logo

21

Espai de reflexió dels grups municipals que tenen representació al ple de l’Ajuntament de Valls. Espai de reflexió dels grups municipals que tenen representació al ple de l’Ajuntament de Valls.

Transcribed podcasts: 2
Time transcribed: 48m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

21, l'espai de reflexió dels grups municipals al ple de l'Ajuntament de Valls a Radio Ciutat de Valls. Benvingudes i benvinguts a 21, l'espai de reflexió dels grups polítics municipals que tenen representació al ple de l'Ajuntament de Valls. Continuem amb la ronda de converses. Avui és el tor del PSC, grup majoritàri a l'oposició amb quatre regidors, i avui volem parlar de cultura i d'altres esdeveniments festius
que tindran lloc en aquestes properes setmanes a la nostra ciutat de Valls. Tenim amb nosaltres un dels seus quatre regidors, que és el Toni Ajea, que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio Ciutat de Valls. En primer lloc, Toni, benvingut. Gràcies, David. Gràcies també per convidar-me.
En primer lloc, vostès van tenir ple el passat 24 de novembre, ple de l'Ajuntament, com el valoren? Després hi entrem més en el detall i sobretot al final, perquè va rebre un avís. Bé, doncs, mireu, ens vam presentar els informes del tercer trimestre del 2025, que una vegada més confirmem
les enormes mancances de gestió del govern de Junts i Esquerra i la veritat és que no parlem d'opinions, parlem d'edades oficials, d'intervenció i de tesoreria. Al Pius la situació doncs és insostenible. Recursos humans continua sense atendre les necessitats del personal sanitari, que això a la vegada compromet l'atenció al ciutadà i amb tot això s'hi ha de sumar una irregularitat greu. La gerència del Pius continua amb un contracte caducat des del 2023.
A l'Ajuntament no és millor, la gestió del personal és opaca i desordenada, les aves de la policia local no quadren en quant al número d'agents i tenim la gran majoria dels serveis bàsics de la ciutat en pròrroga i no fa precisament quatre dies que els tenim en pròrrogues. Doncs la recollida de residus, la deixalleria...
diferents serveis bàsics per a la ciutat. Jo diria que el ple d'aquest 24 de novembre va estar en alguns moments puntuals, i tu m'ho comentaves això, un ple, un pèl crispat, i no pas per la part nostra de l'oposició, sinó especialment per la part del govern.
Ens trobem ja a les portes de l'últim tram de la legislatura i jo tinc la sensació que el govern de Junts i Esquerra encara no ha entès o no vol entendre que el nostre grup municipal és el ple per fer feina i fer-la ben feta i això inclou, evidentment, fiscalitzar la seva acció de govern com a correspon a una oposició compromesa amb els ciutadans.
Mira, David, nosaltres no venim al ple, General Soroll, ni a buscar titulars fàcils, ni a vendre fum. Venim a treballar. La nostra tasca consisteix a presentar pregs, a formular preguntes, a proposar emocions i a posar sobre la taula aquells temes que realment preocupen la ciutadania. I això és el que realment fem. Nosaltres passegem.
pels carrers de Valls, entrem als comerços, parlem amb els veïns, també parlem amb les entitats i escoltem de primera mà les inquietuds de la gent. I com és lògic, doncs, traslladem aquestes demandes i preocupacions i propostes al ple de l'Ajuntament. Aquesta, jo diria que és la nostra obligació i també és el nostre deure i compromís amb els ballencs. Per això, quan el govern respon amb crispació o amb una actitud defensiva, doncs, ho interpretem com una mostra...
que potser no volen que es posi llum a segons quins temes. Però, escolta, nosaltres continuarem fent la nostra feina amb responsabilitat, amb una voluntat constructiva, perquè creiem que els ciutadans és això el que esperen de nosaltres.
Era aquest Nosaltres passegem i va rebre una resposta vostè, de l'alcaldessa de Valls Dolors Ferrer, que li proposava durant una setmana que l'acompanyés en les seves tasques. Li agafa la proposta? Bé, doncs si ella vol, jo no en tinc cap problema en acompanyar-la a veure aquests llocs on realment no hi ha la cura necessària.
Després entrem en més detall de les properes accions, però també en el mateix ple hi va haver ja l'expedient definitiu dels títols de reconeixement de la ciutat, es van aprovar, perquè és important reconèixer la tasca d'aquestes personalitats que recordem que tindran aquest homenatge l'11 de desembre en un acte a l'Ajuntament de Batge, al Saló de Plens.
