Tot comença, la cultura i la vida, a Ràdio Ciutat de Valls, amb Marta Ferrer. Hola, hola, com esteu? Tornem a ser aquí en aquest espai de ràdio on ens agrada compartir-ho tot sobre la cultura i la vida a la nostra ciutat. Us parla Marta Ferrer des d'aquí on tot comença.
Setmana de Carnaval, el tot comença així, que és el moment de deixar-nos anar, de fer paròdia, de ser creatius, de pensar en les millors disfresses per celebrar que ha arribat el dia de l'any on tot es pot fer i tot és possible. Ja sabeu el que diuen, per Carnaval, tot s'hi val.
Ganes de xalar, ganes de ballar i ganes de disfressar-nos, ens acompanya avui el nostre petit periodista, el Toni Sanz, perquè Carnaval és una festa on tothom hi és benvingut. I a Valls, els més petits també tenen un espai especial. Toni, com estàs? Benvingut? Hola. Feia dies que no venies ara, eh? Tu ja em vas dir, vindré per Carnaval perquè haurem d'explicar coses. Sí. Escolta'm, aquesta setmana jo he vist...
Nens pel carrer, com cada any, vestits de qualsevol manera, que dic, no són maneres d'anar a l'escola? Amb pijama, amb el cabell no sé com... És que clar, i han arribat les ordres del Carnestoltes, no? Tota la setmana he tingut les ordres del rei Carnestoltes. Sí, esclar, ens ha fet anar de moltes coses, com ara d'un personatge principal d'alguna pel·lícula.
Ah, aquesta setmana, eh? De què has anat, per exemple? Jo he anat del personatge principal d'una pel·li que es diu Espeja. Mira, jo ara m'he quedat molt antiquada, l'Eric des del control em diu que està molt bé la pel·lícula, disculpeu que no la conegui, no passa res, ens fem grans, per això tenim el Toni aquí. I avui, per exemple, ah, clar, avui hi havia vaga. O sigui, avui no hi ha hagut escola, no? Avui no. Bueno, hi havien serveis mínims, però no hi hem anat.
I demà, clar, jo tinc aquí un guió que dic, i demà què toca? Doncs demà, companys, tampoc hi ha escola perquè hi ha una alerta de fort vent i, per tant, s'han suspès les classes, això ho hem sabut fa una estona, o sigui que avui és última hora i, per tant, el que parlarem en aquest programa d'avui també cal dir-ho que nosaltres explicarem el que ja ha previst, però estigueu atents a tots els canals d'informació oficials perquè pot canviar les coses en qualsevol moment.
Ara per ara, el divendres, que és el dia del carnaval infantil i el dia que les escoles també aprofiten per disfressar-se i fer el seu propi carnaval, no hi ha res suspès. Es comenta que plourà, però com que jo no sóc ni el Tomàs Molina ni el Francesc Mauri, nosaltres farem veure que tot passarà amb normalitat, Toni. Llavors, a veure, aquest cap de setmana, aquest divendres, les escoles, què teniu preparat? Perquè cada escola fa les seves rues i les seves disfresses. Sí.
A l'escola, a la classe, ens ha tocat disfressar-nos de tribu africana. La disfressa la fem nosaltres i la preparem a les hores de plàstica.
Llavors, aquest any ens ha trucat a treballar amb tela per fer la faldilla i el cinturó. Què dius ara? Pintura per pintar els cullerets i més coses i cartró per poder fer...
complements del vestit. Tot això? O sigui, és que això ja es confecció gairebé, eh? Patronatge de disfreses, escolta'm. Déu-n'hi-do. I llavors la resta de vosaltres aneu de tribu africana, entenc a la teva classe, Toni. Sí. I a la resta de l'escola? Diferents coses.
Per exemple? Mals de quart, Brasil. Ah, o sigui que feu com el món, diguéssim, una mica. Sí. Ah, com ètnies i països del món, entenc. Sí. Que xulo, molt bé. Amb això les escoles, per una banda. Després, el que sí que tenim a les 6 de la tarda és el carnaval infantil de Valls. A veure, explica'ns, perquè enguany hi ha hagut algun canvi. Eh...
