Castelldefels, avui. Bon dia, repassem ara els titulars locals d'actualitat al butlletí Castelldefels, avui. Entra en vigor l'horari d'estiu de la zona verda d'aparcament. Des de l'1 d'abril, la zona d'aparcament gratuït per a veïns i veïnes de la ciutat estarà en funcionament tots els dies de la setmana.
La ciutat celebra aquest divendres, demà, el Dia Mundial del Teatre. Enguany es fa la lectura del Manifest de la Jornada i activitats al Teatre Plaza, amb píndoles teatrals, amb les escoles i companyies d'arts escèniques de Castelldefels. L'acceleradora On Startup Castelldefels, tot un èxit de convocatòria, amb una sessió de presentació dels 30 projectes seleccionats aquest dimarts 31 de març al CIEC de Castelldefels, l'edifici lògic.
Tornem d'aquí una hora amb el torn de l'informatiu local, amb totes les notícies en detall, la Castelldefels. Fins aviat. Castelldefels, avui.
Si fem un bon ús dels contenidors, si respectem els parcs i jardins, si recollim els excrements dels gossos, si mantenim neta la ciutat, millorem la convivència. Ajuntament de Castelldefels. Si millorem la convivència, tothom guanya. El que et mou cada dia, ara et mou encara més. Més plans, més escomptes, més oportunitats.
Amb el nou Carnet Jova de Castelldefels gaudeix d'avantatges a la teva ciutat i propostes que t'acompanyen en el teu dia a dia. Fes-te'l ara a carnetjova.cat, a CaixaBanc o Imagen i mou-te amb tot el que t'impulsa. Carnet Jova, tot el que et mou. Ajuntament de Castelldefels, Consell Comarcal del Baix Obregat, Generalitat de Catalunya.
A Catalunya, més de 163.000 famílies no poden assumir el cos d'una vivenda. Per això, a la Fundació Hàbitat 3 convertim pisos buits en habitatges de lloguer social. Si tens un pis buit, te'l lloguem amb totes les garanties i junts facilitem un allar a una persona que no en té. Obrim portes. Fundació Hàbitat 3.
Renault.
Coneixes Clio des de fa 35 anys, però sabies que també ha estat la musa de la història des del principi dels temps? Avui a Renault estan a punt d'escriure en un nou capítol. Una nova motorització Full Hybrid T-Tec autorecargable de 160 cavalls. Open Air Link amb dues pantalles de veu polsades. Google integrat amb més de 100 apps i fins a 29 sistemes avançats d'assistència a la conducció. Descobreix el nou Clio. T'esperem a la Gret Auto, el teu concessionari Renault a Castelldefels.
Ràdio Castelldefels. 40 anys fent ràdio per a Castelldefels.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat. Juguem a pala grega, esquivant passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala del costat dorm una estona ara que bufa de mar. Així estirada se't veu espectacular. Llarga i blanqueta a la sorra llegint intrigues vaticanes. De final inesperat és abusiva, tanta calor.
i tot es taller és per tal que em treu el mar. El mar, el mar. El mar, el mar. El mar, el mar. El mar.
Així doncs si un dia vents i passes per aquí i si malgrat la feina et trobem un matí no em perdonaria mai, no et podria sumir no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny d'aquí a l'altra banda del món i amb xiringuit un quatre pins al fons tu i jo asseguts a la barra d'un bar sona bona música i som davant el mar a mar
Així som, al magazín de Radio Castelldefels.
Hace una semana que nos dejaba Ramón Llosa, el fotógrafo de Castelldefels, posiblemente el profesional que tiene el archivo fotográfico más extenso y abundante de la ciudad. Bien, pues Ramón era conocido por muchas personas anónimas, muchos ciudadanos, ciudadanas,
de Castelldefels, pero también por aquellas personas que compartían sus inquietudes culturales o solidarias. Algunas de ellas han querido recordar en este espacio que podéis escuchar ahora aquellas anécdotas o aquellas vivencias que tuvieron con él a lo largo de la vida que compartimos en Castelldefels con Ramón Llosa.
Bon dia, Ramon. Bon dia, Glòria. Avui és un dia de molta tristesa perquè encara te tenim molt dintre. Te recordem el somriure, les teves paraules, la teva imatge. Continua en la nostra cosa, en la nostra mente, en el nostre record.
Tots els grups del poble, totes les associacions, tota la ciutadania de Castelldefels, te farem molta falta, Ramon. Eres una de les nostres imatges més vives, més compromeses, més agradables, més amables que hem tingut al llarg de la vida aquí a Castelldefels.
