaba en otras editoriales, él siempre quiso como...
como ofrecerme a otros editores, porque le interesaba mucho lo que hacía. La primera vez, con una novela muy pequeñita, que yo fui a un gran festival, fue a través de Carlos, que fue Barcelona, así que lo admiro y además lo respeto muchísimo y le debo mucho. Oye, pues bienvenido a Barcelona, bienvenido a la Semana Negra de Barcelona, a la presentación de Las Tres Familias y a disfrutar con el género, con el thriller, con la novela negra. Nada, pues muchas gracias. Un abrazo, Miguel Ángel. Un abrazo. Hasta luego, buenos días.
Todos los viernes a las 10 de la noche.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a fine.
Fins demà!
Here is my confession, may I be your possession? Boy, I need your touch, your love kisses and such. With all my might I try, but this I can't deny.
Fins demà!
Chocin', trying to walk away.
Així som. El magasín de ràdio Castelldefels.
Fins demà!
Així som. El magazine de radio Castelldefels. Ana López.
Doncs parlem ara de les activitats que s'han previst, que se celebraran a l'Espai Montserrat Roig de la mà de la tècnica de polítiques d'igualtat. Mireia Martínez, què tal? Mireia, benvinguda. Bon dia. Moltes gràcies, Anna. Comencem, són activitats que es desenvolupen, com deia, des de febrer fins al mes d'abril.
Exacte, tenim com cada trimestre una programació d'activitats variades, activitats per dones del municipi i que evidentment són totalment gratuïtes, tot i que sempre demanem, com hi ha places limitades, que es necessita una inscripció.
Molt bé, quin és el primer dia de l'activitat? La primera activitat la comencem ara el dimecres, dia 18 de febrer, que comença el cicle de tertúlies que fem, que es diuen tertúlies en veus de dona, que són tertúlies que fa la psicòloga del SIAT, la Carolina Mai, i que tenim tres, una al febrer, una al març i una a l'abril.
Aleshores, ella va recollint una miqueta temàtiques que veu que són d'interès, també en funció de totes les dones que ja tenen el CIAT, veure quines necessitats n'hi ha i en funció d'això organitza aquestes tertúlies. La primera que durem a terme, que és el dimecres 18 de febrer, com us deia, de 5 a 6, es diu Comunicació i afecte. Com és la meva manera d'expressar afecte?
Aquesta seria com la primera activitat que dona el dret de sortir de les activitats que farem de febrer a abril. Aleshores, en quant a les tertúlies, per seguir una miqueta amb aquesta temàtica, la del mes de març, que és el dimecres 11 de març, de 5 a 6, es diu Sororitat pràctica, com crear xarxes reals de suport entre dones. I aquesta tertúlia està incorporada també dins de la programació d'activitats al voltant del 8M,
Creiem que era interessant i aleshores també la incorporem dins de la programació d'activitats. I la darrera activitat de la darrera tertúlia és el dimecres 15 d'abril, també de 5 a 6 de la tarda, sempre són el dimecres per la tarda, que es diu resoldre conflictes de forma constructiva, del desacord a l'acord.
Molt bé, són temàtiques molt variades, són gratuïtes i l'únic és que necessito inscripció prèvia perquè, evidentment, les places són limitades. Exacte, exacte. En quant a tertúlies, doncs aquestes tres que comentàvem, realment són activitats que tenen molt bona rebuda. Aleshores, tot i que les tertúlies les fem en un espai que és prou ampli, sempre com que cal que les persones que siguin interessades
s'inscriguin per no quedar-se sense plaça, que a vegades ens passa, que es queden en llista d'espera i després una miqueta ja gestionem si hi ha alguna baixa, de posar alguna dona que estigui en llista d'espera, però que estigui interessada que aprofiti i no s'esperi.
Això pel que fa a les tertúlies. Després hi ha tallers. Sí, de tallers duem a terme un el divendres 13 de febrer, que és el divendres de la setmana vinent, que es diu Neurociència del dolor, quan el cos parla. Una miqueta noves mirades sobre entendre el dolor, explicat des de la neurociència. Aleshores, per fer aquest taller, comptem amb la participació de l'Ester Margarit, que és infermera i psicòloga,
i del Mar Lladó, que és fisioterapeuta, que tots dos formen part dels equips de benestar emocional comunitari, en aquest cas del que sap Can Bou. Aleshores, aquest taller el faran el divendres 13 de febrer pel matí, de 10 a 11 i mitja. I com bé deies, totes les activitats estan a l'Espai Montserrat Roig, que és el carrer Església 117.