El recorregut, em sembla, oi? Sí, el recorregut... On comença? El recorregut comença a la plaça de Olat i acaba a Mas Miquel, al parc. Perfecte, que allà em sembla que hi haurà també la gran festa. I, atenció, molt important, un concurs. Sí, el concurs...
De disfresses, no? Fan un concurs infantil de disfresses. Quins són els premis, Toni, que ens han dit que podem guanyar? A veure, els premis del concurs infantil de disfresses seran un val de 100 euros per gastar a Gasco Joguines i Lluís Avives Joguets. I als guanyadors de la disfressa del grup el premi serà a Entrades pel Salting de Reus.
Escolta, que xulo, no? A veure, què valorarà el jurat? Tu què creus que és molt important? Que la gent es treballi les seves disfresses. Perquè això no pot ser de qualsevol manera. Si vas allà, s'ha d'anar a totes. Sí, jo penso que el jurat valorarà si és divertida la disfressa. Sí, perquè de fet hi ha una categoria, oi? Que és divertida i una altra categoria...
Divertida i... A veure, que ho anava a mirar. I la més sorprenent. Alerta, eh? I després una categoria de grup, amb un mínim de 10 persones, no? Sí. I un màxim de 30. Aquí hi ha molta feina, eh? Perquè vas dir, tanta gent no és fàcil. Escolta'm, enguany, tu ara m'has dit el que et vas disfressar el dia de la pel·lícula, aquesta protagonista, tot això que a mi ja se m'escapa, amb...
Quines creus que són les disfresses que més triomfaran entre els nens i nenes? Jo penso que les disfresses de moda d'aquest any seran o de pel·lis, sèries o coses populars. Ah, com per exemple? S'ha tacut alguna cosa? Sí, una sèrie que es diu Stranger Things. Ah, home, de moda total, eh? Perquè s'ha posat molt de moda.
I llavors també hi pot haver algú de la Lliga de Valls perquè s'ha canviat i hi pot haver un flash. Pot haver una mica de sàtira i paròdia, eh? Molt bé. I tu de què et disfressaràs, Toni, a veure? Perquè tu a l'escola et disfresses de tribu, de tribu africana, amb un vestit que, déu-n'hi-do, la dificultat que té, que ho han fet tota l'escola, i llavors al carnaval, diguéssim, amb la teva família i amics, què?
No t'agrada disfressar-te per carnaval. Increïble. A mi tampoc, Toni. Tu i jo farem el carnaval alternatiu, que és no fer res. No?
Molt bé. Escolta, hi ha d'haver gustos per tothom, oi que sí? Sí. Molt bé, clar que sí. Doncs, escolta, Toni, això és tot. Per cert, demà, dijous gras, hi ha una cosa important, que encara que no anem a l'escola i que la mobilitat estigui reduïda, podem fer una cosa, que és menjar una cosa molt bona. Carameda dijous gras. T'agrada? Molt.
I allò d'anar llapant tot el dia. A mi em pot durar, eh? A mi també. Dura, eh, el carnaval de dijous gras. O sigui que això ja es pot anar a comprar avui i demà tothom va menjar el carnaval de dijous gras. Sí, perquè demà no crec que ho puguem anar a comprar. I escolta, i a més és una cosa única que fem aquí, molt genuïna dels vellencs i vellenques, així que ho hem de reivindicar, perquè ja veig que aquest carnaval serà entre amb vent i passat per aigua, com a mínim mengem, no? Sí.
Molt bé, Toni, doncs escolta, moltes gràcies. Ens veiem ara quan vols tornar, a veure. Quan et va bé tornar? Sant Joan. Hòstia, per Sant Joan, eh? O potser la Mona, no? Sí, la Mona. Va, la Mona, alguna cosa podrem dir. Sí. Va, molt bé, Toni, moltes gràcies. La rumba de Carnaval!
