logo

21

Espai de reflexió dels grups municipals que tenen representació al ple de l’Ajuntament de Valls. Espai de reflexió dels grups municipals que tenen representació al ple de l’Ajuntament de Valls.

Transcribed podcasts: 5
Time transcribed: 2h 7m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

21. L'espai de reflexió dels grups municipals al ple de l'Ajuntament de Valls a Radio Ciutat de Valls. Benvingudes i benvinguts a 21. L'espai de reflexió dels grups polítics municipals que tenen representació al ple de l'Ajuntament de Valls. Comencem una ronda d'entrevistes. La primera de l'any avui és el torn de parlar d'empresa i ocupació i també de cultura.
I per això ens acompanya la regidora d'aquestes dues àrees, la Rosa Rovira, del grup municipal de Junts per Valls, amb nous regidors. En primer lloc la saludem. Rosa, benvinguda. Moltes gràcies. Intensitat, eh? Moltíssima feina aquest inici d'any en les dues carteres que dirigeix.
En primer lloc, ens situem en el temps. Dilluns, dia 26 de gener, hi va haver el primer ple ordinari del 2026. Es va parlar de trens, es va parlar de saliaquia, però dins de la seva àrea es va fer una modificació de crèdit d'un total de 59.100 euros per garantir la continuïtat dels programes d'orientació, inserció, ocupació i imprenedoria que s'ofereixen des de Valgener. En què consisteix això?
A veure, la reforma laboral va suprimir els contractes d'obra i servei. Tiro una miqueta enrere per posar en context. Al suprimir els contractes d'obra i servei vam haver d'anar a buscar altres contractes temporals perquè l'execució de programes en si mateix és temporal.
perquè la Generalitat o el SOC t'aconsegueixen uns programes que poden anar variant cada any i, per tant, hem de fer contractacions temporals per poder-los executar. Aquests programes són, com molt bé es dit, de temes de...
d'ocupació, d'inserció, d'emprenedoria, de formació... Per tant, per adequar-nos a la durada d'aquests programes, que no necessàriament són d'un any, sinó que a vegades són d'un any i tres mesos, d'un any i sis mesos, hem de buscar aquell tipus de contracte que permeti contractar el personal tècnic que els desenvolupa.
tot i que la llei havia suprimit els contractes d'obra i servei, hi havia un tipus de contractes que era de foment i de millora de l'ocupació que fins al 31 de desembre del 24 et permetia poder contractar aquests tècnics de manera temporal, o sigui, laborals temporals, per execució de programes. Això es va acabar el 24 de desembre del 24.
el 31 de desembre del 24. Llavors, com que alguns, com he dit, són quant a temporalitat irregular, alguns d'aquests programes, els contractes, havien començat abans del 31 de desembre. Per tant, aquests podien continuar. A partir del 31 de desembre del 24 no n'hem pogut fer de nous. Què ha passat? Que aquests contractes que han continuat, ara perquè puguin seguir executant aquests programes,
Com a temporals no tenim cap tipus de contracte que vagi més enllà dels sis mesos per poder-los desenvolupar. Què hem hagut de fer? Doncs una cosa que no estava prevista dintre del personal de Vallgenera, tot el personal de Vallgenera fins ara, és personal laboral.
Però per poder tindre aquest joc en quant a execució de programes, ara ens hem vist obligats a fer aquest tipus de contracte amb l'única forma que ens permet, que és funcionaris internets per a execució de programes.
Com que no ho teníem en pressupost, hem hagut de fer aquesta modificació, treure de la partida de laborals temporals i posar-los en una partida de funcionaris interins per execució de programes. Simple i senzillament perquè aquests programes que s'acabaven els contractes dels tècnics no quedin aturats, perquè això no és possible,
dintre de l'objectiu de Valgenera és portar-ho a terme i, per tant, perdríem aquestes subvencions i, per tant, hem hagut de fer aquesta dotació mentre no s'aprova el pressupost del 26, quan el pressupost del 26 s'aprovi ja hi ha aquesta partida dotada. Però, mentrestant, havíem de fer aquesta modificació de crèdit per tindre els diners per mantenir aquests contractes dels tècnics.
Parlava que s'està treballant des de Junts i també des d'Esquerra els grups que conformen el govern per tenir un pressupost en les properes setmanes. El de Vallgenera ja el tenen perfilat. Quins serien els punts claus? El de Vallgenera ja el tenim perfilat.
