logo

L'Entrevista

Espai radiofònic on conversem amb els principals referents i protagonistes de l'actualitat local i comarcal. Amb Jordi Martínez Espai radiofònic on conversem amb els principals referents i protagonistes de l'actualitat local i comarcal. Amb Jordi Martínez

Transcribed podcasts: 2
Time transcribed: 53m 10s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El vent s'endúen les paraules que no et vaig dir. Un mar de dubtes dins d'un cor adormit. Tan difícil apropar els nostres camins, però si estem junts l'univers es fa petit. Cada cop més a prop, més lluny,
El dia 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna. Com ja és tradició, un grup d'alumnes de l'Oficina de Català de Constantí han passat aquesta setmana pels micròfons de Constantí Ràdio i han estat protagonistes d'aquest programa especial. A banda de gaudir de l'experiència que suposa trepitjar per primera vegada un estudi de ràdio, una quinzena d'alumnes de diverses nacionalitats i procedències han llegit poemes i textos en la seva llengua d'origen.
La commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna aquest 2026 reconeix les llengües com a patrimoni viu i identitat col·lectiva. Les llengües són essencials per a l'educació i el desenvolupament sostenible. Constitueixen el principal mitjà de transmissió de coneixement i preservació de les cultures.
Amb aproximadament 8.324 llengües arreu del món, moltes corren el risc de desaparèixer degut a la globalització i a les transformacions socials. Garantir que els sistemes educatius respectin el dret a aprendre en la llengua materna és crucial per millorar els resultats de l'aprenentatge, ja que els estudiants, quan aprenen en una llengua que entenen perfectament, mostren una millor comprensió, compromís i capacitat de pensament crític.
L'educació multilingüe, sobretot en llengües minoritàries, no només ajuda els alumnes, sinó que també fomenta una connexió més profunda entre l'educació i la cultura, contribuint així a tenir societats més inclusives i equitatives. La celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna posa en valor els esforços per preservar la diversitat lingüística i promoure les llengües.
Aquesta fita posa de relleu la importància de preservar les llengües per salvaguardar el patrimoni cultural, millorar l'educació i fomentar les societats més pacífiques.
Hola, soy Priscila Pizarro, soy de Chile y diré un poema de Pablo Neruda. Poema 20. Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Escribir, por ejemplo, la noche está estrellada y tiritan azules los astros a lo lejos.
El viento de la noche gira en el cielo y canta. Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Yo la quise y a veces ella también me quiso. En las noches como esta la tuve entre mis brazos. La besé tantas veces bajo el cielo infinito. Ella me quiso, a veces yo también la quería.
¿Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos? Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Pensar que no la tengo, sentir que la he perdido. Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella. Y el verso cae al alma como el pasto al rocío. ¿Qué importa que mi amor no pudiera guardarla? La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo, a lo lejos alguien canta, a lo lejos mi alma no se contenta con haberla perdido. Como para acercarla mi mirada la busca, mi corazón la busca y ella no está conmigo. La misma noche que hace blanquear los mismos árboles, nosotros los de entonces ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise. Mi voz busca el viento para tocar su oído. De otro será de otro, como antes de mis besos. Su voz, su cuerpo claro, sus ojos infinitos. Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero. Es tan corto el amor y es tan largo el olvido. Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido, aunque este sea el último dolor que ella me causa y estos sean los últimos versos que yo le escribo.
Buen día, soy Aguramarina Barrios, soy de Venezuela. Diré un fragmento de un poema de Andrés Eloy Blanco. Los hijos infinitos. Cuando se tiene un hijo, se tiene al hijo de la casa y al de la calle entera. Cuando se tiene un hijo, toda risa nos cala, todo llanto nos crispa, venga de donde venga.
Cuando se tiene un hijo, se tiene al mundo adentro y el corazón afuera.
Hola, em dic saïda, tenc 37 anys, bisc a Costantin. I triat un poema de la poeta Aحمad Chauqui que parla sobre la lingua araba. Ya l'úgata d'addad, ya Sina l'agjiali, ya m'anar al-bayani fi l'ámali. Fíki serr l'xulud, mundu n'zal al-wachiu, n'úra'n ala mada l'asali.
وسعت الذكرى والكتاب معانيا فاستنارت بك الدنا بجمالي أنت بحر من الآلئ عدب كل لفظ فيك در غالي إن تكلمت أشرقت شمس فكر وتجلى الهدى بكل مقالي
حفظك الله في القلوب عزيزا ورعاك الزمان غير زوالي لغة الأمجاد إن عز فخر فبك الفخر شامخ كالهلالي ستظلين في الشفاه نشيدا وفي صدر كل حر وصالي
Hola! J'ai m'edic hana, j'tinc 32 anys. Suc del Marroque. Et riad una poema del poeta Mahmoud Darwish.