Si hi ha alguna cosa que distingeix el Carnaval de Valls de molts altres municipis de Catalunya és la paròdia, la crítica, perquè el Carnaval és això, un moment de fer mofa, de riure de nosaltres mateixos, però també, i per què no, de fer crítica a través de la festa. Mar Rosselló, de la UAF, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bona tarda, a punt. Gràcies per acompanyar-nos, una de les entitats, la Uafa, encarregada d'organitzar aquest carnaval juntament amb altres entitats, la ciutat de Sant Antoni, una mica ho fer tot en conjunt. Sí, i principalment ara ho portem nosaltres, tot i que des de l'any passat, fa un parell d'anys més ben dit, comptem amb la col·laboració de la societat de Sant Antoni, especialment pel que fa a la rifa del porquet i el dimecres de cendre, que després...
Exacte, després en parlarem. A veure, dir-vos que aquest programa de ràdio d'avui pot quedar obsolet en qualsevol moment, en el sentit que totes les alertes meteorològiques que hi ha demà, ja ho hem explicat ara, que les escoles estaran tancades, s'han suspès totes les activitats del dijous gras. Llavors, entenc que el més probable és que el que havia previst per demà també se suspengui, no, Marc?
Encara no hi ha una confirmació, però a l'hora que estem gravant el programa, que són 2.25 de 6 de la tarda, no podem confirmar res, per tant, ho deixem tot així. Deixem una mica obert, però no té massa bona pinta. No té massa bona pinta la situació, també molt pendents del que anirà passant al llarg del cap de setmana, perquè la meteorologia també diu que dissabte es pot complicar el tema.
O sigui que, Marc... Esperem que no. No sé què passarà. En fi, enguany, la temàtica del Carnaval és l'estrena de l'Àliga Nova. És el tema del mes i et diré de l'any a la ciutat i, com sempre, al Carnaval de Valls ens agrada fer crítica social i, a més, que ens riurem de nosaltres mateixos amb el tema que ens crema els dits de fa 15 dies. Però llavors, a veure, dieu que estrenareu una àliga definitiva. L'autèntica.
Perquè aquests dies molta gent, que si eren partidaris d'una àliga, que si d'una altra... Sí, el debat, el debat. Amb l'exposició que hem fet tothom, diu aquesta era la meva, aquesta era no sé què. I llavors nosaltres vam decidir que això s'havia d'acabar i que s'havia de fer una votació. I llavors entre tots els socis de l'entitat vam fer una votació per decidir com havia de ser l'àliga definitiva, l'autèntica i per tancar tots els debats. I amb totes aquestes propostes el dissabte la traurem al carrer i a veure si agrada.
Ai, Déu meu, quins nervis. Quantes àligues noves, Marc? Ja estem a tabalats, ja. Mil. Mil àligues noves. A veure, fem repàs de la gent de, com dèiem, demà, que ho hem parlat també amb el Toni. Poques coses es podran fer, però el que sí que podrem és menjar el caramel de dijous gras, que és una cosa molt genuïna de la nostra ciutat. Expliquem una mica aquesta tradició, per si algú no la coneix, perquè és que és importantíssima.
És molt probable que molta gent l'hagi menjat però no sàpiguen on ve. De fet, l'origen és bastant incert. D'aquestes coses que han anat passant de generació en generació, tot i que sí que és veritat que s'han posat de moda a finals dels anys 60 del segle passat, però ningú sap ben bé d'on ve. Sí que ens consta que abans del segle XIX ja hi era.
però aquest caramell vermell allargat, que és una barreja d'aigua dolç, o sigui, amb sucre i colorant, va aparèixer i la gent l'ha anat assimilant com un element més de la festa, encara que ningú sàpiga ben bé per què, i la gent no sàpiga ben bé si li agrada o no, que és una cosa molt curiosa, però el seguim comprant.
A mi m'agrada, és dolcet. Sí. I és molt enganxós. I no s'acaba mai. No, sí, és que pot durar tot el dia, eh? Perquè fins que arriba al final vas allà, vinga, vinga, amb la llengua, amb una... Una piruleta que no s'acaba mai. Sí, sí, sí. Doncs escolta, és una tradició que ens agrada molt i que és molt genuïna, així que demà aprofitem per això.
