L'entrevista de Constantí Ràdio
Durant tota aquesta setmana s'estan celebrant les habituals jornades de portes obertes a les escoles i a l'institut del nostre municipi. L'objectiu és permetre a les famílies dels futurs alumnes conèixer les instal·lacions i el projecte educatiu de cadascun dels centres i com ve sent habitual al llarg d'aquests últims anys,
Coincidint amb aquestes portes obertes i just abans de l'inici del període de preinscripció de cara al curs vinent volem fer un repàs de com estaran al curs i de com també s'estan desenvolupant aquestes jornades de portes obertes. Ho fem parlant amb la direcció de les escoles i de l'Institut i avui ens acompanya el director de l'escola, mossèn Ramon Bargadà, el Fernando Martos, a qui volem saludar un any més. Què tal, Fernando?
Hola, què tal? Bon dia. Bon dia i, com dèiem, un any més. Gràcies per ser avui aquí amb nosaltres. Un any més i no portem pocs, eh, Jordi? Portem uns quants, ja. Sobretot, agrair-vos, com sempre, la iniciativa, l'oportunitat que ens doneu als centres educatius...
a poder explicar-nos, a poder obrir portes, que és veritablement l'objectiu d'aquest efemèrides, i donar-los a conèixer, tot i que en el municipi som bastant coneguts. A l'Escola mossèn Ramon Bargadà, aquestes jornades de portes obertes es fan bàsicament aquesta setmana, del 23 al 27 de febrer, però encara s'allargaran fins al dilluns de la setmana vinent. M'agradaria, Fernando, primer explicar una mica com les heu estructurat, aquestes jornades.
Sí, les jornades de portes obertes ara ja portem uns quants anys que la dinàmica o l'organització acostuma a ser la mateixa. Donem dues possibilitats a les famílies de fills, d'alumnes que hagin d'incorporar-se al sistema o que facin un canvi de centre pel motiu que sigui.
Una de les possibilitats que tenen és fer una visita dins de l'horari lectiu, és a dir, en ple funcionament d'escola, perquè així, d'aquesta manera, puguin veure, poden observar com veritablement se treballa amb els alumnes des de l'escola. La segona opció seria unes jornades obertes potser més tradicionals, en horari no lectiu, en horari de tarda, se'ls dona a les famílies la possibilitat de venir, llavors allà reben...
una explicació més detallada de l'equip directiu, d'una representació del claustre per explicar el nostre projecte educatiu. I llavors en aquestes segones, les més tradicionals potser, sí que tenen la possibilitat de formular preguntes, inquietuds, dubtes en relació al servei, en relació al projecte educatiu...
o simplement per tenir més clar a l'hora de poder escollir l'escola. Tant una opció com una altra són a través de cita prèvia, és a dir, tota la informació l'obtindran i la tindran a casa seva perquè a partir d'aquesta setmana l'Ajuntament començarà a repartir els obres que hem preparat dels centres per aportar tota la nostra...
informació i també donar-nos una mica amb tranquil·litat des de casa, des del sofà de casa, que les coses a vegades se paeixen millor, poder tenir aquesta informació a casa seva. I també a la nostra pàgina web també podran trobar
tota aquesta informació penjada. Tant una opció com l'altra, t'ho comentava, és necessari citar prèvia perquè nosaltres puguem tenir una mica de previsió a l'hora de poder atendre i rebre les famílies interessades. Quina resposta obteniu normalment, Fernando, en aquestes jornades de portes obertes? Com dius, ja ve sent habitual que feu
aquesta modalitat que les famílies puguin veure com funciona l'escola a ple rendiment dintre de l'horari lectiu, que és una de les coses que aneu apostant des de fa ja uns cursos. Sí, perquè la resposta que ens donen és positiva. Per això ho continuem fent, Jordi, perquè al final les famílies, les que són del municipi, algunes ja tenen germans al centre, ja coneixen el tarannà d'escola, ja saben...
el funcionament del propi centre. Aquestes jornades de portes obertes gairebé sempre estan més adreçades a aquelles famílies que amb el seu primer fill o perquè s'acaben d'arribar al municipi volen conèixer-nos i volen saber com treballen. I la veritat és que és positiu, perquè des de la llar d'infants, que aquí també vull agrair enormement el treball que es fa des de la llar d'infants en aquestes jornades,
I sobretot permet un petit detall, que és una cosa que a vegades passa desapercebuda i la línia educativa a nivell de Constantí se treballa d'una manera molt, molt clara i molt efectiva.
