Estem a poques setmanes d'acabar el 2025 i és també quan molta gent comença a pensar en el proper any i especialment en tot allò que pugui repercutir a la seva butxaca, com són els impostos, si hi ha increments, en quin percentatge, sobre quines taxes i al final com ens afecten. Per donar resposta de tot plegat avui ens acompanya el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Valls, Martí Barberà. Benvingut. Hola.
Escolta'm, abans d'entrar al que seria en matèria, explica'ns què fa que taxes i impostos d'un any per l'altre es plantegin increments o que es quedin conjolats, què fa que es decideixin aquests increments? Ostres, això és... Bé, el que fa que hagis de fer una política fiscal determinada, al final l'administració local, tenim una part de poder d'autonomia de...
sobre uns impostos que estan marcats per l'Estat però ens donen uns marges per poder nosaltres fer. Llavors aquí cada equip de govern decideix fer unes polítiques fiscals de cada ciutadà. Bàsicament, potser diem tres conceptes. Un és, no sé si ho heu sentit, els sous dels treballadors a nivell estatal pujaran amb uns anys un 11% i per tant els costos del personal que tenim pugen i per tant
Si ingresséssim al mateix que tenim ara no podíem fer front als increments dels sous dels treballadors de l'Ajuntament i, per tant, dels que presten serveis al ciutadà. Aquest seria una línia. L'altra línia és fer polítiques de suport a la cohesió social, als vulnerables, a la gent més necessitada dins el...
dins del que seria el municipi. Això pot anar des de famílies o des de subvencions a gent que ho necessita més. I després hi ha un tema de suport a polítiques fiscals, bonificacions, etcètera, per dinamitzar polítiques municipals, com pot ser la subvenció a la gent del centre històric que rehabilita la façana o fa millores als edificis, o la gent que fa la recollida de residus selectivament, o va a la deixalleria que té unes bonificacions...
Per tant, tots aquests ingressos. I després, la quarta i final és per tota l'activitat, tot el suport a les entitats de tot tipus, etcètera, etcètera, que fem. I amb el que seria inversió i obres, aquí sí que portem uns anys que hem aconseguit moltes subvencions i amb poca aportació municipal aconseguim fer molta obra pública, diguem-ho així.
Ara el 2026 hi ha alguns impostos, algunes taxes que sí que seran incrementades. Explica'ns en detall quines serien, sobretot les principals, o que la gent al final hi pugui afectar més. Sí, primer una mica t'explico el criteri amb el que treballem quan anem a fer una proposta de pujada d'impostos, no?
Nosaltres, des de l'alcaldessa, Dolors Ferrer, des del 2019, vam tenir clar que no faríem un joc polític amb els impostos. En sec ho pujo un 12 i després estic 3 anys sense pujar. Ho fan alguns ajuntaments i això ho fan. I ho fan lícitament i el ciutadà ho sap i per tant no és res amagat. La gent ho diu i ho nota els preus. I sempre vam agafar una línia de dir, nosaltres el que hem d'aconseguir és...
una bona gestió econòmica del diner públic, perquè és del ciutadà i ho hem d'administrar i nosaltres som els tutors per administrar-ho, i la menor pressió fiscal possible i hem d'aconseguir mantenir-nos com la ciutat mitjana gran del territori amb menys pressió fiscal. Per tant, a partir d'aquest criteri, quan tu dius, bueno, he d'afrontar un nou pressupost, doncs no sé, nosaltres vam preveure, per exemple, que hi hauria un augment del 2% dels sous en l'ordenança, per preveure.
Ara n'hi haurà un 4. Per tant, allò que no vam preveure ho haurem de retallar d'una altra cosa. Però el que no farem és carregar-ho sobre més impostos. Llavors, nosaltres el que fem és augmentar més o menys l'IPC. El que teòricament haurien de pujar també els sous i les coses, que és l'inflació que patim, doncs pujar-ho. Algun any podem haver estat un 0,2 punts per sota, algun any 0,1 per damunt i per tant fem això.
Aquest ho aplicem normalment als impostos més grans, els que tenen un suport, que és l'IBI, l'impersona de béns immobles. Ho fem sobre l'impost de vehicles de tracció mecànica, que són els més grans. I, per exemple, un any ho vam fer sobre l'IAE perquè havíem fet inversió en moltes zones on hi havia activitat industrial i activitat comercial, sobretot del polígon, no?
Però aquell va ser molt puntual. Ara, bàsicament, on hem pujat, de fet hem pujat un 2,8%, que és l'IPC que hi havia al setembre que determinava els informes tècnics, hem pujat l'IBI i hem pujat l'impost de vehicles de tracció mecànica i els quals. Aquests tres serien els que hem pujat una mica amb aquesta idea. Concretament, els vehicles hem pujat un 2%, no hem arribat al 2,8% per un tema de normativa, de topalls, etcètera.
