21, l'espai de reflexió dels grups municipals al ple de l'Ajuntament de Valls a Radio Ciutat de Valls. Benvingudes i benvinguts a 21, l'espai de reflexió dels grups polítics municipals que tenen representació al ple de l'Ajuntament de Valls. Avui és el tor del PSC, grup municipal amb quatre regidors al consistori. Volem comentar la actualitat i en primer lloc saludem avui la persona que ve en representació del partit, el regidor Toni Egea,
Toni, bon dia. Bon dia, David. Moltíssimes gràcies una vegada més per convidar-me a poder estar aquí als estudis de la ràdio. Hem començat l'any 2026, de fet, és la primera entrevista que tenen aquí a la nostra ràdio, amb dos plens, l'ordinari, que va tenir lloc el 26 de gener, i també hi va haver un ple extraordinari aquest passat dilluns, que després en parlarem de suport als treballadors de les plantes de Valls i Montblanc d'International Paper. Però abans, si vol, podem analitzar el ple del dia 26.
Doncs bé, el ple del dia 26 de gener va ser un ple sobretot de temes socials i de salut, però jo diria que el que va acabar marcant el debat va ser l'emoció d'última hora que Junts i Esquerra Republicana van presentar sobre Rodalies. I el problema de Rodalies és greu, la gent està cansada i de fet té tota la raó, molta raó. Ara bé, no és un problema nou i tampoc és puntual. Fa molts anys que arrosseguem aquest problema
i no se soluciona amb una emoció feta, al meu entendre, a corre cuita. Quan vaig sentir parlar al ple de gener el senyor Ibarra com a representant de Junts o la senyora Rull com a representant d'Esquerra Republicana, jo mateix em preguntava si els partits a qui ells representen no havien governat mai.
perquè semblava que tot el que aquest dèficit d'inversió en infraestructures no anés amb ells. I això no és així. Aquesta no és la realitat. Aquí hi ha responsabilitats compartides al llarg del temps i, sobretot, també hi ha molta responsabilitat del partit que ha governat durant molts anys Catalunya.
Aquesta emoció, a la meva forma d'entendre, va ser oportunista i poc rigorosa. Nosaltres, mira, som més d'anar per feina i no tant de gestos. Aquest tema és massa important perquè s'utilitzi políticament i penso que això és el que es va fer aquest dia del ple.
També en aquesta sessió plenària tirava endavant una moció sobre la celiaquia que van presentar vostès. També hi havia crispació per alguns regidors de temes que ja s'havien debatut en el passat i que el govern que hi havia llavors, que diria que eren els mateixos,
partits que hi ha actualment no han fet casa. Era el regidor de la CUP, el Pere Vidal. Sí, i de fet he de dir que jo li dono tota la raó al Pere, perquè realment les mocions estan per complir-se, no per guardar-les en un calaix, quan s'acorda una moció al ple de l'Ajuntament, doncs està perquè això es pugui complir.
El tema de la celiaquia, per què la varen presentar? Doncs perquè és una realitat de la societat i, per suposat, també és una realitat de valls. Hi ha persones celíques que de vegades, inclús de vegades, famílies senceres, que han d'anar en pou quan surten a menjar o quan participen a actes de la festa major. La celiaquia no és una moda ni tampoc és una intolerància més. És una malaltia, i és una malaltia autoimmune, i l'únic tractament, l'únic perquè no n'hi ha més, és una dieta estricta, sense gluten,
I imprescindible tenir molta cura amb la contaminació creuada.
I això vol dir informació, formació i, per suposat, responsabilitat. La moció anava d'això. La moció anava de fer les coses una mica més fàcils, d'ajudar el comerç local per fer-ho bé, per donar eines i fer de valls una ciutat més inclusiva. I tot i que jo t'haig de dir que la moció va tirar endavant, no recordo si pràcticament tots els grups van votar a favor, però personalment penso que el govern no va entendre en cap moment el fons d'aquesta moció.
caldrà veure com evolucionen en els actes que es puguin fer, si hi ha menjar... Sí, ho anirem veient i ho anirem vigilant perquè realment es porti a terme els acords d'aquesta moció.
