Els dimecres, Mercat, el programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls. Benvinguts i benvingudes al programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls, on repassem l'actualitat econòmica de la nostra ciutat i comarca i aprofundim en aquells temes de l'economia que ens afecten a tots. Us parla Montse Plana i això és els dimecres, Mercat.
En el programa d'avui parlarem de l'Institut Municipal de Desenvolpament Local Vallgenera. Volem conèixer de prop la tasca d'aquest organisme autònom de l'Ajuntament de Valls i el paper que juga en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat i comarca. De tot plegat, en parlarem amb la regidora d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Valls i presidenta de Vallgenera, Rosa Rovira.
També parlarem de la gran festa a la Calçotada i el seu impacte en prop de 35.000 visitants vinguts d'arreu, tant de proximitat com d'internacionals. A més, explicarem com ha afectat aquests darrers dies els problemes ferroviaris i, concretament, la línia R13. Els usuaris que necessiten desplaçar-se de Valls i comarca a Barcelona, ja sigui per feina, estudis o analment, ja han hagut de buscar alternatives. Acabarem el programa a Cal Blanco, una cistelleria històrica que, a més, és el comerç més antic de Valls, amb més de 175 anys. Comencem!
Avui volem parlar de Vallgenera, l'Institut Municipal de Desenvolupament Local, i per conèixer la tasca que realitza aquest òrgan autònom de l'Ajuntament de Valls, ens acompanya la seva presidenta i també regidora d'Empresa i Ocupació, Rosa Rovira. Benvinguda, Rosa. Gràcies per la benvinguda. De forma ràpida, com definiries Vallgenera per algú que desconegui què és?
Vallgenera és l'Institut Municipal Desenvolupant Local. Això vol dir que és un organisme autònom que el que fa és una feina integral en promoció econòmica i ocupació. Per tant, fa orientació, fa formació, fa emprenedoria, fa suport i ajut a les empreses i fa itineraris formatius per a les persones que entren a casa nostra.
Nosaltres pensem que quan un va a Vallgenera, en principi va a buscar feina quan és una persona individual, ja sigui perquè la que té en aquest moment no li satisfà prou o perquè s'ha quedat sense feina. I nosaltres el que fem és, en principi, acollir-lo
El registrem, l'incluïm a la nostra borsa de treball i les tècniques el que fan és detectar les necessitats formatives o les millores d'aquelles capacitats per ser altra vegada un perfil que s'adapti al que demana el mercat laboral.
Llavors, aquí comencen aquests itineraris, tant d'orientació com de formació, en funció del que li calgui a la persona, i això els ha de portar a les ofertes de treball que té Valgenera, perquè Valgenera també és una oficina de col·locació homologada.
Les empreses ens fan ofertes de treball i nosaltres els oferim aquells treballadors que encaixen en el perfil demandat per les empreses, que prèviament quan rebem l'oferta el que fem és una recerca d'aquestes persones, els diem estàs interessat en aquesta oferta, si estan interessats nosaltres enviem el seu currículum a les empreses. Algunes empreses fan la selecció directament, d'altres ens encarreguen a Vallxanera de fer la selecció.
Però, per l'altra part, també ajudem les empreses amb aquelles necessitats que puguin tindre. Tant una formació a mida, que també la fem, alguna empresa posa en marxa una aplicació o una nova línia de treball i ens diu que necessita una formació que se li prepari per a ells. Nosaltres preparem això, preparem formació específica per a les empreses. Però, evidentment, també el que desenvolupem és tota una sèrie de programes
que són polítiques d'ocupació, que ens les subvenciona tant el SOC com el Departament d'Empresa i Ocupació, que van des de, ja he dit, itineraris formatius, certificats de professionalitat, també contractació subvencionada, com pot ser el que fins ara en dèiem el 30+, que és la contractació de persones
majors de 30 anys que són aturats de llarga durada o majors de 45 anys però amb dificultats també de contractació. Aquestes persones, nosaltres oferim a les empreses la possibilitat que els puguin contractar amb un contracte subvencionat.
