Tot seguit podreu escoltar la redifusió de la sessió ordinària del ple de l'Ajuntament de Constantí celebrada ahir al vespre. Molt bé, doncs bona tarda a tots i a totes. Agraeixo-vos l'assistència al públic que avui ha vingut al plenari.
I començaríem ara sí amb el punt primer, que és la proposta d'aprovació de l'esborrany de l'acte de la sessió ordinària de l'Ajuntament en ple, celebrada el passat dia 25 de setembre de 2025, acte V barra 2025, si hi ha algun comentari o passaríem directament a la votació.
Bé, bon vespre. Referent a aquest acte concret a la pàgina 15, faltaria afegir en el penúltim paràgraf que vaig preguntar al tema de si hi havia la intenció de posar la nau de la brigada al polígon i faltaria la resposta que ens va donar que ens va contestar afirmativament. No hi consta l'acte, per tant, demanaríem que s'inclogués.
Senyor secretari, sisplau, si la pot incloure. Llavors, votaríem aquest acte amb aquesta petita modificació, si us sembla bé. Doncs passem a votació. Vots favorables de l'acte. Abstencions. Passaríem al punt número dos, que és la proposta d'aprovació de l'esborrany de l'acte de la sessió extraordinària.
de l'Ajuntament en ple, celebrada el dia 30 d'octubre de 2025, acta 6 barra 25. Hi ha cap esmena, cap comentari, no? Passem a votació. Vots favorables. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. Abstencions. Vicenç, que no hi eres. Perfecte, gràcies.
Passaríem al punt tercer, que és la proposta d'aprovació del conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Constantí i l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí. Com ja vam explicar a la sessió informativa, es tracta d'assignar aquest nou conveni amb una durada de quatre anys prorrogables anualment i expressament.
I només pots destacar que és un orgull, després de tants anys de lluita i d'intentar crear aquesta associació de voluntaris de protecció civil, que per fi ja la tinguem constituïda i en ple funcionalment, la veritat, que és un goig per l'Ajuntament i pel municipi.
Així que agrair, en primer lloc, a la Junta de l'Associació, al seu president i a tota la composició de la Junta i, lògicament, a tots els voluntaris que formen part d'aquesta associació, que, com ja sabeu, van anar al desastre d'anar a València, van anar ara fa també unes setmanes a Terres de l'Ebre també a ajudar també amb aquella catàstrofe també i, per tant, és d'agrair quan tenim gent del poble que voluntàriament ajuda.
A banda, lògicament, hem de participar en molts actes i activitats que fem aquí a Constantí, a l'alcada de Reis, un munt d'activitats que també hi participin. Són en total 18. 18, però uns quants diria que sobre 8 o 9 són realment voluntaris perquè han de passar un curs de formació a l'escola de Mollet del Vallès i la resta són, se'ls diu, aspirants. Aspirants a voluntari, que també poden fer segons quins serveis i tal, per tant...
contents que això vagi endavant i per la nostra part intentar ajudar-los en tot el possible. No sé si volen fer alguna intervenció respecte a aquest punt. Sílvia, tu sí, endavant, com vulguis. Des del grup municipal d'Esquerra volem agrair, evidentment, la tasca que porten a terme els membres de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí, gent que, la veritat, estan molt implicades,
gent que estan compromesos, no tan sols en el propi municipi de Constantí, garantint sobretot la seguretat amb els diferents actes que s'organitzen des de l'Ajuntament o des de qualsevol entitat que els pugui demanar la col·laboració, sinó també qualsevol altre municipi que ho pugui necessitar. I l'exemple clar ha sigut amb el suport que van donar veïns i veïnes, sobretot amb
amb el problema de l'Adana que va haver amb el País Valencià, que membres de Protecció Civil de Constantí es van acostellar i van ajudar totes aquelles persones que ho necessitaven. I també, com es deia ara, que fa pocs dies també ho van patir unes temporals a les Terres de l'Ebre i també van anar a donar suport a tothom que ho pogués necessitar.
Des del nostre grup veiem molt necessària aquesta funció que realitza l'associació i entenem que aquesta ha d'estar ben regulada a través d'un conveni. Per tant, el nostre vot serà favorable. Molt bé. Passem a votació. Vots favorables. 11. Gràcies. Gràcies.
Passaríem al punt número 4, que és la proposta d'aprovació de la modificació del pressupost d'ingressos per l'adhesió a l'Institut Català de Finances. Com sabeu, el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat, una eina pels ajuntaments, de poder anticipar el PUOS, que ja tenim otorgat. El PUOS és el Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya, perquè, ens entenguem, és la subvenció que dona la Generalitat als ajuntaments per poder fer obres,
durant el període 2025-2029. Nosaltres ja el tenim aprovat, aquest atorgament, de 426.930,85 cèntims d'euro, però no el rebrem fins al 2028. Llavors el que fem és adherir-nos a aquesta eina que ofereix l'Institut Català de Finances, en unes condicions boníssimes, molt bones,
Per tant, crec que és una oportunitat per tal que ens anticipin aquests 429.000 euros. Com que té una cadència de 5 anys, no haurem de pagar cap quota ni res, sinó simplement el 2028, quan tinguem la subvenció ja ingressada al compte de l'Ajuntament, simplement serà...
retornar-la a l'Institut Català de Finances. És a dir, és com una bestreta, i l'interventor ho va explicar molt bé també que compta, diguéssim, com a deute de l'Ajuntament, lògicament, però com ja us dic, és una eina que crec que estava bé poder-la utilitzar. Intervencions? Una per aquí, altres... No? Sí? Doncs primer, endavant. Endavant.
Bueno, como ya hablamos en la informativa y ya comentamos, y como nos confirmó Interventor, pues esto no deja de ser otro crédito más que pedimos, aprovechando que si nos adherimos aquí no lo dan. Es como aquel que se gasta el dinero antes de cogerlo. Teníamos unas cuentas, en esas cuentas contábamos con ese dinero, ese dinero no llegará hasta el 27 o hasta el 28, y entonces hemos recurrido a este fondo...
Para pedir otro crédito. Otro crédito que, lógicamente, aunque sea un bajo interés, nos costará unos intereses. Otro crédito que se añadirá a los más de 4 millones de euros que pedimos en la anterior legislatura suya y los más de 4 millones que ha pedido en esta legislatura.
Y que nos llevarán a una deuda con intereses y todo, yo creo que cerca de 9 o 10 millones de euros, ¿no? Que no terminamos de pagar. Si antes era el 2032 o el 33, me parece que era la financiación de la deuda, pues ahora tenemos que añadirle en suma y sigue, ¿no? Porque usted dice que devolveremos esos 400 y pico mil euros.
Cuando nos den el resto. Pero... ¿Para qué pagar? Pues si no sabemos todavía. Ni tan siquiera la fecha exacta de que nos den el otro. O no tenemos garantías, porque puede pasar mil cosas antes de que llegue esa fecha. ¿Vale? Y por otro lado... O sea, el fin... Yo creo que el fin nos justifica los medios. O sea, pedimos 600.000 euros de forma avanzada antes de que nos den otra subvención...
Para terminar una obra, la obra faraónica del teatro, que nos costará, al final y al cabo, cuando acabemos, 5 millones de euros.
Aproximadamente, más, que yo supongo que serán más, más de lo que ya se gastaron los anteriores que hicieron la estructura, ¿no? Y que, bueno, no sé, al final tenemos un teatro, sí, sí, tenemos un teatro, ¿no? O un centro polivalente, un centro cultural, no sé, lo que queramos llamarle. Podemos llamarle lo que sea, seguirá siendo la misma obra, el mismo edificio,
Casi el mismo significado y al final nos habrá costado un pastifal, como diría cualquier vecino del pueblo. Un dineral a crédito, en su mayoría ahora, ¿no?
Nosotros, lo tenemos muy claro, la gestión es nefasta, o sea, económicamente es nefasta, pero es que ustedes han endeudado, entonces las legislaturas han endeudado de una manera, no ustedes, han endeudado al pueblo de Constantí de una manera desorbitada, a niveles de Calafey, con una población de... con una población que me parece que deben 12 millones de préstamos, o sea, ustedes han subido y han subido y han subido,
Con un fin, o sea, en teoría, en esta ocasión cultural, a esta cifra estratosférica. Cuando se podría haber hecho de otra forma, yo siempre lo digo, se podría haber hecho de otra forma, como piensan hacer la piscina, se podría haber hecho esto también, en su día, ya del comienzo, ya del comienzo está mal hecho. Pero bueno, buscaremos culpables y buscaremos, o sea, que no se endeude más el pueblo de Constantí y claro, nuestro sentido de voto será no, no va más deuda.