Sí, en aquest ple també vam tenir un punt especial, que és el lliurement d'aquests reconeixements. I crec que, si avui em dones l'oportunitat, val la pena recordar per què ho fem i per què és tan important aquests reconeixements. Avall tenim molta gent que des de...
diguem, del silenci i la feina ben feta, doncs contribueix a fer ciutat. Persones que dediquen temps i esforços a millorar la vida dels altres, ja sigui des de l'àmbit educatiu, cultural, social, professional, bé, des dels diferents àmbits. I reconèixer aquesta trajectòria, aquesta entrega, doncs és una manera de dir-los, crec jo, gràcies en nom de tots.
En aquest cas parlem de persones com la Pilar Vives, el Salvador Casanyes, el Samuel Burguete, la Carme López o el Josep Maria Calvet, al qual sempre li tindrem una estimació especial. Cadascú d'ells té o han tingut una trajectòria que parla, jo crec, per si sola. Anys de dedicació, de compromís, d'estimació per balls, són i van ser persones que han deixat empremta, que han fet ciutat amb fets, no només amb paraules.
I a més enguany també reconeixerem amb la medalla de la ciutat l'Institut Jaume Huguet, l'antiga escola de treball pels seus cent anys. Cent anys d'educació i de compromís amb la ciutat no són poca cosa. Són la història de...
d'un projecte que ha format generacions de vallancs i vallanques que han promogut l'educació, la cultura i el talent i la implicació en el nostre territori. Aquest reconeixement és més, jo crec que més que ha merescut i esperem que serveixi perquè tots recordem la importància de la formació i del patrimoni educatiu a Valls.
I avui vull aprofitar des d'aquí per felicitar en el nom del nostre grup municipal a tot l'equip docent, a l'alumnat, als alumnes que han contribuït a fer de l'institut un referent.
També estem en plena temporada teatral, ja a recte final del primer trimestre de programació, però també hem començat a conèixer les propostes teatrals d'aquest segon trimestre. S'aprofita també el Nadal perquè la ciutadania pugui anar a veure les obres de teatre o espectacles a valls, que no s'hagi de desplaçar a Tarragona o a Barcelona. S'està fent una aposta des de la Regidoria de Cultura per intentar portar
espectacles de gran renom, però també el taller ballenga. Quina anàlisi em fa de la cartellera? Bé, perquè fa la cartellera de teatres de Valls, jo sincerament crec que és una programació molt completa i variada i potent, i això s'ha de reconèixer. Hi ha qualitat, hi ha propostes per a diferents públics, i en general es nota una bona feina de l'actual regidor de Cultura. I mira, ho vull posar realment en valor, perquè crec que està impulsant una línia realment sòlida en la seva regidoria.
Ara bé, també crec que cal posar sobre la taula una preocupació que tenim, i ho hem repetit en diferents ocasions, i és si tots els ballants i ballanques poden accedir realment a aquesta oferta. A mi és un tema que realment sempre m'ha preocupat i crec que ho he demostrat en diferents ocasions. Parlo de preus, parlo de promocions, de facilitar que la cultura sigui accessible per a tothom, no només per a una part de la població.
Per tant, jo t'haig de dir que bona cartellera, bona feina, però amb el repte de continuar avançant perquè la cultura arribi a tots els racons de valls. També fa un mes vam celebrar la fira de Sant Úrsula, que li va semblar el conjunt dels actes. Va millorant la fira respecte a edicions anteriors, va creixent, és com una segona festa major.
Sí, jo crec que realment sí. Crec que Santa Úrsula per Valls és molt més que una simple fira. És una fira plena d'actes, de propostes per a tothom i de moments que un realment no vol perdre. Són uns dies en què la ciutat jo crec que es reconeix a si mateixa. En aquells moments som castells, som gegants i som un teixit associatiu que omple els carrers de valls de gent i de vida.
A més, tornem a demostrar una vegada més que Valls és la capital castellera i el quilòmetre zero del món casteller. Les dues colles, doncs, David, què t'haig de dir? Espectaculars. Castells impressionants, molta emoció a la plaça, molta tècnica, molta feina ben feta, moltes hores d'assaig, s'ha de reconèixer, perquè tots els que ens dediquem a la cultura popular sabem que darrere de tot això hi ha moltes hores d'assaig.
