Són les dotze del migdia. Estàs escoltant Constantí Ràdio.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Doncs molt bon dia, Constantí. Benvinguts un altre cop a Ciències Certes, el podcast que surt a Constantí Ràdio, i estem al mes de març, i seguim tractant els temes d'actualitat científica. Com ja sabeu, el podcast surt cada tercer dijous de cada mes, ens enfoquem en aspectes que siguin senzills, també interessants, i sobretot anem seguint ja amb el quart any a l'agrae a Constantí Ràdio, que estic molt content.
Molt bé, avui podria tractar un tema una mica diferent dels últims que hem anat reient de ciència i tot va començar una mica faracosa d'un any quan vaig llegir una notícia que a Catalunya un 25% de la població està en risc de pobresa. Va sortir el 324, va sortir els diaris d'àmbit més català
Però, a més a més, aquesta pobresa també depèn del codi postal, és a dir, depèn on hem nascut, tindrem més risc o no, i això està associat també, que és on vull anar a la salut de les persones i a l'efecte a llarg termini, no? En concret, les comunitats de Tarragona hi ha llocs on hi ha més risc de pobresa, també, no només això, sinó que hi ha llocs on semblaria estrany, com, per exemple, com Lloret de Mar, que és una ciutat turística, també existeixen rendes molt baixes,
on hi hagi més pobresa. Però, com deia, quina és la relació entre la pobresa i salut? És obvi que hi ha una relació, però avui intentarem entendre aquesta relació des del punt de vista més científica amb algunes dades senzilles. Vinga, va, comencem. Vinga, dades per començar. Primer, ja ho deia, 25% a Catalunya amb risc d'exclusió de pobresa.
Parar cosa d'un any també, segons les dades de l'OMS, de l'Organització Mundial de la Salut, els nens que neixen en països més pobres tenen 13 vegades més probabilitats de morir abans dels 5 anys que aquells nascuts en països més rics. Per tant, hi ha una diferència d'anys molt, molt, molt important. Estem parlant en països realment amb...
mancances bàsiques, però ens fa ja, si anem una mica als extrems, a veure quina és la relació. I l'any passat l'OMS va presentar aquesta espècie d'informe que era molt, molt concluent que hi havia una relació entre pobresa i salut. Una altra dada, es creu que actualment al món hi ha uns 3.800 milions de persones que no tenen una cobertura de salut mínima
que això afecta literalment a la seva qualitat de vida, reduint-la, com deia, fins a molts, molts anys. També dir-vos que sí que hi ha hagut estudis, som estudis més socioeconòmics, menys salut, de la relació, però dades generals és molt difícil de trobar com afecta a què, a qui i a on. És obvi que als països més desenvolupats, potser les malalties cardiovasculars és un tema important, o la...
en general, càncer, però als països més en vies de desenvolupament el punt de vista és diferent. La salut és, per exemple, no tenir excés a aigua potable, és no entendre una mica el que és la salut universal per certs països on no hi ha uns recursos. Per tant, hi ha moltes raons, depèn de quina zona del globus estem, a quina zona, a quins continents,
I és tristament molt interessant. Però si anem a nivell global, quines són les raons que afecten? Primer, accés limitat a una atenció sanitària, ja ho hem dit. No existeix en certs llocs, no existeix una xarxa de comunicació entre centres de salut i això repercuteix, evidentment, a accés a medicaments bàsics. Sense medicaments màssics, sense tractament, hi ha reducció de qualitat de vida, reducció d'anys de vida i una
d'atregulament també de salut molt important, no? L'altre, jo crec que està cantat i això és la nutrició, no? I aquest és un aspecte que a falta d'una alimentació saludable fa que, ja ho hem parlat amb altres podcasts, tens més riscos en general de totes les malalties, no? Us poso, faig un parèntesi, aquest seria el cas dels Estats Units, no? La població afroamericana en general té més riscos de patir més malalties i està més risc de problemes de salut, no?
I una part és, per exemple, pobresa, és accés al menjar brossa, que diu, el fast food, que diu allà, i aquesta població té, òbviament, més risc, per exemple, de tenir més diabetes, més malalties cardiovasculars, amb una reacció molt directa. Per això veiem un exemple que ha, en un país desenvolupat, també, com seria els Estats Units. Una altra part seria l'estrès crònic i...