I nosaltres fem coordinacions amb la llar d'infants pel tema de traspàs d'alumnes que venen pròpiament del centre, però també en les jornades de portes obertes també tenim un dia en què l'alumnat de segon pot veure a institu com és l'escola dels grans, que després, si escolleixen l'opció dels pares, doncs vindran a continuar la seva escolaritat. I això també ho fem amb l'institut. És a dir, també tenim un dia en què l'alumnat de sisè visita les instal·lacions de l'institut per poder veure també a institu com treballen, com fan la seva realitat.
Per tant, nosaltres organitzem aquestes jornades de portes obertes basant-nos en l'èxit dels anys anteriors. I la resposta, com te deia, és positiva perquè les famílies que venen mostren aquestes preguntes, dubtes... La majoria ho té molt clar, quan venen a visitar-nos simplement espera que acabi d'aclarir algun dubte, però la veritat és que no canviem la dinàmica perquè ens està funcionant prou bé.
Normalment aquestes jornades es fan abans de l'inici, com dèiem, del període de preinscripció de cara al curs vinent, que aquest any, Fernando, serà en el cas de l'educació infantil i primària del 4 al 18 de març. Sí, s'ha avançat. El departament ha avançat les dates, no molt, una setmaneta crec, respecte al curs passat.
Cosa que agraïm des dels centres educatius perquè ens permet organitzar-nos millor. Què vol dir això? Vol dir que el període de matrícula serà del 22 de juny al 30. Llavors aquí hi ha totes les reclamacions possibles, totes les adjudicacions de sol·licituds de prescripció estaran resoltes. I això ens permet que arribar al final del curs...
amb una bona previsió de cara al curs següent, que sempre s'agraï, és a dir, tot el que sigui per ajudar-nos en l'organització, en el tema de la gestió del centre educatiu, sempre serà benvingut. Bé, aprofito també aquestes entrevistes normalment i habitualment per parlar, per fer balanç de com s'està desenvolupant aquest curs 2024... Perdó, 2025-2026, ja no sé en quin any dic, ja...
A curs 25-26, recordo que en la valoració que vam fer a l'inici del curs em vas parlar d'una estabilització important del personal docent del centre, que havíeu pogut mantenir una bona part de la plantilla respecte del curs passat. La nota positiva, després venia la nota en positiva.
I és veritat, eh? És a dir, per nosaltres poder mantenir un percentatge molt elevat. Ens hauria agradat mantenir el 100% de la plantilla dels nostres professionals, però no ha estat així. És a dir, nosaltres tenim un percentatge molt alt d'estabilització. Això són dos indicadors, clar. El primer és que el treballador, el mestre, el docent, el professional que treballa amb nosaltres està content i vol continuar...
treballant, vol continuar participant, vol continuar creixent. I el segon indicador és que al final, doncs, Constantí són centres educatius de màxima complexitat i el professorat que ve sap que el perfil que ha de tenir és un perfil peculiar, ha de complir una sèrie de requisits, no?
Quan s'acompleixen aquests dos indicadors, llavors tot funciona. I en el nostre cas, com tu molt bé deies, és un aspecte molt positiu. Estabilitzar una plantilla et permet mantenir projectes educatius i donar continuïtat a treballs que des d'algun departament, des d'algunes seccions han iniciat, doncs poder donar continuïtat a aquests treballs, vincular les famílies. Quan una família sent que té confiança en un docent, té confiança en la tutora, en el tutor,
Això és molt important perquè llavors la família està tranquil·la, està confiada i al final tot això repercuteix en el seu fill, en l'alumne nostre, no? I no podem més que valorar-ho com a positiu. A l'altre cantó hi havia aquesta pèrdua de la figura de la tècnica d'integració social que era un referent molt important per la comunitat educativa. Això com ho heu anat gestionant, Fernando?
Doncs malament, perquè les figures essencials, quan marxen o quan les retallen, doncs sempre genera un cert desorganització.