En l'àmbit d'empresa i ocupació, hi ha en perill 200 llocs de treball entre les plantes de cartonatge estrella de l'empresa International Paper, tant a Valge com a Montblanc. Ha vingut també el conseller d'empresa i treball, Miquel Samper, a reunir-se amb l'Ajuntament i amb la regidora d'empresa i ocupació, Rosa Rovira, també amb els treballadors. També hi va haver un ple extraordinari dilluns on es va abordar aquest suport als treballadors,
Com analitza aquest moment complicat d'aquesta empresa? Doncs som plenament conscients de la situació i del neguit que això genera, perquè estem parlant de llocs de treball, estem parlant de famílies, de valls, de persones, que es poden en un moment determinat de la seva vida sentir-se escloses a la societat.
El ple extraordinari del passat dilluns, com tu ho has dit, van presentar una moció conjunta amb tots els grups democràtics com a mostra clara del suport de l'Ajuntament als treballadors. En moments així jo ho vaig dir en el ple, perquè a més a més vaig jo qui va presentar aquesta resposta a l'emoció, perquè era conjunta l'emoció. Cal deixar davant del partidisme i fer política útil de la que serveix per ajudar de veritat el dia a dia del ciutadà.
La Generalitat coneix perfectament la situació i està treballant, i està a sobre. S'està treballant per intentar trobar una sortida viable que doni la millor resposta possible als treballadors i intentar mantenir l'activitat de les plantes. De fet, com tu bé dius, el conseller Samper ahir a la tarda, al matí, crec que va estar reunit amb el...
amb els representants dels treballadors i a la tarda va estar reunit amb el govern de la ciutat i per tant s'està damunt d'aquest tema. El problema és que aquest tema les decisions no es prenen aquí, les decisions es prenen a molts quilòmetres d'aquí i per tant caldrà vigilar damunt la prova a veure què és el que realment al final passa amb tot això.
Passem a qüestions del dia a dia de la nostra ciutat. De fet, estem enregistrant aquesta entrevista, aquest programa s'emet els divendres, l'enregistrem el dia abans, dijous 12 de febrer, amb un temporal de vent en alerta al nostre país, i la pregunta que ve següent és la via pública a Valls. En dies com aquests es veu l'estat de la via pública, si cauen arbres, si cauen senyalitzacions de trànsit...
com estan les rajoles. És un tema que, de fet, el ple ho hem anat escoltant, també dels seus companys, que sobretot treballen molt, tant a les comissions com als plens, denuncien qualsevol mobiliari del carrer. En dies com avui es veu realment potser la deixadesa, o la no vigilància constant dels arbres, dels carrers...
Mira, això és un tema que surt constantment. La gent t'ho diu quan la trobes pel carrer i nosaltres el que hem de fer és, ho diem als plens i ho diem a convencions informatives. Molts carrers i places no estan bé, estan bruts, estan deixats. Crec que això no és res nou que jo digui aquí ara. Hi ha voreres tancades, hi ha bordes aixecades, papereres plenes i una sensació clara.
de manca de manteniment. I mira, no parlem de quatre punts concrets només. És una percepció bastant general a diferents barris de la ciutat. Ahir mateix, doncs mira, jo estava treballant a la meva feina, que saps que jo estic en un lloc que jo no estic treballant a l'Ajuntament, sinó que estic en una empresa, i una senyora em va trucar per telèfon i me la van passar. I aquesta senyora em deia si podia parlar amb algun responsable de l'Ajuntament
perquè anessin a netejar una plaça del seu barri. Segons ella va comentar, feia mesos que ningú anava a netejar aquesta plaça i estava molt bruta. Aquesta és la sensació que nosaltres tenim quan ens trobem gent pel carrer i quan ens parlen i ens comenten com està la ciutat.
El nostre grup municipal, com tu ho havies dit, han portat precs, inclús mocions, al ple. Perquè aquesta és la nostra feina. Jo crec que és traslladar el que la gent viu cada dia i aquí vull ser molt clar.