Diríem que l'estrès, que n'hem de parlar un cop amb més calma, però ens hem de plantejar bé, comparant aquest tema, perquè ara hi ha molts dies molt importants, molts aspectes de salut mental, un estrès crònic, una situació semiconstant, afecta sobretot a la salut mental, que no només...
tenim un problema saludamental, sinó que després a mig termini també hi ha un deteriorament físic les persones. És a dir, en països de desenvolupament, tenir estrès per mancar d'aigua, tenir estrès per saber com tirar endavant la teva família, és un cicle ambiciós que és molt constant, molt constant, que és molt difícil de sortir.
Bé, anem a una altra part que és també, està una mica cantada, que és el canvi climàtic i el canvi climàtic ara mateix afecta no només a poblacions pobres, no pobres, però països que tenen certa pobresa on els afecta molt més el canvi climàtic, sigui amb sequeres, excés d'aigua per les pluges, estan canviant tot el tema dels cultius, afecta també a la salut de les persones directament amb el que seria la
amb l'alimentació, però no només això, sinó que ja comencen a tenir, això està passant ja a tot arreu, el que serien gent que canvia el seu habitatge habitual pels temes de canvi climàtic, perquè fa massa calor...
No hi ha accés a aigua i aquest estrès relacionat amb les migracions climàtiques, òbviament, té una relació amb la salut. Per tant, el canvi climàtic també és una cosa important que no hem d'oblidar. Hi ha hagut estudis d'això també, Catalunya. Ara en parlarem.
Després hi ha un altre tema que són els treballs de risc. Poblacions pobres tenen menys excés de treballs amb qualitat i treballs de risc a moltes hores, estem parlant d'altres com d'estrès, de falta de temps per la salut, per el que seria l'alimentació i sobretot moltes vegades treballs de risc que tens menys protecció. I tenir menys protecció, depenent en quins ambients, situacions, també pot durar.
ajudar a reduir una mica els anys de vida. Doncs molt bé, aquestos serien, hem parlat una mica de tres generalitzats, el que serien les poblacions, sobretot en països més evident en desenvolupament, em refereixo a aquest article que va sortir de l'OMS, que és molt interessant, veient, i sobretot aquest article el que proposa és als països tenir estratègies, estratègies adequades i estratègies que puguin ser
totes a terme sense molt de canvi i de molta burocràcia. Per tant, hem d'intentar que la pobresa infantil es vagi reduint per millorar la qualitat de vida arreu del món. A Catalunya hi ha factors que relacionen la pobresa i la salut.
Hi ha diversos articles, però va haver una exposició molt important de la Diputació de Barcelona intentant entendre quins són els factors que fa que afecten a la salut, sobretot en poblacions...
en pobresa. Vull tornar a recalcar que un 25% Catalunya de la població està en risc de pobresa. La població infantil, la pobresa infantil també ha pujat una mica. I això és greu, perquè últimament estem veient que hem anat millorant econòmicament, que les dades d'atur van millorant, la situació ja
de certes empreses van també bé, turisme, però hi ha una població que continua a estar en el que seria una llindada de la presa a Catalunya. I això, com deia, afecta la salut. Per tant, hem d'entendre per què i com podem minimitzar aquests dos riscos. Molt bé, quins factors hi ha a Catalunya? Primer, està clar que la manca de recursos i l'educació per una alimentació saludable és un efecte molt, molt puntal. Jo crec que
ha canviat molt els últims anys el que seria la dieta mediterrània amb una dieta més
diria més tipus brossa, més, no ho vull sentar en detalls, però amb una dieta que no té ni fruites ni verdures ni fora de les begudes ensucrades i tot això afecta, òbviament, a l'obesitat, la diabetes i les malalties cardiovasculars. I se sap que aquestes poblacions tenen més risc a patir obesitat, diabetes i malalties cardiovasculars, com deia.
En general, també hi ha un altre aspecte que és els programes de prevenció. Hi ha molta limitació i falta de desconneixement del que serien els programes de prevenció, siguin de càncer, de malalties cardiovasculars, del que seria...
un control cardiològic que s'acostuma a fer a partir de certa edat i això falta d'educació a vegades de també entendre una mica el sistema de salut fa que no tinguem accés a aquestes mesures de prevenció o als determinants serveis de salut. Per tant, caldria en aquest cas molta informació perquè tota la població pogués entrar en aquests programes de prevenció. L'altre factor que no he comentat abans en general però al nostre país és molt important és el que seria un habitatge digne.