La llàstima és que a nivell del centre educatiu nosaltres teníem depositades a la persona no només per la figura i les funcions que porta a terme en el centre sinó per la persona que ocupava el càrrec una sèrie de responsabilitats que aquestes no es poden portar a terme. Llavors hem hagut de repartir entre diferents persones del propi claustre però ja no és el mateix perquè això el que comporta és encara
incrementar el volum de tasques d'altres docents o de l'equip directiu o de l'administratiu. És a dir, són qüestions que el departament ha de ser conscient que en centres de la nostra tipologia hi ha figures que són essencials, que són claus. I no només és figures que potser per càrrec desenvolupin llocs que són importants, sinó figures que són transcendentals perquè vinculen de forma directa amb les famílies.
I quines funcions podria donar a terme una tècnica d'integració social? Doncs un control d'absentisme amb aquelles famílies que, malauradament, no venen a l'escola, el percentatge s'ha incrementat i és una evidència clara de la importància. El vincular amb famílies i amb alumnes que, per qüestions de vulnerabilitat, necessiten el suport, necessiten l'acompanyament en gestions, en tràmits,
Doncs això l'escola no pot donar aquest servei. Són funcions que si no tens a la persona, doncs difícilment pots donar i perds una mica o bastant la qualitat al final que li vols donar a l'usuari, en aquest sentit, a les famílies de la nostra comunitat. I en aquest sentit, quina resposta obteniu de part del Departament d'Educació?
Per part dels serveis territorials de Tarragona em consta que han estat treballant per solucionar aquest malentès perquè al final tot se produeix per malentesos i em consta que des dels serveis territorials de Tarragona estan molt presents i estan intentant revertir aquesta situació. El que passa que de serveis centrals
Des de Barcelona, al final som números, són estadístiques, són recompte de situacions i amb aquest recompte no correspon, depèn de quines dotacions o depèn de quins serveis. Però esperem, jo tinc encara la confiança en el departament, que sigui al final empàtic amb les situacions com la de la nostra escola i puguem revertir situacions d'aquest tipus.
Parlaves d'una problemàtica, Fernando, que és el tema de l'absentisme. Recordem que aquest curs s'ha aprovat el nou protocol, el Consell Escolar Municipal ha aprovat el nou protocol per fer front a aquesta gran problemàtica amb la qual es troben els centres educatius en general i en particular també les escoles i l'Institut de Constantí. Quina valoració en feu d'aquest nou protocol?
Importantíssima. Era supernecessari la creació d'aquesta comissió de seguiment de casos d'absentisme. Estem en una fase inicial en què de moment tot són bones intencions, una bona actitud per part de tots els que composem aquesta comissió. Està claríssim que hem d'establir un protocol, que és el que s'ha aprovat recentment a nivell del ple de l'Ajuntament, també perquè ho tinguin present, que tots anem a una. La comunitat educativa...
ha de veure que l'educació és important. És important perquè nosaltres treballem per educar els alumnes, però l'educació no només pot estar dins d'un centre educatiu, sinó que comporta, és tan global que comporta que les famílies també se sentin cridades a participar en aquest procés educatiu. I de l'única manera que tenim és si els alumnes venen als centres educatius.
Quan un alumne deixa d'assistir a un centre educatiu, està perdent possibilitats de formar part d'una comunitat educativa, formar part d'una societat. I això és trist, però s'està adonant. Sobretot en situacions d'infantil, famílies que potser tenen un sentiment de pertinença...
de cura cap al seu nadó, cap al seu fill petit, que encara el sobreprotegeix molt. Pensen en aquesta desconfiança d'un centre extern, en secundària, amb alumnes preadolescents que ja tenen unes problemàtiques, unes dificultats afegides a tot el que seria el món educatiu. Però sobretot el que intenta generar la comissió és
Donar importància al seguiment dels casos d'absentisme i donar resposta. Treballarem d'una manera preventiva per evitar que aquests casos passin, però també treballarem d'una manera activa en què quan passen, actuar perquè no passin.
Bé, també parlàvem d'unes molt bones dades de matriculació a nivell general i en particular també des del centre, des de l'escola mossèn Ramon Berguedà. Com ja sabeu, sou escoles amb matrícula oberta a tot el curs i també fem front a aquesta necessitat d'adaptar-vos a les circumstàncies sobrevingudes moltes vegades.