El següent taller és un taller de relaxació que es fa el mateix divendres, o sigui que qui vulgui venir al taller de neurociència del dolor després pot aprofitar aquell estallà i quedar-se al taller de relaxació. És una activitat dirigida per l'Esther Margarit, que com us comentava és infermera i psicòloga i referent dels equips de benestar emocional comunitari del que sap que en vau. I aquest taller es dura a terme de 12 a 1 el mateix dia, el divendres 13 de febrer.
Després, per continuar, que sempre incorporem algun taller d'alimentació que ens agrada molt, anar tocant diferents temàtiques al voltant del que és l'alimentació. I en aquest cas, l'Anna Canales, que és la referenda dietètica i nutrició del Cap al Castell, ens fa un taller que es diu Alimentació i microbiota intestinal, com cuidar la flora intestinal. I en aquest cas és el divendres 27 de febrer a les 10 del matí, de 10 a 11.30.
I per acabar tenim un taller que són quatre sessions en divendres, que comencem el 6 de març i acaba el 27 de març. Són les quatre sessions, o sigui, les dones que s'inscriguin és per venir a les quatre sessions, no per fer així una sessió només.
i és de mindfulness per a la gestió de l'estrès. Com us deia, és un cicle de quatre sessions presencials d'entrenament amb mindfulness, que és atenció plena, orientades a millorar la gestió de l'estrès, regular les emocions i afavorir el benestar general de les dones participants. I aquest taller es du a terme a la Nora Spinedi, que és instructora de mindfulness i de coherència cardíaca, que és de la SAF, que és una de les entitats que forma part del Consell de les Dones.
Molt bé, doncs comencen ja aquest mes de febrer fins a abril totes aquestes activitats en forma de tertúlies, en forma de tallers a l'espai Montserrat Roig adreçades a dones de la ciutat. Mireia Martínez, tècnica de polítiques d'igualtat, doncs moltíssimes gràcies per informar-nos.
Moltíssimes gràcies a vosaltres. Només comentar que si per la inscripció te'n poden venir presencialment a l'espai Montserrat Ros, que està al carrer Església 117, com a través del web municipal. Si entren al web de l'Ajuntament, a la part de Polítiques d'Igualtat trobaran una part que és activitats i allà ja tenen directament el full per fer la inscripció.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, repeteixo, per informar-nos. Mireia Martínez, des de l'àrea de polítiques d'igualtat, que vagi molt bé als tallers les tertúlies, que sabem que sempre estan molt concorregudes i, evidentment, si no voleu quedar-vos sense plaça, heu d'inscriure-vos el més aviat possible. Exacte. Moltíssimes gràcies a vosaltres. A tu que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Al capvespre, música per somiar. Em permets que t'acompanya a albirar la nit? Si em deixes acompanyar-te, escoltarem junts música dient per al capvespre.
Bona nit.
Fins demà!
Pues ya nos vamos, nos estaba pensando, es una versión, es una versión de los Red Hot Chili Peepers, esta versión más soft, más suau. Doncs recorden que avui hem parlat amb l'Albert Caniguer, un dels majors experts en IA, intel·ligència artificial, de la xerrada que oferirà avui a la CISA l'Esperi Margarida Xirgo, per descobrir què és el que hi ha realment darrere, el seu impacte ambiental i el control de les nostres dades fins als viaixos
que dicta les seves respostes. Aprendrem a utilitzar-la amb esperit crític per construir un futur digital més just i sostenible, d'això es tracta. La xerrada cap a una aia pública aquesta tarda a Espai Margarida Xirgo, a les 6. Hem parlat també amb l'Àngel González, d'autor de Les Tres Famílies, un home multipremiat en tot el que ha escrit, en teatre, i parlem amb l'alcalde. Res més, salutacions d'allà a les carreres, Mígela Barrollana, l'Opera les Notícies, l'informatiu de la mà de Patricia Bifaga, ara. Fins demà!