Tot comença, la cultura i la vida, a Ràdio Ciutat de Valls, amb Marta Ferrer. Hola, hola, què tal, com esteu estimats? Ja tornem a ser aquí en aquest espai de ràdio on ens agrada compartir-ho tot sobre la cultura i la vida a la nostra ciutat. Us parla Marta Ferrer des d'aquí on tot comença.
Podríem dir que aquests dos mesos que portem d'any 2026 no han estat del tot plàcids. Crisi monumental pel que fa a transport de rodalies.
Estem sentint algun dels episodis de vent que hem tingut algun d'aquests dies a la ciutat de Valls, i és que a Valls ja sabem què és el vent, n'estem acostumats, però és veritat que enguany hem patit dies de ratxes molt fortes que han superat els 100 km per hora.
Els efectes del canvi climàtic provoquen cada vegada més episodis meteorològics extrems. És per això que avui tenim el Tot comença el Jordi García. Ell és geògraf i assessor també a l'Ajuntament de Valls, que aquests dies, de fet, ens ha anat molt bé seguir-lo a X, al plataforma X, abans Twitter, perquè anava explicant tot el que anava a passar en la nostra ciutat i com aquest vent anava afectant la ciutadania. Jordi García, gràcies per connectar-te amb nosaltres a través del telèfon. Molt bé, gràcies a vosaltres per convidar-me.
Escolta'm Jordi, no sé si ja en tenim prou de vent per aquest hivern o encara en tindrem més. Jo crec que la situació que hem viscut aquestes altres setmanes no ha estat normal. La veritat és que portàvem uns hiverns on la presència del vent també havíem trobat a faltar. Llavors hem passat d'un extrem a un altre amb molta facilitat.
I com molt bé dèieu, l'encapçalament, això també és conseqüència del canvi climàtic que ha vingut per quedar-se. I el que abans era normal, que els mesos de novembre, desembre, gener, febrer, fes vent de manera bastant regular, ara hem tingut anys sense vent i aquesta ratxa que hem tingut ara és excepcional.
Recordo, Jordi, aquesta primera borrasca que hem viscut a la ciutat de Valls, que feia temps que jo no sentia que el vent bufés tan fort, i tu ens ho anaves explicant. A quants quilòmetres per hora hem arribat aquest 2026? Doncs al cop màxim de velocitat registrat, podríem dir de manera oficial, per al centre meteorològic de Balcàm,
estat de 140 km per hora. Llavors, això és molta velocitat. En un entorn urbà, hem de tenir present que el centre meteorològic està, perquè la gent ho tingui present, a l'alçada d'on hi ha el carrer Furt, aquí al fornat, al darrere, és on hi ha el centre meteorològic. O sigui, podríem dir que és un entorn urbà. Sí que està una mica a les afores,
Però, clar, un cop de 140 km per hora en un entorn urbà provoca el que va provocar. O sigui, tota una sèrie de desperfectes en mobiliari, en arbrat, que encara estem quantificant des del punt de vista econòmic a nivell d'Ajuntament, però sí, sí, l'afectació està considerada. Clar, no sé fins a... O sigui, a partir de vosaltres com valoreu? A partir de quants quilòmetres per hora la situació de vent és excepcional?
Els vents més de 100-120 km per hora, podríem dir que en entorns urbans, això és una avantada d'aquestes característiques. Nosaltres estem molt habituats, però per exemple, el que va passar la setmana passada amb el tema de Barcelona era metropolitana, allà en cap moment en entorns urbans es va superar els 120 km per hora.
Llavors, això també et diu molt. L'alerta va ser general a nivell de tot Catalunya, perquè la principal àrea, el 80-90% de la població de Catalunya, estava en màxim perill. Nosaltres estàvem més al marge i va fer gairebé més vent la setmana següent que no la setmana que ens van confinar. Ens van tancar tots a casa aquell dijous. És l'orografia de Catalunya, també.
