Ràdio Castelldefels. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats. Amb el nou carnet Jova de Castelldefels, gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia.
Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obdegat, Generalitat de Catalunya. Castelldefels, avui.
Bon dia, una nova hora i un nou repàs a les notícies locals d'actualitat ara al butllet informatiu Castelldefels avui.
Talls puntuals al pont de la Cova Fumada i al passeig del Ferrocarril per substitució de biondes dins de les obres de millora de les infraestructures viàries a Castelldefels. Dimarts 24, és a dir, demà es canviaran les biondes dels ponts de Cova Fumada i del passeig del Ferrocarril. Els treballs duraran aproximadament quatre hores i comportaran talls i desviaments senyalitzats. Les tasques començaran a primera hora a Cova Fumada i a dos quarts de deu del matí al passeig del Ferrocarril.
Intervingudes 2,5 tones de productes falsificats en un macrooperatiu policial al nostre municipi el passat dissabte 21 de febrer. Un dispositiu conjunt de la policia local, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil va intervenir més de 2.500 quilos de productes que anaven destinats a la venda amb volant il·legal, conegut com a Top Manta.
En marxa, les obres del nou poliesportiu de Can Vinader i de cobertura total de la pista de Can Roca. El passat dilluns s'arrencaven els treballs previs de les obres que faran possible la creació d'un nou poliesportiu a les actuals pistes exteriors de Can Vinader i el tancament total de la pista semicoberta de Can Roca. Es tracta dels dos principals projectes de reforma i millora dels equipaments esportius municipals de la nostra ciutat.
I fins aquí el repàs informatiu als titulars destacats d'aquesta hora. Tornem en una hora. Ara llaciem notícies en detall a l'informatiu. Fins aviat.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I can't control myself around you. I can't control myself around you.
I can't control myself around you I can't control myself around you I can't control myself around you And I'm singing Ole You bring too much sunlight to my day And only you can chase the pain away You bring too much sunlight to my day My day
Bona nit.
Aixi Som, el magazine de Radio Castelldefels.
Doncs precisament aquest dilluns la regidora d'Esports Paquita Actut feia al·lusió a aquest nou reglament d'esports, de convivència, i ara sabreu per què o si recordeu aquella entrevista que ho destacava com a molt important, doncs això per...
viure l'esport d'una manera sana i pacífica, i ara ampliem aquest contingut. En aquest cas, amb l'Àngela Rubí, és cap del Departament de Participació, Convivència i Nova Ciutadania. Molt bon dia, Àngela. Bon dia, Anna. Doncs és un reglament que es va aprovar, no sé si està fent ja efectiu, si està duent a la pràctica, però en què consisteix?
Sí, des del passat 20 de gener, no voldria ara inventar-m'ho, és el reglament de cessió d'ús de les instal·lacions esportives i la novetat en l'àmbit de la convivència és que incorpora l'ASMASE, que són les mesures alternatives a la sanció econòmica. Mitjançant aquest nou article, el que volem és treballar d'una manera educativa i pedagògica i sobretot restaurativa aquelles incidències que es puguin donar en l'àmbit esportiu.
Una miqueta, en lloc de pagar una sanció des del Club a la Federació, corresponsabilitzar-nos en l'àmbit local, activar els serveis que treballem en aquest sentit i fer una acció que, d'alguna manera, repercuteixi en positiu en aquella instal·lació on s'ha fet un mal.
Quan parlem de coses que no s'han de produir en l'esport, situacions de violència, agressions, etcètera, estem pensant el millor que sempre es produeixen, perquè són potser les més radicals les que més criden l'atenció, el futbol, i no és així, no? Vosaltres heu comprovat que pot passar en qualsevol esport.
Sí, és veritat que tenim un seguit d'incidències, aquelles que van a la instal·lació, incidències en els vestuaris, hi ha com una tradició instaurada en l'esport que és fer servir les parets de pisar a Rabileda i d'alguna manera els entrenadors dibuixen allà les estratègies, dibuixen diferents històries i això està com molt normalitzat, molt interioritzat.
Després estan les típiques gamberrades d'incivisme que també hem trobat de papers mullats tirats al sostre o a les parets. Després ja estan els danys en una banqueta, quan hi ha un enuts, quan hi ha una situació que comporta certa violència o amb una porta, al cop de puny amb una porta. Que la pot trencar, evidentment. Algunes tens evidència de qui està, d'altres te la trobes i no ho saps.
Tot això va relacionat amb la instal·lació. Després hi ha tot aquest tema, totes aquestes violències també que estan molt normalitzades cap a l'àrbitre, cap a jugadors i jugadores, des de l'afició, des de la graderia o d'alguna manera entre jugadors i jugadores dels equips.