M'agre. Molt bé. Sílvia, ho joan.
Bé, simplement des del grup municipal d'Esquerra, el tema de l'endeutament és un tema que ens preocupa, ja ho vam manifestar així l'última vegada que es demanava el préstec. Però nosaltres entenem que en aquest cas és una eina que ha posat a disposició en aquest cas la Generalitat amb la convocatòria del PUSC i per tant són unes condicions molt bones.
i el nostre vot serà favorable. És una quantitat petita i que està vinculada, evidentment, amb aquesta subvenció i, per tant, ho veiem amb una altra mirada. Molt bé, doncs gràcies. Passem a la votació. Vots favorables. 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. Abstencions. Cap i en contra.
Molt bé, doncs passaríem ara al punt cinquè, que és la proposta d'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Constantí a la xarxa de rescat per ser usada per l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí. Bàsicament, signar aquest conveni.
per tal de poder facilitar l'associació, precisament que abans aprovàvem el conveni, ens facilitaran tres terminals de comunicació, que són sistemes de comunicació eficients, segurs i amb cobertura, per exemple, en les zones rurals,
Per tant, crec que és un pas endavant amb la qualitat i amb les comunicacions amb el CECAT i també amb la policia i Mossos. Per tant, us proposem aprovar aquest conveni de col·laboració i així poder facilitar aquestes eines tant als voluntaris com al coordinador de protecció civil municipal. Bones. Hola. Teniu alguna intervenció en aquest punt? No? Tampoc, Silvia? Passem a votació directament.
Simplement que totes les eines que necessiti, en aquest cas l'associació, per poder operar amb total normalitat, és evident que els hi hem de facilitar. Molt bé. Doncs passem a votació. Vots favorables. Tots. Gràcies. Escolta la Virginia. Sí. Has votat que sí, no? El conveni de la xarxa de rescat. 12, llavors, a favor. Senyor secretari, 12 a favor. Gràcies.
Passem al punt número 6, que és la proposta d'aprovació de la incorporació d'un nou municipi, el Morell, al Consorci TACOAL. També ho vam explicar molt exhaustivament amb les consultes que es van fer. I simplement és aprovar la integració de l'Ajuntament del Morell a TAC12 com a nou membre i delegar tot el tràmit d'informació pública a TAC12 perquè ho facin ells en nom de tots els ajuntaments. No sé si teniu comentaris. Sí? Endavant, Joan.
Jo ho celebro com a excompany. Ho celebro perquè he treballat i una de les meves queixes i l'altre dia parlant de l'àrea metropolitana ja m'ho heu sentit dir, que deia perquè uns pobles sí i uns pobles no. Jo crec que aquest tipus de... i a part crec molt en els serveis públics. Ara que parlàvem del teatre jo soc molt partidari que hi hagi infraestructures públiques perquè la
La cultura és el futur dels nostres joves, és el futur del país i també la comunicació. Tindre eines per comunicar-nos també desperta l'esperit crític de la gent i està bé que s'ampliï els pobles que formen part de TAC12. De fet, a mi m'agradaria
I per això he volgut parlar, per lligar-ho amb el que dèiem l'altre dia de l'àrea metropolitana, que fos una televisió intercomarcal, que fos de vagaria, per dir-ho. No només d'uns quants pobles junts que si no són socis no surt informació. Això és una cosa que jo des de dins sempre criticava, per tant, ho celebro i crec que és el camí que hem de continuar, que com més pobles hi hagi, com aquesta...
aquesta comunicació a nivell de Camp de Tarragona que sigui real, o si no, és un servei públic però que sembli privat, perquè si no és de tots, sembli una cosa com un club de... L'altre dia parlàvem d'un club d'alcaldes, no? Te recordes quan dèiem allò? Doncs també sembli un club de pobles. Jo crec que aquest és el camí per a la televisió pública del Camp de Tarragona
I ho lligo també amb allò que vam dir a l'anterior plena de l'àrea metropolitana. Per tant, el vot serà molt positiu. Molt bé. Gràcies. Lògicament, l'adhesió és voluntària de cada municipi i no els podem obligar. Però sí, és positiu i se'ls gira feina als periodistes i treballadors de TAC12. Per tant, jo crec que és una molt bona notícia, com deies. I enhorabona per la feina que fan. Sí, i tant.
Passaríem a votació d'aquest punt sisè. Vots favorables? Som... 12? No, 11. Que falta Ismael. 11 a favor. Abstencions? Una abstenció? Passaríem al punt número 7, que és la proposta d'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Constantia al Pacte Nacional per la Llengua,
També ho vam explicar a la sessió informativa. Crec que els ajuntaments tenim un paper clau amb l'impuls del català com a llengua de cohesió i de futur. Aquest Pacte Nacional per la Llengua que ve de la Generalitat de Catalunya fa una crida a sumar esforços col·lectius per tal de garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania i parteix d'una diagnosi compartida sobre la situació actual de la llengua i estableix un full de ruta fins a l'any 2030.
Per tant, proposem adherir-nos a aquest Pacte Nacional per la Llengua, designar a la regidora d'Educació per a que lideri aquesta política lingüística municipal amb l'assessorament del Consorci per a la normalització lingüística, elaborar un pla municipal d'impuls del català i crear una taula local per a la llengua amb les entitats i associacions del poble per mirada de millorar-ho. No sé si teniu... Sí, altres també, Sílvia? Sí.
Teniu intervencions? Sílvia? Intervindreu, sí? Primer, en davant. Bueno, el posicionament del grup municipal Vox Constantí considera que esto es un plan del Partido Socialista de Constantí con el fin de eliminar, prohibir de forma progresiva que se hable en castellano. I que los funcionarios de las personas subcontratadas por el ayuntamiento se vean obligadas a solo hablar en catalán.
El Gobierno Socialista, ayudado del Partido Socialista que gobierna en la Generalitat, hoy aquí proponen un pacto para aquellos funcionarios de Constantí que hablen el idioma oficial de su país español. O que indistintamente hablen en catalán o en español. No solo les obligará a hablar solo en catalán al público, sino que se pondrá a una persona que les vigile y actúe también cuando los funcionarios y sus contratados
Hablen entre ellos. Como así se dispone en el punto número 2 y en el 6 de esta moción. Más que previsible, hoy aquí el Partido Socialista e Independentista de Constantí...
Aprobará, como así lo indican en la propia moción en el punto 2, designar a una persona para que desde un ámbito del Gobierno o a una unidad, concejalía, órgano colegiado, ETC y con el asociamiento del consorcio para la normalización lingüística, que si procede y lidere la política lingüística municipal dentro de la corporación municipal, lo que viene a ser la figura de aquello que se llama un policía lingüístico.
Se nombrará la señora Dolors for Twins para que sea la encargada de velar porque este plan nacional de Cataluña por la lengua se lleve a término. Ojo señores y señoras funcionarios y demás personas subcontratadas porque van a ser vigilados, controlados y prácticamente obligados por este pacto nacional de Cataluña a hablar tan solo en catalán. Y no duden que presuntamente de no hacerlo eso tendrá consecuencias para ustedes. Pero tampoco duden que el apoyo total jurídico lo tendrán de la mano de Vox Constantín.
Claro ejemplo de lo que sucede cuando se aplican políticas lingüísticas represivas, como esta, es lo que sucedió hace dos semanas en el CAP, en un programa de rehabilitación.
una señora con una patología le pedía por favor a la profesional que impartía este curso, que dado que no entendía el catalán, si podía impartirlo en español, ya que todos los presidentes sí entendíamos el español. Eso no fue posible. La mujer terminó la clase sin haber entendido más que lo que le habíamos traducido los demás enfermos.
Qué triste y lamentable, ¿no? Qué inhumano. La lengua antes que la salud de las personas, y aquí ustedes, los socialistas, usted, señor Oscar, precisamente va a aprobar algo que aplicará a la señora Dolores Fortuín, algo que va más allá, va a por todas esas personas que dentro de su país se van a ver excluidas por su totalidad.