Jo volia recordar una de les anècdotes amb tu. Tinc moltes, com a tothom, però sempre quan anava a les manifestacions, sobretot les del 8 de març,
I les del 26 de novembre sempre vaciàvem la nuca a la meva gossa. I tu la saludaves sempre amb molt, amb molt de carinyo. I ella t'estimava molt també. I quan va morir em vas dir, no la oblidarem mai, mai aquesta gossa, perquè a més la teva germana tenia una altra.
I em deia sempre que era realment la viva imatge de com les persones ens poden comunicar amb altres vius també. I la Nuka era la teva amiga i la meva, no ho sé, la meva companya de vida. Gràcies, Ramon, per estar tan present, per haver-nos donat tant d'ajut i tanta alegria i ganes de viure.
Una abraçada molt forta, i on siguis, t'estimem, t'estimo molt. Adeu, Ramon.
Doncs bueno, el gran mestre Ramon Jossa, molts anys compartint events aquí a Castelldefels, i sempre recordo des del primer dia, ell es tenia que col·locar, ell tenia la seva posició, la seva càmera, buscava el seu moment, i ell sempre em deia, escolta, escolta, et molesto, i jo sempre li deia el mateix, Ramon, tu posa't on tinguis que posar-te, jo m'adapto a tu, tio, tu tranquil, tu primer...
L'important és que tu puguis treure la teva foto, jo ja m'adapto. I és així, aquest ha sigut el record més entrenable que tinc de l'amistat i de la relació del Ramon amb tots aquests anys. Realment és una persona que trobarem molt a faltar i que les seves fotografies seran un patrimoni històric de la nostra ciutat. Són més de 40 anys retratant.
el que és el dia a dia, els events, la gent del nostre poble. I Ramon, et trobarem a faltar. Gràcies per tot, tio. Ens veiem. Bueno, en primer lloc, ¿qué decir de cosa que no hayamos dicho ya a todas las personas que lo hemos tratado?
Él es una buena persona, una persona que defendía todo lo indefendible. Sencillo, reivindicativo, en todas las manis estaba. Con las primeras que íbamos a Barcelona, yo pensaba que si estaba él eran legales, eran otros tiempos. Fuimos por el agua para conseguir el primer instituto, el no a la guerra. En todas estaba Josa.
Fue nuestro fotógrafo del pueblo, el del mar, el del castillo, el de las fiestas, el de las fiestas de los colegios en el plaza, en las obras de teatro, en las comidas en el castillo que organizaba Casa Charrua, en el 8 de marzo con las mujeres. Te vamos a echar de menos. Descansa en paz y un abrazo a sus familiares. Se ha ido un hombre bueno.
que merece ser recordado para siempre.
Yo de Ramón tengo muchos recuerdos, de hecho fue una de las primeras personas que conocí cuando llegué a Castelldefels. Indudablemente mi relación con él fue una relación de imagen, de fotografía y de vídeo. Él hacía la imagen de algunos eventos y yo le acompañaba y grababa en vídeo lo que estábamos intentando registrar y recordar.
Però, sobretot, el que va ser una costumbre durant el temps, va ser que compartíem jurado de fotografia en els concursos que s'hacien de Sant Jordi i del Parc del Garraf. Solíem ser Ramon, jo, perdó per posar-me delante,
i alguno més, i entre tots decidíem els ganadors. I a pesar de tenir criteris molt diversos i diferents, sensibilitats i gustos molt diferents, sempre ens solíem posar d'acord. Sempre. Al final sempre hi havia un intent i sempre arribàvem a un punt d'edat entre uns i altres.
Y él era, cuando había una imagen que le agradaba, era un verdadero guerrero defendiendo aquella foto que le había gustado tanto y que pensaba que se merecía un premio. Incluso llegamos a premiar fotografías que a nosotros nos gustaban un poco, pero que a él le parecían maravillosas. Al final le pillamos el tranquillo y sabíamos qué fotos le gustaba a Ramón. Y cuando la veíamos decíamos, ya verás esta...
aquesta li va a gustar a Ramón, aquesta la va a enganchar. Efectivamente, li gustava el minimalista, els detalls, el que estava molt ben organitzat, valorava molt la composició, el color, les textures, i sobretot valorava la intencionalitat, que era una cosa que a mi ensenyó ell, no? Descubrir en una fotografia
la intencionalidad del autor. Imágenes en las que se notaba que el fotógrafo quería conseguir eso o perseguía un objetivo o había querido transmitir algo. Esa intencionalidad que él de manera tan efusiva ponía en sus imágenes, incluso en las más sencillas, las buscaba también en las fotografías que tenía que valorar y cuando la encontraba las defendía a capa y espada.
