Aquest 2026, i coincidint amb les festes de la Mare de Déu de la Candela, Valls estrenarà una àliga nova. Serà el dia 2 de febrer a les 10 del matí i hi haurà a l'Església de Sant Joan...
la representació completa de la Moxiganga a Valls i, a continuació, la benedicció de l'Àliga Nova. A l'acabar la missa, i com és tradició, l'Àliga Nova ballarà per primera vegada dins de l'església. Per parlar-ne, ens acompanya a l'estudi de Ràdio Ciutat de Valls Jordi Robert, un dels membres de la Comissió del Seguís. Benvingut, Jordi. Moltes gràcies per convidar-nos.
Escolta'm, expliquem-ho tot una mica i anem a pams perquè hi ha moltes coses a dir. Perquè en Guany, tot plegat, bé que en Guany se celebra a la ciutat 325 anys d'aquesta tradició de comptar amb la ciutat amb una àliga festiva. Sí, així és. Des del 1700 que tenim referències de l'àliga, pot ser que n'hi hagués anteriorment, però la primera que tenim és la del 1700, per tant...
Realment, el 2025 feia 325 anys i estem en aquest... En aquest curs. Sí, en aquest curs. De fet, el vam cloure amb el comiat de l'Àliga de l'Antongulí, l'Àliga del 1991, i diem que acabem aquesta commemoració amb l'estrena d'aquesta nova peça, d'aquesta nova àliga de la ciutat, en el marc de la Festa de la Candela i, com deies, a cinc anys de les properes decenals.
Explica'ns una mica, perquè amb tot això vosaltres heu dut a terme un projecte d'estudi i recerca de documentació. Quines han estat aquestes línies de treball?
Clar, aquí el que ens vam plantejar, en saber l'estat en què teníem la Lliga del 1991, era com havíem de procedir pel que feia la seva intervenció. I una de les coses que teníem al cap i que hem anat treballant també des de ja fa anys amb les peces, sobretot en el cas de la comissió de seguici, que és com un espai assessor, evidentment, després l'Ajuntament pren la decisió que creu oportuna, però que ja havíem anat treballant, sobretot amb els gegants, amb la recerca que s'havia fet amb el lladrafà, hauria sigut plegat,
a dir, ostres, amb l'àliga hauríem de fer alguna cosa similar, de començar a fer una recerca i saber d'on ve tot plegat, etc. Com tenim les peces que havien precedit a l'actual i tot plegat. Llavors ens vam posar a dir, molt bé, tenim una àliga que era la del 91, que necessitàvem una intervenció prou costosa i es va plantejar la possibilitat de recuperar o de...
de fer de nou però de fet recuperar perquè és una còpia l'àliga que havia tingut la ciutat fins l'any 36 i que en principi és l'àliga que ja surt esmentada l'any 1700 i el que es va fer és intentar buscar totes les fotografies que encara tenim de fet en aquest procés va aparèixer una fotografia amb sèpia que és molt curiosa que estava a casa d'una família d'aquí de Valls que és la fotografia més antiga que tenim de l'àliga aquesta que estrenarem on també s'hi veuen els aligons i tot plegat
I després el que hem anat fent és una mica de recerca de les altres peces que han exercit d'àliga, perquè al final la xifra és prou boja, en el sentit que en els últims cent anys la ciutat ha tingut sis àligues diferents, que és una xifra curiosa a si més, perquè almenys en el meu cas jo penso, ostres, jo evidentment només n'he vist ballar una, que és la que teníem fins ara, però la història ens diu que la ciutat ha anat canviant aquesta peça i per tant...
el que ens plantejàvem també era recuperar o reivindicar tot aquest llegat, no només l'àliga d'abans de la guerra o l'àliga actual, sinó el conjunt d'aquestes peces que han anat exercint d'àliga i de la funció que han anat fent al llarg de tota la història. Aquesta era la idea de treball amb la qual ens movíem.
És que a veure, l'Àliga és un element que la ciutat s'estima, si féssim un rànquing dels elements del seguici més estimats, jo crec que entre l'Àliga i la Molassa hi hauria potser la disputa del top 1. Sí, sí, segurament. Podríem fer l'enquesta, però jo crec que seria més aviat això, només per sentir el nivell de decibels que se sent a la plaça quan balla l'Àliga i la Molassa, no?