No podem singularitzar-lo en el futbol, és evident que no, però sí que té diferents components que fan que sigui un dels esports on, perquè és un esport de competició, de contacte, perquè té una instal·lació i llavors comporta una afició més gran, on es donen més incidències en aquest sentit en l'àmbit de violències de la graderia, de l'afició principalment als vestuaris, pot passar a qualsevol altra modalitat esportiva, no?,
tant per la celebració, que de vegades et trobes que hi ha diferents restes d'una celebració, com per un moment de nuig o com una normalitat, que et deia, que la paret és una pissarra per ells. Aquest sí que està més extès. Però aquest reglament és per a qualsevol esport, per a qualsevol instal·lació esportiva municipal, i és molt interessant això de la restauració del dany que hem fet, de la manera que es fa. Com es procedeix, Angela?
Hem posat en marxa una comissió, la Comissió d'Incidències en la Convivència Esportiva, que és l'òrgan de coordinació inter que, d'alguna manera, centralitza i coordina totes aquestes incidències. La resposta vol ser àgil, d'alguna manera, i proporcionar els danys. Llavors, aquí formem part, evidentment, del Departament d'Esports i els serveis de convivència, també a l'àmbit jurídic i a la policia local.
Tots aquests agents seiem allà un cop al mes i compartim, primer, hi ha una part preventiva que és compartir els partits de risc que determinem per diferents casuístiques. La temporada anterior perquè hi ha hagut una trifulca, perquè és un derbi, és un històric, per X motius, perquè es juguen l'ascens o el descens. I activem normalment presència policial en aquell partit com a contenció
Evidentment, de vegades serveix, de vegades no, i per tant, en aquesta mateixa comissió portem les incidències que han passat en aquest moment i compartim i mirem amb aquest reglament què podem aplicar. I sempre amb aquesta mirada restaurativa, si ara ja que tenim aquest reglament nou...
podem aplicar una massa, doncs serà l'ideal. El que passa és que només la podem aplicar als clubs locals, perquè al final, clar, no té sentit aplicar-la als altres clubs que no es responsabilitzaran de la instal·lació perquè no és seva, tampoc d'alguna manera ens serà viable treballar amb ells per agendes, perquè poden venir, jo què sé, fins i tot de banyoles, no? I és més complicat. Llavors, començarem a aplicar-lo només als clubs locals i no en totes les incidències. És a dir, quan tinguis sentit, si hi ha una incidència que és via penal perquè és una agressió, la restauració aquí quedarà al marge.
En tot cas, ja serà el jutjat qui determinarà la mesura per una alternativa, si s'escau o no. I nosaltres ensenyarem a les administratives, en aquelles que ens pertoquen, aquest dany al mobiliari, a la instal·lació, alguna petita diferència entre jugadors i jugadores, aquelles que tinguin sentit, que puguem abordar de manera grupal, amb el club d'aquí local, l'entrenador, l'entrenadora o l'àrbitre. Fins ara, que no teníem aquest reglament, hem començat aquesta comissió també al mes de desembre, portem dues trobades, i per tant, el que hem anat veient és...
diferents incidències lleus que havien de fer alguna acció de sensibilització. Això va passar per una carta informant al club dels fets perquè no s'havien recollit en l'acte del partit. Una trobada amb el club perquè havia acumulat petites, diferents incidències al llarg de la temporada, i estem a la meitat, per veure què estava passant, què necessitaven, com podíem contribuir d'alguna manera a aquesta millora i a aquesta rebaixa de les incidències.
en algun punt s'ha valorat també l'aplicació d'algunes de les ordenances de civisme i d'espai públic que tenim. Ara l'escenari canvia amb aquest reglament nou i amb aquesta esmasse, llavors, bueno, doncs, tindrem que començar a rodar perquè és tan recent que encara no hem pogut aplicar cap incidència mitjançant aquest article. Però bé, estem molt emocionats.
Heu parlat amb les entitats esportives al respecte. Abans de fixar aquest reglament, heu tingut contacte amb les famílies, etcètera, tota la gent vinculada a l'esport local? Tot i que aquesta comissió penja de la taula de convivència municipal neix d'aquest programa de Fem esport per viure i conviure, que estem a la tercera temporada.
I per tant, el que primer vam fer és treballar de la mà dels clubs per detectar i diagnosticar aquelles problemàtiques que teníem en l'àmbit local, buscar d'alguna manera la corresponsabilització i proactiva per part dels clubs, és a dir, que ells mateixos prioritzessin les seves problemàtiques a treballar amb el nostre acompanyament, evidentment.