Estar al peu de carrer no és només passejar, és escoltar. I és escoltar tothom, no sempre els mateixos. I quan parles amb gent, amb ballencs i ballenques de diferents barris i realitats, no surten balls paral·lels. Surt la realitat de la ciutat.
Per tant, hem de ser molt curosos i escoltar quan algú et transmet un neguit d'un ciutadà i escoltar-lo amb respecte.
Anirem seguint també una qüestió de la via pública, però també les zones verdes. Un dia com el que hem tingut en la jornada ahir de dijous, parcs tancats per prevenir la seguretat. Estan en bon estat les zones verdes de la nostra ciutat. S'entreu prou profit?
Jo crec que no, perquè en aquest sentit vaig ser una zona verda que porta molts anys obridada, com és Mas Miquel, que caldria apostar i tornar-ho al parc familiar que vam conèixer tots quan érem petits. De fet, nosaltres som defensors d'aquesta zona i així ho vam portar en el programa del 2023 i per suposat que seguirem apostant.
També hi ha el parbarrau. A nivell de ciutat trobem a faltar altres zones verdes. Jo penso que cal una estratègia clara sobre aquesta matèria i tampoc no oblidem el parc dels torrents que també està pendent.
Anem a les festes populars. Hem tingut un principi d'any molt intens a la nostra ciutat. Començàvem amb els tres tombs de Sant Antoni. Com els van viure des del seu grup municipal i en concret vostè també?
Doncs bé, molt bé. La veritat és que jo m'ho vaig passar molt bé els tres dies dels Tres Toms. Els Toms estan vivint una etapa molt positiva i és important posar-ho en valor perquè, ja que no parlem només d'un dia en aquests moments, sinó que parlem de tres dies de festa, molt ben treballats,
L'obertura, començant el divendres, l'obertura de l'exposició de carros, el divendres, jo crec que ajuda a entendre la tradició i a enganxar la gent des del primer moment. I després, els dissabtes, amb el sopar de la vesprà, s'ha consolidat com un, per mi, com un dels plats forts, amb molt d'ambient i molta participació, perquè el dissabte és algo nou, és algo diferent i algo que realment jo crec que enganxa molt a la gent.
I tot plegat culmina el diumenge amb uns tres toms que cada any tenen més pes i jo vull recordar que és l'única festa ballanca que està declarada festa tradicional d'interès nacional. I mira, tot això del divendres, del dissabte, del diumenge, tot això no és casual. Aquí darrere hi ha molta feina. Hi ha una feina clara de la Junta actual i de la presidenta de la societat
amb la voluntat de créixer, que creixi la festa i que els tres toms de valls siguin cada cop més referents a Catalunya. I la sensació és que aquesta festa està creixent, que hi ha ganes, que hi ha implicació i que les coses s'estan fent molt bé. I això al final és bo per valls.
Gran festa de la calçotada, la vivíem diumenge 25 de gener. És un diumenge, però també el dissabte hi ha activitats, malauradament, les conseqüències meteorològiques... No ens va acompanyar. No va acompanyar sí que el diumenge, però és una festa també molt consolidada.
Sí, en línia general és molt positiva. Dissabte, com dius tu, no ens va acompanyar, es va haver de suspendre pràcticament tots els actes de carrer. Crec que només al matí la cercavila dels progressos de la Calçotada van sortir, però després pràcticament res més. Però diumenge va acompanyar i a més a més molt bé i això va permetre que la ciutat aprofités l'arribada de moltíssima gent. Crec que van arribar pràcticament 40.000 persones.
I això té un impacte directe important, molt important per a la restauració, pel comerç local, i això és una bona notícia al final per a la ciutat. Però la calçotada no és només l'economia, és identitat, és cultura popular, és poder veure ballar els gegants del calçot, la molassa, el ball de gitana, els cadascos de la calçotada o els xiquets de valls, i tot això forma part realment del que som.
També el 31 de gener vam viure la 19a edició de la nit de castells per reconèixer diferents guardons de la temporada castellera 2025, també personalitats del món casteller, una nit també consolidada en el nostre calendari.
