L'entrevista de Constantí Ràdio
Estem en plena Setmana Santa i com cada any aprofitant aquests dies, volem parlar avui del que seran els actes centrals de la Setmana Santa a Constantí, que arribaran el divendres Sant amb la tradicional processó del Sant Enterrament i també el matí amb el Via Crucis.
Fins al Calvari, una Setmana Santa que combina tradició, cultura i poble, i de la qual avui en parlem amb l'actual president de la cofreria del Sant Cris de la Puríssima Sang, el Curro Sierra, i també amb el seu predecessor, el que durant molts anys ha estat el president de la cofreria, el Josep Maria Salvat. Bon dia a tots dos. Bon dia. Gràcies per ser aquí un any més, en plena Setmana Santa.
això de la Setmana Santa dèiem que els actes centrals que arribaran el divendres sant però això ho expliquem cada any i ara podem dir que cada any comença una mica abans tot plegat perquè aquest any del 15 de març que es va presentar l'opuscle doncs ja no heu parat de fer coses amb els armats per exemple i també preparant el que serà aquest acte del divendres sant però cada any comencem una mica més aviat eh
Bueno, de res, jo saps que cada any he estat aquí, he estat parlant d'això, d'allò, de tot, no? I, clar, com que les coses se van fent una mica més grans, n'han de fer més grans també, necessitem més temps per poder...
començar a muntar tot, preparar-ho tot, i bueno, suposo que acabarem de muntar-ho i preparar-ho, però serà el dijous a les 12 de la nit. I el divendres al matí encara tindrem que córrer, però bueno. Però normalment el divendres al matí ja no ens dona gaire temps, gaire marge. Fins aquí és tot el que es prepara, després hi ha més coses a dir.
Ara ja anirem, però d'entrada dir que s'ha presentat aquest nou opuscle, que és aquesta publicació que cada any s'edita conjuntament amb l'Ajuntament i que bé, d'alguna manera també cada any tenim més aportacions, més testimonis de gent que vol col·laborar, que participa d'alguna manera en la Setmana Santa i que
deixen constància, no?, del que és aquesta tradició tan arrelada, podríem dir, aquí a Constantí. Sí, a veure, això de l'opuscle fa ja uns anys que el vam començar a fer i encara continuem, vull dir, cada vegada, cada any, surten gent nova que vol fer algun escrit per l'opuscle i encara se pot omplir, vull dir, això representa que és el començament de la Setmana Santa d'aquí a Constantí, almenys fem una presentació.
no que abans no se feia res. Arribava dijous sant, divendres i ja està ara. Amb això de l'opuscle també se troba que ja fa dies, allò que has parlat abans, que la Setmana Santa als Armats ja fa més d'un mes que ensenyaven, hem fet la trobada de Vilallonga,
vam anar a Tarragona al professor de los dolors del gremi de pagesos i ara ja estem preparats pel divendres Sant aquí a Constantí, vull dir, a Constantí se treballa la Setmana Santa, se fan actes per poder fer, vull dir, no se pot dir que no es pugui fer res.
L'Opuscle que tenim, que ja s'ha consolidat també d'alguna manera, això també vesteix molt el que és la programació de Setmana Santa, el fet que no només siguin aquests actes que tothom coneix, sinó que ja prèviament es pugui parlar d'una presentació oficial de l'Opuscle, que a més a més cada any té una persona que s'encarrega de fer aquesta presentació, aquest any va ser la Maria Lluïsa Torrents,
també teniu l'actuació de l'escola de música, això també d'alguna manera li dona una rellevància i una solemnitat també al que és tota aquesta Setmana Santa i també donar visibilitat a tota aquesta gent que hi col·labora. Sí, sí, a veure, l'Opuscle...
dona ja la benvinguda a la setmana santa amb això com si fos el pregó de la festa de la setmana santa i dona un prestigi i sempre surt una persona que dona la benvinguda a tot el poble perquè sàpiguen perquè sembla que la setmana santa arriba però sembla que com si el poble no es fessi res llavors donem la benvinguda a tothom que vulgui col·laborar per la setmana santa aquí a Constantí vull dir
És bo que sàpiga la gent que es fan coses. També que sigui un poble petit, hi ha moltes persones que no saben que aquí es fan aquests actes religiós, per dir-ho, de la Setmana Santa. I amb aquest de l'opuscle i aquestes reunions i aquestes conferències, es fa saber al poble que aquí es treballa la Setmana Santa com a qualsevol lloc del país.