Por su imposición lingüística. De corazón espero que la próxima víctima de su actitud independentista e identitaria catalana no afecte a ningún miembro de su propia familia. ¿Van ustedes los socialistas contra los vecinos y sus derechos cuando obligan, aconsejan a los funcionarios y a las personas subcontratadas a que solo hablen a los vecinos en catalán?
Porque para llevar a término esta patraña lingüística ineditaria, lo legal sería que, como en el Congreso de los Diputados, repartían sus famosos pinganillos. Sí, para que aquellos vecinos que, aunque a ustedes les pese, están en su país España y son españoles.
Porque esto es una región de España. Puedan entender lo que los funcionarios les digan. Como así lo recoge la propia Constitución española en el artículo 3. El castellano es la lengua oficial del Estado y todos los ciudadanos tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus estatutos de autonomía.
Que lo más trágico no es solo que ustedes, señor Oscar, y usted, señora Dulos, alcen la mano y previsiblemente ponen sí, ¿no? Lo trágico es que sus discípulos, perdón, sus concejales, previsiblemente, unanimemente, levanten la mano y, al igual que ustedes, atropellen los derechos de sus vecinos, a sus familiares, a sus propios amigos, y no actuen en nombre del bien común. Eso del bien común, los vecinos, por desgracia, ya llevan años viéndolo, viendo que el Partido Socialista de Constantíl es importante.
Nos vienen aquí ustedes con el cuento de que hay que preservar la lengua catalana. ¿Desde dónde se preserva y se impone sí o sí en este municipio la lengua catalana? Se impone en los centros de enseñanza pública, donde no se cumple con la ley y no se aplica el porcentaje que exige la ley en lengua española. Se impone periódicamente en el plan de entorno, donde prácticamente no se habla de otra cosa que de preservar e implantar planes para preservar el catalán. Se impone en el CAP, donde es prácticamente imposible que te hablen en español. Sí, sí, señores socialistas.
El catalán en este municipio afortunadamente lo hablan muchísimo, y ojalá fueran más, pero no por imperativo, imposición de ustedes los independentistas socialistas, sino por voluntad propia, porque las imposiciones son propias de dictaduras y de dictadores, que es de lo que ustedes nos acusan a los de Vox, sin haber impuesto nada ni tan siquiera haber gobernado. Qué contrariedad, ¿no?
Lamentablement, adivino, pero me voy a anticipar a lo más que parece visible réplica y ataque a mi persona o también a Vox Constantí. Ni yo ni Vox Constantí está en contra de la lengua cultural catalana. Somos y así lo hemos demostrado y lo demostramos participando activamente en las actividades socioculturales de nuestro municipio. Lo hemos demostrado durante años, durante dos años y medio,
nuestros ideales y sus sentimientos identitarios dejándolos en la puerta de este ayuntamiento la casa de todos los vecinos de Constantí trabajando por todos y todas nuestra vecina indecintamente de su ideología de su sentimiento identitario indiferentemente de en qué idioma nos hablen hemos aportado trabajado y seguiremos trabajando por la cultura, la lengua y las tradiciones de la región de Cataluña porque ante todo somos catalanes incluso más que aquellos totalitaristas que nos quieren echar de nuestra región de nacimiento, Cataluña
El grupo municipal Vox, bueno, Constantí, en defensa de la totalidad de los vecinos y vecinas de Constantí, y para proteger sus derechos, votará no. No a este atropello por parte de los independentistas socialistas de Constantí. Molt bé, doncs, si voleu...
Nosaltres com no podia ser d'una altra manera votarem que sí, perquè el pacte nacional de la llengua, el que és trist és que un país hagi de fer un pacte nacional de la llengua pròpia.
Això és molt trist perquè hauria de ser una cosa normal. Si es fa un pacte nacional per la llengua és perquè hi ha unes mancances. Avui ha sortit els resultats de com està el català. Resulta que l'Hospitalet el parla un 8% només. Com a primera llengua el té un 8%. Hauríem d'anar molt enrere en la història de per què ha passat això.
La llengua oficial de tot l'estat espanyol és el castellà. I com deia el senyor Pinel, les diferents comunitats autònomes tenen la conoficialitat. Però hi ha una cosa que no s'ha dit aquí, que és la llengua pròpia. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Amb lingüista, o sigui, lingüísticament parlant, amb lingüística, vull dir...
Llengua pròpia vol dir la que es desenvolupa en un terreny concret. És molt fàcil. Català, Catalunya. Castellà, Castella. Gallet, Galícia. Occità, Occitània. La real és la mateixa. Ho entenem això o no ho entenem?
No és gaire fàcil, no? Quan el llatí, les llengües vulgars, s'escampen per Europa, allà on es desenvolupa una llengua, en aquell territori, és la llengua pròpia. Què vol dir això? Hi ha una altra llengua aquí, n'hi ha dues oficials. L'altra no és la pròpia de Catalunya. Fa cent anys, fa cent anys, només cent anys, o 60, aquí el català només el parlaven els militars i el funcionari. La meva tieta no sabia dir moquerra,
no sabia dir mujer, deia mujer, perquè el so J i el so Z, Z, en català, no existeix. Per tant, a partir del 1714, amb l'entrada dels mormons, es prohibeu la llengua catalana. Abans ja érem del regne d'Espanya, el principal de Catalunya, el regne de Lagó, el regne de València, el regne de Mallorca, però cada zona tenia, com a Suècia, tenia el seu idioma, també el sabia en l'altre, però el poble, el poble,
parlava la llengua del seu territori. A partir del 1714, perquè hem de fer història, perquè si no sembla que aquí el castellà ja hagi sigut tota la vida, s'obliga, es prohibeix,
Els catalans, fins i tot, els hi proveixen a usar gabinets. Tenien que lligar el gabinet a les taules. No sé si ho sabeu, això. Es poliveix la llengua. Després, evidentment, com que no podien entrar els menjadors de casa, la llengua persisteix, persisteix, perquè afortunadament som tossuts. Aleshores, arriben les diferents dictadures, encara apretant més el català, imposant el castellà...
arriben als períodes curts de les repúbliques, en les quals es comença a respirar una mica de normalitat, però arriba Franco i ho torna a prohibir. Venim d'aquí. Però, tot i així, tot i aquesta repressió de tants segles, la llengua que usava el poble d'aquest país era el català. Molt poca gent sabia el castellà.
La majoria de gent parla castellà. Això no vol dir que sigui la llengua pròpia. Lingüísticament és... Amb lingüística és una altra cosa. És la gent poder de la majoria de la gent de Catalunya. De Constantia t'ho dic jo que segur que és la majoria. De l'hospitalet ja he donat la dada. Segur. Però això no la fa a llengua pròpia. Aleshores...
L'Estat, el govern, té l'obligació de fer coses així quan veu que la llengua pròpia, l'única que es pot parlar en aquest territori, l'única, perquè al castellà parlen 600 o 600 milions de persones, i sap greu que a Catalunya es parli català?
Hòstia, deixem-nos respirar, no? Deixem-nos respirar. Si un malalt, si un està malalt, és que se l'ha de curar primer, és que se li han de fer unes cures específiques, no? És evident, no? Per què? I el català està malalt. El català està desapareixent. Això que diu vostè, que va al cap. Jo al cap no me sento parlar castellà, discúmpim. I pel carrer Constantí, la majoria que a mi no em molesta en absolut,
però no canviem la història de puesto hòstia, hi ha més denúncies hi ha més denúncies per gent que no s'atès en català que no pas que no s'atès en castellà això que ha dit vostè que hi ha una persona que no pot primer la salut, evidentment que primer la salut però això això passa realment passa jo el que trobo és al revés que passa al revés que jo no trobo gent que m'atengui amb la meva llengua
El pacte de la llengua és perquè s'ha de fer un diagnosi, que la responsable serà la Dolors Fortuny, que jo l'animo i estic disposat a col·laborar-hi, el diagnosi de la llengua catalana en aquest poble. Quanta gent el parla?
Quin interès hi ha amb la gent que ve de fora, amb quina llengua s'adapta? Depèn de quina immigració no li cal, però jo crec que s'han d'aprendre les dues llengües. No hi veig tanta... Quan vostè parla d'imposició, disculquin que em diria ja i si vostè, perquè els altres votaran a favor, per tant és l'únic que no li sàpiga greu que em diria ja i vostè. Quan diu que s'imposa una llengua, en quin país no s'imposa una llengua? El castellà no s'imposa, eh?