Una miqueta, nosaltres a l'hora de fer el pressupost definim tota una sèrie de línies de treball, però com ja saben els oients, el pressupost de Vallgenera ve amb una part importantíssima donada per les subvencions que rebem tant del SOC com del Departament d'Empresa i Treball. Què passa? Que nosaltres sol·licitem totes les convocatòries que hi ha. Algunes ens les concedeixen, d'altres no. I això suposa altes i baixes en el nostre pressupost.
En principi, aquest any estem intentant millorar-ho, però tenim una convocatòria que no ens han donat. Dintre del programa FOAP no ens han concedit aquest any el CEFE, que és el de gestió administrativa amb empresa simulada, que portem 20 anys fent-lo. Estem negociant amb el SOC i
soc bastant optimista que prosperarà les al·legacions que hem fet o algun altre sistema perquè puguem mantenir aquest programa però ara en aquest moment no el tenim concedit i
I després el que no podrem oferir tampoc aquest any és el certificat de docència, que nosaltres el fem per a aquelles persones que són professionals d'una àrea, per exemple fusters o que tenen molta experiència en aquella àrea i que els necessitem com a docents
en diferents formacions que nosaltres fem, que no serien d'estudis convencionals. Llavors, aquestes persones que sí que tenen els coneixements per l'experiència, pel treball, el que necessiten és fer una formació específica que els doni els coneixements en quant a metodologia i pedagògica per poder impartir els cursos.
I aquest és un dels que nosaltres venim fent des de fa molt de temps i aquest any no ens l'han concedit. Esperem que l'any que ve sí que ens el tornin a donar i puguem continuar. Ens han donat alguns dels que, per anomenar-ne algun, ens han tornat a donar el de socorrisme i activitats aquàtiques en què som un referent al camp de Tarragona.
ens han donat el de magatzem de carretoners, ens han donat el de neteja, ens han donat la gran majoria, només ens han faltat aquests dos. L'únic petit problema que tenim aquest any és que per un problema del SOC, d'uns canvis de programes, no hem pogut començar a 1 de gener, sinó que s'haurà de començar a 9 de març i això ens fa anar una miqueta malament amb el de socorristes perquè les empreses de servei de socorristes volen tindre les persones el més aviat possible.
Però bé, ho adequarem de manera de començar. Ara hi ha alguns mòduls que no estarien pròpiament, no necessitaríem l'aprovació del SOC i ja tindrien aquests mòduls fets i després farien els altres.
També durant el 2025 vam poder assistir a una roda de premsa on explicaven l'increment de la inserció laboral i acadèmica que han tingut els PFI, especialment en l'apartat de cuina i també del sector de la salut. M'imagino que estan molt satisfets d'aquestes dades que presentaven abans d'acabar el 2025.
Sí, la veritat és que per nosaltres el treball dels PFIs, que és un treball amb joves que estan en aquell moment de no sé què fer, és molt important. Els PFIs són joves entre 16 i 21 anys.
que per motius que sigui no s'han tret el certificat de l'ESO i el PFI els dona l'oportunitat d'adquirir unes competències laborals però també de fer les proves d'accés al grau mitjà de la formació professional. Per tant, per una part és reencaminar-los altra vegada a la formació acadèmica i
També aquell que no vulgui tornar a la formació acadèmica té una titulació que els permet incorporar-se al món laboral sense haver-se d'incorporar en aquella feina de qualsevol cosa. No, s'incorporen en una feina en què tenen les capacitats professionals comprobables.
Nosaltres desenvolupem, com bé deies, el de cuina i restauració, que té un nivell d'inserció altíssim, la majoria dels nois en el període final del curs que fan pràctiques, un nombre d'hores de pràctiques importants, els mateixos establiments que els tenen de pràctiques ja els proposen quedar-se a treballar.
Però també estem molt satisfets perquè molts d'aquests establiments que se'ls queden després de les pràctiques com a treballadors veuen la necessitat d'inculcar-los que no han d'abandonar els estudis i els donen l'oportunitat al mateix temps de treballar de continuar amb un grau mig de hoteleria i això és important perquè dona continuïtat acadèmica.