O també fem FPO dual, que suposa que és una contractació durant un any amb una empresa, on el 75% del temps la persona ja està treballant i el 25% restant està fent formació. Per tant, de la formació dual, aquella persona en treu, a part de cobrar cada mes, en treu un certificat de professionalitat o diversos certificats de professionalitat i, a més a més, l'experiència adquirida en l'empresa en concret.
Aquest any, per exemple, tenim l'FPO Dual de tasca d'operari de línia industrial amb una sola empresa, amb E-City. Aniran totes les persones que fan FPO Dual a E-City durant aquest període. Probablement s'hi quedaran.
Perquè el que es busca en les empreses precisament és adequar a aquelles persones que tinguin aquells coneixements que ells necessiten, però després modelar-les perquè s'avinguin al seu perfil concret, al coneixement de les seves màquines, els programes. I després tenim un altre que també ens ha portat un cert temps, però no estem molt contents, que és d'un FPO dual de fusteria.
La feina de fusteria és una feina en què actualment està molt demandada perquè hi ha molt poca gent preparada amb això. I aquí hem fet una tasca amb el gremi de fusters de la zona i amb sis empreses que farem aquests contractes subvencionats d'FPO dual.
i esperem també que vagi molt bé. De fet, el SOC ha valorat molt bé les dues iniciatives. Però també tenim PFI, perquè els joves que no han acabat l'ESO, per motius que sigui, i que estan en aquell moment de dir, ara què faig? Doncs a aquests joves, donar-los l'oportunitat de nou, mitjançant un PFI, de poder es treure...
Aquesta prova que els donarà l'accés al grau mitjà de formació professional, però també els donarà l'oportunitat de treure's aquells certificats de professionalitat que els obriran la porta al mercat de treball. Tenim una UE que Valgenera.
Una unitat d'escolaritat compartida per aquelles persones que en un centre convencional, mentre fan l'ESO, no estan funcionant com haurien de funcionar. Nosaltres, amb la UEC, amb la qual hem treballat moltíssim, el que fan és, amb aquestes persones, fer-los uns itineraris personalitzats.
són relativament pocs alumnes i hi ha tres docents. Tenen uns espais molt adequats que jo sempre dic que si els espais en certs casos el que fan és que si tu has nascut en un barri degradat
et perjudiqui si tu tens l'oportunitat de treballar i créixer en un espai agradable, amable, i que te'l sents teu, també et serveix per millorar. I això és el que m'he intentat amb la web i està funcionant. Estem aconseguint que no tinguin absentisme, quan eren nanos que al centre convencional tenien molt d'absentisme. En fi, a Vallgenera tenim, evidentment no puc deixar, tota la part d'emprenedoria. Treballem molt l'emprenedoria, des de fa més de 30 anys estem treballant amb emprenedoria
El 2025 vam atendre més de 150 persones, vam aconseguir posar en marxa més de 50 empreses d'emprenedors, que els hem ajudat en el seu pla de negoci i que els acompanyarem durant els tres anys propers, però que també després, quan ja no són pròpiament emprenedors, sinó que ja estan...
Consolidats com a empresaris, els treballem amb el programa Consolidat per ampliar les seves oportunitats en el mercat competitiu de les empreses o obrir noves possibilitats com sigui una internacionalització.
o qualsevol altra capacitat que ells considerin que tenen mancances. Allí nosaltres treballem amb un mentoratge i amb unes hores de suport que els han de conduir a millorar aquestes capacitats. Treballem amb el programa Tu més 1 perquè tots aquells autònoms que vulguin incorporar una persona a la seva plantilla tinguin l'oportunitat de tindre un contracte subvencionat i això és doblar el nombre de treballadors perquè passem d'una empresa unipersonal a tindre'n dos
i això segur que millorarà també les seves capacitats de cara al mercat empresarial. En fi, que fem moltíssimes coses, segur que me'n deixo, però que fem moltes coses i que l'Ajuntament s'aprèn molt seriosament tant el que és la promoció econòmica com donar oportunitats als nostres ciutadans de millorar en la seva feina, que en el fons millorar en la feina és millorar en la teva vida.