És un lloc molt particular, des del punt de vista de la geografia. Ara t'anava a parlar d'això justament, perquè aquests dies, en fi, una mica de les tertúlies que hi ha hagut pel carrer, per la ciutat, era aquesta, de dir com pot ser que avui les escoles estiguin tancades quan avui no fa vent, pel que nosaltres estem acostumats, i hem tingut dies...
on realment vèiem que hi havia més perill, que hem vist arbres caiguts, ara tu ho estaves explicant, tot el que s'havia afectat a la via pública. Llavors, clar, aquesta sensació com a ciutadà és veritat que genera desconcert i hem sentit a la consellera, perquè hi ha hagut moltes crítiques d'això, i hem sentit a la consellera justificant una mica el perquè el tancament de tot el país. Però clar, et genera la sensació de dir, ostres, però és que quan realment passa...
no rebem les alertes que hauríem de rebre però en canvi quan no està passant res estem tancats a casa. Saps què et vull dir? L'altre dia jo crec que jo vaig fer un tuit molt crític quan ja havia passat la situació dient que jo crec que han d'estudiar molt bé la propera activació d'alertes per exemple en temes de vent
Hi ha meteors que són més fàcils d'apredir que d'altres. El tema de les precipitacions, donar l'aerografia del país i en funció de la procedència de les perturbacions, si ve d'allà avant o ve de l'est o ve del nord,
És molt més complex el tema de la precipitació. Però el tema del vent no. El tema del vent són com autopistes. Les isobares marquen la procedència, la direcció, la intensitat, que és en funció de si estan molt juntes o molt separades. Llavors el vent és una qüestió molt predible des del punt de vista de la possibilitat d'activar alerta. I l'altre dia li vaig fer la pregunta al Mauri. I va venir el Mauri Valls, l'IEF,
Li vaig fer la pregunta i llavors li vaig dir, escolta, no creus que se'n pensava de frenar-la? I ell diu que el que va aproval d'aquí va ser el criteri de prudència i sobretot el que va dir protecció civil. Llavors el que vaig aprendre de la seva resposta...
és que la protecció civil va anar per damunt del que seria la protecció dels homes del temps. I a la protecció civil el que diuen ells és que primer s'ha de protegir, autoprotegir el que seria el nucli del rovell de l'ou, que seria l'arcelària metropolitana,
i donada la circumstància que es podia sortir de mar a la situació i tinguessin que desviar recursos d'altres àrees cap a la zona de Barcelona, per això vam dir, escolta, preferim tancar tota Catalunya, en aquest sentit, i que no baixi gent de Girona o gent de Lleida o pugi gent de Tarragona cap a l'àrea metropolitana. El que vam voler va ser evitar això, però es va passar. Jo crec que es va passar amb...
una sincera opinió. Se'n passava frenada, perquè aquí no va fer el vent que havia de fer en teoria per activar una alerta. Cosa que la nit aquella dels 140 km per hora
Nosaltres, i jo personalment, fent el seguiment aquest que deies, ja estaven donant cops de vent de més de 100 km per hora a la tarda i sabien que el gros vindria més cap a la nit, matinada. O sigui, un bon sistema d'alerta ha de servir per alertar la població i previndre-la d'una situació que et vindrà com a molt de cop. És a dir, si et diuen...
que vindrà dintre de 10 hores, 15 hores. Això no és cap alerta. I l'alerta t'ha de preveure amb la media pesa. I això, doncs, jo crec que ho han d'acabar d'estudiar. Això, amb els meus alumnes a la universitat, tinc una pràctica prevista que analitzarem aquesta situació. O sigui, el tema de la percepció, de l'inseguretat, de la seguretat, del tema de les alertes, del mal ús, del bon ús que se'n pot fer. Això és un tema que es pot estudiar i pot donar molt raci.
Clar, Jordi, és un tema molt preocupant i, per desgràcia, al camp de Tarragona hem viscut altres episodis d'alertes. Ara em venia al cap l'accident d'Icoxe, no? Però...
Aquesta sensació a vegades que crec que la ciutadania necessita informació real del que està passant i de com ha d'actuar en cada moment, perquè generava aquesta paradoxa de dir, estic a casa meva, sento un vent increïble, no sé què puc fer i què no puc fer, quin és el nivell de seguretat pel ciutadà, però en canvi un altre dia rebo una alerta al mòbil i resulta que no fa vent. Llavors, clar...
És aquesta sensació que generen aquestes alertes i que potser ens hem d'anar preparant. No sé com, quina és la manera, però entenc que també pel que deu explicar el Francesc Mauri, cada vegada tindrem més fenòmens d'aquest tipus extrems i ja n'hem viscut molts, venim de la dana i de tot el que va passar. Llavors, ostres, com ens hem de preparar per aquests fenòmens? Perquè la gent té por, és normal, hi ha inseguretat, hi ha desconcert.