Per l'altra part, el de centres sanitaris, hem de dir que era el primer any, estem satisfets. Aquí la inserció és una mica més complexa perquè els centres on fan les pràctiques, els centres que acullen els nostres nois i que després haurien de tindre continuïtat, són centres on la selecció no és m'agrada com treballa, m'alquedo, sinó que hi ha un procés selectiu marcat. Per tant,
La majoria, un pic, han fet les pràctiques, han acabat de consolidar aquelles ganes de tornar al món acadèmic i de fer el grau de TECAI, que és un grau mitjà que després els donarà l'oportunitat de presentar-se a les proves de selecció, ja sigui de l'Institut Català de la Salut, ja sigui del Pius Hospital, de la Fundació Vilaniu, de Sant Joan, de Reus, qualsevol dels centres sanitaris que tenim a la vora.
De fet, en aquest moment, l'any passat era el primer any i les pràctiques se van fer amb molt bona col·laboració, però no teníem l'experiència que tenim en el de cuina i restauració. Aquest any, com que ja és el segon, estem treballant tant amb Sant Joan de Reus com amb Fundació Vilaniu, com amb el centre de dia del Cuber,
com amb l'Institut Català de la Salut, la possibilitat ara ja de regular uns convenis de pràctiques en aquests centres perquè acollin els nostres nois i també, com l'any passat, els obrin la mirada a seguir estudiant dintre de l'àmbit sanitari.
A partir d'aquí, també en les últimes setmanes a la ciutat des de Vallgenera s'ha reconegut a les empreses col·laboradores amb un acte que va tenir lloc al teatre principal divendres de la setmana passada i també l'Institut Jaume Oguet, que és un referent en l'àmbit empresarial, també va organitzar les jornades de jovesia i empresa. Són dos punts importants en què Vallgenera i s'hi aboca molt.
Sí, en primer lloc, bé, sempre és un plaer poder participar a les jornades del Jaum Moguet de Joves i Empresa perquè realment és un centre referent en el nostre territori en formació professional. Treballem conjuntament nosaltres en formació ocupacional.
ells en formació professional arreglada, però tots dos tenim el mateix objectiu, donar sortides dintre del món de l'empresa als alumnes seus i als nostres. I tenim col·laboracions aquest any. Fins l'any passat fèiem formacions de FPO Dual en els seus tallers. La col·laboració amb el Jan Moguet és molt bona i estreta i sempre...
Sempre és bo amb els altres agents del territori treballar i treballar bé i amb el Joan Moguet si treballa. Per l'altra part, com bé deies, el nostre objectiu és donar formació a les persones que venen a Vallgenera perquè després tinguin una sortida laboral.
Però aquesta formació no seria possible sense la col·laboració de les empreses, perquè la formació ocupacional sempre és una formació eminentment pràctica, per tant, adequada als perfils que demanen les empreses, adequades a la manera de treballar de les empreses. I això no ho podem fer sense la col·laboració de les empreses.
I per tant, nosaltres som un organisme agraït amb qui col·laborem nosaltres i organitzem cada any un acte de reconeixement a les empreses que durant l'any han col·laborat amb Valgenera. Han col·laborat amb aquestes pràctiques no remunerades que comentaven, han col·laborat en els programes de formació ocupacional que nosaltres realitzem, els duals, han col·laborat en el programa
30+, que ara ha canviat el nom, però fent contractes amb aquestes persones de més de 30 anys o més de 45 aturats de llarga durada, que els hi és difícil trobar feina i, per tant, parlem amb ells i tenen la possibilitat
de donar l'oportunitat a aquestes persones de treballar amb contractes subvencionats. Això també és moltíssim d'agrair. En fi, tot un ventall, tant de pràctiques com d'ocupació, ens presenten ofertes d'empreses, seleccionen el personal que està apuntat a la nostra borsa, que han fet formació aquí a Vallgenera.
i tot això és d'agrair. En aquest acte hi havia moltes empreses i molts emprenedors que durant l'any, de fet, nosaltres hem col·laborat més de 240 empreses durant l'any, un nombre importantíssim. En l'acte, per motius diferents, n'hi van poder assistir una vuitantena, a les quals se'ls va fer el reconeixement, però jo estenca totes aquest agraïment de Vallgenera.
També els autònoms són un punt fort de Vallgenera i, de fet, amb el programa Tu més 1 s'ha aconseguit contractació indefinida, no? És un projecte que també hi han destinat molts recursos des de Vallgenera.