Clar, el ventall és amplíssim, tal com ara estaves explicant, i a més una de les coses interessants de Vallgènere és que crees sinergies amb el territori, amb les empreses, amb els autònoms. És un teixit que vol ser viu, això és interessant. Nosaltres sempre volem treballar amb tots els agents econòmics de la zona. O sigui, en el nostre mapa d'actuació...
sempre pensem en les persones, per nosaltres és el centre, en les empreses, que és l'altre punt central per nosaltres, però amb els centres educatius, amb els sindicats, amb tots els agents econòmiques de la comarca, amb les associacions d'empresaris, amb la Cambra de Comerç, amb tots a fi d'efecte d'això que us deia, promocionar econòmicament el nostre territori, buscar...
la implantació de noves empreses, buscar que les empreses que tinguem siguin el més competitives possibles i donar aquestes oportunitats a les persones a trobar feina. Aquest és el nostre objectiu i amb això treballem sempre. Justament també fa pocs dies.
a fer un reconeixement a les empreses i també a aquells emprenedors que col·laboren amb el genera, que si no m'acovoco són unes 230 l'any passat, el 2025. Parlem també d'aquestes col·laboracions que generen, en quins programes o en quin moment s'estableixen aquestes col·laboracions. Per portar a terme els objectius que li comentava ara, nosaltres necessitem de les empreses.
Sense elles això no seria possible. I, per tant, els nostres prospectors els van a veure per oferir-los tota la cartera de serveis que nosaltres tenim i preguntar-los les seves necessitats. Però també per demanar-los que, per portar a terme tot aquest ventall de formació que fem, com que la formació ocupacional té aquest fons de pràctica real sempre, doncs nosaltres anem a les empreses a trucar la porta perquè necessitem que els nostres alumnes puguin fer pràctiques no remunerades.
que normalment són el complement de la formació que adquireixen a casa nostra. Però, i les empreses, la veritat és que són molt receptives i molt col·laboradores i ens diuen que sí. Per una part hi ha aquestes pràctiques no remunerades. Per l'altra part hi ha aquests programes que li deia com la FPO Dual, que són pràctiques que sí que estan remunerades, que estan imbrincades dintre del mateix programa. Després hi ha tota aquesta part de contractació, com parlàvem del 30+,
que donen oportunitat a gent amb dificultat d'incorporar-se al mercat de treball de nou amb aquests contractes subvencionats. Però les empreses hem de buscar la seva col·laboració perquè moltes vegades el que els oferim és aquests contractes, però al darrere el que hi ha és la necessitat que quan s'acabi la subvenció del contracte ens donin l'oportunitat que aquestes persones se quedin allí. Quan parlava de PFIs, els PFIs al final del curs són mil hores,
de les quals una part important són pràctiques i per tant també anem a picar la porta a les empreses per dir-los que aquests nois que ara estan fent aquesta formació amb cuiner i restauració o amb centres sanitaris necessitem que puguin complir les seves pràctiques i per això necessitem les empreses i com que som agraïts doncs cada any per aquestes dates abans ho fèiem al desembre ens van dir que al desembre no els anava tan bé i ara ho fem al gener perquè ja han tancat l'any i ja és més còmode
doncs volem fer un acte d'agraïment a aquestes empreses, de reconeixement a la feina que ens han ajudat a fer. I per tant, per això vam fer l'acte al teatre principal, que és un moment en què nosaltres fem aquest agraïment a les empreses, aquest reconeixement a la col·laboració que hem tingut amb nosaltres, l'acompanyem normalment
d'una conferència que pugui ser d'interès de les empreses, i després tenim ocasió de lluir els nostres nois de cuina i restauració que ens preparen un pica-pica allà per fer una mica de networking i parlar entre naltres i establir aquests punts de contacte, dels quals a vegades, al trobar-se allà, algunes empreses me diuen, mira, l'altre dia que vau fer això, a la conversa posterior vaig descobrir que un proveedor...
que jo comprava, que ho comprava amb un client de fora, ara tinc un proveedor molt més a prop de casa. Per tant, això també va bé, aquesta interacció entre les empreses, de conèixer-se entre elles i que a vegades la feina et porta a que no...
estiguis molt centrat en el que has de fer i tinguis poca interacció. I en aquests moments així afavoreix la interacció també. I parlant de fet de col·laboracions, Valgenera també col·labora amb altres iniciatives que venen de fora, per exemple els 300 i entitats, i per exemple ara el mes de febrer s'engega el programa Engeguem, que de fet és de Copcamp, de fet ja hi havia una col·laboració, però sí que aquest any Valgenera s'implica...