El castellà té 300... Bé, doncs en quina part d'un país que té una llengua pròpia no s'imposa? El castellà té més de 300 llengües que l'imposen en tots els sectors de l'administració. Més de 300 llengües. Això està registrat. Vull dir, no m'ho invento, ho pot comprovar vostè mateix. Totes les llengües s'imposen. Si no s'imposen les llengües, a l'escola moren.
Passa el que es diu la llatenització, la llatenització d'una llengua, que és una llengua culta però que a la llarga la gent del carrer no la parla. I això és el que està passant en aquest país. El castellà, per qüestions migratòries dels últims 50 anys, ha passat a ser una llengua minoritzada a casa seva.
O sigui, som una minoria a casa nostra. Per tant, qui és el que està malalt aquí? El castellà, que el parlen 500 milions, o naltros que a casa nostra? A la llengua, al país, al territori on ha nascut aquesta llengua, no la podem parlar.
Hòstia, no canviem la història d'allò. Qui és el que necessita ajuda? Qui és el que necessita l'avena perquè li injectin el medicament? El castellà, de veritat. Vostè ha anat al pati de l'escola? I quina llengua sent, la canalla?
Clar, però això és normal. Jo t'aconsello a tu que el parlis i per això te l'estic imposant. Jo te l'aconsello que el parlis perquè si ets català, has viscut tota la vida aquí, per què no et dirigeixes en català al ple?
No. Perdó, sisplau, ara té el torn de paraula ell. Quan acabi, si vostè, per al·lusions, vol fer algun comentari, jo li donaré la paraula, però no l'interrompeixi, que si no, no acabarem mai. Jo voldria, no voldria un pacte nacional per la llengua, perquè això un pacte ja entén que hi ha diverses parts i que es posen d'acord. Jo, per mi, això hauria d'anar a missa, com a Andorra, o com a Portugal.
Ja ho deien un grup, l'autonomia que ens cal és la de Portugal. Jo vull les lleis que tenen els Estats. I com diu vostè, això no és un país.
És una nació, no és un país, és una nació, d'acord? Que forma part d'Espanya, una part, l'altra part, forma part de l'Estat, una regió per vostè, però Catalunya és més antiga que Espanya com a nació. La paraula Catalunya apareix molt abans que Espanya, m'entén? Ara no parlarem d'història perquè ho allargaríem, però vull dir, nosaltres el que volem, mira, el naixement de l'independentisme va relacionat amb la llengua i la cultura. El que ha fet tants anys sortir a la gent al carrer és el català.
M'entén? I amb això aquest poble no se dirà, no se dirà mai, se dirà amb altres coses. Vull dir, a mi dóna'm la llengua i l'independència ja te la regalo. És més...
Si Espanya es hagués organitzat d'una altra manera... Espanya parlo, eh? Si Espanya es hagués organitzat d'una altra manera, no? I com deia Pessoa, l'escriptor portuguès, hi ha tres franges lingüístiques. La galaica o portuguesa, que és el mateix idioma. El Brasil també, però és el gallec o el portugués. La castellana...
Pensar que Castella va fotre fora els moriscos, Andalusia era ara, però és castellà. I l'est, que són el que diem nosaltres, que deia Joan Fuster, el pensador de Sueca, països catalans. Si Espanya hagués entès això, avui en dia no hi hauria independentista, tots estaríem orgullosos de ser espanyols. Però Espanya...
Com deia Machado, Castilla rebutja el que no entén. No sé com ho deia en castellà, ara no en surt la frase. Ho deia Machado, saps? Vull dir, rebutja quan es desprecia, quan ignora. Sembla que era el que deia Machado. Aquest és el... O sigui, Castilla, el fabricar a Espanya, quan s'uneix, quan se faci a la perifèria, no té en compte aquestes coses. Els hi vol fotre l'ànima
de les llengües, que és l'ànima dels pobles. Llavors, per això, és un estat que està per fer i que mai se farà. I avui, mira, avui que hi ha president de la Generalitat, nou, que gràcies als vots de Vox, que el que li han demanat és que tregui un 50%.
de calés per la comunitat, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ja diràs quina manera d'estimar la llengua, quan li treus la meitat d'això. Diu, gobierno militar de València, a los habitantes de València y su provincia, estad seguros, valencianos, de que vuestro lenguaje en el uso privado y familiar no será perseguido.
però que determinantemente prohibit el seu empleo en actos públicos, escuelas, institucions i qualsevol manifestació oficial. El idioma del imperi, el castellano, serà la única lengua permitida en la vida pública i administrativa. Se advierte que el incumpliment d'esta orden serà severament castigat conforme a les disposicions vigents. València, 31 de març del any 39. El general gobernador militar usó això?
Què voleu, això? Bueno, fa tres segles que lluitem i encara som aquí. Cada vegada som menys, però crec que aquestes coses, estimat Pinel, són necessàries. El pacte és... Jo no sé si donaré molt de regidor o si faré cap més legislatura, però si d'una cosa estic orgullós de votar, és això. I estic orgullós que...
que ho hagi fet la Generalitat de Catalunya i no amb un govern independentista, com diu vostè, al contrari. Però s'ha posat d'acord amb diferents... No té res a veure. No té res a veure.
no hi ha una necessitat la gent no ho demana això no? però vostè tampoc demanen un teatre jo soc fill de Constantí i he fet els pastorets des dels 8 anys i la meva gent demana un teatre però vostè no és un mastodonte o no sé com ho diu faraónico són diferents maneres d'entendre la cultura i pel que veig la llengua també si no la salvem els catalans la llengua qui l'ha de salvar? els que no la parleu? home no, no fotem no m'enganyis
Vull dir, els bilingües generalment sou la gent, els que demaneu bilingüisme generalment sou la gent que només no parleu una de llengua. Aquí, tota la vida, fa molts anys que se n'han parlat de dos, ja he fet una mica d'història, no cal que em torni a repetir. I a mi, tot el que ve del castellà m'agrada molt. Molt. Vull dir, jo soc independentista però no soc, no he sigut mai antiespanyol.
M'entens? Jo tinc més llibres de la generació del 27 que vostè, segurament. I sóc fan de Machado, i de Miguel Hernández, i de García Lorca. I m'agrada més el flamenc, no m'atreveixo a dir-ho, però potser vull dir que tinc més discos de flamenc que vostè. Per tant, no sóc antiespanyol, ni ho he sigut mai. Sóc estat espanyol, antiestat espanyol, quan ataca la meva cultura i el meu país, o la meva nació, que a mi m'agrada més parlar de nació. Vostè li diu regió.
No em vull enrotllar més, però vaja, si em vols contestar, estaré encantat d'escoltar-te, que tu molt pacientment m'has escoltat, per tant...
Però vaja, que votarem que sí. Molt bé, doncs gràcies Joan i gràcies també pel to cordial que estem tenint tots. També intervendrà la portaveu nostra. I després, si voleu fer alguna contrarèplica, ja us dono la paraula un altre cop. Bé, senyor Pinel, per les afirmacions que fa vostè d'obligatorietat, de persecució, de policia lingüística, penso que el Pla Nacional per la Llengua
en cap cas parlem de català com a única llengua, sinó que es parla de garantir els drets lingüístics de tothom. Betlla per donar a tothom l'opció d'aprendre i fer servir el català i perquè tothom pugui participar així de la vida col·lectiva, en igualtat de condicions, avançar socialment i progressar laboralment.
No parlem d'imposar, sinó de facilitar l'ús de la llengua, de fer del català un instrument de cohesió social i de coneixement. Si l'apliquem bé, facilitarem la integració dels nouvinguts. Els donarem eines per a la seva integració. No pensa vostè que viure en un municipi i no entendre la llengua que parlen molts dels seus habitants no facilita gaire la bona convivència?
Jo visc en un país i no entenc la llengua que parla la gent, em trobaré aïllat. No em podré integrar. No tindré les mateixes oportunitats laborals que una persona que parla la llengua.
El pacte no va en contra de cap llengua, sinó que permet corregir desigualtats i promoure la presència del català i el seu ús en àmbits on és deficitària o insuficient, en un marc de sostenibilitat lingüística i de respecte a la diversitat.