I aquest reglament i aquesta comissió és una línia en paral·lel en aquesta feina que estem fent, per reforçar d'alguna manera les eines que tenim per millorar aquestes incidències en l'àmbit esportiu de la convivència. La resposta positiva també de les entitats esportives al respecte, clar. Evidentment, dels 21-22 clubs que formen part del programa...
Hi ha una participació al voltant del 80% en les sessions conjuntes, en aquest acompanyament. Hi ha d'altres que, evidentment, ja saps que ho fan fora del seu horari de manera voluntària i costa més fer aquestes trobades o que potser tenen canvis de juntes, dels estatuts i estan en un moment més delicat com per implicar-se al 100%. Però la resposta és molt positiva. Ara també es van aderir les federacions de sis modalitats esportives. També és una resposta molt positiva i col·laborativa. Per tant, ho valorem sempre molt positiu, aquest programa.
evidentment també imagino que ho valoren positivament els jugadors i les jugadores. Doncs mira, això és un tema que hem començat aquesta línia de la difusió de la comunicació, vam començar l'any passat amb un vídeo que vam fer precisament els clubs amb les seves comunitats esportives, amb famílies, amb jugadors, amb jugadores, amb personal de neteja, amb la consergeria, però no sabem el calat que acaba de tenir, perquè hi ha clubs que tenen 700 jugadors, 800, 1.000...
I van pel que van, és una activitat esportiva, tot i que aquest eix és transversal, importa, no sabem el calat concretament. És un punt que estem ara treballant, volem començar a treballar més a fons amb l'afició, i per tant, quan treballes amb l'afició treballes amb les famílies, i quan treballes amb les famílies treballes amb els infants, no?
Perquè més enllà d'un qüestionari que hem fet i d'aquest vídeo promocional, no tenim aquella facilitat de seure amb tots els jugadors i jugadores. Tenim una comunitat esportiva de 13.000 persones en l'àmbit local. Si contenen les juntes dels clubs, les famílies, els jugadors i les jugadores, personal tècnic, 13.000 persones, és inviable fer una trobada...
Això és més del 10% de la població de Castelldefels. És un punt molt positiu. Estan vinculats amb un esport i no comptem els que estan a l'espai públic. Només a les instal·lacions esportives municipals. Per tant, la xifra és molt més superior.
Molt bé. Alguna cosa més a destacar, Àngela? Bé, quan vulgueu podem actualitzar la informació, perquè acabem de començar amb aquesta comissió i potser en uns mesos podem posar damunt la taula si funcionen les masse, com les apliquem, quins casos i podem donar més informació, que ara estem una mica verds encara. Molt bé, doncs t'esperem d'aquí uns mesos, com deies, per actualitzar aquesta informació. Moltíssimes gràcies, Àngela Rubí. Nou reglament esportiu, on participen les àrees d'esports, evidentment, participació, convivència i nova ciutadania.
I l'Àngela és la cap d'aquesta secció municipal. Moltíssimes gràcies, Ângela. A tu, Anna. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
A Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Contes per petits i grans que trobem dins del gran llibre que guardem a una vitlles. Recordeu, a migdia, a Ràdio Castelldefels, l'hora del conte. Sabeu d'on ve el nom de Castelldefels?
El castell i l'església de la nostra vila ja existien abans del 967 d.C. Ho sabem per un text d'aquell any en què es parla de l'església de Santa Maria de Castrum Fèlix.
En llatí, castrum, bolde i castell, recinte fortificat. Però, fèlix? Aquesta paraula es pot traduir com feliç, fèrtil, però també podia ser un nom propi. Una de les teories parla d'un origen romà i no medieval.
Arqueòlegs han relacionat aquest apel·latiu de Fèlix amb els segells Fe i Feli, trobats a dues àmfores romanes a Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi de Llobregat.
Aquest segell, fe, es troba escrit just al costat de la marca Cine, una abreviatura del nom Gaius Trocina Sinecdemo, un antic esclau de finals del segle I després de Crist que havia estat alliberat, el nom del qual apareix a la làpida funerària trobada al castell de Castelldefels i que ara s'exposa a la seva església.
L'àmfora trobada a Sant Vicenç no és un cas únic. El segell Cine, al costat del Fe, ha aparegut en altres àmfores al sud de França. Això ens permet vincular el duo de Fèlix i Cinecdemo al món de les àmfores de vi.
Potser la vila romana de Castelldefels va ser una propietat originalment de Quintus Nonius Fèlix i després va passar a mans de Sinecdemo, un antic soci del comerç de vi. Tot i el canvi de propietat, la finca va continuar amb el nom del primer propietari, Fèlix, que li va donar nom al turó, cosa que passa sovint en l'entorn de Barcelona amb altres llocs amb noms que provenen d'antics esclaus romans.