Explica'ns aquesta col·laboració i sobre el programa. Amb Copcamp ja venim treballant des del 2019 perquè Copcamp representa tot un sector de l'economia.
que seria l'economia social i solidària, que té una potència molt important en el nostre territori i que té tota una sèrie de valors que potser l'empresa convencional no els té. I de valors de justícia social, de proximitat al territori i tal, i això no ho podem descuidar, per nosaltres també és important. Per tant, a partir del 19 vam començar a treballar amb Copcamp diferents iniciatives
i ara moltes de les formacions que fèiem ja habitualment a Vallgènere incorporàvem també que venien persones de cop camp a explicar als que participaven en aquestes formacions d'emprenedoria la possibilitat que la seva forma jurídica d'empresa fos d'algun tipus de forma de cooperativa, d'iniciativa d'economia social.
Ho hem treballat, hem treballat també amb la comunalitat, amb diferents coses impulsades des de l'economia social i solidària. I ara hem ampliat la col·laboració perquè si bé Copcamp ja em sembla que ha fet 13 o 14 edicions d'Engeguem, aquesta vegada l'Engeguem que es farà a Valls, a Valls ja s'envia en fet 3,
I es feien a dintre de l'espai de Valgenera, però només hi posàvem l'espai. En aquesta vegada, en canvi, ho hem volgut treballar conjuntament i una de les sessions, la de màrqueting, l'hem organitzat amb personal nostre.
però considerem que és una formació, uns itineraris formatius per a emprenedoria adreçada d'economia social i solidària, en què ens hi sentim molt còmodes i amb moltes ganes de participar. I fins i tot també ens plantegem ampliar, o sigui, continuar l'any vinent amb aquest tipus, però potser també ampliar les col·laboracions amb tot el que sigui l'economia social i solidària.
Recordem una mica en què consisteix, ens dèiem, són diverses sessions, a qui va dirigit? Em sembla que són cinc sessions, crec que és del febrer i març, serà unes quatre hores, em sembla, per sessió,
Crec que és un parell d'hores, pot ser? Un parell d'hores, adreçat a això. Emprenedors que vulguin donar-los les eines per fer possible el seu negoci com a cooperativa o com un tipus d'organització que estigui...
dintre del que és l'economia social i solidària. Doncs això, donar-los les eines, fer-los l'acompanyament, descobrir-los el món de l'economia social i solidària i els valors que hi ha darrere aquesta. I això es fa mitjançant aquestes sessions que seran molt interessants.
Rosa Rovira, presidenta de Vallgenera i regidora també d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Valls. Moltes gràcies avui per acompanyar-vos i explicar-vos tots aquests detalls de Vallgenera. Queda una part molt més, així que en altres programes en podem anar desvetllant amb més detalls de tot plegat.
Jo sóc una entusiasta de l'organisme i que, a més a més, crec que és un dels grans desconeguts i que, per tant, sempre que vulgueu vinc disposada a parlar-ne i a explicar perquè és important que la gent el coneixi i el faci servir. I nosaltres sempre diem que Valgenera és un espai d'oportunitats i com a oportunitats s'han de donar a conèixer la ciutadania. Doncs moltes gràcies. A vosaltres.
I ara toca repassar l'actualitat econòmica del nostre territori. Prop de 35.000 persones van passar el diumenge 25 de gener per la Gran Festa de la Calçotada. L'esdeveniment ha tornat a situar Valls com a epicentre gastronòmic amb una gran projecció que de nou ha trobat fronteres.
La majoria de visitants provenia del Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona, però també hi va haver assistents internacionals a països com Japó, Alemanya, França, Rússia, Bulgària, la Xina, Corea i els Estats Units, així com de diversos punts d'Espanya. D'aquesta manera, la festa, amb gran ressò nacional i internacional, consolida Valls com un referent gastronòmic que projecta la cultura catalana arreu del món.