No sé, mil historias, pero para mí Ramón siempre será el amigo con el que compartíamos imágenes.
Soy Alfonso López Borgoñóz y he trabajado durante esos 40 años en el Ayuntamiento de Castelldefels. La verdad es que quizás lo tendría que haber preparado un poco más, quizás lo tendría que haber meditado un poco, este comentario sobre mi relación con Ramón, con Ramón Llosa, a lo largo de casi 40 años, desde que inicié mi andadura en el Ayuntamiento de Castelldefels,
en el Casal de Cultura, organizando, ayudando, mejor dicho, a organizar las fiestas populares que se hacienden en la ciudad y viéndolo ya él ya en aquel tiempo, a él ya Gloria, viéndolos en aquel tiempo en todos los actos, en todas las actividades, siempre presentes con su cámara, siempre presente con su sonrisa y siempre presente
Ramón y Gloria también con su saber estar, con su simpatía y con sus ganas de ser personas agradables y dar apoyo. La verdad es que he estado meditando qué tipo de anécdotas podía explicar, pero la verdad es que tengo poca memoria de momentos. Con él he estado meditando
en muchas cosas, me acuerdo, me acompañó incluso a Barcelona en un acto, para la presentación con Carlos Martínez Villarejo, para la presentación de una denuncia a la Unión Europea por el trato dado a las personas refugiadas en 2016, y me acuerdo en aquel momento...
que vimos entrar a Joan Manuel Serrat, que se unió al acto para darle apoyo, y que Joan Manuel Serrat vino hasta Ramón y le saludó. Luego Ramón me explicó que sí, que su familia, su hermana, que había muerto hacía relativamente poco, era bastante amiga de Joan Manuel y que ambos habían coincidido muchas veces en actividades.
Y era ese sentido de nunca darse importancia, de siempre estar en todo.
Me acuerdo que desde el principio ya intentó siempre animarme a colaborar en plataformas, en grupos, en temas solidarios. La verdad es que siempre fue muy cómodo, absolutamente cómodo, el estar con él. Él siempre era la perspectiva optimista. Además hacía una gran parte del trabajo. Nunca, jamás trataba de tener ningún tipo de...
de presencia por encima de nadie absolutamente. Nunca trataba en absoluto de ocultar ni de ser más grande que nadie ni hacer nada.
Simplemente intentaba colaborar, que se hicieran actividades y bueno, con él coincidí en muchos grupos, como la plataforma de Castelldefels con las personas refugiadas, por ejemplo, y me acuerdo ese buen ánimo que siempre tuvo para intentar eso, acercar la voz a estas personas refugiadas y tratar de alguna manera de colaborar en todos los eventos.
Creo que, bueno, la verdad es que han sido 40 años los de esta relación que he tenido con Ramón, 40 años muy intensos, 40 años de un cariño enorme, de vender en estos últimos años sus calendarios que últimamente se estaban volviendo muy complicados de vender y que, bueno, yo se lo comentaba a él, pero que él pese a todo me comentaba, bueno, al final saco dinero, ese dinero va a Open Arms,
Quiero decirte que todo este esfuerzo sirve para algo, porque sirve para salvar vidas en el mar y que básicamente estoy de acuerdo. Se ha muerto un buen hombre, una persona. Los ateos nunca decimos hasta luego, no queremos que haya un luego, pero también jamás decimos adiós.
Porque sabemos que su presencia aquí en Castelldefels, su presencia siempre, va a estar en todas partes, en cada esquina, en cada calle, en cada acto, en cada actividad. Y siempre que haya una persona en una situación de vulnerabilidad o de protección, sabemos que si estuviera Ramón, ya nos estaría animando a todos a tratar de trabajar un poco por sus derechos. Y eso creo que es todo lo que puedo decir sobre él.
Fins demà!
Hola, sóc la Lourdes Carreras. Aquests dies m'hem recordat molt dels viatges de germanament que fèiem a l'Havana Vieja. En Ramon i la Glòria van participar en tots ells com altres ciutadans que s'apuntaven al viatge i que volien participar d'aquell intercanvi i, a més, també aprofitava per fer fotos que ens servien després per fer exposicions, cartells, etcètera.
Recordo en un d'aquests viatges un moment molt especial perquè estàvem al Memorial José Martí, a la Plaza de la Revolución, que és impressionant i té una torre de gran alçada. I ella em diu, ostres, que bé que estaria molt xulo tenir fotos des de dalt. I jo, sí, sí, estaria molt bé, però clar, com has de pujar allà dalt, no?
