Grups Municipals, un programa d'entrevistes amb els representants dels grups polítics municipals a Constantí Ràdio.
Què tal? Bon dia. Benvinguts al programa Grups Municipals a Constantí Ràdio. L'entrevista que cada mes fem amb els representants dels grups polítics municipals amb representació al ple de l'Ajuntament de Constantí. Durant aquest mes de març ens acompanyen avui
Els representants del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tenim amb nosaltres la Sílvia Puerto, el Joan Reig i el Domingo García. Què tal? Bon dia a tots tres. Hola, bon dia. Molt bon dia. I gràcies per ser aquí una vegada més en aquest programa que s'ha anat retrasant a les setmanes i que bé, avui farem el repàs al que ha estat l'actualitat, diríem, dels darrers mesos. Abans que res, com esteu?
Bé, sempre com ara. Doncs aquest és el primer programa que fem amb els grups polítics municipals, en aquest cas amb Esquerra, d'aquest 2026. Jo, d'entrada, us volia preguntar una mica per la festa major d'hivern, tot i que queda força lluny.
Però bé, com dèiem s'ha anat retreçant el programa unes setmanes i el que hem de fer és començar per si voleu fer alguna valoració de com ha anat aquesta festa major d'hivern. També si voleu parlar del carnaval que ens queda més a prop també.
Bueno, quasi que parlem del carnaval, no? Sí. Bueno, a nosaltres ens va sorprendre una mica el canvi de data del pregó, no? Potser, no? Que normalment es feia com el primer dia i hi va haver un canvi, però, bueno, l'altre... Sí, no, enguany, la veritat que per la festa major, per lo menys, potser destacar, no?, aquest canvi que almenys perquè poguéssim participar...
les entitats del seguici, l'aposta aquesta de canviar-ho en què coincidís la cercavila el cap de setmana, jo crec que va ser una aposta positiva, perquè així ens garantim que realment els nens poden sortir a ballar,
i a mostrar els valls que porten temps treballant, cosa que sí que cau entre setmana, com que la majoria, per sort, van a l'escola, doncs normalment per Sant Sebastià sí que ja en un dia entre setmana era molt complicat que poguessin sortir tots els grups, crec que és important...
que en siguin partícips, que al final és el planter de Constantí, de la cultura, que molts nens comencen participant en les VAR i després s'engresquen participant en altres entitats culturals del municipi. Per tant, és important que hi puguin participar. De la Festa Major d'hivern m'agradaria destacar també les distincions. Cada any és un dels actes importants
de la nostra festa major. Per nosaltres en guany també va ser bastant emotiu, perquè precisament se li retia homenatge a qui va ser l'alcalde d'Esquerra Republicana, Josep Maria Sabater, i per tant crec que va ser un dia important, un dia emotiu, i està bé posar en valor tota la feina que porten a terme entitats o persones a nivell
en particular, que porten el seu granet de sorra al municipi per enriquir-lo a nivell cultural o a nivell esportiu o també a nivell associatiu i d'ajuda cap als altres. Jo crec que és important fer aquest tipus d'actes per fer aquest petit homenatge o reconeixement a aquestes persones que treballen de forma desinteressada pel municipi.
La festa major, amb l'acte central que va ser el pregó, l'entrega de les extincions, amb aquests canvis també, com deia la Sílvia, per intentar que hi hagués més participació, perquè com dius, els anys que Sant Sebastià cau entre setmana, això afectava molt, sobretot el seguissi, el fet que molts nens i nenes no podien participar, aquest canvi...
tot i que la gent amant de les tradicions a vegades no ho acaba d'entendre. Per exemple, també s'ha parlat o es va parlar...
Algú va parlar de per què el solemne ofici es va fer al centre parruquial, que molta gent no va poder accedir perquè té les dimensions que té i no sé... Al final això va ser una decisió de l'equip de govern perquè sempre s'havia fet el pavelló, comptant que...
el dia important per Constantí és el dia del patró, i en teoria, doncs, normalment hi ha més afluència de públic, no? Jo crec que va ser un error no fer-ho com altres vegades, quan ja està tot muntat al pavelló, no?, i de poder-ho fer allí. Entenc que després hi havia actes a la tarda, però precisament, doncs, tenint el pavelló amb les cadires muntades, es podia haver fet servir, no?
També volíeu comentar del carnaval que hem dit. Sí, és un dels actes que hi va haver ara fa pocs dies. Jo crec que és un acte multitudinari on participen molta gent del municipi. Jo crec que per nosaltres estem contents de la participació que hi ha, no només d'entitats del poble, sinó que això també acull amb altres colles que puguin venir també de...
d'altres municipis. És un acte, crec que molt lluit. Per tant, estem contents que es continuï fent.
Des d'aquí vull agrair l'esforç, perquè al final hi ha un esforç al darrere de gent que evidentment contribueixen amb les seves disfreses, un esforç i treball muntant coreografies i un esforç sobretot d'assaig. És un dia maco, que fa lluir Constantí.
El que sí que és cert, l'altre dia escoltava l'entrevista que se li va fer a l'alcalde i feia referència que va ser l'equip de govern actual qui va recuperar el carnaval. Des d'aquí demano que es tiri una miqueta de maroteca. Va ser una aposta precisament de Josep Maria Sabater al capdavant.
