Quan falten pocs dies per celebrar el pas de l'equador de les properes desanals, quedem amb el Jordi París per pujar al campanar de Valls. Des del punt més alt de la ciutat parlarem de les últimes obres de restauració que s'hi van fer i del símbol que representa per Valls. Aprofitem per repassar també l'agenda d'actes que es faran a l'església aquestes festes de la Mar de Déu de la Candela.
Jordi París, què tal, com estàs? Molt bé. Escolta, em fa molta il·lusió, esperem que el cel ens aguanti, perquè anem a pujar al campanar i aprofitem perquè ens posis al dia una mica de tot plegat i ens expliquis quatre coses. Som-hi, va. Mentre pugem, Jordi, posem-nos en situació un moment a nivell històric, perquè aquest campanar és de finals del segle XIX. Anava molt tard, perquè l'Església és del segle XVI, i de fet, al segle XVI ja s'havia de fer el campanar.
El que passa és que hi va haver una certa disputa entre la gent de l'Ajuntament sobre on havien de col·locar el campanar. Com que no es posaven d'acord, la cosa va quedar sense fer-se. El segle XVI no es va fer. El segle XVII...
Hi ha un primer intent de fer-lo, bé, un segon intent de fer-lo, tampoc no s'arribarà a concretar, no troben els diners, i hem d'esperar fins al segle XVIII hi ha un nou intent, serà fins al final del segle XIX, com bé tu deies,
que sortirà un mecenes que el que fa és, diguem-ne, pagar una gran quantitat de diners, tants com uns 124.000 pessetes, i això és el que va permetre poder fer aquest campanar que és tan alt, que té 74 metres.
M'agrada molt la història, que tu has explicat també altres vegades, que per què realment és tan alt. Perquè no havia de ser tan alt. No, havia de ser una mica més baix. Que ja no hauria sigut llavors el campanar més alt de Catalunya. No, però... Aquest títol ens l'haurien pres. Al segle XIX hi havia una certa pugna entre la gent de Valls i de Reus. I aleshores el que es van voler assegurar és que el campanar era més alt que el campanar de Reus.
A veure, on ens trobem ara, Jordi? Mira, ara hem fet un primer tram d'escales i aleshores hem passat per sobre de les capelles laterals de l'església i ara estem dintre de la caixa del campanar. Aquí el tema dels diners amb el campanar ja ha sigut un tema des dels inicis, pel que es veu. Hem estat bastants segles sense campanar pels diners. Després aquest campanar ha hagut de passar per diverses reformes.
Clar, el fet de fer-ho tan alt ha sigut molt bonic, ens ha donat aquest títol, però esclar, aquest títol també comporta molts problemes, perquè si no fos tan alt, no seria tan car les reparacions que s'han tingut de fer, que ja en portem vàries i realment ens han costat una barbaritat de diners. I aquesta, l'última reparació? L'última reparació...
ha costat ni més ni menys que un milió d'euros. Feina rai perquè encara devem molts diners, malauradament,
O sigui que tenim un bon problema. Ens falten mecenes, com el mecenes de finals del segle XIX. Ens falten mecenes. Que arribi i ens ajudi a pagar. Sí, perquè si no, això serà molt complicat de poder aclarir. Sí, representa que la reforma que hem fet ha de ser molt... ha de durar molts anys. De tota manera...
en els edificis històrics sempre tenim problemes i sempre s'ha d'anar intervenint. Perquè ara realment era perillós, no? Sí, hi havia un perill.
real de caiguda de pedres a baix i per tant això era un perill per la ciutadania i per tant no es podia dir, mira, passem més temps, no es podia esperar. I sobretot el que s'ha fet ara ha anat molt a l'arrel del problema.
Clar, de l'única manera que es podia fer tan alt i tan esbel, és a dir, que amb una base relativament petita arribéssim als 74 metres, això es va poder fer a finals del segle XIX perquè es va treballar amb una estructura de ferro interior que es recobria amb pedra. El problema és...
que mentre la pedra que recobreix el ferro queda tot ben tapat, no hi ha problema. Però el dia que per qualsevol cosa aquesta pedra s'esverga una mica, aquesta fissura, només que hi entri una mica d'aigua, arriba a l'estructura de ferro, però a base d'anys, diguem-ne, l'estructura de ferro es va rovellant i aleshores el rovellar-se té moviment. I quan té moviment...
encara trenca més la pedra. Primer, el que hem fet ha estat de les zones que estaven més malament, sobretot a la part més alta del campanar, s'han substituït l'estructura de ferro per una estructura interior, és a dir, hem tallat per dintre, hem obert fins a trobar l'estructura interna,
i l'hem substituït per elements inoxidables. És que s'han posat uns testimonis. Això què fa? Això ens avisa. És un material que...