Sí, sí, per suposat. A mi em va saber greu i des d'aquí demano disculpes perquè no vaig poder ser-hi personalment perquè crec que és un acte important de ciutat i tot i així el nostre grup municipal estava representat i a més a més molt ben representat.
Jo penso que la nit de castell serveix sobretot per reconèixer la feina de moltes persones i que moltes vegades no es veu. A la plaça veiem el castell carregat o descarregat, però darrere hi ha moltes hores d'assaig, molta constància i molt de compromís. I mira...
Jo crec que guardant les distàncies, jo sé què vol dir això. Ho he viscut i ho continuo vivint en el món de les colles sardinistes de competició. Al final també parlem de cultura popular i també hi ha competició, però sobretot hi ha moltes hores d'assaig que no es veuen i aquesta és la feina que del dia a dia...
la que fa que les coses surtin la que dona resultat quan arriba realment el moment per mi la nit de castells és precisament això és reconèixer aquest esforç aquestes hores invertides i aquest compromís que moltes vegades no es veu des de fora i per suposat que la nit de castells es faci avall té tot el sentit som el quilòmetre zero del món castell jo crec que això està claríssim
També, el mes de febril vam començar amb la festa de la Candela, enguany, sobretot amb l'aspecte del seguici cerimonial, amb l'estrena de la nova àliga. La vam veure el dia de la Candela, al migdia, a l'església de Sant Joan, ja l'hem vist ballar. Una àliga que, recordo dir, amb alguna entrevista que havíem tingut, ha generat també certes crítiques, no? Li agrada la nova àliga? Ha agradat als ballencs i ballenques?
Bé, jo t'he de ser molt sincer amb mi personalment, doncs t'he de dir que m'agrada més del que pensava que m'agradaria. Doncs sí, m'agrada. Però ja no és que m'agradi o que no m'agradi, és el que representa l'Àliga. I jo crec que amb el tema de l'Àliga, nosaltres, el nostre grup municipal, jo vaig presentar un prec, crec que va ser el mes de juny, perquè creiem que quan parlem de patrimoni festiu hem de fer les coses molt ben fetes.
I no és una qüestió d'estar a favor o estar en contra de la figura. La figura és la que és i ja està. I a més a més és una reproducció d'una figura que ja la teníem a la ciutat, per tant, benvinguda. Jo crec que és una qüestió de com es fan les coses. Va faltar més transparència i més explicacions.
Perquè quan parlem de símbols tan importants de la ciutat com és l'àliga, cal consens i cal cuidar molt les formes. I això nosaltres sempre continuem defensant. Ara mateix l'àliga ja és aquí i ara el que toca és cuidar-la i que la ciutat se la senti seva.
i amb el que parlaves de les escenals, hem parlat de la Candela, no? A cinc anys de les escenals, a més a més. Sí, sí, perquè a més anava tot lligat, no? Tot i que eren 325 anys, però aquest any són 326, no? De les referències de l'Àliga. Mira, jo sóc una mica crític amb el tema de la Candela, jo ho dic clarament, evidentment que la gran festa de les escenals és extraordinària, té un valor molt important per a la ciutat, això no ho discutem, això està claríssim.
Però la Candela no pot viure només cada 10 anys. Nosaltres som partidaris que la Candela se treballi cada any. Ha de tenir presència real dins la programació cultural de la ciutat. No pot ser que ho fem tot de cop cada 10 anys i després ho deixem refredar pràcticament fins a l'any següent, perquè cada Candela, cada any, pràcticament hi ha els actes religiosos i la representació de la Moixaganga. Poca cosa més, eh?
La Candela és una part important de Valls, la festa de la Candela. Mou la ciutat, genera activitat i oportunitats i ara mateix això només passa cada 10 anys i és una llàstima. És una llàstima perquè entre una edició i l'altra jo penso que es podria treballar molt més.
Caldrà veure en el futur. Hi ha hagut enguany l'estrena de la nova àliga. Sí, però això és un acte puntual d'aquest any. I, com tots sabem, durant els anys la festa de la Candela és pràcticament el que et dic. Molta gent aprofita per marxar, a més a més. Caldrà veure en el futur com s'agafa aquesta festivitat del calendari, la patrona de Valls. És una festivitat que s'ha de treballar. Jo penso que hi ha molt de marge per treballar-la, eh?