Què més? Divendres també hi ha gresca més a nivell d'entitat, però sobretot un dels plats forts, evidentment, és dissabte. Què tindrem dissabte, Marc? Perquè és el dia, és la nit de carnaval.
Al matí, des de fa uns anys, o així per començar a fer bulli l'olla, surten els gegants. Si el vent ens ho permet, els traurem. I enguany també sortirà el campanar, que molta gent el va descobrir a l'exposició dels 300 anys dels gegants i vam creure que és un bon lloc per treure'l. Així que hi hauria això com a atractiu, però el plat fort ve a la tarda amb el Moixó Foguer, que també és una d'aquestes representacions genuïnes que tenim a Valls, només hi és a Vilanova i la Geltrú.
El tenim a Valls. Enguany, a més, celebra 10 anys de la seva recuperació i tota la comparsa estrena un nou vestuari que s'ha encarregat a la dissenyadora Blanca Ferrer. Sí, que és la mateixa dissenyadora que va fer... Ai, potser no sé si quan... Algunes disfresses... Ai, alguns vestiuts dels gegants de Valls. O potser va ser el seu pare.
El pare, tot i que ell el va ajudar, va dissenyar els vestits dels gegants i els gegantons antics, també va anar a càrrec del vell de Cerculets i altres coses que s'ha fet aquí. Sí, molt vinculada amb tot el que és els seguissis de Catalunya. I amb aquesta part teatral vam considerar que era una persona encertada i la veritat és que els dissenys han quedat molt bé i esperem que agradin. I llavors, darrere del Michó...
Hi ha l'àliga, que com ja m'ha explicat és aquesta àliga que s'ha decidit per quòrum més o menys entre tots els socis de l'entitat, que es presentarà en societat a la rua i que sortirà acompanyada també de l'àliga plomada, que també celebra 10 anys en guany i per tant farem una festa ben aliguera.
Exacte. I després també hi ha música i festa, escolta'm, a la sala Cursal. Sí, aquesta és una de les novetats d'enguany. Hi ha hagut una empresa que ha decidit recuperar el ball de carnaval que es feia aquí a Balls i que ho celebrarà a la sala Cursal tot just a acabar a la rua. Està molt bé, perquè així quan s'acaba la rua sempre et quedes una mica orfe de què fas, on vas... I això és xulo. I a lliure sopar i festa, així que esperem que també hi vagi molta gent. I esperem que el temps acompanyi, escolta'm. Això sí.
La setmana que ve també tenim dies forts, tot plegat, perquè per una banda el dimarts, plat fort, què tenim dimarts a veure?
Després d'un parell de dies de calma, el dimarts... Sí, home, s'ha de descansar també, eh? Està bé. El dimarts, des de fa un parell d'anys, juntament amb la societat de Sant Antoni, la UF vam recuperar la rifa del porquet, que són aquestes botlletes que es venen el cap de setmana de Sant Antoni, tant el dissabte al matí com els Tres Toms, i que si algú es va quedar sense, lamento informar-lo que les vam esgotar totes aquest cap de setmana. El cap de setmana els Tres Toms, eh? Sí, és l'any que n'hem venut més. S'ha d'anar en previsió a partir d'ara. I la gent s'ha d'afanyar.
Perquè hi ha gent que diu, ja t'ho compraré, i no tornes a trobar-te un comprador, un venedor, i t'has quedat sense botlletes. La qual cosa és bona senyal, perquè vol dir que és un costum que la gent cada vegada té més assimilada i cada vegada hem d'explicar menys. L'única cosa que, clar, el que potser acaba de costar una mica és que el sorteig es faci
per Carnaval. Perquè passen bastants dies, no? Clar, hi ha anys. Enguany passa un mes, el primer any va passar gairebé dos mesos. Això depèn de com cau. I aquesta segona part és la que s'ha d'acabar de consolidar, i per aquest motiu la societat de Sant Antoni, amb aquest sorteig d'enguany, hi hem fet una altra... hi hem fet una novetat, que és que farem un sorteig in situ pels assistents. Es farà un bingo. I se sortejaran uns productes de Carnaval, una petita panera, per estimular que la gent vinguin
Clar, perquè si la gent diu no tinc bulleta ja no hi vaig, no? I els que la tenen, com que tenen un més per recollir-la, perquè els números es publiquen a les xarxes socials, al Ballenc, es pengen alguns cartells pel poble, diuen, bueno, ja tinc temps d'anar-lo a buscar. I en canvi d'aquesta manera és per intentar que vingui més gent. I a més és un acte que té molt de marge encara de creixement i que en principi l'any que ve serà un dels dies, agafarà una mica més de volada encara.