Fins demà!
Aquesta és una poesia de Levi. Bala de lengua Lachat, Bela Jack.
Li vai viat uret durant la dinàstia Tang fa un 1035 anys és l'adastor de la poesia chinesa.
Gràcies.
Hola, amdik Soumeya, tinc 39 anys, soc d'il Marroc, bisk a Costanti. Ligi, poema, arab d'il Ziyad Bnotarek, al-Hamra.
Fui mèdxell l'hàmerà, c'à l'ècà, ma a'tièb l'lòcèà, b'là m'ààà. Aïnàni sòu-thòani, fì, hàgèri-hi-hi-hi-ma, t'etòl·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l
Fins demà!
Can't beha, hiya tamu d'usadi. Wadimishq, aïna tacon? Qul'tu, taraynaha fi ša'raki l'munsaabi.
نهر سواذ في وجهك العربي في الثغر الذي ما زال مختزنا كنوز بلادي طارت مع الشعر يلهت خلفها سنابل تركت بغير حصادي ومشت مثل الطفل خلف ذليلتي وراء الثاريخ قوم رماذي
قالت هنا الحمراء زهو جذودنا فقرأ على جذرانها أمجاذي أمجاذها ومسحت جرحا نازفا ومسحت جرحا تانيا بفؤاذي يا ليت وارثة الجميلة أذركت أن الذين عنتهم أجدادي
Hola, en Deep Cecilia. Soc de Chile. Vis a Constantí. Y la meva poesia és... Me gustas cuando calles, de Paulo Neruda. Me gustas cuando calles.
porque estás como ausente y me oyes desde lejos y mi voz no te toca. Parece que los ojos se te hubieran volado y parece que un beso te cerrara la boca. Como todas las cosas están llenas de mi alma, emerges de las cosas llena de alma mía.
Mariposa de sueño Te pareces a mi alma Y te pareces a la palabra melancolía Me gustas cuando callas Y estás como distante Y estás como quejándote Mariposa en arrullo Y me oyes desde lejos Y mi voz no te alcanza Déjame que me calle con el silencio tuyo Déjame que te hable también con tu silencio
clar como una lámpara, simple como un anillo. Eres como la noche callada y constelada. Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo. Me gustas cuando callas, porque estás como ausente, distante y dolorosa, como si hubiera muerto. Una palabra entonces, una sonrisa bastan. Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
Hola, soc la Fátima, tinc 26 anys i soc de origen marroquí. El meu poema és de Jemi, el lienzo en blanc.
El lienzo en blanco, este septeto, trata sobre nuestra capacidad de elegir quiénes queremos ser. No somos el ayer que ya se ha ido, ni el miedo al mañana que no ha llegado, somos el latido que no se ha rendido, el fuego que brilla, aunque esté cansado, un libro que se escribe sin sentido, un lienzo de colores muy variados, donde el error es tiempo bien vivido.
Hola, em dic Salma. Soc del Marroc, soc parroquina, tinc 26 anys i visc a Constanti. Avui vull compartir amb vosaltres un poema escrit per mi, una expressió personal dels meus sentiments més sencers. Cada vers reflecteix emocions reals i profunds que he volguit convertir en paraules.
Ahelli هم العز الذي أسم به شرفا، وهم السنى في ليل عمري إذا اعتكرا. إن ضاق صدري والليالي أظلمت، كانوا الضياء وكان في قربهم قمرا. أمي إذا ابتسمت تفتح موطني، وغدوت من دفء الحنان معطرة. هي جنتي، هي رحمتي، هي دعوتي.
Fui كل حين سرها في القلب قد ستر. وأبي إذا نادى سمعته بته عزما يشيد في الفؤاد ويظهر. هو سيف عزمي إن ضعفت وسندي وبه تعلمت الثبات إذا الدهر انكسر. وإخوتي نبدو الحياة إذا صفت. وبهم يطيب العيش عذبا مثمرا. هم موطني هم عزوتي هم راحتي وبحبهم قلبي يظل منورة.
Aquest poema és un cant a la família, a la seva presència constant i al seu paper essencial en la nostra vida. Parla de l'amor intencional, del suport en els moments difícils i de l'alum que aporten a aquests sistemes. És una celebració dels vincles que ens fan forts i ens donen identitat.
Hola, em dic Olga, soc de Ucraina. La meva lengua materna és Ukraines.
