A continuació, podreu escoltar la redifusió de la sessió extraordinària del ple de l'Ajuntament de Constantí, celebrada ahir al vespre. Molt bona tarda a tots i a totes. Donem inici a la convocatòria de sessió extraordinària de ple, convocada per avui, dia 30 d'octubre de 2025, a les 8 del vespre, amb la següent ordre del dia, el punt primer, proposta d'aprovació de la creació de l'Associació d'Impuls Metropolità de Can de Tarragona i l'aprovació dels seus estatuts,
Com vam explicar la sessió informativa, la finalitat d'aquesta associació, d'aquesta plataforma institucional és la promoció dels interessos comuns dels municipis de l'àmbit metropolità, un grup de municipis impulsors i que després s'afegiran molts més municipis a partir d'aquesta creació, d'aquesta associació i per tant proposem aprovar els seus estatuts
Nomenar com a representant de l'Assemblea General de l'Associació a mi mateix, a l'alcalde, i també poder subscriure tots els documents que siguin necessaris per a la plena execució d'aquests acords d'aprovació dels Estatuts. No sé si voleu explicar el sentit del vot. Sí, Valtos també. Comencem primer pel pinel. Endavant, com vulguis. El grup municipal Vox de Constantí ya le adelanto votar a abstención.
A la creación de una asociación que fomente la creación de un área de motores proletari de Tarragona. Nuestro posicionamiento de voto está motivado por su propia argumentación, aportada en las preguntas realizadas por mí en la comisión informativa del pleno realizada la pasada semana.
A mi pregunta sobre qué beneficios nos aportaría el pertenecer a una área metropolitana, sus respuestas confusas, erráticas y contradictorias me llevan a pensar que, bien bien, usted tampoco sabe qué beneficios nos aportará una área metropolitana. Más allá de cómo me contestó el unirse...
a más municipios y de esta forma hacer más fuerza frente a la Generalitat y ante otros entes, como a la hora de contratar servicios, un posible que no asegurado mejor precio. Pero esto y usted, que lleva más de diez años gobernando este ayuntamiento, ya sabe que para esto ya estamos en la Diputación, en el Consejo Comarcal, como también parlamentarios de la provincia de Tarragona tenemos en el Parlamento de la Generalitat y en el Congreso de los Diputados, ¿no?
¿Para qué, entonces, crear otro ente, duplicar así administraciones públicas con el sobrecoste que esto comporta y a largo plazo, no? Esto conllevará más burocracia administrativa y en todas las acciones y proyectos, no?
Esta solución de municipios, que no de todos los municipios, nos lleva a una contrariedad. Si bien usted me respondía que cabe la posibilidad para no duplicar administraciones, ¿quién sabe si el consejo comarcal ya no sería necesario? Es una obviedad que el consejo comarcal seguirá siendo necesario. Y usted lo sabe mejor que yo. Pero si somos realistas, ¿qué necesidad tenemos de eliminar algún ente público ya creado y consolidado en la comarca para crear otro experimental y del cual no se sabe bien, bien, bien ni lo que pretende?
Ya me va usted conociendo y debe saber que de malgastar dinero, dinero público, y los recursos públicos soy totalmente contrario. Como soy contrario a crear más chiringuitos donde se preventúan los políticos que no valen para otra cosa que para vivir de lo público, de eso tampoco soy partidario. Y me van a perdonar, pero esto parece uno de esos chiringuitos. En una pregunta que realicé le pregunté el coste de dinero público que nos supondría la creación y funcionamiento de esta asociación. Y su respuesta fue que usted sería nuestro representante por parte de este municipio.
y que su coste sería cero. No sé yo si por incompatibilidad en retribuciones o porque sería incongruente dado el buen sueldo que percibe usted de la Diputación. No lo sé. Pero lo que sí sé, y porque usted así me lo respondió, es que en una situación es normal que haya un equipo administrativo y unos gastos que se deberán cubrir. En parte, se supone también con dinero procedente de los impuestos de Constantí, porque gratis, gratis, ustedes no crean nada.
Al final, esto significa su incapacidad de gestionar y solucionar en solitario aquella necesidad que los habitantes de este municipio necesitan. O eso parece, dada la cantidad de asociaciones, la asociación con entidades públicas, que mantiene y renueva cada vez que vencen, y que en su mayoría nuestro dinero no nos cuesta. Como que es normal, una vez firmados los acuerdos, bajo sus normas estamos. Y se preguntará por qué la abstención de nuestro posicionamiento después de lo relatado, ¿no?
Pues mire, somos ingenuos. Que aún así le vamos a dar un voto ante la duda de que usted en esta ocasión sí esté mirando por los habitantes de Constantí. Y eso son en realidad a quienes nos debemos. Molt bé. Endavant. Bon vespre a tothom.