Sí, sí, en aquest sentit estem en un moment d'incertesa en tots els camps. I en el camp de la climatologia i de la meteorologia hi ha una gran incertesa. Hem vingut d'una sequera molt extrema els darrers 3-4 anys on hem vist els embassaments buits completament i hem passat
en poc més d'un any, a veure els embassaments plens, a tenir precipitacions aquí a Vall, ja portem 200 litres per a metre quadrat des de l'1 de gener. La precipitació anual està entre 400-500 litres.
encara ha de passar tota la primavera, ha de passar l'estiu i ha de passar la tardor. O sigui, estem en una situació, doncs, i aquest canvi tan continuat, tan accentuat, doncs és el que la gent, doncs, la incertesa aquesta, doncs, d'alguna manera o altra els hauríem d'informar, però amb certesa. I informar amb certesa és que si hi ha un sistema d'alerta, utilitza-ho de manera correcta. O sigui, s'aturitza a Catalunya el tema vent. Doncs molt bé, doncs la propera alerta la s'aturitzen de manera diferent.
És a dir, el govern en aquest sentit el que no ha reconegut doncs que potser s'ho passava a frenar, va? Van anar més per excés que per defecte. Llavors en aquest sentit la gent li va generar molta, i sobretot la gent del territori. Clar, nosaltres vam dir, ostres, ens han tancat tots a casa i no ha fet el vent, què va fer la setmana anterior o va fer la setmana següent? Llavors, bueno, això també té una mica així...
Ara, si t'has fixat, hi ha com aquesta sensació de tot allò que hi ha més amunt o més avall del Besòs i més avall del Llobregat. És a dir, la resta de la Catalunya, que no és metropolitana, ha hagut com una mena de reivindicació per part dels alcaldes i del territori de dir, escolteu, tingueu-nos més en compte. És a dir, sembla que estiguem allà a la part d'alradera, que és la qüestió històrica,
Però clar, informeu la gent, informeu-los, advertiu-los que quan se volia passar alguna cosa,
i ens haurem passat de frenar 11 de cada curs en aquest sentit. Llavors, jo crec que li hem donat unes quantes voltes. Però aquest sistema S-Alert és un sistema una mica complex, eh? O sigui, jo que ara m'he posat a mirar no és tan fàcil, eh? Jo crec que estan enviant els S-Alert, els més fàcils, que no necessiten autorització per part del propietari del telèfon, és a dir, poden enviar massivament missatges, doncs,
quan vulguin i a l'hora com vulguin, i després hi ha dos nivells més, hi ha uns com a tres nivells de l'ES alert. I els altres dos nivells, jo crec que la complexitat és que necessites autorització de l'usuari, adaptivar unes... Llavors, jo crec que s'ha de treballar, o sigui, s'ha de treballar aquest sistema.
Sí, sí, s'ha de treballar amb urgència, perquè jo el que veig és que cada vegada tenim més fenòmens així i que, ostres, la població necessita, no?, i que hem d'evitar que passin coses com les que van passar a València, però vaja, per descomptat. Parlem també una mica de valls, perquè, Jordi, si ens mirem el nostre territori i la nostra geografia de terreny, quins són els nostres punts dèbils per la nostra situació? Per exemple, entenc que a nivell de desbordaments...
Clar, del mar, evidentment que no, no? Vull dir, així com hi ha altres punts més inundables, zones inundables de Catalunya que aparillen, entenc que avalls potser aquí no hi estaríem, però sí que tenim altres punts dèbils? No, des del punt de vista del canvi climàtic, com ens pot afectar des del punt de vista dels extrems, és a dir, el tema dels precipitacions donava la biografia de la ciutat i la presència dels torrents,
uns torrents a fondos, és a dir, uns torrents que tenen molta capacitat de poder drenar i de poder transportar l'aigua a nivell de pas. És a dir, clar, hem de pensar que Valls plou a Valls, però hem de pensar que a la part nord de Valls, és a dir, del fornàs en amunt hi ha el polígono industrial...
amb tots els milers i milers de metres quadrats de cobertes i de carrers, i després encara hem d'anar més amunt, és a dir, quan plou a les muntanyes de Miramar, a les muntanyes que hi ha damunt la pla Santa Maria, tota aquesta aigua acaba venint cap avall, i bàsicament acaba recollint el torret del Cadillà. Llavors...
pot haver-hi problemes puntuals en les zones de Paz. El que és el canvi de Vilafranca, per exemple, a la zona de Bayona, hi ha un punt baix. A aquest punt, sempre que hi ha una alerta o hi ha precipitacions que van en augment, sempre es talla, des del punt de vista de la previsió, des del punt de vista de la seguretat.
