Gràcies.
El ballenc Francesc Blasi Vallespinosa, conegut com a excursionista, fotògraf i promotor cultural, era un apassionat per la natura, la fotografia i el patrimoni. Ens ha deixat un ric llegat d'imatges que són una autèntica delícia. Algunes d'elles les podem veure exposades al Museu de Valls en l'exposició Francesc Blasi Vallespinosa 1872-1949, un model de foto excursionista.
Per conèixer una mica millor la seva figura, hem convidat avui al Tot comença, l'arxiver i comissari de l'exposició, Gem Martí. Benvingut. Gràcies per convidar-me. En primer lloc, Gem, tu que coneixes molt bé aquest personatge, expliquem una mica millor, per qui no el conegui, qui era Francesc Blasi Vallespinosa, perquè industrial, publicista, impulso del cinema, amb escenes...
Bueno, és normal que en part no fos un personatge conegut pel fet que ell va marxar de Valls a finals del segle XIX amb tota la família i es va establir Barcelona. I tot i que s'ho vintejava molt les visites a la ciutat, i, bueno, s'ho vintejava, vull dir que cada any hi era present, hi era present als estius, hi era present per qualsevol festa o per qualsevol celebració més o menys important.
va morir l'any 49, és a dir, que va morir fa 75 anys i no va deixar descendència. Jo penso que aquest és un dels factors que més ha portat a l'oblit la seva figura, el fet que al no tenir família a Valls, diguem-ne una família directa, ni cap descendent fora de Valls que d'alguna manera hagués
potenciat el coneixement de la seva figura, doncs ell s'ha anat diluint. Sortosament ens va deixar un llibre, que és el Castells dels xiquets de Valls, que jo considero que és el llibre que ha mantingut viva el seu nom, d'alguna manera, si més no dintre del món casteller, i en particular dels historiadors dels castells, que continuen consultant la seva obra...
per l'interès que va tenir en el seu moment i per l'interès que encara té avui. Clar, fa, ara ho deies, 75 anys de la seva mort, per tant, Jep, vau decidir d'alguna manera, no sé de qui va ser la idea, amb el Jordi París des del museu, o com es va confeccionar això per fer reviure i que se'n tornés a parlar i exposar algunes d'aquestes imatges, i de fet algunes que són inèdites, que són dels xiquets de Valls. Sí.
Amb el director del museu n'havíem parlat moltes vegades, amb el Jordi, de fer anys, perquè d'alguna manera notàvem que hi havia com si la ciutat tingués un cert deute pendent amb l'asi, no pel que ell va fer en vida des del punt de vista industrial, des del punt de vista excursionista, del fotògraf, tot això que s'ha anat anomenant, sinó pel que ell va fer per la ciutat,
al marge de tot això. El fet que ell acabés tenint una fortuna considerable com a conseqüència de l'èxit de la seva indústria el va convertir en mecenes de moltes coses de la ciutat.
i d'alguna manera la ciutat mai li... sí que s'hi havia agraït en vida, evidentment, però posteriorment el fet que el seu nom s'hagués oblidat, doncs tot aquest mecenatge també havia quedat en l'oblit i el Museu de Valls hi tenia un interès particular pel fet que el seu llegat de pintures està en la base, en l'embrió del naixement del Museu de Valls. O sigui, ell va ser el primer gran llegatari d'obra
d'obra pictòrica i d'altres obres al museu abans que el museu existís. I d'alguna manera això feia que ens hi sentíssim una mica en deute amb el personatge, en deute no a nosaltres, sinó a la ciutat en si, i que per tant la ciutat el pugui reconèixer. Si l'exposició actual serà suficient o la biografia que hem fet serà suficient, com a mínim ens servirà per deixar constància de l'existència del personatge
i que es valori realment la seva vida i la seva obra al llarg dels anys que va actuar en favor de la ciutat. Ara que parlaves del que va fer per Valls, a més de tot aquest llegat que va deixar el museu de pintures de grans artistes, Joan Llimona, Dionís Baixeres, Joan Colom, etcètera, també d'alguna manera va marcar els orígens de la Fundació Ciutat de Valls, de fet. Sí, quan ell mor, deixa...