I aquestes coses màgiques que sorgien, que jo sempre he dit, no?, entre la seva, no sé, la seva passió, la meva, els dos cervells allà avui, en resum, que vam acabar demanant permís
Jo vaig fer les trucades necessàries com a representant del grup, de l'Ajuntament. Ens van donar permís, vam pujar, va fer unes fotos extraordinàries de les vistes de tota l'Havana. I la veritat és que recordo aquell moment com un d'aquells moments especials en què convergien els nostres caps. Van ser molts d'aquests moments, però aquest el recordo de manera especial.
Hola Ramón, soc la Antonia. ¿Qué voy a decir de ti si para mí has sido la persona más entrañable que he conocido? Porque tengo tanto que agradecerte que no sabría cómo explicarlo. Cada vez que te veía, yo corría para participar en alguna reivindicación, como el Día de la Mujer, como cuando íbamos de lila con un cartelito...
para reivindicar y salir en la voz. Si estabas en algún stand de la voz, pues con el marco de la revista, también me hacía fotos. Sabes tú que me gustaban mucho las fotos. Yo soy muy fotogénica o que me gusta mucho la fotografía.
Has fotografiado el día de nuestro 25 aniversario del bar Autostock y nuestra jubilación. Tengo la gran suerte de tener un álbum de fotos, de tus fotos, recopiladas, pues que ahora las miro y te veo a mi lado.
Cuando Candela nos entregó la placa del aniversario de los 25 años, tú le dijiste a mi marido, levántala para arriba y como señal de victoria. Y bueno, él lo hizo y cuando la veo ahora me hace mucha ilusión.
También nos hacías, cuando la sardinada, pues nos hacías salir a todos de nuestros puestos para plasmar la foto y ponerla en la voz. Y decías, a la de una, a la de dos y a la de tres. Y todos levantábamos la mano para arriba de victoria. Y bueno, nos reíamos porque la repetías si no salía bien.
Un día de Ramos, recuerdo, te fotografié aquí delante. Yo estaba en la puerta de la biblioteca y tú estabas solo en la calle esperando a la borriquilla. Y bueno, estabas tú solo con la cámara y te la hice y te la mandé, como tú hacías conmigo.
Y nada, pues eso que te voy a decir, siempre hacías las fotos con tanto cariño, con esa mirada tan dulce que me plasmabas perfecta, porque tenías esa gracia para acoger, esa instantánea que tú tenías para toda la gente.
Tú, Ramón, eras una muy buena gente. Todos te queríamos. Eres una persona entrañable porque tenías ese don de calidez, de ternura. Recuerdo una anécdota en el mercadillo cuando vendías los calendarios. Yo siempre te compraba uno cada año.
Y bueno, pues un año cogí cuatro para regalar a mis hermanos, que dije, digo, mira, este año les voy a regalar un calendario para cada uno, porque como era solidario, pues colaboré.
Una señora que pasó por allí te pidió uno, Ramón. Dijo, son 5 euros. Y la señora dijo, pues a ella le has dado 4. Dice, sí, pero ella me ha dado 20 euros. Entonces valían 5 euros.
Pues la señora no se lo llevó porque no quiso pagar 5 euros. Y nos miramos, tú y yo, Ramón, y dijimos, ¿cómo es la gente? Tú regalas algo y te lo quitan de las manos, pero le pides 5 euros y ya ni se lo llevan.
La gente es como es y lo que regalas se lo llevan, pero lo que cuesta dinero mucha gente no quiere. Y menos cuando es colaborar para una fundación, como tú hacías.
También te recuerdo porque me encantaba tu forma de vestir, tu estilo de John Lennon, porque yo de jovencita tenía buenos recuerdos de John Lennon, porque la primera canción que bailé con mi novio, que hoy es mi marido,
Pues la bailé en la discoteca Frampi, de aquí de Castellefell, porque yo nací aquí en el pueblo.
Y bueno, la bailé agarradito con él porque era la época de Franco, de cuando la dictadura, que no se podía poner la tele, no se podía poner radio y empezaron las discotecas a poner ya música, pero lenta.