Bé, el nostre grup, la informativa de dijous passat, ens vam abstenir, perquè potser no teníem prou informació o no havíem vist els estatuts, però durant aquesta setmana hi ha hagut bastant d'enrenou, hi ha hagut articles interessants a la premsa que parlaven d'això, de la creació de l'associació d'impuls metropolital de la Camp de Tarragona. Per tant, en principi és una associació que s'ha d'acabar creant un àrea,
un àrea metropolitana, un consorci o com es digui. Jo dijous passat vaig fer una reflexió, una mica així improvisant, que els ciutadans tenim moltes capes d'administració o polítiques administratives al damunt.
La Unió Europea, capital Brussel·les, l'estat espanyol, Madrid, el reino d'Espanya, com diu el Canadà d'identitat, les comunitats autònomes, la Diputació Provincial d'àmbit de demarcació, que se'n deia o se'n diu encara província, que xoquen una mica amb les subdelegacions del govern, que tenen el mateix àmbit.
després hi hauria les vagaries que estan en un calaix adormides i semimortes, tot i que la llei del Parlament de Catalunya de les vagaries és del 2010, després vindrien les comarques, consells comarcals, municipis, i dins dels municipis els municipis grans tenen districtes i barris, les ciutats, clar, són tates capes administratives que el ciutadà em sembla que va una mica despistat. I ara el que proposem és fer-ne un de nou,
La subdelegació del govern, per exemple, els antics governadors, demostra que l'Estat no es creu ben bé, en realitat, que totes les administracions siguin Estat, perquè fa com a competència. I si hi ha presidents de la Diputació, o abans hi havia governadors, o ara són subdelegats,
Què hi fan, si tenim comunitats autònomes? Per exemple, una pregunta que faig, i ja veureu on faré cap després, no? Vull dir, perquè els ports són de l'Estat, perquè les fronteres són de l'Estat, perquè els aeroports són de l'Estat, si la Generalitat dona policia, perquè hi ha Guàrdia Civil i Policia Nacional, per exemple, no? Crec que l'Estat no s'ha cregut mai amb la descentralització real i doble feines, per dir-ho d'alguna manera, no? Perquè el que fan uns no... No cal tants cossos, no?
La llei de policia de Catalunya es basa en els Mossos d'Esquadra i els municipals, però aquí tenim cossos. La deputació, com a mínim, té un sentit democràtic, en el sentit que la presidenta, els diputats, els triem, perquè triem els ajuntaments, els ajuntaments tenen una representació o les diputacions. El govern civil no, el subdelegat del civil, és a dir...
Vé de Madrid. I quin és el criteri? El criteri és la representació del Congrés, o sigui, és el govern que li dona aquest govern al Congrés, la Càmera Alta i la Càmera Baixa, el Senat i el Congrés. La qual cosa vol dir que cap partit d'àmbit català
cap membre mai podrà ser governador o subdelegat. Per què? Perquè només ho poden ser els partits majoritaris, els partits d'àmbit espanyol. Per tant, si si fixeu en la història, els subdelegats han sigut, en sac hi ha democràcia, d'UCDE,
del PP o del PSOE. I així anant rodant anys i anys i legislatures. I cap, el nostre partit no pot ser mai. El seu sí, perquè és d'àmbit estatal, si mereixin. Però els altres partits, per tant, aquí ja hi ha una discriminació i ja no se'n pot dir que sigui un càrrec triat democràtic des de...
Des del meu parer. Dic això perquè ara que intentem crear un altre òrgan, per què no aprofitem els que hi ha? Per què no aprofitem els que dormen en un calaix com les vagaries? Potser seria...
una oportunitat històrica des d'aquí al Camp de Tarragona per tot Catalunya perquè d'una vegada per totes es fessin les vagaries, es creessin i s'ocupessin del que teòricament s'ha d'ocupar aquesta àrea metropolitana. El règim jurídic que ja preveu la divisió i regular la transició de les diputacions, de les diputacions provincials a consells de vagaria. Segons aquesta llei, la vagaria és la divisió territorial,
adoptada per la Generalitat de Catalunya, per l'organització territorial dels seus serveis. Actualment hi ha una moratòria en l'aplicació d'aquesta llei.
La divisió històrica d'aquest país sempre ha estat en municipis i bageries i comarques. Amb l'actual estructura de comarques i demarcacions provincials o províncies, el model de les bageries ha quedat relegat i dormint en el calaix del temps. Fem una mica d'història. El 2010...
La llei de vagaries del Parlament de Catalunya compta amb 8 vagaries. La nostra, el Camp de Tarragona, que està formada per l'Alt i el Baix Camp, per la Conca de Barberà, pel Priorat i pel Tarragonès. Però a part hi ha Alpiraneu i Aran, Terres de l'Ebre, Lleida, Penedès, Catalunya Central, que seria Manresa, Barcelona i Girona. L'origen de les vagaries és del segle XII.
