21. L'espai de reflexió dels grups municipals al ple de l'Ajuntament de Valls a Ràdio Ciutat de Valls. Benvingudes i benvinguts a 21, l'espai de reflexió dels grups polítics municipals que tenen representació al ple de l'Ajuntament de Valls. Avui és el torn de la candidatura d'Unitat Popular, la CUP, i ens acompanya aquí als estudis de Ràdio Ciutat de Valls, una de les seves dues representants, la regidora Jèssica Baltran. Benvinguda.
Aquesta temporada encara no havia vingut al programa vostè, però ens retrobem en aquesta nova temporada d'aquest programa a Ràdio Ciutat de Valls. Benvinguda. Sí, moltes gràcies per la benvinguda. Sí, diria que l'últim programa va ser per Sant Joan, just, perquè crec que parlàvem de les festes de Sant Joan i que vaig atesitjar passarem de Sant Joan, de bona festa major a bones festes en general d'aquest Nadal.
La primera entrevista d'aquesta temporada ens acompanyava el Pere Vidal, avui li ha tocat a vostè. I venim, estem a prop de Nadal, però l'últim ple que vostès van tenir va ser el passat 24 de novembre. Què podem valorar d'aquesta penúltima sessió plenària? Caldrà veure si és l'última o n'hi haurà algun d'extraordinari. Ara suposo que m'ho explicarà.
En principi hi hauria d'haver un el 29 i, pel que sabem, no n'hi haurà cap d'extraordinari, pel que sabem. Bé, el darrer ple del 24 de novembre, des de la CUPO el valorem, doncs per fi hem vist una mica de canvi amb la plantilla municipal, que es fan passos...
en l'equiparació de drets de les persones treballadores que estaven en situació diferent, en diferents règims, com podia ser el teatre principal o l'escola de música, o fa uns mesos, al setembre, les treballadores de l'escola Bressol. I això és molt important i ho celebrem, perquè era un dels temes que nosaltres havíem reclamat amb insistència des de la CUP i ens alegra veure que s'hi ha avançat. Ara bé, més enllà d'això, tornem a allò de sempre, que els plens continuen vuts de contingut.
Mira, nosaltres fem la feina de seguir les juntes de govern, les comissions informatives, tota l'activitat municipal, perquè és la nostra responsabilitat com a regidores i com a grup municipal. Però la ciutadania, si és que encara queda algú que miri els plens...
Deu tenir la sensació que des de govern no es fa res, perquè al ple no s'hi explica res del que es fa, no es debat pràcticament res. Tot queda reduït a pressupostos, a aprovar impostos i a presentar mocions. I és una llàstima, perquè al ple hauria de ser un espai on es pogués parlar, on es pogués debatre, on pogués ser realment transparent i que arribés a la ciutadania, i creiem que no ho és.
Vostès en les últimes setmanes han estat immersos en la situació del contracte de la brossa, també del servei de jardineria, etcètera, etcètera, un tema que s'arrossega al llarg de tota la legislatura i caldrà veure si es pot desllorigar o no, i heu portat a terme diferents accions, heu parlat amb els treballadors, en quin punt es troba aquesta situació segons la CUP?
Bé, a nosaltres és fàcil, eh? La situació del contracte a la Brossa és que és insostenible. Des de la CUP, ajuntament amb el PSC, vam poder visitar les instal·lacions de Precero, després que ens ajornessin la visita diverses vegades, sense ben bé...
explicar-nos ben bé per què ho anaven aplaçant. I durant la visita vam confirmar el que ja ha fet temps que denunciem, que aquesta falta d'aquest contracte nou té conseqüències molt greus per al dia a dia. Hi ha una maquinària obsoleta, camions que no frenen, instal·lacions precàries i un risc diari per als treballadors i les treballadores.
