Fins demà!
Con cuidado se levanta de mi lado y ámame mañana, sé que ya no volverás.
Tiene tanta prisa que tropieza y se despista y me deja aquí una nota de papel.
Fins demà!
Si algún día me llamaras y me dijeras que no vas a volver más. No tengo claro lo que haría, creo que saltaría. La ventana es un buen lugar para escapar. Tengo que desprender la luna y el ar.
Fins demà!
Si tu creus que la vida és un tren qualsevol, sens parada en la teva estació, mira l'aire, sols és ben si es mou. Si tu creus
Fins demà!
Fins demà!
Ara gaudeixo que maca és la platja. Si tu creus que la vida és un tren qualsevol, sens parada en la teva estació, mira a l'aire, sols és ben si és mú. Si tu creus que la vida són
Així quan tornis anem a la platja perquè gaudim junts volcant les onades i
Fins demà!
M'he quedat encaixat dins d'aquesta primavera on sembla que tothom té pressa i no trobo la maleta per sortir i jo dins el meu cap ja m'he tret la samarreta m'és igual si no tinc festa sé que encara no és divendres però ara som
D'un estiu s'ha embarcat, viure desconectat. Triomse de l'escai a la guantera, que encara falta molt per arribar. Tu i jo amb els peus mullats, compartint un gelat. Ja no ens fa tard i ningú no ens espera, no ens cal res més. Conestiu com els d'abans.
Festes de poble, fem un detox digital. Que es pongui el sol mentre ens banyem a dins del mar som els de sempre cremant els vespres. Encara que el passin els anys, sona a tot arreu el Caribe Mix. Pep de serer que tots compossaïts. Sisplau que no acabi mai aquest estiu.
Fins demà!
D'un estiu s'ha mercat, viure desconnectat. Tria un CD d'escair a la guantera, que encara falta molt per aquí.
Marxem, no cal mirar enrere, sempre hi haurà una dracera, perduts per la carretera fins que arribi la tardor. Marxem, no cal mirar enrere, sempre hi haurà una dracera, perduts per la carretera fins que arribi la tardor.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Constantí Ràdio La xarxa
Tant salvatge i tan prudent, tants dimoris, tants inferns, tan tranquil i tan intens, tant desitjant.
Tanta vida, tant, no sé, tan i tan i mire.
Tant senzill i tan immens Tanta peça i tant per res Tanta lluna, tan secret Tan concret i tan dispers Tanta força i tan sens
Fins demà!
M'obres la finestra, m'estires del braç, no hi ha cap protesta al cap de 10 minuts, ja som dins del vall, quin terra va estar.
La teva mare ja no hi és. Tant de bo ara ens veiés per no perdre temps. Recuperem un temps per dur. La teva mare ja no hi és. Tant de bo ara ens veiés per no perdre temps.
Sols a mig de la gent em fas un petó, com dir-te que no, si et poses tan trista. Et vaig veure arribar, recordo aquell vespre, fa quasi 20 anys, final de setembre, sense merda la sang, per fi estava net el meu michonet, així et dèiem sempre. La teva mare ja no hi és,
Tant de bo ara ens veies per no perdre temps. Recuperem un temps perdut, la teva mare ja no hi és. Tant de bo ara ens veies per no perdre temps.
fer-vos patir com et puc explicar tot el que va passar potser ara no cal ja està fet tot lo mal però torno a ser aquí encetem un nou camí la teva mare ja no hi és tant de bo ara ens tallés
Un temps perdut, la teva mare ja no hi és Tant de bo ara ens veiés per no perdre temps
Nostalgiosa llevo el alma por las calles de la ciudad. Gusto Apolo y mi silbido largo. Suspirando zambas
Se me va Gustavo y mi serido largo A eso esperando ya no vas Se me va El recuerdo de mi tierra
Por la sombra me subirá Mis ojos por el cielo lejos Con las bolsas mirando
Fins demà!
Fugitiva, dolondrinas de mi corazón Busco al fondo de la calle un celo Pero encuentro el cielo y nada más
Donde quiera que yo vaya La nostalgia me será
El paisaje por mi sangre crece y en mi boca herida cantará. El paisaje por mi sangre crece y en mi boca herida cantará.
Quiero hundirme en esos ríos tuyos.
La montaña alimenta mi voz Como el río que corre el mar Alma mía fugitiva
Fins demà!
Nada más. Les coses venen i se'n van. Em deies sempre al mig cantant.
Quan em treies el vestit, jo et mirava als dits, prims i allargassats. Les coses venen i se'n van, i tu tornaves sempre tard, com un animal feliç.
Sense venir a nit de sotllat. I quan es feia clar, m'aixecava i rentava els plats, escaldant-me les mans.
però el dolor no em feia mal. Era teva, teva, teva cada instant. Era teva,
Les coses venen i se'n van. Et vaig escriure un paper en blanc. No em vaig emportar res meu, només una deu de cunyat.