L'esdeveniment va superar les expectatives amb fins a 60.000 calçots cuits i servits a la degustació popular i al concurs de menjar calçots. En el cas concret de les degustacions, se'n van servir 3.600. Els 1.800 tiquets que es van posar a la venda al mateix dia de la festa es van exaurir al migdia. Prèviament, uns altres 1.800 tiquets venuts de manera anticipada també es van esgotar en només 6 dies. La gran festa de la Calçotada de Valls està organitzada per la Cambra de Comerç i l'Ajuntament de Valls.
Un altre tema molt comentat aquests dies i que porta molta cua són les incidències de rodalies. Més d'una setmana sense trens avalls afecta treballadors, estudiants i altres usuaris que necessiten desplaçar-se fins a Barcelona. La incertesa a la capital de l'Alcà m'ha portat a molts usuaris habituals a buscar alternatives.
N'hi ha que han decidit agafar vehicle propi i d'altres quedar-se a casa teletreballant o estudiant. Els primers dies hi va haver especial confusió. Els trens a la línia R13, la que dóna servei a Valls, funcionen al tram de Lleida-Vinaixa i des de Vinaixa fins a Sant Vicenç de Caldés i a habilitat transport alternatiu per carretera. Però inicialment els usuaris desconeixien els horaris dels autocars, que no es van fer públics fins aquesta passada setmana. A més, hi haurà demores en les freqüències dels autobusos arran de les limitacions de velocitat en el tram de Lleida-Vinaixa, on hi ha servei de tren.
Aquesta situació s'hi ha arribat després del greu accident de Rodalies a Gelida, on un tren va col·lisonar amb un mur que havia cedit per un desprendiment de terra després de les fortes pluges. Amb un mort i més d'una trentena de ferits, la Generalitat va exigir aturar tot el servei de Rodalies per inspeccionar tota la infraestructura i garantir la seguretat.
Després de més d'un centenar d'inspeccions, a DIF ha detectat 29 punts crítics on s'ha d'actuar d'urgència, dels quals 9 es troben a la província de Tarragona. Alguns trams segueixen inoperatius i a més hi ha una cinquantena de limitacions temporals de velocitat a la demarcació.
En el tram final del programa, dedicat a comerços històrics i singulars a la ciutat, ens aturem avui a la Costa del Punterró, número 10. Avui ens trobem a Cal Blanco, el comerç més antic de Valls, fundat l'any 1850. I per conèixer la seva història, en parlem avui amb Rosa Barrofet. Bon dia. Hola, bon dia. Parlem de més de 175 anys, no? Perquè va ser 1850 i això, 175-176 anys, més o menys. Sí.
Com s'aconsegueix això? Perquè som moltes generacions. Una mica, doncs, quin és el secret per aconseguir arribar fins aquí, no? El secret és molta il·lusió. Molta il·lusió de cada dia dius, avui vaig a aixecar la persiana i per mi cada dia és un dia nou. O sigui, no... És com si comencés de zero. No penso en els 170 i escaig d'anys d'història perquè si no m'agafaria alguna cosa. Penso avui és avui i a veure avui què ens trobem, a veure avui què farem.
Clar, no sé si és una responsabilitat tots aquests anys, tot i que això que dius, anem al dia a dia, però... Sí, home, evidentment, a la que pares, frenes i mires l'entrada i dius, oh, si jo aquí només fa del 2012 aquí soc. Imagina't tot el que han fet ells per arribar fins aquí, o sigui, han estirat carros, bous i carretes.
De fet, explica'm com va començar tot plegat els inicis d'aquest negoci, d'aquest comerç històric. A veure, els inicis de Cal Blanco comencen al carrer Sant Antoni, però no comencen a la Casa Pairal de Cal Blanco, sinó que comencen unes cases més avall. Hi havia un senyor que es deia Joan Casa Nova, si no recordo malament, que aquest senyor tenia una esparteria que va obrir un 850 i aquest senyor es va jubilar.