Totalment. I jo et diria que a part en els últims 30 o 35 anys i amb la darrera peça que hem tingut, amb la de l'Anton, crec que s'ha aconseguit també que l'Àliga hagi recuperat com tot un ritual, un ritual que és l'origen de l'Àliga i que és molt barroc, amb aquestes participacions. Perquè pensem que l'any 91...
és el primer any que hi ha el que anomenem tomb del poble, però s'havia perdut la professora, vam tenir allí com un període de 15 anys en què la Tarda de Sant Joan era una espècie de festival infantil, on l'Àliga feia una mica de xou pel pati, però que era una cosa molt estranya, i sí que jo crec que en aquests últims anys l'Àliga ha anat recuperant el pes o la institucionalitat que li pertoca.
en la festa major, però també en el corpus. Els aligons es consoliden també amb aquesta figura, perquè de fet la seva presència no era continuada, sinó que era intermitent, i sí que és des del 91 que també tenim aquesta presència dels aligons permanent. No sé dir fa quants anys, però també el canvi de les espardenyes a les sabates dels portadors. Per tant, hem anat com...
Recuperant, no? Sí, recuperant tota la ritualitat i tota la presència que li pertocava a aquesta àliga, que pel que fa la tradició és una de les més antigues del país. Clar, l'àliga és un element, sí que totalment diferent del de la molassa, per exemple, que és totalment festiu, és un element institucional, un element que el segueix tota una part de cerimònia, com tu bé dius, que et posen els pèls de gallina quan l'àliga cada any entra a l'església de Sant Joan perquè té aquest toc, aquesta cosa espectacular.
Explica'ns una mica, aquesta àliga que tindrem ara, com serà? Com ens l'hem d'imaginar? Perquè entenc que les coses han canviat i que ara es fan els elements d'una manera diferent. No sé si a nivell de pes, per exemple, serà més fàcil de portar, perquè tot això ha anat variant al llarg dels anys.
Sí, aquí el que s'ha volgut fer, o la idea del projecte, era que l'àliga fos una còpia de la que vam tenir fins a l'any 36, i per tant, en principi... A nivell estètic seria així. Sí, serà idèntic, i a part la manera de construir que han fet els escultors, que és un taller que tenim, que hi ha en un meló, que és el taller estatuari, que són el Carlos i la Paula, el que se'ls demana, que són també els que van treballar amb la restauració i tot l'estudi que es va fent en Lladrafaves,
el que se'ls demana és que facin una àliga a l'estil barroc, per tant, que sigui una còpia de la que podrien haver tingut fins al 36, i que és bastant diferent a les maneres que havíem tingut últimament de construcció, i que crec que és una de les coses que més impactarà de l'àliga, perquè és com tota una estructura de fusta feta amb llistons, després recoberta amb uns llists naturals,
forrada amb uns tints per damunt i que a part té com unes cenefes fetes a mort la corona també és una còpia de la mateixa que ha estat feta jo crec que amb molt de gust i crec que un dels valors que porta aquest projecte és tot aquest fet de construir una peça al segle XXI però la manera com l'haurien construït a l'època barroca i crec que serà
molt interessant de veure, no tant pel pes, ni perquè hagi de pesar més, ni perquè hagi de pesar menys, sinó perquè realment el que veurem és aquesta àliga que havia tingut la ciutat durant més de 200 anys.
Molt bé, Jordi, escolta'm, perquè tot això serà el 2 de febrer, serà la primera vegada que veurem aquesta liga al carrer, però aprofitant aquesta efemèride, s'han plantejat diversos actes. Tenim, per una banda, un documental que explica ben bé aquest procés, que jo t'estic intentant explicar, perquè una imatge val més que mil paraules. Totalment, el primer acte és el divendres, que els mateixos autors vindran a explicar, de fet ho explicaran a través d'un documental, i això ja una mica col·loqui, com ha estat aquesta construcció, com és aquest mètode de construcció...
amb fustes, aquest cap que és de fusta de cedre, crec que ha estat com esculpit manualment, amb els ulls que són vidriats, totes aquestes curiositats i totes aquestes maneres de construir, que ho explicarà a través del documental, perquè a part penso que és un dels al·licients o una de les potes interessants que té aquesta nova àliga.