L'ascendació realment va ser de viure un gran moment. Un moment gran, diria jo. Altres actes, les Corts, jo crec que s'han consolidat molt bé. És una manera diferent de començar la festa, arreglant la història d'aquesta reina, la reina Eleonora de Chipre, que va ser senyora de Valls fa quatre dies, allà al 1363.
I és d'aquells actes que ja et posen en moda Santa Úrsula des del primer cap de setmana, i això penso que és bo. Això també crec que a la vegada demostra que Santa Úrsula, i jo ho vull reivindicar, no és només castells, són moltes més coses. És molt més gran que tot això. Hem tingut un munt d'actes que ha donat molta... Doncs jo penso que diria molt de color i molta olor a festa a la ciutat, no?
és pràcticament impossible, doncs ara sí, anomenar els actes, però ràpidament l'exposició del 369 dels gegants, que crec que va estar molt ben muntada, el tomb dels 300 anys amb els gegants, la cercavida dels 25 anys de l'aniversari dels capgrossos de la colla gegantera al calçot, i amb cultura també parlàvem, un tema que realment em va tocar molt de prop, com la presentació del llibre sobre la sardana avall, 100 anys de colla sardanistes, i actes tan tradicionals com el correbous o el correfoc...
realment hi ha actes per a tots els gustos i això és el que fa que la Fira sigui tan especial i mira, per acabar jo crec que si em deixes fer una petita crítica constructiva penso que quan veus el programa estaria bé que els actes no coincidissin tant en dia i hora crec que n'hi ha masses que coincideixen a vegades t'obliquen a triar i és una llàstima perquè hi ha propostes que perden públic i visibilitat
i penso que amb una mica més de coordinació que sé que és molt difícil doncs potser tots hi sortiríem guanyant
Seguim amb més qüestions. Seguint el món de la cultura, també a primers d'aquest mes, el segon dissabte de novembre, vam tenir un nou format de la final del Campionat de Catalunya de Sardanes i el concurs de colles sardanistes. Es va canviar de dia, s'ha passat de diumenge al migdia, ara a celebrar-ho, a dissabte a la tarda. També s'ha canviat el recinte, a la plaça del Pati s'ha passat el cursal,
I s'ha continuat, quan acaba el que és la competició, amb un sopar i també amb un DJ. S'ha enfortit, aquest... S'ha fet diferent. Mira, des de fa uns anys, crec que no, ho afirmo, que des de la Unió de Colles Sardanistes i la pròpia Unió de la Flama, estaven buscant una nova fórmula de concurs, una nova fórmula, donar-li un gir a tota aquesta final del Campeonat de Catalunya.
amb l'objectiu de fer un format potser més detectiu i còmode tant pels participants com pel públic en general. I aquest any hem fet una prova, hem provat celebrar la final en un espai tancat per garantir, perquè els últims anys havent vingut molt mala... Amb el tema del temps ens ho havíem passat malament.
i ens han jugat mal jugades que hem hagut d'anar corrents i de presa cap al cursal. Des de la Unió de Colles, t'haig de dir que valorem molt positivament aquesta experiència i ara caldrà analitzar-la també des de la perspectiva de la Unió de Colles de la Flama i decidir si continuem amb aquest format o bé tornem a la plaça del Pati. Jo t'haig de dir que és una edició que haurem de prendre les dues entitats conjuntament, buscant sempre el millor per a la competició i per al públic.
I pel que fa als resultats, que m'agradia remarcar-los, vull destacar el gran paper de les colles sardanistes vellenques, els més petits de la colla del grup sardanista La Pessigolla, doncs han aconseguit el campionat i han demostrat de ben petits molt de talent
des d'aquestes categories que són els alevins. Els ocells del bosc, que ja ens seran acostumats a guanyar pràcticament sempre, han revalidat el títol de campions de Catalunya i han demostrat una vegada més que la seva força i la seva regularitat i també un gran nivell a nivell com a colla infantil, perquè hem de recordar que és una colla infantil.
I això és difícil, eh? Mantenir els nens amb aquest grau d'exigència, amb els entrenaments i amb les hores que dediquen, és difícil. I després, molt positivament, la Colla Juvenil també del grup de la Colla Pessigolla, doncs la Giravolta, la Colla Juvenil ha fet un campionat, jo diria impressionant, ha solit un subcampionat.
i deixant clar que el futur de la sardana de competició a Balls és fort en aquests moments. Tot i això, el que m'agradaria destacar de tot això és que el futur de la sardana esportiva va ballar en ple fa uns dies a Balls. Què vol dir això? Que les colles petites, que són el futur de les colles, eren totes a la sala cursal. I això demostra que la nostra ciutat
la Unió de la Flama continua apostant per aquestes categories i per la sardana esportiva. Jo penso que en conjunt ha estat una final molt emocionant, amb un format que ha funcionat bé, hem de corregir coses, però ha sigut una prova també, i amb l'actuació de les colles que ens fan sentir realment orgullosos de la feina que fan durant tot l'any.
