L'entrevista amb l'alcalde. Un repàs a l'actualitat municipal a Constantí Ràdi.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a l'entrevista amb l'alcalde. Com cada últim dijous de mes a Constantí Ràdio, estem entrevistant i parlant de l'actualitat municipal amb l'alcalde de Constantí. El senyor Òscar Sánchez, alcalde. Què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Benvingut de nou per primera vegada aquest 2026. Ens trobem en aquest espai i en aquest repàs que farem. Què tal? Tot plegat? Com ha començat l'any, alcalde? Bé, molt bé, molt bé. Després de les festes de Nadal, la festa major d'hivern, tornem-hi. Molt bé.
Doncs aquí ja ho veieu, anem empalmant, com deia l'alcalde, aquí just després de Nadal i Reis ens trobem amb la festa major d'hivern i d'entrada el primer que podem comentar, alcalde, és com ha anat ara que ja estem arribant a la recta final. Quina valoració fa de com ha anat aquesta festa major d'hivern? Una festa major d'hivern que ha estat passada per aigua però que habitualment la majoria d'activitats es fan sota cobert, es fan al pavelló poliesportiu i fins i tot vam tenir...
la gràcia que el dia del seguissi el temps, almenys aquelles hores, va respectar i va poder sortir tot plegat. Sí, sí, sí, portem un temps que no estem acostumats, no?, a estar plujat, sobretot al vent també, sobretot a les nits, no?, doncs, bueno, però la festa major tira endavant i amb actes molt xulos, íntims, i com deies, no?, doncs a sota cobert, la gran majoria, però bé, al final s'han pogut fer tots i contents.
Actes, a més a més, que en cas del Pregó i les distincions ja és habitual, però vam tenir també l'obra de teatre molt concorreguts, amb força afluència de públic. Sí, l'obra de teatre va ser magnífica, molt xula, molt xula, no? Després també els concerts també de Tribut Estopa i el DJ del Barça, doncs també ho van passar molt bé, molt bon ambient, i això ens diu la gent, no?, que ens va passar d'allò fenomenal, no? Per tant...
Molt contents i a continuar. Ara ja ens queden tres actes, si no recordo malament, l'entrega dels superlectors a la biblioteca, l'entrega també dels premis literaris i la presentació del centre d'esports Constantí. Per tant, ja encaran aquest últim tram d'activitats i bé, contents amb un balanç molt positiu.
Bé, un dels actes que es va incloure també en aquesta programació de la festa major d'hivern, dels actes previs, podríem dir, va ser la proclamació i el nomenament de Constantí com a capital catalana dels Tres Toms 2026. Aquesta, sens dubte, és una excel·lent notícia, és una notícia que projecta Constantí, que posiciona Constantí en aquest acte tan important de la cultura popular a Catalunya.
I, com dèiem, es va fer el conjunt romà de sense elles, anem ja al passat 10 de gener, clar, les coses han anat passant amb una velocitat, però va ser una jornada molt especial i molt important per Constantí. Expliquem una mica el que suposa alcalde pel municipi, el fet de tenir aquesta capitalitat a nivell de Catalunya.
Bé, és una oportunitat també històrica, igual que ja vam fer amb la trobada d'armats o amb la processó del trasllat del braç d'estanta tecla, doncs és una oportunitat de tornar-nos a mostrar a la resta del país, que som un municipi
...acollidor... ...un municipi... ...amb moltíssimes entitats... ...amb molta cultura... ...i per tant doncs... ...un acte que vam fer passat dia... ...dia Déu molt emotiu... ...allà sense elles... ...en un lloc espectacular... ...en què va venir... ...la unitat muntada... ...de la Guàrdia Urbana de Tarragona... ...a fer el traspàs... ...de la bandera... ...de els Tres Toms... ...a la nostra policia... ...en personalitats importants... ...també va venir... ...el tient d'alcalde... ...l'Albert Batge... ...que com a mostra... ...aquest traspàs... ...perquè l'any anterior... ...va ser a la ciutat de Barcelona...
