L'entrevista de Constantí Ràdio
Dins de la programació dels actes de Setmana Santa, les Forques Teatre tornarà a portar un any més als carrers i espais emblemàtics de Constantí les diferents escenes de la passió. Serà en una única representació que tindrà lloc aquest diumenge, 5 d'abril, a les 6 de la tarda.
De tot plegat en parlem avui amb el director de les Forques Teatre, Marc Cardó. Què tal, Marc? Bon dia. Hola, bon dia, Jordi. Gràcies per acompanyar-nos una vegada més. A vosaltres. Abans de representar una nova edició, la sisena, ja si no m'equivoco, eh, Marc? És el sisè any, però és la setena. Setena representació. Ah, exacte. Correcte. Perquè el primer any en van fer dos. Perquè recordem el primer any, totes les inclemències meteorològiques que sempre ho diem, que li van donar un realisme. Sí, totalment.
Totes les escenes, esperem que aquest any el temps acompanyi. De moment dóna sol. Esperem que sí. Anem a aclarir això de l'horari perquè hi havia una agenda cultural que circulava, em posava a les set, la representació. L'inici serà a les sis. A les sis, a la passada de l'església.
Perquè saps què passa? Que nosaltres intentem que quan arribem a la pista d'estiu, que és l'última escena, ja es comenci a fer fosc i la crucifixió sigui a fosques i així podem jugar amb les llums. Llavors seran les 6, potser 6 i quart i anem una miqueta segons com veiem l'alum del sol. Però bé, sí, sí, a les 6 comencem a la passada de l'església.
La passió d'aquest any serà molt semblant a la que hi va haver l'any passat. Tampoc és que doni per molta imaginació més o per afegir moltes coses més, però sí que podem dir
tot i que sempre et guardes algunes a la mànina sí, alguna coseta nova farem sempre però bàsicament el gruix de les escenes seran les mateixes clar, el fet de fer la passió al carrer ens limita molt amb el temps i amb el nombre d'escenes si fos en un lloc en un teatre has de posar més escenes perquè si has d'omplir hora i mitja o dues hores però clar, es perd molt de temps caminant d'una escena a l'altra
Llavors, tenim un nombre d'escenes limitades, les més importants les hem de posar sí o sí, i clar, el marge de maniobra o de canvi és molt minso, no? Sí que hi ha una petita escena nova, molt curteta, alguna cosa nova...
Però sí, serà molt igual que l'any passat. Crec que l'any passat parlàvem de set escenaris, si no m'equivoco. Sí, set escenaris i dotze escenes. El que passa és que hi ha escenes que es repeteixen al mateix lloc.
I com diem, a l'inici serà a la plaça de l'Església el recorregut i l'ordre de les escenes serà també semblant. Sí, el mateix de l'any passat. Sí, sí, sí. Seguir els guies, la gent segueix els guies i fem una voltata pel poble. Anem a parlar una mica del que suposa cada any organitzar i preparar tot això perquè...
A mi m'agrada sempre destacar que cada any jo crec que veiem més gent que vol participar a la passió. Això és una cosa que... Bueno, participar no tant, eh? Participar. Sortir a alguna de les escenes. Sí, el que passa és que, clar, com que la fem a Setmana Santa hi ha molta gent que voldria sortir, però, clar, la gent
d'estar de vacances, d'estar de viatge, i llavors és complicat a vegades ser un gruix de gent important. Però bé, sí, sí, sempre aconseguim ser unes 60-70 persones. Aquest any, doncs, a nosaltres el que més ens impacta és el públic, o sigui, la qualitat de públic que ve. I aquest any, de moment, tinc constància que venen dos autobusos de fora, no?
De la passió de Cervera, que vam anar fa unes setmanes a participar, doncs ve un autobús, i crec que en ve un altre, no sé si de Linares del Vallès o no sé de quin poble. Vull dir que la passió de Constantí està tenint una relevància important dintre del món de les passions i del món del teatre cultural català, no?