Per tant, no ens estem inventant res que no existeixi. Algú podria dir, ves a què cony ve dir ara aquest del segle XII, una cosa tan antiga. Doncs, a vegades cal fer història. El 1716, amb el decret de nova planta de Felip V, del rei Borbó, que avui en dia el seu descendent, curiosament es diu Felip VI, va abolir les...
les vagaries i un segle més tard, cap al 1800, va fer una cosa que es deia corregiments i després van ser les províncies. D'acord? Per tant, potser que apostem per recuperar les nostres institucions o la distribució històrica, genuïna, natural, utilitzem l'adjectiu que vulguem, del nostre país. No?
l'àrea metropolitana del camp de Tarragona. Una altra administració, amb el seu pressupost, serveix, quins serveix? En personal, m'imagino, perquè les administracions sense personal no funcionen, amb uns estatuts de funcionament, avui si es vota sí, s'ha votat els funcionaments de l'associació, no del consorci del...
de l'àrea metropolitana. Vaja, personal administratiu, personal jurídic, etcètera, etcètera. Un altre dubte que tenim i que des de la informativa no hem aclarit. Quins municipis? Els que vulguin, els set alcaldes i per tant municipis que ara volen fer aquesta associació. Per exemple,
tenim uns referents, tenim uns antecedents que també els vaig comentar l'altre dia a la informativa. Es va fer el Consorci Municipal del Camp, ja fa anys, en el qual hi havia el Cuber, la Selva i Constantí, un poble de cada comarca. Què tenien en comú? Que tots els alcaldes eren socialistes. Això pot fer pensar
pot fer pensar que, a més ho he sentit dir a la premsa, no ho dic jo, que sigui una altra capelleta d'un color polític concret. Tenim Funacamp. Nosaltres vam votar que sí, estem molt contents del funcionament de com va amb esperit crític Funacamp. Tenim, ara que el company de TAC12, una altra cosa que també...
És la televisió pública del camp de Tarragona, però no hi són tots els pobles del camp de Tarragona. Per tant, el criteri també serà el mateix. Qui s'hi apuntarà? Serà un club on jo diré, jo potser de l'àrea metropolitana. Vinga, m'hi poso. Jo crec que això hauria de dependre més de...
de Consell Comarcal o vegaries, o sigui que hauria de ser tothom, no un grup en el qual jo m'hi apunto o no m'hi apunto. Aquesta àrea metropolitana haurà de tindre un president, dues vicepresidències, segons he llegit, i quatre vocalies com a mínim. Ja comencem a posar gent, a posar sous, m'imagino, no?,
L'àrea metropolitana s'està construint amb voluntat de servei als ciutadans o amb criteris polítics partidistes? És una pregunta que ens fem. Recordem l'àrea metropolitana de Barcelona, quan es va fer...
Donar molts serveis, evidentment, però que sempre es va utilitzar com a contrapès a la Generalitat de Catalunya. Recordem que en aquell temps hi havia un partit hegemònic a la Generalitat, que era Convergència Unió, i el Partit Socialista va crear l'àrea metropolitana perquè la majoria de les ciutats i pobles de l'àrea metropolitana eren socialistes. Fins i tot teníem mitjans de comunicacions diferents. Era com una guerra amb moltes cometes. Uns tenien Catalunya Ràdio, els altres teníem Com Ràdio, etcètera.
etc. Evidentment som partidaris d'encomunar serveis. Això no ho poden fer els pobles individualment, això és de sentit comú. La mobilitat, transports públics, infraestructures vàries com pavellons esportius, piscines, teatres auditoris, sales polivalents, escoles versols, centres de dies, residències sanatoris... És evident que cada poble
no pot tenir de tot potser els pobles grans però els petits han de m'encomunar i això ho entenem perfectament però creiem que dotant de més poder serveis i recursos a les institucions que ja tenim doncs no caldria crear-ne una de nova a no ser que se'ns convenci d'una altra cosa m'agradaria llegir algun dels estatuts
alguns articles, perquè diu, l'associació es concep com una plataforma institucional de promoció dels interessos comuns dels municipis de l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona i en especial per a la generació de visió metropolitana compartida, orientada a la construcció progressiva d'un espai metropolità del Camp de Tarragona. Es configura com un espai de consens, de formulació, estratègia i d'impuls de projectes transformadors supramunicipals, capaç d'articular dinàmiques
col·laboratives entre municipis i altres agents del territori. Dit així, no tinc res en contra, però això ja ho poden fer altres institucions, m'encomunar i...
i col·laborar. Un altre article diu generar consensos i visió compartida, construir un espai on definir conjuntament prioritats i objectius metropolitans, superant els límits administratius i individuals de cadascun dels ents locals que en formen part.
la comarca i la Begueria, ja ho tenim. Formular estratègies multipartitanes de planificació integradora, articular processos de participació públic-privada, tot això és el que podrà fer aquesta àrea, crear comissions temàtiques i sectorials, actuar com a interlocutor institucional únic davant d'altres administracions, canalitzar l'impuls de la gestió compartida de projectes innovadors i transformadors, identificar i optar a fonts autonòmics estatals i europeus, subvencions,
coordinar-se amb altres instruments metropolitans, crear espais de treball conjunt amb els socis fundadors. Tot això no es feia. Diputació, Consells Comarcals, no ho entenc, han de crear aquest any per fer això que no es feia.