i molt bé, molt bé, molt bé, amb el president de la Federació dels Tres Toms, el Curro, el president del Cercle, amb la Mònica Borrell, que va ser l'encarregada una mica de fer, diguéssim, el pregó d'aquest traspàs i d'aquesta instauració com a capital catalana dels Tres Toms, i en aquest sentit, doncs, un acte molt emotiu i també va fer bon dia, també dintre del fred que feia, va fer sol, per tant,
ho han passat molt bé, van poder compartir una molt bona estona, després van poder fer un petit pica-pica allà mateix a Sencelles, i ja organitzant, juntament amb el Cercle i moltes més entitats d'aquí del poble, l'organització d'aquell gran dia, que segur que serà molt maco. Que serà el 10 de maig, recordem, serà aquesta 29a trobada nacional dels Tres Toms que acollirà Constantí el 10 de maig,
i que d'entrada també aquest pregó i aquest anomenament de Constantí com a capital catalana dels Tres Toms, d'alguna manera també donava el tret de sortida, el que serà un any en què a nivell educatiu i a nivell cultural hi haurà tot un calendari d'activitats aquí a Constantí, amb les escoles, amb la col·laboració d'entitats, explicant una mica el que són els Tres Toms i el que és la tradició pagesa del municipi de Constantí.
Aquesta és la idea, que a banda que el dia 10 de maig sigui un gran dia, que sobretot recordar que no serà l'últim diumenge de febrer, sinó que serà el 10 de maig, per tal que no solapien cap altra activitat també de la Federació dels Tres Toms. I amb tot això volem també donar la sensibilitat i compartir aquesta identitat dels Toms amb els nostres joves, les escoles, activitats, etcètera,
per tal que no sigui només un dia, sinó que durant diversos dies ens puguin fer diverses activitats també culturals i a final d'identitat i d'història del nostre poble. Doncs, sens dubte, aquest 2026 serà un gran any per la cultura popular a Constantí, amb aquesta capitalitat catalana durant tot l'any i especialment enfocada en aquesta gran trobada nacional dels Tres Toms que es farà el diumenge 10 de maig. Serà sens dubte una jornada històrica també per Constantí.
Quan parlàvem d'aquest acte i del que significava, doncs, fent memòria, recordàvem que en els últims anys n'hem viscut diverses de jornades històriques, no? Recordant aquesta trobada dels armats, també, que es va fer fa, no sé, 7 o 8 anys, i fa no gaire també dels 700 anys del trasllat del braç de Santa Tegla, que Constantí ens n'ha acollit diverses, darrerament, eh?
A més, són unes jornades, jo m'agrada dir-les històriques, perquè ens hi volquem tots, des de l'Ajuntament, entitats i veïns a nivell particular, ens involuquem amb la seva organització, en què ve molta gent de fora i també molta gent que també aconsegueix a distància. Per tant, donem una imatge del que som, que al final és un poble amb molta solidaritat i amb molt compromís. Per tant, crec que és importantíssim que els pobles del nostre...
de la nostra dimensió, doncs, puguem fer aquestes activitats tan importants, doncs, al final, això es trasllida també als nostres joves, a les noves generacions, i intentar, doncs, això, no?, que generació, regeneració, doncs, aquesta identitat, aquesta història, aquests valors i aquest compromís, doncs, vagin perdurant amb el temps.
Molt bé, doncs parlant de Sencelles, on es va fer aquest acte del pregó i del nomenament de Constantí com a capital catalana dels Trestom, li vull preguntar, alcalde, perquè aquesta setmana el govern de la Generalitat ha aprovat i ha creat definitivament aquest Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. En principi, aquí quina aportació o quina participació hi ha de tenir l'Ajuntament de Constantí, si és que n'ha de tenir, perquè no acaba de quedar clar.