I l'Ajuntament té el deure de garantir un servei públic de qualitat i que sigui segur, encara que estigui externalitzat. És igual que hi hagi una altra empresa que ho gestiona, perquè al final qui fa aquesta sessió, qui fa aquesta externalització és l'Ajuntament. I per tant no podem continuar així. Cal un nou contracte amb garanties, amb planificació i amb voluntat política. És que està caducat des del 2021, però és un contracte que recordem que va néixer el 2005 i que ja naixia amb certes mancances.
Llavors, volíem agrair també la feina de les delegades sindicals, que estan fent molta bona feina, molta pressió, que han vingut a diferents plens per exposar tot el que està passant, perquè defensen els seus drets com a treballadores, però també perquè volen una garantia d'un servei públic, que és bàsic per a totes nosaltres. I això crec que se'ls ha d'agrair.
També vam celebrar el passat 15 de novembre el nou festival d'hivern de música i també de gastronomia, com és el Calçofest. Un èxit, que a més a més s'ha anunciat ja una segona edició per l'any 2026. Com analitzen l'impacte econòmic i sobretot també d'oci que ha tingut aquest Calçofest?
Clar, a veure, el Calçofest per nosaltres creiem que ha estat una molt bona estratègia de màrqueting per posar valls al mapa. Li ha donat molta més força a la calçotada i sobretot a impulsar l'inici de la temporada de calçots, perquè fins ara teníem la festa de la calçotada que és a finals de gener, però que no marcava ben bé l'inici perquè era ja la meitat.
i quan una aposta turística funciona doncs des de la CUP no tenim cap problema en reconèixer-ho i en felicitar-ho la veritat és que el pensament de fer això però a més a més lligar-ho amb l'IGP de Calçot de Valls amb els restauradors amb actes festius doncs ha estat una molt bona pensada i a més a més si tens un pressupost molt generós per executar-ho doncs oli'm un llum la veritat
Ara, tu que parlaves de l'impacte econòmic o impacte social o impacte cultural que pugui haver tingut, nosaltres ens preguntem que més enllà de l'èxit mediàtic del festival del dia, del mateix dia del festival, doncs caldrà veure quin retorn econòmic i social haurà pogut tenir realment a la ciutat, perquè, per exemple...
Què passa, abans que parlàvem de la brossa, no? Què passa l'endemà quan els serveis com la neteja queden desbordadíssims? Perquè no oblidem que 10.000 persones de cop a la nostra ciutat és un impacte brutal. O també ens preguntem qui se'n beneficia realment d'un model fastiu tan centrat en activitats que són majoritàriament de pagament.
És a dir, quin impacte té sobre el comerç local i sobre el teixit de la ciutat. Per això creiem que cal una reflexió seriosa sobre quin model de promoció volem per la nostra ciutat. Volem un que generi només grans titulars i dies puntuals d'aglomeració o un que intenti reforçar una mica més el comerç, les entitats i la vida comunitària. Nosaltres apostem pel segon, tot i que és veritat que felicitem perquè ha sigut un èxit de pensar del Calçofest.
Som ja de ple les festes de Nadal, han començat les activitats nadalenques a la nostra ciutat que es perllongaran fins a reixos. Hi ha una bona oferta nadalenca a la nostra ciutat? Després ja entrarem en la part comercial.
L'oferta a Nadalenca, preguntes a nivell de comerç o a nivell d'activitats? Activitats, després entrarem en la part de comerç, que també és una de les preguntes que li vull formular. Sí, crec que hi ha una diversificació d'activitats molt gran i que crec que es pensen en molts públics a l'hora d'ofertar totes aquestes possibilitats.
Nosaltres entenem perfectament que per Nadal l'Ajuntament vulgui fer una política de llum de colors, és a dir, és una època d'il·lusions i volem deixar clar que tothom té dret a un Nadal alegre, no estem en contra d'això.
A partir d'aquí, el comerç, que és un altre dels temes, i sobretot vostès que sempre defensen el comerç al centre històric. Diagnosi de la CUP del comerç, tenint en compte que és una eina molt utilitzada en aquests dies? Sí. Perdó, em pensava que tenim un altre punt per parlar de Nadal. No sé si m'ho deixes lligar. I continuem després amb el diagnòstic de comerç.