Sí, de fet, la majoria de vegades els nostres emprenedors són autònoms quan venen. Alguns no, alguns ja venen amb una idea d'una cooperativa o d'una SL. Precisament cooperativa ho presentaran també, presentaran projectes en aquests propers dies. Sí.
però molts d'ells són unipersonals i, per tant, autònoms. Des de Vallgenera se'ls dona suport a l'inici de la seva empresa i després, quan ja tenen l'empresa més consolidada, en aquelles línies que ells troben que necessiten un suport especial. Tenim un programa que es diu Consolida't, que és suport a l'emprenedoria més enllà...
a l'emprenedoria i a la petita empresa en general, més enllà d'aquests tres anys d'inici d'acompanyament que se'ls fa. Per què? Doncs perquè quan ja tenen l'empresa consolidada, la millor volen internacionalitzar-se i amb això els podem donar suport amb unes hores d'ajut, però a més a més amb una mena de mentoratge que els acompanya i els ajuda a fer aquest pas.
I dintre d'aquestes ajudes que tenim va sortir ja fa uns tres anys un programa que es diu Tomés U, que el que fa és que aquells autònoms o empreses unipersonals que volen l'oportunitat d'incorporar una persona de manera...
indefinida en la seva plantilla, els hi subvencionen els contractes. I aquesta oportunitat de contractació ha de ser una contractació que tingui una durada mínima de 18 mesos. Durant aquests 18 mesos que els tens subvencionats no pots acomiadar la persona, ho has de mantenir
però és aquesta subvenció que permet passar de l'autònom individual a l'autònom més d'una altra persona, amb la qual cosa començar a tindre treballadors i que també dona la possibilitat, per tant, a incorporar treballadors d'ampliar el negoci.
i de tindre més possibilitats d'entrar d'aquest món tan competitiu de les empreses. I perquè creiem precisament en aquestes empreses unipersonals, d'autònoms, que hi posen totes les hores i totes les forces per això, que nosaltres sempre que hi ha programes com és el Tu més U o com el Consolida't, nosaltres ens hi aboquem per donar-los suport, per consolidar-los com a empreses
i perquè tinguin aquesta oportunitat d'adquirir més oportunitats en el món empresarial. Seguim amb el món de l'empresa i l'ocupació perquè a la primavera tornarà a haver-hi, m'imagino, una nova edició de la Fira de l'Ocupació de Valls i l'Alcamp, no? Sí, tornarem a tindre. Estem acabant de tancar la data perquè...
La fira és una fira viva i hem anat fent diferents provatures. A la primera edició vam fer un matí, ens van dir que era insuficient i llavors a la següent vam fer la tarda anterior i el matí següent. Bé, doncs ara potser farem tot el dia.
I per això no li puc dir encara la data perquè estem amb la cambra acabant d'afinar els dies que seran. Serà l'abril, però encara no puc dir-li la data perquè és una cosa que hem d'acabar de tancar amb la cambra. El que no serà és un divendres, com vam fer l'altra vegada, perquè sí que les empreses ens han fet arribar que el divendres no és el dia que els hi va més bé.
sobretot perquè tanquen setmana i perquè moltes fan uns horaris una mica diferents i el fet d'haver de ser la fira els impedeix que no puguin fer les tasques que han de fer dintre la seva empresa el divendres al matí. I per tant, el divendres no serà. Però si tornarem a tindre fira, de fet, empreses amb les que ara Valgenera està treballant per fer selecció
de personal perquè tenen una nova obertura o perquè amplien una línia nova i que no havien participat en la fira de l'ocupació el que ens diuen és a més a més que us encarreguem la selecció de personal volem que ens tingueu en compte per la fira de l'ocupació i perquè tindrem ofertes obertes en aquell moment i perquè per nosaltres la fira de l'ocupació és un mirall per donar-nos a conèixer aquella gent que o busca feina o vol canviar de feina i per tant hi volem ser
Per tant, tornarem a créixer amb nombre d'empreses a la fira. Estarem pendents. M'imagino que també en les properes setmanes es desvalaran més continguts d'aquesta fira de l'ocupació. Abans de passar també a la cartera de cultura, no sé si vol afegir alguna qüestió d'altres projectes relacionats amb Valgenera, amb la seva regidoria d'empresa i ocupació. Sí.