Aquest és un projecte que nosaltres, igual que altres municipis més petits, no només Tarragona, però per exemple Roda de Barà o Altafulla, municipis amb una dimensió mitjana, petita, sobretot a nivell tècnic i a nivell de funcionaris de l'Ajuntament, ens costa moltíssim de poder tramitar qualsevol obra de millora amb el nostre patrimoni,
inclús econòmicament, aquest patronat, l'objectiu principal és poder destinar més diners al nostre patrimoni, a perseverar el nostre patrimoni històric i cultural i confiem i esperem que amb obres, per exemple, que ara ja estem ejecutant, com és la muralla, o obres que ja hem fet, com és el refugi, la restauració del refugi de la Guerra Civil,
molts altres elements patrimonials que tenim aquí al municipi, com senselles o el punt de les caixes, però sobretot senselles, donar-li una acceleració més potent, tant a nivell de conservació com a nivell turístic.
Bé, ara que hem obert aquest meló, tinc diferents preguntes que van sorgir aquest dimecres al programa Converses de Cafè, la tertúlia de Constantiràdio. Abans d'entrar a parlar d'altres qüestions, ara que hem parlat d'aquests accessos a Senselles, que és una d'aquestes coses que reiteradament també van sorgint, sobretot cada any durant el cicle de concerts que es fa a l'estiu, no?
Hi ha alguna pregunta en relació a això? Jo les aniré... Em sembla que les sentirem totes juntes, Noelia. Sí, alcalde, les sentirem totes juntes perquè fan referència a elements patrimonials, es parla de la situació de l'església, es parla de les cases de la muralla, es parla dels accessos a cent celles... Les escoltem totes juntes, alcalde, i les anem contestant, eh?
En quina situació està l'Iglésia després dels últims estudis que vam fer, que ja semblava que la cosa estava mig feta, que estava tot bé, i no sé en quin punt estem ara. La línia de soterrament de la banda dreta anant cap a Tarragona, o de l'esquerra vinent de Tarragona, se farà aquest segle?
I una altra cosa, ja parlant de lo mateix, l'enderroc de les cases de la muralla serà també dintre d'aquella primera part del segle? I en el tema d'aquelles lluny que no es va prometre de senselles, que eren del camí que se van posar?
Es va descalfar una mica, van anar sorgint qüestions crec que interessants també. Comencem per la situació de l'Església, alcalde, perquè el juliol vam anunciar després d'una reunió amb tècnics de l'Arcabisbat que hi havia ja llum verda per part de l'Arcabisbat per la reobertura de l'Església. A dia d'avui, com està aquesta situació?
Sí, el passat mes de juliol vam fer una reunió mixta, Ajuntament, Arquebisbat, Parroquia, amb els tècnics de l'Arquebisbat, i allà van determinar que calia treballar en un estudi estructural, és a dir, que un arquitecte col·legiat signés el document conforme es podria reobrir, i això van creure que era possible, per tant, per això dèiem que ja vèiem que caminàvem cap a una reobertura de l'església.
Des del mes de juliol fins ara, que precisament aquesta setmana hem fet una altra reunió mixta, s'ha fet tot aquest projecte, primerament en veure l'estat actual de l'estructura, amb un estudi històric també de totes les intervencions que hi ha hagut, etc. I llavors mirar també quines són les actuacions que s'han de fer per tal de poder-la obrir amb seguretat. I el que s'ha fet és un totxo bastant important,
un projecte tècnic amb aixecament de tecnologia láser, amb vols de drons per dintre de l'església, per comprovar tot, teulades, tot, i per saber exactament l'estat estructural, els desploms que hi ha, les afectacions als fonaments, tot ho tenim ja en un document, i ara s'estima amb aquest document que l'edifici és segur,
i que sí que té esquerdes i deformacions, però que hi ha moltes esquerdes i deformacions que ja són d'abans de les afectacions que van tenir últimament, del tros de teulada que va caure i de les darreres esquerdes que van sorgir. Això ja ve...