Un dels pilars fonamentals de l'associació és la capacitat de generar confiança, cooperació entre municipis, institucions i actors econòmics i de constituir una governança oberta, participativa i corresponsable. Només faltaria, clar, però això també ho poden fer les altres institucions. L'àmbit territorial d'actuació és el conjunt del territori del Camp de Tarragona. Fixeu-se que no parem de dir Camp de Tarragona. Camp de Tarragona, Camp de Tarragona. La vegueria. Ja hi tornem a ser al mateix lloc.
No sé fins a quin punt és necessari crear, insisteixo, una altra institució. Hi ha hagut un debat públic important aquesta setmana, vull dir que ha generat el que avui votarem i des del punt de vista nostre no ha estat gaire gratificant.
des de la polèmica del vot ponderat, amb declaracions com si ara es donava aquest poder als municipis petits, difícilment es passarà a un estadi on s'autorestringeixin. No comencem gaire bé. Una altra declaració. Tarragona es defllueix en aquest nou ens.
S'ha de tenir en compte la població de temporada. Els pobles turístics demanen que es tinguin en compte que passen de no sé quant a no sé quants habitants. Es defensarà dels interessos de Tarragona per sobre de tot i de tots. I llegit amb un altre representant polític. Aquí n'hi ha de tots els colors. No cal anomenar-los. Home...
No comencem gaire bé la guerra de campanats, vull dir, tots aquests articles que he llegit van per unir, per col·laborar, i resulta que abans de fer l'associació, ja no l'àrea metropolitana, sinó el Consell o el que sigui, sinó ja comencem amb aquestes guerres de campanar.
Bé, no sé si serà una capelleta nova. Benvingut al debat, no em queixo del debat. El debat és interessant. Avui mateix hi ha un article del Josep Oliveres i Semitier, catedràtic de l'URB, i dies arrere n'hi viu un del Robert Casadevall, també professor de l'URB, en diferent sentit, però que parlen de l'àrea... Jo crec que és una mica tendre el debat, que no està ben clar el que s'ha de fer. Potser seria el moment...
de treure del calais la llei de vagaries d'una vegada per totes i ordenar el territori, però no del camp de Tarragona, que també, evidentment, que és el nostre, sinó de tot Catalunya. Per tant, el nostre vot passarà de ser abstenció a ser negatiu. Creiem que ens convé mirar el país de més amunt i no cada un des del seu petit campanar.
Hem de buscar un campanar més alt, com el de Valls, que diuen que és el campanar més alt dels països catalans. Crec que hauríem de tenir una visió més alta i mirada de...
Si ja tenim lleis fetes al Parlament, aprovades per tothom, que ja compten crear l'abagueria del Camp de Tarragona, per què aquesta àrea metropolitana no s'inclou en aquesta abagueria? Segurament em falta informació, perquè no sóc un expert en això i he mirat d'informar-me de lleis i articles, tots els articles que han sortit d'especialistes i professionals relacionats amb això, però a mi se m'escapa. Jo veig que...
que sincerament no sé si cal. Per tant, votarem que no a la creació d'aquesta associació. Més endavant, si es crea i Constantí hi entra, ja mirarem què fem i com ho veiem, o si canviem de parer, però de moment no ho veiem gaire clar.
Gràcies, Joan. Jo volia fer una petita aportació, si vols. Fes-la, fes-la.
Jo per mi l'aportació, jo penso que per establir-nos una mica aquesta sensació que hi ha de capelletes o de doblar administracions o de falta de consens com està passant aquí o a Tarragona o altres llocs, penso que a les institucions els falta una mica aquesta visió comercial o de màrqueting d'explicar què podem aconseguir amb aquesta àrea metropolitana, que estigui clar de dir, mira, escolta'm, si creem aquesta àrea metropolitana,
però la Diputació, el Consell Comarcal, la Generalitat, no pot aconseguir aquests fons europeus o d'on sigui que es poden aconseguir en aquesta àrea. Això, aquesta àrea metropolitana, ens costarà mig milió d'euros a l'any perquè hi ha aquests treballadors, però aconseguirem 15. De vegades,
Es treballa molt en pensar en com fer-ho, en quins pobles poden estar i quin no, però de vegades a la població dels ciutadans o a nosaltres ens falta això. Això surt a compte perquè és així, però al final tots treballem aquí perquè hi hagi millors serveis per a tothom, un trencant i tot això. És una petita aportació que faig i que m'agradaria que es tingués en compte.
