Tot comença. La cultura i la vida a Ràdio Ciutat de Valls amb Marta Ferrer. Hola, hola, com esteu? Ens retrobem de nou en aquest espai de ràdio on ens agrada compartir-ho tot, tot sobre la cultura i la vida a la nostra ciutat. Us parla Marta Ferrer des d'aquí on tot comença.
Amb l'ambient nadalenc que entra dins de l'estudi, avui farem un últim programa de l'any molt especial. Ens centrarem en la màgia del Nadal a Valls, com a epicentre de les festes, amb tradicions ben arrelades com els pastorets, la fàbrica de les il·lusions, el pessebre monumental i totes les activitats que podran gaudir els més petits durant aquestes festes. Vindrà a l'estudi el nostre petit periodista, el Toni Sanz, que ens explicarà tot el que Valls
ha preparat pels nens i nenes de la ciutat. Farem un repàs de les estrenes de cinema per aquestes festes i us proposarem una ruta per fer per la nostra comarca, aprofitant les vacances de Nadal. Benvinguts aquí, on tot comença!
I és que el Nadal és una època molt màgica per tothom. Però els que viuen aquestes festes amb més il·lusió i alegria són, evidentment, els infants. Els nens i nenes que esperen durant tot l'any l'arribada del tió, preparen la carta als reis, expectants per saber quins regals arribaran. Per això, avui no podia faltar el Tot Comença, el nostre petit periodista, el Toni. Benvingut, Toni!
Què tal? Com estàs? A casa teva? Com ho tenim això de Nadal? Ha arribat el tio ja? Sí, va arribar ahir la nit. Ahir la nit, eh? I com va arribar? Justament va arribar, va obrir la porta, va entrar, va anar a la cuina i després es va ficar damunt l'alfombra al menjador. Què dius? El lloc on sempre es posa, ell ja ho sap. Sí. Quina passada. I escolta, com l'esteu alimentant ara? Sí.
Ara alimentem sobretot amb fruita de temporada, taronges, peres, pomes, mandarines, patates i cebes, i amb una miqueta d'aigua.
Molt bé, quins consells hem de donar a alguns nens i nenes per cuidar bé el tio? Perquè, clar, arribar a casa s'estan uns dies que ve del bosc, de passar tot un any al bosc, no? Després volem el dia de Nadal, Sant Esteve, que ens cagui moltes coses, però l'hem de cuidar bé.
Sí, sobretot quan t'arriba, li has de ficar una manta perquè estiguis ben calent. Llavors, també, com us he comentat abans, un plat amb fruita i també un plat fóndol amb aigua. Un plat fóndol, sobretot. Molt bé, escolta, aquests consells ens apuntem del Toni.
Toni, tenim moltíssimes coses per fer en aquesta ciutat, així que anem fent un repàs. Parlem del Fumera, que enguany fa 10 anys que va arribar a la ciutat. Qui és el Fumera? És aquell que tot ho veu, Toni? Sí, el Fumera és un personatge on té tants ulls com per veure tantes persones que hi ha aquí abans.
Et vigila sobretot per si fas els deures, si et fas el llit, les tasques de casa, si ajudes els pares...
Molt important, eh? O sigui, estigueu atents, eh? Aquí no, no, o sigui, el fumera ho sap tot, ho sap tot, ho sap tot. Mireu, i a més a més, en guany, com que el fumera celebra 10 anys, hi ha moltes coses a fer a la ciutat, no? Hi ha la trobada de fumeres, a valls, hi haurà fumeres convidats, de Figueres i Palamós, això serà, el dissabte 20 de desembre. I després, també tenim el divendres 3 de gener, a la plaça de la Chamora, hi haurà la sortida de la fumera i una festa de comiat.
O sigui que tots els nens que també vulguin veure el fumera podran fer-ho aquests dies per celebrar el seu aniversari. Esclar. Què més? Tenim els protagonistes de Nadal és el tio. Dóna'ns el que dèiem, els consells que ja ens has explicat una mica i que sàpiguen que avalls també podem fer cagar el tio. Sí. Quin dia serà això, Toni? A veure, serà el 22 de desembre? Sí. Sí? Al pati? Sí.
Farem cagar el tio tots junts, o sigui que serà molt xulo. Què més? Què més? Què més? Poden fer aquests dies els nens? On poden anar? Perquè tenim parc de Nadal? A veure, fes-nos algunes recomanacions.
Es pot anar a molts llocs, al Parc de Nadal, la fàbrica de les il·lusions, els pastorets i també es poden anar a veure activitats al carrer. Molt bé, i el Parc de Nadal, en què consisteix? És xulo? Sí. Per a tots els nens i nenes, no? Són activitats on els infants poden fer durant el dia, que són tallers, música, jocs, tot activitats per als infants de valls.
Que xulo, escolta, doncs convidem a tothom a anar-hi, després també en parlarem amb més profunditat. I el 31, que és l'última nit de l'any, a qui hem d'anar a veure? A l'home dels nassos.
Molt bé, escolta, i fa una passejada amb una xaranga, i això serà el 31 al migdia, així que tothom preparat, perquè després quan arriba em sembla que hi ha una pluja de caramels. Sí. Això ens agraden molt els caramels, eh? I amb tot això ens hem de preparar per l'arribada del Reis d'Orient. Com tenim la carta, Toni?
Bé, jo encara no la tinc, però n'estic apuntant coses per ficar-les a la carta. Dona'm consells, a veure, dona'm consells perquè jo tampoc he començat a fer encara la carta i he de demanar tantes coses que no sé mai què posar. Llavors segur que a molts nens i nenes els està passant el mateix. Com hem d'afrontar aquest moment d'escriure la carta als reis?
A veure, consells. Jo, un dels primers consells que us dono és que si les coses són difícils, si el nom del res no ho sabrà, us recomano ficar una imatge del catàleg de Lluiseta Vives, que allí et trobes els noms de les joguines i les imatges.