Me'n recordo que precisament el primer any que es va recuperar es va comptar amb la col·laboració d'entitats i va haver, en aquest cas, la Colla La Coca, qui va fer de rei Carnestoltes. Es va iniciar
en recuperar els valls al pavelló i després ja es va continuar amb poder sortir el carnaval al carrer. Està bé recordar que no ens hem de posar les medalles sempre els mateixos quan són coses que es van treballar, igual que
Per exemple, les caminades, no? Les caminades hi va haver un punt que deia, no, les caminades ho va muntar l'equip de govern actual. No, no, tireu de maroteca que des del grup d'esquerra es van muntar caminades a la primavera, caminades a la tardor. Evidentment no ho fèiem a l'estiu com se fa ara, que això també és com una miqueta...
despropòsit fer-ho amb un juliol, amb les onades de calor que patim, jo crec que s'hauria de fer un replantejament, però des d'aquí són coses que ja es portaven a terme i no s'ha de despreciar el que anteriorment ja s'havia fet des de l'equip de govern que hi havia llavors. I estava hi posant-ho de relleu. Sí, és canviar la frase. El dia de Sant Jordi, que va recuperar
l'equip de govern, no?, que estava sabater, o no ho sé, bueno, hi ha diverses coses, la Dia de Sant Jordi és el primer que m'ha vingut, però bueno, és canviar la frase. Un model de festa major s'ha seguit el que van proposar i van fer Esquerra Republicana quan amb l'Antònia Martorell va ser regidora, que després va continuar amb el pacte de govern amb els socialistes, vull dir que
Tu també he posat el seu gra de sorra, però la visió, la manera d'entendre la Festa Major, el canvi substancial que hi ha,
també és una cosa que també ens podem penjar la medalla nosaltres, no cal repartir. I dues coses més, tornar a fer actes a la plaça davant de l'Ajuntament, això ho va recuperar Esquerra, parlant de Sant Jordi me'n recordo perfectament que la primera edició de Sant Jordi que es va fer davant de l'Ajuntament el Partit Socialista no va participar perquè es va quedar davant de la Catalònia
i al final les coses quan funcionen funcionen els actes de la festa major bueno cadascú el mèrit que li toca exactament, el César, el que és del César i adiós, muy buenas en relació al carnaval que sí que ha estat encertat diríem és el canvi de data no fer-ho coincidir amb Tarragona i Reus fer-ho un cap de setmana després ha garantit que hi hagi més participació això ja es va fer en l'època nostra d'intentar no coincidir
sobretot amb les ciutats grans, que al final és qui s'emporten la majoria del públic objectiu, i també poder compaginar que la gent pugui anar als dos grans esdeveniments. Això fa molts anys que es fa, perquè les comparses rendibilitzen les disfresses i tot plegat. Jo era jove, anava a una orquestrina, i a la zona del Penedès això ja es feia, perquè la gent anava a Vilafranca,
I aleshores els pobles ho feien el dissabte següent o el dissabte abans. És una cosa de sentit comú.
Jo, simplement per tancar el tema del Carnaval, sí que vull traslladar, avui que estem aquí a la ràdio, alguna crítica que m'han fet arribar veïns de Constantí, que és que al final fem pagar per tot. O sigui, fem pagar per la taula del sopar de motxilla del dia de Carnaval, fem pagar per entrar al dígent, no? Una miqueta des d'aquí fer palès aquesta crítica que...
que ens han fet arribar, que potser s'hauria de replantejar algun model. Bé, en relació a la Festa Major d'hivern, capítol a part, jo crec que mereix un esdeveniment que també va formar part del programa de Festa Major, va iniciar precisament el programa de Festa Major d'hivern, que és el...
El nomenament de Constantí com a capital catalana dels Tres Toms d'aquest 2026. Recordem que Constantí el 10 de maig acollirà la 29a edició de la trobada nacional dels Tres Toms. Abans que parlava la Sílvia del reconeixement a entitats, associacions, a la cultura popular, crec que aquest...
és un motiu molt important, un fet molt important a ressaltar el fet que els tres toms de Constantí aquest any acullin aquesta trobada nacional amb tot un seguit d'esdeveniments que van començar precisament el 10 de gener amb aquest pregó i amb aquest nomenament, amb el lliurament de la bandera d'honor a la policia local i que durant tot l'any hi haurà una sèrie d'actes relacionats amb els tres toms, xerrades, exposicions, etcètera, etcètera.
Crec que és un fet molt important, el fet que Constantia aquest any tingui l'honor de ser capital catalana dels Tres Toms. I, a més, darrere de Barcelona, perquè agafa el relleu de la capital de Catalunya. Va vindre una delegació de la Guàrdia Urbana i va passar...
la bandera, com deies tu, a la policia local nostra, no? Home, està bé, Constantí, des del dia que un tal Josep Plana i Martorell, anomenat Salim, es va posar entre cell i cella, una persona aficionada als animals, als cavalls, de fer els tres toms, com ja es feia Valls i altres ciutats veïnes, doncs partim d'allí i arribem a ser capital. Jo crec que ens ho mereixem, no?
tota la gent que ha col·laborat amb el cercle, moltíssima gent, la gent que anava a fer pa amb tomàcada del matí, ha sigut una festa que progressivament va néixer d'una manera molt humil i que ha aconseguit ser una festa important, una edat en el calendari de Constantí que ve molta gent de fora, gent que segueix aquest tipus de festes de cultura popular, no cal dir-ho la gent de Constantí s'hi aboca i surt al carrer,
I jo crec que és molt important posar Constantí al mapa tantes vegades com puguem i des de totes les perspectives. I la cultura popular, en aquest sentit, està bé que es reconeixi Constantí i que siguem ambaixadors, que siguem capital dels Tres Toms. Hi va haver un acte senzell de la presentació que va ser molt...
molt xulo i ara a veure si jo crec que estarem a l'alçada al maig i això portarà moltes més cavalleries, portarà molta gent i està bé aquest tipus d'esdevariments que puguem fer el poble i que estiguem a l'alçada de fer-los i d'organitzar-los bé com va ser la trobada d'Arbats fa uns anys, etc. Jo crec que està bé, enhorabona al Cercle
i a tota la gent que col·labora. És pitjar, tu.
i que al final no deixi de ser un reconeixement també a les persones que han estat a darrere, com deia abans Joan, amb el propi acte que celebra aquí, però també a totes aquelles que al final han anat d'intercanvi amb altres municipis cada diumenge durant tots els mesos que dura la celebració dels Tres Tons perquè després poguéssim tindre una celebració al nostre municipi, també és d'agrair aquest esforç
que sabem que hi ha al darrere. Molt bé, anem avançant en més temes i, òbviament, una de les notícies, si no la notícia, una de les notícies importants d'aquest 2026 és que per fi ja...