de molt antic, per exemple, hem trobat també de l'any 95, que ja hi havia algunes esquerdes i que hi havia algunes patologies ja a l'estructura, i també, lògicament, el paviment, el subsol, que també ja sabíem que hi havia moviment, sobretot a les argil·les expansives,
i a la condició del terreny, perquè hi ha una banda del terreny de l'edifici, diguéssim, tocant el carrer Major, que és més inestable, que possiblement en l'època les estructures, lògicament, dels edificis no es feien com es fan ara, i aquella part és la que està més afectada.
Bueno, proposen sis fases, sis fases per tal de, ara que ja tenen aquest document, per tal de poder reobrir-la, doncs és restauració, que moltes d'elles ja la sabien, però ara estem ja en un document tècnic i signat per un arquitecte, per tant, ja en plena vigència, podríem dir, oficial i tècnica. Lògicament, la restauració de les cobertes,
de les que tenien problemes a nivell estructural, la reparació de les voltes també, que no es va fer l'actuació, recordem que quan va caure el tros de la primera part de la teulada, l'altra part, diguéssim, la que va cap a l'altar, tot allò s'ha de reparar també.
sobretot la part que toca, com deia, el carrer Major. Al subsol també s'ha de fer una intervenció segurament amb unes resines, també amb els fonaments.
Després també la consolidació del cor, l'arranjament de la façana, també posar uns tensors a les escardes. I després lògicament la pintura de les voltes, que ara es veu una diferència important amb les que es van remodelar quan va caure la teulada amb la resta de les voltes de l'interior. I després el tema de la substitució de la il·luminació.
de la mateixa Església i una neteja profunda. Aquestes sis fases es podran fer problematíament. Per tant, crec que les tres primeres, la restauració de les cobertes, la reparació de les voltes i l'actuació amb el subsol s'hauran de fer les tres conjuntament i després les altres es poden fer a posteriori com ja ha obert l'Església.
Recordar que també haurà d'estar monitoritzada. Un cop que estigui oberta igualment, hauran d'haver uns fissuròmetres i unes alertes perquè en cas que hi hagi un mínim moviment, els tècnics tinguin aquest avís. I per tant, caminem cap a una reobertura. Ara faltarà veure el finançament.
a veure com ho farà l'arquivisbat, a veure quines administracions superiors poden ajudar i lògicament després l'arquivisbat pot fer les seves licitacions o concursos públics que també hi fan perquè lògicament ells també han de justificar les subvencions que hi reben de les administracions públiques
i un cop començada l'obra, segurament en un any podria reobrir. Un cop que es pugui fer la licitació i tinguin ja l'empresa constructora, aproximadament amb 11 o 12 mesos d'obres es podrà reobrir.
Això, com dius, empiques fàcil la licitació, que aquí és on parlar de terminis és complicat. No, però ells ho fan més ràpid, eh? Perquè no és una licitació pública com nosaltres a l'Ajuntament, que això sí que és molt farragós i requereix de molt de temps, ells és més ràpid. El que he vist, a vegades, fan una licitació, però...
de manera interna, podríem dir, amb tres pressupostos diferents que l'administració pública. Per tant, jo crec que la tramitació d'ells en un mes, com a màxim dos mesos, ho poden tenir en gestió.
Doncs tampoc la situació respecte al que dèiem al juliol més o menys continua tot sobre el que s'havia previst. Sí, correcte. Ara la gran diferència és que ja tenen l'informe tècnic signat per dos arquitectes col·legiats i per tant això és un pas molt important, no? Perquè ara ja sabem quin és el mal que tenia exactament amb un reportatge històric brutal, eh?
que va fins a l'inici de la construcció de l'edifici i va passant any a any amb totes les intervencions que hi ha hagut històriques també. Per tant, un estudi molt ben fet, també amb tecnologia, com dèiem, amb tecnologies láser, amb drons a l'interior també.