Clar, és que de vegades hi ha unes joguines difícils, eh? Sí. Molt ben dit, això. Adjuntar fotografies és bona idea. Sí. Ficar el nom i ajuntar la fotografia al costat. Molt bé, molt bé. I tu ja la... Clar, la prepares ara i l'hem d'entregar. Sí.
Podem entregar-la a la bústia o anar-la a entregar al patja, que de fet a la recollida del cartes de l'emissari reial també ho podreu donar al programa perquè és tot durant tot el matí. Ara no me'n recordo de la data exacta. Tu la tens, Toni, la data del patja? No me l'he apuntat bé, però en fi, repasseu el programa perquè estarà a la plaça Pere Català i Roca. I després, quan tinguem tot a punt,
només per esparrar que vivi la nit més màgica de l'any, la nit de Reis, que és un dia molt especial que ens hem de prendre amb calma, perquè sé que de vegades costa que les hores passin fins a arribar la nit de Reis, però tenim la cavalcada de Reis, no? Sí, la cavalcada de Reis és molt, molt xula. Sobretot per les carrosses il·luminades, per llums i també per...
amb els patgers que hi col·laboren amb cavalls o diferents carros. Exacte. I, escolta, Toni, és molt recomanable també que tothom qui vulgui pugui anar al campament. Sí, campament reial. Allí al campament...
El Campament Reial és un lloc on es poden anar a visitar els reis. També pots veure les carroses que sortiran a la cavalcada.
i pots visitar els reis i veure els patges. Exacte, és molt xulo perquè així podreu intercanviar sensacions amb els reis i els patges abans de l'arribada. Mira, el diumenge 4 de gener és la recollida de cartes per part de l'emisari reial, que abans no ens en recordàvem, serà a la plaça Pere Català Roc, així que qui encara no hagi hagut d'entregar la carta ho pot fer aquest dia. Llavors recordem que al final de la cavalgada hi ha un moment també molt important, que és la recepció dels reis.
perquè em sembla que l'alcaldessa els ha de donar una clau per obrir, que és la clau de la ciutat, totes les cartes, moment important. I després, a l'església de Sant Joan Baptista també hi ha una recepció i una adoració i un concert de coral, o sigui, dels Corts Alegres. O sigui que, escolta, un dia molt, molt xulo, on els nens el viuen amb molts nervis, sobretot a dormir aviat. Toni, quins consells podem donar als nens per la nit de reis?
Dormir aviat, estar tranquils i sobretot, sobretot, deixar-los-hi alguna cosa pels reis, també, perquè pensem que han de repartir regals per tots els nens i nenes de Valls i estaran molt cansats. És veritat, és que tenen una feinada que és increïble, Toni, tot l'any.
Déu-n'hi-do. Escolta, alguna cosa? Ens estem deixant alguna cosa per Nadal? Perquè, esclar, hi ha moltíssimes coses a fer i, sobretot, no us avorrireu, em sembla a mi. No. Tot està preparat. Sí. El tio, el rei... Ho hem dit tot, eh? Tot el que havíem de dir, eh? Si has d'afegir alguna cosa... I la nit de cap d'any a passar-ho bé, també, no? Sí. Menjar el raïm... Sí. Tu t'agrada el raïm? Sí.
Que hi ha nens que no, eh? Hi ha nens que no, i jo sé que hi ha drets que canviïn el rim per una altra cosa. Molt bé. Per Olives. Per Olives, eh? Tu saps això, eh? Sí. Doncs, Toni, moltes gràcies. Ens veiem l'any que ve, no? Sí. Tu saps que aquí pots venir a la ràdio quan vulguis, explicar el que vulguis. Jo crec que ho hem deixat tot clar i ja està, acabar-se de portar bé, no? El que queda de l'any. És que ho veuen tot, eh? Els reis ja estan aquí a prop i ho poden veure més fàcil.
Ah, ara ho veuen encara millor, eh? Imagina't. Molt bé, escolta, tu has anat a veure el Pessebre Monumental? El aniràs a veure? Sí. Cada any hi passes, no? Sí. És xulíssim. Doncs que sàpigues que jo també hi vaig anar.
El ballenc Jordi Targa ja fa 36 anys que crea el pessebre monumental de la ciutat de Valls. Era ben petit quan el va fer per primera vegada a la seva masia. Allà ja hi anava gent a visitar-lo i des de llavors que s'ha convertit en un emblema nadalenc per la ciutat de Valls. Anem cap al Museu Casteller on el Jordi està acabant de perfilar els últims detalls del pessebre d'enguany.
Bé, jo ja vaig començar de petit, jo amb 7-8 anys ja feia l'habitació de ma germana, ja era un ritual que la meitat de l'habitació era pel pessebre.
I els nens, sí, sí, li prenia la meitat d'habitació. Mira que els pisos, clar, l'habitació en són petites, però clar, ella ja estava acostumada, ja. I ja venien gent, bueno, del barri, ja venien, canelleta petita, els amics, a veure el pessebre, que el pessebre aquell era xulo perquè regeva aigua, aigua corrent a través d'una canya de bambú, corria per on passava, però bueno, anava fent, ja era l'anèdota de quan tenia 8 anyets. Què va passar? Després vas decidir, va arribar un moment, doncs això, com dèiem, no? Que vas decidir obrir el públic...
Obrir el públic per anent-li un tros d'horta de mon pare. Era original perquè era el carrer, o sigui, entravem per la masia, per la banda de darrere, entre la masia i la piscina. I llavors venia a veure-ho gent, amics teus, família... Com anava això? Com gestionaves que la gent vingués a veure el pessebre?
ho publicàvem al... Bueno, llavors hi havia el pati, el seminari del pati, el ballenc, sortia tota la programació que hi havia, i hi fèiem, perquè aquelles àpoques feia molt de fred, i hi fèiem foquets pels vigilants, i quan sortíem també fèiem una mica de brasa, una mica de cosa, per si algú volia picar. Vull dir que era una cosa diferent, xula.