També tindrem una xerrada el dissabte 31 a dos quarts de 12 a l'Institut d'Estudis Ballencs sobre les àligues de Catalunya, que són un element molt important arreu de tota la cultura popular del país, que ens la farà el Daniel Vilarrubies, que molts ho coneixem perquè és historiador i en sap moltíssim.
Sí, sí, és una primera espasa, podríem dir, va venir també a fer la glosa del Sant Joanès fa algun any, la dels campaners, i de fet en el llibre que presenta ell fa la xerrada, però també té un llibre que va publicar fa un parell d'anys, on també sortia la Lliga de Valls, tant la figura actual com també tot aquest ritual que comentàvem ara, no?, des del colom a la boca, però des dels aligons, des de...
La melodia, tot plegat, ho comentava com a exemple d'una de les àligues que, tot i que ha anat canviant la peça, ha aconseguit mantenir aquesta ritualitat. I després, a la una, s'inaugurarà a la Biblioteca Popular una exposició molt curiosa, Jordi, perquè aquí sí que heu recuperat peces.
Sí, penso que l'exposició és com una de les coses interessants d'aquesta commemoració perquè ens permetrà veure o permetrà a la gent de Valls veure com les històries que tenen al voltant les sis àligues que dèiem que hi ha hagut al llarg d'aquests cent anys. Totes les sis històries estaran allí col·locades. De fet, hi haurà l'àliga d'Anton Gurí, però també hi haurà l'àliga anterior que era del Modesto González, que era un artista faller.
i que és la que potser recordaran els nostres pares o potser els nostres avis, que és l'àliga que va estar en funcionament del 71 al 91. No tindrem l'àliga que hi ha exposada al Museu Dalí, perquè... Ho anava a preguntar. Perquè ara mateix aquella peça és considerada un Dalí, i per tant, evidentment... No es pot moure d'allà, eh? És complicat moure un Dalí del Museu Dalí, o treure'l del museu. Clar, recordem que és un regal que li va fer Dalí a Gala.
Que li va fer la ciutat de Valls a Gala. És curiós. Jo feia una mica d'espoiler, però després veureu més coses a l'exposició, però sí que hi ha unes fotos prou curioses d'aquest remolc amb unes pancartes que posava Valls a Gala i l'àliga en aquest remolc. Això va ser l'any 61? Això va ser l'any 70, perquè l'àliga va estar en actiu del 61. Clar, l'àliga es va estrenar al 61, la que hi ha al museu de
La que hi ha al Museu de Lí va estar en funcionament fins a la festa major del 70, perquè a les escenals del 71 ja vam tenir l'àliga, que sí que tindrem exposada. Per tant, en aquesta exposició hi haurà aquestes dues àligues, la del 71 i la del 91. No tindrem la del 61, que és la que hi ha al Museu de Lí, però sí que tindrem fotos curioses d'aquest trasllat i d'aquest regal i aquesta història que ens explica. També tindrem una àliga que no va arribar a sortir mai, que és l'àliga del 41, que també és una història prou sorprenent, sobre com la ciutat després de la guerra va intentar tenir una àliga
No la va aconseguir, però la va aconseguir tard i no la va fer ni sortir, la va acabar cremant, no?, tota la història d'aquesta àliga, que és l'àliga del 41, i també tindrem fotografies de l'àliga del 1700 i que ens arriba fins al 36,
que és la que ara tornarem a veure als carrers, que són, diguem-ne, la primera i l'última d'aquestes sis que comentàvem. Déu-n'hi-do. I a part tindrem elements de vestuari, elements dels aligons, elements vinculats al colom, també tindrem un reportatge que explicarà tant la construcció de l'àliga nova com algunes anècdotes de l'àliga...
Crec que l'àliga petita, que també és un exemple de com ha anat evolucionant la tradició cap als més petits. Penso que és una exposició molt interessant de veure, també perquè no sé si són conegudes, al final, les històries que han anat envoltant les sis àligues, que crec que són totes... Són històries de la ciutat, és la història de la ciutat. Totalment, totes són prou curioses.