Es treballa a ple rendiment en la construcció del Centre Cultural Polivalent Teatre. Hem parlat abastament d'aquesta qüestió, d'aquest tema, però crec que és una excel·lent notícia el fet que ja, per fi, s'hagi posat fil a l'agulla i després de tota la tramitació administrativa que ha estat feixuga, com acostumo a passar amb aquest tipus d'obres d'aquesta envergadura,
doncs des d'aquest mes de gener ja es treballa a ple rendiment. Recordem que aquest equipament és una de les inversions més importants de la història de Constantí, són 4,8 milions d'euros, i que aproximadament el termini d'execució és d'uns 16 mesos. M'imagino que satisfets que això per fi no es tiri endavant.
Sí, sí, abans ho comentàvem, no?, i ho parlàvem i crec que ho comentava jo i tots us passava més o menys el mateix, que quan passes per allà davant t'emociones, no?, quan veus que allò està en marxa després de tants anys i, bueno, com ja ho ha dit l'alcalde diverses vegades aquí a Constantiràdio, tot i que l'obra estigués aturada, no?, des d'Esquerra hem lluitat molt perquè això tiri endavant i
i hem posat molt bona voluntat per fer reunions amb tècnics d'ajuntaments i refer el projecte, proposar coses que al final es van posar perquè l'escenari estava pelat i faltaven equipaments i al final tot això s'ha tingut en compte. I ja et dic molt contents i amb la col·laboració lògicament de l'Òscar per tirar endavant això.
Hi ha cosetes que una mica ens grinyolen, com a crítica negativa, tot i que estem molt contents. Clar, l'obra no es queda aturada per la crisi immobiliària. L'obra es queda aturada, tot i que ja ho hem dit mil vegades, però crec que fa falta dir-lo un milió de vegades, que aquella estructura va tenir un cost zero pel municipi.
per les arques de l'Ajuntament, perquè això va venir dels pressupostos generals de l'estat espanyol, i l'Ajuntament de Constantí tenia un acord amb la Generalitat que ells posarien, a part de lògicament el que havia de posar l'Ajuntament de Constantí per tirar endavant l'obra, que ells posarien bona part del finançament per tirar endavant. Al final la Generalitat no va complir, no va complir,
i per això no es va poder tirar endavant. Els pressupostos de l'Ajuntament, nosaltres no hi era, Esquerra no es va endeutar mai, no va demanar cap crèdit i això es va quedar aturat per això. Des d'Esquerra del Parlament van proposar a la Comissió de Cultura que hi havia aquest deute històric amb Constantí per part de la Generalitat d'un finançament per tirar endavant el teatre,
I la Comissió de Cultura, crec que va ser l'any passat, que vam anar la Sílvia i jo, va aprovar per unanimitat, incluent Vox, PP, la CUP i tots els partits, que a Constantí hi havia aquest deute històric i es va aprovar a la Comissió de Cultura, sempre això estragada als pressupostos i al govern, que ens havien de donar dos milions d'euros.
Això està a la Comissió de Cultura, suposo que es pot recuperar. Esperem que ara que sembla que hi ha pressupostos perquè els socialistes ho aprovaran, ho tiraran endavant, no es van presentar l'altre dia, esperem que aquests dos milions vinguin cap a Constantí. I si no venen, em sabrà greu, perquè ja et dic, va ser una cosa unànime, no crec que...
ningú es posi en contra. I aleshores, molt bé si l'execució... Hem de dir també que l'execució també és tan ràpida perquè ja hi havia l'estructura feta. Això també ajuda. I sobretot això, que tingués cos zero. Més enllà de... Això no és una crítica, és una explicació...
de com van anar les coses i molt contents, amb ganes que això estigui fet el més possible. Tenim ganes també de... Ja vam quedar amb l'Òscar que un dia anirem a veure com van les obres i... Molt contents, molt contents. No podem dir el contrari. I sobretot això, que la construcció del teatre ha d'anar acompanyada
amb una programació i amb un tècnic de cultura que pel que ens ha arribat es convocarà a la plaça i que és molt necessari a Constantí. Al Morell tenen dos tècnics de cultura, és important que hi hagi una persona que vegi perquè es faci programació. I que es faci programació no només per la gent que ho pugui pagar, com diuen altres grups polítics, sinó que això sigui una oportunitat
perquè nens o nenes que potser no poden arribar a poder pagar una entrada de teatre o per veure un concert, hi hagi una programació constantí enfocada per ells perquè puguin gaudir i disfrutar i saber que és una obra de teatre o un acte cultural de primera mà i això els faci aficionar i la cultura ja sabem. La cultura desperta l'esperit crític, per això depèn de qui no...
no li interessa, no?, i llavors ho qualifica d'elit per això, no?, perquè no vol que arribi les classes populars, precisament el que s'ha de fer és intentar que la cultura no sigui de les èlits, sinó que arribi a tots els ciutadans, no?, per això s'ha de fer una, com diu ell, s'ha de fer una bona programació cultural, jugar amb els instituts, jugar amb les escoles municipals perquè tothom tingui accés
amb aquest tipus d'espectacles, de cultura, del que s'hi pugui fer, perquè potser molta gent serà l'única oportunitat que tindran, perquè després per qüestions culturals, per qüestions del que sigui, no hi aniran més, m'explico. És com l'escola. L'escola és tan important, l'obligatorietat de l'escola, perquè molta gent quan deixa l'escola
ja no torna mai al món del coneixement. Si no agafa l'hàbit, no torna mai. Per tant, això va bé per la llengua catalana. Per què es fa? Perquè en el període de l'escola hi ha gent que
que parla, escolta, llegeix en català, però quan surt de l'escola, depèn de l'entorn del teu poble o de la teva comarca, mai més tindràs l'obligació de parlar en català ni la necessitat. Amb la cultura podríem fer un símil, no? Si tu, amb 14, amb 8 anys, amb 9 anys, et porten a veure una obra de teatre infantil, juvenil, pel teu tipus de públic, és molt important perquè, la millor, quan surtis d'allí no hi aniràs mai més.