El tema de precipitacions, jo crec que durant la configuració a l'orografia no estem tan afectats com poden haver-hi altres zones més planeres, és a dir, a vora del Francolí, el tram baix del Francolí.
Del tema vent, doncs el tema vent ho hem vist aquests dies. Nosaltres estem en un punt que el vent, quan bufa de component nord-noroest, és quan ens afecta a nosaltres de ple. I aquest vent, perquè la gent no es faci ni idea, el recorregut d'aquest vent, és a dir, el vent aquest baixa canalitzar per tota la vall de l'Ebre, tota la plana de la Lleida, i salta per damunt, podríem dir, de la colca de Barberà, és a dir, tot el que és la serra del Tallat, que és on hi ha tots els molins, tots els molins que són de producció eòlica,
a Forès, a Valltall, doncs el vent salta per damunt d'aquesta serra i és com si projectés el sal aquest, projectés un entressalt per damunt de la serra de la Miramar. Llavors el matos ens peta com una mena de...
de reverberació del vent, llavors acaba petant el que seria damunt-devall. És un punt que hi ha una olografia especial, l'estet de la riba i l'estet de Cabra, i el que és la serra de Miramà, i els dos passos, el que ja havia fet plegat, que fa que la part que hi ha a la part de sota vent d'aquesta serra estem nosaltres, llavors el vent ens acaba petant amb una fúria, una velocitat, una força que...
a poblacions properes no passa. En aquest sentit, el tema vent, jo crec que és una de les qüestions de tenir més present, i tenim parts de la ciutat que estan més exposades a aquesta orientació a nord. Els barris nord, el barri Nocornàs, Santa Gemma... La zona mascariana també té una orientació que seria el passeig, té una orientació molt a nord, però la resta de la ciutat el perill és que bufi amb moltíssima velocitat
Llavors, el que són els carrers i tot plegat genera punts bastant crítics. Per exemple, la carretera del Pla, la baixada des del cementiri fins a la plaça de la Creu. És un punt que l'aire allà baixa canalitzat amb molta violència.
s'ha de tenir molt present. I el tema de la temperatura. El principal serà el tema de la temperatura i el tema de les precipitacions. Aquí sí que ja ho hem vist en aquests terres estius. La temperatura mitjana dins de 25 anys
La de Vall serà l'actual de la costa de Màlaga. Anem cap aquí. Els hiverns passaran a ser...
La mínima expressió ja ho és, ja ho són. Jo recordo de petit, ja he tingut una edat, però recordo de petit que per la fira de Santa Úrsula es trenava amb la jaqueta. Anàvem a fira amb la jaqueta. Jo li dic això a les meves filles, que tenen 17 anys, 11 anys,
I em diuen, sí, amb els darrers anys hem anat gairebé en maniga curta, o ens hem menjat entre els panalles en maniga curta. 25 anys ha canviat molt, 25-30 anys ha canviat el clima, ha canviat, i ha canviat per...
ha anat fent un salt cap endavant que no els farà cap enrere a la mateixa velocitat. És a dir, la inèrcia que porta de canvi no pararà de cop i tornarà enrere amb la velocitat que ho ha fet ara. La inèrcia aquesta trigarà a centenars d'any
a reduir si es posin capaços de contenir les emissions de CO2 i tot plegar. En resum, que no haurem d'anar parlant perquè cada vegada passaran més aquestes coses i hem d'estar preparats. Així com per informació de servei, Jordi, a nivell del vent, que és el capítol que avui ens afecta, quan arribi l'estiu ja parlarem de com gestionem les altes temperatures, però a nivell de vent, quina és la informació útil que podem donar a la gent a nivell de seguretat quan tenim aquests episodis de vent?
Seguretat, és a dir, mesures d'autoprotecció i de sentit comú. O sigui, la gent de l'any ja sap que quan fa vent i l'orientació és nord-nord-oest, la resta de vents que nosaltres hem fet de manera molt relativa. Els vents de direcció oest, els ponents, el llevant, però el llevant sempre va associat a temes de precipitació i tot plegat, però no són tan intensos ni molt menys.