Això és el nostre dia a dia, pràcticament. Matrícula oberta s'implica, o matrícula viva, implica que en qualsevol moment un alumne s'incorpori al centre. Això està bé, no ha de ser un hàndicap. El problema és quan el nombre és tan gran...
que els recursos que destines a això se senten mínims, es veuen super sobrepassats perquè al final tu tens una sèrie de recursos, si te venen més persones...
Doncs els recursos es veuen limitats. Ahir va haver-hi una vegada mestres i, curiosament, escoltava un mestre que va sortir en premsa que deia precisament això, no? És a dir, estem creixent tant com a població que els recursos, si no s'equiparen a la població, donem un servei de qualitat mínim o debilitat. I això passa en el món educatiu, si és que al final ho diem moltes vegades. A mi segur que m'has escoltat dir moltes vegades, necessitem mans.
Necessitem recursos, recursos humans que es posin, professionals que es posin davant d'una situació que puguem tenir un bon equip, generar una bona xarxa com la que tenim aquí al Constantí, que ens pugui donar aquesta possibilitat o aquesta voluntat d'arremar tots junts.
Però sí, la matrícula viva en el centre al final acaba sent un dels components que hem de treballar al llarg de tot el curs. Afortunadament aquest any sembla que s'ha estabilitzat. Ara, des del mes de novembre cap a febrer, hem tingut menys casos que tractar de matrícula viva, però continuen apareixent de forma esporàdica alguna situació.
Aquest era un curs, Fernando, que venia marcat per una mesura com era l'eliminació de l'ús dels telèfons mòbils a totes les etapes educatives i també la restricció dels dispositius digitals a l'etapa infantil. Quina valoració feu de com s'està implementant aquesta mesura? De moment, els centres d'infantil i primària trobo que és una mesura una mica contradictòria, o potser el títol és massa impactant, vull dir...
A nosaltres a primària no fèiem servir els dispositius amb l'alumnat. Per què? Perquè, d'entrada, es parteix que l'alumnat no té dispositius mòbils. També és veritat que la societat cada vegada està fent avançar aquesta edat de contacte amb el primer dispositiu mòbil. Però nosaltres a l'escola, en principi, l'ús que li donàvem als dispositius era educatiu, era d'aprenentatge. Si algú té un mòbil a casa que no faci servir, que el porti i que el farem servir com a
calculadora, càmera de fotos, qualsevol utilitat que té els dispositius. I que gràcies a portar-lo al centre ajudava en l'aprenentatge, ajudava que tot això fossi una eina més d'aprenentatge.
És veritat que des del departament es van llançar no només les restriccions del dispositiu, de l'ús dels dispositius, sinó que també amb aquest ús de les pantalles, una mica avisant-nos que s'hauria de limitar l'ús de pissarres, panells... I en això...
Jo suposo que el departament també és conscient que nosaltres les eines digitals que el propi departament ens proporciona les utilitzem per ensenyar. Són les nostres eines de treball. I llavors és una mica contradictori el fet que no puguem disposar d'un...
on projectar un exemple que a vegades, i en la societat en què vivim, quan un exemple educatiu el projectes, li poses veu, li poses una imatge, arriba molt més a l'alumnat, que està acostumadíssim a rebre inputs a casa sota aquests canals,
que no fer-ho de forma convencional a través d'un llibre de text o a través d'una fitxa. Això què comporta? Comporta que si ens retires o ens restringeixes, l'ús d'aquests dispositius també es veurà afectat la nostra capacitat de poder ensenyar. Com tota la vida, quan es fa un bon ús de qualsevol eina, sempre és productiu.
També una de les coses en què hem hagut d'incidir molt, sobretot aquests últims anys, i cada vegada més es situa com una part fonamental en el projecte educatiu dels centres, és el tema del benestar emocional tant de l'alumnat com del professorat.
dic que cada vegada més, perquè aquest és un tema, diria que recurrent, però del que cada vegada més la societat és conscient de quina és la situació en què ens trobem actualment. I és veritat, eh? És a dir, segur que has escoltat milions de vegades el mens sana, incorpore sano, antic, eh? I que es marcava això. Quan una persona...
té la seva salut mental al seu cap, el té bé, la situació física també està bé. Tot t'acompanya, tot és... El nostre entorn ha de ser... La nostra vida, el nostre cos ha de ser... És una qüestió global.
Però que important que ens hem adonat que la salut mental, la gestió emocional, és imprescindible als nostres alumnes, als nostres fills. Acompanyar-los a vegades amb paraules, amb gestos, amb emocions, fa que tot el que ve després va de la mà i va molt millor.