Tot això només són teories. No se sap segur l'origen de Fèlix. Probablement els primers habitants de la nostra ciutat eren de fora i la van repoblar de la mà del monestir de Sant Cugat. Quan un escriva o monjo, que no era de la ciutat, havia de transcriure el nom que algú li dictava, cadascú ho feia com li semblava més adient. Això ha donat lloc a una gran diversitat de formes escrites de la mateixa paraula, com passa amb els cognoms.
En el document més antic que tenim a l'arxiu municipal, un pergamí en llatí del 1588, s'escriu el nom de la nostra ciutat com Castell Fidelium, el que segurament era una llatinització del nom vulgar de la ciutat que la gent d'aquella època ja coneixia com a Castelldefels.
Bocins d'història. Així som. Així som. El magasí de ràdio Castelldefels.
Into the Disco Scene. Life began for me When a single DJ dropped the needle on my vinyl I looked out the street And heard the people on the dance floor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Així som al magazine de Radio Castelldefels.
Doncs parlem de diferents temes relacionats amb la mobilitat. Amb Òscar Herrero, tècnic municipal d'aquesta àrea. Què tal? Molt bon dia, Òscar. Hola, molt bon dia. Primer de tot, parlem de les marquesines de bus i hem pogut veure com s'estan col·locant en llocs on no hi havia, no? Efectivament. Arrel d'un conveni que es va assinar entre l'Ajuntament i l'àrea metropolitana l'any passat, una de les clàusules que estava en aquest conveni era la renovació de les marquesines i posar noves on no teníem.
I llavors estem prioritzant els llocs que no tenim, on ja tenim, la gent ja té aquesta qualitat millor, està projecte del sol, de la pluja, i ara estem posant sobretot on no tenim. I vam començar l'any passat amb la instal·lació de nou marquesines i ara ja han començat aquest any, que en teoria es col·locaran aproximadament uns 10 més, i ara han començat en 6.
Aquestes 6 en quins punts estan de la ciutat? Aquestes estan 4, es concentren a l'Avinguda Manuel Girona, entre el que seria la plaça Joan XXIII i la plaça Colón, que són 4 parades noves que van fer quan van fer tot el canvi de línies i van implantar la CF2.
I són aquestes aquí, aquestes quatre. Després tenim un altre al carrer Molinot, també al carrer València, que d'on servia la L-91. I després tenim un altre que és per la ventada, es va trencar una que teníem al tram 3 de la platja, justament al passeig marítim amb el carrer Xile.
i aprofitem, posem una de nova, no repararem la que hi ha, i que es va volar, la teulada va sortir volant per l'amentada, i bé, el que farem ara és posar-la una de nova, i després estem intentant, sempre tenim molta demanda, el passeig de la marina, i el problema que tenim aquí és un tema de accesibilitat, són les boreres, no arriba a entrar la marquesina, i estem mirant a veure si la que estem posant també l'àrea disposa d'un model més estret, i a veure si podem posar una banda com li pira la accesibilitat, perquè si no la gent no pot passar, per això ja la gent de vegades ens demana, oi, per què no poso aquí una marquesina?
I de veritat és per aquest motiu, perquè no hi ha cap, bàsicament. No hem de complir que la gent pugui passar per darrere, complir l'accessibilitat, una carrega de rodes, i hi ha punts que, lamentablement, no es pot. Aquí en Marina tenim aquest problema, que hi ha molta demanda d'usuaris, però la vorera és una amplada que està justeta per poder col·locar. I ho estem intentant ara a veure si podem.
L'Àrea compta amb diversos models també de marquesines, també de diversos tamanys, no? Sí, el model que tenen és un model que ha creat l'Àrea, també està patentat per ells, això el que implica és que qualsevol empresa que vulgui li donen la patent i poden construir aquesta marquesina.
Sí, dos amplades. Les dimensions són iguals, són de 4 metres, però sí que hi ha una que fa d'amplada 1,60 m i tenen una més petitona d'1,20 m. Estaríem mirant a veure si la de U-20 cabria en aquesta vorera, però que hauria d'anar tocant fa sana. I això també, clar, de vegades una marquesina, la gent pot aprofitar per poder pujar si hi ha un edifici d'arrera. I és aquest el problema. Un tema de seguretat, d'accessibilitat...
És el que estem mirant. Molt bé. A banda d'aquestes marquesines, quan deies noves i també la renovació d'algunes que hi havia, van quedar malmeses? Sí, la renovació es vol fer de totes, perquè són marquesines que tenen algunes que ja tenen més de 20 anys. Ja és hora d'una renovació i, clar, les que estem posant ara tenen molt millores. Tenen llum a la nit, incorporen pantalla, però també millora la informació a l'usua.