Per tant, crec que s'ha fet un molt bon estudi, també molt costós, això també ho hem de dir, i bé, confiem en això, que realment anem cap a la reobertura de l'església, esperem que això, que es trobi finançament aviat i que es pugui ja fer la licitació per part de l'Arquivis Bat i que a partir d'aquí esperem també que es pugui ja reobrir. Ficar plaços és complex, no? És fàcil enganxar-se els dits amb això, no?
Sí que l'execució de les obres aproximadament serà un any, o una mica menys d'un any, però bé, falta el que em deia, no els passos previs, però bé, ja veiem ja la llum, no?, al final del túnel ja.
I aquest finançament, que depèn de subvencions, d'altres administracions, se sap per on s'ha d'encaminar això? Això és l'arquebisbat i lògicament nosaltres els hi ajudarem. A nivell polític també intentarem fer totes les reunions possibles per tal que administracions supramunicipals puguin també aportar el seu granet de sorra, inclús fer campanyes de crowdfunding entre els fidels, també per col·laborar,
I empreses també que hi han col·laborat i que segurament també hi col·laboraran. I una mica, entre tots, intentar aconseguir aquest finançament i quan abans no es puguin començar les obres. Perquè quan abans comencem, abans es podrà obrir. Molt bé.
Bé, tema de l'església, doncs m'imagino que ha quedat prou clar. L'altra pregunta, una altra de les preguntes fa referència a aquest cablejat que va quedar després de l'obra del carrer Major, que ja potser parlem de fa tres anys que van acabar les obres del carrer Major. Sí, sí, sí.
Ja vam comentar que la reunió que vam fer prèvia amb els veïns, sempre m'agrada, quan fem una obra important integral en un carrer, m'agrada amb els tècnics convocar els veïns i explicar-los. Nosaltres en aquella reunió ja vam dir que el projecte no ho contemplàvem, el projecte municipal, primer perquè els particulars, els habitatges, havien de fer la seva inversió particular, canviant la instal·lació d'aquest projecte.
ara la tenien dalt, perquè lògicament l'entrada de la letra el tenien per dalt, i fer la preinstal·lació per entrar-ho per baix, per la valla, diguéssim. A nivell municipal sí que vam fer tota la preinstal·lació al carrer, sota la carretera, diguéssim, i sota la vorera ho vam deixar tot en gestir per quan Endesa faci la descàrrega i treure els pals, que sigui instantàni, el moment que es pugui donar corrent ja per sota i poder treure ja els pals de la llum.
però Endesa és molt endesa i ens ha costat moltíssim. Ara, precisament, venia d'una reunió també amb els tècnics i em comentaven que ja ho tenien jo pràcticament indigestit i espero i confio que sí i que aviat es pugui fer aquesta intervenció i treure ja els pals de la llum i fer la descarrega per sota i que cada habitatge ja pugui tenir la seva suministra amb el que teníem previst.
Crec que també té a veure amb el tema de l'enderroc de les cases de la muralla. Sí, també estem treballant amb les cases de la muralla perquè lògicament tot el tema d'enjumenat el teníem previst nosaltres ja fer-ho soterrat també i és un tema similar amb aquest del carrer Major i esperem que els dos vagin en paral·lels i que aviat hem enderrocat la casa de Pare Palau Iker i que aviat puguem enderrocar també ja les cases que estan tocant a la muralla.
Bé, i l'altra pregunta feia referència a la il·luminació del camí que va cap a Sensella. Recordem que des de la Diputació es va aprovar una subvenció de 34.000 euros i em sembla que fa poc que s'ha aprovat ja el projecte tècnic d'aquesta execució d'aquesta obra, no?