Digue, Josep Maria. I com que ara que estem parlant de l'opuscle, l'opuscle està obert a tothom, ens agradaria molt que molts convilatants d'aquí al poble escriguessin les seves vidències, no que és la Setmana... Bé, el que és la Setmana Santa per un mateix, no?
i perquè hi ha hagut moltes vivències d'aquestes que estan escrites de l'any passat, ara dos anys, que moltes persones han dit, ostres, jo a la Setmana Santa anava aquí i feia això, feia allò. Això és molt important, jo ho portava al Sant Cris. Llavors és molt important que cada un pugui expressar així, diem-ho que...
que l'opuscler tindrà una mica més de ressò i molta gent podran explicar coses que la millor, la meitat de la població no sap. No sé, és per dir alguna cosa, no? Nosaltres fem una crida aquí de que qui vulgui escriure no té cap problema. Tot plegat s'ha de posar en contacte amb la cofreria i dir, escolta, jo vull fer un escrit. Doncs mira, és això, tal dia es té que presentar, tal dia es té que... En fi, una sèrie de punts que hi ha, ja està, res més.
No, no, que feu bé d'explicar-ho perquè realment jo crec que l'opuscle és una manera molt interessant de poder veure i copsar com viu molta gent de Constantí la Setmana Santa des de perspectives molt diverses. Alguns ho viuen des de la fe i altres ho viuen també des del relleu que el seu pare havia estat armat i ells han agafat el relleu, el seu avi, etc. Que d'alguna manera...
Això simbolitza el que és l'expressió de la Setmana Santa, que va més enllà del que és purament religiós en molts casos. També s'ha convertit en un acte cultural, fins i tot. Exacte. Com has dit tu, hi ha molta gent que ho poden agafar des d'una part religiosament i d'altra part ja sabem que hi ha bastant de folclore. Això també ho sabem i ho diuen ja, els eclesiàstics ho diuen, que hi ha folclore. Però el folclore també és una manera...
una manera de viure el que va ser o el que expliquen tota la Bíblia d'allò del que va ser la mort de Jesucrist. Per tant, aquí hi cap tot, home, tot, sempre quan tinc unes regles que no surtin de la part d'allò, però les vivències són molt importants.
Jo diria que l'opuscle està obert a tothom. O sigui, no n'hi ha... Qualsevol persona que ara ho estigui sentint per la ràdio, que tingui interès en l'opuscle, està obert. No és una cosa tancada. Està obert a tot el poble. El que passa és que se'n fiquen sis artículos o set. Si no surten guany, sortirà l'any que ve. No farem un llibre, un totxo i l'any que ve no es farà res. Se guarda una distància, però que està obert, que sàpiga la gent que aquí qualsevol persona que tingui interès en aportar alguna cosa
que ells que es vulgui treure del damunt no vulgui escriure, no ho pot fer personalment, vull dir, no n'hi ha cap problema. Bé, parlant dels actes centrals que arribaran aquest divendres sant, anem a parlar del que són aquestes dues grans expressions del divendres sant cap al matí, és aquest Via Crucis al Calvari, després a la tarda teniu la processó del Sant Enterrament...
i aquí cada any aprofiteu i suposo que aquest any no serà una excepció per fer una crida a la participació això Josep Maria fa anys que vens i aquest any em sembla que no serà una excepció que també aprofitareu per fer-ho no serà una excepció a veure, una cosa és que nosaltres ja ho hem dit amb gent hi ha hagut molta gent que ja s'ha posat en contacte amb nosaltres i tal i qual però a veure, és una manera de dir
No, és que nosaltres no volem més. Sí, també. No és que la processura del sant enterrament estigui limitada a equips, no. Està oberta a tothom i com menys gent vinguin, més gent veuran el que fem i més gent veuran si els agrada o no els agrada o volen participar.
o només volen mirar, però bé, nosaltres obrim la porta d'allò aquí i a més a més, clar, la porta sempre està oberta i cada any, com dius tu, cada any dic el mateix, no?, ens agradaria molt, molt, molt, que molts joves d'aquí al poble, joves, menys joves,
massa grans no, perquè si són com jo ja costa una mica més, no? Però vull dir que fer de portant és interessant, a més a més perquè surtin tot el que nosaltres preparem a la Setmana Santa, a la Cofreria de Sant Cris de la Puríssima Sang, ara ho diré tot, no? Així, que muntem totes les figures, muntem una sèrie d'episodis de la Setmana Santa,
I com que estan reflexats aquí a la sortida, doncs clar, ens agrada molt que es passegin pel poble, perquè només és una vegada l'any, o sigui que no és que sigui un gran esforç que es té a fer cada X dies, no, només és una vegada l'any, perquè aquesta vegada l'any voldríem que hi hagués una participació última.