I aquí, a partir d'aquí, tot això ha anat creixent, no? Perquè llavors arriba un moment que ja ho fas al barri dels Clols. Sí, llavors ja entro de president al meu barri. Tinc que dic, bueno, mirem a veure aquí el segon any de ser president. Hi havia aquelles naus a darrere d'una granja abandonada. I primer es van deixar un trosset molt petitet. I va agradar tant al veïnat i que la gent venien i la promoció, vam demanar la nau del davant. Llavors ja teníem quatre metres de llargada. I llavors ja ve l'altra tapa, que venim cap aquí al centre de la ciutat.
Això és una passada, eh, no? T'entenc que el primer any que trasllades el Pessebre al centre de la ciutat, uau! Sí, i va ser en un lloc molt gran, perquè va ser el Pati de Sant Roc. És de l'any passat que ets aquí al Museu Casteller. Sí. Clar, explica'ns una mica, aquest espai et facilita les coses, també? Aquest espai l'únic que té és una cara i mitja. A la Capella del Roser parlàvem de quatre cares. Clar.
Però bé, ja he trobat, com que l'any passat ja vaig entrar aquí, és més tipus d'iograma, perquè aquí llueix molt. Aquí tens unes vidrieres, tens un aparell central, unes vidrieres a darrere, que vulguis o no... Me'l pots veure com gairebé de tots els cantons, no? De tots els cantons. T'has hagut d'anar reinventant, Jordi. Reinventant, reinventant. El record l'any passat vaig estar 29, quasi 30 dies, 29 i mig 30, i aquest any estaré 22.
Vull dir que he tingut d'agafar... Cada vegada més ràpid, Jordi, jo no sé com arribaràs. Bé, perquè aquí hi havia una exposició i com que hi havia tot el patrimoni material dels castells, no es podia treure fins fa 15 dies. I el Jordi, vinga, vinga, vinga. I llavors, esclar, quan ho van desmuntar ja vaig entrar aquí, sort que ja em guardo vacances i porto una setmaneta de vacances aquí matí, tard, de nit, fins a les 10, quarts d'11 a la nit. I vinga. I demà ha de quedar acabat.
Aquí tenim l'estany amb els peixets. Aquest any tenim la part de Valèn.
Aquí hi haurà tot el que és el mercat de valent, les paradetes, les paradetes. Això és com un riuet que hi haurà aigua estancada. Aquí també s'ha d'omplir d'aigua. Encara s'ha d'omplir d'aigua. El circuit d'aquest pont, que per aquí passaran els reis. Allà hi ha l'anunciació, l'Àngel que anuncia també amb els pastors.
I a partir d'aquí canviaríem de valent cap a Valls Catalunya. L'any passat hi havia el coll de l'illa, el túnel. Aquest any em van tancar alguna cosa, perquè aquí encara està buit. Cada any s'ha de fer alguna variació, perquè així la gent té més ganes de venir. Per què s'haurà inventat en guany el Jordi? El que passa a veure cada any és diferent, perquè això es trenca. Aquí ben vull fer una altra, millor,
i si pot ser més espectacular i diferent. Això neix aquí damunt i sobre la marxa vaig fent. Ara estic fent la part de darrere que no sé encara com ho acabaré. Ah, no sabem com acabarà, eh? Bueno, hi ha les vinyes i allí sortirà avui, aquest vespre, sortirà el que hagi de sortir. A veure, calçotada, eh? Com dèiem, anem cap abans, la calçotada, la casa Pairal,
Els calçots són de veritat, que s'ha de tendre. Mira, mira, m'encanta. I la novetat estrella la dona que es pentina. La figura és del voltà, jo hi he adaptat amb plats de plàstic d'aquests que tenim de torretes blancs. Aquí tenim l'infern, que ara l'estava acabant també amb els llums. I són els Diables de Valls. Els Diables de Valls. O sigui, ha passat per una església, per una capella...
per casa teva. Per casa meva, bé, després va passar per l'Ajuntament, el festival principal, al costat, dos anys a l'oficina de turisme. Exacte, és veritat, l'oficina... Déu-n'hi-do, ha sigut un pessebre molt itinerant, eh?
Més novetats. Ara bé, a teixits cortès, clar, quan entres, una senyora, com està el pessebre? L'altre, aquest senyor és el pessebrista de Valls, eh? A veure, poca broma. Llavors vaig anar a buscar una cosa molt xula, que això també serà una novetat, serà una primícia, que anirà al balcó de la Casa Pairal, Mocador Casteller.
Ara em deies, Jordi, que els nens, clar, et fa molta emoció quan ja pregunten. Jo sí, que els trobes pel carrer, és que això no té preu, no està pagat en res del món. Allà el Roser, quan era el més gran, allà estava molt bé perquè allà cantàvem una nadala, fèiem cagar el tió, i jo allà he plorat moltíssim d'emoció, de veure aquells ullets d'aquella canelleta cantar una nadala, i que tenen el caganer, perquè també els deixo tocar un caganer, el caganer a les mans, el nen Jesús, el no sé què, no? Això és...
Una passada. S'ha de viure, s'ha de viure.
La fàbrica de les il·lusions ja forma part de la programació nadalenca de la nostra ciutat. Ja fa una pila d'anys que els infants de Valls poden viure la màgia en un espai pensat exclusivament per ells, perquè trobin i descobreixin tots els secrets de la nit de Reis. Ens acompanya un dels seus responsables, Raül Molina. Benvingut al Tot Comença. Bona tarda. Què tal? Clar, la nit de Reis, una de les més màgiques de l'any. Avui en parlàvem també amb el Toni, el nostre petit periodista. I a Valls la comencem a preparar amb la fàbrica de les il·lusions.
O i tant, la fàbrica de les il·lusions, sí, sí. Els dies 27, 28, 29, 2, 3 i 4 de gener, trobaré la fàbrica de les il·lusions, sí, sí, a la biblioteca en Polar de Valls. Quin és l'objectiu? Perquè veure, ara ja fa temps que existeix, i per què vau decidir el primer any a impulsar aquesta nova activitat pels nens i nenes? Doncs enguany fa set anys que ja existeix a la ciutat.