Quan mort, el seu testament deixa dos llegats. Un llegat econòmic, que el distribueix per les institucions benèfiques de la ciutat, per l'Hospital de Valls, les Hermanetes dels Pobres i Casa Caritat, i per l'altra banda, ell té molt d'interès en que es constitueixi una fundació que porti el seu nom i que cada any aquesta fundació premii o doni unes beques per...
bàsicament enfocades a la geografia i a l'excursionisme que és el que ell li agradava però bé, clar això es va crear i la fundació va estar activa durant bastants anys fins que lògicament el pas dels anys fa que aquestes fundacions s'acabin descapitalitzant i que els fons que tenen no serveixin siguin tan minços que al final no puguis donar la beca és després que a partir d'aquí
es van ajuntar tres fundacions, la Fundació Emilia Corant, la Fundació Rodon Giró i la Fundació Blasi,
per constituir l'actual Fundació Ciutat de Valls, que són les altres tres fundacions, doncs són els embrions de la fundació actual. Parlem una mica d'aquestes troballes, d'aquestes fotografies inèdites de castells, perquè jo n'he vist algunes i uau, són espectaculars, o sigui, és un impacte, eh? Són inèdites, en part són inèdites, és que el concepte d'inèdites em xoca una mica, perquè...
Quan les coneixes, o sigui, si tu les coneixes, quan te diuen inèdites, penses, bueno, inèdites del tot no, algunes ja eren conegudes. Algunes ja s'havien vist, és veritat. El que passa és que una mica, anant al que et deia abans de la importància del seu llibre, Els castells als tiguts de Valls, vaig considerar que l'exposició, més que recollir en tot el seu recorregut algunes de les fotografies més conegudes d'ells,
que són les anteriors a la Guerra Civil, o algunes de les anteriors a la Guerra Civil, que seria interessant intentar recollir gairebé, si no totes, el màxim de les que vam fer després de la Guerra Civil, que són les més desconegudes. I per això vam fer un apartat concret dedicat a aquestes fotografies que van de l'any 40, de 1940 a 1948, i que recollen gairebé un centenar civils.
un centenar aproximadament de fotografies d'actuacions dels xiquets de valls, no necessàriament de les colles de valls. El concepte de xiquets de valls és un concepte genèric en el sentit que té molta gent que no està aficionada als castells. Mira, anem a tal plaça que fan xiquets de valls. Això actualment s'ha perdut una mica, però en la seva època encara era molt vigent, o el fet que
uns espontànies aixequin un castell en un concert o en una trobada, doncs estan fent xiquets de valls. No estan fent castells, estan fent xiquets de valls. I, per tant, van considerar que ell, seguint el seu concepte dels castells dels xiquets de valls, recollir totes aquestes fotografies en les que hi ha actuacions a Viga Franca, hi ha actuacions a Barcelona, hi ha actuacions a valls, hi ha actuacions a Montserrat, la majoria són de les dues colles de valls,
de les dues colles i de la barreja que hi havia acabada la guerra, però també entremig hi ha fotografies fetes per la colla del Vendrell o per alguna altra colla, que jo ara no recordo exactament. Però a la seva vegada que era un bon homenatge...
recuperar i visibilitzar totes aquestes fotografies de castells, que en alguns casos són, si no insòlites, bastant curioses de veure, perquè quan hi ha posicions dels castellers del castell i la manera de pujar i baixar, doncs... A mi m'ha impactat moltíssim veure-les. Totalment, totalment. Parlem de Blasi com a fotoexcursionista. Quina mirada tenia ell del món? Perquè, esclar, va ser pioner en aquest àmbit.
viatjava, parlava de temps, no? Pioner com a excursionista i com a fotògraf de l'excursionisme, no. L'excursionisme, diguem-ne que té les primeres embranzides a Catalunya són del segle XIX, del 1880, aproximadament, o per dir-ho d'alguna manera, l'actual centre excursionista de Catalunya, de l'any que ve o d'aquí dos anys, s'acabarà el 150è aniversari.