Per tant, digues, Corre. Jo volia donar també les gràcies al grup La Coca, que es va incorporar ja l'any passat a Mostambós i ajuden a los passos a continuar los passos. Vull dir que van acompanyant a Mostambós els passos, a la vida dels dolors i de les oliveres, per poder fer la Setmana Santa. També això és una feina a fer, vull dir que donen les gràcies a aquestes persones
que col·laboren, igual que és l'escola de música, està a la coca, vull dir, cada vegada s'incorpora algun grupet més que vol ajudar a fer la Setmana Santa més gran. I a més en aquest cas, com deia Rosa Maria, que és gent jove que s'incorpora també, que això és el que sempre demaneu. Entitats d'aquestes que són gent que col·laboren al poble, per tant, bueno, col·laborar una miqueta més, demanem una miqueta més, bueno.
Per tant, el que diem és que, sobretot per fer de portant, feu aquesta crida que la gent es posi en contacte amb la cofreria aquests dies previs al divendres i que, si pot ser, col·laborin en la processó. Tots els anys, una setmana abans del divendres sant, des de dilluns fins al divendres, la cofreria per la tarda sempre està oberta.
Per tant, donem una mica més d'espai a la gent que vulguin col·laborar o que vulguin vindre. Allí està obert i es pot parlar de qualsevol cosa que li interessi a cada un.
Bé, doncs aquesta és la crida que fa des de la cofreria del Sant Cris de la Puríssima Sang per aquest divendres, aquesta participació sobretot per fer d'aportar els passos que sortiran Us vull demanar també una mica per com esteu vivint des del vostre punt de vista, no? El Josep Maria durant tants anys
doncs sap de primera mà la feinada que suposa tots els preparatius i corro a tu també des de fa un any...
com heu portat una mica aquest relleu i en el teu cas també, doncs, Curro, en el Neupuscle dius que ho afrontes amb molta responsabilitat, no? I m'imagino que també ho has viscut de dintre com els armats, però ara... Fa molts anys que sí. Doncs una mica també amb tota la perspectiva global del que suposa la Setmana Santa, eh? Des del punt de vista, Josep Maria, no sé si t'has pogut alliberar una mica d'aquesta responsabilitat que ara ha assumit el Curro. A mi...
M'agrada que me deixis, que me donis una entrada d'aquí, no? Perquè, a veure, jo ja, a la meva edat ja està una mica, tenim que buscar relleus, per tant, el curro ja fa uns quants anys, ja que me vaig acostar amb ell, no? Li vaig dir, al final, bueno, vaig accedir a que ocuparia el meu puesto en una condició. Ocuparia el meu puesto, però jo no marxo.
el dia que jo marxi m'han de treure, per dir-ho així, no? Però, bueno, a veure, jo seré allí perquè, clar, amb els anys, ja ho has dit tu, amb els anys que portem a la cofreria, la meva dona i jo, doncs clar, hi ha moltes coses que la millor, un no acaba de sapiguer, i només cal preguntar, escolta això, pam, pam, pam, i ja està, i no hi ha cap problema. I jo, gent jove, tenen que anar,
Tenen que anar entrant. Si no, no hi hauria relleu, no hi hauria res, per tant, tenen que anar entrant. Jo me'n tinc... Perdona, em poso un polític, em va dir el turmàs, jo faig un pas al costat i em quedo allà i no hi vaig anar fent. Però m'imagino, Curro, que és important tenir una figura com la del Josep Maria al costat, perquè tots aquests consells i tota aquesta...
sabien si aquell té en relació a tants anys d'organitzar i de portar una mica el comandament de tot plegat és important. Home, no important, importantíssim. Tindre persones que porten molts anys, perquè això no s'apren en dos dies. Tota la mandanga que porta això de la cofredia, de los pasos, muntar corrents, muntar tot això, això és anys de història, com ho dic. I tindre-ho al costat
que l'ajudem, vull dir, jo també buscaria ara un relleu, perquè és que tinc que buscar algú perquè jo no duraré tampoc tota la vida, vull dir, que buscar, el que diu ell, té que vindre gent nova al darrere, jo començo, bueno començo, això de començar és una cosa, jo fa molts anys que estic, però bueno, tinc que ajudar amb ell, jo he de buscar algú que també m'ajudi a mi per poder tirar això endavant, vull dir, perquè té molta fenya, no és, mira, surten el divendres sant, surten els armats, però al darrere hi ha una molta fenya que no es veu, que jo voldria...