Doncs, a veure, el que volíem comentar des de la CUP és que nosaltres, el que et deia, que sabem que és una època d'il·lusions i que sabem que és important ensenyar una ciutat que brilla i que pot ser beneficiària al comerç i que això, si tenim una ciutat que està engalanada, doncs és més fàcil que la gent tingui ganes d'anar-hi, passejar, que pugui haver-hi una mica més de consum en aquesta època nadalenca.
Però també és veritat que quan nosaltres fem brillar la ciutat, també és una mica per maquillar o mostrar no gaire la realitat. I que ens sembla fantàstic que tothom té dret a viure un Nadal molt alegre, però també ens sap greu recordar que hi ha moltes famílies vellenques que viuran aquest Nadal amb altres tipus d'emocions, com nervis per si podran pagar el lloguer o les factures, o potser amb sort podran pagar alguna caixa de torrons.
I en aquest context, destinar un pressupost molt, molt, molt, molt alt al Nadal màgic, mentre no hi ha la mateixa ambició amb habitatge o amb polítiques socials, doncs per nosaltres és difícil d'explicar. Per nosaltres no pot ser que l'Ajuntament destini més diners al pressupost de Nadal, que si mires les factures de l'any passat que va costar el Nadal, és públic, pugen a més de 100.000 euros, no pot ser que hi hagi més pressupost per Nadal que a comprar habitatge públic.
I ens pot semblar un acudit, però és que no fa cap gràcia. És que si volem una ciutat realment viva tot l'any, no només per Nadal, doncs no hi ha prou a encendre els llums. Doncs que ens cal també invertir en polítiques socials, que al final serà una retroalimentació per al comerç, que em preguntaves tu també. És a dir, si tinc una ciutat, un centre que batega, que està ple de gent que hi viu, perquè hi inverteixo en comerç,
en això, en habitatge, en facilitar les coses, doncs pel comerç també podrà viure tot l'any i no només potser en una època nadalenca. A partir d'aquí el comerç veuen, a més a més amb aquesta presentació de la marca, amb un vídeo on intervenen diferents personalitats conegudes de la nostra ciutat, pot ajudar a enfortir el comerç. En quina situació està? Sobretot al centre històric, és que vostès sempre s'hi han posat, ho hem escoltat als plens.
Sí, és el nostre cavall de batalla, no? Doncs mira, amb el comerç ens passa una mica com el calçofest. Creiem que és una idea superbona, molt ben produïda, molt ben executada, però que en realitat no acaba de correspondre amb el model de ciutat que nosaltres tenim realment.
És a dir, tant de bo l'esperit d'aquest anunci, aquesta Valls que ens explica plena de vida i plena de comerç, es pugui traslladar a polítiques reals en el nostre dia a dia. Posar l'accent en la singularitat del comerç de Valls, creiem que és una idea encertadíssima,
Perquè els que fem vida al barri, els que vivim en el centre històric i comprem el dia a dia en el cor de la ciutat, ho sabem, i de veritat que l'aplaudim perquè és així. Però després ens preguntem, ostres, amb quins valls m'he de quedar? Amb la que surt a l'anunci?
o amb la que jo veig dia a dia, perquè la realitat és la que és. Hem viscut casos com, per exemple, del Benet, Pluvinet, que era un negoci artesanal de referència que ha acabat desistint de continuar avalls per traves que s'han anat trobant arrel de les obres de l'escola de música. I aquest no és un cas aïllat, forma part d'una crisi estructural del comerç local que ve de fa dècades.
És a dir, no estem dient en cap cas que les obres de l'escola de música siguin l'arrel de tots els problemes del comerç, ni molt menys. Però que per nosaltres no n'hi ha prou en fer vídeos, tot i que és un bon inici i tant de bo sigui la idea aquesta que hi ha en el vídeo, com que es pugui traslladar a una ciutat viva de veritat, que cal construir-la de veritat, no només fer un anunci que ho digui.