tant de bo, com deia ell, la gent s'hi aficioni i tornin i agafin l'hàbit de després d'anar a Tarragona o a Reus o a Constantí mateix o a Barcelona i a veure el Nacional i agafin l'hàbit de veure teatre, de veure música o de veure el que sigui. Aquesta és la intenció i per això creiem que és tan necessari per Constantí, és un deute històric que s'ha treballat, que s'ha treballat molt, que durant molts anys ha estat apartat per
per prioritats, no per crisi, jo insisteixo també amb el tema que deia el domingo, les crisis immobiliàries, jo crec que això són excuses, els governs municipals i els de tot el món tenen prioritats, no?
i algú apostava per una piscina coberta i els altres apostaven per un teatre auditori i a poc a poc les coses s'han anat posant a lloc. Ara també vull insistir en una altra cosa que deia el company Domingo, que després això no estigui infrautilitzat, o sigui que se li ha de donar contingut. Jo crec que el fet que hi hagi l'escola de música,
El fet que hi pugui haver una sala d'exposicions, el fet que hi pugui haver aquesta emissora, en el futur es pugui traslladar a les instal·lacions, pot crear un espai on tingui vida pròpia i realimenti tot i sigui un lloc de coneixement, un lloc d'esbarjo també, però crec que això convé amb aquest poble i això hi ha d'haver.
El darrere, l'equip de govern que sigui, s'ho ha de prendre en sèrio, perquè en el món de la política som molt d'inaugurar. I en Pic s'ha inaugurat, deixem-ho córrer. Ara, amb la crisi ferroviària, ho hem vist. Va durar uns anys, en aquest país, que s'inauguraven aves cap aquí, aves cap allà, aquest sistema radial que té Espanya de fer les coses. S'inauguraven, però en Pic està inaugurat, hi ha d'haver un manteniment.
No pots deixar 20 o 30 anys allò que caigui. Aquesta política de fotos, de fer grans inauguracions i grans coses, després al darrere hi ha d'haver una fenya de formigueta constant i que allò no decaigui i ho has d'anar alimentant o si no es morirà. Nosaltres, per la part que ens toca,
Húmilment interessarem vigilant el darrere com hem estat amb el projecte, intentant que l'escenari estigui vestit, que no sigui una caixa negra, i amb les obres farem igual i després amb seguir, si no això amb naltros dels que hi hagi, vigilant una mica que es faci una política cultural com a l'alçada del nostre poble.
Sí, un últim apunt també, el tema de la polivalència de l'espai. Des del primer moment, per part d'Esquerra, ja era polivalent. O sigui, ja estava pensat que ja n'és la ràdio i estava pensat que ja n'és l'escola de música. L'únic canvi de polivalència és que no contemplar amb nosaltres és fer sopars i dinars, que aquí hi ha molt de debat, no? És un espai cultural que a nosaltres ens va semblar bé i per això s'amplia pel davant, no? Però la polivalència ja hi era en el projecte.
I és més, és un pas més també per dignificar l'escola de música, no? Perquè al final és un planter de músics que al final tenim a consentir i l'espai que ara disposa l'escola de música és molt reduït i té moltes limitacions. No poden fer els concerts amb les famílies i això doncs serà un espai que permetrà totes aquestes activitats, també permetrà
que tot el que fins ara es programava al pavelló hi hagi moltes coses que es facin a nivell cultural o simplement que es facin a nivell d'alguna entitat que es puguin acollir a dintre del teatre. Jo crec que serà un espai que entre tot el gran teixit associatiu que tenim al municipi ho podem anar nodirint.
Sí, la cultura és això. Al final, la cultura és deficitària econòmicament pels ajuntaments i per les institucions, perquè la cultura és l'educació després que has acabat d'estudiar, i per això tenim serveis deficitaris com la biblioteca, com la biblioteca...
Ja no és cultura, però aquí a Constantí, per exemple, tenim la biblioteca i l'escola de música, que lògicament és deficitària. Per què? Perquè, bueno, és cultura. Els serveis que ha de donar... Ja no entrem en sanitat, com diu ell, i educació. No es pot deixar tot en el món privat, perquè aleshores el món privat el que faria és només el que es negoci, i la cultura no ha de ser un negoci, igual que la sanitat, igual que l'educació, igual que l'aigua, si vols tu.
Bé, doncs la gran notícia d'aquest 2026, com dèiem, és que han començat ja les obres de construcció d'aquest centre cultural Polivalent Teatre. Anem ara amb una altra de les notícies d'aquest inici d'any, perquè ara fa unes setmanes s'ha conegut aquesta sentència del jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona en relació al tema de l'empresa FUNECAM, la funerària supramunicipal...
que integren els ajuntaments de Reus, Salou, Vilaseca i Constantí. Aquesta sentència anula els acords aprovats pels plens d'aquests quatre ajuntaments que van donar lloc a la Constitució de FUNECAM. FUNECAM ja ha presentat recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Recordem que hi ha una sèrie d'empreses privades del sector que van denunciar competència deslleial...
Una situació que deixa l'interrogant sobre què pot passar en el futur amb l'empresa Fonecamp. Quin plantejament teniu en relació amb aquesta sentència, en relació amb el tema Fonecamp?
Bé, nosaltres, en principi, el contingut íntegre de la sentència, l'equip de govern no ens l'ha facilitat. De fet, passava per ple un punt que afectava a Fonecamp, que era, doncs, poder, a partir d'ara...
encomanar també, afornecar la pròpia gestió del cementiri i aprofitant aquest punt de l'ordre del dia, directament no se'ns va informar, se'ns va informar Arrel que va sortir publicat a mitjans de comunicació i els propis companys de grup d'esquerra van tindre la iniciativa de preguntar què passava amb aquesta sentència que havien vist els mitjans de comunicació.