Bé, això ve una mica de la tradició de l'antic pessebre que ja feia el centre cínic. Sí, el pessebre vivent. Oi tant, el pessebre vivent, que va acabar el 2018. Aleshores, en aquell moment es va voler fer alguna acció més a la ciutat nadalenca, interactiva, immersiva, com era el pessebre, però no amb la logística i infraestructura que era el pessebre. És que allò era amb moltíssims actors, no? Era massa, massa, però bé, molt bon record d'aquells anys. I tant. I la ciutat ho guarda molt bon record, però havíem d'evolucionar.
I aleshores el 2019 es va gestant amb la regidora del moment, que era la Laia Castells, una nova com instal·lació immersiva per Nadal, amb l'excusa dels Reis, no? I llavors va sorgir això, la fàbrica de les il·lusions.
Clar, l'objectiu de la fàbrica, bé, no sé si és l'objectiu, però els nens es preparen com per entregar la carta als reis. Expliquem una mica què és el que passa. L'objectiu, bueno, ha canviat una mica en aquests últims anys. De fet, seria diferent amb l'espai que va començar inicialment, que és la cooperativa. Sí.
I ara la biblioteca, no? L'objectiu de la fàbrica en aquests 7 anys és l'entrega de la carta als reis. És a dir, és l'objectiu d'un costat com d'un altre. Però a la vessant més l'ara de la biblioteca, que fa dos anys que hi estem, doncs hi ha com un escape room. És a dir, per això l'anomenem els secrets de la nit de reis, perquè a través de diferents jocs en família, doncs han de descobrir uns diferents objectes
que estan relacionats amb la nit de Reis per després poder enviar la carta. Cada any canvia una mica la fàbrica, no? Sí, cada any canvia una mica l'objectiu que dèiem, no?, d'enviar la carta, però sí, la canviem. Ens inventem personatges, creem cançons, creem diferents músiques... Sí, canviem una miqueta també perquè no sigui sempre com el mateix.
Tinguem clar que no és un espectacle que els nens van allà i veuen el que passa, sinó que els nens formen part de l'espectacle. Totalment, és peça clau. Els nens i les famílies, vol dir, són peça clau. Sense ells no hi ha espectacle, no hi ha activitat. Vol dir, són peça clau.
A més, s'han programat també, Raül, unes sessions específiques destinades a nens amb infants que tenen autisme i sensibilitat sensorial. Com serà això? Sí, això és un acord que hem fet amb l'entitat Todos en Azul, que de fet aquest passe inclusiu es farà el 2 de gener a les 4 de la tarda. Bàsicament serà un passe especialment per a les famílies que tenen infants amb autisme...
i aleshores aquest passa bàsicament serà amb la música molt més fluixeta, sense impactes sonors, lumínics, és a dir, realment en un espai molt tranquil, a més a més aquesta entitat fa un treball previ amb les femelles d'explicar què trobaran i com, perquè així no hi hagi sorpreses i no s'obti res, no? Exacte, no s'obti. I tothom pugui gaudir-ho, que això... Exacte.
Que això està molt bé i que està molt bé que ho hagueu també inclòs. A veure, entrades en queden? És que clar, és la pregunta del millor, eh?
Clar, porta molts pocs a la venda i realment en queden poquíssimes. Estem parlant que queden potser unes 200-150 entrades. Que això s'esgota... I això és res, sí, sí. En 48 hores al metre 700. I bé, com sempre cada any diem, ens agradaria poder donar molt més aforament, poder donar molta més capacitat, però l'espai no ens dona...
I dos, hauríem de començar potser l'1 de novembre perquè no pogués venir molta gent. Clar, perquè són grups reduïts. Són molt reduïts, per això que et deia, perquè l'experiència realment sigui enriquidora per als infants i les famílies. I sí, de fet els grups són de 25 persones, vull dir que tampoc és poc, però més persones no, i que l'espai no ens dona part més tampoc.
Recordem els dies de la fàbrica. Els dies 27, 28, 29 de desembre i 2, 3, 4 de gener de 4 a 8 del mes. Que Déu-n'hi-do, eh? Ja són dies, ja són hores, és a dir que és un bon tute. Una de les altres coses importants que ja avançàvem també amb el ton i que passaran a la ciutat de Valls, pels més petits, és el parc de Nadal. Ens agafes el parc de Nadal el 2, 3, 4 de gener a la sala Cursal.
Explica'ns una mica què és el que més o menys entenc que cada any és similar i que els nens que venen ja saben el que es trobaran, però també sempre hi ha anys. Sí, sí, evidentment. De fet, el que vam incorporar fa quatre anys és el tema de les actuacions familiars que durant tots els tres dies ens van trobar tant de matí com de tarda.
actuacions que algunes les proposa les entitats que participen en tallers o amb actuacions i podem veure la seva feina al dia a dia o amb professionals del sector familiar com aquest any tenim el grup Filomena o l'any passat de venir els Embauca, li sempre postem per algun grup punter en l'animació familiar perquè realment faci com de crida també per la resta d'activitats i evidentment la resta, diferents inflables, diferents tallers, tirolines, etc. És a dir,
Són uns dies de matí i tarda per poder gaudir amb família i poder que els infants juguin còrrit aquests dies de vacances, també. Raül, tu que fa anys que et dediques a això, què és el més bonic d'aquests dies de Nadal, d'aquesta màgia de conviure amb els infants? Quin és el missatge o què és el que hem de tenir clar de tot el que passarà aquests dies a la ciutat?
Doncs jo crec que és, i parlant amb altra gent també ho pensava a vegades, que també ho organitzem així com a actes, sobretot per Nadal, és aquesta mirada dels infants que no la perdin mai. És a dir, en qualsevol acte que fem a la ciutat o a qualsevol població, sempre pensam en els infants, no? Perquè això no ets la veritat, no? L'innocència. L'innocència, què dura? Vuit, nou anys. És molt poc. I que ens som conscients potser a partir dels tres, quatre. Per tant, són quatre, cinc anys que poden viure aquesta màgia. Jo crec que això és molt important.