De les sardanes passem a la música i al món del festival, perquè venim d'un passat cap de setmana on, sobretot dissabte, Valls va ser l'epicentre informatiu amb el Calço Fes, arrencada... Sí, sí.
simbòlica del primer calçot ja amb l'inici de la temporada de calçotades i aquest festival, aquest macro festival a la zona de Fornàs, 10.000 persones i a més fa pocs dies s'ha anunciat ja una segona edició pel 21 de novembre del 2026. Com ho analitzen aquest calçofés? Està ben encaminat?
Doncs, mira, jo crec que aquest primer que els ho fes ha tingut una molt bona acollida. Aquesta és la veritat. La combinació de gastronomia, música i activitats culturals, doncs, han despertat un gran interès en milers de persones, d'assistents en els concerts, en tots els actes que s'han celebrat, no? I això demostra que la iniciativa responia, doncs, amb una demanda real i que la ciutat estava, que això també és important, preparada per acollir un esdeveniment d'aquestes dimensions, no?
El que sí que m'agradaria remarcar és, en primer lloc, el nostre suport clar a la petjaria de Valls, a la IGP Calçot de Valls i a tot el sector de la restauració de la comarca. És evident que recursem iniciatives que posin en valor el producte local i que generin oportunitats directes per als nostres agricultors.
Creiem que el nostre grup creu que aquestes iniciatives són clau per reforçar la identitat gastronòmica de la ciutat i dinamitzar l'economia local. Però al mateix temps jo crec que cal ser prudents per valorar completament l'impacte del que s'ho fes. Necessitem conèixer dades concretes sobre el cos que ha tingut per l'Ajuntament
i el retorn econòmic que aquest festival ha generat a la ciutat. De moments, mira, només disposem de la informació sobre l'aportació de 67.000 euros del Departament d'Agricultura, però encara no tenim tota la informació que permeti fer una valoració complerta. Esperem que la regió de turisme ens pugui informar del tema en dies propers. També és importantíssim, jo crec que pràcticament del més important, saber si els comerços i establiments de la restauració
han tingut un benefici real, si l'infraestructura municipal ha funcionat bé, si s'han complert els objectius de promoció turística i culturat mercat. Això és realment molt important. Jo crec que deixo molt clar que valorem positivament el Carsofest i tot el que l'envolta, el concepte que representa. Però abans de parlar d'un èxit consolidat, crec que cal disposar de dades clares sobre el seu impacte real.
Seguim amb els impactes perquè no és un tema que li plantejo jo, sinó que vostè ha plantejat en alguns plens, en algunes comissions informatives, el Museu Castelló de Catalunya. Fa dos anys que el tenim obert. L'impacte ara mateix des del PSC com es veu?
Mira, David, quan el govern de Junts i Esquerra va anunciar l'obertura del Museu Castellà de Catalunya, va garantir que seria el motor de la transformació del barri antic. Més activitat econòmica, més turisme, més comerç i una revitalització urbana que havia de ser pràcticament immediata.
Dos anys després, la realitat és una altra. Les promeses no s'han complert, el govern ha preferit vendre titulars abans de fer una gestió rigorosa. És cert que el museu és un equipament de qualitat i que ha tingut una bona acollida. Això no ho podem negar.
Però aquest èxit no s'ha traduït en un suposat impacte sobre el centre històric. Els comerços no han notat el canvi anunciat, els baixos continuen tancats, la degradació per existeix i no s'ha generat cap dinàmica econòmica ni urbana nova. La transformació que es va prometre, doncs, simplement no existeix.
A més, encara no s'han fet per mi o per nosaltres. S'ha fet un fet realment important, un estudi essencial, i és l'avaluació de l'impacte econòmic real del museu. No la tenim, l'hem demanat, però no hi és. Sense aquesta anàlisi, qualsevol afirmació triomfalista...