És una sentència que en aquest cas no dona la raó a Fonecamp, però sí que hi havia una altra sentència prèvia que sí que se'ns donava la raó. Al final, com diuen, no? Tengues juicios y los ganes. Entres al jutjat, no saps com anirà. Nosaltres el plantejament que fèiem quan se va fer
i es va constituir FUNECAM, és perquè creiem que si s'ajunten diferents municipis per gestionar un tema tan cap dalt com és el servei funerari, l'objectiu final és poder aconseguir i veratir costos i que la gent pugui acomiadar-se dels seus familiars d'una manera més econòmica, que no sigui tan car, poder...
utilitzar aquest tipus de servei. Ara haurem de veure al final com acaba el tema aquest de la sentència quan la instància superior resolgui. Com quedarà? Doncs no sé si en el moment en què la sentència digui si podem continuar o no podem continuar amb l'activitat, però al final el servei a nivell municipal, per molt que no hi sigui FUNECAMP,
el servei es prestarà, perquè la sala de vetlles és municipal. Llavors hi haurà algú o s'encomanarà amb algú que aquesta sala pugui continuar donant el servei. Per això els veïns han d'estar tranquils, no es tancarà, l'edifici ja està fet i d'alguna manera o altra es continuarà donant el servei. Un punt ideològic només sobre aquest tema. No pot ser que la mort,
que també és un servei a prestar l'enterrament d'un ésser estimat, depengui del monopoli de les empreses privades. Jo crec que
Hi ha d'haver una part, o ha de poder ser que hi hagi una part pública, per això que deia la Sílvia, perquè la gent que no té assegurances, que no té recursos per pagar una assegurança, pugui enterrar els seus éssers estimats amb la mateixa dignitat que ho fa la gent que es gasta un dineral en una...
Crec que això és un dret. Per tant, aquestes empreses estan jugant amb un dret molt important de les persones, el fet de recórrer-ho. Què vol dir que un ajuntament o que una colla d'ajuntament no es poden ajuntar per fer un servei? És com si consentir volgués gestionar un altre servei públic. Hauríem de tindre, almenys jo penso, des d'una perspectiva d'esquerres,
l'Estat, que l'Ajuntament no deix de ser una branca de l'Estat, ha de poder fer aquestes coses. No es pot quedar gent tirada per això. Imagineu-vos un país que només hi hagués escola privada o escola concertada. Hi ha d'haver l'opció, si tu vols, com és el meu cas, de portar el meu xiquet en un lloc concret, pel que sigui, però la gent que no pot, hi ha d'haver un servei públic
que ha de tindre la mateixa qualitat. I després els pares triem, doncs a l'hora d'acomiadar-nos dels nostres éssers estimats tenim el dret de poder triar i fer-ho amb tota la dignitat possible. Sí, ho vam dir després del ple. Endavant si serveix per això, si serveix per a barat i costos.
Ara posem-nos amb les elèctriques, amb els bancs, hi ha coses que grinyolen, no sé, jo cada cop que veig algú al Bonària, per exemple, amb una targeta de la Generalitat comprant menjar d'ajudes, jo no ho entenc. Hi haurà d'haver supermercats municipals, no pot ser que se'n vagi a una empresa que ja fa negoci. Això també és una cosa que es podria arreglar.
El que ens grinyola una mica que ara estem investigant és com està funcionant. Ja vam denunciar deficiències aquí a la sala de vetlles a l'hora de la gestió, però ara, per desgràcia,
Jo mateix, un amic nostre que ens va deixar fa uns dies, estem investigant perquè el que no pot ser és que Fonecamp sigui més cara que altres empreses. No parlo de Constantia, parlo de Reus, en aquest cas. Ho estem mirant i demà hem quedat amb una empresa que gestiona això, que coneixem la persona, que ho gestiona...
Perquè no pot ser que costi un servei bàsic d'incineració, parlo de Reus, eh? Constantino, no ho sé, eh? 4.393 euros en 80, FUNECAM. I que una altra empresa, per al mateix servei, sigui 700 euros menys. Això és el que no pot passar.
Això és el que no pot passar de cap manera. Aleshores, hem de vigilar això perquè el que no pot ser és que després de fer això perquè no hi hagi monopolis, nosaltres, posant el lloguer de la sala més cara per les empreses que no són Fonecamp, estiguem fent el mateix que els monopolis. I que la gent, al final, que ha d'enterrar una persona...
En Fonecamp li surti més car que a les altres empreses. Això és el que no pot ser. Això ho vigilarem, no volem... Clar, després veus coses als articles que diuen que si això ha de servir per aixugar el deute d'una altra empresa municipal, anem malament.
O sigui, ho investigarem, preguntarem... D'un altre lloc, també, d'un altre municipi. Sí, sí, sí, bueno, Fonecamp és supramunicipal, no? Però estarem vigilants perquè... I això no és culpa dels ajuntaments, eh? O sigui, és culpa del funcionament o el que deia Joan. Les coses es munten, s'inauguren, però després s'ha de fer un seguiment. Estarem vigilants perquè hi ha coses que no poden ser. O sigui, no pot ser que Fonecamp sigui més car que les altres...
Bé, doncs aquest tema que té un recorregut judicial encara per endavant, com deia la Sílvia, doncs aquesta sentència coincideix pràcticament amb una altra en la que precisament es va pronunciar a favor de FUNECAM al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè va rebutjar la suspensió cautelar de l'empresa, que això sol·licitaven també les empreses privades. D'entrada ja se sabia que aquest tema judicialment tindria...
Generaria un debat i tindria un recorregut llarg, com així ha sigut. Vaig tirant enrere i també vull parlar del ple, en aquest cas, de finals d'any, del 30 de desembre, perquè va ser el ple en què es van aprovar els pressupostos d'aquest 2026,
En aquest cas, recordem que el pressupost municipal d'aquest 2026 puja a 11,7 milions d'euros, un increment del 2% en relació al pressupost de l'any anterior. Aquí sempre m'agrada preguntar una mica pel vostre plantejament, el vostre sentit de vot, perquè vosaltres hi vau votar en contra. M'agradaria que expliquéssiu els arguments.