Com més coneixements tenim, millor és la nostra societat. Com més llengües coneixem, millor. Hi ha un escriptor que es diu Frederick George que diu que cada llengua que coneixem és una finestra que s'obre al món. Senyor Pinel, com més finestres obertes tinguem, millor serà el nostre coneixement del món i de la societat i més feliços serem tots i millor viurem.
Sí? Ja està. Molt bé. Doncs gràcies. Torno a repetir gràcies a tots els tres portaveus, la veritat, pel to i lògicament són punts de vista diferents, però agrair-vos el to i la bona entesa i poder argumentar llunyament cadascú la seva posició. Voleu que fem un torn de contrarreplica o no cal? Passem a votació directament? Passem a votació. Sí? Doncs passem a votació d'aquest punt. Vots favorables...
Abstencions i en contra. Passaríem ara al punt 8, que és la proposta d'aprovació del conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Tarragona, els Pallaresos i Constantí sobre l'atribució de recursos en concepte de redacció del Pla Integral de Sistemes d'Assenejament de Tarragona. Com sabeu, i vam explicar també a la sessió informativa de la setmana passada,
El reglament del domini públic hidràulic preveu aquesta presentació de plans integrals de gestió de sistemes de sanejaments. Arrel d'una resolució de l'Agència Catalana de l'Aigua, aprova l'obligatorietat d'aquests sistemes públics d'elaborar aquests plans integrals de gestió.
Com sabeu, les nostres aigües residuals, les d'aquí del poble, les enviem a la depuradora de Tarragona i per això el conveni entre els tres municipis, Tarragona, Pallaresos i nosaltres, que som els tres que aboquem l'EDAR de Tarragona. Per tant, proposem aprovar aquest conveni pels tres ajuntaments per tal de finançar la redacció d'aquest pla que no està inclòs a l'atribució de recursos de l'ACA.
No sé si teniu alguna intervenció. Passem directament a votació. Vots favorables? Tots? Doncs gràcies. Passem al punt número 9, que és la proposta d'aprovació de l'increment del 0,5% dels salaris dels empleats públics del Real Decret Llei 4 barra 2024 de 26 de juny.
Com sabeu, aquest decret llei es perllongaven a determinades mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes bèl·lics que tenim al món i, per tant, regular aquest increment addicional del 0,5% de les retribucions del personal a servir del sector públic vinculat a l'IPC.
Es va reunir la Mesa de Negociació el passat dia 17 de setembre de 2025 per tal d'acordar-ho i fer-ho efectiu i per tant es proposa aprovar aquesta aplicació del 0,5 amb efectes retroactius de l'1 de gener del 2024. Hi ha intervencions, Pinal, qualtros també? No? Passem a votació? Ah, perdona. Endavant.
Sí, bueno, nosotros hemos hablado con parte de la plantilla de este ayuntamiento y, bueno, lo que nos han dicho es que bienvenida sea cualquier subida, ¿no?, cualquier subida. No entendemos todavía, o sea, si esto es debido a que hay conflictos en el mundo y todavía los hay, o sea, que ha cambiado, ¿no? Pero bueno, bienvenida sea la subida. Lo que sí nos preocupa es que desde la mesa de negociación
Quizás, o sea, no se esté informando adecuadamente o por lo general es adecuados al resto de funcionarios, porque muchos no sabían siquiera que existía, o sea, que se estaba tratando esto, ¿no? No han sido informados o no han participado, no se les ha reunido aquí y no sé, no han participado. Por lo que nos han explicado, ¿eh? Algunos no sé si han explicado una parte y nosotros hemos cogido la parte, o sea, que ha sido la que no ha sido informada. Entonces, sí, lo que nos agradaría es que
que esto se cumpliese y que este aumento nosotros vamos a votar probablemente a que se aumente pues que si le correspondía pues que se les dé pero que a la próxima o cuando sucedan estas cosas pues que se informe todos y cada uno de los funcionarios de nuestra casa de este ayuntamiento que es importante que estén informados yo creo que la base de todo es la información para que no discrepen para que no haya malestar entre trabajadores para todo y nada más votaremos favorablemente
Molt bé, només un petit matís. És que, clar, a la Mesa hi ha la part dels representants dels treballadors que són els que han d'informar a la resta dels seus representants, podríem dir. Per tant, els traslladarem perquè ho facin de manera més efectiva.
Llavors, passem a votació d'aquest punt número 9. Puc afegir un aclariment? Simplement comentar-li que això ja ve estipulat amb els pressupostos generals de l'Estat del 2024. Per tant, no és cap novetat per ningú, sinó que ja venia estipulat aquest tipus d'increment i que es faria d'aquesta manera.
No, sí, sí, això ve arrel d'un reial decret llei, però potser té raó que no s'ha traslladat o algun treballador no té coneixement. També podria ser. Per tant, més val d'aclarir-ho i no hi ha inconvenient. Llavors, l'aprovem per assentiment, aquest punt número 9? Sí? Tots? Gràcies. Passem al punt número 10, que és la proposta d'aprovació de la modificació de la plantilla de personal de l'Ajuntament de Constantí...
Com recordareu, el passat ple del 25 de setembre es va aprovar inicialment la modificació de la plantilla de personal, consistent en la creació de tres places del subgrup CEU, sota la denominació de Tècnic Auxiliar de Biblioteca. L'acord va ser sotmès a informació pública llançant a anunciar l'objectiu oficial de la província de Tarragona i en aquell període s'han presentat tres al·legacions. Per tant, en base a l'informe dels tècnics de recursos humans,
Proposem desestimar íntegrament les tres al·legacions presentades, aprovar definitivament la modificació de la plantilla de personal i continuar amb la tramitació de l'expedient i la posterior convocatòria dels processos de promoció interna. No sé si teniu intervencions en aquest punt o passem... Sí, una intervenció, pues, endavant.
Bé, simplement el nostre grup municipal hi votarem a favor, igual que vam fer en l'anterior sessió plenària, que també va passar aquest punt de l'ordre del dia. Entenem que, a posteriori, les persones que han presentat al·legacions,
que poguessin fer de forma directa, com deien elles, al·legacions a aquest canvi. Després el que s'estipularà és aquesta promoció interna que els facilitarà poder accedir a aquestes noves places que s'estipulen i que al final l'altra categoria s'acabarà extingint. Per tant, el nostre vot serà favorable.
Molt bé, doncs entenc que l'aprovem per assentiment també tots. Ah, no, perdó, doncs passem a votació millor. Vots favorables? 11, abstencions? Una abstenció?
Molt bé. Passaríem ara al punt número 11, que és el de donar compte dels decrets dictats per aquesta Alcaldia des de la darrera sessió ordinària s'ha de veure en ple. Estaven tots a l'expedient de la convocatòria del ple, per tant, ens en donem tots i totes per assabentats. El punt 12, que també és donar compte dels documents que han tingut entrada al Registre General de l'Ajuntament,
que també estaven tots inclosos a l'expedient de la convocatòria d'aquesta sessió. I el punt número 13, que és el de pregs i preguntes. Avui tenim del grup municipal d'Esquerra que van entrar dimecres per la tarda-nit preguntes escrites. Per tant, si us sembla, començaríem per les orals, si vostè té orals. Sí, començaríem i després faríem les preguntes escrites. Endavant.
Perfecto. Sí, sí, sí. Bueno, nosotros hemos... El Grupo Municipal Vox tiene un ruego, ¿no? Ruego para la creación de un plan de preservación y protección de la lengua española en el municipio de Constantí. Considerando la importancia de garantizar el uso de la lengua oficial de España por parte de nuestros funcionarios y sus contratas, como así lo contempla la Constitución en el artículo 3, el castellano es la lengua oficial del Estado y todos los ciudadanos tienen el deber de conocerla
y el derecho a usarla, las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus estatutos de autonomía. Considerando la preocupación de los residentes y padres de familia por la imposibilidad y dificultad de que se les hable en la lengua oficial de España en la mayoría de departamentos de este ayuntamiento, considerando la necesidad de tomar medidas preventivas para evitar que solo se obligue
Hablar un solo idioma oficial se obliga solo a que se hable solo el catalán a nuestros funcionarios y sus contratados. Por lo tanto, proponemos que se cree la figura del defensor del funcionario y sus derechos lingüísticos. Es una entidad que vede por los derechos lingüísticos nacionales de los funcionarios. La evaluación por parte de las autoridades componentes para determinar el tipo de acciones a realizar y para comprobar que se cumple con la constitución y con los derechos lingüísticos de los funcionarios y sus contratados. La realización de estudios
de impacto y análisis de viabilidad para asegurar que las políticas lingüísticas totalitarias de carácter separatista e independentista no atendan contra los derechos lingüísticos de los funcionarios. Solicitamos que el Gobierno municipal consiga este ruego y realice las gestiones necesarias para llevar a cabo las medidas necesarias para proteger los derechos lingüísticos de los funcionarios. Que se establezca un plazo razonable para la ejecución de esta medida, teniendo en cuenta la urgencia y la importancia de garantizar los derechos de los funcionarios y usuarios de la Administración pública. Y luego tengo unas preguntas.