I realment els adults potser també hem de tornar a vegades a aquest nen interior i viure el Nadal d'aquesta manera, no? Totalment. Molt bona reflexió que avui també hem posat al programa perquè al final és veritat que els protagonistes avui han sigut els infants però no oblidem que els adults i a més en els moments que es viuen necessitem també una mica d'aquesta innocència i contagiar-nos.
Totalment. D'aquesta màgia, de les festes. Doncs escolta, Raül, crec que això és tot, no sé si ens deixem alguna cosa, perquè és que el programa ha estat apaït, a més no poder, vull dir, és un festival, mireu-vos de veritat, hem explicat breument tot el que passarà a Balls aquests dies, però són uns dies molt intensos, on hi passen moltes coses, així que...
El que podeu fer és anar a la web de l'Ajuntament, consultar el programa, etc. Tots els canals d'informació. I res, Raül, que vagin molt bé les festes, que vagi molt bé la fàbrica, el parc i tota la moguda que hi ha aquests dies. Moltes gràcies.
Les aventures del Fredolic i el Garrafó ompliran un any més al Teatre Principal de Valls en l'espectacle Els Pastorets Principals de Valls, un dels moments més esperats per infants i adults de les festes nadalenques, una tradició que Valls té arrelada des de fa molts i molts anys. Molts recordarem generacions d'actors
i actrius que han passat per aquest escenari fins i tot quan apareixia un asa de veritat i autobusos de tot Catalunya venien a valls a veure aquest espectacle nadalenc. El grup del teatre principal, com sempre, és l'entitat encarregada de portar aquest espectacle a l'escenari
i tornar a convocar tots els grans i els petits a les butaques del principal ja fa unes setmanes que em sembla que es preparen, així que ens acompanya a l'estudi per parlar-ne, l'Adrià Torres, un dels membres de l'equip direcció dels Pastorets, i la Judit Torrents, que ara en parlarem perquè és més aviat responsable dels Júnior, que és aquest superespectacle que s'ha fet dels Pastorets, on els petits són els protagonistes.
Ara en parlarem, però Adrià, jo així llenço la pregunta, ja, com seran els pastorets d'enguany? Com seran? Bé, doncs, bueno, principalment hem volgut mantenir una mica l'essència que sempre hem anat fent, és a dir, són els pastorets que ja tothom coneix d'aquí valls, com sempre hi haurà les típiques picades d'ulleta amb temes d'actualitat, evidentment hi ha temes renovats, no?, és a dir, es podrà tornar a veure una altra vegada el tro de Satanàs, que el vam canviar l'any passat,
Hi haurà novetats de tot tipus, tant en el guió, com sempre s'acaba renovant una mica, temes de sonografia, també es veuran canvis, és a dir, el mateix tró, també hi ha alguna modificació que hem fet del tró amb altres elements. A nivell de música també, des que es va canviar l'any passat, que vam fer la reedició del disc, hem intentat mantenir una mica aquest nou estil musical, mantenint els clàssics que tothom coneix, però una mica amb aquest estil de música.
Per tant, la gent què veurà? Veurà el mateix que cada any, a nivell bàsic, però amb les típiques modificacions que anem fent sempre. Escolta, m'enguanya el cartell, el protagonitza l'arcàngel Sant Miquel, que de fet és la Judit, que va fer d'arcàngel l'any passat. I no sé si és una picada d'ullet també que jo aquí, vint al cartell, vaig pensar. Una mica que ens falten arcàngels avui en dia, perquè tenim el món una mica revolucionat.
Bé, sí, podria ser una mica un... Vaig veure això, vaig pensar. Un punt així. Què més? Perquè en quan compteu amb el director Jordi Vall. Exacte. Sí, des del grup van voler optar per obrir la direcció, és a dir, fer-la externa per aportar per una banda aquest aire fred una mica i fer també una renovació de l'espectacle i també per consolidar noves eines a nivell actoral, és a dir, al final...
Els pastorets són els que són, partim de la mateixa base, els segueix creant la comissió de text del grup, però sí que a nivell escènic vam optar, que seria una bona oportunitat de poder incloure que vingui un professional extern i que ens doni certes eines que potser des del grup no havíem tingut o aquest any no les podíem tenir d'alguna manera.
Creiem que és una bona opció per renovar una mica aquest aire i per veure noves formes de fer el que sempre hem fet. Recordem que el GTP és una cantera per molts actors i actrius que hem vist triomfant a molts llocs.
Avui en parlarem en les estrenes de cinema, perquè apareix a la frontera un... el Tian, el Tian Toses, el fill de la Violant Llopis, que la Violant va ser actriu del GTP, i el Tian em sembla que va fer, si no recordo malament, de Nen Jesús. És a dir, que al final el grup del teatre principal no deixa de ser una entitat de formació, també, no? De futurs actors i actrius, per què no? I tant.
que després van apareixent a l'escena catalana. I aquí intervenen, no sé Judit, quin és l'objectiu quan vau crear d'alguna manera els Pastorets Júnior. Doncs precisament veient aquesta cantera que teníem i amb tantes ganes de participar,
Va arribar el moment que vam dir, bueno, els hem de donar un espai propi perquè puguin desenvolupar-se i realment anar fent aquesta cantera, com veies dit, perquè quan sigui el salte dels juniors, els principals, ja estiguin superrodats i sigui un canvi molt...
Molt fàcil, no? Perquè realment és que el tenen tan après el text... És que jo diria que el text dels pastorets jo crec que se'l sap tothom, no? Vull dir, és evident que canvia, no? Però a Mig Valls podria recitar el monòleg final de Satanàs, no? O, evidentment, cantar totes les cançons que sonen a totes les cases, tot el Nadal, de manera continuada. Com es preparen els més petits? Perquè al final pujar a un escenari impacta, no? I a més el teatre principal que té aquesta cosa que posa nerviós. Potser els grans ho gestionem més bé, però els petits...