Llavors, nosaltres, quan hi ha una advenció del nord, com la d'aquests dies, que hem tingut durant molts dies seguits vent en aquesta direcció, perquè hi ha hagut una circulació regional no particular, no característica d'aquestes èpoques, llavors, clar, 100 quilòmetres cada dia, cops de vent de 100 quilòmetres cada dia, estem acostumats al vent, però no estem acostumats a aquesta curiositat. S'ha dit comú. Jo estava preocupat, quan feia l'estudi,
perquè aquest vent, per sort, els cops de vent més importants ha tingut fora d'horaris on la gent es desplaça de manera més habitual, per anar a treballar, per anar a escola, però tot i així l'altre dia van tenir un cop de 120 a les 5 de la tarda, a les 5 de la tarda que ens surtin els nens i les nenes dels col·legis, els papes van a buscar-los, es porten els nostres col·lars,
S'ha de aplicar sentit comú. El tema arbres, posar un ull, aixecar la vista, deixar de mirar el mòbil i aixecar el cap i veure si hi ha un arbre que pot estar fent un moviment que no és normal, algun element d'alguna balconera que no estigui ben fixat.
són mesures de sentit comú i evitar la mesura quan hi ha aquestes velocitats de vent de sortir al carrer si no és necessari.
Sí, sí, són coses que ens n'haurem d'anar preparant cada vegada més i que és informació que la gent ha de tenir, tenir present i sobretot recordar que a vegades també corren moltes rumorologies, informacions que no són certes, una mica hem de recordar que s'ha de seguir sempre la informació oficial dels nostres canals oficials que ens aniran dient què és el que hem de fer, perquè aquest també és un tema que...
que ens hi trobem, que llegim molta informació que no es veràs i que generen una alerta que a vegades és sobredimensionada. A vegades per massa, a vegades per massa poc. Som a seguir les fonts oficials, Meteocat, la pàgina web del metacamp.net, que és l'accenta metodològica de l'Alcamp.
del Joan Maria Boronat. A veure, són dades més que fiables. Són dades que la gent les pot consultar des del seu mòbil o des de casa pot entrar i pot consultar a la velocitat que hi ha el vent en aquell moment o l'historial de vent
d'aquestes setmanes. Jo vaig fer l'altre dia un tuit marcant 5 dies, m'assembla, una sèrie de 6-7 dies, i tots els dies donaven cots de vent per damunt de 100 km per hora. Llavors, clar, no ha estat molt mal, això. Bé, hem tingut uns mesos, uns mesos, perquè avui he pensat, dic, ostres, però si tenia des de setembre-octubre, tot que portava en cas de setmana continuat, doncs que si plovia, no plovia, que feia vent, o sigui...
jo crec que ara la cosa ja s'ha calmat i ara tornarem a la normalitat tornarem a la normalitat de moments on plourà on farà més bon temps l'anticiclo farà de les seves bueno, no estàvem habituats amb el que ha passat
Jordi, moltíssimes gràcies per ajudar-nos una mica a entendre el que està passant i bé, que en seguirem parlant segur, perquè és un tema que preocupa la població, que hem de tenir eines, que hem de tenir informació per anar gestionant tot el que va passant i, en fi, esperem que una mica s'acabi, que aquests dies hem agraït el sol que ha sortit i han pujat una mica les temperatures que tots necessitàvem també a nivell animic i mental i res, pendents de tot el que vagi passant, gràcies, Jordi, per atendre aquesta trucada des del to comença.
Gràcies a vosaltres.
L'Escola de Música Robert Gerard prepara un any més la xilofonada poètica, una iniciativa que uneix la poesia i la música amb un projecte educatiu i comunitari. En aquesta edició, l'obra escollida és mitja closca de nou plena de pluja, de Ramon Besora. Les versions musicals són sempre obra de Rosabel Bufarull, que també acompanya els alumnes al piano, sota la direcció de Paul Berlintges.
Avui entrem a l'escola de música per descobrir com els alumnes estan assajant la xilofonada que s'estrena el dia 26 de febrer al Centre Cultural de Valls amb més de 250 alumnes de tot el territori.