Deixem el comerç, estem a mitjans del mes de desembre, que és quan estem enregistrant aquesta entrevista, i falten pocs dies per acabar el 2025. Tindrem pressupostos en primer lloc? A l'acabar l'any? Sí. Bé, això li toca a govern dir-ho, però jo podria vaticinar que és molt probable que no. Un altre any no tindrem pressupostos quan toca.
Això t'haurien de contestar qui governa, però nosaltres potser ens en portem una sorpresa, però creiem que és probable que no. Des de la CUP quines prioritats tenen amb els pressupostos? No sé si els han cridat a negociar. Sí que el govern, com diem moltes vegades en aquest programa, té majoria, però a vegades s'ha venen a negociar alguns punts amb l'oposició. No sé si han contactat amb vostès.
Sí, hem contactat, encara no ens hi hem trobat. És evident que el govern necessita... Bé, no, no ho necessita. Al govern li agradaria que hi hagués un suport majoritari, òbviament, governi qui governi, òbviament vol que tothom estigui d'acord amb el que pressuposta,
Si més no, el que acostumen a fer és que ens expliquen una mica com han valorat el pressupost i potser sí que es podrien obrir a negociar certes coses, però com que encara no he tingut la reunió, doncs la veritat és que no em puc inventar res. El que sí que tinc molt clar és la nostra prioritat. Per nosaltres, més que mai, i per sobre de tot, és l'habitatge.
Ho vam dir a la campanya, ho vam dir durant tota la legislatura. Per nosaltres, no garantir un lloc digne on viure, la resta de polítiques es queden coixes i avall tenim una emergència real i això ho ha de sortir reflectit als pressupostos que tant de bo d'aquí dues setmanes es puguin aprovar i ho reflecteixin.
Però és que aquesta crisi no és només a Valls, vull dir que tot el país viu una emergència habitacional, i això ho sabem, però és que a Valls no és cap excepció. I nosaltres seguim amb un parc públic d'habitatge que honestament fa riure o fa plorar, no sé, fes-ho dir com vulguis. Però és que el més greu és que fins a dia d'avui no estem veient inversions amb fons propis, no estem dient amb el possible pla de barris que tant de bo...
demà mateix ens diguin que ens el donen però amb inversions pròpies no estan volent revertir aquesta situació i naturalment nosaltres revisarem tot el pressupost en detall i el que voldríem és que es faci un viratge clar cap a una gestió pública enfocada en el benestar de tota la ciutadania i no pas en un model de gestió privada que sembla que l'Ajuntament hagi de fer un balanç positiu a final d'any que últimament també en els darrers anys és el que estem dient que els ajuntaments
no s'han de gestionar com un negoci privat, no? Vull dir que ells no han de fer balanç, no has de treure un benefici i a final d'any dir, buah, sí, m'han sobrat tants calés, no, no, sinó que estan per garantir els drets de totes les persones, de tots els ciutadans.
Veurem com es desenvolupa aquest aspecte del pressupost i quin parè tenen des de la CUP, però sí que és habitual, quan comença l'any, pels vols de la Facilitat de Reixos, que vostès dipositin a la bustia reial de l'Ajuntament la carta, demanant els desitjos. No sé si portaran molts regals o herbó al govern.
Veurem què passarà. Crec que no és gaire difícil saber el que és. Però la veritat és que nosaltres encara l'hem d'escriure, aquesta setmana l'escriurem, però crec que els reixos no se sorprendran gaire quan la llegeixin. És més, diria que sabran identificar perfectament de qui és, de quin grup polític ve i que, per desgràcia, no variarà gaire de les de l'any passat.