Gràcies, Domingo. Jo la veritat que penso també potser el màrqueting o la informació o l'explicació també potser que falli. Joan, has comentat molts temes. Jo he notat diversos, el que t'anava escoltant. És necessari crear una llei de vegueries. O està creada. Entendràs que no està ni a la meva mà ni a la mà dels alcaldes poder posar-la en funcionament o crear-la, no?
Lògicament, ja han passat molts anys, veiem quin és el funcionament, veiem com, per exemple, a Girona, quan ha de fer alguna inversió, van tots de la mà, en una mateixa direcció, i aquí, al Camp de Tarragona, i Terres de l'Ebre també, costa molt, costa molt, al final, que el barcelonisme, al final, miri cap aquí d'una manera equitativa amb tot el país.
Jo crec que això és la creació d'una associació, no és un organisme més, ni és un ens més, ni tenim retribució als carres electes, que vull recordar, que també ho ha comentat també el Pinel, que jo soc diputat provincial i vaig rebutjar cobrar les indemnitzacions per assistències a la Diputació, cosa que altres diputades no ho van fer, però mai ho he dit, però com que avui heu tocat el tema, crec que era interessant també recordar-ho. Aquesta associació no té cap retribució tampoc als carres electes,
Què més m'he apuntat? Després comentaves també que semblava un club, uns criteris partidistes. A Valls, per exemple, governa Esquerra i Junts. Hi ha gairebé tots els colors. A Cambrils també està el PP.
Hi ha gairebé de molts colors polítics, no només els nostres. El tema és voluntari. Cada municipi ha tingut interès. Al principi ens hem juntat uns quants, sota el paraigües de la Diputació, d'una manera informal.
perquè al final la Diputació no té competències en aquest sentit, per això es crea aquesta associació, i ara es veia necessari, i així ens ho recomanaven els tècnics habilitats a la Diputació, que el millor era donar el pas per crear aquesta associació, i lògicament en un conveni amb la Diputació que també estigui al costat,
però lògicament som els ajuntaments impulsors d'aquesta associació els que hem de donar el pas, sobretot perquè hi ha un tema que és el tema de la mobilitat, que crec que és molt necessària aquí a la nostra demarcació, el transport públic, que actualment és molt millorable i esperem que amb aquesta àrea metropolitana es pugui millorar. I tenim un data límit que és a finals del 2028, que és quan vens l'última concessió que té de transport públic de la Generalitat.
I poca cosa més, he apuntat quatre anotacions i poca cosa més d'acord amb el domingo també. Crec que manca també això, fer igual algun tipus d'informació més clara o més directa, això sobretot en general a totes les administracions falla. Estic totalment d'acord amb tu, domingo.
Però bé, res més, espero que més endavant es demostri que és una associació que val la pena i que més endavant pugueu estar d'acord, o quan s'hagi de votar al Parlament, que esperem que així sigui en un futur, que estigueu d'acord, perquè crec que es fa amb tota la bona voluntat de crear consensos, que és difícil, perquè lògicament cada municipi
i cada alcalde i cada alcaldessa defensa els interessos dels seus municipis i és difícil al final posar-se d'acord. Però si no hi ha aquesta eina, trobo encara més complicat poder arribar a consensos, arribar a acords pel bé de la nostra demarcació i al final per la millora dels serveis que oferim a la ciutadania. Tant a nivell d'economies d'escala, amb serveis que ofereixen els ajuntaments, que ara ens trobem que amb un límit administratiu, que és el nostre tema municipal, és que no podem fer un servei
I ens trobem amb aquesta dificultat i amb l'experiència que jo porto aquí també soc conscients d'aquesta dificultat. I a veure si així confio que puguem avançar en molts aspectes, en molts sentits i en moltes àrees. Però bé, hi ha molta feina per davant. El dubte que tenies...
Estem d'acord que s'ha d'encomunar coses i també estic convençudíssim que la gent que sou al davant, aquests set alcaldes, ho feu amb bona fe i que treballeu pel territori. No n'hi ha dotat en cap moment, no? Però, per exemple, Constantia no té estació del tram camp en el primer disseny.
I som el rovell de l'ou del camp de Tarragona, entremig de valls de Reus i Tarragona. Serà l'única cosa que no passarà per aquí. Quan jo anomenava aquestes declaracions que han fet, sobretot els de Tarragona, sembli primer que s'hagi obert una campanya electoral, i que tothom ha de defensar l'imperial tàrraco.