com a president que sóc ara de la cofredia, jo voldria dir unes coses. Jo us convido a tots a continuar construint entre tots una cofredia encara més forta, amb més participativa i més compromesa amb la nostra fe i el nostre poble.
i també com a president donar les gràcies a aquelles persones anònimes que treballen sense ànimo de lucro, a les famílies i voluntaris que fan possible que treu els passos de Setmana Santa. Jo dono les gràcies, començo, però ja començo buscant gent i donant gràcies a la gent que ens ajuden a tirar, perquè no és una cosa...
pròpia. És una cosa que la construïm entre tot el poble. Sempre hi ha que haver gent que mani, perquè són com les alcaldies i com tot, però hi ha que continuar. Tothom serveix i pot donar la seva opinió, com hem dit, de l'opuscle i tot, per poder això tirar endavant. No és una opinió. No que mani, sinó que aconsells.
No que mani, sinó que aconselli. Sí. O sigui, a veure... Perdona, eh? Com d'alguna manera assessorar, no? Sí, exacte. O sigui, a veure, hi ha persones que poden manar, però, clar, manar vol dir saber...
Està al davant de responsabilitat demanar i que et creguin. Però no que et creguin perquè tu ho dius, sinó que et creguin perquè ells també ho creuen. Ostres, ara m'he curiat, eh? Bé, però en tot cas, això també és important, no? Fer referència a totes aquestes persones que de manera anònima moltes elles...
col·laboren altruistament en que tot el que es veurà el divendres sigui una realitat això crec que és important perquè les figures visibles al final sou els que sou però hi ha molta feina al darrere de tot plegat
Sí, sí, és el que jo acabo de dir, vull dir, nosaltres som les persones visibles, però darrere nostre també hi ha moltes persones que treballen, se fan trajes, se fan coses, ajuden a cosir, ajuden a muntar les flors, i no es veuen, vull dir, sembla que sigui fantasma, no ho fem nosaltres, nosaltres som les cabezes visibles, però darrere n'hi ha persones que s'ha de saber què hi són,
que no és una cosa de Salvat, i del Curro, i de la Filo, i de la Rosa Mari, i de tal, hi ha més gent al darrere que estan, i s'ha de dir, vull dir, no es pot ser anònim, que no són, vull dir, la Cofredia és un grup molt gran de persones que hi són. Josep Maria, volies afegir alguna cosa més? No, no, no, ho he dit molt bé, i bueno, clar, si l'any tinguéssim una gent...
que, per exemple, el divendres sant a les 10 de la nit o a les 11, quan s'acaba, clar, tothom diu, pam, pam, allà. Però a partir d'allí...
Hi ha tanta feina com quan vam començar la Setmana Santa, que era que la Setmana Santa són un mes, un mes sant, perquè es comença a treballar molt aviat. I quan s'acaba, passa el mateix. Quan s'acaba el divendres, clar, tothom arriba allí, agafen els passos, els deixen allà, agafen la vista, els deixen aquí damunt, perdó, els deixen allà damunt, però després s'ha de recollir, s'ha de mirar, que no hagi hagut algun desperfect, tornar-la a penjar, perquè...
l'any que ve pugui sortir. Per tant, home, sí, dius, ostres, és que teniu un any? Sí, bueno, sí, un any, sí. És el que tu deies abans, això de Sant Jordi i tal i quals. Sí, no, ara aquesta setmana que ve s'hi posarem, no? La setmana que ve no, perquè llavors ja no hi arribes a temps. O sigui, a veure, són coses d'aquestes que es tenen que anar portant de dia en dia. I per tant, el que ha dit el curro, que a darrere nostre hi ha molta gent, molta,
i moltes que són anònims, que no volen ni que s'hi digui que ells estan allà, però bé, tenim més visibles, són Rosa Mari, que se n'han cuida de repartir d'allò, la Filomena, que és la meva dona, que també se n'han cuida de la roba, i la Pepi Franquès, que també estan allà, són tres persones, intentem.
posar més gent, em sembla que en tenim una altra, ara no ho vull dir, però bueno, hi ha una altra Rosa Mari que també aquest any ja ha entrat, per tant, bueno, nosaltres agraïm molt que la gent ens ajudin, i nosaltres, jo, bueno, tu ja ho saps que tots els anys, nosaltres ajudem, o jo he intentat ajudar a tothom que hi ha fet falta. Segurament que hi ha hagut alguna cosa que l'he fet malament, però bueno, això és dins de la naturalesa.