Per tant, els orígens de l'excursionisme s'han d'anar a buscar aquests 750 anys, que són a finals del segle XIX, quan ell encara era un crió, per dir-ho d'alguna manera. Però sí que hem volgut reivindicar que ell és un dels excursionistes que vincula més estretament l'excursionisme i la fotografia. Ell no entén una cosa sense l'altra.
no entén la fotografia sense l'excursionisme ni l'excursionisme sense la fotografia, perquè considera que l'excursionisme no acaba anant a fer una excursió, sinó que s'ha de documentar tot el que es veu, s'ha de deixar testimoni, s'ha de fer divulgació d'aquestes fotografies que has fet, s'ha d'ensenyar, s'han de fer articles, s'ha de divulgar contínuament l'excursionisme i la fotografia. I, de fet, per això...
he creat personalment el concepte de fotoexcursionista que no existia. Existia fotografia i excursionisme, però no en el sentit com podem entendre el fotoperiodista, que el canviografí no deixa de ser el mateix. És una cosa semblant. O sigui, el fotoperiodista, quan va començar, eren reporters gràfics. Hi havia el reporter que feia el text i el reporter que feia
fins que el periodista va acabar sent un concepte per si mateix. Perquè s'expliquen a través de les imatges, expliquen històries. És una altra manera d'explicar. I ell explica les excursions a través de les imatges. Exactament. Gràcies al seu llegat també tenim documentades obres d'art que van ser destruïdes. Sí. Durant la Guerra Civil. Sí, perquè una de les... Blasi s'ha de dir que era una persona profundament religiosa.
I aquesta creença religiosa la portava a tot arreu. I per tant, quan ell arribava a una població, normalment hi havia unes fotografies que no faltaven mai, que eren la fotografia de l'església exterior, la fotografia interior de l'església, el retaule principal, i si era una devoció a la Mare de Déu, una fotografia de la Mare de Déu.
Clar, com que la majoria d'aquestes fotografies que es va fer abans de la Guerra Civil, i la Guerra Civil, si per alguna cosa significa, és per la destrucció del patrimoni religiós, sobretot en els primers mesos de Guerra Civil, és evident que tot allò que ell, o una gran part d'allò que ell havia fotografiat abans de la Guerra Civil, es va destruir el juliol i agost del 36.
I, per tant, ens ha deixat entre la seva obra un llegat que també hi ha altres fotògrafs que també el van deixar, en part. Però que, evidentment, un dels recursos que fan servir els investigadors actuals sobre aquest art previsiós és el seu fons fotogràfic, on hi apareix aquesta obra artística. Era catalanista...
catalanista, era republicà. Perquè, clar, en el gènere, per exemple, de viatges, no? No, no, bueno, ell era catalanista, en origen és catalanista, i això ho confessa en diferents articles a principis del segle, és nacionalista, catalanista i republicà, però és, com te deia, molt religiós, i jo el considero un personatge més aviat conservador, aquest sí.
I la seva ideologia catalanista es va diluint durant la Segona República perquè prima la seva creença religiosa. I tenint en compte que la República va legisgar contra la religió o a favor del laïcisme,
És una cosa que ell no va acabar de pair del tot i lògicament la destrucció del patrimoni, jo penso que la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil el fan decantar definitivament. El fan canviar en aquest acte totalment. El fan canviar fins a alinear-se clarament amb l'Espanya franquista acabada la guerra. Ell havia escrit en català, per exemple, fins a la Guerra Civil i després de la Guerra Civil passa a escriure completament en castellà. Ell havia escrit sobre els viatges,
Sí, ell bàsicament havia escrit llibres que havia publicat en català llibres de viatges que quan ell els fa ell fa tres grans viatges, un és a Terra Santa l'altre és a Estats Units i Canadà i l'altre és a Rússia i d'aquests tres grans viatges fa tres llibres de viatges que quan els fa als anys 20 representa com una mica una revifalla del gènere
que en aquests moments estava bastant esmortuït. I en aquest sentit són destacables els tres. Sobretot el viatge, jo penso que sobretot el viatge a Terra Santa,
i el llibre que l'acompanya. En fi, com a tantíssima gent, la Guerra Civil el va canviar, però no seria, diguéssim, l'únic que el va canviar i és una mica el que li va passar amb ell, no? 75 anys després de la seva mort, Jep, tu que has entrat, diguéssim, a la vida d'aquest personatge, com ens ha d'inspirar la seva figura en l'actualitat?