Estan acostumats a vegades els grans a que tot passi, i Constantí, ho hem dit mil vegades en aquesta sala, ja tenim l'esquena plena d'infraestructures que no vol la gent, això mateix. Ara que vegis el tram-camp, el traçat inicial, i que vegis que no hi ha cap estació, quan som a 5 quilòmetres de Tarragona i a 8 de Reus, dius, hòstia, no sé si...
Tant de bo, un àrea metropolitana solucioni aquest tema. Però m'entens? Per on vaig? I jo afegiria un altre tema que també vam comentar a la informativa, que vam trobar a faltar també, que amb aquest grup impulsor, que eren certs ajuntaments, amb un tema tan important pel camp de Tarragona com és la mobilitat, no s'ha comptat tampoc amb altres ajuntaments, com per exemple la Secuita o l'Ajuntament de...
de Perefort que compten amb l'estació del camp i que precisament és el punt neuràlgic de comunicació que acaba enllaçant també amb la resta de pobles. I per tant vam fer aquest manifest també que vam trobar aquesta mancança que s'havia obviat
altres realitats municipals que creiem que també havien d'haver estat cridats o havien d'haver estat consultats parlant doncs si realment es vol tirar endavant aquesta àrea metropolitana. Hem d'escoltar totes les sensibilitats i evidentment el tema de mobilitat és una de les iniciatives que crec que es pot arribar a canalar però clar també s'ha de comptar amb tots i més tenint infraestructures com tenim.
Molt bé, el Trencam és un clar exemple del que estàvem parlant, una cosa que es decideix a Barcelona i que aquí no es té en compte com tantes coses han passat històricament, com per exemple la 27, que ens passa aquí, ens talla tot el terme per la meitat i a més a més mal feta, mal informada, que no indica el recorregut més curt quan véns de Tarragona, el que fem tota la vida, el que fem tots, imagino, que és entrar pel polígon de Riuplà, doncs no, te fan anar tota la 27 un quilòmetre i pico més.
Tot això que ha passat durant la història, a veure si som capaços, amb aquesta associació i amb la futura creació de l'esmetrolitana, els propers projectes que siguin més beneficiosos per Constantí. Simplement això. Jo t'animo a que realment mires fins i tot un traçat d'un parc eòlic que ve d'amunt roig passa per Constantí, és que passa tot.
des de Tarragona, aquesta persona de l'imperi del Tarragó que parlava Joan ens volen fer passar les matèries perilloses és que tot passa per Constantí la 27 aquí hi ha gent que són pagesos, ho sabeu tot sempre passa per aquí i curiosament el trencant no
Dius que ha passat alguna cosa rara aquí. T'animo a que te doni una explicació de com pot ser que tot passi per Constantí menys. La 27, per exemple, us podia explicar la Sílvia, que estava el govern aquí, com va anar. Jo no estava i la veritat que no sé com va funcionar. Doncs mira, va ser una reivindicació. Que estic parlant, sisplau, ara quan acabi, et dono la paraula a tu, no hi ha problema.
Però intentar que tots els errors que s'han comès durant la història, almenys més recent, intentar que no es tornin a repetir. I si estem en aquests fòrus on se poden decidir, on se poden consensuar, on se poden acordar amb altres municipis més grans, tots aquests aspectes serà millor per a tots. Si ho aconseguim, ho torno a repetir.
Doncs mira, va ser una reivindicació de l'alcalde d'aquella època, de Sabater, que va fer un munt de peticions al respecte perquè realment, com deies, no s'hagués de fer un quilòmetre i mig més per arribar al municipi, que és un sense sentit i és una reclamació que es va fer des del municipi, que no es va aconseguir perquè evidentment és una infraestructura que no depèn del municipi de Constantí i no va ser escoltada, però es va demanar, i en moltes ocasions, i es va anar a Madrid a reclamar-ho.
Molt bé, doncs si us sembla passaríem a votació, ja que heu explicat el sentit del vot. Vots favorables, 8 abstencions, una de Vox i en contra, 3 d'esquerra.
Molt bé, doncs passaríem al punt segon, que és la proposta d'aprovació inicial del projecte d'expropiació amb la relació concreta i individualitzada de propietaris no adherits a la Junta de Compensació del PPU-13. Com sabeu, el Pla Parcial Urbanístic 13 de les Gavaras es va aprovar per unanimitat d'aquí del plenari de la Corporació el passat 4 de juny de 2025. Es van fer les corresponents publicacions, etc. El mes passat ens van entrar la Junta de Compensació, ja va entrar per registre,
el projecte inicial d'expropiació per al sistema de taxació conjunta, que li com marca la llei d'urbanisme. I, per tant, ara proposem aprovar que el plenari aprovi inicialment aquest projecte d'expropiació, amb la relació concreta i individualitzada, obrir lògicament el període d'informació pública durant el termini d'un mes, fer les corresponents publicacions, edictes, etcètera,
modificar els propietaris individualment també d'aquest acord i així que pugueu formular els fulls d'apreuament o reclamacions o al·legacions que creieu convenient, tal com marca la normativa, i al final decideixi que resolgui el jurat d'expropiació de la Generalitat de Catalunya. No sé si teniu comentaris. Comença primer, Pinel, endavant.