Jo la veritat és que tenen una capacitat d'adaptació, és que sembla ja que neixin, i no sé si és que és una cosa que s'encomana uns als altres, perquè realment amb els júniors estem veient que la majoria estan doblant, que surten els júniors i també surten els principals, i és que estan hores i hores dalt de l'escenari, al matí tenen assajos, continuen a la tarda amb els principals, i els veus amb una...
Però amb una llibertat, amb una convicció. Deu-n'hi-do, eh? Els hi ve innat, ja sembla realment. I no tenen cap tipus de vergonya, no? Que potser a vegades els adults... No, no. I si no... Es jutgen més, potser els nens no es jutgen, no? No, no. I com que veuen que el que fan, que no passa res, i hi ha hagut nens que han començat nous aquest any,
i potser el primer dia, el segon dia els veies com a més cohibits, però després ho veuen com una cosa tan natural que la resta i després tenen els seus moments de joc. Clar, que s'ho passen teta, que al final és l'objectiu de tots plegats, entenc. Com viuen també els actors? Com us prepareu per afrontar, perquè al final són molts dies de funcions,
És un espectacle que té físicament també el seu, eh? Vull dir que no... Té un cert desgarr, realment. Però, bueno, més que res perquè són moltes coses a gestionar amb molt poc temps, és a dir, hi ha moltes comissions, sí que, bueno, per sort, precisament, el treballar per comissions funciona molt bé aquests dies previs, no? És a dir, ara d'aquí una setmana ja començarem amb tot el muntatge, llavors ven uns dies bastant intensos, no?
Però al final ja tenim una comissió de vestuari que ja fa dies, bueno, setmanes, que treballa amb tot el tema del vestuari, una comissió de tècnica que ja té preparat tots els elements que s'han d'afegir, també des de música, també ja ho tenim tot preparat, maquillatge, és a dir, hi ha nervis i es nota, no? És a dir, com més a prop estem de Nadal, més nervis hi ha.
Però es nota realment que hi ha moltes ganes, tothom està posant molt d'entusiasme realment, els assajos també són distrets, evidentment hi ha moments de tensió com qualsevol, no? Però la veritat que fins ara, molt bé, es nota que hi ha ganes, realment. 25 de Nadal, l'assaig general? Exacte. 25 de desembre, 25 de Nadal, exacte, sí. I a veure, entrades, perquè he vist que ha hagut d'afegir funcions.
Sí, sí. Comencem el 26 com cada any, això. Fem un total de 6 funcions, comptant aquesta que hem afegit, en principi en comptàvem fer 5. Veient l'èxit que hi ha hagut amb les entrades, hem decidit afegir-ne una més de principals, comptant que ja tenim les dues altres de junyos, que també es faran, i seran totes a les 6 i mitja. Es va canviar l'hora, és a dir, abans havíem fet a les 6 dies festius i a les 7 laborables, però bé, hi havia una mica de confusió, a vegades gent que venia a una hora quan hi era una altra i vam decidir unificar-ho i ara sempre a les 6 i mitja.
Per tant, 26 comencem, i fins al dia 6... Recordem dates, a veure, perquè queden encara entrades, o ja hi ha dies que estan exaurits? Queden entrades poques, però queda alguna. Per tant, s'ha d'anar entrant dia per dia i a veure què queda, no? El dia 4 és potser el dia que hi ha encara més disponibilitat, és a dir, parlem d'una funció que la vam obrir aquest dimecres, per tant, queden llocs, però les restes estan bastant plens tots. Sí.
I els dies fem 26 de desembre, 28 i després ja anem a 1, 3, 4 i 6 de gener d'adults i amb els júniors... 27 i 30. El canvi d'aquest any és que l'any passat vam fer una funció i ens vam quedar amb ganes de més. Va haver-hi gent que ens va dir, ostres, no hem pogut vindre perquè realment no hi havia...
lloc i llavors vam obrir la segona funció a veure com aniria, era una mica experiment, a veure si realment arribàvem a omplir les dues funcions i realment el ritme d'entrar de vent ha anat molt bé. Sí, que en guany els petits els hi tocarà treballar. Sí, sí. Més dies. Molt bé, no sé, ens deixem alguna cosa? Al final convidar tothom que vingui per Nadal.
I és això, no? O sigui que qualsevol informació els podeu seguir a les xarxes socials i allà trobareu totes les novetats, també. Molt bé, doncs moltes gràcies, Adrià i Judit, per venir al Tot comença. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. Déu-n'hi-do, ja ho veieu, eh? Tenim el calendari ple i per si no en teníeu prou i tots aquells que teniu vacances aquests dies de festa i no sabeu què fer, tenim una nova proposta que ens porta el nostre company Pol Angelats.
De vegades ens escapem lluny buscant rutes, paisatges espectaculars i no ens n'adonem que aquí mateix a l'Alcamp tenim autèntiques joies que passen desapercebudes. Sempre parlem de la comarca, sempre hi passem, sempre la trepitzem, però sovint no ens som conscients que tenim rutes, camins i indrets que valen molt la pena i que tenim a tocar de casa.
Per això avui obrim un nou espai per mirar l'alt camp amb uns altres ulls. Amb els ulls de qui descobreix el territori, la història i el patrimoni que tenim a pocs minuts de casa. I per començar aquesta aventura hem triat una ruta que sorprèn tothom qui la fa. La ruta de la Pedra Seca del Pla de Santa Maria. Un recorregut curt, planer i ple de petites obres d'art de pedra que expliquen, millor que cap altre llibre, la vida i la feina dels pagesos d'aquest territori.
El recorregut comença a l'aparcament senyalitzat entre la carretera del Pla i el pont d'Armentera. Des d'allí, un camí ben marcat ens guia per un quilòmetre i mig de natura, història i silenci. On tot, absolutament tot, està fet de pedra. Aquí la pedra servia per tot, per separar finques, per aixecar refugis, per guardar eines o per recollir l'aigua de la pluja. Era l'art d'aprofitar el que es tenia més a mà, la terra i la força de les mans.
Al llarg del camí trobem una dotzena de barraques i altres construccions sorprenents, com per exemple la barraca gran de la Capona, el cociol del Soleta o fins i tot arneres on s'hi col·locaven els ruscs de les abelles.