Bé, el nostre grup municipal hi va votar en contra, bàsicament primer perquè són uns pressupostos que no s'han negociat amb el nostre grup municipal. De fet, quan negocien i parlen amb nosaltres, crec que podem aportar coses molt positives als pressupostos i de fet, sense ni haver-ho proposat, nosaltres mesos anteriors ja vam fer una proposta a l'equip de govern que no va ser incorporada.
amb aquests pressupostos. Em refereixo precisament a que vam proposar en una sessió plenària que s'estudies incloure algun tipus de bonificació o algun tipus de subvenció que pogués garantir l'accés a persones amb dificultats de mobilitat en els seus municipis. Hi ha altres ajuntaments que fan aquesta aposta per l'ajuda
amb gent amb discapacitat i aquí a Constantí ens falta, tenim aquesta mancança. I era una de les propostes que nosaltres vam fer i que n'hi han explorat. Llavors, un va ser aquest factor, l'altre factor va ser perquè realment ja a l'anterior pressupost, el 2025, van demanar que ja que tenim aquest teixit associatiu tan important al municipi, doncs incrementés la partida
destinada a subvencions a entitats i, al contrari, en lloc de pujar-la, hi ha entitats que hem pogut veure que han vist reduïda la seva partida. O, per exemple, tan important...
la situació econòmica que estan patint moltes persones del municipi. Nosaltres vam treure una subvenció pel foment d'ocupació i precisament ens sobte veure que aquests pressupostos contemplen una reducció d'un 12% de la partida.
La veritat, quan ens qüestionàvem què fèiem, evidentment el nostre vot va ser en contra. Però a banda d'això, també ja tenim altres arguments, arguments com que...
les partides que es posen al pressupost no són reals, perquè si vas a mirar partides que estan executades el 2025, per exemple, de cultura, doncs no és pressuposta ni el cos real del que ha costat en el pressupost anterior. Per tant, creiem que no són uns pressupostos realistes, i llavors estem una miqueta enganyant.
I també, per exemple, el que comentàvem, que vèiem incrementada una partida que a més ens va sobtar bastant en el pressupost, que era el tema de publicitat a l'escola d'adults, amb més d'un 2.400%.
ja ho vam dir a la sessió plenària, que era per netejar la cara que no s'havien iniciat les activitats durant el primer trimestre de les classes, creiem que amb tots aquests arguments el nostre obat no podia ser favorable. Molt bé, doncs crec que queda clar els arguments que us van portar a no aprovar aquests pressupostos.
Vaig també una mica enrere i abans el Joan feia referència al tema de la llengua catalana. El 27 de novembre el ple de l'Ajuntament de Constantí va aprovar l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, en aquest cas amb els vots favorables de l'equip de govern i d'Esquerra, el vot en contra de Vox.
D'aquesta manera l'Ajuntament de Constantí s'adhereix a aquest gran acord de país que es signava el maig del 2025 amb un objectiu que és aconseguir que el català sigui una llengua compartida pel conjunt de la societat catalana, que tothom pugui aprendre-la, fer-se la seva i emprar-la en tots els àmbits. Aquí vau fer una defensa força aferrissada del fet que l'Ajuntament s'adherís a aquest Pacte Nacional per la Llengua. Tristament diria jo, no?
Perquè no m'imagino un poble de Castilla-La Manxa en un ple, adherint-se a un pla per la llengua, no? Perquè, volem dir que, no? Quan tu has de defensar la llengua pròpia d'aquest país des dels ajuntaments, alguna cosa no funciona, no?
vol dir que està en perill, vol dir que està malalt, no? És com si dones una medicina amb un malalt, vol dir que la necessita i que passa alguna cosa en aquell cos, no? I això és el que passa. I el que és trist és que després de tants anys de democràcia, que el català és llengua oficial i llengua pròpia ja ho era fa segles, però...
vull dir que es parla a les escoles, a tot arreu, que encara estiguem en aquestes circumstàncies, en aquestes... És trist. Sabem que, a part de tota la repressió dels segles que acumulem, hi ha altres motius, com pot ser la demografia, com pot ser precisament...
perquè la demografia ens va una mica en contra pels corrents migratoris que arriben a aquest país els darrers cent anys, doncs fa que hi hagi una substitució
d'alguna manera, de la llengua. Això passa a molts països. El que no passa tant és que no es pugui contrarrestar aquesta substitució lingüística. Quan no tens eines per aturar aquesta substitució és que ets una colònia, no ets un país.
Per tant, des de la perspectiva de Colònia, imagina't, no?, lluitant contra el castellà. Quan dic en contra no vol dir que anem en contra d'aquesta llengua, eh? Parlo o contra l'anglès a nivell global o contra, clar, els països catalans tenen la cultura francesa al damunt i l'espanyol a sota, per dir-ho d'alguna manera. Això ja és prou complicat. Si aquí afegeixes l'anglès, imagina't, no? Som una llengua minoritària
en el conjunt de llengües mundial, i una llengua, a més, minoritzada durant fa segles. Per tant, les ferides són obertes i encara s'hagnen. I això necessita el recolzament de la societat, dels governs que els hi toqui, i evidentment dels ajuntaments també ens hi han d'adherir, per això és tan important adherir-nos al Pacte Nacional per la Llengua, perquè es facin mesures ja...
a l'última pantalla, a l'últim minut del partit, perquè una llengua se salva mentre hi ha gent que la parla i sobretot mentre hi ha gent que la sent útil.
Si una llengua no és útil, passa el que se'n diu en lingüístic, la lletanització de les llengües, que es van minoritzant, minoritzant, minoritzant, i només queda la literatura, com a molt, i a poc a poc es va perdent, i en qüestió de quatre generacions ja no... des d'existir. Com passa a altres llocs dels països catalans? No estic parlant de ciència-ficció, ni estic fent un dibuix tremendista o superpessimista. A la ciutat d'Alacant passa això.