Sí, això vam demanar una subvenció a la Diputació, subvenció en un 70% de l'obra, o sigui que està molt bé, un percentatge molt alt, i nosaltres ja fa unes setmanes vam fer, a través de la Junta de Govern, ja vam fer l'aprovació del projecte, i ara amb exposició pública,
Com deia, tot és molt lent perquè tot és molt garantista i cada pas has de publicar-ho, exposar-ho al públic, etc. I al final tot té el seu procediment i el seu temps. Però estem treballant i esperem que de seguida es pugui fer aquesta administració perquè veiem que amb la força que han agafat els concerts de Senselles, que ve inclús moltíssima gent de fora de Constantí, poder donar aquest servei d'il·luminar aquell tram dels grups Senselles
fins al mausoleu de Sencelles, doncs crec que seria interessant per la gent que baixa, sobretot a peu.
Bé, parlant de processos lents i farragosos, hem de parlar que per fi ja han començat les obres del Centre Cultural Polivalent Teatre Auditori, que això és una gran notícia perquè semblava que no arribaria mai el moment, però ja tenim les màquines treballant, eh? Des de fa unes setmanes ja intensament, amb operaris cada dia treballant allà i...
I una mica comença aquest procediment o aquest procés de 16 mesos, que diu el projecte, que han de durar aquestes obres. Sí, van començar després del pont de desembre, i lògicament per Nadal, per conveni, els operaris han tingut festa, han tingut vacances, les vacances de Nadal, i ara estan en plena... Jo he vingut ara fa una estona també, he fet una visita, i estan en ple rendiment, ja estan ficant...
el cobriment de la façana principal amb totxanes, fent també la cimentació del vestíbul, que si recordeu vam fer un projecte nou per donar-li un caire més polivalent i poder fer moltes més coses amb aquell edifici i amb l'ampliació del vestíbul, un vestíbul que tindrà més de 300 metres quadrats per poder fer tallers, activitats, exposicions, dinars, moltes coses més que no només un auditori.
I content perquè, a més a més, ho hem fet bé, també, amb un procés participatiu, un concurs d'idees de projectes, amb l'acompanyament també de regidors de l'oposició, també. Per tant, crec que és la major inversió que farem a Constantin en molts anys i ho volem fer bé i sense presses.
Les coses ben fetes al final perduren i al final crec que és el millor. Per tant, no tenir pressa, ara hem acabat, ara hem començat amb ple rendiment i anem fent i cada setmana anem a fer la visita d'obres per fer comprovacions, per veure com va cada setmana i a continuar així, perquè sembla mentida, com deies.
després de l'any 2011, no recordo malament, que estava aturat allò, doncs que per fi puguem solucionar-ho, igual que altres temes també importants, com és el tema de la petà, la famosa petà, o com és el tema també de l'entrada del carrer Major, amb el quiosque, aquell que donava una imatge molt negativa a l'entrada al municipi, que també ho vam poder solucionar, doncs ara amb aquest tema també important del teatre, de l'esquelet que teníem allà a l'entrada del poble, doncs finalment també donem solució.
Doncs ja, com diem, en marxa i a ple rendiment, les obres de construcció d'aquest futur centre cultural polivalent teatre auditori de Constantí, sens dubte, o la inversió més important que s'ha fet al municipi al llarg de la història.
Parlant d'obres, alcalde, l'obra del carrer Senselles i Joan Maragall deu estar ja gairebé a punt d'acabar. Sí, ens falten només ja remats, remats de finalització, detalls, i els fanals, fanals que estan trigant una mica més del previst en arribar.
perquè són fanals també amb luminàries LED, nous, i esperem també que arribin aviat i així ja donar per finalitzada aquesta obra, que molt content, perquè la setmana passada que estàvem a la visita, els veïns ens aplaudien, literal. Molt content, perquè...