Això ens permeten uns diners extres que són uns 300, 300 i escaig mil euros que són amb els que creiem que suplirem i contestarem l'augment de sous. Llavors, tot allò que ens vingui del... Clar, quan hi ha vegades t'hi diuen que l'Estat te dona diners als ajuntaments. Diuen que sí, però aquests diners venen dels impostos dels ciutadans també. L'únic que uns els controlem nosaltres i els altres els controla l'Estat.
Llavors, amb l'increment que ens vingui de l'Estat és amb el que farem una mica, contrastarem, lluitarem amb l'augment de costos de les obres, l'augment de costos dels serveis, l'augment de costos de tot el que també puja de tots els serveis i despeses que tenim nosaltres com a Ajuntament. I amb això intentem equilibrar el pressupost, no?
amb la menor pressió fiscal possible i mantenir-nos com a ciutat mitjana gran del territori amb la pressió fiscal més baixa de cada ciutadà, donar els màxims serveis possibles amb qualitat, però fent un treball de gestió econòmica important. I, de fet, fa uns quants anys que, pel que sigui, ens està sortint prou bé perquè disposem de tresoreria, hem aconseguit subvencions externes, sense fer una gran pressió fiscal, doncs...
Estem fent un pressupost més gran i fent més activitat i més inversió. Hi ha una diversificació al final d'on s'obtenen el finançament, no? Sí, bàsicament, mira, el 53% dels ingressos que tenim a l'Ajuntament venen de coses directes nostres, d'impost de construccions. Per exemple, els imposts de construccions, que hi ha hagut municipis que no han pujat, nosaltres no n'hem pujat cap vegada. Per què? Perquè com que és un percentatge sobre el pressupost de les obres,
però si les obres ja estan pujant de quantitat, representa que aquell mateix percentatge ja et dona més ingressos. Aquells ajuntaments que, a més a més, han pujat l'ICIO, estan fent una pressió molt forta sobre la inversió amb obra. A nosaltres aquí no ens interessa això, i, per exemple, aquest impost és al revés. Recordem menys perquè tot el que es fa al centre històric té el 95% de bonificació.
Igual que per exemple la taxa de residus tenim 1.300 famílies que en lloc de pagar els 152 euros que pagaven en guany, n'han pagat 60, 80, preus que si els compares amb altres municipis en aquests moments de l'entorn estan molt per sota del que seria, no?
Però, clar, això són polítiques de bonificació, de menys pressió fiscal, per motivar que la gent recicli o que la gent faci obres al centre històric, que també és una de les funcions de la política fiscal que tenim a l'Ajuntament. Ara que comentaves a la taxa de la brossa, sí que hi ha una actualització, no? I això suposa un increment. Explica'ns també aquesta. Aquí fa dos anys hi va haver un canvi molt important normatiu, que ja feia anys que se sabia que arribaria,
i que alguns ajuntaments ja van començar a aplicar abans, però que nosaltres vam aplicar quan per llei tocava, que és que el cost de la recollida de residus i de la gestió dels residus i de l'eliminació dels residus ha de ser, és a dir, el que costa s'ha de cobrar. No hi pot haver una aportació extra de l'Ajuntament, sinó que la taxa ha de cobrir els costos.
I entenc que fins ara sí que hi havia una aportació. Fins ara representa que tu ficaves un preu que tu creies estimat i depèn de com, doncs millor havies de posar diners del global per fer això. Ara Europa va dir no pot ser, això d'aquí...
no sé, hi havia municipis de l'entorn que no cobraven brossa i et deien, no, aquí no ens cobren brossa, però d'algun lloc han de pagar aquella gent que recull la brossa, no? Doncs la millor, doncs, havien incrementat l'IBI i amb el que tenien de l'Ital. Ara tots sabem el que es gasta en recollida, gestió de residus, no en neteja diària, no en jardineria, eh?
sinó només a la recollida de residus. Llavors, què passa? Que nosaltres tenim una adjudicació antiga, l'any 2005, i tenim uns serveis que van fer un canvi de contenidors, llavors què passa? Que en el sistema que tenim actual ens estem quedant dels més baratos del territori. Per exemple, els que estan en àmbit SECOMSA,
estan a 250 i 280 euros l'any, no? Nosaltres estem a 166,50 l'any que ve, no? Però, si recicles i ho dius, o si tens viatges a la deixaderia, o si tens compostatge, tot això va ser un 25, un 50 i un 60%. Això hi ha 1.300 famílies que ho fan, això són menys ingressos, però creiem que és interessant de cara a potenciar el que serien els estàndards de recollida selectiva que hem d'arribar com a ciutat també en el seu moment.
Explica'ns el tema de les bonificacions, per exemple. Vas a la deixaleria, un ciutadà va a la deixaleria, després com funciona pel fet de poder marxar-se? Em sembla que és ara el febrer, quan surti, tu has de demostrar amb fotos i a la web de l'Ajuntament i has de demostrar amb fotos i tal que tens els contenidors per fer la recollida selectiva a casa, no?