I la meva besàvia li va dir al meu besavi, el Joan es jubila, el havies de comprar el negoci perquè crec que pot anar bé. I a partir d'allò ens van comprar el negoci, el negoci el van trasllidar als baixos de casa seva
Seria on ens servem en aquests moments o encara no? No, encara no. Era el carrer Sant Antoni, una mica més amunt d'allà on era l'esparteria inicial i al final van veure que se'ls havia quedat petit. A casa sempre m'expliquen que el besavi, m'expliquen i m'havien explicat, que comprava trens sencers de gènere.
I els enviava, o sigui, ell marxava a fer de viatjant, deixava el meu avi sol a la botiga, i ell s'anava cap Andalusia, cap Galícia, a comprar gènere i enviar-lo cap a altres llocs. De fet, tenia un magatzem Alcuber, tenia diversos magatzems per aquí a la zona,
Fins que el negoci se li fa gran i decideix que ha de comprar un local i és el local on estem ara. I el decideix comprar aquí perquè a banda que hi havia el mercat de la fruita i la verdura com l'entenem ara, hi havia cap Figueres que és l'edifici aquest de la muralla que ara hi ha no res.
allò era un hostal, damunt del xipset hi havia un altre hostal, o sigui, això era del xipset d'on està avui en dia, aquí els blocs de pisos aquests, això era un hostal, i va decidir comprar això en lloc de comprar el que eren els teixits fabre, que dius, avui en dia hagués potser decidit anar cap allà.
Però al final va decidir comprar això d'aquí perquè... Era un punt d'influència, no? Era un punt d'influència, molt pagès, molt... I era... Pràcticament tots havien de passar per aquí. Clar, a veure, passa el temps, tot canvia. I dius, ojalà, no? Veure aquell moment de veure tot el barri...
tot el que és el barri òntic que avui en dia està així una mica miè, veure'l bonic i ple de gent. Ple de gent, ple de vida, no? Una mica de vida i tot plegat, que a vegades és el que reclamen els veïns d'aquí baix. Clar, per tant, sí que el teu vas a vi, va tenir aquesta visió de situar-se almenys en un punt que en aquell moment no era de pas, sobretot pel tipus de clientela d'aquell moment. Exacte. Que entenc que era més pagesia, potser? Sí, era molt pagesia. Venien moltes sàrries, les sàrries...
si no recordo malament, eren les bosses que portaven els cavalls i els rucs per posar-hi gènere. Van anar... Cada generació de la família han anat introduint a poc a poc una mica el que ells han cregut, però bueno...
en aquell moment sí que estava molt dedicat a la pagesia. El primer de la teva família que va tenir el negoci era el besavi, després van passar l'avi en temps, el pare, el tiet. Ficam una miqueta l'anissaga i això i cadascú, en cada moment, què és el que es va introduir, el que tinguis així més en mena?
A veure, mira, el besavi ho va fer gran, l'avi ho va mantenir. L'avi què va posar? Doncs va anar posant cada vegada productes que més... O sigui, la societat pensem que en aquests 170 anys ha canviat molt. I cada generació s'ha adonat que hi ha hagut un canvi, que hi ha una necessitat que no està coberta. Hi ha diverses coses que potser, ostres, anem a solucionar això.
L'avi també va introduir, no em facis dir ara mateix el què, perquè no el tinc davant, però crec que també van ser bosses de carro, ja tot més, una mica més industrialitzat, potser no tan artesanal. L'avi, a més a més, feia escombres de palma. Les feia ell. Aquesta part artesana, no? Aquesta part artesana. I l'eina per fer les escombres encara la tenim ara.
El pare i el tiet van introduir les cortines, les persianes, la zona de ferreteria. Aquí hi havia una zona de ferreteria que van dir anem per aquí. Era esplèndid aquell moment veure... Jo recordo que era petita que jo rodava per aquí i el pare venia, agafava la persiana, marxava, carregava, marxava i només anava a posar persianes. I el tiet es quedava aquí fent feines aquelles que...
anar a s'amagatzem. Hi ha aquelles feines que s'han de fer, que són... Sí, és feina, també. És feina. I el dia et feia molts el que era fregalls d'espar, en el seu moment. Fins que va decidir que prou, que ja no hi haia més. Però sí, i jo en aquest moment que estem ara, doncs, anat posant cosetes de decoració, cosetes de complements, qualsevol lloc...
tampoc n'ha teníem, i la meva mare havia tingut una sucursal de Cal Blanco, que era Sant Antoni, que era també de coses més de necessers, de bufandes, de bisuteria, tot plegat, i he agafat una mica la unió... Aquesta part, no?, d'aquí a bufandes, per exemple, també, no? Sí, aquesta unió de la botiga de tota la vida dedicada al camp, amb la vessant que va fer la meva mare, no?, de complements, de cosetes així, de tallets, que sempre està bé tenir-los. Clar.