Sí, volia afegir una cosa que per nosaltres és important. Nosaltres ja fa uns anys que demanem una... que ens presentem amb una convocatòria del programa de FPO Dual, que és Formació Professional Ocupacional Dual.
pensem que és un bon programa perquè amb els anys han desaparegut els aprenents a les empreses i aquest tipus de formacions acaben sent, acaben com a suplint la possibilitat dels aprenents. Aquest any hem canviat els FPO duals que oferim. N'oferim un que és de...
línia d'operari d'empresa, de línia, però amb la diferència que aquest any el fem amb una sola empresa, el fem amb Essity. I això el que fa és que Essity, durant aquest any de l'FPO Dual, prepararan aquests treballadors per incorporar-se en aquesta nova línia de treball que obren,
i probablement tots se quedaran treballant a ECT. Per tant, és una molt bona oportunitat de feina, és una bona oportunitat per nosaltres perquè donem sortida a aquells treballadors que busquen feina mitjançant això, però també a ECT ho veu com una oportunitat de formar aquests treballadors en el seu perfil propi com a empresa.
És una cosa que no havíem fet fins ara i que, per tant, ens sentim contents d'haver pogut arribar a un acord amb una empresa gran com és Escity per poder-ho fer. I l'altre que oferim aquest any és el de fusteria, del qual també ens sentim molt contents perquè fusteria és un sector en què necessita persones qualificades que treballin dintre del món de la fusteria.
Per tant, estem obrint el camí cap a FPO Duals dintre d'oficis tradicionals. Ho hem treballat amb el gremi de fusters i ho hem treballat amb diferents empreses i començaran ara, a finals de febrer, 18 persones...
la meitat a ECT i les altres amb sis empreses del ram de la fusta del territori. I per tant, totes dues formacions pensem que són extraordinàriament importants pel territori i a més a més el SOC les ha prioritzat com a nivell altíssim. Per tant, contenta de poder tenir aquestes dues formacions.
Molt bones notícies pel que fa a aquests FPs duals que ara ens comentava. Si li sembla, anem a una altra branca perquè també volem tocar tres temes que són d'actualitat. Li demanaria brevetat perquè també se'ns els està exaurent el temps, però en l'àmbit de cultura...
De fet, hem portat ja un inici d'any, ja vam deixar Nadal, però ja tenim la nit de Castells, aquest dissabte 31 de gener, tenim dades que hi assistiran representants de 91 Colles, rècord de participació.
Sí, la nit de Castells ha quedat Valls com a referència per a l'organització de nit de Castells, cosa del qual ens sentim orgullosos com a Ajuntament perquè Valls és el bressol del casteller i per tant és el quilòmetre zero i la nit de Castells s'ha de fer aquí. La nit de Castells manté el format de cada any amb la televisió,
on la revista Castells entrega premis, s'entreguen premis molt variats a la coordinadora o a la revista Castells. Bé, és el format de cada any, hi ha rècords de participació i res, la data es consolida, l'hem anat movent alguna vegada de calendari, però més o menys a finals de gener és una bona època, que les colles encara no han iniciat la nova temporada
i és un moment de fer balanç i reconeixement de la temporada passada i, per tant, contents de poder celebrar una nova nit de Castells a Valls. Aquest dissabte, 31 de gener, a les 9 del vespre, una nit de Castells que es podrà seguir a través de TAC-12 i les televisions adherides a la xarxa.
També estem en la festa de la Candela, estem a cinc anys de les properes desenals, hi ha el compte enrere, estem a l'Equador i en Guany Valls ho celebrarà també d'una manera molt especial, els actes religiosos cada any se celebren, també es fa algun concert perquè també es compleixen cinc anys de l'estrena del nou orga.
I el més important també, tindrem també la representació de la Moixiganga, però s'estrenarà una nova àliga, que es recuperarà l'Àliga Barroca, no? Sí. La veurem dilluns, dia 2 de febrer, no? La veurem dilluns, però com que també se celebra els 325 anys que hi ha notícies documentades de l'Àliga Valls, encara que l'Àliga és anterior, se farà a l'Institut d'Estudis Ballencs divendres a les 7, divendres dia...