Querríamos saber del expediente número 2704 barra 2025 en relación a facturas. Querríamos saber en la F225 barra 1760...
Per un valor de 8.409 euros, pone redacción de memorias y proyectos per la reforma i millora de la accesibilidad de diversas calles. Queremos saber a què calles se refiere, què calles se van a reformar o a mejorar.
Luego tenemos aquí 5 facturas, también del mismo expediente, del expediente 2704-2025, ¿vale? Con F-2025, la F-2025-1861...
por un valor de 3.630 euros, todas las 5 por el mismo valor, 3.630 euros, y al mismo proveedor, a unos abogados, nos ponen todas, bueno, diferente, por ejemplo, factura de honorarios francesionales correspondiente a impuestos de procedimiento de recursos de casación, 1791 barra 2...
Lo mismo, factura de honorarios profesionales correspondientes a tal 45.91.24, factura de honorarios profesionales por la oposición ante el TS de Procesión de Recursos de Casación, también en esa no pone nada más, honorarios profesionales por la oposición ante el TS de Recursos de Casación 57.80.24 interpuestos,
Factura de horarios también por la oposición ante TS de la interposición de recursos de la casación. Querríamos que esas cinco facturas...
Digamos, si queréis, son los detalles aquí en la interposición. O sea, F barra 2025, 1861. F barra 2025, 1862. F barra 2025, 1863. F barra 2025, 1864. Y F barra 2025, 1865. Queríamos saber por qué se han pagado estos zonarios y cuáles son los recursos a los que nos hemos presentado, ¿no?
N'hi ha una vegada que se m'ha passat, però bé, ja està. Molt bé, doncs, gràcies. Teniu vosaltres alguna de manera oral? O si no, passem amb les escrites? Sí? Passem amb les escrites? Les voleu llegir Valtros o les lleixo jo? Com vulgueu. Valtros? Doncs endavant. Com vulgueu, si voleu les llegeu les 5 que n'hi ha i quan acabeu jo us les responc.
El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'Ajuntament de Constantí, amb el CIF, és igual, no? Es posa que després de l'entrada en funcionament de la sala de vetlles del municipi gestionada per Fonecamp, preguntem, l'Ajuntament fa un seguiment periòdic del funcionament de la sala de vetlles de Constantí i de la qualitat dels serveis que presta Fonecamp al municipi?
Té constància l'equip de govern de les mancances detectades per diversos veïns i usuaris, com ara els problemes amb l'aire condicionat, la mida reduïda de les sales, les deficiències en la il·luminació de l'entorn o la impossibilitat de fer comandes de rams en línia? Quan es preveu donar resposta a solució a aquestes incidències, especialment les que afecten el confort i la dignitat dels actes de comiat?
Està previst adequar els espais per disposar d'una sala més àmplia que permeti la celebració d'actes laics o religiosos dins el mateix equipament?
Quines mesures s'adoptaran per millorar altres aspectes operatius i d'atenció al públic, com el nombre de peanes pels rams, el mal estat de l'asfalt a la zona de punts de recàrrega elèctrica o la falta de coordinació amb el CAP pel que fa als fulls de defuncions i telèfons de contacte de Foneca?
Ho fem una a una, no? No, millor llegeu-la 5 i jo la contesto després totes. Ara pa descansa.
Exposem que després del conflicte veïnal que es va viure al nostre municipi quan es va desnonar un bloc al carrer Prat de la Riba, preguntem si es mantenen actualment les reunions de seguiment amb els veïns dels blocs del carrer Jaume I tal com es va acordar a principi d'any arran dels desnonaments del bloc de Prat de la Riba i l'arribada dels nous inquilins.
En cas afirmatiu, en quina periodicitat s'han dut a terme aquestes reunions i quins acords o conclusions se n'han derivat? Si aquestes reunions no s'han realitzat, quins motius expliquen l'incompliment del compromís equilitat amb el veïnat? I si té previst l'equip de govern reprendre o institucionalitzar aquests espais de seguiment per garantir una bona convivència entre tots els residents? Ja és tot.
El grup municipal d'Esquerra Republicana exposa que, després d'haver analitzat diferents registres d'entrada i decrets d'aquesta administració, pregunta quantes demandes judicials ha rebut l'Ajuntament de Constantí des de l'inici de l'actual legislatura. Pot detallar-se, per cada cas, la naturalesa del procediment, si és laboral, contenciós administratiu, civil, penal, etcètera,
i la part demandant, en quins d'aquests procediments s'ha dictat sentència ferma i quin ha estat el sentit del veredicte, favorable o desfavorable a l'Ajuntament, quin ha estat el cost econòmic total que aquestes demandes han suposat pel Consistori, incluint-hi les indemnitzacions, costes judicials i despeses d'assessorament o defensa jurídica,
Pot l'equip de govern facilitar als grups municipals còpia de totes les sentències dictades en aquests procediments judicials, tant si han estat favorables com desfavorables a l'Ajuntament? Té previst l'equip de govern adoptar mesures preventives o correctores per reduir la conflictivitat judicial i reforçar la seguretat jurídica en la gestió municipal?
El grup municipal d'Esquerra exposa, donat que hem tingut coneixement de diferents entrades per registre d'aquest Ajuntament de l'Oficina Antifrau de Catalunya, sol·licita que l'equip de govern ens informi de manera oral al ple sobre el contingut i l'objecte de les comunicacions tremeses per l'Oficina Antifrau de Catalunya a l'Ajuntament de Constantí, referenciats amb els següents registres d'entrada i descripcions.
6.491 del 2024, de data 17 de setembre del 2024, comunicació i tramesa de documentació. 1.870 del 2025, de 19 de març del 2025, segon requeriment. 2.664 del 2025, de 15 d'abril del 2025, comunicació.
3.261 del 2025, de 9 de maig del 2025. Documentació adreçada al regidor de Recursos Humans, senyor Ismael Perroni.
El 4.894 del 2025, de 21 de juliol del 2025, informe raonat. El 6.104 del 2025, de 16 de setembre del 2025, tramesa de documentació adreçada a l'alcalde. I a posteriori, amb els decrets que també han passat per la sessió plenària, també hi havia algun altre decret al respecte i dues entrades més per registre.
Doncs també aprofito per incloure aquestes dues. Que es faciliti aquest grup municipal còpia de les sol·licituds i requeriments fets per l'oficina Antifrau, així com de les respostes i informes emesos pels tècnics corresponents i tramesos pel consistori en relació amb aquests expedients.
Tenint en compte que es va aprovar pel Pla de Mesures Antifrau a l'Ajuntament de Constantí l'any 2022, pot indicar l'aquest de govern si s'està complint els seus mecanismes principals, en especial el funcionament i reunions de la Comissió Antifrau. Quins dies i quantes se n'han convocat des de la seva aprovació? Ens poden facilitar les actes? S'ha fet l'avaluació anual de riscos? Ens poden facilitar còpia?
El pla també contempla tenir un registre de possibles expedients o incidències. El tenen? Ens el poden facilitar? Com es garanteix que els procediments de detecció, correcció i persecució del frau previstos al pla s'estan aplicant amb la transparència, objectivitat i imparcialitat que estableix el document?
Hem detectat forats a l'asfalt del polígono industrial de Constantí, a la seva entrada per la carretera del Morella Reus, diguéssim. És per aquesta raó que hem fet un preg per tal que la major brevetat possible es procedeixi del seu arranjament. Potser ja està fet, no ho dic, però que...
que hem detectat que la zona de reciclatge del polígon industrial de Gutsantí està desbordada i amb molta brutícia al seu voltant. Fem un prec per tal que s'incrementin els punts de recollida al polígon i es faci una avaluació de la mateixa, ja que s'hauria de millorar. De fet, hem rebut queixes de gent...