Doncs Rosabel, ja són 13 edicions de la xilofonada poètica. Tu ets una de les impulsores i també compositora d'aquestes adaptacions de poesia i música. Explica'ns una mica aquest projecte que ara ja podem dir que és consolidat, que està més que consolidat, d'on sorgeix?
Mira, doncs, una mica sorgeix, una, l'experiència de treballar amb bords durant molt de temps amb nens, i dues, de veure que al treball li faltava un fil conductor, que fos alguna cosa que lligués. I aprofitant el que fa 13 anys era l'any Joana Raspall, i que Joana Raspall és un dels tòtems de la...
poesia per menys, molt ben escrita, molt ben rimada, molt ben treballada de vocabulari, de llenguatge, de tot. Vaig pensar, mira, doncs posa música a uns quants poemes de la Joana Raspall i a partir d'aquí podem fer coses amb l'or i d'aquí va néixer la idea. Per si algú encara no ho coneix, tot i que tothom que té canalla segurament ha sentit a parlar perquè tots els nens han anat passant durant aquestes 13 edicions, quin és l'objectiu del projecte?
És múltiple. D'una banda, fer música, i fer música no només amb els alumnes de l'escola de música, que això ja se suposa que va, fer música a partir de la poesia, per tant, hi ha dues expressions artístiques que s'agermanen molt bé, que és poesia i música,
I de l'altra, la idea de l'art comunitari, que és... Hi ha molts nens que no entraran mai en una escola de música per moltes circumstàncies. Doncs fem un revés. Des de l'escola projectem una manera de treballar que podem arribar a molts nens que d'una altra manera no hi arribarien. Això vol dir donar formació als docents de música de les escoles que hi participen, donar els seus materials, des de les partitures als àudios, fer un seguiment, fer uns assajos parcials, un assaj general, per...
que puguin arribar a interpretar aquesta música, menys això, que d'entrada no serien alumnes de l'escola directament. Clar, és que són més de 250 alumnes
Sí, tenim un programa d'aforament. Havíem arribat a ser una mica més, a 300, però des de l'Ajuntament ens han dit que siguem molt curosos amb l'aforament perquè posem molts nens del escenari i molts nens de públic. Llavors, en guany seran 270, això vol dir el doble de persones a baix de la platea com a públic. Sí, són molts, són molts. El que passa és que, no obstant això,
Tot i que siguin molts i som una escola música que fem un concert i ja està, jo sempre penso que queden molts nens que no participen del projecte, no? I per mi aquest és un dels problemes. Com fer-ho per poder arribar encara a més gent i sent com ser nosaltres una escola i no una empresa que es dedica a fer xil·lofonades pel món. Perquè a quina edat tenen els nens que participen?
Els de l'escola de música tenen 7-8 anys i estan fent segon de primària i els de les escoles de primària, els centres públics que participen, que són 16 escoles davant de la comarca, els demanem que siguin nens de tercer o de quart, o un grup o l'altre. Si a l'escola de música, per les ràtios que tenim, per les hores de dedicació, ho fem amb nens una mica més petits, entenem que els de l'escola de primària, amb unes altres ràtios, amb una altra quantitat d'hores, han de ser una miqueta més grans per poder-ho treballar bé.
Clar, ja vol fer un concert, l'escola de música en solitari, que és com un primer escalfament, podríem dir, de com sona, no? En diem un concert de preestrena, i sí, el fem normalment al mes de gener, i va bé per tot, va bé perquè els nens ja surten una primera vegada a l'escenari, és un grupet petitet de 20-25 alumnes,
És un concert molt càlid, molt tendre, és el teatre principal, aquest grupet és molt petitet, amb el piano de cua, i ara el que fem és el concert, així en majúscules, que canvia perquè hi apareixen no 20 nens sinó 270, però que a més a més té un parell de coses diferents respecte a aquest concert.
i és que hi afegim una persona a la percussió, aquest cas serà un alumne dels grans de l'escola que ens acompanyarà, i a cada una de les nou peces hi apareix un alumne també instrumentista de l'escola, alumnes de primer i segon d'ESO, o sigui, prou jovenets però hi ha grans, que cada peça la toquen amb un instrument, per exemple, la primera va amb flauta, la segona amb saxo, la tercera amb clarinet, amb viloncel, el que sigui...