Las personas usuarias son més accesibles perquè no tenen els postes de davant, només tenen els postes per aguantar la per darrera, doncs la mobilitat per l'interior i per poder pujar l'autobús és molt més cómoda i més accesible i també incorporan un sellin isquiàtic.
que també el codi de accesibilitat és una de les coses que obliga, a més d'un banc, aquest recolzament, que la gent es pot quedar de peu però apoyada. Això serveix molt per a gent que té molts problemes de mobilitat, que la gent de vegades, o gent gran, per dir, no, posa-li un banc, no, després no es poden aixecar. I aquests bancs isquiatis que es diuen, fan aquesta funció.
Doncs parlem d'un altre tema, d'afectacions que es produiran per diversos motius a la ciutat, no? Sí, mantenim... Bé, estem ara en un moment d'obres, diferents obres a la ciutat. Mantenim l'afectació que hi ha al carrer Can Roca, entre doctor Trueta i primer de maig. Aquí una afectació que està tallat el sentit gabà.
Només es pot circular en els 166 i ara actualment aquests dos dies, ahir i avui, l'entrada des de la rotonda de primer de maig s'ha de fer en contrasentit. És un angle tancat molt fort però ja està ben senyalitzat i s'ha d'anar a circular amb precaució i farem això. Després ja la setmana vinent aquesta obra ja va avançant i en principi el dijous s'asfaltarà aquest tram. La previsió és que el dijous es pugui asfaltar i ja d'aquesta manera també s'alliberarà tot aquest pàrquing d'aquest carrer entre Troeta i primer de maig perquè tenim una zona
que entre les obres que han començat ara també del pavelló de la semia de coberta de Can Roca, el tercer cap que és aquesta zona, tenim una afectació important al pàrquing aquí. Com a mínim alliberament d'aquest carrer i l'obra sí que continua per dalt, entre Can Roca, entre primer de maig i Manol Lirona. Les dues rotondes, això sí que encara continua i la setmana vinent també estaran aquí.
Afectacions també al passeig del ferrocarril. Sí, això és una obra de totes les que està fent la Generalitat, que està reparant tots els passos i posant al dia que creuen la C31 i la C32, doncs ara toca a Cova Fumada i al passeig del ferrocarril. Al pont de Cova Fumada, a la zona de Poal, el ramal que va del pont cap a l'Avinguda Constitució, doncs aquest quedarà tancat. Això està previst per al dimarts, el dimarts 24.
i quedarà tancat aquest ramal. I també el mateix dia, el que és el elevat del ferrocarril a l'avinguda de la platja, també aquí quedarà tallat el sentit mar. La gent que vingui per la institució no podrà venir per aquí cap al sentit mar o entrar a les 7.31, sinó haurà d'anar fins a l'avinguda de Ciutat de Màlaga, per poder accedir a les 7.32 o anar cap a la platja. Ja hem dit que l'afectació comença a partir de les 10, perquè així evitem la gent que va a les escoles, a treballar, que comencin en el que seria l'hora vall, que no hi ha tant de trànsit,
I això són unes sobres per reparar les barreres de protecció. Aquí hi ha uns talusos, estan en els dos pons i, bueno, han de reparar les biondas, col·loquen les New Jersey's... Bueno, és una fetació serà rápida, seran 4-5 horas estarà fet.
Molt bé. I parlem també, que tenim dades interessants, sobre l'ús de les dues línies urbanes a que se l'he fet, la CFU i la CF2. Sí, també amb aquest esforç que estem fent per millorar el transport públic, també a millorar la qualitat en les parades, marquesines, tenim els resultats de la CFU-CF2 de l'any 2025 i en comparació amb el 2024 s'ha crescut un 16%. Un 16% en un any és una dada molt important, no?
Estem parlant que tenim entre les dues urbanes un total de 2.370 persones usuàries al dia. I en un any estem parlant ja de més de 865.000 persones. Doncs clar, són dades molt importants i això refleteix que el servei està funcionant i va millorant a poc a poc.
La CFU és una línia urbana que va ser la primera i la CFU és una línia que es va crear després. Sí, la CFU és la primera línia urbana que tenim. És una línia urbana que fa un servei social que arriba a barris i a zones on no hi ha una altra alternativa de transport. Per això és normal que no tinguin molta demanda perquè al final va per barris que tenen poca densitat. Al final puja per la zona més alta de Poa, de Bellamar, Montmar...