Recordem breument, Marc, per què aquesta rifa del porquet i que us veiem participant als tres toms.
Aquesta era una tradició que era bastant estesa pel país. Aquí a Valls es va deixar de fer, diria que a finals dels 80, i clar, se sortejava un porc viu. Hi ha gent que et pregunta, jo de què n'he de fer d'un porc? I li diem, no, ja m'he assajat. Perquè, clar, els premis són productes càrnics de carn del porc, que són pernils i espatlles, i xecs monetaris per gastar les carnisseries de Valls. Que xulo. Per tant, i són premis generosos. Home, és que la carn és cara, eh? I la carn bona, i la carn de porc.
i el primer premi, per exemple, és un pernil i parlo de cap, però diria que són 150 euros per gastar en una carnisseria. Molt bon pernil. En una època de calçotades et toca això i el tens mig fet. Hòstia, que bo, tu. Que bo. Doncs escolta, i vosaltres vau decidir recuperar-ho una mica, adaptant-ho a la societat actual. Adaptant-ho a la societat actual perquè...
Més a més del tema aquest del benestar animal i tot plegat, ningú voldria un porc viu a casa. No, és que... Són monos, eh, però... Què fas amb un porc a casa? Fan de mal tenir a casa. Fan de mal tenir, exacte. Molt bé, i dimecres, clar, dimecres a plorar. Dimecres a plorar perquè s'acaba la disbauxa. És que tornem a posar-nos seriosos, eh.
Bé, fes bé la Setmana Santa i aquestes coses. Però el dimecres de Santa també és un acte que des de l'any passat també he agafat una altra volada perquè hem recuperat la participació de la societat de Sant Antoni de Nou amb el carro Fugunebrà. Un cotxe de cavalls amb el mort, amb el taüt, i l'acompanyen a la vella Quaresma, que surt des de l'AUAF, fins a la plaça del Blat, i allà és on es fa la lectura del testament i la crema del mort. I, clar...
Abans es portava coll entre els que hi érem i, bueno, més o menys quedava bé, però sí que és veritat que l'any passat el fet de comptar amb un carro de cavalls històric que havia realment servit per aquestes coses i també sumar una entitat que ja històricament havien organitzat aquest acte, ostres, va quedar molt bé i la gent va quedar molt contenta. Home, amb un carro llueix molt més, i tant, on vas a parar? Molt bé. Ah, per cert, una cosa que m'agrada molt és el tema de la menxada, que potser la gent no ho coneix gaire i és xulo, no?, també...
Bé, la menxada va néixer una mica agafant de reull el voladís, que era una festa i és una beguda que s'ha consolidat. Sí, el voladís està consolidadíssim. I la idea era que aquesta beguda es pogués arribar a consolidar com la beguda del carnaval.
Amb el temps, clar, hem anat canviant la recepta i encara no ha sortit la venda al públic, per dir-ho d'alguna manera, que es pugui consumir als bars. És l'objectiu, a curt termini és poder-la arribar a oferir a tota la ciutadania i consolidar-la. Però encara hem de trobar... Ajustar la recepta, eh? Hem de tocar la tecla. Jo és que no l'he tastat, eh? Llavors no et podria dir si m'agrada o no.
Aquesta beguda va començar a ser una beguda pensada per ser calenta, per dir-ho d'alguna manera. Ah, clar, és que el carnaval acostuma a fer fred, clar. Era vermut negre, era cafè, una menjada de sifó, que d'aquí ve el nom...