Amb això vull dir que moltes vegades quan tenim alumnes dins de la nostra escola, en què potser des de casa, per diferents motius, no ha de ser tot negatiu, però per diferents motius no tenen aquest acompanyament, veus que a l'escola se senten emocionalment complerts, se deixen anar, participen molt, no tenen respostes agressives, no són alumnes disruptius.
Tot això fa que quan una persona el reconfortes, l'estimules, l'acompanyes... I moltes vegades en totes aquestes paraules ha d'haver-hi un cert grau de ser dur, contundent, però tot això se compensa. I nosaltres, almenys els que me coneixen, saben que per mi és molt important el treball emocional, poder acompanyar tot el que fem a la vida al llarg de...
d'una abraçada, d'un somriure, d'unes paraules de companyia. I trobo que els alumnes...
també han de tenir aquesta possibilitat. Ja et dic, malauradament la societat en què vivim, moltes vegades deixem de banda aquestes coses tan essencials. I trobo que si hauríem d'aprendre d'algú, en aquest cas és del Principito, aquest llibre que ens ensenya tantes i tantes coses que al final són importants perquè parteixen de dins.
Parlaves abans, Fernando, també de la implicació, de la participació de les famílies, com una part fonamental també a l'hora d'estructurar el projecte educatiu de centre. I en el vostre cas, en els últims anys hi ha hagut una renovació de l'AFA i una rellevància important també de l'AFA de l'escola.
Sí, sí, només puc afegir aquests agraïments a tota l'associació de famílies dels alumnes de l'escola
que amb aquest canvi, amb aquesta nova junta que va entrar, la veritat és que com qualsevol que comença una nova feina van entrar amb molt d'interès, amb moltes ganes, amb molta actitud, però això ho estan mantenint. S'ha incrementat el nombre de socis, de famílies associades a l'AFA, participen de moltes més activitats a través de la bossa de voluntaris que tenen,
continuen amb l'elaboració dels tallers, que els tallers és un espai de cohesió en què diferents famílies, el punt de trobada o l'excusa és trobar-nos a l'escola per fer alguna manualitat, però la veritable raó al final és tenir un espai socialitzador en què les famílies puguin, de diferents cultures, ètnies, religions...
puguin intercanviar moments de socialitzar i jo trobo que en això l'AFA està sent una peça fonamental. És molt important que les associacions de les escoles se sentin partíceps i se sentin l'escola com a pròpia i en aquest sentit la nostra AFA trobo que és un exemple en aquest aspecte.
Recordo que el curs passat vam parlar d'una novetat important pel que fa a l'equipament, amb la instal·lació dels dos ascensors, que era també una demanda històrica de fer ja molts anys per part de la comunitat educativa. Imagino que això ha tingut l'acollida important que havia de tenir. No sé, ara a nivell d'equipament i d'instal·lació, Fernando, la carta ara de cara al curs vinent, ja aprofita...
Bueno, sempre als centres educatius passa una mica com el cap de les persones, que sempre estem reticents a rebre informació, a fer coses. A part dels ascensors, que com tu molt bé has dit, Jordi...
Era una demanda històrica. L'escola presentava unes barreres arquitectòniques fonamentals per a qualsevol persona que vol sentir-se alumna del centre i sense evitar generar aquest impediment que podria ser una barrera arquitectònica, la construcció i instal·lació dels dos ascensors era per nosaltres essencial.
També recordar que a través dels plans dels fons Next Generation europeus també vam aprofitar per generar espais d'aula moderns. Tenim a l'escola l'aula del futur, la nostra aula a Coronos, que permetrà...
potenciar sobretot aquestes habilitats de treball competencial entre l'alumnat, sobretot dins del que serien les noves tecnologies, amb impressores 3D, talladores láser, amb espais que permetin treball en equip, treball cooperatiu. Tenim les dotacions de robòtica que ens ha proporcionat el departament, on també aniran a totes les aules dels nivells i cicles que participen del projecte, la maleta audiovisual en què se generen
infinitat de possibilitats entre l'alumnat per crear aquells productes, no?, aquelles edicions, ja sigui de vídeo com ja sigui d'àudio, perquè permetin, doncs, poder tenir al final un treball que se basarà en què l'alumnat, doncs, si té un interès, si té unes ganes, si té una idea, la pugui fer dins del centre educatiu, que aquesta és una mica la idea de la nova doctrina docent, no?,
proporcionar totes les eines suficients i dotar a l'alumnat de la capacitat perquè allò que li vingui al cap ho pugui fer. Clar, què tenim pensat que podem projectar en ment? Doncs a part de la renovació de molt equipament que, com passa tot a les nostres llars, doncs s'ha d'anar modificant, s'ha d'anar fent obres, no?