Pregunta difícil. És difícil, perquè ell és el producte d'una època i ara... Era tantíssimes coses, és que... Sí, però... Molt inquiet, no? No és tantíssimes coses. És a dir, unes són conseqüències de les altres. Ell, fixa't que ha de marxar de la ciutat, la família ha de marxar de la ciutat perquè s'arruïnen amb l'empresa que havien tingut al segle XIX, una empresa de curtits,
I en canvi ell, el pare mor al poc de ser a Barcelona i la mare i la madrastra, perquè era la segona esposa del seu pare, també mort al cap de poc d'arribar a Barcelona. I ell es queda sol, tenia 26-27 anys, amb dos germans més petits, un de dos anys i un de sis anys. I es casa. I aquí hi ha un període que el desconeixem,
període que pràcticament no en sabem res, que és el període que va des de 1896 aproximadament fins a 1914 que funda l'empresa que després li donarà la fortuna. Clar, sense aquesta empresa d'èxit, sense aquesta indústria d'èxit, ell segurament els grans viatges no els hauria pogut fer. Per aquell moment, no? Ni hauria pogut deixar-nos el llegat fotogràfic
que ens va deixar perquè era un divertiment o una afició cara i per tant tampoc hauria tingut els recursos per fer-ho. Els llibres són una conseqüència dels viatges. Una cosa el va portant a l'altra.
des d'un punt de vista universitari, que hagués escrit molt abans de la seva junta. Era la seva afició, la seva manera de veure el món, capturant-lo. Sí, però fixa't que ell no comença a escriure fins que no té trenta i tants anys. Ja és una persona feta quan comença a escriure. I jo penso que en part tot plegat és com a conseqüència que la indústria és una indústria d'èxit, la indústria no li permet dedicar-se a altres coses a les que hi és aficionat,
I podríem dir que les dues aficions petites, anteriors, que venen des de la infància, que són l'excursionisme, la fotografia, doncs el fet de tenir recursos li serveix per potenciar-les i per portar-les fins a l'últim extrem per entendre'ns. Jo no vull dir res, o vull dir tot, o no sé què en penses.
75 anys de la seva mort, no sé si la seva figura es mereixeria un espai a la Galeria de Bellencs Ilustres de la ciutat. Mira, aquesta és una qüestió que per mi és complicada. Hi ha Blasi i hi ha molts altres personatges que segurament es mereixerien estar a la Galeria de Bellencs Ilustres, però la Galeria de Bellencs Ilustres no sempre té en compte
les virtuts d'aquests personatges en el sentit que l'obra acabada sigui una obra mereixedora de ser a la Galeria Vallès-Ligustre, perquè al cap i a la fi les persones que hi ha a la Galeria hi haurien de ser totes com a conseqüència que el que han fet al llarg de la seva vida ens ha deixat un llegat
important com per ser-hi. En aquest sentit, jo penso que sí. Que Blasi ens l'ha deixat. Que Blasi podria ser. Però, clar, a l'hora de decidir qui va a la galeria, els que ho decideixen, sovint decideixen per altres...
Motius. Per altres motius. I aquí ho deixem. I aquí ho deixem. Si més no, aquest llibre i l'exposició ha servit per conèixer aquesta figura que per molts ens era poc coneguda, la veritat, que hem sabut que era vellent, que tot el que va fer per la ciutat de Valls, que el seu llegat tan important pels xiquets de Valls, i que avui en dia podem veure aquestes fotografies gràcies a ell i al llibre que va publicar,
I encara tenim temps per veure l'exposició. No sé si hi ha una data pensada d'acabament o no. El 6 de gener. El 6 de gener, eh? Encara tenim totes les vacances de Nadal, que la gent té més temps, per anar-la a veure perquè val moltíssim la pena i estarem pendents de tot el que més aneu exposant i parlant del Blasi perquè segur que això obre les portes a fer noves coses. Bé, veurem.
Veurem, veurem. El Gep no es mulla avui. Això no es pot dir mai. No es pot dir mai. Gràcies, Gep, per venir aquí al Tot comença. Gràcies per convidar-nos.