Això ho vam fer a partir del desè aniversari, que vam pensar, va, fem alguna cosa una mica diferent, perquè el projecte en si no l'hem canviat des del primer any, i ho vam fer pensant amb els nens de les escoles, que tinguessin la possibilitat de veure en directe un violí, un clarinet, un violoncel, una viola, i va ser molt interessant, però és que va ser molt interessant també pels nostres alumnes, els instrumentistes, que a partir d'aquell moment van fer com una pujada d'adrenalina, i vam dir, doncs val, això ho hem d'aprofitar, i a partir d'aquell moment, cada any...
Això, 7 o 8 alumnes participen del concert gran. Rosabel, com ho fas per escollir els autors? Perquè, clar, aquí combina la poesia, llavors hi has de posar la música, hi ha d'haver una sinergia, una inspiració que no sé com et ve, però, clar, ja són molts els autors que has anat escollint i cada any, no?
Sí, aquesta també és una idea d'intentar cada any fer coses diferents, perquè seria molt fàcil quedar-nos amb un parell de xilofonades i un any fem la Joana Raspall i l'any que ve fem la Montse Ginest, exacte. Acabaria sent avorrit pels docents, també. I penso que també és bo com a escola propiciar que si algú s'atreveix o li ve de gust de fer-ho, que creïm materials nous.
Com ho faig? No ho sé, mira, jo busco molts llibres de poesia i els descarto, no perquè no siguin bons, sinó perquè no s'adacuen al que necessito per una xil·lofonada. Bàsicament és que tingui un llenguatge proper als nens, que parli de coses que siguin coneixedores i que siguin fàcils d'entendre, per dir-ho d'alguna manera, però que a la vegada el llenguatge sigui molt curós, que sigui molt cuidat, no sempre ha de ser rima, pot ser un poema molt desigual, i
i miro que siguin homes, que siguin dones, però no és el motiu principal, i després que tinguin una característica poètica, i és que no siguin poemes molt, molt llargs, perquè si hem d'aprendre moltíssim text, clar, hem de fer música, llavors hem de cantar, però la cançó, el text de la cançó, si poden ser quatre versos, que no en siguin vuit, i si poden ser vuit, que no en siguin dotze.
Llavors hi ha llibres que són molt interessants, que penso, quina llàstima que estaria bé, però que són poemes llarguíssims i que no els puc escapçar i llavors això, la tria bé per aquí. Amb el Ramon Besora, que és el que fem en Guany, la xilofonada, per mi ara mateix és un dels poetes més interessants que escriu per nens, ha tret molts, molts llibres i dona gust, treballa molt bé el ritme del vers, en alguns moments també la rima, i és molt fàcil de posar-hi música als seus poemes.
Clar, posa la pell de gallina, jo n'he vist alguna de xilofonada, i posa la pell de gallina quan veus tots aquells nens tocant a la vegada i el que dius tu, nens, que segurament no tenen l'oportunitat d'anar a una escola de música a formar-se i que d'alguna manera això els desperta unes ganes, un sentiment, una possibilitat, que entenc que ho diem moltes vegades, però la música és un projecte educatiu que fa créixer els nens i nenes. Sempre diuen, es nota que has fet música, quan un nen ha fet música ho notes.
Sí, és molt curiós. Passen coses molt boniques, perquè els docents a vegades em diuen és que el mestrasto de la classe, aquell que no para aquest, el tinc allà enganxat a la xilofonada. Passeu, passeu. Doncs això que dèiem, que aquests contes també tenen il·lustracions, perquè tot entra per la vista, també, oi? És un suport més, perquè els nens que tinc aquí a l'escola de música, que fan segona primària, al setembre, quan engeguem una xilofonada, n'hi ha que llegeixen.
una miqueta trompicons encara, no? O sigui, estan, però encara no estan madurs. I moltes vegades la il·lustració també ajuda. Com més rica sigui la il·lustració, més fàcil per ells.
Enguany l'escola de música més fa 40 anys, d'alguna manera una escola municipal de música d'una ciutat té també com a funció objectiu apropar la música a tots els nens i nenes, a tota la població. Hauria de ser, per això la xilofonada també s'ha oberta a la comarca perquè els nens de valls que no venen a l'escola de música hi puguin accedir a les escoles de primària, als centres públics de valls, però és que els nens dels centres públics de la comarca encara ho tenen més complicat.
perquè un nen de Bràfim mai tindrà una escola de música Bràfim, o un nen de la Masó, de la Riba o del Pla de Santa Maria. Per tant, possibilitar que els nens de la comarca puguin participar-hi és com exercir de la capitalitat del poble i com a escola, tot i que sigui municipal, sobretot en el pressupostari, també té aquesta voluntat d'arribar a la comarca.