És propaganda, no política pública. En resum, jo crec que el museu és un projecte cultural molt valós per Valls, però el govern n'ha inflat les expectatives i ha volgut fer creure que serien suficients per transformar el barri antic. I no ha estat així. I mentre no hi hagi dades, planificació i una estratègia real, doncs només són declaracions als mitjans. La situació del centre continua, per desgràcia, igual.
com estava. Des del nostre grup municipal continuarem exigint rigor, transparència i una actuació efectiva que posi la realitat per davant dels eslògans que estan molt acostumats a fer aquest govern de Junts i Esquerra.
Seguim amb més turisme perquè, de fet, vostès han estat els impulsors d'una moció que es va aprovar fa unes setmanes sobre el futur centre d'interpretació dels tres doms de Valls.
També s'acosta la festivitat dels Tres Toms, que la viurem tot just després de les festes de Nadal, el segon cap de setmana de gener, amb l'any passat una sèrie de novetats que enguany es mantenen des de la ciutat de Sant Antoni, i vostès com a grup municipal volen que aquesta entitat també tingui un museu, un centre d'interpretació. Bé, és una demanda que fa molts anys que hi és.
Mira, abans de començar a contestar-te la pregunta, el que vull deixar molt clar és que aquest PSC viu Valls i viu la cultura. I crec que això queda clar i queda palès. La iniciativa del Centre d'Interpretació dels Tres Toms és una proposta que evidentment considerem important, molt important.
i ens satisfà veure que finalment va estar aprovada pel ple de l'Ajuntament. Nosaltres hi hem cregut des del primer moment, David. Creiem en aquest centre, en la festa, en la història i en la que representa. Aquesta moció té com a objectiu posar en valor, doncs, una de les tradicions més representatives de Valls, els Tres Tombs, i convertir-la en un equipament patrimonial i cultural de referència.
Estem segurs que pot tenir un impacte molt positiu atraure visitants, dinamitzar l'economia de la ciutat, promoure activitats educatives, reforçar la identitat local i consolidar Valls com a capital treginaire de Catalunya.
Ara bé, també hem de dir que cal ser prudents i exigents. És fonamental assegurar que aquesta moció es porti a terme, de manera efectiva, amb un pla clar de finançament, indicadors d'impactes mesurables i una implicació real de la societat de Sant Antoni en el projecte. No volem que aquest centre es converteixi només en un espai turístic, sinó que sigui un veritable motor cultural i social que beneficia tant els veïns com a tota la ciutat.
Com no podria ser d'una altra manera, doncs celebrem amb entusiasme. Ho podràs entendre, l'aprovació d'aquesta moció, a més, com tu bé has dit, presentada pel nostre grup municipal al ple. Reconeixem tot el seu potencial i des de l'oposició ens comprometem a vetllar perquè el centre d'interpretació dels Tres Toms esdevingui un projecte sòlid, participatiu i amb un impacte real per a tota la ciutat de Valls.
Seguim ja amb el tram final d'aquesta entrevista. Li demano brevetat perquè, si no, exaurirem el temps. Inclusió també és un aspecte que els quatre regidors del PSC incideixen molt en les sessions plenàries en aquesta legislatura i, de fet, des de fa molts anys. S'aposta per la inclusió? De fet, s'han aprovat mocions? Es compleixen?
Mira, és cert que des de l'Ajuntament hi ha una voluntat d'apostar per la inclusió a les festes de la ciutat i s'han fet alguns passos en aquesta direcció. Ara bé, des de la nostra posició creiem que els esforços no són suficients i ho hem dit moltes vegades. Moltes iniciatives queden en la superfície i no arriben a garantir una participació real de tots els ciutadans per falta de control.
Creiem que caldria planificar de manera més decidida i coherent mesures concretes que siguin realment accessibles i que siguin acollidors per a tothom, sense barreres físiques i tampoc barreres socials. Comencen les festes de Nadal, de fet aquesta mateixa tarda al pati s'encent l'enllumenat i li preguntaré, hi ha oferta suficient nadalenca a la ciutat? Hi ha promoció?