Y la primera que pusieron fue la de Imagine. Entonces la bailé con mi marido. Y bueno, se me quedó muy grabada, muy grabada. Pero es que ahora se me ha grabado ya dos veces. Porque se me grabó con él y ahora se me ha grabado contigo. Porque la escuché el día que te fuiste. ¿Y qué voy a decir de ti? Si eres la mejor persona...
tenías una mirada entrañable, eras maravilloso. Yo creo que no tengo palabras para definirte como persona, porque para mí has sido una persona con una mirada tan bonita y tan cariñosa que siempre te he tenido el fotógrafo mejor de Castelldefels, nuestro fotógrafo.
Y nada más. Te quiero mucho. Que allí desde el cielo hagas muchas fotos a todos los que estén por allí y que no dejes nunca la fotografía. Te quiero mucho y tu amiga Antonia, con mucho cariño, te dedico estas palabras.
Un altre moment que també em ve al cap, quan penso en ell, és totes les coses que hem arribat a fer al voltant del no a la guerra, el 2003, van ser moltes, moltes, moltes, moltes, i em ve al cap, sobretot el moment de la gran manifestació, ara no em surt la paraula com es diu,
la cadena humana que vam fer a la platja i que jo organitzava i tècnicament coordinava i ell anava donant indicacions per poder fer fotos i va fer unes fotos molt boniques. Està clar que els meus records estan lligats a la solidaritat, a la pau, per sempre amb el Ramon Llosa. ...
Hola, mi nombre es Paco Ávila, trabajo en Cultura del Ayuntamiento de Castellefels y me han comentado que si explica alguna anécdota divertida que me haya pasado en mi carrera profesional con Ramón Llosa. Tengo muchas, pero recuerdo especialmente una. Hace muchos años, a través del Greg y de Javier Clemente, se hizo un libro que eran las pinturas de Serra Santa en la Iglesia de Santa María de aquí del centro. Entonces, había que hacer unas fotos...
de las diferentes pinturas que había en la iglesia y todas estaban en el techo. Entonces la única solución que teníamos para poder subir allá arriba fue meter una grúa, una grúa elevadora, dentro de la iglesia. Entonces estábamos Javier Clemente, Ramón y yo subidos en la cesta, subiendo la grúa para hacer una...
una foto y entonces empezó a hacer fotos Ramón por allí y me acuerdo que en un momento en que se me acerca me dice Paco yo creo que esto hasta ahora es lo más difícil que he hecho y lo más surrealista que he hecho ha sido meter una iglesia una grúa en una iglesia para hacer fotos bueno al final las fotos se hicieron el libro salió es una edición muy muy divertida
Es una edad muy divertida de un libro que hizo el Greg sobre la pintura de Serra Santa. Tengo algunas otras de habernos de fiestas mayores o de actividades culturales que hemos hecho, muchas, y Ramón siempre estaba allí. Para mí la verdad es que Ramón representó mucho para nosotros porque nos ayudó mucho en la gran cantidad de movidas que hemos hecho en todos estos años en Cultura y Fiestas del Ayuntamiento.
Y es una pequeña forma de recordar a Ramón. Gracias.
Trobarem a faltar el teu somriure, el teu cel sempre serà castell de fels. Ves pel món fins que aconsegueixis vendre el calendar i el mateix jo n'imagine.
Amic Ramon, el Miqui i Sense Mons, et donen les gràcies per tot. Ens veiem ben aviat. Bueno, yo soy Matilde Bass y me he adherido a la idea de contar anécdotas sobre Ramon Llosa. La primera es personal.
Yo llegué a Casteldefere en el año 78 y quería vivir en un lugar donde hubiera playa. Y la primera imagen que recibí paseando por el paseo marítimo fue ver a un señor con el peno cano al aire, las jafitas Lennon, en bicicleta por medio del paseo y seguido de un perro blanco y negro que después me enteré que se llamaba Trosco.
Y esa es la primera idea y la primera vez que yo tengo que vi a Ramón y la primera imagen mía de Casteldefel. Y la segunda cosa que quería contar es cuando las donas, en un carnaval, decidimos vestirnos de Ramón Llosa, pensando que era un ícono del pueblo y un hombre que nos había ayudado muchísimo. En aquel momento fue...
reconocer y jugar un poco con aquello del carnaval, lo alegre del carnaval y lo representativo. Ahora es el homenaje que quedó pendiente y el homenaje que quedó hecho en aquel momento para Ramón. Gracias.
Hola, soy Ana López y, bueno, yo no tengo una anécdota en particular referente a Ramón Llosa porque nos conocimos desde hace tantos años y hemos pasado profesionalmente tantos momentos juntos que me cuesta encontrar.
Siempre lo he reconocido como un gran fotógrafo, que era un hombre que ha estado en absolutamente todas las actividades de Castelldefels, tanto institucionales como aquellas que han organizado las entidades.