I després la vam acabar modificant i ha passat de ser una beguda freda, fresca, que és vermut blanc amb llima i gel, que és molt bo, però és molt finet, i en plena roda de carnaval... Pot acabar la cosa malament, diguis. Entra bé, entra molt bé. Pot acabar com un rosari a l'aurora. Molt bé, doncs escolta, Marc, esperem que el temps ens permeti gaudir d'aquest carnaval. Jo crec que en tot cas la setmana que ve hi haurà normalitat, esperem.
Seguim molt pendents, com tornar a repetir aquest programa, que tothom es miri, la previsió del temps, les alertes, els canals oficials d'informació, per saber tot el que anirà passant. Doncs gràcies, Marc, i bon carnaval. Igualment. Canviem radicalment de tema, però radicalment, eh? Agafeu les crispetes, perquè el cinema en català ha estat portada de tots els diaris d'aquesta setmana.
Jo és que, sento, aquesta música, bueno, música, és que no sé com dir-ho ja d'això. Ja m'atabalo, Sergi Martínez, com estàs, benvingut. Bona tarda, bones, Marta. Ai, feia dies que no venies, però és que han passat tantes coses en el món del cinema aquests dies. Moltes, moltes, moltes. Això que estàvem mig escoltant, això, això cirat. Sí. La pel·lícula que s'ha emportat més estatuetes d'algú. Vinga.
Exacte. És la... De fet, Gaudí i ara... Nominacions pels Goya, eh? Nominacions pels Goya i també serà... Està nominada a dos Oscars, també.
És una pel·li que en el seu moment la van fer a molt pocs llocs, va tenir poc èxit, va tenir poca repercussió, però ara sembla que amb totes aquestes nominacions i amb aquests premis la gent tindrà ganes de veure-la. És una mica estranya, ens han dit. De fet, molta gent sortia de la sala mentre s'estava projectant, perquè sembla ser... És una pel·li que transcorre una mica al desert, un pare i un fill van a buscar l'altre fill al Marroc, i és com que té escenes una mica...
No, no, sí, jo l'he vist. Tu l'has vist. És que és duríssima. És una pel·lícula duríssima, n'has de tenir ganes, eh? O sigui, has d'anar mentalitzat, que veuràs una pel·lícula amb molt de silenci, pràcticament jo diria que no tenen diàleg, i que és molt bona, però s'han de tenir ganes de veure, sincerament. El que passa que, clar, entenc que és molt bona i molt trencador tot el que explica i el contingut...
darrere fons. Aquestes pel·lis trencadores costen molt aquí, eh? També t'ho vaig dir, triomfa molt fort. És un públic que no estem acostumats. Una cosa que estigui nominada i que guanyi molts, s'ha de veure la reacció de la gent amb ganes d'anar al cinema a veure-ho. Exacte, triomfa molt fora, però aquí veurem com va. Però home, dues nominacions als Òscars ja és... I per tant la programeu vosaltres també, no? Sí, sí. No la programarem aquesta setmana, la programarem una mica quan s'acostin Goya i Òscars, que serà una miqueta més endavant. Ilià.
Bonito. Un poco modernillo. Sí.
Estem escoltant Sorda, és la pel·lícula guanyadora millor direcció als Premis Gaudí, que Sergi també la volies destacar perquè també la recuperarem, explica'ns-ho una mica. Sí, també la recuperarem, Sorda la recuperarem en dues setmanes, hem esglaonat aquest any una mica les pel·lis que recuperem dels Gaudí, Goya i Oscars, perquè si no les fèiem totes una setmana i la gent es feia com una mica... Ja. No acabava de venir... Tampoc tenim temps per tot, no? Exacte.
Sorda, bàsicament, explica les limitacions del procés d'embaràs d'una dona sorda que està a punt de tenir una criatura i explica una mica les limitacions. És l'òpera prima, a més, d'aquesta directora d'Eva Libertat. O sigui, que valdrà la pena veure-la, perquè les crítiques han sigut bones. Sí, i guanyarà més premis. Sí, perquè també el tenim novinat als Goy, oi? Sí, també hi és. Molt bé, doncs escolta, oportunitat per veure-la. Seguim.