Com et vas aixecar el 2012, no? Havies agafat tu que seran les regnes. Sí. En quin moment vas decidir que tu volies continuar el negoci? No sé si sempre havies pensat o no t'ho vas trobar. Ai, això va ser una mica... Jo quan era petita sempre deia que me'n volia quedar a la botiga.
perquè la botiga m'agradava, jo aquí havia passat moltes hores per motius X. El pare em anava a buscar a l'escola, em portava aquí, jo feia els deures aquí. Les anècdotes de, espera't, ara no pots fer aquesta pregunta de deures perquè hi ha un client i primer és el client i després ja farem els deures. I jo sempre havia dit de petita que em volia quedar a la botiga. I van passar els anys i vaig dir...
No, jo els dissabtes no vull treballar. Fins que un dia vaig anar a cuinar els meus nebots, que vivien just aquí davant, i Matiet me va donar el que em va dir que es jubilava. I a mi em va remoure tot, m'he dit, hòstia, la botiga tancada, jo no vull que tanqui.
I si això va ser pels vols de Sant Joan, a principis de juliol començava a treballar aquí. En un mes va ser el canvi de xip? En menys d'un mes. En menys d'un mes. En quinze dies. Bueno, clar. Quinze dies. I va ser un... a l'aventura. Anem-hi. En aquell moment, no entenc que tu treballaves o... No, ja estava estudiant. En aquell moment estudiaves? Vull dir, no va... Vale, que no haguessis de fer un canvi radical. No, no, bueno, de passar a estudiar...
història a passar a quedar-te en la botiga, doncs canvia molt d'assumpte. Sí, sí, clar. Te vas trobar sola o vas tenir el teat un temps... Vaig tenir un teat durant un any per fer una mica la transició, o sigui, legalment. Primer em va contractar ella a mi, després el vaig contractar jo amb ell. Vam estar així...
un anyet, fins que em va dir jo baixaré igual, et vindré a veure, però filmeu, espavilat tu, jo no vull treballar més que ja he treballat prou a la meva vida. I ell baixava cada dia igualment a fer-la petar, fer-la petar la xerrada amb qui fos, amb qui vingués. I ell era feliç així.
Suposo que això també és una mica de suport, no? Ni que potser no està aquí directament a la botiga, però... Va ser un suport molt gros, el tiet, perquè clar, a veure, aquí de productors i productets n'hi ha un munt. I has de saber tot.
totes les referències i, clar, en un any costa d'aprendre-s'ho i de dir, hòstia, ara això s'ha acabat, què he de fer, on no he d'anar? I el tiet sempre et deia, ei, fes una llista i els dubtes que tinguis m'ho preguntes. I així anàvem. Fins que es va morir, ell baixava pràcticament cada dia, matí i tarda.
Com ha canviat també la clientela des que tu hi ets? No sé si tu directament has vist un canvi o va ser més potser abans, potser anys enrere que això que comentàvem. Ostres, la clientela. Això és un tema d'allò. Hi ha molta gent que abans de comprar per l'Amazon et pregunta. Però també hi ha molta gent que a comprar per l'Amazon després ve i et diu, oh, això també ho tenies tu?
No podem, els comerços locals no podem competir amb les grans multinacionals, com poden ser amb el centembre i tot plegat, no pots competir ni amb preu ni amb rapidesa, perquè som persones. I ens agrada el tracte proper i mimar el client.
I intentar triar, no? De vegades tries un producte pensant en aquella persona, hosti, això potser a aquella persona li farà favor, no? I això, tot el que són grans superfícies i per internet no ho trobaràs.