Y un hombre que sabía mirar, que sabía qué es lo que había que hacer para tomar el mejor ángulo, la mejor posición para conseguir la mejor fotografía. Recuerdo que si tenía que hacer una fotografía desde un ángulo especial, pues claro, a veces se tenía que subir en una escalera y alguna vez sí que se la había dejado por ahí. O cuando hacía fotos de grupo, era un poco el director de orquestal que le decía a la gente qué es lo que tenía que hacer
para salir la foto y a veces las fotos de grupo no son fáciles porque a veces se juntan 20, 25, 30 o 40 personas y claro, tienen que salir todas y debes procurar que todas estén mirando a la cámara. En fin, que era un hombre que me he acostumbrado a tratar con estas complejidades
profundamente artesano, amante de su oficio y yo creo una cosa muy buena para un fotógrafo de prestigio y un buen fotógrafo o fotógrafa que es la paciencia y esperar a que sea el momento para tirar una buena foto así como saber mirar aquel ángulo que no es donde miramos todos sino el que cree que va a...
dar una expresión mejor de lo que está pasando. A veces las cosas no son lo que parecen o son convencionales y ahí está la mirada de los profesionales de la fotografía para hacernos ver más allá, ya sea cuando está fotografiando a una persona que a un objeto o también a un paisaje y eso Ramón evidentemente lo sabía hacer muy bien, sabía hacer excelentes retratos
Bona nit.
el detalle a lo mejor de esa fiesta que los demás no veíamos porque la estábamos disfrutando. Es como observar la tierra desde el cielo y obtener una óptica diferente y eso lo sabía hacer muy bien y como es una persona muy simpática pues se granjeaba enseguida a la gente y entonces era mucho mejor tanto para el objeto de la fotografía como para él obtener un buen resultado con esa foto.
Han sido muchos días, muchas actividades en las que, como digo, hemos coincidido profesionalmente y yo me quedo con su recuerdo, con su sonrisa, con su gran labor detrás de la cámara y con el amigo. Get up, stand up, stand up for your eyes, get up, stand up, don't give up the fight, don't give it up, get up.
Ràdio a la carta i ràdio online. Castelldefels, a través del nostre web, radiocastelldefels.org. Així som. El magazine de ràdio Castelldefels.
You said your phone was broken, just forgot to charge it All outfit you're wearing, God, I hope it's ironic Did you just say you're finished, didn't know we started It's all just so familiar, baby, what do you call it? Stupid Or is it Slow Maybe it's Useless But there's a cue to work for it
I know.
Fins demà!
Des del Concessi de Turisme del Baix Llobregat, s'endega la nova campanya Carxofa, baix als restaurants Sabors de l'Horta. 32 restaurants i col·lectius de Sabors de l'Horta del Baix Llobregat participen en la segona edició d'aquesta campanya. Durant el mes de març, la Carxofa torna a ser protagonista a les taules de la nostra comarca amb una nova edició d'aquesta campanya que es durà a terme fins al 31 de març. Parlem del tema Carxofa.
amb el conseller de Turisme del Consorci de Turisme d'Alba Llobregat, del Consell Comarcal, Javier González, què tal? Molt bon dia, senyor González. Hola, bon dia. Amb el qual parlem molt sovint, eh? Molt sovint. Jo content de parlar amb vosaltres. Moltes gràcies per totes les iniciatives que feu a la comarca i en la qual participen també Castelldefels i en aquest cas els 32 hostebrans. Crec que hi ha alguns de Castelldefels que participen en aquesta campanya en Ver la Carxofa, no?
Sí, doncs mira, si et sembla, comentem una mica la campanya i també li podem dir a la gent aquí a Castelldefels on pot gaudir d'aquesta campanya. La veritat és que tenim la sort que tenim aquí al Parc Agrari i amb el Consorci del Parc Agrari i el propi Consorci de Turisme, en aquesta segona edició hem volgut recuperar les bondats d'un producte tan bo com és la nostra carxofa, que a més a més és quasi emblemàtica del nostre territori i és temporada,
I la gràcia és que tots aquests restaurants que estan adherits als llells sabors de l'Horta, que vol dir que treballen amb un producte de proximitat, de quilòmetre zero, que tenen un compromís amb els productors i compren el producte, diguéssim, d'aquí del consorci, ens podem tenir la tranquil·litat, nosaltres que anem a gaudir a la taula, de poder tenir aquest producte cuinat pels nostres restauradors, que n'hi ha molts, de fet...
dels 37 restaurants que estan al Sabost d'Hort, els 32 participen, i només amb el fet de fer una reserva prèvia i descarregant-te un cupó, doncs pots tenir, diguéssim, que et facin un aperitiu juntament amb allò que degustaràs en el restaurant. I en aquests quatre restaurants que teniu a Castelldefels són el Sol Raig i Tiburon, el restaurant Andalucía, el Pèndolo i el Tiburon Beach Club, que són els quatre equip que teniu,
que pugueu gaudir la carxofa i també saber que aquests restauradors treballen amb el producte de proximitat del parc agrari.