30. 30 a les 7 de la tarda una presentació del documental de com s'ha construït aquesta nova àl·liga i hi haurà evidentment l'artista i d'altres que podran explicar com hem arribat a això.
l'àliga encara que pugui semblar que tocar l'àliga del 91 és tocar un element de l'imaginari que certament és l'imaginari d'una colla de generacions aquí Valls es veu que es té costum d'anar canviant l'àliga perquè la meva, que sóc una senyora gran no és la del 91 sinó que és la del 61 que podrem veure
a l'exposició que es farà, que inaugurarem l'endemà, el dia 31, el dissabte, a la 1 a la Biblioteca Popular, i també tindrem imatges de l'àliga que Valls va donar al Museu de Lí. No veurem l'àliga, perquè avui aquella àliga ja no és l'àliga que era, sinó que és una obra d'art
diferent dintre del Museu de l'I, sinó que veurem imatges gràfiques d'aquella àliga i del trasllat cap al Museu de l'I, i es veuran diferents coses, veurem que hi ha una tradició de canvi d'àligues al que és la ciutat de Valls. L'exposició és molt interessant per veure'n, per conèixer'n diferents coses que van lligades a l'àliga i al ritual,
I la nova, estic segura que d'aquí a un temps ens la farem nostra i ens l'estimarem com hem estimat a totes les àligues que hi ha hagut. I el canvi es fa realment perquè la Liga del 91 està malmesa i caldria fer-li diferents reparacions i quan es va plantejar això la comissió de seguissi va creure que potser en vez de dedicar els diners que requeria
arreglar l'àliga del 91, potser era el moment de recuperar l'àliga antiga, que s'en tenia imatge i que se sabia com era, per encaixar-ho bé dintre del que és el ritual de l'àliga, perquè la música sí que s'ha mantingut com la música barroca,
que acompanya l'àliga el ritual en quant a sortides de l'àliga l'àliga és un element que surt molt poc surt en moments determinats i no balla davant de tothom només balla davant de les autoritats civils i les autoritats etlesiàstiques i quan participa d'un cercavila que participa de molt pocs també ho fa caminant
I tot aquest ritual ve d'aquest ritual de l'àliga barroc del segle XVII-XVIII. I, per tant, l'element en si, l'element de l'àliga, es va veure l'oportunitat de, ara, fer-lo també...
com tot el ritual que l'acompanya, que fos com el d'aquella època. I el taller que ho ha fet ho ha fet amb la manera de construir d'aquell moment. Vull dir, si veuen el documental veuran com l'artista explica que la construcció és una construcció extraordinàriament artesanal, amb materials com eren els d'aquella època, no amb fibra de vidre com és l'àgil actual. En fi,
tota una sèrie de coses que podrem durant aquest cap de setmana des de divendres fins al dia de la Mare Déu que es farà la benedicció de l'àliga i farà la seva primera ballada dintre de Sant Joan doncs en l'exposició podrem veure totes aquestes coses que jo he explicat amb molt poca destresa però allà ho veuran molt ben explicat i en la xerrada del divendres 29 30
i en la xerrada de les Àguiles a Catalunya, que es farà el mateix 31 abans de la inauguració de l'exposició també a l'IEF, a dos quarts de 12, doncs ens podrem fer una idea de tot això que jo he explicat, ja dic, amb poca capacitat.
Ja que parla de rituals, de protocols... Això serà extraordinari, ho veurem dilluns. La situo més endavant. Tenim novetats de la Festa Major de Sant Joan? S'ha avançat en algun aspecte que em comentava en una entrevista passada? Sí, s'ha avançat, però encara s'està treballant l'esborrany. Amb taula de coordinació es va pactar un esborrany, però a la taula de coordinació de Sant Joan...
hi participen tots els valls, que aquesta era la idea, que tothom hi tingués veu. Però una vegada tothom ha expressat i ha pogut dir el que d'això, s'ha confegit un esborrany en què hi estaríem més o menys d'acord tots, però aquest s'havia de treballar una miqueta més. I com que les dues parts que tenien un pes important en la confecció d'aquest esborrany, per una part era...
els membres de la Comissió dels Xiquets de Valls i per l'altre eren els membres de la Comissió del Seguissi, el que la taula els va fer és encàrrec que treballessin conjuntament com a grup de treball per preparar aquest esborrany més definitiu que tornarem a portar quan estigui ja ben confegit i estigui ben acordat
el tornarem a portar a la taula de coordinació perquè, en última instància, siguin tots els valls i totes les figures i tots els que participen del seguís i que puguin donar el seu vistiplau. I l'Ajuntament llavors el acabarà de vestir en aquells desenvolupaments que ja no són pròpiament canvis, sinó que són desenvolupament del tomb, com...
no tant en quin moment se fa el tomb com d'això, sinó sortir d'aquí aquelles coses més de funcionament normal. Cal veure que poden veure la llum el 2026.