Si vas a depositar residus que no són els assimilables que pots llançar als contenidors del carrer, mobles, restes d'obra, coses que puguis fer mínimament tu, que no sigui d'ús comercial, diguem-ho així, o d'activitat econòmica, doncs vas allà, te fan un parter i constes, no? Llavors em sembla que són...
Si vas més de 3 o de 3 a 5, etc., tens una altra reducció. I si a més a més tens compostatge, això no és tan fàcil, perquè per compostatge has de tenir ja un espai, un jardí, alguna cosa, però encara més, no? Llavors, tu has d'anar demostrant per internet a la...
de l'Ajuntament, jo diria que hi ha una instància específica, omples les dades amb una foto, amb no sé què, llavors se te descompta. Llavors hi ha una inspecció, que no s'inspecciona tot, però hi ha un percentatge de gent que s'inspecciona, llavors pot ser que sigui una inspecció, una documentació que has entrat o amb alguna cosa, no compleixes, però llavors tu reclamen que paguis la diferència.
Han comentat l'IBI, el vehicle de tracció mecànica, no, també, i la taxa de la recollida i gestió de residus municipals. No sé si ens estem deixant algun impost important. El Gual també fa un paret d'anys, que els Guals també els hem d'anar pujant l'IPC. Llavors, el que fem amb altres preus públics és, no ho sé, per exemple, el cementiri, que l'hem trobat en guany, hi ha una fusió de les dues ordenances que teníem en una, i això és un criteri tècnic del tresorer,
per facilitar la normativa i després, clar, quan vam veure els costos dels enterraments o dels serveis que fèiem i el que cobràvem, doncs vam dir, home, doncs aquí poquet a poquet ho hem d'anar actualitzant, ficant el preu de cost al real, no? Això és una cosa que anirem fent perquè la idea ja no seria fer grans creixements en els impostos grans, sinó ja fer una política molt al detall que cada preu que fem
tingui relació amb el cost que tingui. La taxa vol dir que tu agafes un servei de l'Ajuntament que té un preu i tu li hauries de pagar aquest preu. Tot això d'aquí és una de les tasques i feines que també tenim d'anar actualitzant.
Clar, tu que ordenances sempre és impopular, això entenc que vos sumiu, o al final és explicar-ho? Jo crec que sí que és impopular, està claríssim, però jo crec que és més el joc polític, perquè tu pots tenir aquí un grup polític que et digui que perquè puja les ordenances i el poble més gran del costat, el seu grup polític ha pujat un 12%, i dius...
És a dir, tothom sabem que hem d'anar pujant les coses, l'únic que nosaltres vam agafar aquest criteri, de ser un criteri no polític, ara pujo, després no pujo, no sé què, sinó de dir, escolta, diem-li a la gent clarament, cada any anirem pujant una mica l'IPC per com a mínim cobrir l'augment de sou dels treballadors. Després la resta, si ens ve més diners de l'Estat o tenim més subvencions, doncs ja farem més o menys, depèn del que puguem, llavors ens hem d'espavilar nosaltres,
anar a les subvencions, guanyar les subvencions i recollir diners de les administracions, que d'oportunitats n'hi ha. Els impostos van lligats amb el pressupost, com estan els pressupostos cara al 2026? Entenc que s'està treballant això, però que es pot avançar? Sí, no, els pressupostos de cara al 2026, clar, tenim una gran peça important que és la llei de barris.
Llavors estan treballats, estan treballats amb les regidories, estan ara a nivell tècnic fent els ajustos, però hem de veure si tenim temps o no d'incloure la llei de barris o no, perquè si ens la donen té unes conseqüències, si no ens la donen té unes altres, amb inversió, amb despesa corrent.
I tenim tot treballat pendent dels ajustos i de les coses tècniques. A partir d'aquí, quan l'equip de govern pactem quin és el document final, el donarem a conèixer la resta de grups municipals i a partir d'aquí farem el tràmit.
I amb els grups s'està treballant, ja? Bueno, mira, ara vinc d'una reunió amb un grup de treballar de pressupostos. Nosaltres a l'octubre, quan vam fer les ordenances, els vam dir, escolteu, els pressupostos ara no estan fets. Sabem el que tindrem d'ingressos perquè ja tenim les ordenances, l'Estat ens arribarà un dia més o menys una previsió i a partir d'aquí nosaltres ja podem fer els pressupostos. I ens vam posar a la seva disposició el grup municipal que ha volgut, doncs, ho hem treballat i el que no ha volgut, doncs, no s'ha treballat.
Doncs Martí Barberà, regidor d'Igenda, moltíssimes gràcies per avui explicar-nos tots aquests detalls. A la vostra disposició.