Bueno, ya hace un par de años, en esta misma sala de plenos, ya probaron ustedes los del PSC, pues, un documento similar a este, ¿no? Yo les advertí, pues, que aquello era, si no legal, era de duoso proceder, ¿no?
Y mire por dónde el tiempo me dio la razón. Años y medio después, en este mismo pleno, tuvimos que volver a votar, en esta ocasión, la retirada de lo que ustedes en aquel pleno aprobaron, con su mayoría municipal. Eso sí, les costaron a los afectados por esa expropiación forzosa que pretendían realizar un dinero que espero llegado el día no nos reclamen. Y ya no digo el daño moral o anímico, que eso no se paga con dinero.
Pero bueno, volvemos hoy aquí al mismo escenario, eso sí, con una cuantía o un inferior sobre el valor de los terrenos expropiados, que es como volver diciendo de manera metafórica, volver a dar un toque de estocada al animal herido.
Y aquí ustedes dicen que cumplen con el reglamento exactamente, ¿no? Lo mismo que nos dijeron hace un par de años. Pero ha afectado a los propietarios de esas fincas y ha afectado el futuro del proyecto que se instalará en ese lugar. El voto de Vox, Constantín, será la sanción. Y un consejo, si me lo permiten, pues las cosas bien hechas, bien se asestan, ¿no? Hagan, por favor, las cosas bien de una vez. Muy bien. Gracias, Joan.
Sí, ho defensaré jo. Bé, avui de nou tornem a passar per sessió plenària l'aprovació del projecte d'expropiació de la Junta de Compensació del sector 13 de les Gavarres. Un projecte d'expropiació que, com bé deia el company, ja va passar pel ple municipal del 5 d'octubre del 2023, on el nostre grup municipal hi va votar en contra.
Aquell dia ja vam fer una sèrie d'argumentacions jurídiques al respecte, ja que es plantejava iniciar l'expropiació quan només es disposava d'una aprovació inicial del pla parcial. I no s'havien aprovat, evidentment, tots els instruments necessaris per iniciar el procediment que se'ns plantejava.
Així doncs, gràcies a les nostres consideracions i a les diferents al·legacions presentades, el govern municipal va decidir consultar a un despatx jurídic extern.
Aquest va avalar el nostre criteri i el 27 de juny del 2024 es va acabar dictaminant l'anul·lació de l'acord adoptat pel ple municipal, estimant les alegacions presentades bàsicament per dos arguments fonamentals. Primer, per no haver-se aprovat de forma prèvia i definitiva l'instrument urbanístic que legitima l'execució de la posterior expropiació,
I segon, perquè els propietaris contra els quals s'iniciava l'expropiació no se'ls havia donat audiència durant la tramitació de les bases i estatuts de la Junta de Compensació, ni tampoc no consta que en ocasió de l'aprovació de l'escriptura de Constitució de la Junta de Compensació s'hagués notificat aquest tràmit als propietaris no adherits als efectes de poder decidir llavors sobre la seva adhesió.
Ara que ja s'ha fet l'aprovació definitiva del pla parcial, la Junta de Compensació ha tornat a sol·licitar l'aprovació del projecte d'expropiació pel sistema de taxació conjunta dels propietaris, notarits a la Junta de Compensació del PP1-13.
No ens consta, però, que a dia d'avui, més de 13 anys després d'haver-se creat la Junta de Compensació, s'hagi donat audiència després de l'aprovació del Pla Parcial a la resta dels propietaris del sector no promotor, els efectes que poguessin decidir envers la seva adhesió o no a l'entitat urbanística col·laboradora. Ara per ara,
encara no s'han aprovat tots els instruments necessaris, ja que encara no s'han fet ni la reparcel·lació ni l'urbanització i, per tant, els propietaris encara no saben ni les càrregues que tindran. I, com deia abans, caldria, a més, saber si en la tramitació del pla parcial tots els propietaris van ser informats.
ja que s'han dirigit al nostre grup municipal diferents propietaris que ens diuen que no van rebre cap notificació formal al respecte. No afirmem que així hagi estat, però és una informació que ens arriba. Tant la tramitació del pla parcial com aquest projecte d'expropiació ha estat instat per un grup de propietaris i considerem que es deixa de banda a la resta.
En el seu dia es va vulnerar els seus drets i ara es torna a caure en el mateix error. I tot això amb el vist i plau del govern municipal que no posa fre jurídic a la iniciativa privada i no mira pels interessos col·lectius del poble i molt menys dels pagesos.