Anem al Carnaval, una altra festa que, malauradament, el dijous gras no l'hem pogut celebrar, ha tret el carmel de dijous gras, però els escolars tampoc han pogut anar a classe, però s'estan organitzant actes que es perllongaran dimecres a cendre amb la sortida de la geganta Quaresma. Recordem que el Carnaval de Valls ja fa temps que no compta amb suport institucional, el fan possible les entitats,
Unió d'Elles de la Flama, Societat de Sant Antoni, Barri Antic, entre d'altres. Està prou consolidat el Carnaval Vallès?
Mira, jo no he sigut mai gaire mai de Carnaval i ho dic així amb normalitat. Jo crec que no totes les festes les vivim igual tots i no passa res. Ara bé, això no vol dir que no entengui que per molta gent és una festa important. El Carnaval és carrer per mi, és carrer, és ambient, és coll, és amic, és entitats, evidentment.
que s'impliquen i s'impliquen molt i gent que té ganes de passar-ho bé. I això al final, tot això és bo per la ciutat. És aquell cap de setmana que la gent es disfressa, que surt de rutina i omple els carrers. I quan els carrers s'omplen de vida, la ciutat sempre guanya. Després tot s'ha de fer amb seny, que estigui ben coordinat, que hi hagi seguretat i que tothom es pugui gaudir amb normalitat.
I que no hi hagi un recolzament institucional? Bé, jo crec que això també s'hauria de treballar i crec que el carnaval, que ja forma part del calendari festiu de la ciutat, l'Ajuntament ja ha de ser al costat.
Més qüestions. Parlem de ràdio, perquè aquesta entrevista avui amb Toni Agé, el regidor del PSC, s'emet el Dia Mundial de la Ràdio. Ràdio Ciutat de Valls també està d'aniversari en la nostra graella. Paper de la Ràdio, a Valls, com el veu?
Doncs la ràdio municipal és important perquè explica, jo penso que la ràdio explica la ciutat des de dins. No parla de valls des de fora, sinó amb la gent d'aquí i del que ens passa al dia a dia. La ràdio al final és companyia. És aquella veu que tens mentre vas a la feina, mentre treballes o mentre ets a casa, o inclús quan vas a dormir. Jo cada nit vaig a dormir amb la ràdio. I això t'he de dir que crea un vincle molt especial amb la ràdio.
Ball de Radio Ciutat no només informa, sinó que s'implica en la vida de la ciutat. I aquí vull destacar, i aprofito, la feina que fas tu, David, perquè ets una persona que ho viu, que hi poses hores i que coneix molt bé Balls. I això t'ho puc assegurar que arriba a la gent.
Per tant, felicitats primer per l'aniversari i felicitats a tu, David. Jo, a més a més, i tu ho saps, sento la ràdio molt propera perquè sempre m'ha agradat i la conec des de dins de jove. Vaig formar part d'aquella...
d'aquella ràdio capital de la CAMP que molta gent recordem i hi va haver moments molt macos i anys que vaig estar molt implicat i ser les hores i la feina que hi ha darrere d'un micròfon moltes vegades es fa per vocació i per estimació a la ciutat perquè realment hi ha moltes hores i molta feina
Jo també sé que tu prens nota i que moltes vegades intentes portar a la pràctica els pregs que el nostre grup municipal fa al ple i t'ho agraeixo, t'ho agraïm, el grup municipal t'ho agraïm. Al final es tracta de donar veu a tot allò que forma part de la ciutat. I si et puc dir una cosa, no és un retrec, és només una suggerència, és que m'agradaria que també hi hagués un espai, t'ho dic sempre això, David, ja ho saps, dedicat a l'immens món de la cupla i la sardana.
Perquè forma part de la nostra cultura i del tixit associatiu de Valls. Crec que val la pena que la ràdio local també li doni aquest espai, perquè és una part viva de Valls i a la vegada de la seva identitat. Pressupost que farien en el cas en el futur, no?