I si ja l'any passat, ja al·lucinàvem amb la gent que venia. Aquest any, si sumem els autobusos i tal, estem una mica espantats. Perquè, clar, els espais que tenim, la pista d'estiu tal com està, sí que hi ha molta gent. L'any passat, recordo, que no parava d'altra gent, no parava d'altra gent, i portàvem 20 minuts entrant gent, i jo mirava fora i la cua arribava al forn de Castellà. O sigui, no veies del fill de la cua, no? I deies, mare de Déu, com hi cabrà aquesta gent? I al final hi cap, no? Però...
Amb això vull dir que la passió s'ha convertit en un acte cultural anual de Constantí superimportant i que ve molta gent de fora i que uneix molta gent, no és només d'un segle tancat, que uneix gent de tot el poble, de tota la diversitat cultural que tenim al poble i amb això és una de les coses que estic més orgullós.
El més interessant de tot plegat és que parlem d'una passió relativament jove, perquè, com diem, són sis edicions, sis anys, des que vau fer la primera passió. I el fet de formar part també d'aquesta Federació Catalana de Passions us ha permès també, jo suposo que aprendre, per part teva també, Marc, moltes coses de passions històriques, centenàries...
Com dius, fa poc vau estar participant a la Passió de Cervera, en un passe, en diferents escenes. Vau participar a la Passió de Montserrat, també, que es va fer aquella trobada de... I fins i tot vau acollir una de les... L'Assemblea de la Federació Catalana de Passions. Ara també fa poc vau estar a Escaladell. Escaladell, correcte.
I això m'imagino que també us dona un bagatge, el fet de poder conèixer de primera mà com funcionen, com s'organitzen aquestes passions històriques, com aquesta de Cervera mateix, que comentàvem. A Cervera tots estàvem molt observadors, perquè estàvem darrere de l'escenari i, clar, una passió com la de Cervera tenen unes d'entrada treballant, quasi tot el poble col·labora, un munt de regidors, la passió de Cervera té cinc directors,
un director s'encarrega del poble, un director dirigeix els romans i tal, uns altres els apòstols, i darrere hi ha un munt de regidors que s'encarreguen que tot funcioni. També veus l'entrada i sortida de decorats grans, immensos, que també impressiona, i escenes noves, i de fet, una de les coses noves que hi ha aquest any a la nostra passió, l'hemiscopiar de Cervera, la idea, l'hemiscopiar de Cervera, i entre tots ens...
retroalimentem, que al final és el que diem, la història és la que és, la història és molt llarga, no és només la que coneixem, la vida de Jesús hi ha molta història, i a vegades veus una esceneta que dius, mira, quina gràcia, aquí pots posar, mira, aquesta la puc fer amb els nens i puc fer això, amb aquesta la puc fer, i bueno, anem...
anem perfilant i anem canviant perquè dintre de sempre hi hagi coses noves. El moment en què se't va passar pel cap d'Ots fer la passió a Constantí i abans d'entrar en contacte, com dius, amb aquestes grans passions que hi ha a Catalunya, no sé si t'imaginaves aquest nivell gairebé de semiprofessionalisme. Què va, què va, què va, què va, què va, què va.
De fet, Les Forques es va crear arrel de la primera passió, o sigui, no hi havia ni associació. I, bueno, sí, era jo de petitet, havia anat amb la meva àvia, amb la meva tieta, a veure Les Passions d'Esparreguera, i recordo que me van impressionar moltíssim, perquè realment, com a obra de teatre, és impressionant...
no és per una tonteria, però a Esparreguera mateix plou en directe. Quan Jesús mor a la Creu plou l'escenari, no? I són efectes que dius, ostres, no? Que xulo. I jo se va tenir aquesta espineta i dic, jo, quan pugui, m'agradaria muntar la passió, m'agradaria muntar la passió. I arrel de tota la gent que ha anat coneixent i participant als pastorets, al pessebre, totes les coses que hem anat fent, doncs va sorgir, per què no fem la passió? Vinga, va, anem a fer-la.
I arrel de la gent que s'apunta per fer la passió, m'he dit, hòstia, potser hem de crear una associació, no? I d'aquí va néixer les Forques, o sigui, va néixer gràcies a la primera passió. I va ser tant l'èxit que, clar, ara no podem dir... no la fem. Ja és un acte ineludible del calendari de la Setmana Santa. Exacte, o sigui, ens veiem obligats a fer-la cada any, no? Quan ja arriba l'època de dir, bueno, em nota la fer la passió, no? I tots em van, sí, clar, és que l'hem de fer, si amb la sentada que ve...