A més, entenem que l'Ajuntament no pot aprovar qualsevol cosa que presenti la Junta de Compensació, sinó que com a administració tenim el deure de vetllar per la legalitat i pel respecte de tots els drets de tots els ciutadans de Constantí, i en aquest cas també dels pagesos i propietaris minoritaris de les finques afectades que no formen part d'aquest grup promotor de la Junta de Compensació.
I en aquest sentit s'ha de comprovar que la valoració que s'ha fet sigui la real. En sobte que la valoració econòmica del pla parcial, a la seva pàgina 85, es fixa un preu de compra de 25 euros al metro quadrat de sol.
que la proposta de l'any 2023 es va proposar pagar a 9,32 euros metro quadrat com a preu just més l'afectació, que feien un total de 9,79 euros metro quadrat, i ara la proposta que es fa és només de 4,94 euros a metro quadrat de preu just, que més l'afectació suposaran un total de 5,19 euros metro quadrat.
Un preu que considerem molt baix i que a més no té en compte les construccions existents, com poden ser els massos i les bases. O sigui, passem de 25 euros al metro quadrat a 5,19 euros al metro quadrat, una cinquena part. Com dèiem, l'Ajuntament no pot simplement acceptar allò que li proposa la Junta de Compensació, sinó mirar per la legalitat de tot el que es porta a aprovació al ple,
I en el present cas hi ha molts dubtes i llagunes. Perquè una altra cosa que hem detectat i volem preguntar és que el secretari municipal, en el seu informe sobre l'expropiació del PP1-13, no fa cap menció al fet que el representant de la Junta, segons hem vist per internet, sigui la mateixa persona que dirigeix l'empresa redactora del projecte d'expropiació.
Voldríem saber si l'Ajuntament era coneixedor d'aquest fet i si considera que això pot afectar a la validesa jurídica de l'expedient. No sé si el secretari ens pot contestar. Nosaltres creiem que aquí hi ha un conflicte d'interessos important.
per totes les raons exposades al nostre grup municipal votarem en contra d'aquesta proposta d'aprovació del projecte d'expropiació. Molt bé, Sílvia, he notat algunes coses també per donar la nostra opinió. Efectivament, el ple del 5 d'octubre del 23 vam portar al plenari l'aprovació en paral·lel del pla parcial i l'inici de l'expropiació del que fem avui de l'expropiació en taxació conjunta
perquè lògicament amb el secretari que tenien aleshores ens deia que podíem fer-ho així. Nosaltres no som especialistes en urbanisme i lògicament ens deixem assessorar pels nostres tècnics i per això ho vam portar. Simplement quan vau mostrar a tant Valtos com a alguns dels propietaris la diferent opinió que no era correcta, lògicament aquest govern municipal va demanar un informe amb un especialista extern bastant bo i efectivament ens va corroborar que sí, que no es podia fer.
Llavors, el que vam fer és portar al ple la normalitat d'aquell acord. Jo crec que va ser així, si no recordo malament. I després, clar, nosaltres ens guiem del que ens diu el secretari, entrar en el projecte d'expropiació, nosaltres el portem, no podem entrar a valorar el preu, si és molt, si és poc, això ho ha de fer amb un full de preuament. Això és el que ens diu on s'assessora el nostre secretari. Si no és així...
o secretari, vaja, el que ens diu, no? I lògicament és el que hem de seguir. I si hi ha alguna errada o el que sigui o el que comentes, escolta, ja s'estudiarà el centre de secretària, lògicament no donarem cap pas si dieu que hi ha alguna cosa que no és correcta. Sí que el secretari, si pot fer-li una ullada, igualment perquè estigui tot correcte i tot com ha d'estar i tot bé, hi ha cap problema ni cap interès en què, saps?
Jo crec que vull que tot surti bé i que la gent estigui contenta al final. No hi ha més d'això? Vinga, Domingo, endavant. Una pregunta ràpida, formular-la diferent. Vostè ha dit que creu que no és incompatible, però era coneixedor que el gerent d'Invall és la mateixa persona que està a la Junta de Compensació?
Era conscient. I vostè creu que no hi ha incompatibilitat? Si em preguntes a mi, jo no ho sé. Però vaja, jo confio en el criteri del secretari. Òbviament se poden equivocar com tothom. No són fets d'altra pasta. Però bueno, ho reviseu. Nosaltres ho passarem a votació que proposem pel plenari.
Ho rebuixeu, senyor secretari, sisplau. I si cal que en un futur escolti s'ha de tornar a anul·lar i tornar a aprovar, així ho farem. Les coses ben fetes sempre arriben més lluny. Sí, doncs passem a la votació. Vots favorables. 8 abstencions. 1 de Vox. I en contra, 3 de l'esquerra. Molt bé, doncs gràcies i finalitzem la sessió d'avui. Gràcies.