Si hi ha algun problema, diguem-ne, que torna a entrar l'aigua o que hi hagi algun tema d'aquests que pugui afectar l'estructura, primer que tot es farà molt bé aquests àmbits. Per això els sacrifiquem, diguéssim. Els sacrifiquem abans que afecti l'estructura. És un element que els ballencs ens estimem moltíssim.
Sí. És que, esclar, si ara nosaltres veiéssim la ciutat sense el campanar, no l'identificaríem. És que es veu de molt lluny, perquè arribis per on arribis, a mi sempre em passa quan vinc de Lleida, quan vinc de Reus, no? Penso, ja arribo a casa, perquè el veig, el veig de molt lluny. Encara que el vegis molt poquet, l'identifiques ràpidament. I dius, ja es valls, no? Ja hi soc. Sí.
I això, ostres, és una cosa que n'estem orgullosos i que podem treure pit, perquè mira, tenim el Campanar Més Alt de Catalunya i als vellencs ens agrada fardar per això, pels castells i pels calçots, però clar, l'hem de mantenir. Ara hem superat ja l'alçada de la nau central. Estem just al nivell de la teulada de l'església, vol dir que ja hem superat 25 metres.
I ara ens falta un segon pas, que és pujar fins al Pla de Campanes. Just sota el Pla de Campanes el que tenim és una petita habitació que la tenia el campaner. Acabem d'arribar ja al Pla de Campanes i ja tenim una vista espectacular de la ciutat. Aquí quants metres estem, Jordi? Aquí a 50. Ens falta l'últim tram
que són els 20 i escaig, 24 metres més. Sí, que és un tram que a les visites no està obert, oi? No. Perquè realment hi ha una part, jo sí que hi vaig pujar una vegada, i hi ha una part una mica aèria.
Primer, perquè hi ha gent que realment tindria problemes de vertigen i a dalt és molt petit i, per tant, hi pot haver molt poca gent. És veritat que el tram, recordo que vaig baixar, és un tram que fa la sensació que vas volant pels aires perquè queda molt descobert.
Fins demà!
Doncs ara hem entrat dins l'església parroquial de Sant Joan. Anem a veure un moment com tenim la Mare Déu de la Candela, que també és un altre símbol de la ciutat que ens estimem tots molt. Perquè clar, a febrer, això sinònim de candelera, no? Doncs de febrer, dia de la Mare de la Candela. I per tant, Jordi, tot a punt per les novenes.
Sí, la novena comença aquest dissabte 25 de gener, s'allargarà fins al diumenge 1 de febrer i l'endemà començarà, diguem-ne, el dia 2 de febrer, serà el dia de la Candela. De fet, normalment...
La novena, diguem-ne, el dia de la Candela cau dintre dels dies de la novena. Però aquest any, el caure en dilluns i sempre s'aprofiten les novenes de fer entre un cap de setmana i l'altre, doncs es va optar excepcionalment que la novena fossin els nou dies...
i que l'endemà d'acabar-se la novena, diguem-ne, serà el dia de la Mare de la Candela. Bé, cada any per la Candela tenim concert des de l'any 2000, des dels Festes Anals del 2021, perquè va ser l'any en què vam estrenar a l'Orga de la Ciutat. Fèiem més de 80 anys que no teníem cap orga. De fet, jo sempre dic que aquests 80 anys és una anomalia històrica.
perquè des del segle XIV, que tenim documentat el primer orga, que no vol dir que n'anigués abans, però com a mínim des del segle XIV fins a l'any 1936, aquí a Valls hi havia 6 o 7 orgues. I per tant, el que és clar és que en més de 600 anys,
de tenir orga, en aquests 600 anys, diguem-ne, només 80 anys no n'hem tingut. Per tant, jo sempre dic que això és una anomalia històrica, perquè la normalitat és que la ciutat tingués orga. Fa cinc anys que es va beneir, es va estrenar, i per tant, diguem-ne, fem dos concerts per celebrar-ho.
I a més a més hem volgut portar els mateixos organistes que van tocar en l'estrena d'aquest orga de valls. Quins dies són els concerts? Els concerts són el diumenge, dia 1 de febrer, a les 6 de la tarda, i el dissabte, 7 de febrer, també a les 6 de la tarda. Ens convidem a tothom a venir.
per celebrar les festes de la Mare Déu de la Candela i bé, compta enrere de nou per les següences anals. No falta tant, eh? Cinc anys. Han passat l'Equador ja. L'acabem de passar. L'acabem de passar. Quins nervis.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!