«Любіть Україну, як сонце любіть, як вітер, і трави, і води, в годину щасливу і в радості мить, любіть у годину негоди. Любіть Україну, усній, наяву, вишневу, свою Україну, красує її вічно, живу і нову, і мовує її солов'їну. Між братніх народів, мусадом рясним, сіяє вона над віками. Любіть Україну, всім серцем своїм, всіми своїми ділами».
«Для нас вона в світі єдина, одна, в просторі в солодкому чарі, вона у зірках і у вербах, вона і в кожному серця ударі, у квітці, в пташині, в електровогнях, у пісні, у кожній у думі, в дитячій усмішці, в дівочих очах і в стягі в багряному шумі».
Як та купина, що горить, не з гора, Живе у стишках, у дібровах, У зойках гудків і у хвилях Дніпра, І в хмарах отих пурпурових. У грому кананат, на розсіяних впрах, Чужинці в зелених мудринах,
«Багнетах, що в тьмі пробивали нам шлях, до весен і світлих, і щирих. Йоначе, гай буде для неї твій сміх, і сльози, і все до загину. Не можна любити народів других, коли ти не любиш Україну. Дівчино, як небо її голубе, люби її кожну хвилину. Коханий любить не захоче тебе, коли ти не любиш Україну».
Любіть у труді, у кохан'ї, в бою, Як пісню, що лини зорею. Всім серцем любіть Україну свою, І вічні ми будемо з нею.
Hola, em dic Leila, soc marroquina, i us presento un poema en la meva lengua materna és arabe. El poema parla de la força interior de la dona i de com descobreix la seva propria identitat. Explica que no és feble ni dependient, sinó
una persona independiente, capaç de superar l'aport i les dificultats.
Ana l'marà, hína akhl'au khaufi, arta di ism'i, wamşi, la zl'a li, gaire qalbi, wala qïda, gaire wahmi. Tawarthet'u l'ajedat, k'hacaïe naqs'a, anna l'estu zl'an, wala s'da, anna l'بد', hína y t'haj'a d'au, hrof l'semà, fi dàxili, amr'a o'okra, t'arbet'a ala katefi, c'l'ma incassert, wotakul,
Hola, soc l'Isabel. Soc andalusa i porto aquí un munt d'anys, des que era molt petita. La meva poesia està dedicada a la poesia i es diu que és poesia i és meva.
Dicen que la poesía es la manifestación de la belleza por medio de la palabra. La poesía es un cuento, es una ficción, un sentimiento y una canción. La poesía es la lucha del pueblo, el silencio de la muerte, la belleza que surge con el alba. Sale de ti, poeta noble, del cielo, del arroyo, del que busca las estrellas, del que a la luna le canta, de la locura, del recuerdo,
del bravío mar que con sus olas recita rumores a través del viento. La poesía es el retrato del mundo, del deseo, del sentir, del te quiero y del morir. Ágora de la tragedia, reflexión, diálogo y la palabra. No me preguntes qué es poesía, al leerte se me olvidó.
Em dic Lorena Dumitrica, tinc 47 anys, soc de Romania. E tinc una poezia de Mihai Eminescu? De a-s avea. De a-s avea și o floare, mândră, dulce, răpitoare, ca și florile din mai, fice dulce a unui plai, plai rizând cu iarbă verde, ce se leagănă se pierde, unduind încetisor și obtind șoapte de amor.
De-a-și avea o floricică, gingașe și tinerică, ca și floarea crinului, alca neoasănului, amalgam de roz albie și de una purpurie, cântând vesel și ușor și obtind șoapte de amor. De-a-și avea o porumbiță cu chip alb de copiliță, copiliță blândișoară, ca o zi de primăvară, cât uși ține ziulița,
I-aș cânta doina doinița, I-aș cânta încetișor, șoptind șoapte de amor", de Mihai Eminescu.
Bona dia. Em dic Marwan Bojaj. Teng Binti Tres Anx. Suc del Marroc. Actualment, Pesca Catalonia, Constanti. Ara la Pusia. S'a s'a d'alqimma ta ràgmà ràgmà ràgmà ràgmà t'aràbè, wacetubo esmè a la soffààtississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississississ
Bona dia, em dic Badr, aixòca de Constante, sòca del Marroc.
Béu búl compartir amb búzaltràs una cita del rai del Marroc, Hassan II. El Magreb, xa ja rajuduruha fi Afriqya w aqsanuha fi Europa. Aquesta frase significa que el Marroc té arbalz u profigundas a Afriqa. Però està connectat cultural
històricament i econòmicament amb Europa.
Fins demà!