Doncs ha d'aprofitar, evidentment, que ara, com deia, estem en la temporada de la calxofa, una verdura supersaludable, també. I la qual, jo diria que es pot combinar amb molts plats. És una verdura molt polièdrica. Bé, es pot cuinar amb marís, amb peix, amb carn, amb altres verdures...
La veritat és que, com que a mi m'encanta, m'agrada molt la carxofa i a mi ja m'agrada faltajar amb un bon arròs, per exemple, que segurament dintre d'aquestes verduretas que van amb l'arròs hi ha qui li posa, jo per exemple li poso, però és el que tu dius, quan vas als restaurants de sabors de l'horta i veus com t'han cuinat aquest aperitiu, doncs la veritat és que cada restaurador té la seva recepta i te trobes, doncs,
receptes molt curioses, que com si fos una tapeta la pots degustar, i a més a més el producte que és molt nostre, n'hi ha d'altres, perquè de la comarca també tenim els espàrrecs, tenim els xerri, però aquest mes del març és quan aquesta campanya està dient i la gent pot degustar-la, toca carxofa, i molt contents perquè per poder participar és molt fàcil, la gent només s'ha de connectar a la web de turisme.com, carxofa baix,
és com es diu aquesta campanya, i facilita les seves dades, es baixa el cupó, i amb aquest cupó, quan el presenta en el restaurant que vol anar, d'aquests que estan adherits als segils sabors a l'horta, doncs només ha de dir, escolta, que vaig amb tantes persones i que, escolta, que porto el cupó aquest del carxofabaix que vull fer la degustació. Llavors, en aquell restaurant, doncs els prepararan com a aperitiu abans de menjar res,
d'aquesta etapa de carxofa. I a més a més, participaran en un sorteig. Això també és molt important i molt interessant per la gent que vulgui aderir-se la campanya. I és que, només pel fet d'haver facilitat el seu nom i d'haver s'ha baixat el cupó, que li dóna dret a degustar aquesta carxofa en qualsevol dels 32 restaurants que han participat, també participaran en el sorteig d'una experiència gastronòmica. Què vol dir això? Doncs que el dia 12 d'abril...
si t'ha tocat, i és un afortunat, perquè se sortejaran deu experiències, només pel fet d'haver treballat el cupó, podràs anar amb un acompanyant a degustar en un restaurant de manera gratuïta a l'Àpaz, però, a més a més, el diumenge 12 d'abril podràs visitar una explotació del Parc Agrari, perquè veigis com es conrea el producte de la terra, com l'agafen, com el cuiden, fins que t'arriba a la taula. Aleshores, allà, com he de dir, en directe,
a l'hort que tenim aquí al Baix Obregat, que és el Parc Agrari. I llavors es fa una visita guiada i, a més a més, tindràs dret a poder gaudir d'una pata gratuita, que és com si fos un sortet d'aquestes deu experiències. Una experiència de veure de primera fila, de primera mà, aquests conreus de carxofes i després fer aquesta degustació, no?
I tant. Jo a la gent li recomano que si tenen l'oportunitat de trepitjar el parc agrari i de fer una volteta per la quantitat d'horts que estan vinculats en els marges del riu i les explotacions que n'hi ha, que també s'han de bastant diferents. Aquests conreu se'n van més enllà, tenen un bon marge. Estem parlant de diferents municipis que estan a tocar i la veritat és que és una meravella veure...
com els agricultors treballen la terra, com ens donen un producte de tanta qualitat, a més a més, d'aquí, a la vora, de proximitat, del que vol dir un consum intel·ligent. Escolta, no fa falta que portem de no sé on les nostres verdures i les nostres fruites, quan resulta que tenim aquí, a l'àrea metropolitana, un parc agrari tan maco i que ens dona la possibilitat de treballar amb un producte de la terra.