són barris de baixa densitat, però donar aquest servei a la gent que no té una altra alternativa, i són les de baixa densitat, on tampoc es pot posar molt de servei, més transport, perquè tampoc es faria servir, no hi ha una demanda important. I la CF2 va venir quan van fer tota la modificació la LN95, normalment la CF2 el que fa també és el tram que feia urbà la LN95 per millorar aquesta línia, que tenia problemes de retar perquè és molt llarga la LN95,
van fer el tram urbà de la 95, pasarlo a la CF2. Llames a més amb millores, o cubrir barris amb les botigues que no tenien servei,
i s'està notant que la gent la fa servir molt i està funcionant prou bé. Per desplaçar-se en aquest cas a aquestes dues línies per als diferents barris de Castelldefels. Efectivament, per desplaçar-se entre els dos i també la intermodalitat. La parada principal és la que està a l'estació de Rodalies i tot aquest sistema intermodalitat la gent pot anar a Barcelona en tren i agafar aquestes línies que tenim parada allà per després arribar als seus domicili o per anar a la CF2 del centre de la platja igual que la CF1 o als diferents barris per diferents gestions, el que sigui, sí, sí, és la idea.
Molt bé, doncs quelcom més, Òscar? No, en principi, bueno, tenim encara una afectació pendent, que és de la ventada, que és al barri de Can Roca, hi ha uns cables que encara estan penjants que les companyies no han pogut venir a reparar-los, i això està fet ara a la CFU, està desviat pel carrer darrers, al carrer Faig, i és una afectació petitona, però bueno, encara la mantenim i esperen que ara aviat la puguin resoldre.
Molt bé, doncs, com sempre, Òscar Herrero, moltíssimes gràcies per acostar-te als estudis de la rèdia i parlar d'aquestes qüestions relacionades amb la mobilitat per als nostres carrers i les diferents afectacions que el trànsit tenen a les obres que s'hi estan realitzant. Molt bé, moltes gràcies, Gràcies. Que vagi molt bé, Òscar.
Tras sufrir un rebolino nos quedamos varados en una costa y en esta costa estaba la isla donde vive Lurritamuerto. Este es el programa de la radiodifusión mundial que te presenta el mejor panorama del rock y del pop mundial. Lurritamuerto en Radio Castelldefels cada jueves a partir de las 8 de la tarde. No te lo pierdas.
At last My love has come along My lonely days
The skies above are over And life is like a song At last The skies above are blue
My heart was wrapped up in clover The night I looked at you I found a dream That I could speak to A dream that I
Can't call my own. I found a thrill to press my cheek to. A thrill that I have never known. Oh yeah, you smile.
You smiled Oh, and then the spell was cast And here we are in heaven For you are mine
Hay momentos en que la música lo dice todo. En el poder de las cuerdas te llevamos a un viaje por los sonidos que emocionan, las guitarras que cuentan historias y las canciones que quedan grabadas en nuestros corazones.
125 aniversario del nacimiento de Ramón J. Sender, uno de los escritores españoles más importantes del siglo XX.
Hijo de padres de clase media, su madre era maestra y su padre era secretario del Ayuntamiento, pasó su infancia en pueblos aragoneses, donde su padre trabajaba. Ramón nunca consiguió sintonizar con la actitud autoritaria de su padre, como cuenta en sus memorias nebuladas Crónica del Alba. A los diez años comenzó el bachillerato como alumno libre. El capellán del convento de Santa Clara de Tauste, Monsén Joaquín, dirigió sus estudios, de los cuales se examinó en un instituto de Zaragoza.
La familia se trasladó a esa ciudad y allí cursó quinto y sexto de bachiller, pero al estallar los desórdenes estudiantiles se le echaron injustamente las culpas y le suspendieron todas las asignaturas de forma que tuvo que acabar los estudios en Alcañiz, en Teruel. Allí se mantuvo trabajando como mancebo de botica porque se había amistado con su padre.
Acabado el bachillerato, con 17 años, se traslada a Madrid solo y sin dinero, de forma que tuvo que dormir al raso en un banco del retiro durante tres meses. Se inició la literatura a esa edad, elaborando artículos y cuentos que publicaba bajo pseudónimo en el imparcial El País España Nueve La Tribuna, en el que apareció en su primer trabajo el cuento Las brujas del compromiso. Para completar esos menudos ingresos, empezó a trabajar de nuevo como mancebo de botí, que por entonces se matriculó en Filosofías y Letras en Madrid,
pero no pudo sostener esa rutina y abandonó los estudios para formarse por su cuenta, leyendo borradamente en las bibliotecas y comprando libros cuando podía.
Al cumplir los 21 años tuvo que ingresar en el ejército donde pasó de soldado a cabo o de cabo o de sargento suboficial y de suboficial al fere de complemento en la Guerra del Rif entre 1922 y 1924. Su novela Iman se basaba en la Guerra de Marruecos y se tradujo a Beresluenguas. La obtención del Premio Nacional de Literatura en 1935 por Mr. Witt en el Cantón supuso su consagración literaria.