En diverses ocasions el nostre grup municipal ha avisat de la gran quantitat de runa que hi ha en diferents camins i trossos. La situació continua igual. Veiem un terme abandonat amb camins i finques plenes de runa. Proposem que s'estudiï la possibilitat de poder fer un pla d'ocupació per netejar...
Tenint en compte que la brigada ja va prou apretada de feina i que els propietaris no tenen per què netejar la runa que els hi tira la gent que haventi una deixalleria tan maca com tenim i que funciona bé.
S'haurien d'averiguar les causes també, perquè la gent quan fa una cuina nova ho llança el primer tros que trobi i no va a la lleixelleria. Jo sempre que hi he anat no m'han fet pagar res ni res. Apunta el nombre de matrícula, descarregues i ja està. No entenc per què un servei tan... Per la publicitat dels actes de la Flama del Canigó demanem que s'incorpori a la cartellera
que la Flama de Canigó de Sant Joan és la festa nacional, ara que parlàvem de regions, de nacions i de països i de continents i galàxies, doncs la Flama de Canigó té un sentit, té un sentit perquè és la Diada Nacional dels Països Catalans. Baixa la Flama de Canigó, per cert, a la Catalunya Nord, estat francès,
no parlen castellà, parlen el francès i el català, i baixa i s'escampa per Mallorca, pel País Valencià, per la França de Ponent. Per tant, això va sortir perquè un dia, com que nosaltres quan organitzàvem, quan érem a la regidoria, tenim els pòsters allí, vaig veure que ja durant...
Arriba un moment que Diada Nacional dels Països Catalans desapareix, que només diu Sant Joan i la Flama del Canigó. Home, Sant Joan, és Sant Joan i es fan fogueres, però si es declara Diada Nacional amb tot allò de la Flama va lligat. Jo crec que no fa nosa, segurament que algú li farà nosa, ja ho entenc, però vaja, que la majoria de gent que participa de Sant Joan estic segur que no li farà nosa. Jo volia fer un preg també,
L'apreciat Pinel, regidor de Bucs, ja que has tret un article de la Constitució, si podries llegir el 3.3 de la Constitució. El tens allà, si vols. No sé si se pot formular així. Si no ho llegeixo, és molt ràpid. La riqueza de les distintes modalitats lingüístiques d'Espanya...
És un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció. Ella ha dit la primera, parlava només del castellà. Amb això estem parlant, per això es fa aquest pacte nacional per la llengua, per protegir aquestes llengües. Ho posa el 3.3. En el punt d'obligació també ho poso. Molt bé, doncs us respon les preguntes escrites. Sí, sí.
La primera, referent a la sala de vetges, on pregunteu si l'Ajuntament fa un seguiment periòdic del funcionament i de la qualitat dels serveis que presta FUNECAM. Sí que fem reunions periòdiques amb FUNECAM, lògicament, i també amb el dia a dia. Òbviament és un equipament nou i al principi algunes problemàtiques presents ens hem trobat, lògicament, i s'estan ficant solucions.
Referent a la segona, si tenim constància referent a les mancances detectades, en relació a la primera,
Sí, lògicament cal que tenim constància i algunes d'aquestes ja estan solucionades o en vies de solucionar-se. La il·luminació, per exemple, ja està solucionada i d'altres, com el de l'asfalt, que comenteu més endavant, en breu es podrà ja tornar a saltar la plaça d'aparcaments de vehicles elèctrics. Hi ha algun dia que falla el dia que vam enterrar
Suposo que serà haveries o alguna fase que salta, no sé, però ho comentarem.
Què més? A veure, respecte a l'apartat tercer, quan es preveu donar resposta o solució a aquestes incidències? Com deia abans, algunes ja estan solucionades i d'altres en vies de solucionar-se.
El punt número 4, està previst adequar els espais per disposar d'una sala més àmplia. També ja ho hem comentat en alguna reunió, quan elaboràvem el pla d'inversions, de fer el solar que tenim encara, que queden uns metres al costat, una sala per poder celebrar actes laics, que és propietat de l'Ajuntament i en una futura fase es podrà també fer. I el cinquè, quines mesures s'adoptaran per millorar aquests aspectes operatius i atenció al públic?
Com el nombre de peanes per a rams o, per exemple, amb aquest tema de les peanes per a rams, lògicament cada funerària, nosaltres tenim un material estàndard amb les dues sales i cada funerària ha d'aportar també tots els accessoris que contractin a banda del seu servei per celebrar el funeral. Però allà depèn de cada servei i de cada funerària.
Pel tema de l'asfalt, ja hem dit que no hi ha gaire gaire en poder-se solucionar, en poder-se reparar. I referent a la coordinació amb el CAP, també ho vam traslladar allà a Funecamp, perquè hi hagi una coordinació millor. Referent a allò de Prat de la Riba, si es mantenen actualment reunions, es van fent reunions amb els veïns, algunes de manera informal, lògicament, i d'altres ja oficials. Aquest últim oficial, que es va fer durant el mes de juny,
en aquesta reunió que van acudir representants dels veïns, de l'Ajuntament, lògicament, i l'administrador de la propietat, la gestoria que els hi gestiona tota la documentació, i ja es van donar les instruccions clares sobre el procediment a seguir en cas que segueixin aquests problemes de convivència amb aquest nou inquilin.
De fet, vam quedar amb l'administrador de la propietat, que enviarien ells una carta a l'agència de l'habitatge, que com saben són els propietaris del pis i qui els va adjudicar amb aquestes persones, perquè tinguin constància de totes les incidències que anem recollint, i així també s'ha fet.
És important recordar que aquest contracte el tenen amb l'Agència de l'Habitatge i que té una clàusula, concretament la tretzena, que determina quines són les resolucions o les causes de resolució d'aquest contracte. I, per tant, amb això treballem conjuntament per tal d'enviar-ho, quan n'hi hagi bastants, i que l'Agència de l'Habitatge sigui que executi aquest tràmit. Des del març del 2025, que és l'inici del contracte fins al maig,
Nosaltres tenim 15 incidències relacionades amb aquest tema. A partir de juny fins al novembre, aquestes incidències registrades s'han baixat bastant, pràcticament no existeixen, molt poquetes. També, a banda de les nostres reunions, de manera paral·lela, també la policia local manté reunions esporàdiques amb veïns representants de la zona i com un exemple d'operativitat de proximitat.
I també en relació a la tipologia, destacar que les que s'estan produint són relatives a la convivència. Lògicament, sorolls, cotxes mal aparcats, etcètera.
Per tant, ara durant el mes de... La música alta, ja ho he dit, problemes veïnals. És una mica intel·ligent. Entren tots aquí dintre, perquè ho entengui. Ara durant el mes de desembre volem tornar a convocar una, a veure si a començaments de l'any podem fer una altra, amb les mateixes persones, amb els representants dels veïns, de l'Ajuntament i també amb la propietat del bloc.
Què més? Referent a la dels processos judicials, de quantes demandes judicials s'han rebut des de l'inici de l'actual legislatura, és a dir, des del juny de 2023, inclús algunes que també s'arrastren d'anteriorment, passa que van haver-hi recursos i van haver-hi apel·lacions i s'arrastren també d'abans. Ara us ho detallo, perquè el punt número dos em dieu, podeu detallar-lo?
Sense noms, lògicament, per preservar el dret també a la intimitat dels treballadors o dels sindicats que són o de les empreses que són qui fan aquestes demandes. En aquest punt número dos, referent a la naturalesa, són set de socials, referent a liquidacions en acomiadaments i assumptes sindicals, nou de contenciosos administratius, referent a tota l'àrea o l'àmbit de recursos humans per reclamacions de diferències salarials en diferents conceptes de les nòmines,
un també d'anul·litat d'expedients i impugnacions també a la relació de llocs de treball. També, com recordareu, tenim el de l'IA i de Repsol, el del repartiment de l'impost d'activitats econòmiques, que també estem guanyant i esperem que així sigui, senyor secretari i senyor interventor, que així sigui perquè serà una molt bona notícia i estem a l'espera del recurs de cassació del Tribunal Suprem. Tenim també unes plusvàlues d'un banc, d'un banc privat,
També el de FUNECAM, recordeu quan vam crear FUNECAM amb la resta de municipis també de la part dels privats, vam fer també una denúncia a tots els municipis que formen part de FUNECAM. Perdoneu, que estic una mica refredat. Què més? Després tenim una reclamació patrimonial per desestimació.