I, sobretot, també vull posar en valor la gastronomia que tenim aquí, del turisme gastronòmic. Evidentment, Castelldefells sou uns avançats i destacats perquè en teniu moltíssima oferta amb tots els agells que teniu i la quantitat de restauració que teniu al territori. Però també vull dir que aquests 32 que parlàvem abans, que participen en la campanya, que teniu aquesta garantia, que estan treballant amb un producte de proximitat i de quilòmetre zero,
I segurament això ja és singular, no? Això, doncs el que deia, no? El sorraig del tiburon, el restaurant Andalusia, el pèndolo i el tiburon Beach Club, doncs escolta, carxofa, carxofa garantida, només baixant els cupons. Escolta, i el que moltes vegades pregunta la gent, tenim aquest parc agrari, com deies, on participen diversos municipis, amb conreus de proximitat, amb verdurals de temporada o productes de temporada, però després on es poden adquirir aquests productes?
La gent té diferents maneres d'adquirir aquests productes. Moltes vegades al mercat de pagès, que podem trobar en els diferents municipis, t'hi trobes.
del parc agrari, doncs, tens diferents productors que estan publicitant el tipus de producte de proximitat que en aquell moment s'està comercialitzant, perquè és el que estan sembrant i el que estan treballant en aquell moment.
I també pots fer la reserva. Hi ha alguns que tenen internet, o sigui, tenda electrònica, ho pots comprar. I també hi ha punts de recollida. Diferents municipis tenen puestos on arriba la logística i te'l porten al puesto que te necessitis. I és el que diem. Ara a vegades veiem moltes iniciatives que volen posar en valor el producte que és nostre, que no fa falta que s'importi d'arreu, sinó que tu el tens aquí a la vora.
I tenim gent que t'està oferint una qualitat immillorable. I això ho hem de destacar, perquè això és una sort que tenim. I ho tenim amb la carxofa, ho tenim amb l'esparla, amb el xerri, amb les cireres... Les fames, que la gent ha portat les fames, també. No em dedico, però tenim molta oferta. Ara estic pensant que qualsevol cosa que se't pugui passar pel cap
No hi ha res. Segur que en el moment de temporada la tens aquí a la vora, perquè és un lloc on es cultiva. La condició és que ha de ser de temporada.
I que jo et deia també que ara és temporada de faves, també, no?, parlant de productes de temporada. Sí, sí, la veritat és que... Jo la veritat és que no em sé el calendari, eh? Si soc 15, encara no he arribat a aquest punt, però sí, sí, a veure... És que jo crec que el que és...
Poder consumir i fer gastronomia, un turisme gastronòmic intel·ligent, realment és això. Escolta, què és el que hi ha aquest mes? Aquest mes toca això a això? Això és el que menjarem. Segurament s'està creixent en el nostre territori perquè és el més adequat i ens donarà els nutrients adequats. Jo crec que cada vegada més la gent a casa seva per consum propi, o fins i tot, com deia, per començar aquesta campanya, per poder planificar una sortida...
És una cosa que s'ha d'aprofitar amb algú que tingui de gust. Val la pena menjar producte de proximitat perquè la qualitat és immillorable.
Doncs tens res per participar en aquesta campanya a través del web www.turismabaixobregat.com barra carxofabaix. Gaudir d'aquest sabor de la terra, d'aquesta verdura de proximitat en plena temporada, la carxofa, i de les varietats que es conreen aquí al Parc Agrari del Baix Obregat.
i en la qual en aquesta campanya participen, com deies, Javier, quatre restaurants en guany de Castelldefels. Correcte. Apreix-ho gratuït, un sorteig per veure aquesta experiència també en directe. Moltíssimes gràcies, Javier, per haver-nos informat. Doncs a vosaltres i a desitjar-vos que aquells que pugueu i podeu anar a trepitjar el territori degustant i fent aquest turisme, tot i que sigui local, gastronòmic, ho diu molt,
i que no deixeu de consumir carxofes, que, a més a més, són molt bones i molt nutritives, i, a més a més, són nostres. Són d'aquí de Baix Llobregat, i això val doble. I tant. Moltíssimes gràcies, Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal d'Alba de Llobregat. Carxofa Baix, al restaurant Sabors de l'Horta, la participació de quatre restaurants de Castellinfels. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, i que tingueu bon dia. Igualment, bon dia.
Així som. Així som. El magasí de Ràdio Castelldefels.
Hoy nos despedimos con el TV Wonders to Wish. Te dejo en unos minutos con las noticias del día, con la actualidad de Castelldefels en la mano de Patricia Bazaga. Gracias por seguirnos. Saludos de Gerard Carreras y Ana López. Y hasta mañana.
Find your best to bring the water to your eyes
Bona nit.