Algunes tenen més de 200 anys i d'altres han estat restaurades per conservar la tècnica i el record dels pagesos que les van aixecar pedra sobre pedra. La barraca de les Oliveres, per exemple, és tan singular que ja va aparèixer en publicacions d'arquitectura modernista l'any 1924.
Altres, com el cuciol del Soleta, amaguen autèntiques filigranes arquitectòniques, amb arcs interns i formes pentagonals, pensades per aprofitar l'aigua fins a l'última gota. La ruta és perfecta per fer-la a peu o amb bicicleta, sense desnivells i totalment senyalitzada amb plafons explicatius. Forma part del GR 175 de la ruta del Císter, així que també pot ser una bona parada si feu algun tram d'aquest camí més llarg. I és que aquesta és molt més que una passejada, és una lliçó d'història a cel obert.
És una manera de conèixer com vivien i treballaven els pagesos de Sacà de l'Alcamp. També coneguda com la Ruta de la Capona va néixer l'any 2002, fruit d'un projecte de recerca i restauració impulsat per l'Ajuntament del Pla de Santa Maria pels veïns i entitats del territori. Aquell any, la Universitat Rovira i Vergili va celebrar-hi les Jornades Europees de Pedra Seca i el recorregut va rebre el premi a la salvaguarda del patrimoni cultural a l'Institut d'Estudis Vallencs.
Caminar per la ruta de la Pedra Seca és trepitjar el passat, veure com amb les mans i la paciència es podia construir tot un paisatge. Un paisatge fet d'esforç i de bellesa. Així que si busqueu una escapada curta i agradable aquest cap de setmana, feu parada al Pla de Santa Maria, perquè l'Alcamp, encara avui, guarda petits tresors que val la pena redescobrir.
Estem escoltant el trailer de Frontera i això vol dir que ens acompanya al Tot comença Sergi Martínez de JC Cinemes, què tal? Últim programa de l'any, per tant havíem de fer un repàs de les estrenes que tindrem aquest Nadal i comencem per una pel·lícula catalana.
Totalment, sí. Frontera, que arriba molt fortes, d'aquelles pel·lis que han anat agafant força els últims mesos. Bueno, està gravada aquí a Catalunya, està gravada a Lleida...
i ens explica una mica com en plena Segona Guerra Mundial un funcionari és com que desafia les ordres franquistes i a veure què passa aquí pinta molt forta la gent li té moltes ganes i
Home, amb actors com Miqui Esperbé, per exemple, que m'ha cridat així com l'atenció entre d'altres, no? Sí, exacte. La Bruna Cosí també. Bones notícies que tinguem cinema en català. No sé si aquesta pel·lícula entrarà als Premis Gaudí del febrer. En teoria, segons els últims anys, no hi hauria d'entrar. Per tempos no hi hauria d'entrar. Com a la festa de l'any. Sí, cada any han fet com un criteri diferent, però per tempos no hi hauria d'entrar. Perquè si no és totalment susceptible a tenir un Gaudí.
I a més, Sergi, ens fa molta il·lusió, en parlarem segurament de cara al gener perquè els tindrem aquí a l'estudi, hi surt un ballenc, un mini ballenc. Un mini ballenc, un mini ballenc que a més repartiment de luxe hi surt el pòster general de la peli. Sí, sí, sí. El Tian Toses, parlem. Exacte. I en fi, el Tian i la Nia, que són dos minis actors que tenim aquí a la ciutat que els entrevistarem perquè a més aquest estiu han estat gravant a Madrid, així que fa molta il·lusió. Totalment, amb moltes ganes de veure'l així. Total.
Doncs s'estrena això que dèiem, la il·lusió. S'estrena quan? S'estrena aquest proper divendres. Ah, molt bé. Doncs escolta, ideal per veure'l aquests dies de Nadal. Vinga, va, més pel·lícules. Estas navidades se viene algo muy corto.
Estan a punto de adentrar-se. Bope Esponja, o sigui que havíem totalment de registre. Bope Esponja, una aventura pirata.
Sempre hi ha una peli xorra de Nadal de nens. Si ho dius tu, que ets el del cine i fins i tot ja ho dic jo. I aquest any és aquesta. Compatirà amb Zotrópolis. Alerta. Però hi ha tanta quota de cine per Nadal, la gent ve tant al cine que les dos conviuran bé. Bueno, la història de Bopé Esponja ja la sabem.
Perdona la meva incultura general sobre Bob Esponja, però s'han fet més pel·lícules del Bob? Sí, sí, sí, s'han fet més pel·lícules. És d'aquelles pel·lis que juguen molt amb una emissió diferent cada pel·li. Alerta. I a partir d'aquí, doncs, bueno. Escolta, que els nens s'ho passin bé, clar que sí, que riguin i no sé, falta decidir-ne de més, eh, una mica del Bob Esponja. Va, va, que aquesta sí que és potent.
La fuerza de los ancestros está aquí. Això és Avatar? D'una de les meves saques preferides. O sigui, és que jo sento aquesta banda sonora i ja entro a dins d'aquest planeta, no? Aquesta saga de James Cameron.
En teoria desenllaç, ja. Sí, això em fa molta pena, eh? I no dirien pel·li de Nadal, sinó pel·li de l'any. O sigui, crec que tothom ha depositat com que serà la pel·lícula de l'any. Pels amants d'aquesta pel·li, dura 3 hores, 50 minuts. Home, l'última ja era molt llarga. Era molt llarga, això fa que els cines a vegades pateixin molt, perquè clar, és pràcticament una sessió per sala diària.