A Perpinyà, a l'estat francès, ha passat això i és com un reducte cultural que queda, que és previ a la mort de la llengua. Perquè això no passi i poder reconquistar aquestes zones on la llengua pròpia és el català s'han de fer aquestes mesures. A mi fins i tot em semblen
encara justes, no? Si una llengua no és útil, que també necessària en un país, és qüestió de temps que mori. Si tu sempre tens el recurs, una societat bilingüe
Si tens el recurs de la llengua majoritària, o la llengua de l'Estat en aquest cas, per què triaràs el català? Jo vinc de Venezuela i he de treballar, i és més fàcil el castellà evidentment, perquè ja el parlo, ja el porto la motxilla del meu país d'origen, si no em cal parlar català, si parlant en castellà jo em puc moure
però a tot arreu puc trobar venya quina necessitat tindràs si no tens un interès cultural específic en la llengua catalana. Per tant, les llengües han de ser obligatòries en el seu espai, com són a tot el món, i han de ser necessàries. Han de ser necessàries. Ha d'haver més lloc per treballar
et demanin el català, hi ha d'haver molts llocs on quan tu hi parles et contestin en català i que no et canvien, perquè si no, no l'aprendràs mai si has vingut de fora. Vaja, que estem molt contents d'això, que es facin aquest tipus d'iniciatives, tot i els pessimistes que podem arribar a ser en la situació de la llengua catalana, en el seu espai.
La llengua catalana es parla als països catalans, no volem imposar-la a ningú, només en el territori on hi ha es pròpia, com totes les llengües del món. Els estudis reflecteixen aquesta tendència a la baixa i preocupant. Sí, jo ho veig amb les noves generacions, les noves generacions són els que l'han de parlar, i vaja, només cal anar pel carrer.
En aquest mateix ple també es va aprovar el nou conveni de col·laboració amb l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil, el que també tots els grups municipals hi vau donar suport. No sé quina valoració feu d'aquesta associació, de la tasca que fa, etcètera, etcètera.
Bé, jo crec que és una tasca importantíssima la que fa. S'ha demostrat l'ajut que han portat a terme durant, desgraciadament, amb totes les afectacions de la dana del País Valencià o, per exemple, també els aiguats i els temporals que hi van haver a les Terres de l'Ebre. Sembla que ara hi ha uns 18 voluntaris que ja estan formats, però també tenen...
altres aspirants que estan interessats en poder fer el curs de Voluntari de Protecció Civil.
Des del nostre grup municipal creiem que és una tasca important la que porten a terme i que des d'aquí volem agrair-s'hi la seva predisposició, la seva dedicació i sobretot l'estar disposats a renunciar a hores de la seva vida diària i poder-la dedicar a la gent que ho necessita, no?
I per tasques locals hi ha aquestes desgràcies que passen, que desperten la solidaritat de tota la societat i aquesta gent junt amb les forces de seguretat.
o bombers, etcètera, aquesta gent també hi va, també, a coses festives, com és el cas dels Tres Toms, grans aconteixements, processons, etcètera, les trobades d'armats, aquest tipus de coses que necessiten, per exemple, la policia local necessita un reforç per posar gent en cada cantonada, per vigilar, jo crec que aquestes coses...
Clar, ja tornem amb allò de la iniciativa privada i la iniciativa pública, no? Abans de llogar una empresa de seguretat privada, que vés a saber on van, o quin, qui hi ha al darrere, a vegades, no? Doncs que hi hagi una, que hi hagi gent, protecció civil, que és públic, doncs que pugui fer aquestes, aquestes tasques, no? Creiem.
I que també està bé que es regularitzi a través d'un conveni, no? Sí, sí, sí. De les tasques que se li poden derivar cap a aquesta associació, que al final és una associació. I des d'aquí volem felicitar l'equip de govern que aquesta iniciativa sí que la van tirar ells endavant, crec, no? Si no m'equivoco. No va ser cosa nostra. I va haver també l'interès particular d'unes persones que volien formar part de protecció civil. Però sí, sí, és una iniciativa...
Bé, en l'últim programa d'entrevista amb el grup municipal d'Esquerra vau expressar la vostra preocupació per tot aquell tema dels parcs eòlics que s'havien d'instal·lar i que alguns d'ells havien de travessar el terme municipal de Constantí com...
com per exemple aquests sis parcs eòlics de Riu de Canyes i Montbrió del Camp. Abans d'acabar l'any, l'Ajuntament de Constantí va presentar al·legacions amb disconformitat amb aquests parcs eòlics que, com dèiem, travessarien el terme municipal. No sé si heu tingut accés a les al·legacions que s'han presentat des de l'Ajuntament i quina valoració en feu.
Sí, bàsicament les al·legacions anaven una miqueta també en el sentit que ja ho vam manifestar a l'última entrevista de la ràdio, quan encara l'Ajuntament no s'havia pronunciat al respecte, bàsicament per l'impacte que suposava el municipi. Però també hem de pensar que és un parc eòlic que, com bé deia, es contemplava sis molins,
però també es contemplava 30 quilòmetres de línies de molt alta tensió. I casualment, l'arriba al municipi de Constantí, a l'alçada del cementiri, anava aèri amb torres d'alta tensió, que és el que nosaltres posàvem èmfasi en què seria un impacte paisatgístic, tot i que també entenem la sensibilitat
d'aquests municipis on anaven aquestes grans torres, que al final aquests són molins eòlics que tenen una alçada de 150 metres. És un impacte molt més gran que el que podíem tindre nosaltres aquí, però crec que era tot un macroprojecte en el qual, evidentment, per l'afectació municipal nosaltres també hi teníem alguna cosa a dir.
La informació que a nosaltres ens arriba ara a la Generalitat ha emès un informe negatiu al respecte d'aquest parc eòlic. Per tant, l'expectativa de què passarà al final, però esperem que s'ho repensin.
i que al final no es tiri endavant pel gran impacte no només al municipi de Constantí, sinó i sobretot a altres municipis com Umbrió, Riu de Canyes o Riu d'Oms, que són potser els més afectats per aquestes grans torres.
Vaig acabant i també m'agradaria plantejar-vos una qüestió en el programa de l'entrevista amb l'alcalde del mes de janè. L'alcalde va explicar que va fer referència també a la situació actual de l'església de Sant Feliu. Recordem que va explicar que ja s'ha presentat un informe tècnic signat per dos arquitectes col·legiats i era un document que era un pas important perquè...
ja tenim aquesta signatura tècnica sobre l'estat real de l'edifici també que determinava quines eren les actuacions necessàries que s'havien de fer per procedir a l'obertura de l'Església a falta de concretar com aniria el tema del finançament ja tenim aquest informe que era el que l'arcabisbe requeria per poder fer aquestes actuacions necessàries per poder procedir a l'obertura tan esperada de l'Església
Bé, nosaltres hem tingut l'oportunitat de tindre accés a aquests informes, de fet, doncs, ho demanarem com a grup municipal de tenir accés per saber, doncs, al final, conèixer de primera mà quins són els problemes, quins són els passos que ara s'han de seguir, perquè, com bé saps, és un tema que...