Nosaltres tenim els quatre tòtems, que en diem, els quatre eixos que vam marcar des del primer dia de campanya i que ens han seguit tota la legislatura. Un habitatge digne, salut i dependència, serveis públics i afrontar la situació cronificada del barri antic. I tot això pot sonar tan genèric que potser em diràs, doncs posa'm algun exemple, no, Jèssica? Doncs mira, malauradament, te'n puc posar de concrets. Per exemple, en salut. Som al mateix punt que fa un any.
De fet, crec que la primera vegada que vaig venir, farà un any d'aquí poc, parlàvem del Pius. No hi ha hagut cap evolució del Pius Hospital, ni en l'acord de traspàs, ni en cap a la xarxa, ni en res de res. Estem exactament igual. I a més a més, s'aproxima el tancament de Montserrat Quadrada i amb ella les 40 i escaig places públiques
Es perden avalls i marxen a la nova residència, però que la nova residència és el Pla de Santa Maria. I això, per activa i per passiva, ho hem dit moltes vegades. Sí, ara tindrem una residència des de l'Ajuntament de Vall, des de la Fundació, que es gestionarà el Pla de Santa Maria. Però és que nosaltres, aquí com a ciutat, ja no tindrem un lloc. Ja perdrem aquestes places. Però bé...
En habitatge, la situació encara és més clara. L'habitatge públic no avança. I l'Ajuntament fins ara ja ha mostrat un interès pràcticament nul. És que nosaltres creiem que en realitat no creuen en aquesta eina.
I això no es demostra amb mocions o amb discursos, sinó que es demostren amb fets, un pla estratègic a llarg termini, amb partides pressupostàries anuals per comprar habitatge i amb la voluntat de gestionar-ho de manera directa, perquè per això existeix ProValls. ProValls ha de fer aquesta feina, ha de ser un servei on es pugui gestionar tot aquest habitatge, però lamentablement a dia d'avui no ho poden fer perquè compten amb un part d'habitatge molt, molt, molt petit.
i en serveis públics una de les qüestions més greus és el contracte de la brossa que hem parlat fa una estona que és un contracte eternament caducat així que no estem demanant miracles tampoc nosaltres a la carta dels reixos és que només demanem una mica de feina bastanta feina vostès s'ho esperen al govern bastant de carbó, sí i bastant de compromís és el que demanem en aquest govern
Quines seran les pròximes accions? També 2026, és l'últim any sencer de legislatura. Imagino que molta feina des de la CUP. Sí, nosaltres tenim moltes ganes de treballar i també tenim molt, molt clares quines són les nostres línies de treball, que és el que t'he dit abans. Els nostres quatre grans eixos, que són salut i dependència, serveis públics, l'habitatge digne i la situació del barri.
Nosaltres creiem que aquí és on cal actuar amb urgència i amb valentia i no ens cansarem de posar-los damunt de la taula, sigui com sigui, sigui a través d'emocions, sigui a través de pregs i preguntes, sigui a través de totes les reunions que ens convoquin per treballar. Nosaltres no ens cansarem de treballar perquè, a més a més, no ens cansem d'estar dins del consistori però tampoc al carrer. Com ja vam parlar, potser no és l'última, però potser la primera vegada que vaig venir,
que la nostra feina no es limita només a l'Ajuntament. La CUP va molt més enllà de dos regidors, que som avui a la institució. Abans, l'esquerra independentista està impulsant accions que són realment transformadores des de fa temps i que estan moltes vegades al marge o en paral·lel de l'administració i que per nosaltres això també és fer política. Construir des de baix, amb la gent, posant la vida i els drets col·lectius al centre i la CUP sempre estarà treballant per això també.
Anirem seguint l'actualitat de la CUP, els nostres serveis informatius, i també hi ha el 2026, sigui amb vostè o amb el Pere Vidal, també mantenir les entrevistes habituals que fem en aquest programa. Jèssica Baltran, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí a Ràdio Ciutat de Valls. Gràcies a tu. Bon Nadal i que tingui una molt bona entrada a 2026. Molt bé, bones festes i bon any nou, bon 2026 a tots i totes.