Per mantenir els espais, les escoles també s'estan quedant, en aquest sentit, la instal·lació s'està quedant una mica vella i llavors se l'ha de donar aquests moviments de renovació per poder anar rentant la cara, sobretot del que seria el mobiliari. Però també dotar tots aquests espais de nous materials, de nous treballs que es puguin anar fent
perquè al final els docents que arriben, que venen per sota, que estan empenyent molt fort, doncs venen amb moltes ganes de fer coses i si no li proporciones el material suficient, doncs queda tot, l'equació queda una mica limitada. Per acabar, com sempre, us vull plantejar dues preguntes genèriques que tenen molt a veure en el moment que viu la Comunitat Educativa Constantí i la valoració que feu del moment que viu la Comunitat Educativa Constantí. Sempre hem destacat
Aquesta transversalitat i aquests projectes comuns que es fan des dels centres educatius i també des de molts serveis municipals, allà d'infants, la biblioteca, la mateixa ràdio, etcètera, etcètera. Quina valoració feu, Fernando, del moment de l'ensenyament i la comunitat educativa constant i actualment? Trobo, Jordi, que ha passat a ser com a part D. És a dir, ja no és una activitat que anàvem a buscar...
No, els...
les activitats amb els alumnes de CICEC que venen a la ràdio, no? Jordi, a veure què et sembla, a veure què... Sinó que forma part, l'hem integrat de tal manera que forma part del nostre projecte educatiu, les nostres organitzacions de centre i les nostres programacions generals anuals. Què vull dir amb això? Vull dir que és una voluntat tan gran que tenim tots els que formem part d'aquesta xarxa de continuar participant, que l'únic que hem de fer és anar millorant a través de propostes
i engrandint aquest projecte. L'escola d'adults, la llar d'infants, l'escola de música, la ràdio, no em voldria deixar ningú. Els serveis socials, tots formem part d'una comunitat educativa que sobresurt de les parets de l'escola. I això el primer que fa és enriquir l'aprenentatge dels alumnes. Quan un alumne té la possibilitat de venir a una ràdio a fer una gravació i quedar-se amb aquesta experiència,
amb la biblioteca, quan un alumne té la possibilitat d'escriure un conte que després l'editaran, el publicaran i tindrà el record de poder haver participat en un llibre, jo crec que són coses que són fets únics, que es donen només en aquest municipi i això hauríem de cultivar-lo, hauríem de curar-lo perquè no perdre'l. I llavors aquí el que sobretot ens fa falta...
és buscar les maneres per generar noves activitats dins de la xarxa que s'ha creat. I per acabar, Fernando, a curt termini, en quins aspectes creus que cal incidir per millorar, doncs, si cap aquesta acció educativa? Mira, la setmana passada, ara ho parlàvem abans d'entrar en antena, ho parlàvem la setmana passada d'haver-hi una convocatura de vaga,
M'enorgulleix molt que va ser de les darreres convocatòries de vaga, trobo, que és la que més seguiment ha tingut dins del món docent i bàsicament ve donat perquè estem una mica saturats, cansats, cremats de la inèrcia que porta el sistema educatiu.
En les accions o propostes de cara a millorar una miqueta l'acció educativa, el que sí que és fonamental és que l'administració
sigui coneixedora, crec que ho és, però que sobretot empatitzi, que es posi d'una vegada en la situació real de les que vivim als centres educatius. No és el mateix una realitat d'un centre de Barcelona, d'un centre dels Pirineus, d'un centre de Lleida que d'un centre de Constantí. Les realitats són totalment diferents i és molt difícil
jo trobo que és molt difícil intentar arribar a un acord per tothom. Les escoles tenim autonomia per poder fer els nostres projectes educatius, però potser fins i tot ens falta alguna línia directriu i no obrir tant les possibilitats de fer perquè al final acotem molt més la nostra feina i tinguem capacitat i temps, que necessitem temps, per poder veritablement explotar d'altres facetes que el món educatiu necessita.