Al final, aquesta obra que estem fent per fases, no? Vam fer carrer Jaume I, hem fet moltíssimes inversions, encara que queda molt per fer, al grup Senzelles, doncs això la gent ho agraeix moltíssim, no? Aquestes voleres amples, amb la supressió de barreres arquitectòniques, amb més il·luminació, doncs la gent, la veritat, queda molt contenta i nosaltres, doncs més encara, podem veure que estan satisfets i continuar, continuar ja preparar la següent fase, que la següent fase volem fer també carrer Gaudí i acabar l'últim tram després de la plaça Generalitat,
i així d'aquí uns anys poder tenir tota la zona del grup sense elles totalment renovada. Parlant potser no d'obres de tanta envergadura, però sí que aquests dies hi ha també una intervenció al carrer Barcelona, per final del carrer Barcelona,
que està tenint una afectació també en el trànsit, sobretot pel tema dels autobusos, que hi ha hagut l'anul·lació de parades durant aquesta setmana, però em sembla que això, estem a pocs dies ja que serà una intervenció breu i curta. Sí, ara ja només falta ficar l'aglomerat nou i ja obrir.
Obrir en breu, jo imagino que demà o per la tarda ja es podrà tornar a reobrir. Hem fet una campanya d'informació a les mateixes parades, perquè lògicament s'han anul·lat les del carrer Sant Pere i hem facilitat la del consum, diguéssim, la plaça Rafael de Casanovas.
i intentar això, que perjudiqui el menys possible els usuaris, i també una obra molt necessària, i com veieu, no parem de fer millores, i això és el que permet, al final tenir una certa estabilitat, que jo agraeixo als veïns i veïnes, et permet planificar i et permet no parar, no parar i estar constantment fent millores, i així ho tradueixen els...
els números amb inversió, no?, any rere any, fent unes inversions que feia molts anys que no es veien aquí a Constantí, no? Però, com deia, fem molt però encara queda moltíssim per fer, no? Parlant de números, eh?, hem de parlar també de l'aprovació del pressupost del 2026, eh?, que es va fer el passat 30 de desembre,
Un pressupost que aquest any puja als 11,7 milions d'euros, un increment del 2% en relació al pressupost de l'any anterior. Si vol especificar alguna cosa sobre aquests pressupostos. Molt resumidament, aquest pressupost el que ens permet és fer aquests grans números d'inversió, perquè en paral·lel
tenim aquest gran pla d'inversions de 12 milions d'euros que estem executant i per tant el pressupost ens permet fer aquesta despesa ordinària, lògicament pagament del capítol 1 a tot el personal de l'Ajuntament i sobretot el capítol 2 també que és el de serveis a la ciutadania, tots els serveis que ofereix l'Ajuntament.
Aquest sistema ens funciona prou bé i crec que és funcional perquè així es tradueix, com deia, amb les inversions que estem fent cada any i per tant la nostra idea era continuar igual fins ara. Per tant, en aquest sentit també amb aquesta estabilitat que deia també fa una estona,
crec que és molt important per poder treballar, sobretot pels tècnics, poder treballar amb una certa continuïtat, amb una projecció i amb un projecte de poble, que és el que tenim en ment i el que transformem en aquest pla d'inversions que vam aprovar fins al 2030. Un pla d'inversions fins al 2030 de 12 milions d'euros, recordem que es va aprovar el juny del 24 i
Comentava durant el ple alcalde que hi ha un 62% de les inversions estan acabades en execució o bé ja estan adjudicades. Correcte. Sí, sí. Tota la tramitació, com deien a l'inici de l'entrevista, que és tan farragosa, moltes d'aquestes inversions...
O ja estan acabades, algunes acabades, recordo al principi del mandat el canvi d'espa del camp de futbol o moltes altres inversions que hem fet durant aquest mandat i altres que ja tenim o bé en licitació o bé ja pràcticament a punt d'adjudicar i per tant que siguin una realitat.