Què destacaries com a essència de la passió de Constantí? Hi ha un tret característic que és el fet que sigui itinerant, el fet que hi hagi aquest escenari al carrer, tot i que tu reivindiques sempre
i ho has fet sempre, i ara ja estàs content, perquè hi ha un percentatge ja molt avançat, 25% del teatre, que això es donarà també molt de marge i molt de joc. Però també vull una cosa, crec que la passió...
no sé si l'arribarem a veure al teatre. Guanya molt amb altres coses, sí, però la passió crec que guanya molt a l'exterior. I és, com dius tu, és un fet característic de la nostra passió, fer-la pel poble. Que potser ens cansem de fer-la pel carrer i un dia diem, vinga, va, anem a fer-la al teatre, no? Però, bueno, anirem veient, anirem com va. Però, bueno, jo crec que també un dels nostres puntals i que, de fet, m'ho va transmetre el president de la Federació de Passions quan va venir l'any passat, o fa dos anys va venir,
I em va dir, Marc, tu tens un planter d'actors molt bo, eh? I al veure les altres passions, quan vam anar a Montserrat, vam compartir a Cervera, sempre, Marc s'estava dient, ostres, és que tenim bons actors aquí, eh? No tenim res a envajar als actors de les altres passions.
Sí, tenim un Jesucrist, amb la planta que té, tenim un Jesucrist, vamos. Però hi ha part de Jesús, no? Tots els actors que tenim, no sé, estima d'anar amb els lladres, ho fan superbé, Herodes, Pilat, La Laprosa, qualsevol petit paper, l'hem basat, vam estrenar...
la Samaritana que fa la Vila Vella i també la gent, hosti, què és aquesta noia, no?, què bé que ho fa. I, bueno, doncs crec que és un... algo important, no?, que no només la fem amb actors de Chichinabo, sinó són actors que ho fan superbé i una passió ben dirigida, amb una bona música, amb una bona direcció i, bueno, i això la gent nota i molta gent, bueno, ara t'explicaré una anècdota, és una tonteria, no?, però l'altre dia anàvem amb Júlia Zajà, anàvem els dos,
I ens adelanta un cotxe i para davant nostre, i va passar una senyora que no coneixem gaire, i diu, ai, tu eres Jesús, no? I li deia que no li podia ni mirar la cara, diu, és que no podo ni mirar-te la cara, diu, és que lo hacéis tan bé, i en la pista me tengo que ir a la mitad.
No puedo seguir, no puedo ver el final, no puedo dir, es que lo hacéis tan bien y tal, que me emociono y lloro y me tengo que ir. Pues bueno, pues... Suposo que eso es el más gratificante. Exacto, claro. Julio i jo estábamos flipando. D'aquesta señora, ¿dónde ha sortit? No es la primera vegada, com ho diuen, de gent que no pot veure la rosificació de lo realista que ho fem i de lo bé que ho fem. I fer-ho a la pista, també té un punt nostàlgic.
que sempre diem hem de marxar de la pista, perquè tal com està i ens fa por que algú es faci mal perquè la terra està fatal i tal però és que jo m'estic aguantant perquè quan ens reunim amb la Junta hi ha membres de la Junta que hauries d'anar pensant ja, ja, però és que queda molt bé la pista Clar, aquella escena allà Clar, i a part és una escena llarga una escena bastant llarga i té molt bona visibilitat per tothom amb els palcos
Llavors, de moment m'estic resistint. Hi haurà el dia que haurem de dir, bueno, hem de marxar d'allà, no? Però d'aquí reclamo a veure si entra el casino, l'Ajuntament i tal. No de reformar-la, però arreglar foradets, aquestes quatre coses per poder mantenir la pista, que sigui per fer la passió, doncs estaria molt guai.
Doncs sí. Vinga, tu per demanar. Destacaves el paper dels actors, que és un fet molt destacable, sens dubte.