Cofundador el 11 de febrero de 1933 de la Asociación de Amigos de la Unión Soviética junto a otros intelectuales como Jacinto Benavente, Pío Baroja, Manuel Machado, Federico García Lorca y políticos como el socialista Félix Gordón Ordaz. Eran tiempos sin que la derecha política sostenía un tono condenatorio en relación con los relatos sobre las conquistas y los problemas del socialismo en la Unión Soviética.
En 1935 publicó, durante los meses de agosto y septiembre y octubre, una revista llamada Tensor de Información Literaria. La Guerra Civil lo sorprende veraneando con su mujer, Amparo Barallón, y sus dos hijos, Ramón de dos años y Andrea, de seis meses, en San Rafael, pueblo segoviano en la sierra del Guadarrama.
Al ocupar los insurgentes esta zona deciden separarse. Su mujer e hijos van a Zamora con la familia de ella y él atraviesa arriesgadamente el frente y se incorpora como soldado a una columna republicana que llegaba de Madrid a la sierra de Guadarrama. En el mes de octubre fusilan a su mujer en Zamora, siendo el suboficial de infantería, aunque Sender no tuvo noticia de ello hasta dos meses después.
Poco después mantuvo una relación con Elizabeth Southon, con quien tuvo un hijo en 1937 y a la que terminó abandonando. Su hermano Manuel Sender había sido fusilado en Huesca por los sublevados.
Al quedar sus hijos desamparados en zona franquista ya en 1937 pasa a Francia y los recupera en Bayona por medio de la Cruz Roja Internacional. Allí los deja al amparo de dos muchachas aragoneses y marcha a Barcelona pidiendo que le enviaran al frente de Aragón en el río Segre con las tropas anarquistas de la Confederación Nacional del Trabajo. Pero los comunistas se llaman peleados con los sindicalistas y desconfiaban de Sender de forma que no se les permitió. Música
En cualquier caso, Sender se aparta del ejército después, marcha a Barcelona y desde allí consigue viajar a Francia y estar dos meses con sus hijos. Tras pasar por un campo de concentración, llega en 1939 a Nueva York y confía a sus dos hijos al matrimonio West. Él marcha solo a México, donde funde y dirige ediciones Quetzal. En esta editorial publica varias novelas suyas. En 1942 vuelve a Estados Unidos con una beca a Guggenheim.
Primero estuvo en Santa Fe, Nuevo México, y colaboró en un proyecto de investigación hispano-interamericana de la Universidad de Nuevo México, en Las Vegas.
Durante el curso académico del 43-44 da clases en las universidades de Denver, Colorado y Harvard y en el 44-45 enseñó literatura española en el Hammers College de Massachusetts. Los dos años siguientes los pasa en Nueva York con sus hijos. En 1946...
Se naturaliza estadounidense y en septiembre de 1947 tomó posesión en la Catedral de Literatura Española de la Universidad del Nuevo México en Alburquerque. También impartió cursos de verano en otras universidades y en septiembre del 63 marcha a Alburquerque pero vuelve a la enseñanza en la Universidad de California del Sur en San Diego.
Durante su estancia en Estados Unidos, padece entre 1950 y 1954 la caza de brujas con las que el senador ultraderechista Joseph McCarthy quiso limpiar de rojos el país. Ramón J. Sender se vio forzado a firmar un furibundo manifiesto anticomunista para no perder su empleo en la Universidad de San Diego.
Sobre esta última época de su vida es reveladora la activa correspondencia que intercambió con la escritora Carmen Laforet, a quien conoció cuando ella viajó a los Estados Unidos en 1965. En esta etapa su producción literaria aumenta considerablemente. Convertido en apolítico para no ser depurado por McCarthy, dirá Laforet, solo guardo rencor a ese César Pequeñito. Le concedieron el Premio Planeta en la vida de Ignacio Morel
En el 69, en marzo del 74, una vez que se levantó la prohibición a sus obras, vuelve a España y declara su intención de volver de nuevo para fijar ya su residencia en su país natal. En 1980 solicita desde San Diego recuperar la nacionalidad española y renunciar a la nacionalidad estadounidense. Moriría dos años después, en Estados Unidos, en 1982.
Sus primeras novelas sostienen ideologías revolucionarias y constituyen reportajes del agitado medio social, como Imán, novela sobre la guerra de Marruecos, Orden público, novela de la cárcel, Siete domingos rojos basada en la historia del movimiento anarquista español, Viaje a la aldea del crimen sobre la represión gubernamental contra los jornaleros libertarios de Casas Viejas y Mr. Witt en el Cantón sobre el movimiento cantonalista de Cartagena, acaudillado por Roque García, por la que recibió el Premio Nacional de Literatura.