Des de les escoles, sobretot aquí a Constantí, què necessitem? No perdre, com deia abans, aquesta xarxa educativa que hem creat, potenciar-la, curar-la, cuidar-la. Amb l'Ajuntament, mantenir la sintonia, mantenir la sintonia d'anar de la mà, en qualsevol activitat que es pugui proposar, en els manteniments de les escoles i dels centres educatius, poder tenir una bona sintonia, que crec que la tenim,
però que no s'hagi de perdre, no? Amb les famílies. Les famílies hi ha un sentiment que trobo que hem de potenciar molt, que l'hem de treballar molt, i és el sentiment de pertinença. Quan tu te sents part de alguna cosa, allò amb tu...
te l'estimes, el cuides, el mimes, però necessitem que les famílies se sentin a les escoles com a centres propis, no? I a partir d'aquí, amb el col·lectiu docent, acompanyar-los, donar-los possibilitats, dins del poquet marge que tenim, donar-los possibilitats perquè puguin fer la seva feina, que si tenen un interès, si tenen una inquietud, que la puguin desenvolupar. A vegades no és necessari que elaborem un pla de formació que ens ve marcar pel departament,
quan potser tu no tens interès en les matemàtiques. I tu ara, pel teu moment de vida, per la teva situació o pel teu interès, el que necessites és fer algun treball en potenciar l'àmbit lingüístic, en potenciar estructures de l'aprenentatge de la llengua catalana...
Ostres, per què no podem deixar que aquella persona formi part o se formi d'això que té un interès tan gran i que després pugui venir a l'escola i ens pugui servir com a persona mentora, com a formadora. Però quan, a part dels interessos dels mestres, solapen els interessos del departament, al final la persona que fa, jo no puc fer tantes, no m'he de la vida, aquesta frase, no m'he de la vida, doncs tira per les formacions que són obligatòries i deixa de banda aquest interès una mica més personal.
I, per últim, els alumnes, que és el més important. En tota aquesta activitat que movem nosaltres, els alumnes són la peça fonamental. I segur que m'has escoltat alguna vegada que he dit que l'indicador més gran que no hauria de perdre mai cap centre educatiu és que els alumnes, quan surten de l'escola, surtin amb un somriure. És la manera més clara que tot està funcionant bé.
Sens dubte. Fernando, no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'acabar. Com sempre, agrair-vos la possibilitat que doneu a poder posar paraules a les activitats i iniciatives que fem des de l'escola. Sobretot, molt important recordar que a la pàgina web podreu trobar tota la informació relacionada...
amb les portes obertes, que l'escola, tot i que tenim dos períodes preparats, està oberta sempre que les famílies ho necessitin. Podeu consultar a través de la pàgina web els horaris d'atenció i, si és necessari, amb alguna família que encara, tot i venir a les jornades de portes obertes, presenti algun dubte,
l'atendrem sense cap mena de problema. A partir d'aquí, esperem que tenir un bon procés de prescripció, poder alimentar els dos centres educatius i l'institut de secundària amb alumnat que aposti veritablement per una educació dins del municipi, que els nostres projectes educatius són superpotents,
Parlo en general, ja no vull individualitzar en un centre educatiu en concret. Podria recomanar qualsevol dels altres centres educatius perquè veritablement s'està fent una feina exemplar, excel·lent en els centres educatius. El que sí que cal és que reforcem que des de les escoles, des de l'institut, s'està fent molt bona feina, que les famílies ens vinguin, ens coneguin i que després decideixin dins de la seva voluntat.
Molt bé. Fernando Martos, director de l'escola mossèn Ramon Bargadà, com sempre, agrair-te també la predisposició i aquest moment que ens has dedicat coincidint, com dèiem, amb aquestes portes obertes que esteu fent durant tota la setmana a l'escola abans de l'inici del període de preinscripció. Que vagin molt bé aquestes jornades, que acabi d'anar molt bé el que queda de curs escolar i tornem a parlar, seguim en contacte. Que vagi molt bé. Com sempre, gràcies.
Connectem? Fes-m'agrada la nostra pàgina de Facebook i segueix-nos a X i a Instagram amb el nom Constantí Radio.