Però també que hagi vist la passió de Constantia, hem de parlar de tot això, de tots aquests temes tècnics, logístics, que també van al darrere, que també tenen un component importantíssim. No els he nombrat perquè realment la gent el que veu són els actors, però clar, darrere tenim un equip, ja tenim un planter de 5 o 6 persones, que ja fa setmanes estan dedicades a la passió, amb decorats, amb la tècnica, amb els escenaris, amb la roba...
Bueno, un munt de coses. Sí que és veritat que ja ho tenim tot per la mà. El primer any sí que va ser més bogeria. Aquest any ja tenim tot per la mà i tal. Però bueno, tinc un equip al darrere que treballa moltíssim, que hi invertés moltes hores, que és una feina altruista i que al final el que volem és que surti bé.
Sortir bé i que cada cop la gent marxi i no tindrà aquell punt d'orgull de dir, ostres, què bé ens ha sortint, no? I al final això és el component de totes les peces, no? La tècnica, la roba, els actors, la llum, tot, no? Comptareu també amb la presència dels armats, eh? O els que puguin, els que puguin. Uns quants, uns quants, sí, sí, que també són 12 o 13 d'armats, sí, sí, sí, sí.
Bé, respecte a la passió, aquest any, també, doncs, la idea, o el que vau explicar també durant la presentació l'altre dia, també coincidint amb la presentació de l'Opuscle de Setmana Santa, és que aquesta passió en veu de dona, que es va estrenar tot just ara fa un any aquí a Constantiràdio, el dijous sant de l'any passat, vam estrenar en primícia aquesta passió en veu de dona, que també va ser... És una cosa que va sorgir també a partir d'una entrevista que vam fer aquí, amb què estaves tu i el president de la federació que tenen la passió. Correcte, sí, sí.
I a partir d'aquí es va gestar aquesta idea. La idea va sorgir amb el Jordi Carabuig, el president. Que és la passió en veu de dona, Marc. I això em sembla que ho podrem veure si tot va bé aquest any. Sí, jo t'ho explico. La volíem fer el cap de setmana aquest passat.
El dissabte 28 la volíem fer, ja teníem el casino reservat per fer el casino així en petit format i era una cosa atrevida perquè són 19 dones, clar, són 19 dones que potser d'aquestes 19 et diria que 14 o 15 no han actuat mai, no?
I jo porto un any treballant amb ells, dic, va, que sí, moltes dents que no, jo que sí, que ho farem, que tal, igual. I ho anàvem a fer, i el que passa que un meset abans d'aquest dia 28, doncs, bueno, jo com a director se m'ha complicat una miqueta la vida, com ja sabeu, doncs he tornat a ser pare, i m'ha limitat molt el tema d'assajos. No, llavors, no volia fer així ràpid i corrents, no, ho vull fer bé, ben treballat, ben dirigit...
Llavors, la intenció és deixar-ho pel juny, on ja vam fer el primer any amb la passió, que coincidéssim amb la segona quaresma, la segona pasqua, i la idea és aquesta, fer-la el juny. Si veiem que no, pel que sigui, perquè, clar, tornar a coincidir les 19 dones, que puguin...
i tal, si no se'ns és impossible, doncs ja ho deixarem per l'any que ve. Però la idea era no deixar-ho que tant, ja que estàvem, ja havíem començat a assajar i tal, és fer-ho al juny. Aquesta és la idea. I a fer-ho al casino, eh? Dius, a la sala de dalt. Sí, sí, a la sala de dalt, sí, perquè al final som monòlegs de les 19 dones, llavors no necessitem un gran teatre ni un gran escenari ni res. I volíem fer que fos amb petit, no petit comitè, sinó amb
amb un entorn recollit, més petitet, i també hem parlat que si tenia èxit de fer dos passes o dos dies seguits, o fer alguna cosa així, que al final volem que tothom que vulgui veure ho vegi. Però sí, la idea era en un petit format, en un petit lloc, i el que sí que no és ideal.
Doncs això serà el juny, estarem pendents també d'aquesta estrena, d'aquesta passió en veu de dona portada a l'escenari, el que vam poder escoltar l'any passat en primícia, podeu recuperar-ho també a la web de Constantiràdio, podeu recuperar aquesta passió en veu de dona, ho portareu a escena. És molt interessant, és molt interessant. I a part, també, quan ho fem, també convido a tothom que vingui, que molta gent es quedarà sorpresa de...
d'actrius que tenim aquí al poble i qui no ho ha escoltat no és el mateix escoltar-ho que veure-ho també la interpretació de les dones també dona més gruix a l'obra i al final són històries que ningú coneix i que són dones que per l'època que era les dones estaven en un segon pla i són històries molt enriquidores, molt importants i que et donen una altra perspectiva
de tota la història de Jesús, no només de Jesús, sinó de les dones que van estar amb ell.