Què passa, qui són? Que follats. Soy el administrador del puesto fronterizo. ¿Un visado? ¿Visa?
Ja em van parlar al programa, això és Frontera, i s'ha endut el Gaudí més anomenada, podríem dir, el millor Gaudí, que és el Gaudí a la pel·lícula catalana, la millor pel·lícula catalana. Una pel·lícula que em van parlar més perquè hi surt el Tian, el Tiantoses, que em fa gràcia dir-ho perquè és vellenc. I, Sergi, dèiem que a la gent li havia sorprès aquesta victòria, no?
Sí, bé, és que Els Gaudí tenen aquesta... També està anomenada Els Goya, tenen aquesta peculiaritat que és que moltes pel·lis és com un impuls molt gran, no? Fronteres és una pel·li que li va costar molt ara per Nadal, que es va estrenar en molt bona època, li va costar molt i crec que ara sí que serà el seu impuls ja definitiu, perquè és molt bona. Jo sí que és veritat que l'he vist. Bàsicament...
com un funcionari de duanes, en la seva època desobeix una mica totes les ordres, tot el règim franquista, i està molt ben feta, molt ben feta.
jo et vaig dir l'altre dia, escolta Sergi, quan la tornareu a fer? Perquè m'interessa veure-la, perquè clar, per Nadal, l'assistent avatar, jo no vaig tenir temps de venir, i ara vull venir a veure la CIOC, sí que la torneu a programar. Sí, durant dues setmanes la tindrem al cine a les 8 del vespre, tots els dies. Valdrà la pena, eh? Oportunitat, sí. La que sí que era la gran favorita, per cert, a les nominacions, era la romeria de Carles Simón, i s'ha quedat bastant pelada, eh? Això ha sigut una sorpresa, eh?
Va costar de quallar romeria? Jo l'he vist i no m'ha agradat tant com el Carràs, per exemple, o les altres pel·lícules de Carles Simón. Jo crec que això ha sigut una mica en general, perquè bé que els acadèmics estan d'acord amb mi. Sí, han tirat cap a una altra vessant, segurament per no repetir una mica.
També està bé, també està bé. Coses que també volia comentar molt breument, és que el Premi Millor Protagonista ha estat pel Mario Casas, per cert, i que em va fer gràcia perquè és una pel·lícula...
que ell se'n va a Amsterdam. L'he vist, jo també. L'has vist, eh? Aquest protagonista que se'n va a Amsterdam, és un jugador de l'espanyol, no? S'ha de dir que el paper és... que fa un paper molt bo a la peli. Diu, en parla en català. Parla poc en català.
Parla poc, però va néixer a Catalunya. Sí, clar. És que això va ser molt curiós. Ell podria parlar el català més de manera fluïda. Es va fer com molt viral, no? Perquè és com un actor... Molt lluny. La gent el que no sabia era que va néixer a Catalunya i va viure a Catalunya durant molt de temps.
I tant, i tant, i tant, totalment. Sí, sí, això és el que ha sorprès. Molt bé, escolta, seguim, perquè també vinculat amb els Premis Gaudí, la Bruna Cosí va estar reconeguda com a millor actiu secundària pel seu paper a frontera, i ara també la tornarem a tenir a la gran pantalla.
I això vol dir... Si et vols casar amb mi. Repenereu! Pugem al balandrou. Potser després també ens veiem. I perd. Es menja a les nits quan els nens plorin durant un mes.
Balandrau, ben salvatge, que aquests dies també tenim ben salvatge, vull dir que sembla fet expressament, ara m'ho deia l'Èric. No ens podem queixar amb el cinema català, marca catalana. Bueno, apunta molt fort aquesta pel·li, també perquè crec que veia en un país que ens agraden molt les pel·lis tràgiques i de totes aquestes tragèdies, ens agraden moltíssim. I doncs sí, basat en un fet real, any 2000, uns excursionistes que pugien al pic de Balandrau i que...