I una última per un contrata laboral de l'any 2010, que ha passat uns anys, que no està venint nosaltres a l'Ajuntament, però ha arribat ara. I diferent a la part demandant, en cada un dels casos hi ha anat dient empreses privades, alguns treballadors, alguns sindicats i un banc.
En l'apartat 3 d'aquest registre d'entrada, molts contenciosos d'aquestos estan en tràmit i dels socials sí que hi ha 3 que han sigut ja resols i desfavorables a l'Ajuntament. En l'apartat 4, referent a aquest punt, no hem tingut temps material, ho heu presentat dimarts a la nit o a veure dimecres a última hora del matí i no hem tingut temps de preparar-ho.
però això us ho prepararan des de secretaria o des de intervenció i us ho faran arribar. El que sí que és tot el tema de sol·licitud de documentació, com ja sabeu i com fèiem amb l'altra secretària, amb l'Ignacio Riu, si podeu fer un registre d'entrada amb tota la documentació concreta del que vulgueu, en aquest cas, per exemple, només em piqueixo, que així queda constància oficialment i sobre un expedient només per això, doncs us feu un favor, no a nosaltres sinó als treballadors municipals, perquè és molta informació.
Què més? El punt cinquè és una sol·licitud també de documentació, com l'anterior que us comentava abans. Per tant, si ho feu per registre també faciliteu la feina als empleats també i us ho veurem tots. I el punt sisè, a través dels nostres tècnics, es treballa lògicament per tenir una major seguretat jurídica, com no pot ser d'una altra manera, creant procediments administratius més segurs,
per minimitzar errades i que després puguin ser susceptibles d'impugnacions i així poder minimitzar-lo. D'això els tècnics, lògicament, cada vegada anem perfilant-lo. Referent a la següent, a les de l'Oficina Antifrau de Catalunya, el registre 6491 és una sol·licitud d'informació relativa a experiència de diferents àrees de l'Ajuntament. El 1870
és un registre d'entrada que sol·licita que s'esmeni l'anterior informació que vam enviar, amb aquest 6491 que deia ara mateix, que és referent a anomenaments de funcionaris de carrera
que com deia ja havien sigut requerits i aportats, ja els vam enviar, de recordar i destacar que tot està presentat amb temps i forma i per tant tot és correcte, que no hi hagi cap dubte. Era per un tema del format de la documentació que els vam aportar anteriorment i així ha quedat clar i archivat. Què més? El 2664...
En la banca de comunicació ens van sol·licitar explicació d'un tema concret, que són les productivitats d'alguns dels empleats públics. Parlo de productivitats que es van fer anteriorment a l'entrada d'aquest govern municipal, molt antigues, i que ens demanen tota aquesta informació i nosaltres els hi vam facilitar.
i hem aconseguit que això es regularitzi la situació i se solucioni. Per tant, que contents també per aquesta comunicació i que des de l'Ajuntament i agrair als tècnics i sobretot en aquest cas a Intervenció, a Secretaria i a la Tècnica de Recursos Humans que han fet una feina molt bona per tal de solucionar aquest tema que és complicat.
Què més? El 3261 és un comunicat que arriba amb una clau al correu electrònic en el qual ens donen coneixement de la condició d'un empleat d'aquí de l'Ajuntament, empleat o empleada, que ens sol·liciten un aclariment puntual de dues qüestions relatives al mateix tema. És una referent a unes vacances...
i l'altra per una mancança d'un pagament d'una part d'un concepte retributiu de la seva nòmina, que ja també es va contestar per correu electrònic i també es va solucionar. Què més? El 4894, que també es traslladen a un informe raonat sobre qüestions relatives a licitacions de serveis i manteniment
i la compatibilitat d'un empleat, empleada. Per tant, només hem fet tota l'aportació de tota la documentació, perquè precisament ja estàvem treballant amb l'elaboració dels plecs i de la licitació. Vull recordar que quan vam entrar hi havia una situació molt precària, la licitació de molts serveis i de manteniment i d'inversions, i crec que hem fet una gestió interna molt bona,
Potser no en altres, sinó els empleats públics i crec que amb això vull agrair-vos també en aquest cas la feina. El 6101 del 16 de setembre és un comunicat que m'arriba a mi personalment amb una clau al meu correu en què em donen coneixement sobre la situació jurídica d'un treballador o treballadora municipal. D'una situació que té un treballador o treballadora de la casa. Què més? El punt 2...
És una sol·licitud de documentació, per tant, entrada per registre, com sempre, i que nosaltres també els hem facilitat per tal de complir amb temps i forma amb la comunicació. De fet, el tercer...
El personal que compulsava aquesta comissió, diferent a la comissió aquest pla de mesures que vam aprovar, el personal, lògicament, ha canviat. Ha canviat el secretari, ha canviat la cap de contractació, ha canviat també el cap de compres...
i al final la veritat que no s'ha pogut fer aquesta comissió però ens comprometem a constituir-la i establir un calendari el senyor secretari, quan tinguem un moment ens eiem i mirem un calendari i mirem de constituir-la i intentar que és de dos secretaris abans de vostè abans de que estigui vostè aquí a l'Ajuntament però si tan aviat com sigui possible ho constituirem i ho convocarem
I el punt quart, com es garanteixen aquestes deteccions i correccions? Gràcies, com deia els tècnics, el secretari d'intervenció, conjuntament amb els caps d'àrea, vam identificar amb la relació de llocs de treball, caps d'àrea per departaments, en comunicació directa amb aquests caps d'àrea, intentem que aquests mecanismes vagin millorant també.
Sí, aquest ja estaria. D'aquí dos entrades que hi ha hagut amb aquests decrets, amb aquesta sessió? De memòria no ho saps, si no ja ens diràs. No, m'apunto i ja us ho dic, sí.
Hi havia més coses, no? Després, el punt número 2, bueno, ja us heu contestat, no? I la detecció també, que ho farem amb el nou secretari, doncs on llegarem amb oficialitat i amb... Faltaran les respostes i els informes, que en tot cas, doncs, ens ho envieu o tornem a entrar per registre específicament, però també és tornar a entrar una cosa que ja hem sol·licitat amb un registre d'entrada. És igual com amb l'anterior, ja consta l'expedient, amb aquest registre d'entrada què hem demanat a això?
Jo t'entenc perfectament, eh? És tornar a demanar el mateix. És el que vols dir, eh? T'entenc perfectament. Però a nivell de... Sisplau, feu, perquè així a nivell administratiu és més fàcil ficar-ho a l'expedient també amb la sol·licitud per registre. Sé que és un cortar i pegar-ho un altre cop, però demano, sisplau, i així facilitem la feina als treballadors que tenen moltíssima, no?
Referent als precs, als forats de l'asfalt del polígon, aquest, per exemple, ja van fer l'actuació de manteniment i els van tapar la carretera cap a la sortida cap al Morell. A la zona de reciclatge del polígon, que estava desbordada i amb molta brutícia, efectivament, vam estar en una època en un desastre total, gràcies a l'acció també de la policia i al superàriament de neteja.
Crec que està resolt, almenys el dia d'avui no tinc constància que hagi tornat a passar. Si torna a passar, tornarem a actuar. Torna a estar avui? Avui no ha passat, no l'he vist. Però bueno, vull agrair aquest...
en aquest punt, la feina de la policia, que consta que ha enxampat amb alguns i, lògicament, ha actuat com correspon. I després, de l'altre, prenem nota, prenem nota de les actes de la flama del Canigó i prenem nota també de la runa en diferents camins i trossos, que el que fem nosaltres des del Departament d'Urbanisme és notificar els comitaris. Prenem nota si d'alguna manera es pogués fer, però dubto que es pugui actuar. Però bé, com que és un prec, prenem nota i ho intentem fer.
Doncs res més, ja estaria. Gràcies a tots. Gràcies a agrair-vos un cop més. A tots. El to, a més serà un tema de la llengua lògicament amb diferents opinions molt contestades, agrair-vos també el to i aquesta exposició d'arguments que crec que és d'agrair. Gràcies a tots. Aixequem la sessió.
Gràcies.