David, jo crec que tenim una oferta nadalenca realment potent. Crec que el Nadal avall, les propostes culturals i les estives són molt interessants. En guany, recordem 10 anys del Fumera, un dels personatges més tradicionals del Nadal. I cal destacar també el Pessebre monumental, perquè a mi m'agrada destacar-ho, del Jordi Targa, que...
que se deixa la vida allà i és tot un referent en aquests moments. I perquè fa les activitats, doncs la ciutat ofereix moltes opcions, el pastoreix, la fabrica de les il·lusions, la cavalcada, l'ama dels nassos... Són clàssics que mai fallen. Sen dubte hi ha una oferta suficient perquè tothom pugui gaudir de nadar avalls. Ara bé, també creiem que una campanya nadalenca completa...
ha d'anar acompanyada d'un dinamisme comercial i d'oci al llarg de tot l'any, perquè quan arribi el Nadal, la ciutadania tingui valls com a primera opció i no marxi cap a altres ciutats. El 2026, més enllà dels tres tombs de la Gran Festa de Calçotà de nit de Castells, també viurem un moment important per la història cultural de la ciutat, pel que és la cultura popular, perquè s'estanarà una nova Lliga.
Com ho veu? Vam acomiadar per Sant Joan l'àliga antiga. Hi ha hagut algun moviment que s'ha mostrat en contra. Com ho veuen des del PSC? Bé, és normal que hi hagi moviments que es mostrin en contra quan les coses no es van ben fetes, no?
Mira, l'àliga nova de ben segur que al final els ballencs i ballenques se l'acabaran fent seva, això serà així. El que ens preocupa no és això, el que ens preocupa és que aquest canvi no s'ha consensuat amb la ciutadania. I personalment crec que l'ex-regidor de cultura, la Laia Castells, no va saber gestionar correctament el projecte des del seu inici.
atenent pràcticament només a una demanda d'unes poques persones. L'actual àliga, construïda el 91 pel ballenc Antoni Gurí, és una peça única a Catalunya i això crec que ho pot reconèixer tothom i és un símbol del nostre seguici cerimonial. Tampoc ningú ha aclarit clarament què passarà amb ella, amb l'àliga actual, si es conservarà adequadament i això és fonamental. El patrimoni festiu és un testimoni viu de la nostra història col·lectiva i no es pot tocar la lleugera.
Jo crec que el que és imprescindible és que en futures decisions sobre elements tan emblemàtics i de propietat municipal es garanteixi participació ciutadana, debat amb els agents culturals i transparència perquè qualsevol renovació sigui un projecte que representi tota la ciutat.
Hi ha última pregunta en aquesta entrevista a Ràdio Ciutat de l'Ange amb el Toni Ager, aquí al programa 21, regida del PSC. Quines seran les properes accions que duraran a terme al grup municipal? Caldrà veure si hi haurà pressupostos abans del 31 de desembre. Li havia preguntat a l'anterior entrevista que vam tenir, en aquest cas amb la Maria Josep Invernón, no hi confiava gaire que hi haguessin pressupostos al temps que toca.
Com encara en aquest tram final de 2025 i inici del 26? També em comentava que té pendent una passejada amb l'alcaldessa. Evidentment que no hi haurà pressupostos. Això ho tenim claríssim. Però aquest govern estàs acostumats amb això.
Mira, les nostres accions a BIT seran com a grup municipal molt clares. Des del lloc on ens van situar les eleccions del 2023, continuarem treballant per millorar la vida dels ballancs i ballanques. Ho fem i ho farem a través dels mitjans legals i institucionals que tenim a l'Ajuntament, com són els PREC i les mocions que ens permeten proposar iniciatives, plantejar preguntes concretes i fiscalitzar en aquest govern.
Com podrà veure la ciutadania, el nostre grup del PSC és realment, jo diria, molt actiu en aquest sentit. No ens limitem a assistir als plens, sinó que treballem de manera constant per portar propostes que milloren serveis, projectes culturals, mobilitat, seguretat, neteja, entre d'altres. La nostra feina és fer sentir la veu dels vellencs i vellenques perquè la política local...
ha de ser útil i propera. Jo almenys ho crec així. I això no és només un compromís formal, és una manera de demostrar que encara que estiguem a l'oposició tenim un paper actiu i constructiu en la vida de la ciutat, defensant els interessos de tothom i buscar sempre solucions per beneficiar la majoria de ciutadans. Aquesta, David, és la nostra manera de ser i també de treballar.
Doncs seguirem molt atent a tota la informació que puguin generar en aquest tram final del 25 i pendents també de les accions que portin a terme durant el 26 i ho explicarem aquí a Ràdio Ciutat de Valls. Toni Ajea, regidor del PSC, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ens retrobarem, no sé si amb vostè o amb algun dels tres regidors el 2026 i molt pendents de l'actualitat. Moltes gràcies, David, per convidar-me una vegada més a la ràdio de tots.