Molt bé, anem a recordar els horaris d'aquest divendres. A l'hora del matí, Curro, si tu mateix vols recordar els horaris dels actes del divendres sant. El dijous sant, a les 7 de la tarda, una celebració de l'escena del Senyor. El divendres, a les 9, Via Crucis al Calvari. A les 18.30, la celebració de l'amor del Senyor. I a les 21.30, la processó del Sant Enterrament.
I el diumenge per Pasqua, 5 d'abril, a les 12.30, a celebració de l'Eucaristia. Aquests són els horaris que es tenen prevists per la Setmana Santa a la Iglesia.
Per tant, la processó del sant enterrament a les 21.30, el recorregut és el mateix d'aquests últims anys, perquè això recordo que fa un parell o tres anys que va canviar, també va generar una mica de debat tot plegat, ara es manté respecte als últims anys. Sí, a veure, es manté, nosaltres sempre vam, bueno, ell ja hi estava implicat, perquè...
Doncs bueno, nosaltres ja intentàvem que el recorregut no fos molt pesat, perquè quan portaven els passos al coll i això era més pesat fer una baixada molt pronunciada i fer una altra pujada, fer-lo una miqueta més planer, i bueno, m'assembla que ho vam aconseguir, encara que molta gent es van recriminar una mica, però és que tampoc... Jo crec que sí, al menos ningú més ha dit res.
Jo també volia recordar per als passos que vam posar rodes. Vull dir, tampoc se tenen que portar el coll. Si lo volen portar el coll, lo poden posar en moments crítics, però després lo poden posar arrossegant com rodes que porta rodes als passos. Perquè abans sí que lo tenien que portar el coll des que començava hasta que s'acabava. I són pesats. Les coses se tenen que dir.
Vull dir, però ara que porten rodes és qüestió de vindre només i es pinjar, vull dir, no es tracta de res més més que això, perquè clar, això de dir, ostri, portar un pas a l'ombro tot el rato pesa molt, no, pesa molt, no, que ara només és, ni que les persones, però és pinjar-lo, que no és difícil, porta quatre rodes, dos giratòries i pot anar pel poble perfectament,
sense portar-lo a l'ombro, vull dir, s'ho dic perquè ho sàpiguen, perquè a vegades quan dius els passos te tires enrere, no? Però sàpiguen que porta rodes i se pot portar en rodes, el que passa és que no es veuen, estan tapades amb les faldilles però porta rodes. Molt bé. Doncs una altra cosa que us vull preguntar, perquè també cada any ho acostumem a comentar per aquestes dates, és el tema de l'Església, que també el dia de la presentació de l'opuscle es va comentar per part del mossèn que
D'alguna manera ja es veu la llum al final del túnel, de tot plegat, doncs sembla ser que ja hi ha un informe tècnic de tots els passos que s'han de fer. No us veig gaire optimistes, però... A veure, tant de temps, tant de temps d'estar... Ai, ai, ai, ai, no? Ara te diuen, tenim el compromís del senyor Alcalde i Dolors Fortuny, la seva regidora,
que això està molt tirat endavant, està quasi, quasi d'allò, però em sembla que el mossèn no ho té tan clar, però l'últim dia va dir que sí. Per tant, ell també deu estar entrant ja dins del que és que l'Iglésia la veurem. Jo, durant uns anys, fins ara, encara sempre tenia d'allò que jo no veuria aquesta Iglésia oberta, però ara ho dubto una miqueta amb què du...
esperant que pugui veure-lo a obert, però bueno, esperem això. Bueno, mira, en guany la iglesia, de moment podem muntar els passos dintre. És un pas important. Tenim un permís de poder entrar dintre, perquè anys enrere no es podia entrar, vull dir, almenys ja hem guanyat alguna cosa, perquè havíem d'anar a una família que no tinguéssim a casa seva a muntar els passos. Ja hem guanyat alguna cosa, no? Vull dir, vol dir que ens donen seguretat
no està preparada perquè s'ha de netejar, s'ha de fer molta... Ja neteja, però de caure no caurà. Vull dir, pot caure també a casa meva, si ha de caure. I llavors ja podem entrar i això ja dona un bon senyal que això tira endavant. Vull dir, no es pot demanar res més. Això, com les coses de Palacio, van d'espai. Vull dir...