De esa primera etapa de su obra también es El verbo se hizo sexo, Santa Teresa de Jesús, una biografía novelada sobre la Santa Abulense donde expone sus ideas políticas y critica abiertamente la narrativa de la hispanidad. Un primer ciclo previo a la Guerra Civil Española donde Sener se muestra como un escritor combativo que goza de una posición reconocida como articulista, cuentista y redactor. Al tema de la Guerra Civil dedicó obras como Contraataque, El rey y la reina, los cinco libros de Ariadna y Requiem por un campesino español.
primero impreso como Mosè Millán en el 53 y luego con el título definitivo en 1960, así como las últimas tres novelas de su enealogía crónica del alba, que es también ya en conjunto una novela autobiográfica, y Bildung Roman, una novela de aprendizaje, que describe la infancia, adolescencia y compromiso de un muchacho que posee el nombre de José Garcés.
Los nueve libros se agrupan en tres tomos de tres novelas cortas cada una, Crónica del Alba, Hipócrifo Violento, La Quinta Julieta, El Mancíbalos Héroes, La Onza de Oro, Los Niveles del Existir y Los Términos del Presagio, La Orilla, Donde los Locos Sonríen y La Vida Comienza Ahora.
El primer tomo de la genealogía comienza con la novela homónima Crónica del Alba. El primer tomo comprende la infancia del protagonista José Garcés en un pueblo aragonés de la España de la Prerreguerra, donde conoce al gran amor de su vida, Valentina. Amor que estorban, como pueden, los padres de ella, de estrechos criterios burgueses, pero que el chaval encuentra la manera de proseguir por medio de palomas mensajeras y mensajes de banderas.
El autor se acerca a veces al realismo mágico al describir una excursión al castillo de Sancho Abarca. La publicación del tomo 1 fue rechazada el 5 de mayo de 1956 por la censura franquista. En el segundo libro, el chico se encuentra interno en un colegio de jesuitas donde se trabaja amistad con el hermano Lego, un hombre cordial que cultiva cierta vanidad en su pasatiempo preferido en la escultura. Ahora el punto de vista es el de un adolescente enamorado.
Pepe se encuentra con la religión y descubre lo importante que es. Después regresa a casa de sus padres en Zaragoza, empieza a trabajar como mancebo de botica y, a pesar de seguir enamorado de Valentina, tiene una relación con una chica proletaria y descubre las injusticias sociales y el sindicalismo. Más tarde se verá envuelto en la guerra civil. La obra fue llevada al cine y la televisión y también posee contenidos biográficos en la novela Monte Odino.
Ramón J. Sender se orientó después hacia la novela histórica y la autobiografía. Fuera de las ya mencionadas obras sobre la guerra civil, unas veces cultivó los temas americanos, como Pitalamio del Prieto Trinidad, y otras la novela histórica, como la aventura equinocial de López de Aguirre, Bizancio, sobre la expedición de los almogábares mercenarios de Roger de Flor al Imperio Bizantino,
de Andrónico II, paleólogo en plena Edad Media, Carlos Lurrec sobre el reinado de Carlos II de España o el bandido adolescente sobre la historia del forajido Billy el Niño y su capturador Pat Garrel. En el 77 escribe el mechudo y la llorona.
Otras de sus obras son El verdugo afable, En la vida de Ignacio Morel, por el que ganó el Premio Planeta en 1969, y La tesis de Nancy, novela humorística, cuya comicidad deriva del contraste entre la mentalidad de costumbres estadounidenses y la mentalidad de costumbres castigas españolas, y que dado su éxito, el autor decidió continuar con Nancy, doctora en gitanería,
«Nancy y el vato loco». También cultivó el relato corto que reunió las colecciones «Mexi, Cajolt, la llave», novelas ejemplares de Cibola, «Cablerizas altas, las gallinas de Cervantes» y otras narraciones parabólicas. Otras novelas de Ramón J. Sender fueron «El extraño, señor Potinos» y otras narraciones americanas, novelas del otro jueves y relatos fronterizos.
En el año 2023, Amarillo Editora publicó su novela Nocturno de los 14, tras décadas descatalogada. Los aniversarios del 2026.
Al capvespre, música per somiar. Em permets que t'acompanya el Viral a nit? Si em deixes acompanyar-te, escoltarem junts música dient per al capvespre.
Hasta aquí Castelldefels. Mañana volvemos con más contenidos, con más cosas de Castelldefels, of course, por supuesto. Te dejo ahora en las manos de Estefanía González, quien con el informativo te explica las noticias más destacadas de Castelldefels hoy. Saludos de Miguel Navarro y Ana López. Hasta mañana.