Doncs la Passió en Veu de Dona, que si tot va bé, la podrem veure el mes de juny, i per anar acabant, Marc, perquè ara ho hem dit durant l'entrevista, i tu des de fa molts anys no t'has cansat de demanar-ho, i per fi és una realitat, ja el fet de... Bueno, per fi és una realitat que s'està construint, però fins que no el veiem acabat, doncs òbviament no... Però com a director de les Forques Teatre, com a persona de teatre que ets,
que portes molts anys bregant per escenaris. Imagino que molt satisfet que per fi s'hagi pogut desencallar. Per fi, per fi. És que ja no parlaré de tema polític, partits ni res. És una cosa que necessita Constantí.
És que jo no conec cap poble que no tingui un teatre. És que era una reivindicació que és que es necessita un teatre. I ara no només per fer teatre. En un teatre pots fer un infinitat de coses. I per fi, doncs, s'ha desencallat, i ja s'està construint, i a veure el que dura. Esperem que no hi hagi retars, perquè després hi ha retars. A veure si... Suposo que el Nadal que ve encara no, però a veure si el Nadal del 2027... 27, sí, no?
A veure si ja podríem fer pastorets o fer alguna coseta així. I clar, i també et dona peu a... Si tens un teatre, a fer moltes altres coses, no? Sí, sí. Obres a teatre, obres infantils, compte a comptes, el que vulguis, no? Clar, i... Jo estic molt content, molt content i dono l'enhorabona a tothom, a tot el planter polític del poble, que per fi ho hem aconseguit i estem en construcció i amb ganes ja d'estrenar-lo.
Molt bé, doncs, Marc Cardó, director de les Forques Teatres, recordem, aquest diumenge 5 d'abril, única representació a les 6 de la tarda, amb aquest inici a la plaça de l'Església, amb la primera escena i a partir d'allà amb el recorregut habitual, amb els diferents escenaris que ja s'han consolidat en aquesta passió pels carrers i places d'Església.
de Constantí. Si hi ha alguna persona que no hagi vist encara la passió de Constantí, què li diries, Marc, per convidar-la aquest diumenge que vingui? Doncs que si vol que no miri la part religiosa, perquè hi ha molta gent que em diu, és que a mi això, Jesús, religió... No, no, no, és que és una obra de teatre.
Hi ha una història. Tu no em miris des de la vessant religiosa. I si la vols mirar, perfecte. Però tu mira-la com a obra de teatre, amb els actors que tenim, la història que hi ha al darrere, el final que hi ha, que sí, que hi ha una crucifixió, però després hi ha la resurrecció, que té un final bo dintre del drama que hi ha, té un final molt bonic. La música també és molt bonica, els actors ho fan superbé.
I el bo és que la gent va a les 6 de la passa de l'església i no sap res més. Heu de seguir els guies, hi haurà guies i anireu per indrets molt bonics del poble. I que us agradarà, que us agradarà, que hi ha gent professional, que hi ha un número de ballerines també que ha estat coreografiat per una professional de la dansa.
que té moltes coses que segur que et poden atrapar i que et poden... pots marxar d'aquí i dir, ostres, que guai, no?, la passió de Constantí.
Doncs sens dubte, eh? Els que no l'hagueu pogut veure, doncs que aquest diumenge gaudiu d'aquesta passió de Constantí amb les forques. Ah, i que és gratuïta. A més, això és important també, que és gratuïta. Única representació gratuïta a les 6 de la tarda, eh? Recordem aquest horari, a les 6 de la tarda a les forques teatre amb una nova edició de la passió de Constantí. Marc Cardó, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres una vegada més. I que vagi molt bé. Gràcies.
Fes-m'agrada la nostra pàgina de Facebook i segueix-nos a X i a Instagram amb el nom Constantí Ràdio.