S'ha d'augmentar el pressupost? Sí, però això es pot parlar. A veure, jo no veig un problema en augmentar el pressupost dedicat a la ràdio. Crec que això no és el problema. Jo ho vaig comentar amb la persona responsable, i crec que tu ho saps, aquest no ha de ser el problema, aquest no ha de ser. Com s'ha d'enfocar, però, a la qüestió?
Bé, doncs quan parlem de la ràdio, d'un servei públic, que és un servei que paguem tots els ciutadans, doncs crec que d'entrada no hem de mirar només les audiències que té la ràdio. Hi ha programes, moltes vegades em comenten la regidora que porta el tema, doncs que la ràdio, hi ha programes que tenen molta escolta, que tenen molta audiència, i jo sempre penso que un servei públic...
No s'ha de medir per audiències. És un servei públic que ha d'arribar al ciutadà. I, evidentment, ara que parlàvem de la Sardana, evidentment no tindrà la mateixa audiència. Un espai dedicat al món de la Copa i la Sardana que pot tenir un espai a valls dedicat als castells. Però al final tot és cultura, no? I al final tot fa ciutat.
Per tant, és un tema que s'ha de tocar, que s'ha de parlar i que els pressupostos s'hauria de tenir en compte. Agafem el guant d'aquest espai. Farem el possible per poder-lo ubicar. Moltes gràcies. Parlem de números. Pressupost del 2026, quan el tindrem? No ho sé. No esperem pressupostos en les properes setmanes perquè, malauradament, aquest govern...
ja ens té acostumats a anar tard. I ho dic amb preocupació, no em sorpresa, amb preocupació, perquè és preocupant. El pressupost és una eina important, molt important, que té l'Ajuntament per tirar endavant tot.
No pot ser que cada any acabem igual, arribant fora de termini, o funcionem amb pressupostos prorrogats, ara això vol dir que no s'ha fet la feina ben feta i que no s'ha fet a temps. Ara per una excusa, ara per una altra, ara una explicació, però al final el resultat és el mateix, manca de planificació i poca previsió.
I també vull dir una cosa molt clara, en cap moment s'ha intentat negociar el pressupost amb el primer partit de l'oposició, ni una trucada ni una reunió de treball.
I això, amb una majoria absoluta, potser pot ser còmode pel govern, però no és la millor manera de governar la ciutat. Nosaltres estem disposats a parlar i a portar propostes, i crec que ho diem, ho diem sempre. El que no podem fer és validar uns comptes que no s'han compartit ni treballat amb transparència.
Ja per acabar, a l'espera de quan hi haurà els comptes del 2026, des del PSC guines accions preparen de cara a les properes setmanes. Imagino també preparar ja el ple del mes de febrer. Hi haurà alguna moció, per exemple? Sí, nosaltres sempre preparem els pleins amb temps. Som un grup municipal coccionat i un grup que realment jo crec que treballa i que fa la feina que toca i ben feta.
I aquesta pena és escoltar, estar al carrer i portar al ple les inquietuds reals dels ciutadans.
Que farem oposició? Sí, evidentment, però oposició útil. Si una cosa està bé, doncs ho direm, i si no està bé, doncs també ho direm. Sempre defensarem els serveis públics, defensarem el manteniment de la ciutat, la seguretat, la cohesió social i les entitats. Mira, nosaltres no estem aquí per cuidar més que ningú. Estem aquí per treballar, per fiscalitzar i per aportar.
I quan arribi el moment, doncs la ciutat decidirà. Però mentrestant el que toca és fer feina i fer-la en sentit comú. I crec que això és el que fa actualment el grup municipal del PSC de Valls. Fer una oposició útil sempre és escoltar el ciutadà. Per tant, continuem fent aquesta oposició dia a redre dia.
Estarem a l'espera de l'activitat que puguin desenvolupar i en unes setmanes la puguin tornar a venir a explicar aquí a Ràdio Ciutat de Valls, avui amb el regidor socialista Toni Ajea. Gràcies per haver acceptat la invitació i ens retrobem en properes entrevistes. Gràcies, David, i felicitats a tots plegats pel Dia Mundial de la Ràdio. Moltes gràcies.