Molt bé. I escolta, veurem l'àliga nova el 2 de febrer, que anirà acompanyada pels aligons, amb la mateixa melodia, tot serà el mateix i canviarà, doncs... Tot igual, de fet, el que es culmina aquí és recuperar tot el ritual de la peça, perquè tenim la música, tenim els aligons, tenim la coreografia, ho teníem tot, ens faltava tenir la peça...
històrica, original, que hi havia hagut a la ciutat. Fins que ningú digui el contrari. De fet, segurament, hauria estat la peça que amb més anys... Imagina't que ens aparegués una referència anterior, però, evidentment, aquesta àliga va estar més de 200 anys en actiu, per tant, la figura de l'àliga... I, de fet, ho comentàvem abans per la antena, que les àligues, tant la del 41, que no es va arribar a estrenar, com la del 61, aquesta que tenim al Museu de Lí,
És una àliga molt inspirada en aquesta àliga històrica de la ciutat. Sí, que la que tindríem més diferent és l'any 91, diguéssim. És la que sí que va ser una cosa totalment trencadora i diferent de les àligues que l'havien precedit. Totalment, va ser una proposta molt innovadora, molt atrevida també, i que crec que en el seu moment va costar, però que evidentment la gent se l'ha fet seva, potser també pel que dius, perquè al final el pes de tot el que comporta l'àliga no és només la peça, que també hi fa molt, sinó tota la resta de ritual i de...
I que al final, així com a reflexió, és veritat que aquests últims 30 anys, no?, hem viscut un procés molt important que s'ha fet a les escoles, també, perquè els nens estimessin la ciutat, no?, perquè els nens participessin del seguici. Jo crec que per això també aquesta generació ens la sentim tan nostra, no?, perquè realment a les escoles han fet molt bona feina que ara es continua fent, no?, però o sigui, hi va haver un moment que això va ser com una revolució i que de cop tothom ballava tots els elements del seguici, no?, i que això és bonic que es mantingui viu, per això també passa, no?,
I per això és interessant l'exposició perquè permetrà explicar als adults i també a la canalla aquesta nissaga d'àligues que tenim a la ciutat i a més a més poder ajuntar les tres peces, de fet dues que estan a l'exposició i la que s'estrenarà el dia dos que estarà al Saló de Plens o a la planta noble o a primera planta perquè es pugui veure, doncs
crec que ajudarà a entendre, no?, que podrien ser l'àvia, la filla i la neta, no ho sé. Totes les generacions. Totalment. Molt bé, Jordi, doncs, bueno, ja ho veiem, eh? Amb tot això podríem dir que el seguici, vosaltres que sou de la comissió i que aneu seguint tot el que passa en el seguici cerimonial de la ciutat, un moment de bona salut, no?, o només cal veure el dom del poble per Sant Joan.
Sí, totalment, cada any s'incorpora alguna cosa nova per tant, sí, sí, molt bona salut crec que tot està funcionant prou bé i penso que l'estrena de la nova àliga i no només estrenar per estrenar sinó poder recuperar una peça construïda com s'hauria construït fa més de 200 anys i tot el que comporta penso que sí, que demostra que la ciutat posa en valor i no només la construcció de la peça nova sinó el fet de recuperar, de poder exposar per exemple la Lliga del 71, crec que
Ostres, a mi em dóna la sensació que hem canviat el paràmetre de valor patrimonial que teníem segurament farà 30, 40 o 50 anys cap a valorar molt més allò que érem i allò d'on venim, que crec que és molt important perquè hem de pensar que, per exemple, evidentment l'àliga que li vam regalar a Gala la vam perdre, però és que l'àliga anterior a l'actual, aquesta àliga dels 71-91,
la vam llançar gairebé, com qui diu, la vam fer sortir per l'última vegada. No valorava, no li donàvem aquest valor que tindria. Totalment, i evidentment les peces et poden agradar més o menys, però una peça que ha exercit com a àliga de la ciutat durant els anys que li hagin tocat, jo crec que s'ha de conservar com toca i s'ha de poder mantenir en el museu o en l'espai que sigui, però per això crec que el xip, el canvi de paradigma és molt més gran que només dir, ah, han fet... No, no, jo crec que
Aquí hi ha coses que s'estan fent a nivell de recerca i de saber de què parlem, no? I de conservar-ho. I de conservar-ho, exacte. Molt bé, Jordi, doncs gràcies. Escolta, moltes ganes de veure aquesta Lliga Nova que es trena a la ciutat el 2 de febrer. Gràcies per acompanyar-nos. El tot comença. A vosaltres.