Vull també comentar alguna qüestió per exemple, abans de finalitzar l'any vam també tenir notícia de la presentació d'una trentena d'al·legacions per part de l'Ajuntament de Constantí contra la instal·lació d'aquests parcs eòlics aquesta nova línia elèctrica d'evacuació que
travessaria diversos municipis del camp de Tarragona, entre ells Constantí, que hi hauria cinc d'elles, cinc de les torres d'alta tensió, passarien pel terme.
Sí, nosaltres ja vam fer al·legacions amb el projecte, tal com marca la normativa i les tramitacions també de la Generalitat. Vam fer com a 8 o 9 al·legacions, ara de memòria no recordo exactament, 8 o 9 al·legacions amb aquest projecte, que els vam entrar al Departament de Territori, juntament amb altres municipis, com Riudoms. Hem fet diverses reunions amb ells, perquè nosaltres no estem en contra, lògicament,
però el que sí que no volem és que instal·lin amb l'impacte ambiental que tindrien aquestes grans torres elèctriques al nostre terme municipal. I el que demanàvem, bàsicament, és que sigui tot soterrat, perquè no tingui cap impacte ambiental al nostre municipi.
I parlant de recursos i delegacions, en aquest cas parlant de FUNECAM, la setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar els recursos que havien presentat diferents empreses funeràries privades en contra d'aquesta empresa funerària supramunicipal.
i que d'alguna manera això ve a avalar aquest projecte de Fonecamp. Recordem que en el seu dia ja es va presentar un recurs contenciós administratiu i aquest era un recurs d'apel·lació contra aquest primer recurs. Tot això encara no va en el fons de la qüestió, però sí que d'alguna manera avala el projecte. Sí, avala el projecte i marca ja la tendència favorable als nostres tècnics i al nostre projecte, que al final no és més que passar d'un monopòli que hi havia abans,
a un mercat de lliure competència amb l'administració pública oferint un servei més proper intentem de major qualitat i també més econòmic pel ciutadà lògicament els jutjats ens en donen la raó
i molt contents perquè marca la tendència, imagino, en aquest sentit i en futurs plecs jurídics que els nostres tècnics, vull aprofitar per felicitar-los, perquè la veritat que ho hem fet molt bé i molt satisfets.
Alcalde, anem arribant al final no sé si queda algun tema pendent per comentar suposo que hi haurà un ple que no ha arribat al mes de gener com s'hauria de fer l'últim dijous del gener crec que es farà exactament el dia 12 de febrer serà el ple ordinari hi ha alguna qüestió important en aquest ple?
Estan ara des de secretaria, intervenció, últimant expedients i depenent una mica de l'abans d'aquests expedients, el que puguin portar a plenari, però bàsicament seran tot tramitacions, diguéssim, administratives. Al final, fins que tinguem el pressupost, lògicament ja de l'any 27, doncs ara pràcticament tot són tramitacions pun·lament administratives.
Molt bé, doncs alcalde, no sé si vols afegir alguna cosa més.
Res més, només encoratjar la gent, aquestes activitats que queden de la festa major d'hivern, també encoratjar-los que hi participin i res, nosaltres seguim al peu del canó i obert lògicament a preguntes, com han fet els tertulians, que aquí tant agraeixo moltes vegades que ens puguin reunir aquí i fer preguntes. Moltes vegades és molt bo explicar, perquè així resols molts dubtes i al final...
hem de ser transparents i així m'agrada ser-ho amb tothom. Per tant, content, content també de la feina que feu aquí, d'informació i seguim, seguim batallant. Doncs des d'aquí convidar la gent que ens estigui escoltant que poden traslladar-nos les preguntes a través del correu electrònic constantirradio arroba constanti.cat de les xarxes socials, del telèfon 977 52 1911 i nosaltres li traslladarem a l'alcalde ja serà l'últim dijous del mes de febrer.
Òscar Sánchez, alcalde de Constantí, moltíssimes gràcies. A vosaltres, gràcies. Per haver-nos acompanyat i fins la propera. Que vagi molt bé.