I arriba molt forta, arriba en 3D en català, arriba en 3D en castellà, arriba en vers original, o sigui, català també, serà una opció per veure-la en català. Que l'anterior també, l'última ja la vaig veure, en 3D i en català. Exacte. L'anterior cop no hi havia 3D català, aquest cop sí que hi haurà 3D català. L'anterior cop era 2D català. Val, ho recomanes amb el 3D? Sí, clar. És la pel·li per veure en 3D. És que no he vist cap avatar en 3D. És una pel·lícula per veure en 3D, que no n'hi ha gairebé cap.
aquesta és susceptible a Oscars? aquesta sí és que sempre tinc dubtes amb les pel·lícules del final de l'any sí, exacte en principi fins al final del 2025 entren els premis del 2025 aquesta en teoria si els Oscars és el març els Oscars sí, sempre cau una mica abans o una mica després si en teoria crec que aquest any és el març entraria dintre entraria dintre doncs a veure perquè clar, òbviament els efectes especials que hi ha en aquesta pel·lícula la corrada de postproducció és brutal 100% va, seguim
No puedo esperar más. Daca, ¿a qué te refieres? Hagámoslo. Un reboot de Anaconda. ¡Sí! Espera... ¿Qué?
Acció, no? Una pel·lícula d'acció, Anaconda? Acció. També és una d'aquelles pel·lis que la fan entrar per Nadal així expressament, una mica com quan van fer Jumanji o aquestes pel·lis així, no? Ah, val. Però és per tota la família? És una pel·li familiar. I, bueno, doncs, bàsicament dos amics que volen precisament fer una pel·li, fer un material cinematogràfic i se'n van, doncs, a la selva.
I es topen que realment amb allò que volen fer una miqueta amb la idea que tenien de fer, doncs es topen amb la realitat, que és que es troben a... doncs a un anaconda allà i a partir d'aquí, doncs... La cosa es complica. La cosa es complica. És d'aquelles pel·lis familiars, per no pensar, que dic jo, que...
Que escolta, per anar a veure el dia de Nadal a la tarda no està malament. Ara, aquests dies que no saps què fer, oi? Exacte. I que fa fred i està fosc. 100%. Molt bé. Tot això per Nadal, a la tarda també. Tot això per Nadal, sí. A la tarda s'estan el dia 19. Anaconda està tot com molt programat perquè tothom tingui el seu. Anaconda el 25. Ah. Molt bé, molt bé. Atenció a la que ve ara. Hola, Mili. Hola, senyora Winchester. Por favor, llamame, Nina.
Adelante, pasa. Dime por qué quieres este trabajo. Es que me gusta ser asistenta. Para buenas familias, claro. Sabes que tienes que vivir aquí, ¿verdad?
A veure, això és fort perquè l'assistenta i tota la saga ha sigut dels llibres, jo crec, més venuts aquest any, sobretot penso en un públic potser més jove, que ens hem enganxat, jo la primera, amb aquest thriller psicològic que ens fa entrar a la història i perseguir aquesta la nina, l'assistenta, com una bogeria. I van anunciar també en guany, quan va sortir en català l'assistenta al llibre, que hi hauria pel·lícula. Totalment, sí, sí.
Jo crec que moltíssima gent no l'hi anava a veure. Sí, exacte. Aquesta és el que et deia abans, aquesta ja va al dia 1 de gener. Ah, doncs ens haurem d'esperar al gener. Veus, és que quan la vaig veure aquí, que me la posaves al guió, dic, em sonava que era l'any que ve. Clar, ja és l'any que ve. 1 de gener, que és com entra dintre del període Nadal, perquè al final, del 31 fins a Reis, és un dels períodes més forts, també, que molts països d'Europa no, però aquí que es consideren festes. I bueno, no cal dir res més, doncs una...
entres com a assistent en una casa. Compte perquè pot decepcionar, perquè passa moltes vegades amb les pel·lícules que venen d'un llibre, que els que ens hem enganxat al llibre i tenim una idea de com són els personatges, ara a veure què ens trobarem. Però les actrius tenen bona pinta. I el tràiler és molt potent. Amb moltíssimes ganes de veure-la també jo.
crec que estaré cada dia al cinema aquest Nadal perquè aquestes estrenes són espectaculars. A veure, què més? Perquè em deies que també hi ha una programació especial de Nadal. Sí, convido tothom a que es mire el programa de Nadal a Valls. Hi ha quatre sessions especials del cicle V en català, a primera de la tarda.
de quatre pel·lis que durant el 2025 han sortit en català i, per exemple, Com ha entrenat un dragón, pel·lis així molt top, i que poden venir a veure el públic familiar durant les festes amb un preu bastant reduït. I, bueno, convido que són quatre dies, alguns entre setmana, alguns cap de setmana, als cinc i mitja, i els convido a que...
I escolta, concert de cap d'any també? Sí, és una cosa que vam fer l'any passat ja, el dia 31 de desembre, en directe, des de Berlín, a les 5 de la tarda, i va funcionar molt bé perquè és un horari així, un horari molt europeu, que després pot sortir dues horetes i pot sortir per anar a sopar, i ho tornem a fer aquest any, en directe.
Doncs escolta, jo moltíssimes ganes que sigui Nadal per totes les estrenes que venen, és que no puc esperar a veure Avatar, l'assistent, en fi, això serà... Ens veiem al cinema, ha quedat molt clar. Ui, serà brutal, serà brutal aquest Nadal. Moltes gràcies per aquest any de cinema. A vosaltres. I esperem l'any que ve tenir un altre any de grans estrenes. Parlarem dels premis, aquí, dels Gaudí, Goya, perquè el primer trimestre de l'any sempre ve molt carregat. Farem apostes també, clar que sí. Sí, sí, farem les nostres corres. Totalment. I que tinguis unes bones festes, Sergi. Igualment, Marta i equip, disfruteu.
I és Nadal i em fas una abraçada
i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tan se val. Arribem al final del programa. Us recordem també que la nit de Nadal a l'església de Sant Joan, abans de la missa del Gall, podreu gaudir com cada any del cant de la Sibila. I fins aquí, aquest últim tot comença de l'any. Tornem al gener, que gaudiu de les festes de Nadal, que tingueu una bona entrada d'any i recordeu que aquest Nadal el fem avall. Adéu, adéu! Forquilla picau
Tot comença. La cultura i la vida a Ràdio Ciutat de Valls.