Des del 2016, que es va tancar l'Església, hi ha hagut diferents opcions damunt de la taula i al final volem conèixer de primera mà què diuen aquests informes tècnics i quins passos s'han de seguir. Evidentment, nosaltres toquem una miqueta de peus a terra, en el sentit que va sortir en sec que l'Església ja s'obrirà. Semblava que hagués de ser una cosa ràpida i imminent. Nosaltres toquem de peus a terra i sabem...
que això encara tardarà anys i s'ha de veure exactament tots aquests passos, buscar la finançació també adequada, perquè evidentment és un bé de l'arcabisbat, que també hi ha de posar uns diners, i a veure quina és la proposta que té en aquest cas l'equip de govern.
Bé, doncs per acabar ja, no sé si queda algun tema més que vulgueu comentar, que vulgueu plantejar abans d'arribar al final del programa. Sí, no? Perquè s'ha fet curt, no? I això? Sí, una mica, una mica. Tens alguna cosa? Tenim una hora més. Joan, tu que ja tens la rentadora. Jo sempre que vinc aquí posem cançons. Quan no vens com a grup municipal, sí. Posem una cançó de sodi, per exemple. Jo insistir en una cosa que em treu
que em preocupa realment i que en molts plens he dit, i no sóc l'únic regidor que ho diu, que consti que és l'estat del camp de Constantí. No parlo de les explotacions agràries, que si estan abandonades, que si no, perquè això forma part de... hauríem de parlar d'economia i de la situació de... sinó de la deixadesa que hi ha en el sentit següent. Molta gent utilitza el camp...
el de fora com a deixalleria. Tenim una deixalleria que funciona, que està molt bé, potser un dia hauríem de
de veure quines són les normes que té i tot plegat, perquè pot ser que hi hagi la culpa aquí, també, o una part de la culpa. Hi ha abocadors incontrolats, petits, grans i grandiosos, en finques de propietat privada. Jo, al nostre grup, en diverses ocasions, hem dit que s'hauria de fer alguna cosa al respecte. La resposta que hem rebut sempre fa la mateixa, que l'Ajuntament no pot actuar en finques privades. Clar, però...
d'alguna manera s'ha de solucionar, perquè el propietari tampoc és el culpable que es trobi tota la finca plena de runa, però de runa i de brutícia i de tot. S'hauria de trobar un equilibri entre qui ho neteja això. Jo tinc la teoria que si tu veus un munt de runa, el primer mira si el bom l'hi fot, però el segon si l'hi troba ja directament hi va i hi ha finques que literalment no hi pot entrar ni el tractor.
I això em dol. Evidentment, el terme no dona vots. Els pagesos, els que tenim terra i que hi anem de tant en tant o que hi vany cada dia, cada vegada som menys i és una minoria entre les minories. Però un poble, aquí hem parlat de coses de les quals estem molt orgullosos, el teatre, els tres tombs que vindrà un munt de gent, això és fantàstic. Però...
Hi ha gent que hi va pel territori, gent que va a treure el gos, gent que va amb bicicleta els caps de setmanes amb la canalla. Tindre el terme endreçat també diu molt d'un poble, eh? I de l'Ajuntament que hi ha al davant. O sigui, no pot ser que hi hagi de cara al poble, tot sigui arreglem carrers i vinga i fem una gran propaganda, que jo el trobo molt bé, però després surts de Constantí i és un cau de merda. Un cau de merda.
no dic que sigui l'únic poble, perquè també això és una cosa global, no és de Constantí, però Constantí, Déu-n'hi-do, curiosament, les finques que toquen a l'A27,
a banda i banda estan plenes de runa. Pot ser, això és un indici que a mi em diu que no és gent només del poble, sinó que la gent surt de la carretera i la primera sortida que hi ha és Constantí i entra, se'n va cap el de fora, un cotxe abandonat, un calentador que no em va bé, dos matalassos, etc. Les obres de... Vaig fer la cuina nova, vinga, totes les rajoles cap a...
cap a Constantí, però del poble també hi ha gent que embruta. Jo crec que això s'hauria de... primer s'hauria de netejar, d'alguna manera, s'ha de buscar d'alguna manera, buscar una brigada, la brigada evidentment ja té la fenya ordinària que fa cada dia, però buscar extres, d'alguna manera, consells comarcals, diputacions, i fer brigades que es dediquin a netejar, no a netejar, a netejar la runa, eh?,
L'herba creixerà, això sí que és cosa dels pagesos, i els camins estan bruts, això ja és una altra cosa. Em refereixo a aquests petits i grans abocadors descontrolats.
Sí, al costat de la 27, que hi va caminar sovint, fins i tot hi ha un terreny que ha aprofitat la runa per delimitar, no sé si ho has vist, per delimitar el seu terreny. Ha fet el marge. Ha fet el marge amb la runa que hi havia. L'altre dia hi ha un senglar, en una zona de Constantia hi ha un senglar decapitat, sense cap, perquè el cap el devia agafar com a trofeu i es va podrint.
I la persa porcina, que se li ha fet la prova, si un gos va allí pot agafar-la, si una persona que ha anat jugant allí pot agafar aquest tipus de coses... Si vols parlem, podem parlar del tram, si vols... Això a la tertúlia de la tarda. Del tram camp. Quan me jubili, vindrà la tertúlia. Home, això espero. No esperava menys. Ho haurem de deixar aquí. Gràcies, Sílvia, gràcies, Joan, gràcies, Domi, grup municipal d'Esquerra Republicana. D'aquí uns mesos ens tornem a veure. No fixem una data, perquè això ja sabeu com va. O d'estiu, no? A tothom, no? O...
és probable jo crec que abans a l'estiu alguna farem moltíssimes gràcies a tots tres fins la propera que vagi molt bé