S'ha de sejar. Sí. Per tocar-ho bé, bé, s'ha de sejar. Molt bé. Si no seges mai et sortirà bé. Exacte. Les coses s'han de sejar per saber-les fer-les bé. Us agraden els xilòfons? Us agrada tot els xilòfons? Sí, sí, és molt xulo.
És divertit, oi, la sonoritat? Sí, perquè nien que sonen diferents i tenen diferents sons quan els toques. Sí, si els toques tots, sona més bonic.
Clar, doncs a la vegada és molt xulo, no? És difícil tenir escolta per sentir què fan també els altres nens i nenes? No. Perquè també si tu t'equivoques tocant, si toques alguna altra nota, doncs els altres t'ajuden tocant més...
Tocant el ritme de la canta. I si estem sols és més difícil, perquè si t'equivoques tothom ho sent. En canvi aquí... En canvi, quan són més persones, si t'equivoques no ho senten gaire. Però bé, amb tot el que segeu i tota la música que sabeu, no us equivoqueu quasi mai.
Bueno, potser unes vegades, però... Però assajant i ja està, no? Sí. Molt bé, doncs moltes gràcies. Que tingueu molta sort, que vagi molt bé.
Fins que acabi de ploure de la companyia Les Fugitives es podrà veure el dia 7 de març a les 8 del vespre al Teatre Principal de Valls. Una obra amb segell quilòmetre zero perquè una de les actrius protagonistes és la vellenca Laia Pujol. N'hem parlat amb ella i ens n'ha fet 5 cèntims del que podrem veure sobre l'escenari.
A veure, l'obra, fins que acabi de ploure, és una obra intimista, molt intimista, molt delicada i el públic és testimoni del vincle que es va creant entre dues desconegudes. Llavors, comença des d'una desconfiança absoluta
que acaba fins a una amistat. I això és bonic de veure. Però, clar, no ens podem oblidar que estem en una obra ambientada en un context de guerra i l'atenció hi és. Llavors, aquestes protagonistes no baixen mai al 100% l'alerta. A la companyia Les Fositives té... Uh, tornem-hi, perdó. Uh, torno, eh?
A la companyia, les fugitives tenen molt clar que la cultura és una eina reivindicativa molt potent.
En aquesta obra, les fugitives continuem amb la nostra línia de posar la dona com a protagonista, a presentar els conflictes des del punt de vista de la dona, de mostrar dones fortes amb conflictes propis, sense ser les amants, ni les germanes, ni les dones d'homes. Però sumem aquesta reivindicació tan nostra de les fugitives, una altra reivindicació molt necessària avui en dia, la crítica absoluta dels conflictes bèl·lics.
Llavors ens posicionem en contra de totes les guerres amb aquest cant pacifista. Actuar el 7 de març, la vigília del Dia Internacional de la Dona, ens fa il·lusió, ens fa molta il·lusió, perquè és veritat que és un dia per seguir reivindicant-nos, però també és un dia per recordar totes les dones que han hagut de resistir en contextos molt més difícils que el nostre. A l'obra hi ha dues dones que no tenen més remei que enfortir-se per tirar endavant i això dialoga molt amb el que representa el 8 de març.
El nostre missatge aquí seria que seguim creant, explicant històries, ocupant espais escènics, que el teatre també és un lloc de resistència i de memòria, i que igual que les nostres protagonistes, elles troben un espai de complicitat enmig de la guerra, nosaltres també podem trobar espais de suport i de xarxa entre les dones.
Catalina Muñoz va ser executada el setembre de 1936 i enterrada amb el sonall del seu fill de nou mesos en una fosa comuna de Palència. Aquesta és la història del sonall, un joc immersiu, una visita guiada pel Museu de l'Oblit que es podrà veure el dia 28 de febrer a les 8 del vespre a l'església de Sant Francesc de Valls.
I per acabar i vinculat amb el 8M, el Teatre Principal de Valls acollirà també l'espectacle de dansa i videoprojecció documental Dones d'Aigua. Som cos, som dansa, som memòria. Això serà el 10 de març a les 7 de la tarda. Això és tot per avui. Ens veiem d'aquí 15 dies aquí on tot comença.