Això és per aquest tracte i aquesta personalització. El tracte, la personalització, el de dir bon dia, què necessites. A mi m'ha passat d'entrar algú aquí a la botiga i no saludar-me. No, però és que jo no sóc un moble, sóc una persona, estic darrere del mostrador, estic aquí per atendre't. No estic aquí per fer bonic.
Clar, a canviar molt això. A vegades hi ha molta gent que per la campanya de regal, no, és que he de fer un regal, no sé què he de regalar, i al final acabes dient, a veure, quin pressupost tens? Tens totes aquestes opcions. Inclús això també ho faig a vegades per xarxes socials, o sigui, a mi m'escrius i dius, he de fer un regal d'aquest pressupost, i jo t'agafem les fotos, t'ho envio i te dic, mira, posa això, això, això i això.
i al final parlar amb la gent s'entén. Clar, clar. Això pots guiar una mica la persona i... Pots guiar una mica i dir, bueno, o no em convé, o sí, o el que et convini, però si jo fos aquí i m'entra un client i em fa això, també li faré igual per les torres socials que aquí a la botiga física. Clar, clar, també intentar-se adaptar una mica, però sabem que tampoc no es pot competir directament. Exacte, i sobretot el que no es pot competir és amb el 24-7.
No, clar, això evidentment. La gent ho entén? No. No, perquè després del confinament vaig tenir fixa una temporada desviat al mòbil.
I et faries creus, el Google posava que estava tancat i et faries creus a la gent que truca amb hores que està tancat per veure si hi ha algú. Si està tancat... Està tancat. Està tancat. És que no hi ha ningú. Per tant, entenc que això vas tornar a desviar a la trucada. Sí, sí, perquè hi havia gent que a vegades a les 10 de la nit...
A les de la nit, a les 4 de la tarda, a les 3, a les 2, a les 7 del matí. Els que som autònoms són persones i necessitem també descansar perquè encara que sembli que jo si vinc a treballar aquí més aviat intentaré no agafar el telèfon.
Perquè si vinc a treballar més aviat és perquè he de fer una feina que no puc estar pel telèfon. De cistelleries en queden poques, els cistells encara se'n busquen? Si encara hi sou, entenc que algú encara busca cistells, aquest producte més tradicional. Sí, encara es busca. El tema està que a vegades la gent no val pagar el que realment val.
que només és un cistell. Però per fer un cistell, si has provat mai de fer cistelleria, saps que té tot, que té una manera de treballar-se d'allò, que primer és el temps, és el material, és el material que ha d'estar mullat. I a partir d'aquí has de pagar els autònoms, els impostos i tot plegat, perquè el que sí que intento és que tota la cistelleria que m'arriba sigui d'aquí.
intento que no em vingui d'explicació, perquè considero que és un plus que li dones, no? I a vegades la gent diu, és que jo no em pensava gastar tant, és que és molt car. S'ha de posar en valor, per tant. S'ha de posar en valor els oficis que es perden. Sí, sí, perquè pocs en queden, no? Exacte, pocs en queden i el dia que es perdin del tot ens fotrem les mans al cap, perquè passaran una mica com el que va passar amb les xichoneres.
que valien quatre duros i ara vas a buscar una xichonera i et costa un ull de la cara i mig de l'altre. Però sí, la gent encara valora l'ofici artesanal i encara venen a buscar coses que volen que siguin úniques i especials.
que és el que tenen, no? Els cistells no n'hi ha cap d'igual. És el xulo dels cistells i de l'espart i de la palma, que no n'hi ha mai dos d'iguals. I, per tant, això no es pot fer en sèrie. És el xulo, també. Clar, d'aquesta part manual, no? Sí. I única. Sí. Molt bé. Doncs, escolta, amb aquesta dia ens quedem. Moltes gràcies, Rosa, per explicar-nos avui aquesta història i aquest repàs, també, doncs.
per la història. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per pensar en mi. Adéu. Amb aquests més de 175 anys d'història entre cistells, espar i bímet, decoració i altres elements, arribem avui al final del programa. Ens retrobem en 15 dies aquí a Ràdio Ciutat de Valls, els dimecres marcat. Els dimecres marcat. El programa econòmic de Ràdio Ciutat de Valls.