Coses climatològiques aquí que faran que... De fet, no es fa spoiler ni res perquè la història és coneguda, però van morir 9 excursionistes. O sigui, de les tragèdies més grosses que hem tingut a les nostres muntanyes. Destacar el 20 de febrer, i marca totalment catalana, estarà subtitulada també en castellà, vull dir que apunta fort aquesta pel·li.
Moltes ganes de veure-la, eh? Jo també, la veritat. I grans actors, i pel que m'han dit, clar, els efectes especials que han hagut de generar, no?, també està currat, o sigui que valdrà la pena. I a veure, res, molt breument, alguna més estrena que ja hem tingut i que se n'està parlant, però és que una barbaritat és d'aquesta pel·lícula.
Es cierto que lo sabes todo sobre una persona tocándola aquí.
Tiene más en su interior que cualquier hombre que haya conocido. ¿A quién estáis buscando? Estem escoltant el trailer de Hamnet i se n'està parlant moltíssim. Ja se'n va parlar quan es va publicar la novel·la en el seu moment, 2020, i ara se n'ha fet aquesta adaptació cinematogràfica que està sent també un boom. Sí, porta, des que es va estrenar, crec que dues setmanes, número 1. Fixa't.
La gent li tenia moltes ganes. No l'he vista, sembla que sé que està molt ben feta. La història ja la sabem, família Shakespeare, què passa abans i després de la mort del seu fill, però sembla que està molt ben aconseguida. A molts públics, per això també, fins i tot el perfil estudiant que ha tingut que treballar la història en algun moment i està arrasant aquesta pel·li.
De fet, la novel·la ha guanyat molts premis literaris i ha estat traduïda a una barbaritat de llengües i dir que en català també es pot llegir. Sí, no hi ha res com transportar novel·les així al cine i que tinguin bona crítica. El boca a boca llavors és el que fa que...
O sigui que és una pel·lícula que es pot veure al cinema d'aquí davall i que en seguirem parlant també. I res per acabar, només cosa d'anècdota, una pel·lícula que ha sortit als mitjans. Me considero una persona cuerda, responsable. Los australianos saltaron a 5.900 metros.
Fiera, que no la Fúria, perquè tenim un liu, perquè la Fúria també va guanyar premis Gaudí, i entre la Fiera i la Fúria, jo, noi, sé de què parlem. Ens han fet una mica embolic. Sí, no, no, però a mi també em passa, eh. Però, a veure, bàsicament destacar-la, perquè tenim tres grans actors, un català, Carlos Cuevas, tenim Miguel Bernardo i Miguel Ángel Silvestre, que a més l'altre dia van estar a l'Hormiguero. Sí, ostres.
I, bueno, que se'n va parlar una mica, que és una pel·lícula que té un públic concret, podríem dir. Sí, exacte. Bueno, tres amics, un esport de risc, no?, el parapent aquest, i que els porta, doncs, a arriscar més del compte. La seva amistat sembla ser que corre perill. Alguns sembla ser que et vol arriscar més. No sabem què passa aquí, perquè no hi ha molts spòilers d'aquesta pel·li.
Però, bueno, pinta bé. Ja es pot veure, no? Sí, ja està el cine i repartiment d'actors molt... Tenim feina, eh? Perquè Hamnet també, com hem dit, Balandrau s'estrena ja en res, que és molt esperada, 20 de febrer, i és el moment d'anar aprofitant per recuperar Sirat, per recuperar Sorda, per recuperar Frontera i preparar-nos per tot el que vindrà, que ve una època
que ja hem dit que us la unarem una mica perquè doni temps a tothom. Anirem parlant amb calma perquè passaran moltes coses. Venen als Goya, venen als Oscars, així que, Sergi, et farem contracte aquí a la ràdio. I tant. Moltes gràcies, Sergi. A vosaltres, com sempre.
Acabem el programa amb teatre, perquè el proper 21 de febrer, a les 6 de la tarda, al Teatre Principal, no us podeu perdre l'espectacle familiar Incredible Box, una història que explica com l'espectacle més gran de tots, de tots els temps, es pot convertir en el més estrafolari, absurd, ridícul i extravagant. Amb tot això, família, ens acomiadem, tornem d'aquí 15 dies aquí on tot comença.
Fins demà!