Bé, doncs, veurem què és el que acaba passant amb l'Església. De moment, doncs, sembla que hi ha un itinerari, un full de ruta bastant clar, i amb tots els passos que s'han de fer per procedir a l'obertura, però segurament això no serà qüestió d'un ni de dos dies. Segons els tècnics i els polítics diuen que sí, polític per referència a l'arcalde del poble, d'allò. Diuen que, bé, que tot està conforme, tot està, no s'ha mogut res, tot està de tant...
Per tant, ara ve la part més important, la part econòmica. El finançament. Això és una mica més complicat, s'ha de implicar més gent, aquestes coses així, però bueno...
Nosaltres confiem en ells de què diuen que sí. Segurament que no a finals d'aquest any, però l'any que ve, segurament que sí que es podrà obrir. Bueno, diem, confio, gràcies a Déu, i comptem amb ell també perquè ens ajudi a que s'obri l'Eglésia. Molt bé. Doncs, Josep Maria Curro, voleu afegir alguna cosa més?
No, jo ja estic bé. A veure, jo voldria dir una cosa, ja que ja he donat pas al meu càrrec que tenia com a president, encara que ja ho he dit, no?, que jo em quedaré allà, però, bueno, jo he de donar les gràcies a tota la gent que ens han ajudat i que esperem que ens segueixin ajudant fins a aquests temps, però, bueno, per tirar això endavant, jo només me despedeixo...
i torno a dir el mateix, però faré un pas al costat, o en vez d'un pas al costat, me quedaré al darrere del president. Cúrron, alguna cosa més, tu, per teva? No, jo no el vull dir. A veure, jo l'única cosa que li diria és que li dono les gràcies d'haver fet aquest pas que ha fet sense cap... no sé com dir-ho...
Sense cap pressió. Sí, sense cap pressió de res. Vull dir, ha sigut una cosa voluntària, ha sigut una cosa normal. Continuem igual, però això continua igual. Dirà, Salvat està al davant. No, Salvat està al davant, però és un passo el braç esquerre i jo sóc el dret. Vull dir, ja abans era jo l'esquerra i el dret. Hem canviat i continuem fent igual mateix. Mentre que visquim...
La vida és molt d'això i puguem. Fem un equip. Vull dir, ho dic perquè a vegades ja ho ha salvat, no? A salvat li podem dir el que vulguin i a mi em poden dir el que vulguin i entre dos fem un. O sigui, estem dos dos componetrats en tirar la coferia endavant. Tenim les mateixes més o menys idees i tenim les mateixes...
amb ganes que això continuï i se faci gran. Jo no puc dir res més. O sigui, li dono les gràcies a ell per haver fet aquest pas de deixar-m'ho a càrrec. Jo vull continuar i ho vull fer més fort que l'ha fet ell. Vull fer la competència, en aquest sentit. Per això som més joves. Bueno, competències, aquestes competències sempre són relatives i són molt bones. Són ganes de treballar, no? No es tracta de... Mira el que ha tirat per al davant, jo l'ha tirat per terra. Al revés, el vull...
Vull continuar el llegat. Vull superar, si que se'n fan i que he fet coses, perquè les mentalitats de les persones joves, jo veig que cada persona té una mentalitat diferent de pensar, de fer les coses. No és que sigui malament el que faci jo ni el que faci ell, ningú, però sempre tenim mentalitats diferents i això és el que, tot que sigui per progrés, jo crec que anirà per la cofredia, és el millor que es pot fer.
Molt bé, doncs agrair-vos com sempre a tots dos que avui ens hagueu acompanyat el Josep Maria Salvat i el Curro Sierra en representació de la Cofreria del Sant Crist de la Puríssima Sang que vagi molt bé aquests dies i repetim aquesta crida que fèieu els portants a les persones que vulguin ajudar a portar els passos del Divendres Sant que es posin en contacte amb la Cofreria i que participin
Recuro les teves paraules, que has dit, ja no cal que les digui jo, i ja està. I un agraïment molt gran per donar l'oportunitat. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies per invitar-nos a aquesta entrevista. A vosaltres. Gràcies, Curro, gràcies, Josep Maria, i que vagin molt bé. Fins la propera. Connectem? Fes-m'agrada la nostra pàgina de Facebook i segueix-nos a X i a Instagram amb el nom Constantí Ràdio.