Casos com desnonaments, habitatges sense espais vitals petits, cases que pateixen sorolls per estar a prop de certs carrers sorollosos, a vegades fins i tot llocs a prop d'aeroports, en sentit també, o fins i tot cases mal aïllades, on tenim efectes a la temperatura, la pobresa energètica, acaba donant un estrès mental, un estrès semicrònic,
que, com dèiem abans, també deuen tenir efectes a nivell fiquis incrementant totes les malalties que dèiem abans. Per tant, la relació d'un habitatge digne a la salut està provada, és molt important i hi ha un efecte clar entre progresa, habitatge i salut. Una altra part que no hem dit era el que seria tenir menys possibilitat les poblacions més pobres, sobretot passen molt a Catalunya, de gaudir d'activitats de promoció de la salut, sigui esport,
lliure, cultura, tots aquests tres camps que he dit i està provat científicament, fins i tot la cultura, assistir a exposicions d'art, exposicions, tenir accés a un esport, a unes activitats d'activitat física en general,
Òbviament hi ha un efecte. I les poblacions pobres tenen menys possibilitats, sigui també per informació, per manca de recursos o per manca de temps. Representa sempre, si hem de mirar tenir el temps per poder fer les activitats, sigui amb els fills poder transportar els fills. Això és super, super important i aquí és on realment podíem millorar.
L'altra part seria el que dèiem l'estrès constant per marca de recursos. La malaltia mental està creixent bastant molt més, potser perquè hi ha més detecció en general a Catalunya, però les poblacions pobres tenen més riscos a tres d'aquest estrès mental per falta de menys recursos, no tenir un habitatge digne, no tenir una alimentació adequada, fa que d'un altre cop aquest cercle es va tancant, arribant a tenir...
aquestes situacions que dèiem de malestar mental per estrès. I clar, això evidentment afecta també depenent del tipus de feina, treballs temporals, estar a l'atur, no té una feina de qualitat, torna. Per tant, hi ha quatre punts aquí que hem encomiatat que eren superimportants. Jo crec que si anem analitzant tots aquests factors caldria tenir i millorar molt el que serien els aspectes de l'educació a l'escola, sobretot els nens, ja...
Treballar una mica en alimentació saludable, jo crec que s'intenta fer, però encara no estem totalment allà, i un accés a una vivenda adequada. Això és superimportant, una vivenda digna, perquè d'alguna manera les famílies poden tenir menys estrès continu mental en aquest tema. Doncs, consentir...
Molt bé, avui hem estat atacant un tema més socioeconòmic que menys científic, però crec que és important que donem visualització a aquests temes, a la pobresa, al país, a la pobresa en general, establir una mica una agenda de situacions que poden ser prevenibles, que jo crec que són, evidentment caldria més recursos, però que entenem també que depèn d'on tu neixes, depèn d'en quina situació neixes, amb quina família, la teva salut estarà afectada i tindràs menys anys de qualitat de vida.
Doncs moltes gràcies i fins al programa que ve. Adéu.
Fins demà!
Ese beso no era pa' mi y quiero devolverlo. Ese beso no era pa' mi y quiero devolverlo.
Bona nit.
Fins demà!
Un día afuera te cruzas con alguien que hace que ya nada esté en su sitio. Y eso es de las cosas más bonitas del mundo.
Fins demà!
So I just let go of what I know I don't know. And I know I only do this by living in the moment. Living my life easy and breezy. Peace in my mind.
Bona nit.
I'm letting myself off the hook for things I've done I let my past go past and now I'm having more fun I'm letting go of the thoughts that do not make me strong and I believe this way can feel the same for everyone and if I fall asleep
Fins demà!
Easy and breezy Peace in my mind
Bona nit.
Bona nit.
Esto no es solo un atajo para evitar la guerra que viene después. Ni es un domingo cualquiera. Es el previo al adiós más duro de mis 36. Te tomé la palabra
Siempre fui definirme alguien y tú de bailarme el agua con tal de lograr distraer mi atención. Y sabes cuáles son todas mis cartas y nunca sentí que peligraran
No quiero hablar más de tus pactos. O me quieres como yo lo hago o me marcho.
Fins demà!
Fins demà!
No quería volar más alto. No quiero hablar más de tus pactos. O me quieres como yo lo hago. Me marcho. Me marcho.
¿Sabes cuáles son todas mis cartas? Nunca sentí que peligrará nada.
Enseñaste tus perfiles pero de frente siempre me faltabas. Anoche mientras dormía sentí una culpa que no era mía. Yo siempre te he sido muy claro cuando quería volar más alto. No quiero hablar más de tus pactos o me quieres como yo lo hago o me marcho.
Day and night and working Day and night and day To build this for you
They've been working hard on this for you. Day and night and day to build sweetness. This for you, the fairies. They've been working hard on this day and night and night and day. Sweetness to build this magic.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!