Sí, sí que veuran la llum el 2020, sí, sí. Jo crec que aquest mes de febril tindrem enllestit per passar-li a la taula de coordinació. El que passa que això ha volgut dir un treball intens. I també he de dir el que he dit tant als grups de treball com a la taula de coordinació. El que en surti al final no estarà escrit en pedra.
perquè el paper ho aguanta tot i perquè un pensa que els timings són possibles sempre i després veiem que no. Per tant, Sant Joan XXVI es posaran a la pràctica, si veiem que no funciona, ens tornarem a seure i ho canviarem, perquè el que volem és que sigui una festa reaixida i que s'hi senti tothom bé. Per tant, si hi ha una cosa que veiem que provoca incomoditat o que no és com nosaltres l'havíem imaginat a l'hora de posar-la a la pràctica, la canviarem. Per això estem.
Ja per acabar, l'última qüestió en l'àmbit cultural, ja està en marxa la programació de teatres, amb molt bona venda d'abonaments, les entrades soltes també aquesta mateixa setmana s'han començat a poder comprar, i la veritat una programació molt variada, ho escoltàvem amb la roda de premsa, m'imagino que també molt bona feina que s'han fet des de la regidoria amb els tècnics, també mirar de contractar una programació de qualitat.
Sí, sí, sí. La veritat és que els abonaments van anar tan bé que ara quan s'han posat dilluns a la venda les entrades, perquè els espectacles que anaven dintre abonament, potser les entrades que han quedat no són les més atractives, però sí, estan a la venda. Després s'han posat a la venda totes les entrades dels altres espectacles que no anaven amb abonament.
Sí, com vaig dir a la roda de premsa, la veritat és que els companys tècnics i suport de la regidoria de cultura fan una molt bona feina en la selecció de la programació teatral. I tenim un ventall que jo crec que...
toquem tot el que són arts escèniques, perquè tenim el que seria més comercial dintre dels espectacles d'abonament del Centre Cultural, que serien aquells espectacles que estan en cartellera a Barcelona, que tenim l'oportunitat de portar-los avall, de tensar-los al territori, a uns preus molt assequibles, però per l'altra part també ho fem amb el públic familiar,
perquè pensem que els infants també han de tindre els seus espectacles en cartellera, i això també ho fem, però també programem dansa, també programem circ, també programem música, i també programem altres espectacles que no tenen un encaix exacte en un lloc determinat.
Però també col·laborem amb entitats del territori, com són els Amics de la Música, amb aquella programació que ells fan pròpia, i quan ells tenen espectacles que han fet ells, també nosaltres hi col·laborem.
evidentment col·laborem amb el grup de teatre el principal també amb totes aquelles coses a fi d'efecte d'oferir una programació d'arts escèniques molt complerta, molt assequible i per tots els públics de la qual ens sentim orgullosos i pel qual el públic ens fa confiança de fet, ahir era a Barcelona el fòrum d'espais escènics i musicals que organitza el Departament de Cultura
i parlant amb el director general i amb la consellera, parlaven d'apropar el territori, de fer accessible a tothom les arts escèniques i la música, i crec que això és una política que portem a terme avall des de fa molt de temps. I ells ens deien que podria arribar el moment també de fer un pas més
ja que nosaltres tenim un important territori vellenc, de fer un pas més i treballar amb cocreació, segurament que sí, però que ens podem sentir molt orgullosos que això que ara sembla que és la novetat i que s'ha de posar a l'abast de tothom i s'ha de fer arribar a tothom, fa molt de temps que ho fem aquí a Valls.
Doncs amb aquest apunt i de futurs projectes també en l'àmbit cultural, avui hem volgut compartir aquesta entrevista política aquí a Radio Ciutat de Valls amb la regidora d'Empresa, Ocupació i Cultura, la Rosa Rovira, del grup municipal de Junts per Valls. Rosa, gràcies. Segur que tindrem oportunitat de continuar parlant en les properes setmanes o els propers mesos per explicar l'activitat d'aquestes dues hàries importants de l'Ajuntament de Valls. Gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres.